#39 - TRANS: Un llibre sobre les vivències de la transició de gènere

Són un quart i mig de set de la tarda. Estem a la segona hora de la Rambla, magazine de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM. Ara tenim a l'estudi de ràdio la jove dissenyadora gràfica Mireia Vallvé, autora del projecte TRANS, un projecte que li ha valgut un premi l'AUS 2021 que dona i que organitza l'Associació de Dissenyadors Gràfics i Directors d'Art. Un premi l'AUS a la categoria aporten de valor afegit, perquè són uns premis amb diverses categories. La Mireia avui ve acompanyada de la Sant Justenca Rosa Maria Maristan, col·laboradora amb ditja habitual d'aquesta casa i presidenta, a més de l'associació TRANS, Baix Power i Roses de Sant Feliu. Els hi anem a obrir els micros. Hola, bona tarda, les dues. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Li has sedit el primer bona tarda, Rosa Maria. Vinga, va, endavant, que jo et cuido. Clar, la Rosa Maria és una experta, per dir-ho així. Això d'experta és una mica relatiu, no? Jo crec que avui és el dia de la Mireia, que ha fet una feina magnífica. Val la pena que la mireu, que la busqueu, que és impressionant. Ara en parlarem una estona. Mireia, parla'ns d'aquest projecte que jo he presentat, mig introduït, hem dit que es diu TRANS, però bé, tu ets dissenyadora gràfica. Com entra aquí el disseny gràfic en un projecte com aquest? Doncs d'una manera molt pròxima. Jo vaig estudiar un poso grau de disseny gràfic avançat a l'escola IDEP i justament va coincidir que la nostra cosina ens va comunicar després del confinament que iniciava el procés de transició de gènere. Aleshores, jo en aquell moment tenia com una idea pensada i la veritat és que tampoc em feia molt el pes. La meva germana és sociòloga i parlant un dia entre les dues de veure com estàvem comentant, de dir, hòstia, la Lara, què tal a casa, com ho portes tu, compartint sentiments, la veritat és que ens va costar i aleshores vam veure com a través de la meva aportació, a través del disseny, vaig veure una manera de poder mostrar-li suport i a l'hora també visibilitzar un sentiment tan natural com volia ser qui ets, perquè vaig veure com en primera persona a casa doncs tots vam necessitar el nostre temps de comprensió. Trans què és? És un llibre, tu com ho definiries? Per mi trans m'agrada definir-lo com una altaveu. És a dir, sí que el format és un llibre i ha estat com el mitjà que ens ha permès recopilar les sis històries, el que per mi és una altaveu de les sis veus. Aleshores és molt especial que cada capítol utilitza com una inexpressió diferent. El llibre no va ser fins al final que vaig donar-li forma quan primer van aportar cada veu al contingut que volien comunicar. Jo els hi vaig donar com la idea que m'agradaria donar visibilitat al col·lectiu i compartir cada escola seva història i cada veu apansar el que volia comunicar. Per exemple, amb la Rosa Maria vam treballar en una entrevista perquè el contingut que podia aportar podia ser de molta utilitat a moltes persones que es veiessin en la mateixa situació o també a persones que, com en el meu cas, abans es coneixia i es va quedar de capítol a porta com una inexpressió diferent. I per què aquestes sis veus? És a dir, van ser sis perquè ho vas decidir tu i llavors vas anar a buscar aquestes sis veus o va ser perquè van sorgir? La veritat és que va ser superespontani i supernatural. Havia de ser un diari només per la Lara on teníem molt material perquè hem crescut juntes. Aleshores, jo recordo des de petites que tenia un rebuig amb les barbies i jo a cases les amagava com convertir tota la història fins que a poc a poc es van anar sumant persones. Recordo quan vaig contactar amb la Rosa Maria, que va ser... Hola, soc la Maria Iber i soc senyadora. Com va ser aquest moment? Bé, molt natural. Vam enviar-ho com un missatge i ens vam trucar i tu