#385 - La Caça i la Conservació del Medi: La Veu de la Societat de Caçadors de Sant Just

Les 11 i 14 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magazín de matins La Rambla. Comencem la segona hora del programa i, com sempre, ho fem amb l'entrevista del dia. Avui parlem amb el president de la Societat de Caçadors de Sant Jus, amb l'Àngel Ubiols, i també el delegat per Collserola de la Federació Catalana de Caça. Molt bon dia, Àngel. Hola, molt bon dia, Núria, què tal? Bé, les temporades de caça comencen a l'octubre, acaben al març, hem passat ja per la meitat, com si diguéssim, l'Equador. I aquests dies estem llegint als mitjans que ha caigut la presència de sanglars en els barris de muntanya de Barcelona, també que han baixat un 70% les incidències i trucades a la Guàrdia Urbana des del 2022, i que, a més a més, s'han reduït també les captures de sanglars. Explica'ns una mica, Àngel, quantes captures de sanglars esteu fent, no?, de mitjana aquesta temporada, cada cop que hi ha una batuda de caça major? Sí. Molt bé, doncs mira, sí, sí, totes aquestes dades que estàs dient són perfectament correctes. Aquest any les captures han baixat moltíssim, hi ha molta menys presència, tot això ho notem quan anem a passejar una miqueta per aquí, pel passeig de la muntanya amunt, doncs que ja no tenim aquest malmès, tot el que és la jardineria. I sí, sí, hem passat, recordo l'última entrevista que estàvem fent captures de 12 i 14 sanglars, aquest any que estem fent captures de 2 o 3. És a dir, la mitja que portem en aquestes 4 últimes batudes ha estat de 3 animals, perdona, i ens l'ha fet pujar perquè aquesta última batuda en vam fer buit, però perquè vam anar a un lloc molt puntual que sabíem que estaven allà i era pràcticament una família. Llavors vam poder capturar tota la família. Val. Àngel, ens dius això perquè sabíeu que hi havia aquest lloc puntual, no?, però com ho feu els caçadors, no?, per saber, per conèixer exactament en quines zones es troben els sanglars? D'alguna manera els caçadors tenim la nostra passió, el nostre hobby a la muntanya. És a dir, sempre hem dit que som els que, no els vigilants de la muntanya, però sí que estem molt involucrats en el medi, no? I ens fixem, si aquí hi ha un niu d'un nau o allà hi ha un cau d'una guineu, no? Aleshores, l'estar per la muntanya ho vas veient. Llavors, si tu tens uns anys com anava aquests anys enrere, on hi havia tanta densitat, doncs tota la muntanya estava malmesa. Però ara ens ho posen molt més fàcil, perquè pots trobar zones com Can Vilar o el Turó d'Encors, on pràcticament no hi ha rastre que hi hagi sanglars, és a dir, el rastre que hi ha correspon a dos, tres exemplars, doncs llavors aquella zona la deixes, no? Perquè tampoc es tracta d'eliminar tots els exemplars. A la colserola, igual que a tot arreu hi ha d'haver-hi, a fauna de tot tipus, no? Llavors, però bueno, aquesta ha de ser controlada. I sí que teníem controlat, perquè a més a més, en les deixalles, en els contenidors de les deixalles de Can Candeler, doncs teníem intrusions. I en aquella zona la teníem molt malmesa. Aleshores, bueno, vam fer un seguiment en aquella zona i vam veure que allà hi havia nou, deu exemplars, i, bueno, doncs vam actuar en aquesta zona i són els que vam capturar, no en vam capturar cap més. Dades del Departament d'Acció Climàtica, que és el departament que regula l'activitat de caçar a Catalunya, indiquen que la població de sanglars a Collserola baixa concretament a la meitat en tres anys i ho fan tenint en compte el número d'exemplars per quilòmetre quadrat. La població de sanglars a la serra de Collserola està recuperant els valors d'abans de la pandèmia? Sí, sí, jo crec que està, fins i tot penso que està una miqueta per sota. És a dir, fins abans de la pandèmia havíem arribat pràcticament, pràcticament a tenir-ho controlat. Però