#380 - Caterina Albert, Víctor Català i El Llegat dels Sant Justencs

Són les 11 i 12 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esverna, això és el magassin de matins La Rambla. Comencem ja a la segona hora del programa i fem l'entrevista del dia, com sempre. Els convidats avui a l'emissora són els veïns Sant Justencs, Montse Molinero i Albert Macià, que la setmana passada van cedir de forma oficial a l'Arxiu Municipal de l'Escala un àlbum amb cartes i documents molt valuosos, en els que s'hi plasmen la bona relació d'amistat que hi va haver entre Antònia Bartomeu i l'escriptora i artista Caterina Albert, més coneguda amb el nom de Ploma com a Víctor Català. Els obrim els micròfons als nostres convidats, que ells ens ho explicaran millor. Molt bon dia, Albert Montse, què tal? Bon dia. Com és que Un matrimoni de Sant Just té en possessió aquest material documental sobre l'escriptora Caterina Albert, que, entre altres, és autora de la novel·la Solitud, que és una de les obres capdals del modernisme català. Una de les obres catalanes més traduïdes. Sí. Quan feia que guardàveu aquest material i per què el teníeu vosaltres? Bé, això és aquelles voltes que dóna la vida. Nosaltres l'any 2002 vam rebre un llegat, diverses coses, i entre les quals inclouia tota una sèrie d'aquest material, perquè era un llegat provinent directament de la família de l'Antònia Bartomeu. Val. O sigui, així per simplificar. Sí. Per simplificar. Bé, sí, sí, sí. Molt bé. Com manteníeu els documents, aquest material, per què no els fes malbé? Aquí va estar quan vam haver de donar el pas. Clar. Intentàvem mantenir-lo el millor que podíem, però, esclar, és molt complicat, perquè són documents molt antics, hi ha documents del 1800, i d'això, per tant, el paper es va deteriorant, si no està en unes condicions molt concretes. i això va ser una de les coses que ens va fer donar el pas de buscar què fèiem amb aquest material. Diguem que inicialment ja teníem molt clar que l'havíem de cedir en algun lloc, tenim altre material no relacionat amb la Caterina Albert, cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya o a la Filboteca de Catalunya, però en aquest cas ens feia molta gràcia i, a més a més, des d'un bon començament pensàvem a veure quin podia ser el millor lloc, per una cosa específica. Fa aquells anys encara no hi havia l'escala, encara no hi havia tot el muntatge que tenim avui dia sobre la Caterina Albert, i això ens va fer posposar, però quan ens vam assabentar ja que l'escala ja estava museïtzant tot el que és Caterina Albert i que l'Arxiu ja tenia un cert volum i una certa importància i llavors va ser quan vam acabar de decidir-nos perquè, lògicament, en una casa particular, aquests materials, primera, que no és el lloc on han d'estar perquè, si hi ha estudiosos, han de poder accedir al material aquest i, segona, que no és un lloc que es conserven amb les condicions. Clar. De quins documents estem parlant exactament? És a dir, què és el que hi havíem parlat de cartes? Què teníeu vosaltres? Hi havia cartes personals entre la Caterina Albert i l'Antònia... L'Antònia Bartomeu. L'Antònia Bartomeu. No només amb l'Antònia Bartomeu. No, amb l'Antònia Bartomeu i amb una neboda, que era la Tisi, la Teresa Bartomeu. Totes dues van ser dues persones que van influir, o sigui, van estar molt a prop sempre de la Caterina Albert. Llavors, hi ha aquestes cartes que són molt personals, que són explicant-se coses d'elles, felicitant la família, felicitant els Nadals, concretament la persona que a nosaltres ens va fer el llegat d'aquest... Era una nena. Era una nena en aquella època i cada any hi havia la carta felicitant el Sant, felicitant l'aniversari, felicitant els Nadals, però, esclar, amb un llenguatge per la nena, no per els adults, vull dir que, per tant... Hi ha poemes que, clar, que eren inèdits perquè estaven fets expressament per ella. I és curiós de veure aquests documents perquè quan és una carta personal o és signa com a Caterina Albert, a vegades només com a Caterina, amb alguna carta fins i tot Catalina Albert i Paradís, i sempre que hi ha un poema firma com a Víctor Català. Tenia molt clar com havia de presentar una cosa o una altra. i hi havia, doncs, això, prop d'un centenar de cartes escrits. També n'hi ha algun adreçat a la Mercè Granell. Sí. La Mercè Granell era... era... diguem que una cunyada de rebot perquè hi havia uns germans casats amb unes germanes i aquesta