#381 - Sant Just en Comú: Deixalleria 3.0 i Habitatge a la Crisi Actual

A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. 11 i 13 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esverna, això és el magazín de matins La Rambla. Comencem la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia. El convidat d'avui és en Just Fosalba, el portaveu del grup municipal Sant Just en Comú. I el tenim aquí per parlar d'alguns dels temes de l'actualitat del poble. Molt bon dia, Just. Molt bon dia a totes i tots. Vinga, 2025 serà un any en què Sant Just vegi començar obres d'equipaments importants pels propers anys. S'espera on es posin en marxa també altres serveis i equipaments com el de la deixalleria. La nova ubicació, Just, creieu que facilitarà el seu ús? Nosaltres creiem que sí. Creiem que és una ubicació molt més propera als nuclis urbans, en una zona que a més creiem que no molesta a la vida cotidiana a prop dels habitatges, vull dir, està en zona industrial però molt a prop de Maslluí i a prop de barris com el barri Sud, com tots els barris del Montan d'Indústria, que jo crec que facilitarà una mica que la gent no hagi d'anar fins tan amunt, pujant al camí de la muntanya per anar a llançar les escombraries. A més serà una sereria que tindrà més espais i més serveis, per tant, en principi jo crec que serà més utilitzada per la ciutadania, això espero, vaja. S'espera que s'inauguri cap al mes de març. Correcte. Quins serveis seran aquests que complementaran o que ara l'actual no té i que faran una deixalleria una mica com havíem dit abans, no sé si 3.0 o 2.0 o... Li havíem posat, sí, numerologia. Jo, més enllà dels números, dir-vos que serà una deixalleria, que més enllà del que ja fem habitual a la deixalleria, de recollida de diferents fraccions que normalment no podem llançar a la brossa, doncs els mobles que tenim a casa, ferros, vells, vidre, matalassos, coses que això ho seguirem recollint. de cara a aquest any es posarà en marxa també el servei de préstec de gots i de vaixella reutilitzable per a entitats, o sigui, si ets una entitat del municipi i vol servir una vaixella o els gots, ara també teníem gots, és veritat, però tot estarà centralitzat a la deixalleria, amb el servei de deixalleria on les entitats podran baixar, agafar gots, agafar plats, que abans no en teníem, no?, de plats, i fer-los servir i després portar-los i amb un petit preu de netesa i de més, doncs podran gaudir d'aquest servei de netesa de gots i de préstec de vaixella reutilitzable i no haver de gastar plàstic i paper d'un sol ús. També tindrà aquesta part educativa, no? Sí, també està previst anar desenvolupant a mesura que es vagi posant en marxa poder fer algunes activitats, alguns tallers, tindrà una zona de botiga i de reparació per poder vendre electrodomèstics que s'hagin llançat i es puguin reparar o fer tallers de reparació perquè qui vulgui pugui reparar el seu petit electrodomèstic, la bicicleta, elements així que puguem reutilitzar, que no cal llançar, que es poden llançar a la deixalleria, no?, que també està al costat, però la voluntat és una mica que puguis anar allà i reparar algun objecte i que t'ajudin i t'assessorin en aquest procés. Molt bé. Passem ara de la deixalleria a parlar també de l'emergència social més notable, que és la de la crisi de l'habitatge. Els comuns de Sant Jus, al butlletí de desembre, parleu de trobar solucions realistes que apal·lin el problema, sobretot amb eines que estan a l'abast de nivell local, no? Per on passaria aquesta solució, no? De quines polítiques públiques d'habitatge esteu parlant? Clar, quan parlem polítiques públiques d'habitatge, jo crec que cal entendre quines són les competències. Per això parlem que convé ser realistes en el món local. El món local pràcticament no té competències en habitatge, val? Les competències de regulació del mercat no són unes competències municipals, per exemple, que seria un factor tenint en compte a l'hora de regular els preus del mercat. Com intervenen els diferents agents econòmics en el mercat, doncs tampoc és una competència municipal. El que sí que és una competència municipal és el desenvolupament urbanístic, els planejaments, i per tant també poder, de les oportunitats de creixement que té el municipi o de regeneració dels barris que té el municipi, doncs treure'n profit i intentar generar el que nosaltres creiem que és el més resilient, que és habitatge de protecció oficial. I en aquest