el dret de la pandèmia, l'any d'aquest exercici, encara que sembli que no, doncs ens el va descontrolar. I ara jo penso que estem en aquell nivell de manteniment, no? És a dir, hem de continuar fent les batudes, perquè d'alguna manera vas passejar els gossos per la muntanya i tal i qual, doncs vas mantenint la zona on ells no s'hi poden acomodar i tens aquella densitat, doncs, que pot ser aquests tres sanglars, no? Hem passat de 17 sanglars, potser 3-4, no? Per cada de bactàries, que és una dada que és correcta. Perquè hem de pensar que el sanglar deixa, no deixa, però crea altres espècies. Tot el que siguin conill, tot el que sigui perdiu, tot el que siguin aus, sembla una mentida, però no... ho rebenten tots, se les mengen tots, no? Llavors, si hi ha una densitat proporcionada, doncs com? Ho tindrem tots més bé. No se us heu fixat que tant a la zona de sobre de la Miranda com a la zona de Camp Coscoll hi tornen a haver-hi perdius. És a dir, tenim localitzades 3 famílies de perdius. Una amb 4 membres i l'altra amb 3. Clar, potser la gent que va per la muntanya no s'hi fixa, no? Però els caçadors ens hi fixem i no precisament per abatre-les, no? Sinó perquè, coi, ens agrada veure-les, no? Clar. Sí. Bé, s'està una miqueta tornant tot una miqueta al seu lloc. I Àngela, què es deu que hagi baixat el número de sanglars a Collserola? A part de l'activitat de caça, no? Però hi ha altres fets que... Sí, la sequera, la sequera de l'any passat i de fa dos anys ha fet que no hi haguessin moltes reproduccions. És a dir, nosaltres que n'estem a la muntanya fent aguats, que era el moment on teníem que estar més presents per poder... Semanalment hi havia incidències a la població. Semanalment hi havia gent que tenia trompades amb porcs aquí a la serra, no? I llavors nosaltres fèiem molta pressió. Hi ha hagut aquesta pressió, que sí que és cert, ha fet, al baixar la captura, pensa que fa dos anys, entre tot Collserola, amb les nous poblacions de Collserola, es van a veure, entre caçadors i altres mitjans, 998 ejemplars. Clar, això és molt, 998 ejemplars. Aquesta dada la teniu, no? Si entreu a la pàgina web de sanglar.cat, que és on hi ha la Generalitat de tots els estudis, ho veureu, no? Va ser un any on es va fer molta feina. Clar, després d'aquesta feina, i després quan fèiem a la guaita aquest any amb la sequera, que veies que avui t'entrava una femella amb quatre petitons, no? Que tenien una setmana, una setmana i mitja. I al cap de la setmana següent, quan tornaves a fer aquest aguaita, veies que aquesta mateixa femella entrava i només en portava dos. No és perquè ningú hagués abatut aquests dos sanglars petitons, sinó perquè ells no sobrevivien la mancant-se a l'aigua, per exemple. Pensem que la vall de Sant Jus no té una gota d'aigua natural. No té. No tenim cap font activa. Sí, Camp Marlès, una miqueta d'aigua de tant en tant. La font del cerro, una miqueta d'aigua de tant en tant. Però no tenen com per poder-se avorar ells. També el que... No, no, en referència a això també, no? Que deies al principi de les incidències o també de la presència de la gent dels barris de muntanya, o podríem extrapolar-ho també als barris que potser aquí Sant Jus limiten més amb Collserola, com pot ser Maslluí, Can Candeler, no? La Miranda, Bell Soleig... Els ajuntaments estan fent també algunes mesures concretes, no?, per evitar aquestes molèsties o, no sé, protecció de contenidors amb acut o, no sé, alguna campanya. Sí, aïe, aïe, aïe. A l'Ajuntament de Sant Jus és un referent, i ha estat un referent, en molts aspectes del control de fauna. És a dir, el recolzament que ha donat l'Ajuntament de Sant Jus a la societat de caçadors i he de dir-ho a mi mateix, pròpiament, ha fet que hi hagi hagut un canvi, un canvi en la forma... Aquest projecte que s'ha fet aquí, que ahir s'ha iniciat a la població de Sant Jus, ha