#391 - Just Trail: Cursa Inclusiva i Solidària a Collserola

Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Són les 11 i 13 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esverna, això és el magazín de matins La Rambla. Ara comencem l'entrevista del dia i els convidats d'avui aquí a l'emissora són els responsables de l'escola de Trail Barcelona d'aquí de Sant Just, la Cristina Sánchez Sierra i en David Buenacassa. I és que el 30 de març, és a dir, en dos mesos, tindrà lloc la segona edició de la Just Trail, una de les curses de muntanya per a infants i adolescents que es fa per la vall de Sant Just, pel Parc Natural de Collsarola. Els obrim els micròfons. Hola, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Hem dit una de les curses, potser és l'única cursa d'infants i adolescents que es fa per al Parc Natural de Collsarola? Segurament que surti i arribi dintre del Parc de Collsarola, que sigui una cursa 100% de muntanya, segurament sí. No sabem si hi ha d'altres, més lluny a Cerdanyola i tal, però sortir des de dintre del parc i arribar dintre del parc és difícil i nosaltres tenim aquesta possibilitat. Molt bé. Va a terrar amb força la Just Trail la temporada passada, com hem dit, una cursa de muntanyes, només per a infants i adolescents fins a 18 anys, i que té un rerefons solidari, especial. De fet, el lema del cartell ja ho diu, tots som grans. Expliqueu-nos una mica aquest rerefons que té la cursa. Bé, la veritat és que des d'un principi volíem que la cursa fos solidària i a part que fos intergeneracional, que abarqués a tots els col·lectius. O sigui, corren els nens, els joves, adolescents, moltes famílies ajuden i els avis o la gent gran que també hi tinguessin cabuda. Llavors, per això vam pensar que els beneficiaris siguessin aquest col·lectiu, no? Que, bé, pensem que necessiten, doncs, pel seu benestar un suport i un acompanyament. Llavors, l'any passat va anar destinat a través del projecte d'Ambici Sense Edat, del Sant Joan Solidari, i, bé, aquest any, per diversificar una miqueta, doncs, es destinarà a Sant Joan de Déu, Atenció Intermèdia, que és el sociosanitari de Sant Joan de Déu, aquell que està a la Maiola. Sí. I, en concret, va destinat al projecte d'estimulació cognitiva per a persones amb deteriorament cognitiu i demència. Llavors, bé, la veritat és que estan molt contents de rebre aquesta ajuda, doncs, bé, perquè al final necessiten recursos per atendre aquesta gent i donar-li una qualitat de vida. Molt bé. Com us hi vau posar en contacte amb l'Hospital de Sant Joan de Déu? Va ser una idea que ja us rondava pel cap o vau consultar simplement a veure...? Bé, realment va ser per un tema particular i familiar, no? Per un contacte familiar i una experiència en què, bé, la veritat és que ens vam adonar que feien una labor molt bonica i molt important i va sorgir una miqueta la idea, no?, de dir, bé, com podem ajudar-los, no? I va sorgir, vam parlar amb els responsables d'allà, va agradar la idea i a partir d'aquí, doncs, tira endavant i, bé, fer tot el que... Sempre diem, no sabem què sortirà o què rebrem, però, bé, sempre ens diuen que tot és benvingut i que ja només el fet que volem ajudar ja és molt. Oh, i tant. No, deia que tenim la, diguéssim, el propòsit, no?, de que aquesta ajuda arribi aquí, a gent d'aquí, a gent gran d'aquí, de Sant Jús, no?, no, que sigui per, jo què sé, no?, manes unides, no sé què, no sé quant, que no sabem on va, sinó que sigui per aquí, no? L'any passat, el Bici sense edat va tenir la possibilitat de fer 200 viatges gràcies a aquesta ajuda. i, bé, doncs, aquest any va on ha dit la Cristina, no? Clar, el d'aquí que està, de fet, és allà una mica d'entremig, no?, allà a la zona de... A veure, sí que és veritat que és un centre que acull més gent, no només de Sant Jús, però, al final, és el centre de referència d'aquí, de la zona. Les inscripcions a la cursa es van obrir ja fa uns dies. L'any passat es van exaurir les places, de fet, no? Quants nens i nenes van arribar a participar? Més de 100, potser? 200, 200 participants. Uau! Sí, sí, 200 i perquè hi ha el límit, que si no... Ostres! O sigui, teníem llista d'espera, eh? Uau! Hi ha molta gent que es va quedar fora i, de fet, des d'aquí, animem a que si algú s'ho està pensant, que no s'ho pensi molt, perquè estem arribant al 50% i queden dos mesos. Uau! L'any passat, quants diners vau arribar a transferir a... En concret, amb vici sense edat, l'import que es va donar va ser en 1.064, malgo? 