#377 - Converses sobre l'Actualitat de Sant Just: Festes, Urbanisme i Habitabilitat

11.14 minuts, ja pràcticament un quart de 12 del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esvern i això és la Rambla, el magazín de matins de l'emissora. El convidat d'avui aquí és l'alcalde Joan Bassaganyes, en la seva cita mensual als estudis de Ràdio d'Esvern per parlar de l'actualitat del municipi. Primer farem referència a alguns temes en concret i després donarem pas a l'espai Alcalde Respon, l'espai on li traslladarem les preguntes que li ha fet la ciutadania a les xarxes socials. Molt bon dia, alcalde. Molt bon dia. Vinga, fa dies que hem passat pàgines ja del Nadal i les festes, però és la primera entrevista del 2025 aquí a l'emissora i farem un breu balanç. Parlem de campanyes solidàries, concerts, espectacles, el mercat de Nadal, també Cap d'Any i la Cavalcada. Han estat festes que han funcionat molt bé, han tingut el seu públic. Potser la més concorreguda va ser la Cavalcada, l'última festa que hem tingut. Sí, la nit de Cap d'Any també, Déu-n'hi-do, van exhaurir entrades i l'assistència de gent va ser molt notable, però evidentment res comparable amb el que suposa la nit de Reis, que segurament és el dia on a Sant Just hi ha més gent que participa d'un esdeveniment popular. i tot i que, com sempre, quan hi ha aquest tipus d'actes, després fem valoracions i extraiem conclusions, punts de millora, crec que en general tot va funcionar raonablement bé. amb la dificultat que vam tenir en guany en què vam haver de canviar l'ubicació de la recepció de les majestats als Reis de l'Orient, però en general el que es va aconseguir és que hi hagués moltíssima gent en tot el recorregut de la Cavalcada. i aquest és l'objectiu principal i és el que persegueix l'organització d'aquesta nit, que és cap al Toms, que és una entitat que vull posar de manifest un cop més i vull posar en valor, doncs, que dic que en molt temps ha fet possible aquesta nit. Van començar, de fet, a organitzar-la abans de l'estiu, vull dir que ja porten... Per la Setmana Santa, no? Portaven mesos i mesos treballant-hi, perquè tinguem una idea de la magnitud de l'esforç i la realitat és que al final tot aquest esforç s'acaba concretant en una cavalcada que sembla aparentment fàcil d'organitzar i que tanmateix suposa una feinada enorme. Hi ha moltíssims detalls que s'han de cuidar perquè tot surti bé i, doncs, en general, quan valores tota la nit, te'n dones compte que va anar tot molt bé, no? Entenc que ja s'ha fet una valoració, no?, amb Cabaltoms o, bueno, aquests dies... Sí, sí, sí. Evidentment, sempre hi ha aspectes de millora, però per tant Cabaltoms com per l'Ajuntament, però sobretot per Cabaltoms el que és molt important és que durant tot el recorregut... Hi hagi acompanyament, no? Hi hagi molta gent, no? Perquè alguns cops ens havíem trobat en què, sobretot a la tornada de la cavalcada, no?, quan passàvem pel barri centre, hi havia molt poca gent, quedava molt desengelat l'ambient i això feia, doncs, que, home, per part de l'organització tinguessin un cert neguit, una certa frustració, que és lògica, no? Aleshores, ajustant el recorregut i ajustant els horaris, hem aconseguit que tota la nit, tota la cavalcada, doncs hi hagi moltíssima gent acompanyant les carrosses, que, com et deia, és l'objectiu compartit d'Ajuntament i de Cabaltoms. Vinga, seguim amb més temes. El 2025, segurament veurem Sant Just transformar-se urbanísticament, no?, amb el repte, també, de voler mantenir l'essència de poble. Serà un any en què Sant Just vegi començar alguns dels grans equipaments i les obres, potser, de l'espai públic més importants en els propers anys, no? Sí, jo crec que cap d'aquestes actuacions, exceptuant una de petita, que és el Centre Social de Beisoleig, es veurà plasmada en una realitat física, no estarà acabada. La resta són actuacions que engegaran aquest any, que són actuacions de gran embargadura i que, com a tals, tenen un recorregut de dos, tres anys. La principal és el nou barri a davant del Consell Comarcal, que és el barri que es denomina popularment com l'Avall, perquè suposa el tresiat, el sostre que havia d'anar a l'Avall de Sant Just. Aquí estem parlant d'una transformació urbanística important, que suposarà la injecció de 170 habitatges de protecció oficial de lloguer saquible per a la gent de Sant Just, que és un benefici social molt considerable. i després dues petites promocions més per a la tercera edat el segon mil·lenari, que suposarà 40 habitatges al costat de l'escola Montserrat i una operació més petita destinada