fet un canvi a tot el control de fauna en general de Catalunya. Això que esteu sentint ara, que els caçadors han de ser una formació determinada perquè puguin fer aquests abatiments on per cada tret s'ha de capturar un sol, un senglaix. És a dir, que hem d'anar a tret segur, on hem d'una miqueta professionalitzar la gent que fa aquesta feina. Això ha nascut de Sant Jus, ha nascut de projecte. Aleshores, l'Ajuntament de Sant Jus s'ha vinculat moltíssim en poder tenir la població que tenim ara. Que tenim intrusions, clar que tenim intrusions, que n'hem de tenir. Tu ho has dit. Hi ha molts barris que estan introduïts dintre de la muntanya. és lògic que si la meva reixa, la meva valla de casa meva, el meu tancat, és directament, dona directament a la muntanya, doncs que allà tingui fauna salvatge. És que és així. No pot ser d'una altra manera. El que hem d'intentar evitar és que entri en els centres de la població. I això ho hem aconseguit. Clar, entenc que de senglars n'hi ha hagut sempre a la muntanya, als boscos, però els que generen més problemes són els que entren a l'entorn urbà, els que busquen menjar, els que rebreguen la brossa, les escombraries... Clar. Jo sempre dic que hi ha tres tipus de senglar. Això ho he explicat moltes vegades. I quan faig la formació també ho explico. El senglar que viu a la muntanya, aquest està al seu medi. Aquest no molesta ningú. Aquest ja està bé allà on està. Hi ha un senglar que és el que fa poc soroll social, però molt de mal professional, que és el que està en els conreus. Aquests pagesos que planten aquests cereals o planten aquesta fruita o verdura i que li entren una o dues famílies de senglars i fan que aquelles de collita no es puguin portar a terme. Aquest tipus de senglar se l'ha eliminat. Se l'ha de portar cap al seu ambient. I després hi ha el senglar urbà. Aquest sí que no té raó de ser. És a dir, no podem tenir senglars, per molt macos que siguin, rescans en el parc que d'on després nosaltres traurem els nens a jugar on portarem els gossos a passejar. Aquests senglars porten paparres, porten posses, porten ja no només, porten apetitis, porten moltes enfermetats. El senglar és un animal que amb ell hi conviu molt de paràsit. Aleshores, no és bo. Per tant, aquest senglar passa que aquest és el que més soroll fa. Aquest senglar és el que més estorba. Però, bueno, l'hem de treure i jo penso que ho estem aconseguint. suposo que va haver-hi un punt que inclús es deurien acostumar potser amb aquesta urbanitat o que van arribar potser inclús a perdre la por als humans. Quan n'hi havia tants. Això, te'n recordes en l'últim programa que vam fer en França l'any passat que et deia o fa dos anys que et deia Núria, t'imagines que nosaltres ara fóssim deu persones que ens anem a prendre una coa-cola sortint de la feina i anem a un bar que només hi cabem tres? Què passa? Que els altres set s'hauran de buscar la vida hauran d'anar al súper hauran d'anar a buscar on sigui però tots volem la coa-cola tots la necessitem doncs havíem arribat a aquest moment que no hi havia cadires suficients a la taula per poder fer una coa-cola tots junts llavors aquests animals es tenien que espavilar i on t'ho anaven a buscar? A les deixalles i tal aleshores ara si hi ha menys densitat ells a la muntanya ja estan bé si nosaltres els molestem per aquí a prop aquesta última batuda que vam fer la vam fer just ja et dic a Can Candeler vam adreçant els gossos amb la mateixa població és a dir recordo que hi havia veïns que estaven passejant els gossos els seus gossos amb la mà i nosaltres anàvem amb els gossos nostres deixats anar empaitant sanglars que la gent que la gent a vegades no entenia res però per això estava l'organització nosaltres controlant des de l'asfalt que els animals els nostres gossos anessin fent la seva feina doncs mira si estaven dintre la població