cas, habitatge de protecció oficial del lloguer. Nosaltres creiem que el lloguer ha de ser la punta de llança de les polítiques públiques municipals, més que la venda, perquè la venda, tot i que és veritat que ara mateix l'HPO ja no caduca, pràcticament fins amb les noves lleis ara ja no caduca, sí que és veritat que la venda al final genera, doncs que beneficies una família o un conjunt de persones, però és molt difícil que les generacions següents se'n puguin beneficiar perquè al final tot és finit, no pots anar construint habitatge de forma infinita al municipi i cal generar espais de rotació, no? I precisament el lloguer el que et permet és que si les condicions d'aquelles persones canvien i ja poden anar al mercat privat, que ara ja és molt complicat anar al mercat privat, doncs com a mínim puguin entrar noves generacions, o sigui, si jo t'hi poso un lloguer de 10 anys i en aquells 10 anys les persones que estan allà han canviat les seves condicions i poden venir generacions següents a ocupar aquells pisos i que siguin de primera emancipació o perquè estàs en una situació en què no pots pagar un pis de propietat privada, doncs poder generar aquesta rotació i que es beneficiï tot el conjunt de les generacions de Sant Justen i Sant Justenques que vinguin. I per aconseguir aquest parc d'habitatge de protecció oficial jo crec que cal jugar amb diferents moviments. Un és els pocs planejaments vigents que queden al municipi per seguir creixent, que principalment són dos. El que ja s'està executant de Bómer, que en conegu, que diria en Bómer. Sí, el que hi ha davant dels mirats. Allà ja es va pactar, no? Allà és una transferència del sol del sostre de la Vall, fruit del pacte del conveni de la Vall, i allà ja van 170 pisos de protecció oficial. Però aquests són de venda o de lloguer? Seran de lloguer. I després tenim petites promocions, com la que posem ara en marxa del segon mil·lenari, que li diem, allà a les bases de Sant Pere, que són 40 habitats per gent gran. Tenim una petita promoció també de juvenívols, que també es començarà ara en marxa, que només són 8 pisos, i és veritat. I després tenim l'altre gran pla parcial, que és el de la bona aigua, que sabeu que suscita certs interessos i certs debats, però aquí també estem treballant l'equip de Gómer, per redibuixar com es col·loquen i on es col·loquen tots aquells metres quadrats, i alhora fer aflorar habitatge de protecció oficial, que abans en aquell planejament antic hi havia 0 metres quadrats de protecció oficial, i ara estem parlant que podrem arribar a gairebé el 50% de metres quadrats que seran de protecció oficial. Per tant, jo crec que serà un bon guany per seguir engreixant aquesta bossa que creiem que cal engreixar. Després hi ha altres maneres, que no són tan eficients des d'un punt de vista econòmic, com és la compra de pisos quan hi ha oportunitats de tanteig i retracte dels pisos provenents de la venda, doncs comprar pisos, i tot el tema de regeneració urbana, tot el tema d'aprofitar el que ja està construït, per si, per exemple, estem estudiant la possible densificació d'algunes zones, que sempre vagin de treniment que si es densifica sigui perquè es crea sostre de protecció oficial. Llavors també es generarà protecció oficial en el barri existent, no havent de generar sempre noves construccions, sinó en el que ja existeix doncs que es pugui generar protecció oficial. Però tot això d'anar acompanyat de mesures de l'Estat i de la sanitat, que són actors que francament han estat molt desapareguts durant molts anys, han deixat l'habitatge a l'especulació i al negoci d'uns pocs, i ens hem trobat ara amb la desgràcia que tenim ara, que és que és impossible que una persona de classe mitja o de classe treballadora es pugui pagar un pis a Sant Jús, ja no a Sant Jús, sinó a tota l'àrea metropolitana pràcticament. No estàveu d'acord amb solucions que oferien altres grups, com per exemple el tema de la compra de solars en la zona del barri centre, o també tot el tema de l'anàlisi dels pisos buits, no? Clar, la compra de solars és una proposta cara, i molt limitant, perquè a mi de solars no n'hi ha tants. Al municipi, solars buits, en el centre del poble, podem comptar jo crec que me'ls dic d'una mà, i és una solució cara, cara perquè has de comprar el sol a un preu de mercat lliure, i després desenvolupar la protecció amb unes càrregues financeres importants, i si a sobre vols fer lloguer, doncs per una empresa