#402 - Inauguració de l'exposició 'Espais compartits a tensió plena'

11 i 12 minuts. En aquesta segona hora la començarem parlant d'art. I ho fem amb la convidada del dia al programa, que és la Imma Boronat, artista plàstica, professora de dibuix i responsable de la secció d'Art Aneu de l'Ateneu de Sant Just. Aquest dijous, a dos quarts de vuit, inaugura l'exposició titulada Espais compartits a tensió plena, al celler de Can Ginesta. Una mostra que, com ella diu, serà per crear diàleg entre obres i visitants. Imma, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Què tal? Bé, doncs, fent referència al títol, eh? Espais compartits i a tensió plena. Aquesta exposició requereix tenir activats els cinc sentits, doncs, no? Sí, exactament. És una exposició que, bueno, la vaig fer perquè la motivació va ser sobretot el tema de construir un espai per reflexionar. Un espai per reflexionar a través de la pintura, també hi haurà audiovisuals, també podrem veure, doncs, dibuixos, una part també com de sonografia interna. I és per construir aquest espai per reflexionar sobre el moment actual on totes i tots estem connectats a les pantalles contínuament. D'acord. I de quina forma fas, no? De quina... les obres com aconsegueixes que aquesta, bueno, que la gent, no?, que la ciutadania faci aquesta reflexió? Com són les obres? Les obres estan pintades amb diferents tècniques, amb acrílic, tècnica mixta, que són realitzades amb les mans, aleshores tenen una part molt humana i després són obres que tenen un missatge. Per tant, sí que el veure, no?, pot semblar que estava bonica o no, però sí que tenen una lectura. Una lectura on jo plantejo diferents temes, que ja veureu que hi ha un recorregut, i temes que tenen a veure amb les relacions humanes i en el moment actual, tant social com polític, i tot això també s'introdueix en un vídeo. O sigui, els visitants no veuran només l'obra, sinó que podran veure un vídeo que també els induirà aquesta reflexió. També apareix una part que fa referència a la intel·ligència artificial i una altra part que fa referència a la creativitat humana. Són obres que no et deixen indiferent perquè no hi ha una primera lectura ràpida, sinó que les has d'observar per arribar a entendre-les, no? I sempre, sempre s'obsereixen un diàleg. Són obres, i normalment, perquè les teves obres moltes són així a gran format, són obres que quan les mires t'imposen ja d'alguna forma, com això que has dit, no?, com que t'obliguen una mica a crear aquest vincle amb l'obra, és a dir... A veure, sí que hi ha alguna que és el format més gran, no és supergran format, però sí que hi ha alguna que serà bastant gran, però aquest cop sí que he posat obres, potser d'un format inclús més petit que les que havia fet. Perquè al final, el fet de ser un format més gran no vol dir que l'obra impacti més, no? O sigui, hi ha moltíssimes obres pictòriques que han sigut molt famoses o que la gent observa d'una nora, és que són petites. El format, jo crec que en aquest cas sí que si els visitants esperen tots grans formats, es trobaran que, ostres, la Imma ha reduït a algun format, no? Clar. Sí, sí. I aquest recorregut que proposes, Imma, aquest recorregut, l'has posat tu a propòsit d'alguna forma en concret perquè la gent a nivell d'emocions les sentia en un ordre específic o...? Sí, sí. Hi ha un ordre específic i també hi ha dos espais. O sigui, la idea és, quan entra visitant, si pot visualitzar el vídeo seria ideal i aleshores ha d'insert-se en la sala gran, en les diferents obres i després no oblidar la sala petita on hi haurà també un altre espai, com una mena també de reflexió. Ja et dic, el tema audiovisual és present tant a la sala gran, després a la petita també hi ha una altra animació que també, si vols, després t'explico com ho hem muntat tot i qui ha participat. Sí. Sí. I, bueno, el recorregut està pensat, eh? també hi ha hora dintre, a part de la inauguració, que és dijous, hi ha unes visites comentades que faré el 26 de febrer, el 5 de març i el 12 de març a les 6.30, perquè si algú no pot venir a inauguració, després també jo li podré explicar aquest recorregut. Vale, vale. Tu, en aquestes sessions, no?, que ens comentes, què és el que vols, bueno, com les vols plantejar, no? És a dir, acompanyant els visitants en aquest recorregut, hem donat molts detalls o, al contrari, deixar que siguin ells també una mica els que tinguin aquestes impressions emocionals? Sí, bueno, la idea és una mica que, bueno, explicar una miqueta la finalitat de l'exposició i després sí que les obres, abans jo dir, mira, això és això, això és allò que és el que jo he volgut expressar, que al final no deixa de ser, no?, el missatge que jo vull donar. Però també deixar que l'espectador pugui interpretar. a veure en què veu perquè és curiós que cada persona hi