aquests els vam treure però aquest sang que ja hem molestat ara em vam deixar d'exemplars que se'n van anar i van quedar vius no han tornat a viure aquí on estaven visquent? a la muntanya perquè allà no els molestarà ells saben que aquí corren un risc i els hem i els hem tirat una empenta i els estem tirant una miqueta més amunt quan feu batudes quines actuacions feu servir precisament per evitar conflictes amb visitants o amb gent que va a caminar o fer esport o passejar per la muntanya no sé si tanqueu camins o poseu perímetres sí la gran la gran diferència que hi ha hagut en aquests últims anys amb la gestió aquests últims anys de les batudes a com es feia abans és que ara intentem fer les batudes el més petitones possible què vol dir això? abans es feien batudes potser amb 100 participants no? això volia dir tancar des de Can Candeler fins a dalt fins a dalt el turó de corts no? i estàvem inhabilitant l'ús de tot el que seria l'obaga no? l'estaríem limitant només aquelles hores o aquell dissabte pels caçadors això generava un gran conflicte i a més a més d'un gran risc ara el que s'està fent és agafant aquesta zona per exemple que t'estic dient ara l'hem dividit en 3 o 4 zones petites zones on som 18 o 20 caçadors com a molt tanquem tota aquesta perifèria amb senyals amb cintes i tal ho anem deixant tot tancat i s'informa la gent i amb punts crítics com pot ser en aquest cas l'entrada a la xerreria pels dos costats o pot ser a la font de la beca llocs concrets hi posem gent que en diem informadors gent presencial que el que fa és quan ve algun usuari del parc avisar-lo que en aquella zona s'està fent una batuda perquè al final hi ha una paraula que hem de tenir en clar que és la paraula convivència hem de conviure els que estem fent aquesta feina en aquest moment els que estan anant caminant els que estan anant amb bicicleta i tots ens adaptem una miqueta uns als altres clar jo no sé quanta gent deveu formar la societat de caçadors de Sant Just ara mateix 28 persones en actiu 28 persones però gent autoritzada per poder fer aquesta batuda hi ha unes 350 persones perquè per la Collserola és comú per les nou poblacions per tant qualsevol caçador de qualsevol de les altres poblacions té dret a poder venir a caçar a Sant Just clar sobre això també et volia preguntar per fer una mica de memòria d'algun altre any ja ens ho has explicat però com funciona tot aquest tema perquè clar has dit que Collserola està rodejada per aquests nou municipis que limiten amb el parc i els caçadors que teniu permisos per caçar en cadascun d'aquests municipis us podeu anar intercanviant o podeu anar col·laborant els uns amb els altres no? Entenc? Sí, sí perquè cada vegada s'està siguent més exigent aleshores com que s'està siguent molt exigent precisament no pel risc perquè la paraula no és risc si la feina està ben feta no hi ha risc i si la gent està ben formada no hi ha risc el risc es redueix moltíssim per tant si nosaltres estem formant un equip i estem posant en valor la situació on estem doncs clar si només agaféssim les persones de cada població probablement no podríem fer cap batuda amb cap població perquè no seríem suficients en canvi com que el pla tècnic que és el que fa el departament d'agricultura ja no es diu acció climàtica es torna a dir agricultura com es deia abans s'ha canviat aquest any aquest nou govern ens ha canviat i ens ha tornat a posar el departament d'agricultura en la manera de pesca igual que ja era abans doncs que depèn d'aquest departament ha fet un pla comú i llavors el pla comú és per tot Collserola la normativa a seguir és exactament per tot Collserola la mateixa i la forma d'actuar a cada una de les poblacions és exactament la mateixa per tant ens podem intercanviar els caçadors de Sant Cugat amb els de Sardaniola venen aquí a Sant Just els de Sant Just ens anem a Sant