a joves, a jocs juvenívols, de vuit habitatges. Això en el camp de l'habitatge. En el camp dels equipaments, el mes de març començarà la pista polisportiva del Mas Lluï, que no es veurà reflectida en la realitat fins al 2026, finals del 26, principis del 27. Espero també que comencin les obres de rehabilitació del Teatre Taneu aquest any 2025, però també, novament, és una obra que durarà entre un any i dos. Per tant... S'han tornat a fer licitació d'obres? No, encara. Ara mateix ens va arribar l'informe de bombers. Aleshores, per poder aprovar el projecte, hem d'incorporar algunes de les observacions que va fer l'informe de bombers. N'hi ha una que suposa una complicació afegida, que es tracta que hem de posar un centre de transformació dins de l'equipament i això no és tan fàcil d'adaptar en un edifici ja existent. No estem parlant d'un edifici de nova creació que tens més marge de maniobra, sinó estem parlant d'un edifici de... que s'està rehabilitant que, a més a més, té una antiguetat que es va fer amb unes condicions arquitectòriques... fer amb les mans de la gent fa cent anys que vivia aquí a Sant Just. I això, que té una part molt bonica i que és la que hem volgut preservar no fent un edifici nou, sinó rehabilitant un edifici ja existent, a l'hora de fer els projectes i a l'hora de fer les obres, suposa uns condicionants, unes dificultats que encareixen per un costat el cos de l'obra i per l'altre estan endarrerint aquesta represa de les obres que tanta il·lusió ens fa a tots, no? Sí. I després, la tercera peça petita és aquesta del Centre Social de Bissolets, que aquest sí que espero que pugui ser una realitat en aquest 2025. A nivell d'espai públic, doncs, no hi haurà grans transformacions. Estem acabant les obres de... Hem acabat les obres del carrer Ateneu, ara estem executant les del carrer Església, ben aviat es començarà el carrer El Bici a l'Avinguda Riera. Jo no crec que el col·lector del carrer Riera també començarà aquest 2025, però jo no, a nivell d'espai públic, no crec que hi hagi grans transformacions. La Deixalleria... La Deixalleria entra en funcionament el mes de març, estem ja fent els últims repassos d'aquesta obra i, com et deia, el mes de març ja s'obrirà el públic. Per tant, amb l'augment que pugui haver una mica més de població, no? Els propers anys amb aquestes noves promocions que hem parlat d'habitatges, s'ha de parlar potser de redimensionar alguns equipaments públics? Els equipaments públics municipals amb les actuacions que estem duent a terme o que hem dut a terme en els últims temps, com per exemple l'obertura de la segona escola a Bresol, estan ben dimensionats. L'únic que segurament necessitarà d'una ampliació en un futur proper és la biblioteca municipal. Aquesta em referia precisament. Amb la resta d'equipaments estem ben ben dimensionats dels que depenen de l'Ajuntament. Els que depenen de la Generalitat de Catalunya n'hi ha un que és a nivell escolar que és l'Institut d'Escola que ha començat amb mòduls i ara mateix tenim capacitat per acollir tota la demanda a Sant Just gràcies a aquests mòduls i per altra banda hi ha l'ampliació del CAP. L'ampliació del CAP espero que durant aquest 2025-2026 doncs puguem començar a veure moviment a nivell d'obres. Dit això també vull assenyalar que seria molt millor per tothom i acceleraria molt totes aquestes necessitats que tenim que depenen de la Generalitat de Catalunya que es poguessin aprovar els pressupostos. Tot això ho facilita molt. Però aquest en tot cas és un debat que no depèn de nosaltres cap a una mica de les mans no cal que hi dediquem massa temps i respecte a l'Institut d'Escola és veritat que durant uns anys de ben segur que farà molta falta perquè la població ha crescut a Sant Just i és previsible que creixi una mica més en els propers deu anys però és veritat que com que els creixements que es produiran no són molt seguits i com que també és veritat que la taxa de natalitat es preveu que baixi està baixant a Catalunya i Sant Just no tindrà un comportament diferent en la resta de la població catalana doncs no tenim molt clar que d'aquí 20 anys aquest quart centre educatiu doncs no estigui una mica sobredimensionat a Sant Just és difícil fer projeccions primera perquè és un poble a nivell poblacional dinàmic que ha crescut en els darrers anys i segona perquè hi ha un percentatge important aquest últim any ha estat del 40% de les famílies de Sant Just que decideixen escolaritzar els seus fills fora de l'escola pública de Sant Just i aquesta xifra és variable ens movem sempre amb percentatges que van