#375 - Esports i Cultura: Anàlisi de l'Actualitat

Quim Matalassé té un punt més que el Madrid i sis més que el Barça, que és tercer. El Girona és setè i l'Espanyol, el 18è, tercer per la cua. En bascet, el Lliga se ve. El Barça manté les opcions de jugar a la Copa. Després de guanyar el Gran Canària a domicili, pel que fa al bascet Girona, surt de les places de descens, després de sumar el tercer triomf consecutiu en guanyar el Bascònia. A l'Oberta Austràlia de tenis, Carlos Alcaraz, a punt de superar la primera ronda, està dominant sobre el tenista del Kazakhstan, Shevchenko. Dos sets s'ha imposat Alcaraz i està dominant el tercer per 5 a 1. Per tant, pot acabar-ho de sentència. Aquesta matinada ha aconseguit la classificació per la segona ronda l'italià Janik Sinner. I el rally de cara en marxa a la vuitena etapa. Són 483 quilòmetres d'Espacial. Amb motos Edgar Canet ha sortit com a deser a la General Absoluta i com a líder de la SEGA categoria, que és rally 2. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 6 minuts de les 11. Us informa Mariona Sales Vilanova. El Centre d'Estudis Sant Justencs organitza el dissabte 25 de gener una nova edició del projecte Encesa de torres, telaies i teleiots de la Mediterrània pels drets humans. L'activitat, que tindrà lloc al Campana de l'Església de Sant Just, té com a objectiu sensibilitzar sobre la crisi migratòria al Mediterrani i valorar el patrimoni arquitectònic dels territoris de Parla Catalana. El programa s'iniciarà a tres quarts d'una amb la lectura d'un manifest a la plaça de l'Església. Tot seguit, a la una es farà l'encesa de fum i es clourà el matí amb la cantada de Viatge a Ítaca, de Lluís Llach. A la tarda, l'activitat reprendrà a un quart de set amb una nova lectura del manifest i a dos quarts de set l'encesa de bengales de foc posarà punt final a la jornada. Diverses entitats locals, com l'Ajuntament, Òmnim Cultural i Justícia i Pau, donen suport a l'organització de l'acte. Aquest projecte, coordinat per l'Institut Ramon Montaner, es realitza simultàniament a diversos intrets de la Mediterrània per recordar el drama humà que afecta milers de persones que fugen de casa seva. A l'hora, reivindica torres, talaies i altres elements històrics com a símbol de memòria i solidaritat. L'Ateneu de Sant Just presentarà el diumenge 19 de gener a les 7 de la tarda l'obra titulada Aquells meravellosos anys 20 a la sala del seu entenari. Interpretada per la companyia de teatre La Forja i dirigida per Sílvia Beraldés-Balt, la peça aborda els canvis socials i tecnològics d'una dècada que va marcar una transformació cultural profunda. Els personatges de l'obra es mouen entre les noves modes i innovacions que defineixen l'època, però es troben davant d'un dilema que enfronta dos mons en conflicte. Mentre alguns aconsegueixen adaptar-se a la modernitat, d'altres es veuen atrapats en un entorn que no comprenen, tot i acabar acceptant-ho. La proposta reflexiona sobre les tensions i les oportunitats inherents als canvis socials. Les entrades es podran adquirir únicament a taquilla, amb un preu de 12 euros pel públic general i 8 euros pels socis de l'Ateneu. L'ambici, el servei de bicicleta elèctrica pública impulsat per l'àrea metropolitana de Barcelona, ha llençat una nova campanya de comunicació per fomentar l'ús d'aquest mitjà de transport sostenible a Sant Just. Actualment, el municipi disposa de sis estacions amb més de 60 bicicletes elèctriques i una xarxa pedalable de 58 quilòmetres, que permet connectar amb el tramvia i arribar fàcilment a municipis veïns. La campanya posa ênfasi en els beneficis de la mobilitat sostenible, com la reducció de la contaminació i el soroll, i promou l'ús de les més de 2.500 bicicletes disponibles a les 200 estacions repartides per 15 municipis de l'àrea metropolitana. Sota el lema Millor amb bici, donat i d'alta ara, la iniciativa convida la ciutadania a moure's de manera saludable, econòmica i ecològica. L'ambici ofereix bicicletes elèctriques amb assistència a la pedalada, dissenyades per tota mena de terrenys, i funciona amb un sistema d'abonament flexible que es pot gestionar des de l'app oficial. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Sónríem-hi una vegada A més veres que soy capaz de alargar esta noche Quédate a dormir al lado de mí Cuéntame un poco de ti, tu dolor lo sentí Aunque te cueste hablarlo me lo puedes decir En tus ojos verdes vi un poco de gris Pásame tu abrigo, brétame No soy buena para el frío, me seré Pero esta noche contigo encontraré Mi cama en tu sofá Tu brazo de almohada me acompañará Al soñar con la curera y fantasear Que nos queda tiempo juntos y olvidar Que mañana despierto y no estás más Quedamos tú y yo Mirando al cielo Esperando una hora que no llega Que no llega y quién más está Si estamos tú y yo Que en la orilla el cielo No importa Tú me alumbras mucho más Y esa luz nunca se irá Te miré, te miré y te pensé hasta que tú reaccionaste Hasta que me besaste Una laguna, un azul, unos labios rosados y tú y aunque tuvo un final Al final no fue culpa de nadie Nunca es culpa de nadie Pero te extrañaré Pero te extrañaré Pásame tu abrigo, abrázame No soy buena para el frío, me seré Pero esta noche contigo encontraré Mi cama en tu sofá Tu brazo de almohada me acompañará A soñar con la curera y fantasear Que nos queda tiempo juntos y olvidar Que mañana despierto y no estás más Quedamos tú y yo Mirando al cielo Esperando una hora que no llega Y quién más da Dice hasta gusto y yo Que en la orilla el cielo No importa Tú me alumbras mucho más Y esa luz nunca se irá Nunca se irá Entra en la orilla Ya te aqueques y dius Vinga, que avui faig el pas I sents que pots fer-ho tots Sé tu mateixa I estimar a qui vulguis Com el pas de trobar El que et fa sentir bé El de fer barri O el de cuidar el planeta Nosaltres el fem per connectar a aficions Natros per gaudir en la colla Jo per parar Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me. Vinga! Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer sims. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no, al de viatjar més i uïna. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024. Passant 14 minuts de les 11 en punt, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magazín de Matins La Rambla. La convidada d'avui a l'emissora, a l'entrevista del dia, és l'escriptora Sant Justenca Paula Vidal, que després d'haver fet dues sessions exitoses d'un taller de microrelats organitzat pel Club Literari de l'Ateneu de Sant Just al mes de novembre, en uns dies començarà a impartir un nou curs d'escriptura pràctica al mateix Ateneu. Paula, molt bon dia. Hola, bon dia i bon any. Bon any igualment també, eh? Vinga, va, a veure, 13 de gener, eh? Jo em vaig apuntant a... Sí, ho hauríem de deixar de dir, no, ja? No, no ho sé, això ja depèn de vosaltres, jo em noto aquí la data màxima, però de moment passen només 13 dies d'aquest 2025, per tant, encara es pot dir bon any, Paula. Bé, explorant la narrativa, així es diu, el proper i el segon curs que impartiràs a l'Ateneu de Sant Just a partir del 22 de gener, en sessions quinzenals, no? Què es treballarà, Paula, en aquestes sessions i una mica com les tens planejades? Doncs, a veure, a mi m'agrada dir que és com una mena de calaix de sastre on realment tot hi té cabuda, no? Jo vull que treballem, per exemple, les perspectives narratives, els diferents tipus de narradors, els girs narratius, com construir una història, creació de personatges, però al final també, com que són grups reduïts, no? Si alguna alumna té interès en incidir en alguna temàtica o alguna cosa, m'ho poden dir i anirem sobre la marxa, no? O sigui, crec que aquests cursos tenen molt joc, precisament per això, no? Perquè es crea molta intimitat amb els alumnes i llavors pots anar també conduint una mica segons els interessos que veus que tenen, no? Llavors jo tinc una base que penso que, o sigui, com un full de ruta per anar seguint, però pot patir interferències si veig que entre els inscrits hi ha altres interessos, no? Molt bé. A veure, segons el diccionari, narrativa és un gènere literari que està constituït per la novel·la, per la novel·la curta i el conte. Per tant, seran sessions només per produir textos i per escriure, o també hi haurà espai per compartir, per debatre inclús? Sí, hi ha espai per tot. O sigui, jo vull que cada sessió sigui molt pràctica. Al final, quan fas un curs d'escriptura és per escriure, no? Però sí que farem també puntualment