vas dir que em sembla guai només amb la condició... No me'n recordo qui et va donar el meu contacte ni res. No, no ho recordo. Posarem llum a la foscorra, Rosa Maria, no et preocupis. El cervell una mica licuat. Crec que la vaig buscar jo, vaig buscar articles... Com a presidenta de l'associació també pot ser que per aquesta via... Sí, recordo que l'única condició que em va posar va ser em sembla bé, l'únic que... què tal si anem un dia a la platja? I anem a la platja i allà vam fer l'entrevista. Ostres, que bé. Home, és que amb la Rosa Maria es fa si el comença a la barquersa, punta un bon verdeo, per tant... Bueno, sí, la veritat és que va ser molt bé la platja. Va haver-hi el seu moment a la platja també. Va haver-hi el seu moment a la platja també. Va haver-hi el seu moment a la platja també. No em perdem el fil, Mireia. Comentàvem aquestes 6 veus. La teva idea principal era fer-ho amb la Lara. Però després vas anar contactant també amb altres persones. Però després vas anar contactant també amb altres persones. I com decideixes, per exemple, que amb la Rosa Maria havia de ser una entrevista? O és a dir, hi ha diferents gèneres? La veritat que això és un consell que em va fer el meu tutor va ser com, Mireia, primer de tot parlar amb cada persona a veure què li agradaria comunicar i el fet que el de la Rosa Maria sigui via entrevista és pel tipus de contingut i informació que podia aportar. és pel tipus de contingut i informació que podia aportar. Per exemple, l'Àlex és molt personal i comparteix el seu diari propi personal de quan va iniciar la transició i és directament, el llibre regala un escàner directe del diari personal on comparteix el que sentia quan va iniciar la transició amb el que se n'agafa com una contraposició paral·lela que es pot veure una mica al abans i al després o, per exemple, el Charlie que va dir que jo soc una expressió visual que les lletres i les paraules em costen una mica i aleshores vam treballar amb la fotògrafa Blanca Amunt amb les fotografies més creatives i aleshores el seu capítol és expressió totalment visual a través de la fotografia i cada capítol té com la seva màgia a través d'un relat, de la seva experiència d'iniciar la transició dintre de l'etnia gitana i això és una mica com l'experiència que l'actor també pot agafar de veure com una mateixa vivència amb sis realitats molt personals i sis expressions molt diferents. Entenc que fer aquest projecte també t'ha servit no com a creixement, és a dir, serveix per donar alta veu i també a nivell personal suposo que deu haver significat algo Sí, molt heavy, jo recordo cada cop que les vaig conèixer individualment en persona que arribaves a casa i tenies comptable el teu procés perquè parles amb elles i és molt bonic perquè tot estic explicant d'una manera superpositiva el que tu molts cops, coses que has viscut hi ha coses com que tampoc ho pares a pensar el que ha dit abans fóssim la Rosa Maria Després vam anar a prendre alguna cosa i l'entrevista com que va quedar en un segon pla i recordo el Camblé que va dir el señorito que le pondremos i jo em vaig quedar com un bloc de gel i ell em va picar l'ullet i li va dir amb la veu superforta Dónde está el señorito i va ser com un moment de dir perquè és això, és el que em va dir no sé què necessita més, porto les hombres mitjanes vaig amb un vestit moníssim No, anava amb biquini El señorito és amb biquini, ha vist-ho vostè i per tu Rosa Maria com va ser el fet que una dissenyadora o artista com la Mireia dissenyadora vulgués amb la teva participació, amb la teva col·laboració per fer aquest projecte Faig ser sincera i al primer moment vaig tenir els meus dubtes de col·laborar perquè jo ja acabava de filmar el documental i la veritat és que ja vaig considerar que ja m'havia quedat prou exposada diguéssim de cara al públic però després vaig estar pensant que tots