del 30 al 40% però depenent de si és el 30 o el 40 vol dir una línia més un curs un curs més o un curs menys vull dir que és difícil a Sant Just poder planificar quina és la necessitat real de centres escolars per això que et comentava en tot cas sigui com sigui amb l'Institut d'Escola donem resposta a nivell de primària i ara és important doncs poder traslladar d'aquí no massa temps l'Institut d'Escola al Mas i Ui ja sigui amb mòduls o amb edificació definitiva perquè on començarem a tenir tensions és a nivell de secundària i necessitats de nous espais i i la parcel·la actual on està l'Institut d'Escola doncs no podrem créixer en secundària clar allà allà allà allà són dos mòduls ara hi ha només i tres que són els infants que han començat aquest any però clar d'aquí tres o quatre anys allà allà hi haurà i hi haurà més més infants allà allà allà per quatre cursos de doble línia però perquè no ens agafi el toro hem de començar a treballar per evitar problemes d'aquí quatre anys i això passa per traslladar el centre en el lloc on ha d'anar que és el mas i lluny la setmana passada els infants van estrenar com si diguéssim aquests mòduls com s'han acondicionat i quina és el vincle que hi ha amb l'equip directiu i l'equip docent del centre mira els mòduls el que et puc dir és que per dins són molt confortables estan molt ben equipats segurament són els edificis educatius que tenen majors estàndards de confort pensa que tenen a l'hivern ara aquests dies que fa fred doncs tenen calefacció amb aire calent a l'estiu malauradament cada cop els estius són més calurosos tenen aire condicionat cosa que no passa a la resta de centres educatius gaudeixen d'espais generosos amb l'únic inconvenient que no disposen de cuina per tant necessiten servei de càtering els mòduls no no tenen previst poder cuir instal·lacions de cuina l'altre element que no sé que a vegades genera una certa reticència cap als mòduls és l'estètica exterior tot i que han mirat molt respecte als barracons originals no deixa de ser que són edificis que estèticament no són tan macos com els edificis de totxo i aquests són els dos els dos hàndicaps que tenim i treballarem amb el amb el departament per per buscar solucions aquests dos hàndicaps si finalment l'institut d'escola el Mas Lluís s'acaba aterrissant amb mòduls que no és la nostra opció preferent però veiem difícil en un termini de tres anys poder tenir un edifici construït al Mas Lluís tenint en compte que el departament a dia d'avui té llista d'espera de 12-15 anys de centres que estan en mòduls i que volen evidentment tenir el seu edifici per tant és difícil fer passar l'institut d'escola de Sant Just per davant de tots aquests centres educatius per tant abans que es construís l'edifici a Mas Lluís podria haver-hi la continuïtat dels mòduls sí i després el que hem de veure en aquest termini de dos o tres anys és veure una mica l'evolució demogràfica de Sant Just veure els nivells d'escolarització a la pública si la taxa incrementa o no i en tots aquests elements segurament tindrem més dades per saber si en una projecció de 20-30 anys aquest quart centre educatiu ha d'existir o no i ha de ser d'una línia o dues línies en el cas que hagi d'existir que jo crec que sí però a dia d'avui tampoc tinc la total certesa que pugui ser de doble línia d'aquí 20-30 anys n'estic parlant estem parlant de molt llarg termini però és veritat que d'aquí 20-30 anys segurament la població en edat d'escolarització serà inferior a la que tenim ara ahir va visitar Sant Just la consellera d'Educació Esther Niuvó quins temes se li van trasllar? Doncs principalment aquest que és el tema més important que tenim i després també la possibilitat que la formació professional arreglada a l'Algaró que està funcionant molt bé que estan omplint que tenen de fet llista d'espera doncs pugui ampliar-se i acabar agafant tot a l'edifici actualment l'edifici és compartit hi ha una part que el gestiona la Generalitat de Catalunya Direcció General de Formació Professional i una altra part que el gestiona directament el Gremi d'Arts Gràfiques la Fundació Algaró com que hi ha afortunadament molta demanda de formació professional en Arts Gràfiques doncs el que vam posar sobre la taula és la possibilitat que el Departament d'Ensenyament pugui disposar o bé de més espais o bé utilitzar la maquinària de la qual disposa el Gremi que és una maquinària molt sofisticada i per tant molt molt important molt molt interessant que puguin utilitzar l'alumnat de la formació professional i respecte a l'educació l'últim tema els vincles que hi ha amb