#389 - Entrevista amb Just BIER: Promovent la Cultura de la Cervesa Artesana a Sant Just

Són un quart de dotze del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és la Rambla, el magazín de matins. Comencem la segona hora i ho fem, com sempre, amb l'entrevista del dia. Avui volem parlar, fer difusió i donar a conèixer una nova iniciativa Sant Justenca, Just BIER, i per fer, ens acompanya la Roser Mora, en Javi del Campo i també en Lluís Vilaseca, que són representants d'aquesta iniciativa. Els obrem els micròfons. Què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Hola, bon dia. Vinga, comencem parlant d'aquest col·lectiu. No sabíem abans com definir-ho, col·lectiu, grup, iniciativa, projecte... Com us definiu? Perquè és una iniciativa que ha sortit fa relativament poc aquí a Sant Just. Bueno, sí, de fet, no tenim ni un any. Som un grup de gent que ens vam trobar així una mica de sorpresa a l'última edició del Barcelona Beer Festival, que va ser el març, març... De l'any passat. El març de l'any passat. I vam anar a sis persones de Sant Just que ens coneixíem així com molt... com no gaire profundament, sí que hi havia vincles entre uns i altres, però com a grup, doncs vam anar allà sense conèixer-nos, una mica a veure què passava, i vam descobrir, bueno, que ens agradava la cervesa. Molt bé. Hi havia gent que hi tenia molt de coneixement, d'altres que no tant, però... i tots vam voler, doncs, impulsar una mica amb l'eufòria del dia, impulsar aquest compartir entorn de la cervesa i la cultura de la cervesa, en tant que cultura mediterrània, cultura gastronòmica, doncs amb els veïns i gent de Sant Just, també una mica perquè hi passin coses al poble i fer poble, vaja. Clar, actualment està molt difosa la cultura de la cervesa a Catalunya, no ho podríem dir així. Té un ús social, la cervesa, tot i que comparativament amb el vi, doncs, bé, sempre ha jugat potser una mica de desvantatge, en general. Quin espai li voleu donar a la cervesa aquí a Sant Just, no?, amb Just Beer? Jo crec que, primer, no cal comparar-se amb el vi, el vi és el vi, la cervesa és la cervesa, i tu pots fer-ne ús de cadascuna d'aquestes begudes en el moment que et convingui més, o en funció de com et trobis, o el que et vingui de gust fer. El que volíem, i també val a dir que la cervesa, i la cultura de la cervesa, i beure cervesa és una cosa que està molt estesa, que nosaltres no sabem qui descobrirem a la gent del poble la cervesa, però el que sí que volem fer és descobrir un altre tipus de cervesa, anar una mica més enllà. Cerveses produïdes, es pot dir artesalment, o de manera independent, no fetes per les grans companyies, no ha de ser cervesa sinònim d'estrella, o de qualsevol estrella. I volem donar a conèixer a la gent del poble totes les cerveses que es fan més de proximitat, tant a nivell de països catalans, però també, a mesura que anem avançant, també donar a conèixer les cerveses que es fan al nostre entorn més proper, al Baix del Regat, etcètera. És a dir, és cultura de la cervesa, però sobretot cultura de la cervesa propera. Us vau estrenar, de fet, el 18 de gener amb un tast de cervesa La Pirata, al Casal Popular, La Sala. Com va anar aquest tast? Com va ser la participació de la gent? Perquè mirant per les xarxes socials, vau fer, vau exaurir entrades o places, per dir-ho així, no? Com va anar aquest primer tast? Qui vol fer la crònica? Va anar molt bé. No, vam tenir una rauda espectacular. A veure, nosaltres anàvem, érem... Bueno, anem una mica d'estar per casa, som un grup de gent que anem... De moment, tot just acabem de començar i vam picar la porta del Casal Popular de la Sala, doncs perquè, bueno, creiem que és una iniciativa també molt enriquidora aquí a nivell de poble, i vam pensar que hi havia punts en comú. I ells des del primer moment ens van... Bueno, van acollir aquesta proposta. Molt bé. I, bueno, les expectatives no estaven massa altes. No? Simplement, bueno, no, tot just començàvem... Bueno, clar, era la primera que feia, no? Era la primera, i a veure quina rauda tenia. I ens va sorprendre que, sí, sí, vam exaurir entrades