Fadiu és a dir ens anem intercanviant perquè al final el que estem fent és un equip que jo dic més professionalitzat i el calendari hem dit abans que va d'octubre a març la temporada entenc que cada setmana llavors la casa major com si diguéssim que és la del Port Sanglar va rotant de municipi en municipi sí això mateix la setmana passada vam fer Sant Feliu fa dues setmanes vam fer Sant Just ara el dia 8 tornarem a fer Sant Just i mira aprofito per dir-ho el dia 8 farem batuda a Sant Just i farem la part de sobre de Can Vilà és a dir tancarem des de Can Oliveres fins a darrere el tenis és a dir farem tota aquella zona A quines hores acostumeu a tancar o a fer aquestes batudes? De les 8 de les 8 a les 3 de la tarda tot i que la batuda es dona per acabada les dues però de dues a tres s'han de treure els animals abatuts s'han de treure perquè sí que està clar que cap animal abatut es pot deixar a la muntanya és a dir nosaltres una de les noves hi ha dues noves estratègies o instruccions a seguir sí des d'aquests últims anys però cada vegada s'està exterioritzant més a altres colles d'altres poblacions i és primera els gossers han de portar al màxim 10 ossos és a dir un gosser no val que em porti 25 ossos no? no podem tirar 25 ossos a la muntanya sinó que hem de portar 10 però bons tots els que siguin per reomplir no cal no ens fan falta portem els 10 i bons algú es podrà preguntar i per què? doncs molt fàcil si aquests 10 són bons no tindrem accidents és a dir hem de posar en valor i amb això sempre és un treball conjunt amb la Sara la Sara que tots coneixeu estem portant a terme aquest treball que en principi ens va costar una miqueta però ho estem portant a la pràctica estem traient bons resultats exactament igual i no tenim incidents estic portant perdona eh la Sara la Sara a qui et refereixes? ai sí perdona la Sara és la noia que porta tot el tema de protecció d'animals aquí a Sant Jús val val val d'acord ja està parèntesi perquè jo ara estava desubicada no ho sabia ah sí perdona perdona perdona sí sí val val aquí aquí em recordo un dia que ja que fem una miqueta que la conversa és molt distesa em recordo un dia que ens van veure la Sara i l'Àngel fent un cafè no? i deien com és possible que un caçador estigui fent un cafè amb una persona que es dediqui a la protecció d'animals no? clar i semblava inconcorrent no? i ens va veure una persona molt en concret que va dir ostres això sí que m'agrada veure-los així i perquè és que el treball és conjunt és a dir al caçador també li preocupen els animals al caçador tot i que hi hagi una part que una persona que es dediqui a la protecció dels animals o que cregui amb el benestar animal 100% com jo dic tindrà un punt on mai acceptar de l'altre pot ser el moment de l'abatiment però la resta nosaltres protegim els animals de la muntanya exactament igual que pot ser un animalista i nosaltres els nostres gossos els volem exactament igual passa que els fem fer una feina totalment diferent però jo he dit moltes vegades jo he vist persones de 120 quilos molt valentes plorar perquè un gos un porc li ha fet mal és a dir que el sentiment és exactament igual però bueno amb aquest treball conjunt vam agafar i vam portar en pràctica aquest projecte de portar que un gosser portés pocs gossos i venen sinestrats per reduir accidents i la pràctica ha sigut així ha sigut que portem dos anys tres temporades que hem tingut de mitja un accident a l'any quan abans en teníem molts accidents per què? perquè no eren suficient professionals aquells gossos o perquè a una persona també li costa més no és el mateix controlar-ne 10 que pugui controlar-la a 25 no, no, clar doncs bueno doncs això i de uaits nocturns recordo que ens comentaves que clar en aquella època el 2022 o així n'havíeu de fer per bueno per poder donar més abast no, la supervisació no sé si en seguiu