una mica de teoria o llegirem fragments d'altres autors i tal. I també busco que sigui un espai on compartir, on debatre, on llegir les pròpies històries. O sigui, realment com un espai molt polivalent al voltant de l'escriptura, de la literatura, no? Al final, la gent que s'inscriurà segurament és gent que comparteix aquest interès per la literatura, no? I llavors es poden crear aquestes connexions tan maques, no? I el que tu deies de la definició de narrativa, ens centrarem sobretot en el conte, perquè al final són classes d'una hora i mitja, tampoc ens posarem a escriure una novel·la, ja, no? Ja, clar. Però sí que també donarem les bases per si algú té interès en fer un projecte literari més ambiciós, com podria ser una novel·la, no? Doncs sí que podem també tractar una mica quines són les coses que haurien de tenir en compte a l'hora d'escriure una novel·la. Però generalment a classe farem relats curts. I et marques alguns objectius més, o sigui, objectius d'aprenentatge perquè la gent que vingui, diguis, ostres, vull que marxi sabent, jo què sé, quin, com es comença a escriure, doncs això, una petita novel·la o un conte, o que tingui unes nocions, això t'ho marques tu com a...? Jo crec que tothom acabarà més o menys tenint aquestes nocions. Clar, hi ha diferents... Això hi havia algun alumne que m'ho preguntava, gent que s'ha inscrit i em deia però, clar, els nivells com ho faràs? O sigui, està previst que hi hagi un nivell mínim o es pot apuntar a qui vulgui, no? Al final jo crec que són classes que poden servir per a tothom, tant si és gent que ja ha fet altres cursos, si és gent que s'apunta per primera vegada i que mai ha escrit, no? Perquè al final cadascú... Jo sempre dic que el repte és anar evolucionant amb tu mateix, no comparar-te amb els altres, no? Potser una persona, doncs, aprèn... Ja ho sabia una mica tot, no? Perquè ja ha fet altres cursos, però bueno, aquest taller li serveix, doncs, per seguir practicant, no? Al final trobo que la gràcia d'aquests tallers d'escriptura és que tu t'envalentones, no? I se t'obren com una mica... Farem molts exercicis que ens obriran les vies a poder després escriure més a casa, o sigui, com estar més connectats amb el nostre entorn, amb trobar més creativitat en totes les coses. Llavors, potser a una persona li serveix per això, no? Per estar més connectada i després poder escriure les seves pròpies històries a casa que li flueixi tot més i una altra persona, en canvi, diu, ostres, doncs, jo no sabia res, no sabia ni com es construïa un conte i ara, doncs, això fa que jo pugui construir una petita història, o sigui, cadascú tindrà... Cadascú podrà aprendre coses diferents, no? Però sí, jo crec que tothom marxarà del curs, doncs, com a mínim sabent això, doncs, com s'hauria d'estructurar... Bé, no, com s'hauria d'estructurar. Al final, una cosa és la teoria, no? I l'altra és, quan ho poses en pràctica, tu pots fer el que vulguis, no? Però sabent una mica les bases de què és un gir narratiu, com s'estructura una història, no? Que és una escaleta, per exemple, que és el que fem servir els escriptors quan escrivim una novel·la, no? Ah, també feu una escaleta? Sí, també. Ostres, que fort. Bueno, no tots. Bueno, no, clar. Però a mi m'agrada fer escaletes, perquè al final és el que farà que després tot et lligui bé, no? Si tu no fas una escaleta i deixes fluir, està molt bé, però després pot ser que la història tingui algunes incoherències, no? En canvi, si tu tens una escaleta i tu vas preparant tot, és més fàcil després que tot lligui. Però l'escaleta, per exemple, eh? En aquest capítol s'ha de resoldre això. En aquest ha de passar allò. Aquí la protagonista ha de fer saber que no sé quantos. Exactament, exactament. Sí, és l'escalet de la novel·la, no? Una mica per tenir, per anar seguit com una mica d'escalet. I no perdre, i no hi hagi aquestes incoherències. També fem, per exemple, galeries de personatges, no? O sigui, jo tinc carpetes, doncs, amb els personatges i surten des de la descripció, les coses que els agraden, no? Et pots fer un arbre una mica generològic de la família, per exemple, no? Coses per després no perdre tu mateix en la història, no? Clar, això és com una mica amb el teatre quan, almenys