pública, com podria ser Promunsa, que podria ser la que ho executés, doncs seria complicat. I si busques actors del tercer sector, que ho hem fet, hem intentat, doncs ara ho fem amb l'IMSOL, però ho hem intentat també amb Habitat 3, amb altres empreses que es dediquen a cooperatives de sol, que fan habitatge, cooperatives d'habitatge, i és complicat, és complicat trobar el finançament, perquè són unes càrregues financeres molt grans. Llavors, no és que no sigui possible, clar que ho és, però si només ens basem en les solucions aquestes, que aconseguirem 5 pisos o 10 pisos en 15 anys, és que estem parlant que calen mesures d'impacte, cal aconseguir que la borsa de lloguer sigui gran, que creixi, que tingui molts pisos, i això, per això tenim una estratègia poliètrica, per això estem dient que vinguin els 170 pisos de protecció oficial de BOMER, que intentem els pisos de tant d'edatge realitat a comprar-los, intentem densificar per aconseguir més habitatge de protecció oficial, la compra dels solars, doncs també es pot posar sobre la taula, però és una política cara, no és que sigui una mala política, és que és una política cara i poc eficient. I pel que fa als pisos buits... No hi ha 500? No ho sé, l'Agència d'Habitatge de Catalunya em diu que n'hi ha 10, llavors, clar, entre 500 i 10, alguna xifra de pel mig jo crec que deu estar. Jo crec que 500... És que a Sant Jus hi ha 8.000 habitatges. Que algú es pregunti si creu que gairebé un de cada 10 habitatges està a 8 al municipi. Jo crec que molta gent entendrà que això no és així. Per tant, jo crec que és una xifra falsa. Però és que més enllà que n'hi haguessin 500 o n'hi haguessin 1.000, quins mecanismes té l'Ajuntament perquè es posin en protecció oficial? Que és el que realment... Ja no que es posin al mercat, perquè si es posen al mercat ho poden fer amb un preu elevadíssim, que no servirà absolutament de res. Cal que es posin a un preu assequible. quins mecanismes té? Clar, la CUP fa un anunci dient que hi ha 200 pisos buits, l'Ajuntament no fa res, o n'hi ha 500 és igual, l'Ajuntament no fa res, però és que què faria la CUP? Què faria la CUP? Perquè només és un estament, és fer una anàlisi d'una realitat. A més, jo crec que no és així, que no hi ha 500 pisos buits, però és que no porten cap solució al darrere. Està molt bé dir-ho, però si no dius com activaries els mecanismes perquè aquests pisos arribessin a ser de protecció oficial o un preu de lloguer assequible, el problema no està ni molt menys solucionat. Anem ara amb la nova taxa de residus i us traslladem també en el grup de comuns de Sant Jus alguns dubtes que té la gent amb la quota i el sistema. Per exemple, per què cal tancar el contenidor gris si el número de vegades que s'obre al final, és a dir, el número d'obertures, no es té en compte a l'hora de calcular la taxa, per exemple? És que hem de pensar dues coses. Una cosa és el sistema i l'altra és la taxa. Són coses separades, o sigui, que estan vinculades al seu càlcul, però que van separades. La taxa podia ser fixa i podries pagar, a tothom li podria costar 160 euros l'any, que és el que costa recollir els residus a tot l'any per habitatge. Si ho dividíssim a parts iguals, ens costaria 160, 163 euros, em sembla que recordar, ja ho estic dient memòria. És igual, faig números rodons. Costa recollir la brossa, posa 165. 165 euros l'any per cada casa. Podríem haver-hi dividit així i el sistema podria seguir sent de tancament. El que busca el sistema no és cobrar, el que busca el sistema és millorar el percentatge de recollida de residus. El tancament del contenidor gris el que vol fer és incentivar que separis millor casa, perquè el fet d'haver d'anar i obrir costi una mica més, és com una clau, has d'obrir, és un pas més i, per tant, com que la resta de menys l'orgànica. la resta de contenidors estan oberts, doncs que et sigui més fàcil reciclar. Però és que més enllà d'això, jo sempre dic el mateix, fixem-nos en les dades, cada barri que hem tancat amb els contenidors, el percentatge de resta ha baixat. Per tant, està funcionant. O sigui, tancar la resta funciona, més enllà de la taxa, perquè fa ja més de gairebé tres anys que estem tancant contenidors, molt abans que s'anunciés la taxa de residus. I sempre passa el mateix, que és que quan tanquem en un barri de contenidors, aquell barri baixa un 10% la resta i es distribués en la resta de fraccions. Per tant, el sistema funciona. El tancament de la