#394 - Exili i Cooperació: La Història de Nicaragua a Través del Documental "El viatge d'Itza"

Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les ones. Ara mateix són un quart de dotze del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, passem a fer l'entrevista del dia. Els convidats avui a l'emissora són en Lluís Casals, president de l'ONG de Sant Jus Solidari, i també tenim en Xavi Ruiz, responsable de l'Àrea d'Amèrica Llatina del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. El proper 13 de febrer, a les 7 de la tarda, s'estrena al Cinebaix de Sant Feliu el documental El viatge d'Itza, produït precisament amb la col·laboració del Fons Català i de Sant Jus Solidari, entre altres entitats. Els obrim els micròfons, els saludem, què tal? Molt bon dia els dos, com va? Bon dia. Bon dia. En uns dies s'estrena el documental que hem dit, El viatge d'Itza, que va sobre les persones exiliades de Nicaragua a Costa Rica. I d'aquest país, precisament Nicaragua, n'és la protagonista del documental, l'Itza, que des del 2020 està exiliada a Barcelona. Com i per què va marxar l'Itza de Nicaragua? Bé, l'Itza és filla d'un pare català i una mare nicaragüenca, i ella va viure pràcticament tota la seva vida a Nicaragua. I fruit de tots els fets que van succeir al país a partir del 2018, les protestes populars espontànies que van haver-hi per demanar millores socials en tots aspectes, vaja, amb diferents demandes que hi havia de diferents sectors socials, doncs a partir d'aquell moment la situació a Nicaragua es va anar empitjorant, la repressió va augmentar, i molta gent, milers i milers de persones, van haver de sortir del país, de fugir, per diferents vies i per diferents motius, però la majoria justament perquè se sentien perseguides. La Itza va ser una de les que va sortir, diguem, posteriorment, perquè crec que a partir del 2022, quan surti, s'exilia definitivament a Barcelona, però la situació a Nicaragua ja era insostenible, i per tant ella és una més de les víctimes d'aquesta repressió del règim de Nicaragua. A dia d'avui, com és la situació política a Nicaragua amb la dictadura de Daniel Ortega? Bé, la situació, per desgràcia, no es coneix prou, entenc jo, perquè ara porto un mes aquí, jo visc a Costa Rica després d'haver viscut 18 anys a Nicaragua, i veig que aquí les notícies que arriben sobre Nicaragua són molt poques, no? I cal buscar-les, específicament. La situació és lamentable, a tots els nivells. I ara que estem veient tot el que està passant als Estats Units, no?, i veiem les decisions de Donald Trump, que ens esparveren, i són autèntiques bogeries, no?, cada dia quan ens llevem surt una cosa nova, doncs el senyor Daniel Ortega fa molts anys que està fent exactament això. I justament la setmana passada, o menys dies, crec que fa 3 o 4 dies, ha decidit fotre fora la FAO, és a dir, l'organisme de Nacions Unides, que s'encarrega de distribuir aliments quan sobretot hi ha emergències, no?, situacions d'embruna. Llavors, situacions aquestes les portem vivint des de fa molts anys i s'estan prenent decisions que afecten directament la vida de les persones. I, malgrat això, el discurs de Daniel Ortega continua sent que ell és molt d'esquerres i és que són molt progressistes, però realment estan fent polítiques reaccionàries en contra de molts sectors de la població que no tenen la llibertat ni d'expressió, ni de moviment, ni de reunió, que se suposa que hauria d'haver-hi a qualsevol país democràtic, no? Per tant, Nicaragua fa molts anys que va deixar d'haver-hi una democràcia, ja és un règim dictatorial, i això és el que viu la població, haver d'estar sotmès a aquesta dictadura, bicèfala, per cert, no només és el Daniel Ortega, sinó que és la seva dona, la senyora Rosario Murillo. D'aquest règim, entenc que se'n parla en el documental, no? Com ho viu la Itza, no? Per què ha de marxar una mica? Suposo que també es posa en context realment tota aquesta situació, no? Bé, la dictadura, no? Com viu ella aquesta situació, sent també, doncs, una noia jove? Escolta un gos, Lluís? No, em preferiré que ho responguis tu, que tens més coneixement de la història d'ella. Sí, bueno, del documental, a veure, el que veurem a partir de dijous, que és l'estrena mundial, a Sant Just, tan feliu. Tenim aquest privilegi, tu, escolta'm. Després la presentarem també a altres municipis. Sí. Doncs, reflecteix, sí, la història d'Itza, però, de fet, la Itza és el fil conductor per poder explicar què