a nivell materno també, quan et donen un personatge, no? Sobretot el director, directora de l'obra, sobretot insisteix molt en el personatge que interpretes l'has de conèixer. Has de saber el personatge que fas, què li agrada, què no li agrada, quin és el seu caràcter, no? Suposo que amb els personatges, en les històries també passa el mateix, que te'ls has de, bueno, no sé, imaginar bastant o conèixer-los molt. És exactament això, i després també dic, no hem de després plasmar-ho tot en el llibre, perquè es pot fer molt feixuc, o sigui que tu sàpigues que, jo què sé, que el plat preferit d'aquesta persona és X, no tens per què posar-ho després en el llibre, no? No has de posar tot el que saps dels personatges, però sí que ha d'haver-hi que has hagut de fer aquesta reflexió perquè el personatge sigui versemblant, no? Molt bé. A diferència del curs de microrelats que vas fer a l'Ateneu el novembre, que només va tenir dues sessions, crec, aquest serà més llarg. Quantes sessions tens pensades fer? La idea és que, bueno, ara farem un trimestre fins a Setmana Santa, i la idea és que després segueixi fins a Sant Joan. La cosa, al principi, quan vam parlar amb el Club Literari de l'Ateneu, havíem previst que podíem fer tallers puntuals a dues sessions, com vam fer amb el de microrelats, però el de microrelats va tenir molt èxit, la gent estava molt engrescada, i em van demanar si es podia fer una cosa llarga, no?, un taller d'escriptura típic, no?, d'aquests que vas seguir al llarg del curs, i vaig dir, home, perfecte, no?, si tenim la gent motivada, tenim el lloc, tenim la professora, doncs fem-ho. I llavors això, la idea és anar fent aquestes sessions quinzenals, mentre hi hagi gent que vulgui fer-les, no? Clar. Per tant, la valoració d'aquest curs de microrelats que vas fer és molt bona. Sí, sí, va estar molt bé. Van sortir microrelats molt divertits, la gent es va engrescar moltíssim, i es va crear un grup molt maco, la veritat, i molts d'ells repetiran ara. S'ha de tenir algun requisit per poder-lo fer? Abans has dit que no importa el nivell de partida, com si diguéssim, de la gent, però s'ha de tenir en compte algun requisit o algun nivell mínim? No, és que jo diria que si tu vols apuntar-te a un taller d'escriptura, és perquè aquest cuquet literari ja el tens. Ja tens l'interès i ja és bàsic. O sigui, si a tu no t'agrada escriure, no t'agrada llegir, doncs difícilment t'apuntaràs, no? Per tant, trobo, no és que hi hagi cap requisit, però sí que segurament la majoria d'alumnes compartiran aquesta passió, i això ja fa que tu estiguis motivat, no?, que et prenguis la classe amb ganes, que si hi ha un exercici per fer a casa, doncs el resolguis, no? O sigui, ja ve amb tot. Paula, teníem aquí fa tot just un any que venies a promocionar, bueno, crec que fa un any, ara no sé si fa... Sí, fa just un any, sí. Per promocionar la teva primera novel·la, Inversemblant, publicada en català amb l'editorial Estrella Polar, crec, i ens vas explicar una mica també el canvi professional, el que l'escriptura t'havia portat, no? Com estàs vivint, ha passat un any, tampoc ha passat massa, no? Com estàs vivint aquest procés de canvi, doncs, bé, tenint en compte que vas deixar una feina estable, no? Què és el que més et costa d'afrontar al dia a dia? El que més em costa d'afrontar... Ara mateix, bé, jo diria que ho estic portant força bé, potser el que... sí que queda tot molt diluït, o sigui, a la meva vida ara gairebé tot és feina, no? O sigui, és com que la vida personal i la professional estan com tant entrellaçades, també estic treballant de coses que m'agraden moltíssim, com ara fer tallers d'escriptura, faig club de lectura, escric, no? Llavors, és com que arribo el cap de setmana i potser segueixo treballant, no? I em costa trobar un moment de dir, eh, pare, no? També t'has de cuidar tu mateixa, també has de fer altres coses, no? Potser això és el més difícil, però la veritat és que estic molt contenta perquè estic, de moment, podent-me dedicar allò que més m'agrada, no? Que és la literatura i amb moltes ganes de seguir. Ara, a més, a mi em va semblar justament que es compleix un any de la seva publicació. Aquest trimestre que ve ja començaré a fer xerrades de les escoles, que