1.064 euros. Déu-n'hi-do! I ja hem dit que aneu, ara, aquesta edició que aneu ja al 50%... De les inscripcions. Déu-n'hi-do! Parlem una mica de categories, també, no? De la gent que hi pot participar, dels nens i nenes, i també de les distàncies que fan. Quines categories tenim? Doncs, mira, categories tenim... Són sis categories. Bé, ara parlarem perquè hi ha una novetat, també. Realment són set categories aquest any. L'any passat eren sis. I la gran novetat d'aquest any, també, és que la cursa és inclusiva. Ho hem vist al cartell, eh? Amb el logo de cursa inclusiva. Què vol dir, això? Bé, l'any passat de la veritat és que ja ho vam voler incloure, però per un tema logístic i de temps no ho vam estar a temps de poder fer-ho bé. I aquest any el que volíem, bé, com que el que comentàvem abans, no? La nostra filosofia és incloure tothom, no? Sí. Ser gran, petits, grans, pares, mares, a tothom. O sigui, és una cursa per a tothom. Llavors, si és per a tothom, està clar que és per a tothom, no? I volíem que tots els nens i joves, o sigui, infants i joves, independentment de les seves característiques i necessitats, que poguessin participar. I la millor manera, doncs, és fer-la inclusiva. És veritat que, al final, el terreny no és el mateix que fer-ho sobre asfalt, que el condiciona, però, bé, nosaltres oferim, doncs... La possibilitat, no? La possibilitat, sí. Amb cadira Joelet, amb espais de calma, amb pictogrames, amb tot allò que els participants necessitin aquell dia. Llavors, estem en contacte amb l'associació Sant Lluís Inclou, també amb el centre pilot, que precisament aquesta setmana organitzem una activitat per a ells, per primer cop, i, bé, volem fomentar que, bé, que al final... També puguin participar, no? Que puguin participar, d'alguna manera, dintre, doncs, de les seves necessitats i característiques. I la gran diferència que... Perquè, clar, per això hem anat a veure diferents curses de muntanya inclusives i tal, és que, així com les altres curses, diguéssim, adapten la inclusivitat a... O sigui, les curses de muntanya, però la cursa inclusiva es fa sobre asfalt, encara que la cursa general sigui de muntanya, nosaltres el que hem volgut és fer inclusiva la nostra cursa de muntanya. No sé si m'explico. O sigui, no portar la gent a la cursa i fer-la sobre asfalt, que seria més fàcil i fer una cursa inclusiva dintre la Justrell, sinó agafar la Justrell com a tal dintre els itineraris de muntanya i fer-la inclusiva allà, a la muntanya. Val, és a dir, en un lloc de muntanya, no? Sí, sí, sobre el mateix terreny. Sobre el mateix terreny. Sí, sí, sí, perquè és veritat el que diu el David que al final totes les curses infantils, almenys que a nosaltres ens consti, es fan sobre asfalt, tot i que potser la de grans o altres categories es facin sobre terreny. És una qüestió, al final, d'adaptabilitat. Sí, sí. Però, bé, volíem mantenir el que és l'essència, no?, que és colserola, muntanya... Això potser ens tanca una mica gent que no podrà venir perquè el terreny és el que és, però, al final, la cursa és de muntanya, doncs fem la cursa inclusiva de muntanya. Clar. Les altres categories, entenc que llavors aquesta categoria seria per infants i joves que necessiten que sigui inclusiva, no?, el recorregut. La resta, com es divideix? Per edats, per recorreguts i distàncies? Doncs, mira, tenim les set categories que et deia, sis són de l'any passat, que tenim la mini, comencem per la mini dels més petits, que van fins als quatre anys i que els nens poden córrer acompanyats, d'acord? D'acord. Després tenim la Kids, que és nascut entre el 2017 i 2018, i aquí ja van sols, a pesar de molts padres, mi, José, va a perdre... No, no se perderà, d'acord? Està tot marcat, no? Està tot marcat. Està tot marcat i hi ha... Hi ha gent per al recorregut. Hi ha molts voluntaris per tot el recorregut, vull dir que no hi ha cap problema, que estiguin tranquils. És més, convidim els pares que facin un acte de fer i deixin els nens corres sols, que també volen corres sols, però bé, llavors aquests ja van a muntanya, realment, després estan els joves, 2015-2016, que aquests ja fan, bueno, els minis fan 600 metres, els quits 1.600, els joves aquests fan 