l'equip directiu l'equip docent són bons? la veritat és que jo crec que l'origen de l'Institut d'Escola ha estat complicat vull recordar que el primer trimestre van estar en el Centre Cívic Soledat Sants que si vés un centre que està molt bé un equipament un centre cívic que està molt bé doncs no va estar pensat per per acollir una escola per tant l'arrencada no va ser la ideal el trasllat ha estat a uns mòduls que també denota una certa provisionalitat i malgrat tot jo crec que tot aquest esforç està valent la pena les famílies estan estan amb exigència com ha de ser però estan implicant cada cop més i crec que en aquest sentit el factor principal està sent l'equip directiu de l'Institut d'Escola que estan fent una feina importantíssima vital amb una implicació enorme el dia abans que s'obrissin els mòduls els dies abans de fet van estar malgrat eren dies festius semifestius van estar col·locant col·locant-ho tot perquè tot estigués a punt ja dic amb uns nivells d'implicació admirables i des de l'Ajuntament doncs el que fem com no podia ser una altra manera és ajudar-los tot el que podem no és una competència nostra però en aquests casos crec que val la pena implicar-se tant com es pugui pel que fa a l'habitatge abans hem estat parlant una mica de les promocions tres promocions d'habitatges que hi haurà l'article del butlletí del mes passat parlava d'aquesta combinació amb promotores privades també quines promotores són les que hi ha darrere d'aquestes promocions per exemple en el cas d'aquests 170 edificis perdona 170 habitatges de la carretera reial l'Ajuntament no els construirà l'Ajuntament els rebarem construïts fruit d'un conveni urbanístic que es va fer en el seu moment amb el propietari del sostre de la vall que es va traslladar aquí a la carretera reial doncs l'acord que es va arribar és que a canvi de determinar uns certs metres quadrats de residencial doncs ahir ens cedia construïts ens onava construïts fins a 170 habitatges que és una xifra molt important i en altres casos doncs hem d'anar veient operació per operació però a vegades la col·laboració amb el sector privat va bé per agilitzar els tot el que són els terminis perquè és veritat que l'administració doncs som més lents a l'hora de fer projectes de licitar-los de construir-los costumem a ser més lents i ara mateix la necessitat d'habitatge és una prioritat absoluta hi ha molta necessitat és molt urgent jo crec que tothom coneix alguna persona que té una necessitat imperiosa d'habitatge i per tant el que hem d'intentar és que sigui quina sigui la fórmula poder disposar quan abans millor d'un parc d'habitatges assequibles el més ampliat possible en alguns casos hem recorregut altres empreses públiques com seria l'IMSOL que és l'empresa pública de l'àrea metropolitana altres ho fem a través de l'empresa municipal de Promunsa que és la que fa els vuit habitants exacte històricament és qui havia fet totes les promocions a Sant Just però és veritat que hem decidit diversificar els promotors precisament per poder anar més ràpid guanyar temps i poder posar a l'abast dels Sant Justencs quan abans millor un major nombre d'habitatges assequibles Passem ara a parlar de la situació actual del Pla Parcial de la Bona Aigua a l'àmbit dels Garrofers ara mateix quina és la proposta que hi ha damunt la taula i si aquesta proposta ja s'ha d'atramès a la Comissió Territorial d'Urbanisme de l'AMB per l'aprovació d'acord en l'àmbit dels Garrofers la modificació de planejament es va aprovar crec que va ser el ple de desembre si no ho he equivocat i ja s'ha enviat a la Comissió d'Urbanisme la propera Comissió d'Urbanisme és el dia 7 de febrer i esperem que aquesta modificació es pugui aprovar en aquesta mateixa Comissió un cop estigui aprovada des de l'Ajuntament el que farem és un un concurs per poder com et deia abans amb aquesta voluntat d'accelerar el màxim possible el poder disposar d'un de més habitatges de lloguer s'equible doncs farem un concurs obert a operadors públics i operadors privats per adjudicar aquest sol a canvi de la construcció de 19 habitatges de protecció oficial en el règim de lloguer i això ho farem un cop estigui aprovat definitivament aquesta modificació de planejament Respecte a la proposta que hi havia al principi s'han sumat o hi ha hagut canvis tècnics o s'han afegit a algunes al·legacions d'alguns grups polítics o d'algunes entitats de Sant Jus que van fer alguna al·legació en el seu moment Bueno, no jo crec que les principals incorporacions a modificacions van venir fruit de les negociacions que vam tenir a tres bandes