els mitjans de comunicació siguin pel·lícules, siguin llibres això queda i si queda es pot arribar a llegir tu fas una xerrada, una ponència i tal i qual i bravo, aplausos, una fotografia de rigor però la xerrada es perd i el que rep són likes els xarxes i aquestes coses i s'ha acabat però un llibre queda, un documental queda i algú ho agafarà, ho llegirà i dirà quina feina més bona hi ha aquí el llibre trans és curiós perquè no solament és de persones trans la realitat aquí la gràcia precisament, que això ho explicarà ella millor que jo, però és una cosa que jo m'he adonat i també valoro molt positivament aquest llibre també està amb la lletra utilitzada més a nivell de pisseny i això ho explica la Mireia és bonic perquè ella transita les lletres utilitzades a través del llibre fa un trànsit d'escriptura amb un trànsit de format de lletra acompanyant el trànsit personal de cada una de nosaltres com va això? està fet expressament hi ha una tipografia que abans de començar amb trans vaig veure que és un estudi de fer una tipografia que varia de la Times a l'Arial és una tipografia variable que tu la pots anar forçant per percentatge som quatre dissenyadors i un dia parlant si ja pots imaginar a casa on comparteixo pis i un dia parlant jo vaig tenir les primeres tutories i entre tots va ser com en plan el Pedro, una persona que se m'està a gustat i t'has plantejat aquell tipus que vas veure aplicar-la i tu penses el treball de final de postgrau vas amb l'Arial i la Times que són tipografies superestàndards i ho penses i com aplicar-ho a cada pàgina té molt sentit aleshores el regal per l'actor és una experiència que com a lector-lectora pots viure i és una sorpresa que t'endús com quan t'expliquen un acudit i després fas tu el clic jo regalo que cada actor i cada lectora faci la seva lectura i comença des de la Times i cada pàgina s'aplica al 1% tu no ets del tot conscient que vius una transició i el que regalo és que en tot moment la pots llegir compleix la seva funció que és una lletra i pots tenir una lectura igual que una persona quan comença la transició continua a ser una persona i per això pot viure és com el missatge des de com em va permetre cosir són persones que són diferents l'únic que tenen en comús que hem viscut la transició de gènere em va permetre unificar els 6 capítols des de la primera pàgina fins a l'última que xulo, escolta'm, és un paral·lelisme molt guai he dit també Mireia que ha estat un projecte premiat amb els Premis Laus que organitza l'associació de dissenyadors gràfics, més coneguda també per les sigles ADG com va anar aquest procés? decideixes tu presentar-t'hi o et diuen escolta'm, és un treball de premi presenta-t'hi perquè tens possibilitats com va funcionar això? en el sector són uns Premis molt reconeguts des que comences a estudiar disseny com sempre somies jo recordo les classes que t'ensenyaven als premiats i miraves com enjums hi ha una categoria que és d'estudiants on s'hi presenten tots els estudiants d'aquell any i bé amb l'escola va ser com Mireia ens presentem va ser molt bonic perquè més l'entorn, els companys i les companyes també recordo que vam celebrar-ho a casa perquè més d'una ens havien presentat i la gala desafortunadament va ser digital o va ser online pel confinament és molt bonic, a més és molt guai que la categoria doni visibilitat i valori com el disseny també pot aportar a nivell social i alhora donar visibilitat al col·lectiu que és aquest és l'objectiu parla'ns també una mica de sé que hi ha un Bercami darrere, tot això també està guai poder-li donar difusió el Bercami què voleu fer? el famós Bercami que ara és com el nostre protagonista de la vida perquè el diumenge va sortir aleshores res, arran de la rebuda del llibre i que moltes persones han contactat que els agradaria tenir una còpia per llegir-les a mi la veritat que em sap molt de