és una cosa que em fa moltíssima il·lusió, també. Sí, llavors, veuré també com ha sigut, com està sent la recepció del llibre, no? Podré parlar amb alumnes que l'estan llegint a classe, no? I això em fa molta il·lusió. En quins alumnes de... O sigui, és d'aquí Sant Just, de l'Institut, d'algunes escoles de Barcelona? Aquí a Sant Just, no em consta que l'hagin agafat de lectura, però, per exemple, a Sant Feliu i a Sant Joan d'Espí, sí, en dos altres instituts, llavors faré xerrades allà. I re, en diferents instituts de Catalunya i de les Balears, també m'han convidat a Mallorca per parlar del llibre, també. Ostres, què dius? Sí, sí. Que fort. Sí, sí. De fet, les primeres xerrades les faré a Mallorca d'aquí a un mes i després ja en faré per aquí, per l'àrea metropolitana de Barcelona. amb alumnes de cada institut triar per quin grup creu que li va haver, o sigui, faré primers d'ESO, segons d'ESO i tercers d'ESO. Molt bé. Mira, justament, quan jo vaig llegir el llibre, vaig pensar, aquest llibre seria, jo vaig pensar, dic, mira, per el primer cicle d'ESO seria, o sigui, per primer i segon d'ESO, seria com, no sé, el rang que penso que, per com m'està explicada la història, dic, penso que seria molt útil, no? Que potser la Paula també pogués anar, a explicar o a fer alguna xerrada? Doncs mira, estic una mica amb la incertesa de com anirà tot, perquè, clar, serà això la primera vegada que em posaré, no?, amb alumnes que han llegit la història, a veure què els sembla, tot, però és emocionant, també. Molt bé. Segueixes fent, igualment, a banda d'aquestes futures xerrades que faràs, segueixes fent tu presentacions, o amb Invassemblant segueixes lligada, entenc, no? Sí, quan van sortint coses, doncs jo estic encantada, o sigui, ara només tinc previstes les xerrades aquestes en instituts, però si, no sé, si sorgeix alguna altra cosa, jo estic encantada i oberta a fer coses amb Invassemblant, que m'està aportant coses molt maques. I rompre el món de l'escriptura, Paula, també la lectura, l'àmbit literari en general, en el seu moment, per tu va ser un salt al buit? Com va ser això? Sí, potser el buit al buit, o sigui, sí que té molt de salt al buit, tenia on agafar-me, perquè al final tenia la novel·la publicada, no m'estaven sortint tallers d'escriptura, m'estaven sortint coses, però sí que has de fer una mica, sí, com un salt de fe, no? De dir, bé, em llenço aquí a la piscina i ja veurem com va, no? O sigui, hi ha un moment com de valentia de dir, clar, al final, jo ara, per exemple, tinc la meva agenda plena a sis mesos vista, i la tinc molt plena, o sigui, tinc molta feina a sis mesos vista, però no sé què ve després d'aquests sis mesos, no? Llavors has de conviure amb aquesta incertesa, amb aquest no saber què t'espera del futur, però també confiar i anar treballant, no? Per seguir, per seguir endavant i sabent que si en algun moment les coses no surten, sempre hi ha alternatives. Clar. A banda del Club Literari de l'Ateneu, també col·labores o treballes, ja directament, no?, amb altres clubs, o potser biblioteques, o llibreries, no? Estàs fent potser, crec que m'ha semblat veure a les xarxes, algun curs amb la llibreria La Central, o clubs de lectura amb la llibreria Libri? Sí. Com estan anant aquestes experiències? Molt bé. Perquè, clar, bueno, llibreria Libri, La Central, són, bueno, llibreries de referència, molt conegudes a Barcelona. Sí, sí. Amb La Central estic fent un taller d'escriptura, així com et deia, que el de Sant Just jo vull que sigui com un calaix de sastre, que això també ho faig a Sant Feliu, o sigui que són grups reduïts i és com molt dinàmic, no? Si algú vol incidir en un tema en concret, doncs jo ho agafo i ho preparo, no? Amb La Central faig un programa molt més tancat, no? D'ocessions on parlarem d'això, està tot molt més molt més definit, no? I ara, si no pots jugar tant amb la, no? Però, però, bueno, també és xulo preparar-te un programa amb un fil conductor molt concret, i en aquest cas, ara començaré un taller amb La Central a finals de gener sobre creació de personatges, simplement. Són 10 classes sobre com crear personatges rodons, no? I si també és interessant, si hi ha gent amb projectes literaris en marxa, no? Doncs per veure com