2.200 metres, muntanya tot, combinem pista i corriol, els júniors que fan dels 2013 al 2014 ja fan 3.700 metres, el d'infantil 2011-2012, 4.100 metres, i l'última categoria seria el cadet juvenil 2007-2010, són els grans, fins als 18 anys, i fan 5.200 metres. Són distàncies que més o menys estan, diguéssim, homologades dintre la FEC, de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. I l'última categoria seria la categoria inclusiva, i no tenim distància, depèn de cadascú. D'acord, molt bé. Ara que comentaves el de les distàncies, la gent acostuma a veure les distàncies i diu, ui, és molt llarg, perquè ho acostumen a comparar amb les distàncies d'atletisme, que són més aviat més curtes, però també em dedica a atletisme. Al final és més intensitat, més explosivitat, i a muntanya són distàncies més llargues, però el ritme és molt més lent i, bueno, simplement fer constar això, perquè moltes vegades diuen, ostres, que el meu fill era a fer dos quilòmetres, bueno, és que, clar... És un altre ritme, és un altre ritme, és una altra disciplina... Estàs en un altre ambient, també, no? Però, vull dir... Quedi clar que no són distàncies que ni molt menys ens hem inventat, que és el que diu el David, que estan bastant ajustades a lo que oficialment es fa a l'EFEC. Cal dir que la idea inicial de l'any passat, bueno, la primera edició no, perquè la primera edició era incloure la cursa dintre del Campionat de Catalunya, curses de muntanya infantils. Sí. Després de l'èxit, vam decidir que no era bona idea, i no estarà dintre del... en principi, bueno, aquest any segur, en principi no estarà dintre del Campionat de Catalunya. Per què? Què implica això? Això ho volem fer perquè donar prioritat a la gent de Sant Jús que corri aquesta cursa, que al final era la seva cursa, no? Si la fiquessin dintre del calendari, vindria molta gent de clubs, d'acord? Llavors... Trenca una mica amb l'esperit que li voleu donar, no? També, a la cursa. Exacte. Sí. És que al final, si ja, com et deia abans, si ja estem quasi al 50% de les inscripcions a dos mesos de la cursa, si l'haguéssim tret dins del calendari del circuit català de curses de muntanya, probablement ja no en tindríem inscripcions i deixaríem a fora molts infants i joves de Sant Jús que volen participar també. Quins permisos, ara que parleu, del tema del circuit català, us demana el parc, no? Perquè sé que això és complicat, també és un espai natural on sempre hi ha limitacions de... Potser no poden córrer 100 persones a la vegada per un mateix recorregut, no? Això com ho gestioneu, aquests permisos i demés? A veure, el tema de permisos del parc és una cosa que parlem amb ells i ells estan d'acord en què no és coherent, perquè si surts des de dintre del parc d'un lloc com sortim nosaltres per la plaça Mireia, només poden córrer 200 participants. D'acord. Si surts des de fora, a un carrer, diguéssim, al costat, ja pots córrer fins a 500. Llavors, bueno, aquesta és la limitació que tenim de 200 corredors, que ja ho vèiem bé, jògic i tal, no entenem per què si comences des de l'altre costat poden córrer 500. Però, bueno, això són les normes, hem de respectar i estem d'acord, a més a més, no? I, clar, hi ha vegades que l'itinerari pot canviar depèn de, per exemple, de saus, si estan nidificant allà o, saps? O sigui, tot això estem en compte, no? Llavors, bueno, l'itinerari aquest any en principi serà el mateix, però, bueno, pot canviar i, bueno, la veritat és que el parc ens ajuda bastant amb el tema aquest de l'itinerari, i està bé. El punt de sortida, per tant, és, bueno, de sortir d'allà el camp com base, per dir-ho així, és la zona de la plaça Mireia, no?, com l'any passat. Sí, exacte, la plaça Mireia. Parlem també que perquè sigui possible la cursa a banda de permisos i d'altres, és important que hi hagi un número de persones voluntàries, no? Quines tasques es fan els voluntaris a la cursa? Doncs, mira, la veritat és que aquest any, bueno, l'any passat també hem tingut molts voluntaris, però aquest any la gent s'ha animat moltíssim i també estem a tope, o sigui, de voluntaris ja. Prou voluntaris, eh?, ja estan a tope. No, no, no, prou no, que necessitem més. O sigui, que sempre som benvinguts i benvingudes. La veritat és que sense ells i elles la cursa seria inviable, o sigui, no podríem. I llavors fan tasques, doncs, des d'acompanyat, o