greu enviar-ho en pdf perquè penso que per tota la màgia ha de tenir de peça les mans perquè hi ha moltes intencions als acabats jo te n'anava a dir on puc aconseguir-lo a trans es diu Bercami trans la gent ha d'entrar a Bercami que entri a Bercami i què ha de fer la gent? posar trans, crec que sortirà com el tercer anem-ho a fer ara aquí en directe la gent ha d'agafar el buscador i posar Bercami amb K entrem aquí, crowdfunding creatiu aquí el buscador de crowdfunding i posem trans a veure què en surt llavors a veure hi ha unes quantes sortides res, fent un parell d'scrolls suria trans i hi ha la foto d'un llibre així amb fons com blanc de tela amb el llibre que diu trans amb lletres bastant grans diu altaveu per visibilitzar si realitats molt personals sobre la transició de gènere queden 37 dies i déu-n'hi-do el que porteu 60% ara ve la pujada ara és quan necessitem totes les persones al començament és el que dèiem els amics els amistats, la família, tot som-hi això veu posar en marxa el diumenge estem a dimecres, han passat 3 dies és brutal el que és això de trobar una crida social d'ell, us necessitem en 3-4 dies porteu el 60% en queden 37 encara no s'ha de ser pessimista però tampoc s'ha de ser molt optimista i la gent ha d'entrar ha d'entrar-hi amb aquest mercami que faci la seva portació al que convingui perquè és molt necessari aquest llibre de tot Sant Just de tothom que ens escolti de tot Catalunya és un llibre que molta gent quan tinguin gent convidada a casa miren els llibres que tenen cadascú els seus no se'ls llegeix però els de casa dels altres tenen curiositat és un fenomen estrany el moment que l'obrin veuran la màgia d'aquell llibre per mi crec que és màgic, és un llibre preciós que les vivències que hi ha allà dins són vivències de cor no són d'aquell teòric que vam aplicar teories de gènere allà s'expliquen de les maneres per exemple, el Charlie i la Rosa Maria el Charlie en concret sí perquè anirem tindre una temporada de l'associació però ell em va dir que estava treballant en moltes hores de feina m'és agradat moltíssim fer activisme amb vosaltres però amb la feina que tinc no em podré dedicar guardem un bon rotllo tot parlant amb ell jo soc un home i vull casar-me i tindre família jo li vaig preguntar, ja saps tocar com a home pots ser un home gestant jo no vull gestar, jo vull tindre família aquest és un punt d'inflexió perquè hi ha molts nois trans que quan volen família es plantegen el fet de poder gestar ells el crit de la qüestió és que perquè veieu que els discursos trans no són homogènics no tots estem tallats per al mateix patró o tallades per al mateix patró i hem de seguir unes pautes marcades per fer un trànsit els trànsits són molt diferents com diu la Mireia, tenim punts en comú ens reconeixem només mirant-nos això és ipsofacto els veus les fotos i dius m'agrada de Déu flipes, ja soc jo però flipes aquí hi ha algunes fotografies del que vindria a ser l'interior del llibre Déu n'hi dol es veu una cosa molt treballada hi ha bastantes hores de cova hi ha un vídeo al final on es pot veure la transició és el que deia la Rosa Maria per mi és regalar 6 perspectives diferents d'una mateixa vivència una cosa en comú que és la transició totes són uniques totes són diferents el que veig aquí és que fent aportació al Verkami hi ha diferents recompenses el Verkami funciona com a plataforma per fer la precompra tu fas una aportació i volem ser transparents volem fer unes 307 còpies de la peça original fer-ho com un disseny d'autor anirem totes numerades a partir d'aquí tens diferents maneres només tenir la peça fer una petita aportació que és la peça i que una de les veus te'l dediqui si vols col·laborar i no et ve a gust tenir el llibre pots aportar només amb els crèdits que és la mínima de 11 euros i després hi ha compacts ecològics que és per l'enviament de 3, 5 i 7 amb