veu coses diferents, no? Llavors sí que si fan una altra lectura, segona lectura i ja van entrant, orientar-los una mica i llavors sí que comencen a lligar, no?, el que hi ha dintre, si sí, de l'obra. Ima, abans que ens expliquis una mica el tema de les col·laboracions i això, escoltem un vídeo, val? Res, és un fragment curtet del que serà tot l'àudio, però és un tastet del que la gent pot escoltar quan vagi al celler de Can Ginestà a veure la teva exposició. Molt bé. Espais compartits, atenció plena. Volia que la meva conversa fos fluïda. Volia mirar-te als ulls, tocar-te i escoltar-te, sentir la teva olor. Necessitava poder sentir la teva bondat i poder desxifrar les teves emocions amb un obri i tancar d'ulls. El teu to de veu, la teva manera de dirigir-te a mi, tan personal i inconfusible, feia que em sentís diferent i especial, no posant a mi la part d'interpretació que havia de fer ara amb només unes emoticones i algun altre gif. Imma, és la veu de la Clara Segura? Sí. Escolta'm, i col·laborar d'alguna forma, no?, a l'exposició també. Com ha estat aquesta col·laboració? Doncs mira, amb la Clara ja el 2021 va col·laborar l'exposició que vaig fer sobre d'on ho ets, fent un vídeo i interpretant un text que jo vaig escriure. Sí. Aleshores, en aquesta exposició que faré ara, que estic muntant, hi ha bastant de text, hi ha bastanta reflexió. I com que la Clara ja havia col·laborat també al 21, doncs li vaig demanar si podia fer-me la interpretació del text. Molt bé. I sí, sí, em va dir que sí, ja estic molt contenta perquè la veritat és que té una veu increïble, interpreta el text d'una manera que transmet moltíssim. Sí. i el podrem veure dintre del vídeo que també està muntat per la Dorothy Elfing, que és una gran fotògrafa també cineasta, fa moltíssimes coses. Sí. molt creativa i, clar, hem fet amb la Dorothy, que m'ha ajudat moltíssim a fer-la el vídeo, doncs hem posat fragments del text que he escrit a la Clara Segura amb altres obres. I ha quedat supermacos, que seria, bé, també hi ha una part d'intel·ligència artificial, que seria el vídeo que es veu a l'exposició. D'acord. És a dir, hi ha col·laborat la Clara Segura posant veu com si diguéssim en aquest text que vas escriure tu, que és el que estàvem escoltant. Sí, sí. I després la Dorothy el que ha fet és posar-li imatges en aquest text? Exacte, ha posat imatges i ha fet un vídeo on apareix, bé, ja ho veureu, és supermacos, doncs, és com una mena de conjunció entre la intel·ligència artificial i la natural. Sí, ha fet un vídeo, ha dit, tot un vídeo molt maco. Sí, sí. Després, digue'm, digue'm. No, anar a preguntar, dic, la intel·ligència artificial també és un dels elements que, això que parlaves de la connectivitat, no?, connexió permanent en pantalles, i això també és una cosa que vols fer reflexionar a la gent sobre cap on estem anant, no?, en aquest sentit? Exacte. Sí, sí, sí, la intel·ligència artificial apareix, també apareix la reflexió sobre aquesta massa de joves que visualitzen també moltes escenes de violència, que s'admirallen al seu mòbil, que no surten de l'algoritme, que potencien cada cop bé les seves idees i valors, i també una reflexió sobre el món de la immediatesa, de poca paciència, de poca paciència, el consum, i tot el que està passant actualment. Perdona, també volia comentar, també volia comentar, sí, sí, digue'm. No, no, que això que t'havia tallat, que anaves a explicar alguna cosa i just he tallat. Sí, no, és que volia comentar que també entra l'exposició a part del vídeo, a la sala petita podreu veure també una mostra de lones que jo han pintat per la somografia que va fer el Dani Martínez en l'obra de la balla entre els teus braços. Sí. Que el Dani Martínez sabeu que és dramaturg i comunicador d'aquí a Sant Just. Sí. I estic molt agraïda perquè, bueno, hem pogut utilitzar també aquest material que jo vaig fer per l'obra. Sí. Que també és un petit espai de reflexió. I després també tenim una, bueno, jo també soc professora, ja saps, de l'Àsia Batxillerat Artístic. Sí. I hi ha un alumne que ha fet un TR fantàstic, un treball de recerca sobre l'estudi de com les pantalles del contingut massiu doncs arruinen la qualitat creativa i també poder veure una petita animació que hi haurà dintre del que seria aquest altre espai. I, bueno, també m'ha ser dit mobiliari doncs mariposes i libèlules que ja sabeu que la Bània d'Angels... Sí. Aquí a Sant Just restaura mobles. Oh, i tant. I bé, doncs que hi ha hagut molta col·laboració. Estic molt contenta perquè parla de la Janira que m'està ajudant molt a muntar-la. He sigut una exposició que he vist que hi ha hagut vària gent, no?, que s'ha implicat. Sí. És un tema que interessa. Sí, sí. Oh, i tant. Home, és que tot el tema de les pantalles, no?, aquesta connexió real que... que, o sigui, aquesta connexió