crear aquests personatges per semblants. I després, amb la llibreria Libri, faig un club de lectura mensual, que és l'últim divendres de cada mes. Vaig crear, vaig triar una selecció de clàssics de la literatura anglosaxona de segle XIX i principis del XX, no? Que són llibres que a mi m'agraden moltíssim, que trobo que tothom hauria de llegir algun cap a la vida. A veure, digue'ns algun, va. Doncs el que farem, el que comentarem el 31 de gener és el retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde, que és un llibre meravellós, va ser un escàndol quan es va publicar, li va aportar moltes desgràcies a Oscar Wilde, va ser l'única novel·la que va escriure i és meravellosa i la recomano moltíssim. Després, al febrer, llegirem Dràcula, al març, llegirem Peter Pan, a l'abril, llegirem El Gran Gatsby i acabarem el maig amb Virginia Woolf amb una cambra pròpia. I, clar, i dades que ja s'hagi fet com si diguéssim al club? Sí, doncs hem fet ja tres sessions, vam començar amb Jane Austen, va ser una meravella, a més, a la sessió de Jane Austen estava la sala a patar, a patar, i a més la primera, no? Sí, sí. Quina impressió. Sí, però, clar, vam comentar Orgull i prejudici, que és un llibre molt maco i que té molta gent molt fan, o sigui, hi havia una dona, per exemple, que em va dir que l'havia llegit 30 vegades. I, o sigui, clar, realment és un llibre que cada vegada que el rellegeixes té moltes capes i descobreixes coses noves, no? De fet, tots els llibres que, tota la selecció que he preparat passa a això, són llibres que jo ja havia llegit, òbviament, i que ara els torno a rellegir, els torno a treballar i descobreixo moltes coses, no? I està molt bé. També vam fer Frankenstein i Alicia, el País de les Meravelles. Aquests són els tres llibres que ja hem fet i les sessions estan molt bé perquè trobes altra gent que també li agrada llegir, no? Es crea com aquesta xarxa i també es fa un gran sopar amb focatxes i llavors és un pla molt, molt rodó. Sí, sí. Molt bé, molt bé. En un post a Instagram tu dius això que vas posar, eh? Ahir vaig fer una de les coses que més m'agraden en aquest món, parlar de literatura amb altres lletreferits. Paula, hem parlat del que aprèn la gent, no? Quan ve als tallers, a les sessions d'escriptura, sessions de narrativa, als clubs de lectura, però i tu què t'emportes a casa després de compartir amb més gent aquestes diferents visions i opinions d'un llibre? M'emporto moltes coses, és que clar, és meravellós. Per això et deia abans que també em costa molt separar vida professional de vida personal ara mateix, perquè clar, estic treballant en coses que m'apassionen, no? Per exemple, si jo em preparo un club de lectura, si jo ara estic preparant el proper club de lectura que és Oscar Wild, doncs estic, m'empapo llegint coses de la vida d'ell, em rellegeixo el llibre, busco articles, i ja no sé què ho faig pel club o perquè a mi m'agrada pel plaer, no? I després quan estic allà xerrant amb la gent i tot i hi ha un que aporta una dada que no sabia, l'altre comenta no sé quantos. És meravellós i surts d'allà com, bueno, sentim-te molt realitzada, la veritat. Que bé, molt bé, molt bé. A poc a poc, per tant, et vas fent un lloc al món literari. Com vols continuar obrint-te camí a nivell més de producció pròpia? No sé si la segona novel·la està ja en camí quan vam parlar al novembre per parlar dels cursos dels microrelats. Crec que ja ens ho vas comentar que estava allò la segona novel·la, que sí, que no. Ja podem dir, no?, que està allò en camí, en camí. La segona novel·la sortirà al juny. Al juny, per tant, almenys ja has d'haver començat. Sí, és un llibre que ja tenia escrit de fa molts anys. Ah, és veritat? Sí, el vaig escriure fa set anys, quan tenia 25, i la tenia en un calaix. D'acord. I en el seu moment vaig intentar, doncs, bueno, picar a portes, però no se me'n va obrir cap i llavors, després, quan vaig publicar Inversalmant, em vaig dir, ostres, potser ara és el moment que aquesta novel·la pugui veure la llum, no? I sí, veure la llum gairebé no he de tocar res, sí que potser, clar, com que fa set anys que la vaig escriure, doncs, potser hi ha alguna coseta que la canviaré perquè han passat molts anys, o sigui, aquí simplement, penso, per