era germana dels altres, vull dir que... Un embolic familiar, sí. però que tenia una amistat també molt forta amb l'Antònia Bartomeu i també era receptora d'aquestes cartes que en algun cas, en algunes cartes, feien autèntics debats literaris. Sí. Això va fer que una persona coneixedora d'aquest material que teníem, que era el Marcís Garolera, ens va demanar una vegada de veure determinades cartes i les va publicar, era l'única part que no era inèdita, diguem, d'aquests fons. I aquestes cartes, aquest material, per què resulta valuós, no?, per l'Arxiu Municipal de l'Escala. Primer, perquè hi ha poemes, hi ha pensaments de la Caterina Albert, i per tant sempre és un fons interessant. I després, perquè hi ha un llibret, un àlbum, no és un llibre, és un àlbum, que està tot escrit a mà per la Caterina Albert i amb fotografies... No, per l'Antònia Bartomeu. Per l'Antònia Bartomeu, perdó. És que tants embolics familiars és un... I amb moltes fotografies. I llavors vam saber que l'Ajuntament de l'Escala estava restaurant el Clos, el Clos del Pastor, que era la casa que l'Antònia Bartomeu va regalar a la Caterina Albert. Ostres, o sigui, deurien ser molt bones amigues, no? Molt bones amigues. Tenien molta relació personal. L'Antònia Bartomeu venia d'una família benestant de Reus. Passava moltes temporades a l'Escala i van fer molta amistat i va fer una casa que li va posar de nom Solitud i al costat del cas a un jardí que li va posar el Clos del Pastor. El Clos del Pastor, bueno, tenia el seu... era del seu nebot i el nebot el va donar a l'Ajuntament de l'Escala fa pocs anys. L'Ajuntament ha estat ara restaurant-lo, que justament va ser el mes de desembre, o novembre. El mes de desembre. Que va haver-hi l'acte d'inauguració d'inauguració del Clos del Pastor. D'aquest museu, no? D'aquesta petita part de museïtació de la Caterina Albert a l'Escala. I llavors, la importància que té ella, que deia la Montse, és que, clar, quan nosaltres ens assabentem, aquest àlbum, de fet, és un àlbum basat en el Clos del Pastor, en fotografies, del Clos del Pastor, fotografies de l'època, dels espais de la Caterina Albert, la Víctor Català, i en aquest àlbum hi ha un escrit inicial que marca el dia que es va fer, que diu que l'arquitecte que el va dissenyar, etcètera, i tot això va ajudar molt, justament, estaven començant a reparar quan els hi vam portar, perquè la setmana passada vam signar oficialment els documents, però aquests documents ja estan a l'arxiu de l'Escala des del mes de febrer, em sembla que és de l'any passat, i, bueno, en aquest àlbum va ajudar a que repensessin algunes coses de les que s'estaven fent al Clos del Pastor. Va arribar temps per arreglar aquesta. Perquè primer no tenien la informació, no tenien visualització de com era el Clos del Pastor o unes parts, i en canvi aquestes fotografies sí que els donaven aquesta visualització amb la qual van poder reconduir alguna de les obres que van fer. I com es van conèixer Catalina Albert i Antonia Bartomeu? Això s'expliquen? O es deixen veure les cartes? Nosaltres algunes cartes són de difícil lectura. Avui dia estem molt acostumats ja a veure lletra d'impremta, i totes les cartes evidentment són escrites. I hi ha una carta curiosament escrita amb tinta vermella, em sembla que és l'única que hi ha amb tinta vermella amb tot el document, que jo no he arribat a captar-la bé, però l'arxivera de l'escala va dir que amb aquella carta havíem vist que el coneixement venia de l'any 1905. 1905. Que va, d'alguna manera, va datar, va datar, o sigui, amb tertúlia, que es van conèixer amb alguna tertúlia literària el 1905. Per tant, Antonia Bartomeu va ser qui va construir, com si diguéssim, aquest espai, el Clos del Pastor, tinc aquí apuntat cap a l'any 1915. Va començar el 1915 i l'àlbum aquest el comença el gener del 1916 amb un escrit, mira, el tinc aquí al davant, que diu he fet construir l'omirador que avui cobrim i els murs de pedra d'això en honor a la insigne escriptora Víctor Català. I llavors a partir d'aquí això està datat el dia 3 de gener de 1916, o sigui, el dia que tancaven era el 3 de gener. Aquest espai, ara és un nou espai cultural per descobrir la vida i l'obra de Caterina Albert Víctor Català. Com hem dit, el va adquirir l'Ajuntament de l'Escala tinc aquí anotat el 2017 arran de la sessió que va fer com heu dit l'hereu Lluís Albert. Lluís Albert, sí. I llavors va començar el projecte de museïtzació no? Una mica