opció d'aparèixer crèdits i dedicatòria o sense 5 massenes a 103 euros això és molt fort és com un subidón de cop això és com si tens algun conegut que està interessat o algú que els vol 3 parella si sou 3, 5 o 7 i feu un pack i el preu surt millor 5 enviaments és un enviament com és que us coneixeu? heu establert algun tipus de vincle o relació d'amistat? des que vas començar... ui, no, és molt punyetera tu que no la torno a aportar a la platja aquest estiu a la platja em va dir si li necessites alguna cosa em truca jo no perpisto res aquest estiu m'ha esperat la trucada de la Mireia no tinc cotxe, evidentment però no passa res jo el primer dia que la vaig anar a buscar estava tan nerviosa que ma mare em va deixar el cotxe amb aire condicionat perquè el meu no en té i avui li dic Rosamaria el cotxe del d'ara que portes ara és bonic perquè soc com un col·làs està bé l'important d'aquest vercami és que si se sobrepassa tot el que sobrepassi va directament a l'associació Transvaix Power i Roses de Sant Feliu a nosaltres ens va bé perquè amb l'edició de la revista la veritat és que anem una mica escanyadetes perquè estem pendents ara de les petites subvencions que ens puguin arribar o de les subscripcions però la veritat és que amb el paper que està pujant de preu i tot plegat és bestial, ja ho saps tu perquè també tens una revista que hem de dir Mireia, jo també vull saber una mica el teu recorregut a nivell de formació per què t'has volgut dedicar o per què has estudiat la carrera de disseny gràfic Jo vaig estudiar publicitat a l'autònoma i em vaig especialitzar en art i va ser arròs de quan comences fas pràctiques i tampoc tens idea de res va ser l'inici quan li dedicava molta estona a les imatges per la passió visual que et van durar en compistes me l'ha de dibuixar també vaig anar a Berlín vaig anar com a un petit estudi i allà va ser per mi un abans i un després és com el camí més difícil perquè és com el camí creatiu i vaig començar un curs a IDEP i vaig començar també en una agència a packaging i poquet a poquet sents que és el que t'agrada quan passes un munt d'hores davant l'ordinador busques la tipografia quina funciona millor després el paper i vaig començar després de fer el curset al postgrau de disseny gràfic avançat a IDEP IDEP és una escola especialitzada Rosamaria també et volia preguntar tu aquest llibre és una mostra que la defensa dels drets i la visibilitat del col·lectiu trans es pot fer de diferents maneres Sí, perquè realment d'entrada el nostre objectiu sempre ha sigut la visibilització del col·lectiu respecte a la societat Aquest llibre no parla bàsicament dels drets i de la lluita trans tracta de les vivències de l'espai trans això és una altra lluita que portem a part i que ja comencem a estar amb el cervell licuat ja comencem a estar una mica cansades tot i que la llei trans catalana comença a estar en procés i els partits polítics fan les esmenes que transvest power també hi ha participat Mireia, saps els motius pels quals el jurat va creure que el teu projecte havia de ser el guanyador o t'han donat algun tipus de feedback o saps si n'hi havia molts que estiguessin Sí, en veritat, tu saps del postgrau els companys i les companyes van presentar Ara farà un any tots els que s'estan participant estaran suant la gota i s'estaran presentant i després quan ja comença a veure el jurat comença a valorar es comencen a veure fotos per instagram i jo recordo que sortia trans al costat d'un joc que el vam presentar els dos al mateix dia i dep i quan el vaig veure un al costat de l'altre hi ha un nivell molt heavy però m'haig d'alegrar moltíssim perquè aquell dia va ser com entrar en inseguretats i m'agradia molt també si hagués sortit el seu i la veritat el perquè jo crec que es van enamorar com em va passar a mi ha estat explicat amb molt d'amor i amb molta naturalesa i fa poquet