resta fa que a la resta de fraccions hi vagi més percentatge de recollida selectiva. Per tant, el sistema, per això està tancat i encara que no comporti un comptatge o un càlcul en la taxa de residus, el tanquem perquè el que fa és millorar el percentatge de recollida selectiva. És a dir, que independentment de si la taxa s'ha de pagar igualment, no una mica independentment de si es recicla... Clar, també podrien toncar. Hi ha municipis que tanquen totes les fraccions o que tanquen resta orgànica i envasos, per exemple. I a vegades no ho fan servir pel còmput del càlcul de la taxa. Ho fan per incentivar perquè en els envasos hi van molts impropis i evitar que la gent faci servir els envasos com un contenidor comodí. Vaja, és que jo per això dic intentem separar la idea del sistema de recollida amb la taxa perquè sí que van vinculats perquè la taxa ha de ser justa i es fa a partir del càlcul dels usos però el que busca el sistema és millorar el percentatge de reciclatge. S'enjust compleix ara amb els paràmetres de reciclatge de l'Unió Europea? Sí, complim. A falta de més dades perquè penseu que els tancaments i tal però en l'últim trimestre del 2024 ja estàvem complint. Per sobre del 65% que és el que ens demana Europa. Vinga, anem amb un altre tema. Aquests dies també s'està parlant es parla sobretot d'equipaments que són notícia com hem parlat de la vaixelleria també les escoles de bressol el pavelló esportiu la sala de la Taneu però dediquem ara uns minuts al casal de joves equipament per joves per adolescents sobretot té més de 20 anys i properament també tindrà alguns canvis que vindran de la mà del que s'ha anunciat en algun butlletí com el projecte Recrea. Sí. Projecte entre Casal i Ajuntament. Aquesta iniciativa què és el que busca? Aquesta iniciativa el que busca és repensar l'espai públic amb participació ciutadana i més concretament amb participació sobretot adolescent. això és fruit no bé fruit del no-re sinó nosaltres estem participant nosaltres que som ciutadana educadora estem participant d'una red estatal a Ribes que parla precisament de la transformació urbana amb la participació de l'infància i l'adolescència i ens van demanar que portéssim un projecte o que ideéssim un projecte i de qui neix el Recrea? El Recrea neix de dir volem que el casal que ja té molta activitat dintre doncs també ocupi els espais exteriors perquè creiem que els espais exteriors del casal podien tenir més ocupació de la que actualment tenen perquè són espais bé la pista de davant doncs és una pista molt diàfana que permet jugar però és veritat que té pocs espais d'estada els bancs estan molt lluny de l'entrada del casal la part dalt també està una mica desengelada i trobem com una bona oportunitat involucrar les persones que fan servir el casal però també adolescents que volguessin participar que han participat gent que no fa ús diari del casal en repensar aquests espais exteriors per tal donar-li vida i fer-los més comunitaris i més d'estada i d'aquí han sortit doncs 3 o 4 propostes de creacions d'espais d'estada amb uns bancs fets a mida que donin una miqueta com d'agrada amb uns espais d'ombra amb uns espais també a dalt d'estada i és el que intentarem doncs executar en els propers anys per tal de transformar aquest espai fer-lo un espai més comunitari més d'ús del dia a dia i no pas com un espai de pas per entrar només al casal sinó com un espai d'estada a l'exterior i aprofitament també dels espais exteriors ha quedat potser una mica antiquat com està ara pensat aquest espai més exterior nosaltres creiem que sí en el sentit que creiem que l'espai públic ha de ser de tots i de totes i que l'ús de l'espai no ha de ser privatiu per tant com més interaccions hi hagi a l'espai exterior més vida comunitària s'en fa i més possibilitats ja que fins i tot el casal estigui més utilitzat al final si és amable l'espai exterior és més fàcil que entris a dintre si tens noves oportunitats de relacionar-te i conèixer gent a fora doncs també tindràs més intencions d'entrar a dintre i també crec que és interessant el procés més enllà del producte que és la transformació d'aquell espai que hi hagi nanos que hagin pensat com volen transformar el seu poble encara que sigui un espai petit el seu poble doncs també generar una consciència de pertinença a un lloc de corresponsabilitat i de bon tracte d'aquests espais no és el mateix com tracten les persones quan han pensat quan han dissenyat i han