fent o ja no cal es fan molt puntuals és a dir ara només s'està treballant quan hi ha una notificació és a dir si hem arribat a una estabilitat el que no podem fer ara és tampoc ja hem arribat a un punt i ho deixem no i ho abandonem i deixem de fer uaits i deixem de fer batudes perquè llavors se'ns tornarà a descontrolar i llavors costa molt d'esforç tornar-ho a portar a lloc ara què tenim? les autoritzacions per fer uaits les tenim exactament igual tot ho tenim exactament igual però si no hi ha cap port que ens estigui entrant a la zona de Maslluí per què hem d'anar a fer una uaita Maslluí? no té cap sentit no? no, no clar si no hi ha cap port que ens estigui entrant dintre el poble per què hem d'anar a Can Jalabero que és per on entren els que van a indústria i tal entren per allà per què hem d'anar allà a fer una uaita si és que no ens està molestant doncs no hi anem nosaltres podem dedicar-nos a les nits a descansar perquè tots tenim la nostra feina i hem de complir amb la nostra jornada laboral i podem dedicar la nit a descansar i i no i la població ens queda controlada ara bé quan tenim una notificació per part de la policia local que hi ha alguna intrusió en un lloc determinat doncs la busquem actuem i ja està i aquell exemplar doncs s'elimina i a por otra això també Núria ha fet que molta gent hagi comprés també hagi entès que nosaltres els caçadors no sortim per abatre animals no sempre la caça s'ha fet abans es feia per autoalimentar-se i si no per l'estabilitat de la natura que les espècies estiguin equilibrades i en aquest cas jo penso que Sant Just està equilibrat el senglar i ja per última per última qüestió Àngel un cop el senglar està mort què se'n fa de l'animal? Tenim clar tenim uns i aquí una miqueta ara últimament una miqueta de controvèrsia perquè quan hi havia tanta densitat sí que els podíem introduir dintre de la xarxa d'alimentació nosaltres quan fèiem per exemple agafem molins Sant Feliu i Sant Just fem el guait aquest dijous i farem entre tots sis senglars llavors aquests sis senglars ens els venia a buscar una furboneta i se'ls emportava un escorxador perquè per introduir-los dintre del canal alimentari però clar com que ara no hi ha densitat si en fem un ningú ens el vol venir a buscar tampoc llavors només ens queda un camí perquè és un problema de rentabilitat aquesta senyor amb una furboneta baixada a Vic a buscar un porc no li compensa per tant no ens el voler buscar llavors només ens queden dels tres canals que hi ha només ens en queden un un que és l'autoconsum que jo sempre dic i a les batudes ens passa jo sempre dic quan fem una batuda si algun ciutadà el que sigui ve al lloc on hem acabat la batuda i es vol emportar un senglar nosaltres li donarem aquest senglar i que se l'emporti ell haurà de fer-se càrrec de l'analítica veterinària corresponent per garantir que aquella carn és bona però nosaltres se'l pot emportar perquè els caçadors ja és que se n'abaten tants que bueno ja estàs una miqueta saturat i llavors només ens queda un camí que és la incineració la incineració és el camí que ens queda això ens dol a tots però no podem fer més no podem fer més molt bé doncs Àngel ho hem de deixar en aquest punt gràcies per haver agafat la nostra trucada i això ja queda dit que el dia 8 de febrer toca Batuda de Casa Major a Sant Just i la gent doncs que també estigui alerta de les diferents indicacions tot i que l'Ajuntament també ho avisa fa notificació no? doncs que hi haurà hi haurà zones tallades de la vall de Sant Just sí farem la part ja et dic fareu la part de Soleil i si sí queda notificat a la informació a la pàgina web de l'Ajuntament i a la part de Collserola i tot s'està fent dins dels canals que tenim actuals de difusió molt bé Àngel que tinguis bona setmana gràcies Igualment Vinga fins ara Adéu Adéu Bon dia Adéu Adéu L'Ajuntament Fins demà!