i l'ambient que s'hi va crear va ser molt distès, molt proper, molt agradable. Sí, va ser molt divertit, no? Sí, moltes generacions diferents, diferent grup de persones. Sí, això va ser molt maco, que vingués gent de... De diferents edats. Sí, i que no tenien relació... O sigui, no és que fossin tots els nostres col·legues, per exemple, per dir-ho així, no? Que llavors diries, bueno, ha funcionat bé, perquè ens ho hem passat molt bé, però era gent diferent, que no... Aclarim a l'audiència de diferents edats majors d'edat. Sí. Majors d'edat, sí. Ja s'entén, ja s'entén. S'entén per... Bé, s'hauria d'entendre, però sí, és així. Però estem parlant de... Clar, entre 20, no? I poder 50 anys, i aquí jo... Un mes, un mes, un mes, un mes. Sí, això és el que és maco. I, clar, nosaltres inicialment vam planificar per un aforament determinat, per no atrapar-nos, perquè el primer cop que ho feien, però va anar tan bé que vam haver de doblar. O sigui, vau fer el tast dos cops. No, no, vam doblar el nombre de persones que havien ampliat el tast. Ampliar l'aforament. Sí. I va anar molt bé. I la gent, jo crec que s'ho van passar bé, i a més van ser molt respectuosos, molt interessats pel tast mateix, i per conèixer més de les cerveses que es presentaven, i de la cerveceria que presentàvem. Clar, he llegit que vau fer el tast de la pirata Brewing, que és una marca de cervesa artesana afincada a Súria, per exemple, en relació amb això que deia el Javi, de tot el tema de donar-li espai en aquestes cerveses més artesanes, entenc, del territori català. Com vau preparar el tast, no? És a dir, la gent provava la cervesa, lògicament, però vosaltres en què feieu èmfasi en el tast? Què explicàveu? Vinga, Lluís, que t'ha tocat. Vam fer una presentació inicial explicant els quatre tipus de cervesa, i l'ordre amb el que proposàvem, que cadascú es prengués la cervesa. I això eren quatre tipus de cervesa bastant diferents, la majoria de la gent no les havia provat, i ja està. Molt bé. De fet, ens van comentar, alguns dels assistents van comentar que coneixien la pirata, però no coneixien aquests tipus de cerveses, i també és el que vam voler nosaltres enfatitzar o posar l'accent en provar cerveses que normalment no són les més habituals. I, bueno, va haver-hi sorpreses. Va haver cerveses que van agradar molt, d'altres que van crear una mica de dispersió d'opinions, però això és bonic. I, a més, eren quatre tipus de cervesa molt diferenciades que vam explicar en aquell moment molt bé a través de quins cereals s'utilitzaven, quin era el procés de producció, perquè unes tenien un gust una mica més amarg, les altres una mica més dolces, les altres... Sí, sí, vam fer una presentació inicial més explicant cada estil i... I vosaltres com apreneu? És a dir, com us informeu de tot això? Parleu abans amb aquestes cerveseries? Us llegeu molt bé l'etiqueta? Entreu a la web? Com us informeu? Bé, aquí hi ha gent en el grup... Sí. Hi ha gent que en sap molt, que porta una llarga trajectòria de... Bé, que s'ha interessat per les cerveses d'artesanà des de fa molt de temps... Sobretot en se'ls bevem. Exacte. Això és important. En se'ls bevem. I a l'hora de preparar el tast, això ens vam estar mirant tot el catàleg que tenen i a veure què podíem oferir perquè no fos les típiques cerveses i podíem oferir una mica d'estils diferents, molt variats. Roger, deies, en el grup hi ha persones qui forma aquesta iniciativa? Quantes persones sou? El grup som vuit persones, hem de dir els noms. Sí. Som nosaltres tres, després hi ha la Gemma, la Blanca, el Jaume i el Pau, que... i l'Aina. I l'Aina, perdona, perdona, i l'Aina. I jo soc la que menys idea té de cerveses, però m'agrada la idea d'aprendre'n tots junts, no? I aquest és una mica l'esperit que també volem transmetre, que jo amb aquesta iniciativa n'estic aprenent, perquè a mi m'agrada molt veure cervesa i sí que puc descobrir quina m'agrada més i quina... Bé, sí que puc saber quina m'agrada més o quina menys, però no en tenia ni idea. I a poc a poc, a mesura que anem fent tastos, nosaltres anem fent així de manera... per passar-nos-ho