d'aquest espai i la rehabilitat també a la Diputació de Girona i també el Departament de Cultura de la Generalitat. Sí, sí, lògicament aquestes obres normalment els ajuntaments poden o no poden però les altres administracions ajuden a tirar endavant aquest aspecte. el Clos del Pastor nosaltres vam anar el dia que s'inaugurava. Quan es va inaugurar? El desembre. El desembre. Si mirés l'agenda et diria el dia exacte. Es va inaugurar i Clos del Pastor és un jardí bàsicament. Té una la petita casa del jardiner que em deien que hi ha un vídeo en què es va reproduint tot aquest àlbum que que vam cedir. O sigui, el material ja està digitalitzat? Sí. L'àlbum sí. L'àlbum. L'àlbum sí perquè ho van trobar que era oportú que hi hagi una pantalla allà dintre i el rest del material doncs em sembla que l'altre dia va dir que ara es posaven a fer-ho d'alguna manera d'immediat. De tota manera està en l'arxiu de l'escala per tant si algú ha de fer un treball o alguna cosa que necessiti la informació evidentment l'Ajuntament de l'Escala els hi facilitarà. Ara és un àlbum que abans nosaltres les poques vegades que l'obríem amb molta cura i amb les mans gairebé amb guants, no? No, no, nosaltres no però clar l'altre dia ja no em vaig atrevir a tocar-lo perquè clar quan veus professional en aquest cas la mariona l'arxivera de l'Escala amb guants i d'això dius millor no expliquem com l'hem tractat nosaltres, no? l'hem tractat amb carinyo l'hem tractat molt bé però clar veus així dius això és com això és el que dóna raó que aquells documents es portin en un lloc i per què el vau portar a l'arxiu municipal de l'Escala i no a l'arxiu nacional de Catalunya no? Perquè vam considerar que si hi havia un espai dedicat només a la Caterina Albert i a més a més que la quan li regalen aquesta casa és perquè ell estigui allà i tot el seu treball pugui estar allà doncs vam considerar que era el lloc que havia d'anar vam consultar amb gent vam consultar primer vam veure que evolucionava tot el que evolucionava que volien ja reconstruir Clos del Pastor vam esperar una mica per veure com anava la cosa i quan vam veure que anava en sèrio es va semblar que era més lògic que estigués allà que no l'arxiu per totes maneres jo crec que no és un tema de competència no ni molt menys però jo hem de dir que els documents han d'estar en lloc on facin millor servei al públic i jo crec que un estudiós de la Caterina Albert anirà a l'escala abans d'anar a buscar el que pot ser que a l'arxiu nacional hi hagi altres coses però jo crec que és un espai específic doncs crec vam creure que era el millor el millor lloc Quina rebuda han tingut per als professionals que treballen allà a l'arxiu i també al Clos del Pastor aquests documents de sorpresa sorpresa sorpresa total el dia que vam anar a lliurar-los el mes de febrer de l'any passat vam anar i la primera sensació que vam tenir va ser de dir mira uns que ens porten material i ens el mirarem quatre papers a la que vam posar el material sobre la taula i vam començar a veure el que hi havia les cares van anar canviant allò que era una sessió de material va passar a ser una cosa al·lucinant perquè no s'esperava que hi hagués tant de material no s'esperava que fos tan important el Clos la informació que hi havia sobre el Clos i va ser o sigui vam sortir d'allà amb una sensació que estàvem fent realment el que havíem de fer deixar-ho anar allà perquè van estar molt molt contents i l'altre dia l'alcalde de l'Escala ens ho deia no? és que esclar no ens imaginàvem que hi havia tot això perquè cal dir que a més a més ens va rebre el febrer de l'any passat ens va rebre l'Arxivera que s'ha jubilat aquest ara l'últim que va fer va ser la inauguració del Clos del Pastor o sigui per ella va ser també una satisfacció enorme poder fer tot el que es va fer d'últim moment ella va ser la que se li van obrir més els ulls quan va veure l'àlbum d'alguna manera i sabeu si hi ha altres persones a nivell més particular així com vosaltres que tinguin més documents de la Catalina Albert o... no nosaltres tenim aquests documents pel llegat que vam tenir i que ens van venir però no sabem d'altres línies col·laterals que pugui saber-hi no... per tant vosaltres al febrer ja del 2024 entenc que us moveu cap a l'escala i el que feu és entregar el material sí bueno ja abans ens vam posar en contacte amb ell vam fer-ho a través d'una diputada d'Esquerra que hi ha a Madrid l'Etna que és regidora a l'Ajuntament