està passant a Nicaragua, per què hi ha hagut aquesta deriva autoritària d'un règim que als anys 80 va suposar un somni pel món, no? És una manera diferent d'intentar governar, sobretot pensant en la gent, en les necessitats reals de les persones que menys tenen. I pensàvem que el règim sandinista i que la revolució donaria fruits i que seria una cosa positiva, no només per a Nicaragua, sinó per a tot l'entorn de Centroamèrica. Sí. Bé, doncs, això, aquest somni dels anys 80 s'ha acabat convertint en un malson actualment, no? Llavors, la Itza no ve a ser altra cosa que una referència per entendre, a partir d'una persona, què és el que ha passat amb milers i milers de nicarauencs i nicarauenques que han hagut de fer el seu viatge, els mateixos viatges, sortir del país, buscar-se la vida d'una altra banda i esperar que algun dia aquesta dictadura caigui, no? Per tant, el documental, de fet, també és una reflexió sobre com el món, i especialment Catalunya, ha treballat amb Nicaragua i també colze a colze inicialment, no?, amb la revolució sandinista, amb els agermanaments i aquí Sant Just Solidari i Sant Just Esverda tenen un paper també molt important, no?, en aquest procés. I com això, doncs, ha esdevingut després una cooperació que no podia seguir sent de la mateixa manera, perquè ens han tallat les ales, ens han tancat totes les portes per poder seguir fent aquestes relacions, no?, de tu a tu, entre Nicaragua i Catalunya. Llavors, aquesta reflexió també, d'alguna manera, ens apareix en el documental. Clar, Xavi, tu com és treballar, no? Ara, bueno, vas passar molts anys a Nicaragua, vivint allà, no? Ara ho fas des de Costa Rica, també, en certa forma, exiliat. Com és, no?, treballar des de Costa Rica? Bé, ens hem trobat en una situació que no esperàvem, realment, no? La nostra oficina del Fons Català de Cooperació estava a Managua, tenia un sentit que estigués a Managua, i és precisament per aquesta quantitat de relacions que hi ha entre Catalunya i Nicaragua des de fa molts anys i dècades, i nosaltres volíem seguir treballant des de Nicaragua, malgrat que tinguéssim unes condicions negatives. De fet, vam aguantar fins al final. És a dir, hi ha moltes entitats, abans de nosaltres, o havien estat expulsades o se n'havien anat perquè deien que no hi havia condicions per treballar. Nosaltres vam decidir quedar-nos fins a l'últim moment, perquè la gent de Nicaragua també ens ho deien, no ens deixeu sols, no ens deixeu sols, perquè la situació és cada vegada més difícil. I la nostra expulsió, doncs, bueno, va suposar haver de reinventar-nos, tornar a muntar la nostra oficina a Costa Rica. Per què Costa Rica? Doncs perquè la majoria de la població exiliada de Nicaragua està a Costa Rica. Per tant, d'alguna manera, en aquests moments, Costa Rica és una petita Nicaragua, tornem a trobar tota la gent amb qui hem treballat durant molts anys que està allà i que vol seguir fent coses per Nicaragua, encara que sigui des de l'exterior. Per tant, seguim fent projectes amb aquesta gent i té tot el sentit del món que la nostra oficina estigui allà, tot i que abasta molts països, no només treballem per Costa Rica a Nicaragua, sinó que treballem per altres països de la regió. Lluís, com col·labora Sant Just Solidari amb la producció del documental, el viatge a Ditja? Bé, Sant Just Solidari ha fet aquesta transició que també ha exposat el Xavi és la història, la trista història de Sant Just Solidari. L'any que ve es compleixen 35 anys de l'egermanament, però ja estàvem treballant abans que arribés l'egermanament, pràcticament portem 40 anys i de cop i volta ha arribat un punt en el qual no vam poder seguir perquè ens van treure la personalitat jurídica i, a més a més, posteriorment ens van prendre tot el que teníem allà. És a dir, van fer fora els treballadors del centre de desenvolupament infantil que havien construït i van proposar-hi els seus parents i amics dels que governàvem el local el local de Sodermo, l'associació d'endermanament, un municipal que amb tanta feina es va construir des d'on es centralitzaven els projectes se l'han quedat, l'han expropiat i se l'han quedat, etcètera, no? De totes maneres, nosaltres presentem amb orgull la tasca feta durant totes aquestes dècades, no? És a dir, hi ha una universitat amb 500 alumnes funcionant que la va construir Sánchez Solidari i hi ha un hospital que dona servei a una població de 40.000 persones que es va construir perquè Sánchez Solidari es va