pensat allò que no quan ha vingut imposat des de fora no es crea la mateixa relació això molta gent arquitectes i sociòlegs ho saben molt bé vull dir que és important comptar amb la participació dels que fan ús del dia a dia d'aquell espai per definir-lo perquè després se'l fan seu molt més fàcilment que no pas una cosa imposada per un arquitecte d'un despatx que ha tingut una gran idea i ha decidit plasmar-la que potser és molt bona però està clar que el dia a dia de la gent que en fa gust és molt més definitori que no pas el que pugui pensar un arquitecte o un enginyer municipal Vinga, seguim amb altres temes sobre el pla parcial de la bona aigua en l'àmbit dels garrofers quines han estat les aportacions de Sant Jus en comú en el debat el ple del mes de desembre es va aprovar precisament provisionalment la modificació d'aquest pla parcial i vau votar a favor Sí estem parlant que aquesta modificació és la modificació que afecta només al garrofer la que es va aprovar el ple de desembre és una modificació que el que venia a fer és complir l'acord que ja es va signar en el seu moment entre l'associació de veïns i els promotors per intentar buscar una bona sintonia entre la generació d'aquest nou espai de barri que s'estava generant a garrofers i les demandes de la gent del barri com pot ser la connexió una nova obrir el camí a vehicles de transit rodat el que circunvala una mica a garrofers un tema de metres de cara perquè els veïns de les cases ja existents no tinguessin un impacte visual molt gran i per tant una mica poder ajustar els paràmetres de la urbanització d'aquest nou espai a les demandes també dels que ja hi viuen que hi viuen al costat però que ja hi viuen i per això vam votar a favor perquè en el fons també va ser un compromís i un acord d'aquest govern amb les associacions de veïns conjuntament amb els promotors del barri molt bé just hem de parlar també de l'institut escola la setmana passada vam passar per aquí tant el director com també la cap d'estudis a més a més també va venir l'alcalde perquè justament tornant de les vacances de Nadal els alumnes i 3 ja va començar com si diguéssim en els nous mòduls què suposa per la comunitat educativa de Sant Just tenir un nou centre d'aquestes característiques és a dir és la primera vegada que Sant Just té un institut d'escola que encara han d'arribar les generacions a l'institut però bé és un centre d'una nova modalitat jo crec que l'obertura d'un centre educatiu sempre ha de ser una bona notícia i més d'un centre educatiu públic és veritat que ha hagut de començar primer en els en el centre cívic després hem aconseguit ja que per fi el departament doncs posés els mòduls i tenir-los en els mòduls que són uns mòduls per cert en aquest sentit fantàstics i s'estan molt còmodes és normal que ells volen un espai seu vull dir que és normal que el centre necessiti els seus propis espais els nens i el professorat i la comunitat educativa en general les famílies s'han de fer seu aquell espai i esperem que així que així sigui i la veritat que contents clar contents de tenir un nou centre contents a més que sigui aquesta modalitat d'instituts d'escola jo crec que dona unes noves oportunitats de tria de les famílies doncs per provar cada centre jo crec que aquí Sant Jus jo sempre ho dic tots els centres són molt bons tenen molts bons projectes educatius però cadascú és diferent perquè clar cadascú té la seva idiosincrasi la seva manera d'enfocar el seu projecte educatiu i ara doncs sumem un mes un mes a l'oferta educativa jo crec que molt interessant animo a totes les famílies que doncs ara estan fent idos o que tenen nens infants de dos anys i l'any que ve doncs segurament voldran matricular d'ahir tres doncs que facin les portes obertes que d'aquí poc començaran que visitin tots els centres que preguntin per tots els projectes educatius i que s'engresquin evidentment a matricular i preinscriure a l'escola pública de Sant Jus que és una escola de moltíssima qualitat que durant molts anys els garantiran doncs que els seus infants aprenen aprenen a prop de casa amb els companys i companyes del municipi amb una educació de pública i de qualitat altíssima Sí que és veritat que tant el director com la cap d'estudis van fer referència al tema del projecte educatiu les metodologies que s'estaven utilitzant agraïen també a les famílies que haguessin cregut precisament en aquest projecte educatiu més que no pas en l'edifici que sembla