bé, per tenir un espai per nosaltres, i ara ho volem, doncs, estendre al poble. Com us voleu relacionar amb la gent de Sant Just? És a dir, quina mena de proposta d'activitats? Només tastos? Voleu promocionar algun tipus de fira de la cervesa artesana aquí a Sant Just? Bueno... Això seria... Clar, paraules majors, no? Poc a poc, portem un tast. Sí. Ja, ja, bueno, estirar. I anar fent, no? Sí, la idea de fer un vermut a l'aire lliure, també, i algunes coses més de cara a l'estiu. Després del primer tast, que va anar molt bé, tots ens hem animat molt, però jo soc el més conservador de tots. però jo crec que fem un segon tast, que vagi bé de nou, etcètera. En farem un segon? Quan? Sí, sí, a finals de març, principis d'abril. Més o menys, eh? Dates per allà, per allà. Dates a concretar. Però abans de setmana salta. Però abans de setmana salta. Farem un segon. És a dir, la idea inicial ja fareu cada dos o tres mesos. Sí. Continuem amb aquesta idea i després ja veurem si fem altres coses. Però la qüestió és això, que el que fem, que el poble, que la gent del poble estigui interessada, hi vingui. I mentre això funcioni, doncs, no ens cansem. A Catalunya, i ara ho poso una mica també en context a l'audiència, hi ha hagut un boom des de principis del segle XXI amb tot el tema de les cerveses artesanes convertint-se en un referent d'aquest tipus de cervesa, no? Les artesanes. De fet, moltes marques són de diferents poblacions aquí de Catalunya. El Baix Llobregat, per exemple, sabeu si és comarca de tradició amb cerveses artesanes? Hi ha la Cornelius. Cornelia? Cornelia, perdó. De Cornellà? De Cornellà. De Cornellà. Hi ha Vierboi de Sant Boi, Fulogarden, de Molins, Molinenca... Els Troels, de Sant Joan. Sí. Però, aviam, no sé si és la comarca on hi hagi una producció més, una activitat més intensa, però sí que n'hi ha. Fa temps, a Sant Feliu tenen roles de Llobregat que crec que no es produeix al Baix, però que és una marca de cervesa artesana que fa anys que hi ha a Sant Feliu, a Sant Feliu i Llobregat fa temps que es feia, que ja no es fa, una fira de cervesa artesana allà al Palau Falguera, una petita fira. Sí, no, es fan coses i nosaltres, de fet, no hem començat amb cerveceries de Llobregat Llobregat, perquè volíem ensenyar algunes de les més conegudes a nivell de peus catalans, com per exemple la Pirata, que és independent i fa cervesa artesana, però és una de les cerveseres més conegudes d'Europa perquè fan cerveses de molta qualitat, però arribarà un moment que també introduirem algunes cerveses més del nostre entorn. Clar, el consum de cervesa artesana ha fet que també vagin sorgint fires d'aquest àmbit, no sé si algun de vosaltres del grup acostuma a anar-hi o hi ha anat algun cop, no sé si, per exemple, l'Octoberfest que va haver-hi aquí a Sant Jus, no sé si ho vau, estàveu ja... Era un mal dia, era aquell cap de setmana coincidien amb el Jazz en Beer, Jazz en Beer de Cornellà, que és fantàstic, que fan actuacions de jazz i una petita fira de cervesa que en part organitza Cornelia i a Molins de Rei feien la trobada de cerveses artesans de Catalunya i feien també l'Octoberfest de Sant Jus. Clar, és una contraprogramació flagrant, però a nivell d'explorar cervesa artesana els altres dos esdeveniments eren una mica més interessants, que no pas l'Octoberfest que era més cervesa de consum. Parlem ara de la cervesa, l'ingredient principal és el gra, sol ser d'ordi, llegim aquí a la descripció de la cervesa, tot i que també es pot elaborar amb altres cereals. Després, també tenim que el maltatge fa germinar aquest gra i després s'atura el procés assecant-lo i torrant-lo i finalment fent-lo fermentar. En aquest procés, què és el que fa que hi hagi cerveses amb diferents aromes i sabors? Això, clar, és el que dona... De fet, és a dir, el procés és el mateix amb totes les cerveses fins que fermenta, però després suposo que el que fa que n'hi hagi una o l'altra és això, les varietats d'aromes, de sabors... El tipus de cereal utilitzat, si està més torrat, menys torrat, dona sabors més dolços, més a cafè, més... Vull dir, i després el llúpol. El