de l'Escala i li vam dir sí a l'Ajuntament això li podia interessar perquè potser ens hagués pogut dir escolta'm no però no va ser tens material de la Catalina Albert veiem-nos parlem i llavors ella va obrir diguem-ne va fer el contacte amb l'Ajuntament l'arxivera va dir sí sí sí i aquí va ser quan vam començar tot el procés al desembre s'inaugura l'espai i entenc que vosaltres ja la setmana passada firmeu com si diguéssim una oficialitat exactament és una sessió encomodat sí que això no sé ben bé la diferència que pugui haver-hi sessió encomodat o dipòsit és igual d'alguna manera és una sessió de material en el qual el material segueix sent nostre ens guardem el dret que si diguéssim que no que no té que no que no que no és correcte el poguéssim retirar suposo que no passarà mai perquè si algú tracta aquestes coses amb carinyo són ells per tant suposo que és una cosa que no es donarà mai però nosaltres sempre que hem fet una sessió ha sigut amb aquestes condicions creieu que han canviat des que bueno vau donar aquests documents han canviat alguna cosa del Clos del Pastor bé com a mínim vam fer d'obres li van donar molta importància a això no sé si van rectificar algunes petites coses de les obres tampoc no gran perquè altres fotografies ja n'hi havia entre altres coses perquè hi ha un gran fotògraf local de les quals vam vam poder veure que fotografies que hi ha en aquest àlbum l'arxiu l'arxiu justament tenia els negatius perquè era d'un fotògraf local ara la meva memòria ja no dona per recordar el nom i per tant tenien referències d'imatges de com havia estat el Clos bueno de fet el Clos encara es mantenia el que passa que necessitava necessitava una restauració hi havia alguna petita cosa d'una font que hi ha i d'això que va ser a través de les fotografies però alguna cosa van refer a partir del que van veure o del que van veure escrit i quina feina està fent també l'arxiu municipal de l'escala amb el fons Víctor Català és a dir a banda d'aquest museu arxiu de de de de de Víctor Català hi ha altres espais a l'escala que dediquin amb el tema del fons de a l'escala bueno a l'escala hi ha un gran museu que és el museu de de l'Anxova i la Sal sí curiós però és aquest museu de l'Anxova i la Sal que és el museu de l'escala de fet el que organitza són sortides pels espais diguem de Caterina Albert bueno hi ha la hi ha el jardí la casa al costat solitud però aquesta em sembla que aquesta aquesta no és de l'Ajuntament i ha canviat moltes coses ja i després hi ha l'espai la casa natal que ens van dir que la casa natal estaven mirant de de sí el que ja no sé estan mirant ara no em voldria equivocar però em sembla que hi ha la intenció de comprar-la o l'han comprat per poc crec que la van comprar ja i l'estan acompant i volen després hi ha més espais hi ha l'ermita de Santa Reparada de Cinclaus que és un punt que la vida de de Caterina Albert també té una certa importància que bueno que està fotografiada en aquest llibre lògicament quan diem està fotografiada imaginem-nos una fotografia en blanc i negre de fa cent cent i algun any vull dir que estem i són els espais que clar tot el que és documentació es guarda l'arxiu quan t'ensenyen el llibre original de solitud i te'l treuen de l'aquella caixa amb aquelles mans i te'l posen sobre la taula i allò clar que l'impressiona una mica no a vegades quan fan l'entretament de dius mira això és és allò que ha donat peu a tantes a tantes impressions aquí amb tantes llengües diferents és aquest original a més a més gros és un llibre gros uns fulls de paper que és curiós és curiós heu fet mai cap donació a algun altre arxiu municipal o i esteu acostumats a fer aquest tipus de de sessions o de o de bueno que a vegades us trobeu no en material que penseu ostres potser aquí no el sabem tractar com es mereix no perquè no tenim els recursos ni les eines i fem aquestes sessions han fet sessió a l'arxiu nacional de Catalunya sí perquè la casa aquesta que vam llegar doncs tenia per l'estatus de la família que la que la va fer doncs hi havia tota una sèrie de documentació el qual nosaltres no no la podíem tenir a casa perquè pel que hem dit al principi que són documents que que es deterioren perquè amb el pas dels anys doncs fa que es deterioren i ens vam donar vam cedir sempre cedim cedim perquè bueno el que deia abans l'Albert no tenim per què recuperar-ho però si hi ha un canvi polític un dia tornem a un Salamanca que després els