comprometre a dotar-lo. Bé, i com això moltes altres coses, projectes que jo crec que estaven ben fets, que retroalimentaven i encara que nosaltres no hi siguem, no hi siguem funcionen. I ens trobem, doncs, que tenim que marxar el nostre... I una via que ens va semblar coherent és continuar treballant amb les dones de Nicaragua però aquest cop des de Costa Rica. Hi ha més de 200.000 200.000 exiliats a Costa Rica, bona part majoritàriament bona part d'ells de dones i vam començar a treballar amb un grup de dones autoorganitzades que treballaven per la seva subsistència per mantenir-se per mantenir-se allà, que és la Red de Mujeres Piroleres i ha sigut un embrió a través del qual doncs hem començat a construir una contrapart allà per poder treballar per poder treballar amb elles treballant a Costa Rica i amb el cor a Camuapa per veure quan podem tornar. I s'han anat fent passos. Actualment ja té personalitat jurídica en l'Associació d'Esperanza i ara ja té personalitat jurídica a Costa Rica i ja podem treballar d'una forma directa i llavors arriba l'oportunitat amb el Fons Català doncs de participar en un documental que és el documental de la nostra història és el documental de la història de Sant Jus Solidari i a més a més doncs hi ha una oportunitat que és que la segona aquest documental és la primera part després hi ha la segona part que es filmarà a Costa Rica que la Itza viatja a Costa Rica doncs fa aquest viatge que té tant de significat es retroba ja amb la seva mare etc. i quan l'equip de filmació doncs aterri a Sant José i faci la seva feina també aprofitarem aquesta sinergia perquè film faci un curt un curt de pocs minuts del projecte de Sant Jus Solidari del que estem fent allà llavors tot quadre tota ajuda té sentit el viatge a Itza és el viatge de Sant Jus Solidari hem estat som l'entitat està exilada a Costa Rica amb ganes de tornar a Nicaragua respectant el dret de tothom pugui anar on vulgui l'exilat és diferent del de de la persona emigrada per per recercar unes millors condicions de vida i no nego que ningú tingui aquest dret l'exilat l'exilat està allà perquè no té cap més remei i vol tornar la seva il·lusió i el seu treball i la seva esperança és retornar retornar al país això és el que també vol fer Sant Jus Solidari per això ens ha semblat molt escaient participar en aquesta magnífica idea que va tenir el Fons Català de Cooperació i que ara estrenem a Cine Baix que també és el Cine de Sant Just com vau conèixer la Itza nosaltres no la coneixem la Itza Sant Jus Solidari coneixem el projecte i coneixem la idea i coneixem ens vam reunir amb la directora de la pel·lícula i amb el Xavi doncs vam començar a parlar i vam veure que podíem que podíem unir esforços i vam decidir doncs que amb molta il·lusió doncs després de trobar-nos amb la directora i explicar-nos la seva idea i a més una persona que ha fet documentals de qualitat com el de l'hora violeta sobre la Montserrat Roig un dels més significatius de la seva trajectòria vèiem que el projecte tenia consistència tenia qualitat i era un projecte que enllaçava perfectament amb la nostra història i per això vam decidir participar en la producció amb una petita amb una petita part que no som pas el producte més important és el fons que de la cooperació Sí, en el meu cas jo vaig conèixer el pare de la Itza això apareix també en algun moment del documental perquè el pare el Moisés López era una persona perquè va morir fa uns anys era una persona que estava molt involucrada en la cooperació durant un temps va estar treballant en una cooperativa vinculada al front sandinista i va fer una tasca extraordinària amb temes de plantacions de diferents productes típics d'allà i donant suport als petits productors i després va treballar també un temps donant suport tècnic al tancament del vertedero que diuen allà d'escombraries de Managua que és una gran muntanya de brossa constant plena de nens i gossos i zopilotes que són aquests ocells voltors de color negre que sempre hi ha allà i la veritat és que ell va fer una tasca de cooperació també molt important ens vam conèixer allà i jo de fet la seva filla no la coneixia perquè teníem una relació professional amb ell res més i bueno una amistat i a partir d'aquí i a partir del coneixement de la Neus la directora de veure's amb la Guitse aquí a Barcelona doncs va començar a tirar del fil i va veure que allà hi havia una història molt interessant que ens vinculava Catalunya Nicaragua