vaig contactar amb ells i vaig dir que necessitàvem un cop d'amor amb la difusió i l'arribada va ser molt guai i ens va agradar molt el llibre i ara ho estic veient amb les fotos d'Albert Camí i el que has dit de l'Scanner és tal qual estic veient les fotografies de l'Àlex l'única cosa que em fa gràcia és que era una llibreta que posava l'Àlex diu que em fots aquí tot el disseny i hi ha gent que m'ha dit jo el veig més original jo no he vist aquesta sèrie és l'únic que vaig treure inclús el dibuixet són els Nathan per les fotos porten molts tatuatges i són els bossos dels seus dibuixos i el que veig també perquè hi ha una fotografia el llibre està com cosit això és un cosit a vista que es diu que quan l'obres veus com la part més sensible del llibre el llom està obert repeteixo que cada persona et pot fer la seva lectura la meva intenció era com empatitzar amb les veus que es van obrir totalment jo també m'obro al 100% i mostro la meva part més íntima que és el cosit és com una mica romàntic el que era com d'alguna manera empatitzar amb les veus que s'han obert també estic veient aquí les 6 veus una mica els diferents perfils l'Àlex Raurera de 19 anys el Charlie Briansó de 27 també hi ha la Lara Montaner 24 anys la Yolanda Jiménez de 21 i també la Rosa Maria de 63 de Sant Just i em deixo el Nathan Pinto de 28 anys doncs escolta'm jo no sé si... ja no heu jugat l'edat Rosa Maria surt aquí Albert Cavi surt aquí qualsevol persona que entri i vegi ja no som acostant els jovenets doncs escolta'm jo no sé si voleu afegir algun punt més que ens hagi deixat de comentar o que vulgueu explicar ni que fos d'alguna anècdota més de la trobada que vau tenir per fer l'entrevista amb la Rosa Maria com a última cosa que jo veig és la plàstica com a arquitectura com també una vessant artística com seria per exemple la cuina la Mireia ens va oferir una super truita de patates feta per ella ostres! no era la millor el dia que vau fer la calada amb el llibre guardava una certa plasticitat jo reconec que el design guai la cuina regulint la intenció era bona i a aquell dia... la Rosa Maria té bona mà per la cuina sempre ho diu però jo no a vegades poso algunes imatges al Facebook un cop vaig veure que vas penjar una Rosa Maria d'un pollastre era un guai d'indie de 7 quilos i mig jo soc la Xateriana i m'ho perdo ella té mà per la cuina i si no li penses aquí en plat a l'alçada van quedar tots els ossos escurats érem 12 i va volar tot vaig fer un curro de braços un guai d'indie de 7 quilos abans hi havia tot lo de ves caldo amb aquests plats hi faig un caldo potent la pròxima cadada ja deixarem el tema del disseny la Mireia i el tema de la cuina ja t'encarregues a mi em sembla bé ens col·loquem a poquets minuts de tocar a les 7 de la tarda ha estat un pla tenir-vos a les dues ens tornarem a escoltar la setmana vinent amb novetats també i que vagi molt bé recordeu que fa uns dies enrere es va morir la nostra companya activista la mare Capilla del Llop va ser la que va fer el llibre a les construccions identitàries i el seu documental de famílies transaliades que va competir juntament amb el meu a Girona però la veritat és que estem una mica desfets ens estem posant damunt de la taula si està tot el dia en línia de foc és convenient o no perquè el que li ha passat a aquesta noia que va morir d'un infart fulminant al 54 anys però totes les que estem en línia de foc que rebem constants atacs a través del Twitter que rebem cada dia del món ens estem qüestionant molt des de nosaltres si hem de continuar amb aquest nivell d'activisme o hem d'afluixar una miqueta Rosa Maria, escolta'm el meu condol no només per tu, per totes les afectades marxem al programa amb una mica de gradols esperem que hagis estat a gust aquí a Ràdio Desvern i res, una abraçada i que vagi superbé a Albert Cami que segur que ho aconseguireu vinga, que vagi bé