Ajuntament Junta de Compensació i l'Associació de Veïns de Veïsoleig ja es van decidir els principals canvis normatius i a partir d'aquí les al·legacions que hi havia per part dels veïns eren encara molt jurídic que es van desestimar perquè no es van considerar no es van considerar vàlides i per altra banda els grups crec que eren de la CUP i d'Esquerra Republicana demanaven ampliar el percentatge d'HPO però estan parlant d'un planejament que ja estava aprovat definitivament que ja estava reparcel·lat per tant no podies canviar les regles d'això que un cop la partida ja estava a punt d'acabar altra cosa és en la resta de l'àmbit que és la part de les escales i de la bòbila el que és el pla parcial de la bona aigua que aquí sí com que es fa un nou planejament es canvia completament aquí sí que pot augmentar molt de fet ha d'augmentar obligatoriament molt el percentatge d'HPO arribant fins al 50% que és el que obliga actualment la normativa a Catalunya Hi ha un parell de temes més que volem tractar els posem també dins d'aquesta secció que obrim de l'alcalde Respon amb les preguntes que hem anat rebent a les xarxes socials hi han hagut bastantes preguntes i comentaris d'un dels temes que també volem tractar que és la taxa anual de residus sembla que hi ha certa confusió entre la nova taxa de residus que és la que s'acaba d'implantar i també la taxa metropolitana de tractament de residus que va incorporada al rebut de l'aigua correcte hi ha gent que es pregunta que bueno si s'està pagant pel mateix dues inclús tres vegades no mira la taxa de residus el que financia és el servei de recollida de residus al municipi quan nosaltres deixem els residus en els contenidors després passen uns camions els recullen i els porten a unes plantes de tractament això és el que financia la taxa municipal de residus i la gran majoria de municipis sempre n'han tingut de fet eren pocs els municipis de Catalunya que no en teníem ara estem obligats per llei tots els municipis a tenir-ne la taxa metropolitana el que financia és el funcionament de les plantes de tractament de residus que és on deixem els residus els camions que recullen els residus dels contenidors de Sant Just són dos serveis diferents com et deia abans fins ara no era obligatori tenir una taxa de residus fruit de la ley de residus i economia circular que es va aprovar el 2022 transposant una directiva europea doncs tots els municipis de Catalunya i d'Espanya estem obligats a tenir una taxa que financia el servei de la recollida de residus en el municipi i aquesta taxa ha de tenir dos punts dos elements importants un és que ha de cobrir el cost del servei el cost del funcionament del servei primer i segon aquesta taxa també ha de tenir una part fixa i una part variable i la part variable ha de permetre premiar a qui recicla és a dir que pagui menys i penalitzar a qui no recicli i fruit d'aquest d'aquest segon condicionant la immensa majoria de municipis a Catalunya i també a Espanya estan canviant els seus sistemes de recollida de residus en alguns casos els municipis que van optar en el seu moment pel porta a porta ara ja no s'hi val amb el cobei habitual el cobei ha de tenir un element que vinculi el cobei amb el domicili per això veureu aquells que pugueu anar a municipis on tenen porta a porta veureu que els cobeis a partir d'ara tenen com un codi de barres que vincula el cobei amb el domicili i els municipis que fem que mantenim els contenidors el que hem hagut d'introduir són aquests contenidors intel·ligents amb obertura amb targeta o amb clauer o amb telèfon però que no pot ser obertura anònima el que es tracta en aplicació d'aquesta llei és que el llançament de residus deixi de ser anònim i a partir d'aquí podem discutir sobre com calculem si recicla o no recicla van anar en aquesta direcció de com l'única fórmula 100% fiable de saber qui recicla i qui no recicla consistiria en obrir totes i cadascuna de les bosses que la gent llança dins dels contenidors això és inviable físicament inviable aleshores hem de moure'ns amb indicatius que ens permetin poder fer estimacions i aquells municipis que han estat pioners sobretot a Guipusco al País Basc el que han determinat és que a través del nombre d'obertures de l'orgànica del contenidor orgànic pots saber més o menys orientativament si separes o no separes si tu obres dos o tres cops per setmana el contenidor orgànica vol dir que separes l'orgànica i per tant vol dir que tens uns bons nivells de reciclatge En respecte a això hi ha qui diu que és una persona que viu en un domicili sol i que clar no generarà