sigui, des de llebres i escombres, que són els que van davant i darrere de cada grup que corre, de cada categoria, des de repartir dorsals, des d'entregar bosses del corredor, des d'estar als habituallaments i preparar els aliments o les begudes que s'ofereixen als corredors i corredores, entregar, preparar els trofeus, moltíssimes tasques. Tasques també prèvies i durant la cursa o fins i tot després de la cursa perquè hem de treure el marcatge, marcar l'itinerari, després recollir-ho i revisar que no hagi quedat res. Ja sempre diem que demanem col·laboració als participants perquè cuidin del medi natural i no llencin res, però nosaltres l'any passat, per exemple, després de la cursa el mateix dia a la tarda vam anar tot un equip, diverses persones a revisar i parlant de que no quedés res. Exacte, que no quedés res, ni una goteta de res, fins i tot ens vam emportar coses que no eren nostres. Sí, i un tema molt guai que fem, superguai, que és penjar la pancarta. Què vol dir això de la pancarta? La pancarta allà al juvenil vols? Ah, val. La pancarta que anuncia com quan hi ha eleccions que pengen, no? La pancarta del candidat. Que no és gens fàcil penjar una pancarta, eh? No? No, no, no. És un tema... Ho teniu allà marcat al calendari, no? Dia de penjar, de penjar... És una... Clar, pensa que puguis en una escala que potser estàs a sis metres, eh? i allà momentat, tens centcordes i tal, els bussos per sota... No, em deia que es porta risc també, eh? Hi ha voluntaris que demanen expressament repetir la comissió de pancarta. Ostres! Uau! Déu-n'hi-do! Amb els nens i nenes del club que corren, perquè entenc que, clar, aquesta cursa la poden córrer tant els nens que estan ara a l'escola, no? Com els que no, que són de Sant Just però que no hi són. Feu alguna mena de reconeixement previ del circuit? Els entreneu una mica? o els aneu acostumant? Sí, la veritat és que els nens i nenes de l'escola, bueno, i els adolescents o el grup de joves, se la veuen molt com d'ells i la majoria de les famílies també participen com a voluntàries i sí que és veritat que ja hem començat aquesta setmana a preparar la cursa Just Trail perquè per ells és com, bueno, és un dels reptes del trimestre, el repte més important, potser el repte més important de tota la temporada i la veuen com, bueno, com molt seva i sí que l'estem començant a preparar i llavors ens desplacem, no és un punt en què normalment entrenem amb ells, amb els petits en especial, amb els joves, sí que hi arribem allà, però amb els petits és més difícil perquè al final fem una hora i quart, una hora i mitja de classe i arribem bé els més petits és complicat, llavors el que fem és que acordem amb les famílies de quedar en un punt allà més proper per treballar cada grup amb la categoria corresponent i la veritat els agrada molt perquè al final també canvien d'espai, no?, de sortir una miqueta de la zona de confort i, bueno, els agrada moltíssim i aprenen moltes coses, no només el fet de córrer, si no treballem des dels valors en el moment de córrer, en el moment d'acompanyar durant la cursa, coses que poden sorgir, l'any passat va ser un cas d'un alumne, dos alumnes nostres i un d'ells va caure i, bueno, i va plorar, ho va passar malament i una altra nena es va aturar, li va preguntar com estava, el va agafar de la mà, el va acompanyar i van entrar tots dos junts agafats de la mà i estem parlant de nens i nenes de cinc, sis anys, no més, llavors va ser, potser diria que la imatge de l'ajustre i de l'any passat, no? Clar. Tothom allà aplaudint i rebent-los i, bueno, van entrar els dos amb un somriure i va ser molt bonic i molt maco i al final va ser la imatge del que nosaltres volem transmetre, no? Bueno, un dia festiu, un dia maco en el que ens ajudem, aprenem i ens ajudem entre tots. Clar, perquè més enllà entenc que la cursa segueix la filosofia també de l'escola, no? Que alguna vegada ja heu comentat aquí que no és l'objectiu competir per guanyar, no? Si no... Clar, sí que pot passar que al final la gent diu, bueno, no sou competitius però estem fent una cursa, no? Al final, podem dir-li cursa per nosaltres és un dia festiu, no? Un dia festiu en el qual estem participant tota la comunitat, famílies, estem ajudant la gent gran, estem fent de voluntaris, o sigui, al final el fet de fer una cursa, perquè al final tots