documents doncs poder intentar recuperar el que aquest país es mereix i a part de l'arxiu nacional també vam cedir material a la Filmoteca Nacional de Catalunya aquí tenim una petita anècdota que no té res a veure amb la Catarina Albert però crec que val la pena un treballador de la Filmoteca Nacional de Catalunya que era el que visualitzava tots els vídeos i pel·lícules que li arribaven es jubilava el restaurador perquè clar quan vam cedir material en el que a la Filmoteca ens van dir que encara que fos cedit no donat que el restauravien que no podíem cedir materials sense autoritzar la restauració si no autoritzar la restauració no el volíem vam dir que clar que endavant perquè la nostra voluntat no és que allò un dia tornar-ho a agafar a casa sinó que es quedi allà llavors el dia que aquest senyor jubilava estava fent les últimes l'última pel·lícula que ara estic i em telefona un senyor plorant per telèfon jo no entenia res i m'explica diu mira soc de la Filmoteca Nacional de Catalunya diu i estic estic arreglant l'última l'última pel·lícula que faig jo perquè em jubilo diu i paral·lelament personalment estic fent un llibre del meu pare perquè el meu pare era dissenyador feia dibuixos i tal i surt en aquesta pel·lícula surt un dibuix del meu pare uns dibuixos diu jo tinc el llibre d'impremta he trucat a impremta i dic que el pari en l'edició ai mare perquè si vosaltres m'autoritzeu perquè deia en el llibre deia que s'havien perdut la pel·lícula i els dibuixos però poden ajuntar-se més que has valitats? no ho sé no ho sabem vull dir llavors semblar semblar això venia de que el pare de la Teresa Carreras que és la nena que la Caterina Albert li dedicava poemes i li escrivia era ginecòleg però estem parlant dels anys i va fer una pel·lícula perquè era molt aficionat a la cinematografia va fer una pel·lícula educativa d'un avortament no d'una necessària i llavors el pare d'aquest senyor de la filmoteca fa els dibuixos per fer la pel·lícula i se'l troba amb l'últim treball que fa a la seva bueno el treball professional que fa i clar ho veu i us truca dient i ens truca dient si pot publicar o si s'hi pot publicar que s'han trobat aquests dibuixos i vam dir escolta fes el que vulguis precisament la nostra finalitat en deixar material en aquests llocs és que pugui tenir un ús si això fa que tingui un ús pel llibre que tu estàs fent nosaltres encantats d'haver fet tot el dipòsit a la filmoteca uau Déu-n'hi-do per tant heu après en totes les coses tècniques en el món dels arxius no? sí i de les sessions de material tampoc no cal aprendre gaire és posar-se en contacte tenim això i de seguida la gent és molt receptiva si creu que paga la pena posar-lo a l'arxiu i a més tot el que fins ara hem portat entenem que val la pena si no ja no ja no portaríem lògicament animeu potser a gent que tingui material que pot ser valuós per portar-lo en els arxius jo sí animo totalment a la gent en una població com la nostra aquí a Sant Just pot haver-hi gent que tingui informació a casa seva de la seva família de molt de temps òbviament si està a casa seva i un temps ben controlat ben controlat i ben d'això perfecte però que abans que es faci malbé aquest material abans que se'n vagi que se'n vagi no sé que en cas vull dir un pis i sense mirar-se'l aquest material l'hauria d'anar en el cas de Sant Just a l'arxiu de Sant Just o lògicament en funció del tipus de material que es tracti nosaltres estem agraïts tant com hem dit abans a l'Etna la diputada com a l'Ajuntament de Taradell per haver-nos acompanyat amb aquesta tot aquest material havia estat a Taradell o sigui no el teníem aquí a Sant Just i llavors estem molt agraïts perquè ens han ajudat diguem quan els hem trucat per dir escolta això us sembla que és correcte doncs han vingut s'ho han mirat han dit sí, sí perquè és on ha d'estar perquè si no això el deteriorament és molt ràpid Molt bé doncs una història més a explicar Montse i Albert moltíssimes gràcies per compartir aquest pas que heu fet també i que és material que al final acaba sent patrimoni de Catalunya i que la gent de l'Escala segurament sobretot gent d'allà per l'estima que li puguin tenir com a Catarina Albert com a referent literària també com a personatge català històric teniu un lligam per sempre amb l'Escala sempre ja està ja en teniu per tant gràcies per venir que tingueu molt bona setmana i ens trobem a la propera perfecte a veure moltes gràcies adeu à que Fins demà!