exemple, que hi ha un moment en què la protagonista es fa un cafè, no? I jo què sé, paga, crec que pagava un euro amb 40 o alguna cosa així, i ara, desgraciadament, un cafè ja no val això, no? Doncs potser hi ha algunes tonteries que he de canviar, però la feina ja està feta. Sí, sí, tot sigui això. és una feina que ja tinc feta i que em dóna molta satisfacció que anys més tard es pugui publicar, realment. Ara et posaré una mica entre l'espasa i la paret. Lectura o escriptura? És que una cosa va lligada amb l'altra, no crec que puguis ser bona escriptor si no llegeixes, saps? Què t'agrada més a tu per això? Llegir o posar-te allò, escriure, saber que estàs enmig d'allò d'una producció, d'una novel·la? és molt difícil, o sigui, escriure... Està tot molt confluït, no? Sí, escriure m'encanta i jo diria que és el... és com una mica pel que he nascut, o sigui, és com la meva passió, és la meva vocació, o sigui, jo vull ser escriptora i és el que trobo que se'm dóna millor, per tant, escriure és... m'encanta, però no concebo la vida sense la lectura, sense els llibres, no? O sigui, seria una persona molt més infeliç si no llegís, no? i al final he volgut sempre ser escriptora perquè primer vaig ser lectora, no? Llavors, realment, crec que no es pot desunir, desllegar. Què diries a la gent que té d'excusa la falta de temps per llegir? Per llegir, eh? Perquè això és que és molt... Bé, hi ha molta gent que diu que no llegeix perquè no té temps, no? Què diries en aquesta gent? Home, el temps sempre es pot trobar, o sigui, quan... Jo mateixa, quanta estona al dia passem mirant Instagram o TikTok o el que sigui, no? O sigui, després, si vas a mirar-ho, saps que es pot mirar en el mòbil i dius, hosta, en sèrio, m'he passat una hora... Ja. Doncs clar, si en comptes d'estar amb el mòbil, doncs agafes un llibre, no? Temps sempre es pot trobar, però entenc que si no t'agrada gaire de llegir, doncs, és com la motivació per fer esport, no? A mi em costa motivar-me per fer esport. És una cosa que m'he de forçar, m'he d'obligar. Després m'ho passo bé i em sento molt millor, no? Però em costa, no? Llavors, suposo que a la gent que és poc lectora li passa això amb els llibres, no? Llavors, potser has de trobar com un espai al dia o a la setmana, no? Que diguis, doncs aquest serà el meu moment de deixar el mòbil, de deixar les altres distraccions i llegir una mica, perquè sempre hi ha temps, tot i que reconec, per exemple, que jo quan tinc períodes de molta feina tampoc llegeixo gaire, no? O sigui, també perquè jo quan llegeixo, ostres, és que em puc passar la tarda llegint, o sigui, també algú m'ha de franar. És a dir, no és allò de dir, vinga, va, llegim 15 minuts? No, no? Jo quan llegeixo, llegeixo. Llavors, clar, de vegades també, i em passa el mateix amb l'escriptura, no puc escriure, no puc posar-me a escriure 20 minuts, no em serveix de res, necessito dedicar-li el matí o dedicar-li la tarda, clar, llavors, també em costa trobar els espais perquè, a mi, o sigui, bueno, trobo, per exemple, si estàs escrivint una novel·la, primer has d'escalfar, no? O sigui, si tu només escrius... Has d'escalfar? Com fer esport, això? O sigui, has d'escalfar per posar-te a escriure? Uau! Què vol dir això? A veure, vol dir que, si tu escrius cada dia, si cada dia escrius... Anem calentant el boli, anem fent moviments a dir... Si cada dia escrius dues hores, tu tens molt present el que vas escriure ahir i seguirà tot fluint sol, no? Però si tu escrius dues hores a la setmana, posem, no? Escric el tibet des de la tarda perquè és un forat que tinc. Primer, hauràs de com rellegir el que vas escriure la setmana anterior, tornar-te a connectar en aquell moment perquè ja no ets la mateixa persona, perquè ja et queda lluny, ha passat una setmana entre mig. Quan tornis a connectar, o sigui, et costarà molt arrencar. I quan tornis a arrencar i et sentis una mica bé, ja s'haurà acabat l'estona que t'has marcat, no? Per tant, per això jo penso que s'ha de ser molt constant escrivint, no? I que necessites estones llargues, necessites poder-li dedicar molt temps perquè una o dues hores a mi almenys em serveixen de poc. Molt bé. Per acabar, Paula, comparteix-nos aquestes passions que tens amb les lectures