diferents generacions llavors a partir d'aquí comença la història llavors se n'entén una mica de la nostra expulsió de Nicaragua i del que va passar amb entrevista i a partir d'aquí comença a veure que hi ha un guió al darrere i això ha acabat doncs amb aquesta primera part del documental com deia Lluís que tindrà una continuïtat però de moment presentem aquesta primera part llegeixo que l'entitat executora de l'audiovisual és l'associació de periodisme fora de quadre que és una entitat sense ànim de lucre que des de fa uns quants anys ja des del 2003 treballa per la cultura de base transformadora sobretot en producció de documentals la directora entenc que forma part d'aquesta associació l'associació de periodisme fora de quadre correcte la pel·lícula està rodada amb un equip de professionals majoritàriament dones cosa que entenc que també vol donar aquest reforç en el talent femení amb professionals que també estan exiliades de Nicaragua tot això també es vol posar en valor no sé si és un aspecte que la directora voldrà parlar-ne també quan es faci la presentació del Cine Baix suposo de fet estarà oberta a la participació també del públic de preguntes serà una cosa participativa i sens dubte que el fet que la major part de les persones que estan darrere d'aquest documental i davant perquè també la Itza és protagonista també vindrà i també vindrà doncs efectivament això és un fet important perquè també ho deia Lluís la majoria de gent que surt del país són dones que han de seguir portant endavant una llar perquè la situació del país no té altra sortida que aquestes persones refacin la seva vida fora de la seva llar però amb fills amb nens petits homes que han de buscar-se la vida també treballant al camp i que pràcticament no poden estar a casa situacions molt complexes que fa que les dones sempre ha sigut així però continua sent-ho siguin realment les persones protagonistes de la vida de Nicaragua i jo m'emociona cada vegada que penso en determinades dones amb qui hem treballat nosaltres que gràcies a elles han sortit els projectes i pràcticament han sigut sempre les protagonistes també de la cooperació per tant això ho reflecteix d'una manera també el documental Clar en el cas de la Itza per exemple ell ja s'ha quedat allà a Costa Rica exiliada o potser estar a Barcelona totes les dones que s'han exiliat de Nicaragua s'han quedat a Costa Rica allà fent feina? No, la Itza està a Barcelona i en principi es vol instal·lar aquí perquè de fet buscant feines doncs una persona al final acaba vivint allà on realment pot treballar però la seva intenció és quedar-se a Barcelona la migració exili sol·licitud de refugi que és el que fan al final les persones que han de marxar per força de Nicaragua majoritàriament es fa a Costa Rica per proximitat perquè tothom vol tornar perquè tothom creu que estan allà al costat doncs serà més fàcil el dia que passi alguna cosa poder creuar la frontera però després hi ha un nucli important també de persones que han acabat als Estats Units i també a Catalunya en tenim unes quantes i amb aquestes també tenim una certa relació veient exactament quina és la seva situació i veure què podem fer també per donar-los suport Com és la situació ara mateix d'aquestes persones haver guanyat Donald Trump sent el president dels Estats Units això una mica lligant-ho amb l'actualitat d'avui per avui per dir-ho així com com afecta aquest tema Comentàvem justament venint cap aquí cap a la ràdio la situació ara és d'alerta màxima perquè moltes d'aquestes persones van entrar als Estats Units amb programes que els permetien estar durant un temps determinat i durant aquest temps a més a més podien treballar i per tant tenien una situació relativament estable dins del que cap ara amb les noves disposicions de Donald Trump que no sabem si seran realment les disposicions del govern dels Estats Units perquè clar aquest senyor es lleva cada dia diu una cosa i signa una cosa però després hi ha gent que li està dient que potser no s'ha d'arribar tan lluny però en aquests moments per tot el que ella ha dit se suposa que tots els programes que tenien no només persones de Nicaragua sinó també de Venezuela de Cuba dels països tots aquests programes quedaran anul·lats o quedaran paralitzats de moment per tant tots queden en una situació al·legal en què se suposa que van entrar legalment però que ara d'un dia per l'altre deixen de tenir aquests mecanismes de suport que tenien llavors la situació