o sigui no haurà de passar potser dues o tres vegades la targeta a l'orgànica diu que inclús si dinant no fer nàpats fora no? Sí és veritat que hi ha casuístiques que són complicades no pots arribar quan fas aquestes normatives a totes les casuístiques primera estem estem estudiant el comportament ara que ja comencem a tenir dades molt fiables de quin és el comportament dels sants justencs a nivell agregat de si el que hem establert és raonable o no ho és i en cas que veiem que no ho sigui reduirem el nombre d'obertures per altra banda com que no podem anar a fer una normativa ad hoc cas per cas el que sí que recomano a aquestes persones que viuen soles és que utilitzin bosses més petites i que pensin en llançar els residus això dos o tres cops per setmana per altra banda els residus orgànics sobretot en períodes de calor a nivell de celebritat es recomana que no estiguin més de dos dies al covell a partir del segon dia ja comencen a aparèixer insectes olors etcètera per tant per una qüestió de celebritat és recomanable que els residus orgànics no s'estiguin més de dos dies en un covell però novament el que et deia si cal fer canvis els farem no d'acord també pregunten quan hi haurà un accés a alguna aplicació per veure els registres de les targetes ara mateix ja estem en fase de proves ja estem començant determinades persones a poder obrir els contenidors amb l'aplicatiu per veure amb el mòbil sí per si funcionen per tant ja estem en la recta final i ens agradaria que el mes de febrer i màxim març ja poguéssim generalitzar extendre a tot el municipi per tant estem a la fase final també si canviem de tema i passem a un que teníem pendent de preguntes que ens van quedar de l'altre mes sobre bueno Salvem la vall ens va fer una pregunta deia que sorprèn el silenci absolut sobre la proposta de l'AMB per la urbanització de la zona de la bona aigua diuen fa mesos que esperem notícies però després del fracassat procés participatiu sembla que l'Ajuntament ha optat per ignorar la ciutadania i diu ens preguntem què s'està amagant i quan es comunicarà finalment la proposta i es permetrà un debat real i transparent bé el debat que va haver-hi precisament el procés participatiu el que ha servit és per millorar la la la proposta que inicialment havíem plantejat en el que i aquesta proposta espero que es pugui plasmar en un ple el mes de març o el mes d'abril estem treballant acabant la acabant la definir amb membres de la de la plataforma Salvem la Vall he tingut l'oportunitat de reunir-m'hi i d'exposar-los aquest enfoc que donem el que té a dir que m'he trobat és que no hi ha voluntat de negociar sobre les premisses de l'Ajuntament que consisteixen en reduir l'edificabilitat i col·locar-la en zones on no hi hagi impacte ni paisatgístic ni ambiental i que la plataforma Salvem la Vall està en uns posicionaments de màxims que no es faci res que és que és simplement que es que es desclassifiqui l'opció de desclassificar ja l'hem descartada en diverses ocasions primera per l'elevadíssim cost econòmic que tindria per l'Ajuntament i segona perquè posaria l'Ajuntament en situació jurídica complicada amb un front amb una batalla judicial que saps com la comences però que no saps com l'acabes però més enllà d'aquest front judicial que pots guanyar o pots perdre el que tenim molt clar és que hauríem d'assumir des de l'Ajuntament amb pressupost municipal íntegrament les obres per solucionar els problemes d'inundabilitat que tenim en aquest sector vull recordar que els dos principals equipaments que tenim al municipi estan en zona inundable complex a la bona aigua i l'institut municipiari per tant si no es fa a través de planejament aquests problemes els ha de solucionar en pressupost municipal l'Ajuntament estem parlant d'un cost d'uns 10 milions d'euros i segona estem renunciant fent desclassificant i deixant de fer aquest planejament estem renunciant com a Ajuntament a fer moltíssims habitatges de protecció oficial per tant jo entenc la sensibilitat ambiental en el context en què ens trobem que hi ha una amenaça pel canvi climàtic que és evident entenc la sensibilitat que té una part de la població que no es construeixi en determinades zones però també aquests col·lectius han d'entendre que en paral·lel a l'emergència climàtica tenim una altra emergència que és l'habitacional i que llocs com Sant Just que tenim una especial necessitat d'habitatge assequible no podem renunciar alegrement a metres quadrats que es poden destinar a habitatge assequible la trajectòria en aquest sentit de Sant Just crec que demostra que tots