amb una recomanació d'un llibre. Amb una recomanació? D'un llibre, sí. Clar, jo ara us recomanaria moltíssim Dorian Gray perquè és el que estic rellegint pel club i és meravellós i us animaria moltíssim a apuntar-vos en aquest club de lectura. I si voleu una recomanació fora d'aquest club de lectura, doncs em vaig llegir Farà Cosa d'un Maset Cor Agra de la Nora Eiffel i em va encantar. És un llibre molt curtet, una comèdia com així... Bé, anava a dir romàntica, però tampoc. D'una dona embarassada que se n'adona que al seu marit li és infidel. Però ho descriu... Ostres! Sí, per això anava a dir comèdia romàntica, no. Comèdia romàntica no és precisament, però ho descriu tota amb molt humor i es llegeix molt ràpid i és un llibre que està molt bé per reconnectar amb la lectura. Si dius que tens poc temps per llegir, com són unes 200 pàgines i és una lectura molt fàcil i molt fluïda doncs serveix molt bé per reenganxar-te. Molt bé. Paula, fem un repàs també del que hem dit al principi, fent incidència en aquest taller de narrativa. Es diu Explorant la narrativa. És per tots els públics, sobretot amb gent que, bueno, si t'apuntes ja al curs és perquè tens ganes d'explorar una mica aquesta faceta. Quin horari es farà? Sí, és quinzenal, és a dir, cada dos dimecres comencem el 22 de gener i es fa de 6.15 a 7.45. Ho he dit bé? Sí, una hora i mitja. Una hora i mitja. A l'Ateneu de Sant Just. A l'Ateneu de Sant Just. I queden, ho he mirat abans de venir aquí, quedaven tres places. Hi ha tres places disponibles ara mateix. Per tant, que la gent no s'adormi i que s'apunti que de tallers d'escriptures a Sant Just tampoc n'hi ha tants. Sí que a la biblioteca algun cop s'havia fet algun. no sé ara, crec que no. El que em va passar precisament quan vaig fer el taller de microrelats és que la gent se sentia això molt orfa d'un taller d'escriptura perquè a vegades s'han fet coses puntuals, poques sessions, però s'havia fet un taller d'escriptura que el feia la Silvana fa anys, però fa anys que no el fa. Llavors vaig tenir uns quants alumnes de la Silvana que em deien és que tenim ganes de continuar escrivint, no de fer un taller i no trobem aquesta oferta a Sant Just. Llavors jo crec que això arriba en un molt bon moment. Molt bé. Doncs Paula, que vagi superbé aquest curs, recomanem a la gent això que s'apunti, que vagi a l'Ateneu si cal demanar més informació o directament ja a inscriure's i res més, que vagi també molt bé amb la publicació de la segona novel·la, això vol dir que en algun moment o altre abans d'acabar la temporada tornarem a tenir aquí. Sí, segur que en parlarem. Que vagi bé, Paula. Moltes gràcies. Adéu. Adéu. No fa falta que m'ho diguis, t'ho llegeixo a la mirada i a la forma com et molts. Ara dubto dels meus límits i no entenc ben bé què passa, una corda tinc lligada dins el col. Vull que et puguis sentir lliure sense mi, però desfer-se d'un mateix és tan difícil com aprendre a compartir. i a un nou color el multicromàtic laberint que som tu i jo em pot el plor i sobre l'esquerdes que transpiren el dolor. Visitem altres planetes sense demanar perdó, però segueixo sempre alerta per si un dia potser tornes a allunyar-te massa temps o massa enlluny i un altre cop. No fa falta que t'ho diguis la muntanya que suposa vomitar tot el que sóc. Tanta pressa per entendre i saber transmetre tot l'amor que corre pel meu cos. Vull deixar-te entre dins meu però aquí no puc que vegis com de fàcil pot arribar a ser volar-me el cor de la confesió Deixa entrar la llum en l'aberí que som tu i jo i amb la claror va naixer la pau del més opac dels seus racons Hem deixat la porta oberta evitem ser una presó No ens es fixi a la incertesa que algun dia algú dels dos hagi d'admetre que ha trobat el que buscava i projecta nova vida cap a una altra direcció Vull fer arrels a dins del nostre laberint Tant de bo seguir perdut sense buscar la forma de sortir dins del nostre dins del nostre dins del nostre dins del nostre dins del nostre I'm hurtin', baby I'm broken down I need you lovin', lovin', I need it now When I'm without you I'm something weak You got me beggin', beggin', I'm on my knees I don't wanna be needing your love I just wanna be deep in your love And it's killing me when you're