és de molta inquietud jo també parlo amb molta gent que està als Estats Units i tothom està en la mateixa situació no saben què fer no saben si quedar-se i esperar i veure si hi ha noves resolucions o si en algun moment pot entrar la migra que diuen ells també allà a casa seva i emportar-se els deportats i el gran problema amb Nicaragua és que molta d'aquesta gent no podrà tornar al seu país perquè no els acceptaran cada dia hi ha una mitjana de 20 persones que no poden pujar als avions amb destí a Nicaragua avions comercials parlo persones que no poden viatjar perquè el govern quan revisa la llista de passatgers diuen aquest, aquest i aquest no poden entrar i per tant molta de la gent que està als Estats Units si va deportada no podrà entrar a no ser que hi hagi un pacte entre el Trump i l'Ortega però vaja no sabem què pot passar però molta gent no pot tornar al seu país o se sentirà insegura si torna al seu país malgrat la gent entrar per tant és una situació realment molt molt complicada ja per anar per anar tancant a la fitxa del documental també hi ha institucions sòcies que hi han participat com ajuntaments de Vegas de Sant Boi de Sant Pere de Ribes de Vilafranca de Viladacans com hi han participat en l'audiovisual? Bé, doncs són ajuntaments que en algun moment també han tingut relació amb Nicaragua ja sigui via Germanament o perquè tenen projectes de manera constant a Nicaragua o tenien i aleshores s'han sentit molt implicades molt interpel·lades per aquest documental i el que fan en aquest cas és una aportació econòmica a través del Fons Català de Cooperació el Fons Català no és una altra cosa que una associació de municipis dedicada a la cooperació internacional llavors aquests ajuntaments que esmentes són socis del Fons i han decidit també fer una aportació econòmica i esperem que això es mantingui per la segona part del projecte perquè implicarà portar tot l'equip cap a Costa Rica i això lògicament també té un pressupost important però estem convençuts que la majoria d'aquests ajuntaments i fins i tot altres s'acabin sumant també per acabar tota aquesta tasca que estem fent Clar, la producció del documental entre Catalunya i Costa Rica això haurà estat potser un procés més costós potser de moure un equip de persones serà això encara no s'ha fet hi ha unes breus imatges quan acaba el documental quan es veu Costa Rica i es veu el Parc de la Merced que és on es reuneixen els niques cada dia per buscar feina o per simplement veure's i trobar-se i xerrar una mica i amb aquesta imatge es tanca la primera part del documental i a partir de que es prou queda oberta la segona part queda segona és un continuarà perquè això la Itz ha de viatjar ha de viatjar allà d'algun moment i fer aquesta feina també emocional de retrobar-se amb la seva gent que és la majoria està allà i això serà la segona part Molt bé Lluís et queda el repte de la presentació del dia 13 que tinc entès que està a les teves mans Sí però amb tota la humilitat jo simplement seré el conductor de l'acte però les persones que nosaltres tenim una participació col·lateral i podríem parlar molt de la història de Sant Jus Soledari i Nicaragua però no és el motiu no és el motiu d'aquesta trobada simplement doncs hem participat en la gestió de l'estrena i acollir a Sant Jus l'estrena doncs és un orgull i és i una satisfacció el poder-ho el poder-ho fer i estem contentíssims no i les persones doncs es preveu que intervindrà inicialment l'alcalde de Sant Jus i el Xavier en nom de del Fons Català i després hi haurà un fòrum en el qual hi haurà la directora m'imagino que també la productora fora de quadra sí hi ha diferents persones doncs que han participat a la pel·lícula i jo doncs simplement humilment faré de de moderador d'aquest acte de conductor perfecte doncs moltes gràcies per haver passat aquests minuts aquí a Ràdio d'Esvern esperem amb ganes el dia de l'estrena segur que va molt bé i serà una sessió molt profitosa potser complementar que qui vulgui a través de la web de Cinebaix es poden comprar es poden comprar les entrades molt bé les entrades disponibles a la web a la web de Cinebaix pel mòdic preu de 5 euros fantàstic molt bé doncs gràcies per venir que acabeu de passar un bon dia i que vagi tot molt bé el dia Tritza gràcies a vosaltres adeu gràcies a vosaltres gràcies a vosaltres a vosaltres gràcies a vosaltres gràcies a vosaltres a vosaltres gràcies a vosaltres gràcies a vosaltres gràcies a vosaltres Fins demà!