els creixements urbanístics que s'han fet en tots la variable de l'habitatge de protecció oficial sempre ha tingut un pes molt important inclús als anys 90 quan pràcticament ningú li preocupava aquest fet a Sant Just aquesta variable sempre s'ha tingut molt en compte i en aquest cas en aquest cas concret de la bona aigua jo estava disposat a tenir un debat i estic i segueixo estant i disposat tot el govern ho està a discutir en quins llocs és millor o és pitjor col·locar edificabilitat amb la premissa com et deia que estem treballant per reduir a la meitat el sostre edificable en aquest entorn passar de 23.000 a uns 12.000 per tant aquí hi ha un esforç molt gran de l'Ajuntament ara bé si l'altra part el que vol és que no es faci res serà molt difícil poder arribar a un punt d'entesa i fins ara el que m'he trobat és que l'altra part el que vol és que no es faci res que em sembla legítim però també s'ha d'entendre legítim i respectable però també s'ha d'entendre que des de l'Ajuntament considerem que no és òptima que no defensa l'interès general l'opció de no fer res per tot això que t'he explicat abans que renunciem a molta protecció oficial que assumim un cost molt gran de solucionar un problema que no ha creat aquest govern municipal ni els anteriors que ve del tard del franquisme quan es va enterrar la Riera i es van construir equipaments municipals al damunt al damunt no és una decisió que hagi pres aquest govern sinó que estem gestionant les conseqüències d'aquesta decisió i estem buscant la millor fórmula sent el més respectuosos possible amb l'interès general per solucionar un problema que no hem creat i per donar resposta a altres problemes com per exemple el de l'emergència habitacional que tenim a tot el país però també especialment a llocs com Sant Josep Verde amb més temes alcalde i no hi ha res a amagar vull dir aquí ningú s'està ningú està amagant absolutament res els planejaments afortunadament s'aproven per ple inicialment provisionalment s'envien a la comissió d'urbanisme amb moltíssims informes que són preceptius vull dir que hi ha molts organismes que hi diuen la seva i en aquest sentit vull tranquil·litzar la població de Sant Just perquè no es farà res que suposi una amenaça pel territori un parell de temes més són els que ens donaran temps de tractar la resta de preguntes les farem a l'entrevista del mes següent un dels temes perquè es fa avui precisament a la tarda que és la reunió veïnal amb Eslluí amb les zones d'aparcament la zona blava i la zona verda pregunten per quin motiu es vol fer àrea verda i blava diu sou insaciables en perjudicar i fer pagar els veïns a veure dues coses la primera és que nosaltres l'àrea verda l'hem implementat allà on hi ha hagut una demanda veïnal per problemes d'aparcament en aquest cas concret del Mas Lluí tenim una tenim una sèrie de peticions que ens fan arribar veïns que diuen que tenen problemes per aparcar falta de rotació de vehicles o? que tenen problemes d'aparcament val a partir d'aquí ens dirigim a l'associació de veïns del Mas Lluí i l'associació de veïns ens planteja que fem una reunió convoquem una reunió amb els veïns els exposem aquest problema i plantegem solucions que hem donat en altres llocs del municipi on també ens han plantejat aquest problema la solució passa per regular l'espai públic l'espai públic doncs és el que és i per tant doncs o es regula o es deixa com està i es regula o no es regula en funció de si hi ha o no hi ha problemes d'aparcament nosaltres en aquesta reunió d'avui el que plantejarem són solucions que s'han implementat en altres llocs del municipi que han tingut una resposta ciutadana molt bona sempre la gent ha quedat molt satisfeta malgrat en alguns llocs també inicialment hi havia hagut reticències per part de determinats veïns o col·lectius però aquest és un tema que que ha de decidir cada cada barri si la majoria de veïns volen que s'implementi s'implementarà si no volen que s'implementi no s'implementarà per l'Ajuntament la zona verda és deficitària estem parlant que té un cost pel veí de 60 cèntims la setmana com comprendràs aquest cost no cobreixes ni el sou del vigilant per tant l'Ajuntament no té cap cap intenció recaptatòria amb aquesta mesura és un un servei que oferim als veïns i veïnes allà on el demanen que com et deia ha tingut bona acceptació on s'ha implementat però que si els veïns i veïnes del Mas i Ví decideixen que no el volen per l'Ajuntament doncs no serà absolutament cap problema no n'hem cap ànim d'imposar cap cap solució a aquest possible problema d'aparcament que té el barri del