guanyen una medalla, és veritat que hi ha uns trofeus pels tres primers, no? Al final també volem d'alguna manera premiar, entre cometes, l'esforç, no? però al final tots reben una medalla, reben una bossa amb regals, com els finishers, no? Sí, fem sortejos de regals dels patrocinadors, vull dir que al final és una festa, per tots nosaltres és una festa, és un dia festiu on compartim esport, natura, solidaritat, clar, l'esforç personal, no? La superació, totes aquestes vales. Sí, que és el que nosaltres defensem a l'escola, no? de per què fem reptes o els hi motivem per participar en curses, doncs és perquè hi hagi aquest esforç perquè tu tinguis al final un objectiu de per què venir a les classes, no? Perquè si no hi hauria molta gent que no hi vindria, avui no vaig i no passa res, no, és que al final el mes que ve tens una cursa o un repte i això és com t'has d'anar buscant, no? Aquestes excuses per poder venir, no? Per enganxar-te. no confonem el ser no competitius, diguéssim, amb que no hi hagi esforç, ni reptes, ni curses, no? o sigui, l'escola no és competitiva en el sentit que no estem tot el dia amb el crono, baixant ritmes, fent sèries, tal, no, ara l'esport és esforç també i també és competició, no? Una competició potser no com s'entén des d'altres punts de vista d'obligació barra, no sé, per ser prisionero, sinó d'esforçar-se, bueno, això és l'esport al final. Clar. I sobretot d'anar a gaudir, o sigui, la majoria dels nostres alumnes, des dels més petits als grans, quan van anar a curses, surten amb la finalitat de gaudir, no de veure si arribo al primer o arribo al segon o al tercer. La cursa, també, per anar tancant, compta amb un gran número de col·laboradors que ajuden a fer-la possible, no? Com hi participen? Suposo que des de marques, comerços, empreses, amb ajuts econòmics, també us donen algun altre tipus de...? Doncs mira, hi ha de tot, hi ha empreses, comerços o entitats que col·laboren a nivell econòmic i hi ha d'altres que col·laboren amb algun producte, amb el que es posa a la bossa del corredor o amb productes, per exemple, per sortejar entrades, doncs mira, ara mateix, per exemple, et podem dir dona i empresa ja col·labora com l'any passat amb els trofeus femenins, subvenció de tots els trofeus femenins. El McDonald's ens aporta les aigües, les begudes i també regals, no? Escrivar, per exemple, amb els que... la paperia escriva amb els cartells. La Diputació ens regala motxilles que fem servir com a les bosses del corredor. Catalunya en miniatura ens dona entrades, que l'any passat també va col·laborar amb entrades per sortejar, que a final de la cursa fem un sorteig. Òptica Ballard també amb importació econòmica que volien estar també aquest any. Molt bé. I, bueno, moltes més que encara estem treballant amb ells. Molt bé. Què ha de fer la gent que s'hi vulgui apuntar, els nens i nenes, vaja, i joves també que hi vulguin participar? Doncs corre molt. Corre molt, eh? De moment, corre a apuntar-se. Corre a apuntar-se. Corre a apuntar-se. Ja no tant a córrer a la cursa, sinó a apuntar-se. Corre a apuntar-se i... La cursa té un perfil d'Instagram, també, que la gent allà pot anar veient, bueno, novetats, no, coses que s'hi van penjant. Cursa, guió baix, no, just trail, guió baix, cursa. Vale. Sí. Si no, a través de, bueno, trailbarcelona.com, la pàgina web o el nostre Instagram. I exacte, a la pàgina web també està el vídeo de l'edició anterior, perquè la gent es faci una idea que, ostres, que en pocs quilòmetres o pocs metres de, sortint des de la plaça Mireia, anem a llocs molt xulos. O sigui, és una cursa realment de muntanya, dintre del que és coixerola, lògicamente. Clar, clar, no estem a... Però una cursa de muntanya no anem, no és una, no és una pista forestal. Digue-se que, els petits sí que per distància no ens donen per més, però bueno, també fan muntanya, però els altres, tots es fiquen dintre de la muntanya a tope. Molt bé. Doncs, David, Cristina, moltíssimes gràcies per passar aquesta estoneta aquí a Ràdio d'Esvern, que la gent s'afanyi i corri, com heu dit, a inscriure's a la cursa i acabar de preparar tots aquests preparatius que encara, bueno, estan allà, allà. I res, segur que el 30 de març serà una gran jornada i una festa de l'esport, no?, que és aquest objectiu. Exacte. Que vagi molt bé, una abraçada. Gràcies. Adéu. Fins demà!