llúpol. El llúpol és el que li dona els tocs més afruitats, més cítrics a la cervesa. Què és el llúpol? Molta gent potser ha sentit a parlar, no? El llúpol, això del llúpol, què és realment el llúpol? Vull dir perquè és que és una paraula... És una planta enfiladissa. És una què? Una planta enfiladissa. Enfiladissa. I es cultiva... Aquí a Catalunya es cultiva a Prades, es cultiva a Lleida, en escala petitona, però normalment s'importa. I hi ha diferents varietats i cada varietat té unes subtilitats a nivell dels aromes i sabors que dona la cervesa. té propietats antimicrobianes que afavoreixen la conservació de la cervesa i també és el que dona l'amargor a la cervesa. Si és molt llúpolada, doncs és més amargant i hi ha gent que l'hi ha de molt i hi ha gent que l'hi ha de menys. Però sí que el llúpol és un... Per mi és el meu producte favorit de tots els que es fan servir per a la cervesa. Però hi ha altres coses com fins i tot l'aigua que pot donar uns tocs diferents a la cervesa. Ja heu comentat els diferents tipus de cereals. El llevat. També hi ha el llevat. És a dir, hi ha llevats comercials però després hi ha llevats que s'aïllen de l'ambient on es fa la cervesa i dona uns matisos diferents. De fet, al Regne Unit hi ha un centre on conserven on conserven tots els llevats de totes les cerveseries del Regne Unit per preservar-los en cas que les cerveseries tanquin i afavorir la diversitat de llevats de la indústria cervesera del Regne Unit que allà té una tradició centenària. I també hi ha els cereals perquè no sempre és ordi. L'arròs també es fa servir. De fet, hi ha que l'estrella porta arròs, per exemple, hi ha d'altres que porten blat de mols. Fosters porten blat. També hi ha cerveses que són per... Bueno, no sé si hi ha cerveses per celíacs o cerveses... Sí, cerveses sense gluten, sí. Sí, sí, sí, sí. Molt bé. Doncs res, encara no tenim cap data per la propera... Bueno, per la propera activitat que feu com a Just Bier. Veiem que porteu sudaderes aquí a Conjuntades. Ja he posat en marxa tot el tema del marketing o del merchandising de la iniciativa. Com us voleu finançar d'alguna manera o tot això no... A veure, el que pretenem és... Pel gaudi, no? Sí. Pel gaudi i cobrir costos. No ens volem lucrar, no hi ha aquest tipus d'ambició i les sudaderes doncs en vam fer buit per nosaltres doncs per una mica identificar-nos al dia del... Clar, dels tasts. dels tasts, doncs a qui acudir o a qui preguntar per si hi havia dubtes però realment ens agraden molt els dissenys i... i... De qui és el logo? De qui és el disseny? Qui l'ha fet? Bueno, el Pau i el Lluís. Pau i el Lluís. Lluís, però no vas a conjuntar tu, eh? Me l'he deixat. Ostres, no pot ser, has d'anar amb l'uniforme. Tot i que era per nosaltres, durant el tast vam sortejar una i molta gent els hi va agradar i ens han fet comandes i la gent que li agradi nosaltres els hi fem i els hi venem. Va gairebé prou d'acord, però no crec que em traiem una mica per cobrir eventualitats del proper tast, però és això, nosaltres anem a no perdre. És a dir, perquè inicialment anava a pèrdues i intentem ajustar és suficient com per no perdre res, perquè com tu dius, ho fem pel Gaudi. I ja per acabar, heu pensat amb altres, bueno, us heu posat en contacte en aquest cas, amb el tas que vau fer amb el Casal Popular de Sala, amb altres inèrcies d'altres entitats, no sé si, o comerços de Sant Jus, per exemple, no sé si heu parlat amb l'àstrid del celler de Can Mata o teniu altres... L'àstrid va venir, l'àstrid va venir, estava superinteressada, va ser de les primeres que ens va demanar la Ciudadera, i nosaltres estem oberts a generar sinergies amb diferents entitats de Sant Jus, però a poc a poc, poc a poc. Això ho fem pel Gaudi i ho fem pel poble, també. Per tant... Fantàstic. Doncs res, esperem tenir noves notícies i alguna coseta ja més concreta de l'agenda per poder-vos, ni que sigui, visitar o compartir aquestes experiències dels tastos de cervesa. amb Lluís, Xavi, Roser, moltes gràcies, que vagi bé i res, anirem tenint notícies vostres. Gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.