Mas i Ví També hi ha hagut un parell de preguntes en referència a la il·luminació de Nadal a Sant Just fem ara aquesta pregunta perquè potser més endavant ja no tindrà tanta actualitat diu que sempre però especialment aquest any sobretot comparat amb pobles del costat per exemple la carretera Raial diu quan passes t'esplugues a Sant Just llegeixo diu t'entra una tristesa o et fan venir ganes de plorar si és per estalviar diners diu aquesta persona crec que és millor no posar res que el que es posa a l'actualitat Bé s'ha d'analitzar municipi per municipi perquè cada municipi té les seves casuístiques a Sant Just no tenim una concentració comercial tan gran com tenen municipis veïnals que es poden permetre reforçar molt un eix comercial concret a nivell d'il·luminació i després tenen la resta del municipi sense cap tipus d'il·luminació aquí intentem doncs els eixos comercials que tenim que són els que són doncs il·luminar-los i també intentar que ni que sigui simbòlicament la il·luminació de Nadal arribi a tots els barris d'un municipi que com bé saps és un municipi dispers també val a dir que en altres municipis una part d'aquesta il·luminació la financia en associacions comercials sigui total o parcialment a Sant Jus ho fem íntegrament des de l'Ajuntament i honestament els recursos públics són limitats nosaltres establim prioritats en base a necessitats socials considerem que les llums de Nadal estan bé que hi siguin però no farem una política pública de llums de Nadal com la que fa Vigo per exemple o altres municipis no considerem que sigui una activitat d'un altíssim interès públic com perquè hi aboquem molts diners em sap greu si hi ha veïns que no els agrada hi ha alguns punts que es poden millorar es poden afegir però l'Ajuntament de Sant Jus amb això sí que vull ser molt honest no considera que les llums de Nadal siguin una prioritat i per tant no creiem que hi hagin hem d'abocar molts molts diners quan tots els serveis municipals en els darrers temps estan pujant molt el seu cost estem parlant que per exemple el SAT que és el servei d'atenció domiciliària que tenen persones que no es poden valdre per si mateixos que és un temps que estarem tots d'acord que és un servei de l'interès públic i de l'interès social doncs l'any segurament de cara a l'any que ve haurem de pagar al voltant d'un 50% més estem parlant de xifres de 400.000 euros més si això li sumem que en paral·lel la gent tampoc vol pagar més impostos doncs com a Ajuntament hem de prioritzar on destinem els recursos públics i com comprendràs doncs nosaltres el que prioritzem són les activitats els serveis que tenen cobreixen necessitats socials de la mà d'importància l'altre no ho descuidem del tot però no en fem una política bandera una persona ens pregunta quin és el pla màxim per respondre a una instància genèrica aquesta persona no es veu que va posar una instància i la va posar fa més d'un mes que tampoc la pot consultar online no sap exactament doncs hauria de ser un mes i amb això és veritat que que hi hem d'estar a sobre perquè a vegades ens arriben queixes en aquest sentit i són queixes justes i no puc fer res més que demanar disculpes si després em facilites les dades d'aquest veí doncs miraré en quin punt es troba aquesta instància i després també una pregunta que ens va quedar enrere el mes passat parlant de per què es van treure els sifons de les clavegueres i no es van tornar a posar doncs es van treure perquè durant uns anys vam tenir una plaga de mosquits tigre i els mosquits tigre posaven els tenien l'origen els nius estaven en els sifons és veritat que treure els sifons com tota la vida doncs ha comportat altres problemes com per exemple que les paneroles abans amb els sifons quedaven taponades i ara sense sifons doncs poden sortir més lliurement no? també problemes d'olors però sobretot de paneroles doncs ara hi ha on els veïns ens ho demanen estem tornant a posar-los però sabent perquè no hi ha una solució màgica que després són punts on acostumen a haver-hi concentracions de mosquits Alcalde ens han quedat pendents preguntes sobre les femtes de gos preguntes sobre una ordenança municipal de sobreolls i vibracions sobre el desgavell que hi ha al carrer Ramon i Cajal amb el tema també de les entrades de l'aparcament que hi ha a la zona del voltant del camp de futbol preguntes sobre carril bícim també sobre el cap l'ambici i temes de temperatures en alguns equipaments municipals tot això ho traslladarem per això ja a l'entrevista del proper mes molt bé mentrestant ho deixem en aquest punt gràcies a vosaltres adeu adeu