una cosa que està entredit les previsions del departament d'educació respecte a la construcció de l'edifici definitiu sembla ser que és uns quants anys d'espera la setmana passada l'alcalde de fet va dir que potser uns quants anys vista potser 20 anys vista seria un centre sobredimensionat per diferents motius Bé això hauríem de veure hi ha molts factors que juguen en joc primer és veritat que al municipi seguim creixent seguim creixent i també com més persones viuen més necessitats d'escolarització en principi també és veritat que vivim en una societat que cada cop les persones tenim menys fills i filles això també és una realitat que cal contraposar sobre el fet que Sant Jús creixi en població però és veritat que cada cop totes les parelles tenen menys fills i filles i això també té un impacte en l'escolarització dels infants també és veritat que a Sant Jús tenim unes taxes d'escolarització de la pública concertada que varien ja en anys que tenim més persones que aposten per l'escola pública i concertada del municipi i en anys que la gent aposta per altres centres educatius de caire privat o en altres ubicacions d'altres municipis concertats o privats principalment això també jo crec que és una tasca dels centres poder explicar que els projectes educatius de centre valen la pena i que per tant la gent que viu a Sant Jús pot apostar per l'escola pública de Sant Jús i que es quedin aquí a estudiar i a aprendre perquè jo crec que és veritat com he dit abans els centres educatius d'aquí al municipi valen molt la pena aquests són paràmetres que alguns d'ells són molt certs però que vaja quan els poses tot sobre la taula doncs fer una perspectiva de 20 anys vista s'ha de tenir molt bon ull jo no seria capaç de mullar-me i dir si d'aquí 20 anys hi ha molta o poca necessitat d'escolarització amb les línies que actualment oferim al municipi no t'ho sé dir no t'ho sé dir no mullar perquè ja he dit hi ha tantes condicionants sobre la taula que difícilment se'n fa possible imaginar un escenari d'aquí 20 anys jo crec que el que cal ser realistes amb el tema de l'edifici de l'escola és que en 3 anys no estarà construït el nou institut d'escola jo crec que això bueno és que no cal ser molt intel·ligent per entendre que si ni tan sols s'ha posat la primera pedra doncs en 3 anys és complicat construir un edifici jo crec que cal seguir treballant amb el departament a veure doncs quan l'institut d'escola vagi creixent i ja no càpiguen en els mòduls actuals doncs com reubiquem a tots els infants per tal perquè això passarà en 3 anys no? correcte per això dic per això dic-ho dels 3 anys per això dic-ho dels 3 anys perquè nosaltres tenim un deadline de 3 anys en l'actual emplaçament jo crec que no cal ser molt avispat per entendre que en 3 anys és molt complicat tenir un edifici definitiu construït i menys si és que el departament no tan sols no té bueno el departament de la sanitat no ha aprovat pressupostos pel 2025 que és la condició primera i necessària per començar a parlar de qualsevol cosa si ni tan sols tenim pressupostos doncs evidentment estem en un escenari més complicat llavors vaja estem buscant alternatives amb el departament ara crearem una comissió bilateral d'apartament ajuntament doncs per tractar aquest tema específicament a veure com busquem les solucions sobretot en el curt termini en aquests 3 anys igualment molt a favor del que deia la direcció del centre jo crec que l'educació generalment és una relació entre persones no està clar els condicionants en quin edifici estàs i en la comunitat que tens en l'edifici les condicions doncs són necessàries per a l'educació però principalment el que cal és un equip de docents potent que hi posi ganes que hi posi il·lusió que creïn aquest projecte unes famílies que acompanyin i això aquest centre ho té té un equip molt potent darrere en una direcció jo crec que serà capaç de tirar un projecte innovador pel municipi atractiu per a les famílies i que sobretot acompanyi i eduqui els infants que passin per aquells espais i jo crec que l'educació al final és un tema de persones no d'edificis i evidentment nosaltres seguirem jo i tant perquè hi hagi l'edifici definitiu i tinguin els espais necessaris i dignes però també donar confiança a aquest equip com no podria ser d'una altra manera perquè és un equip excel·lent molt bé doncs just se'ns acaba gràcies per haver vingut gràcies a vosaltres i fins la propera fins la propera adeu adeu