que tenim nosaltres amb els aparells tecnològics, no?, amb les pantalles, connectem amb això però llavors això implica que desconnectem de nosaltres. És a dir, connectem amb una cosa i desconnectem d'una cosa vitalíssima que és la nostra pròpia essència, no?, és a dir, vull dir, en la nostra persona. I es crea allà com un buit que és com interessant, també. Sí, perquè jo ferà reflexió d'això, no?, que allò que compartim és l'espai i el temps en comú, tot el tema del moment, l'emoció, la presència, però també hi ha una absència al mateix temps quan estem connectats amb el mòbil o amb una pantalla. Llavors vivim amb les nostres bombolles potenciant el nostre pensament i mirant-nos molts cops només en el nostre mirall. I aquí es perden els espais compartits amb els altres. Bàsicament seria això. I clar, jo suposo, Imma, que tu, al ser també professora d'estar envoltada el dia a dia també amb gent jove, no sé si, clar, tot el tema de les pantalles, no?, de potser l'ús una mica excessiu, l'ús abusiu, també tu, t'ha fet replantejar a vegades, no?, una mica cap al camí en el que estem anant, no et fa, si més no, comparar potser com és la situació ara a com era fa uns anys. Sí, sí, del qual, jo fa gairebé 19 anys que soc professora i sí que he vist un canvi molt gran inclús amb el tema, sobretot, de tenir la capacitat a vegades de crear i d'imaginar per ells mateixos, que aquí us donaria la part de la intel·ligència artificial, perquè sí que és cert que tenim, doncs, el recurs de l'intel·ligència artificial, les pantalles i tot això que no s'ha d'anar en contra, però no hem d'oblidar que tenim un cervell i una creativitat pròpia i ser originals, connectar amb nosaltres mateixos i saber el que volem sobre el que pensem és important, perquè si no també a través de tal que és les xarxes socials o l'utilitzar el mòbil dels nostres joves reben moltíssima, moltíssima ideologia, discursos que poden ser continuos, que poden vulnerar els seus pensaments i fer, doncs, inclús que siguin manipulables. I llavors ja ho veig a classe, a part que fomenta molt l'ús continuat de mòbil, la gent que utilitza molt el mòbil o pantalles es noten, tenen més dèficit d'atenció, els costa més comunicar-se, si vols parlar amb ells els molestes, perquè, clar, la persona que està continuantment aïllada i ha de parlar amb tu és una molèstia o crear el que sigui, fes un dibuix i vaig a mirar l'ordinador, per què has de mirar l'ordinador? Tenim un camp, primer pensa una mica, planteja i després sí, busques referents, si vols, però aquí tenim un... Jo crec que els professors hem d'aprendre, ara, no?, amb tot el tema d'educació, doncs, a conviure amb aquesta part més híbrida, no?, que seria interès i artificial i més la part analògica. Sí, sí, és un moment que està canviant, la societat està canviant. Estàs preparada per la inauguració aquest dijous? Sí, preparada. Sí, estic nerviosa, bueno, típic, no?, que penses aviam si agrada, si no agrada, si ho sent bé. Clar. Sí, ja estic bastant preparada, ja fa temps que ho porto preparant i tinc moltes ganes d'inaugurar-la. Està muntada, ja amb la Genira heu acabat de rematar els últims... Estem acabant, encara, encara que, ahir ho hem acabat tardíssim, avui seguirem, sí, aquestes coses, jo crec que just abans d'inaugurar no està tot, tot, tot, tot ben posadet, perquè són moltes coses, Ima, per les visites guiades que ens has dit, cal fer alguna reserva en algun lloc, simplement és presentar-nos directament al celler de Can Ginastà? Podeu presentar-vos directament, perquè, al principi, és entrada lliure, i ja està, veniu i ja està, no heu d'apuntar-vos a aquell lloc, suposo que igual quan aneu allà us demanen, no el nom, de totes maneres, si voleu, truqueu primer, passi de cas, però, o sigui, l'entrada és lliure, no crec que s'ompli tant com per fer llista, però, no sé, exactament, sí. Molt bé, bé, en qualsevol cas, segur que el dia de la inauguració vindrà força gent, així esperem que sigui, estigues tranquil·la, a ser tots convidats, gràcies, gràcies, combinades i convidats tots, sí, a més serà molt maco, després també hi ha una miqueta de pica-pica, podem fer xerrades per allà, sempre és molt interessant, mire, fer, sí, sí, Estava consultant ara fins quin dia es pot veure, que em sembla que fins ben bé finals de març, no sé si ara... 28 de març, del 20 de febrer al 28 de març, sí. Fins al divendres 28 de març tenim temps, doncs, per anar a fer una ullada a l'exposició de la Imma Brunet al celler de Can Ginassà, d'aquí de Sant Just. Imma, sabem que ara tens classe, has de tornar ja a dos quarts una altra vegada, per tant, res, desitjar-te molta sort, que vagi molt bé i felicitats i enhorabona. Moltíssimes gràcies. Que vagi bé, Adéu. Adéu. Gràcies, Adéu. L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esberda. Gràcies.