#412 - Salut Mental: L'Experiència de Pol Torró i Escapa de les Tinebles

La vida s'enjustenca a través de les ones. Són ara mateix les 11 i 13 minuts. Comencem la segona hora del programa i ho fem amb l'entrevista del dia. Avui parlarem i reflexionarem sobre salut mental i ho farem amb en Pol Torró, autor del llibre Escapa de les Tinebles, que presentarà avui, a dos quarts de set de la tarda, a la sala Isidore Cònsol en un acte que organitza la Biblioteca Joan Margarit, en companyia de l'educadora social Núria Boquera i en col·laboració de l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat. i és que Escapa de les Tinebles és un testimoni personal del Pol sobre la seva experiència amb el trastorn bipolar, també amb l'addicció al cànnabis i també els intents de suïcidi. Una autèntica història de superació. Tenim ja aquí el Pol preparat a l'estudi de ràdio, li obrim el micro i el saludem. Pol, què tal? Bon dia. Bon dia. Moltes gràcies per convidar-me, primer de tot. I bé, molt bé, tot bé, molt bé. El llibre és tot el que deies i més coses. Sí. I avui en parlarem amb calma, en relació que tinguem. Molt bé. Escolta, en Pol, com va sorgir la idea d'escriure Escapa de les Tinebles? Quan tu penses en materialitzar la teva experiència en un llibre? Sí, doncs mira, va sorgir en un dels processos de recuperació en una comunitat terapèutica, quan ja vaig veure que la meva història era tan inverosímil, i en parlàvem una mica, que si no l'explicàvem en un llibre detingutament i tal, jo era incapaç de conèixer algú i explicar-li. També va ser una manera terapèutica començar a escriure. Clar. Però vaig tenir molt clar que volia que fos llegit i que volia que fos un llibre, i aquí estem. Molt bé. Escolta, en Pol, parla'ns una mica de la teva història, no? Sí. Parles d'ingressos, no? Sí, però són més coses, clar. Jo m'agrada remuntar-me a l'inici. Sí. El llibre és un relat autobiogràfic de 10 anys de la meva vida, dels 20 als 30 anys, on els primers capítols del llibre parla'm del... tots ho coneixereu, sóc el fundador de Telemaki, bé, tots no ho coneixereu, però molts sí. Telemaki va ser una cadena de sucia d'homicili, i que el vaig juregat, i encara teníem alguna cosa. I clar, amb 20 anys jo inauguro la primera tenda, en poc temps la segona, tercera, la quarta, la cinquena, fins a una sisena, i vaig passar de repente a tenir, a estar amb els pares, a tenir una vida somiada, on jo havia somiat, no?, molt de temps, amb 80 empleats, milions de facturació... És a dir, ets un gran empresari, no? Era un gran emprenedor. Emprenedor. Empresari, no ho sé, però... Amb 20 anys, no? Que tenies? Amb 20 anys, del qual és molt perillós. Ja. I que, bàsicament, és la gestió, la mala gestió de l'èxit, el que porta al començament del que parlaves, no?, d'ingressos i tal, però és que si no anem per partes... No, no, clar. Sí, sí. Llavors, clar, tu en un principi et fas amb... Bueno, comences a destacar, no?, el món de l'emprenedoria, les coses et van bé, i és quan comencen les addiccions, entenem? Sí, sí. Sí, jo tenia alguna cosa, fumava cannabis tant en tant com molta gent, però l'addicció forta no comença fins l'any o dos anys d'obrir la companyia, on ja es descontrola totalment, es combina també amb altres drogues, i llavors, dos anys just, dos anys després d'obrir el primer telemàquia, ja teníem dos o tres més, ingresso en un hospital psiquiàtric, contra la meva voluntat, sense... amb un total desconeixement de per què es treballa, ni què havia fet malament, o deixat de fer malament. Com t'has sentit, Pol, escrivint, no?, en primera persona? Ha estat un repte per tu? No sé si, per exemple, abans havies escrit alguna altra cosa, t'havies parat a pensar, no?, en escriure. Bé, portava temps, de fet, els meus amics tota la vida, que sóc d'aquesta en Jús, jo sóc d'aquesta en Jús, tota la vida m'havien dit, la teva vida dóna per un llibre, així a mig de broma, o per una pel·li i tal, llavors m'havia anat quedant en el meu inconscient, en el meu inconscient, però va haver-ho un dia, ho vaig tenir molt clar, i vaig dir, vinga, cap endavant a escriure, i van sortir en sol, és a dir, és un processi llarg, i moltes correccions, moltes hores, però em va agradar molt. Ens remuntem al títol, perquè veiem aquí, diu, escapa de les tiniebles, la portada és impactant, es veu una persona com caient al buit. Exactament. Explica'ns tu una mica què és el que... Sí, sí, clar, clar, clar, primerament el títol. Escapa de les tiniebles, eh? Escapa de les tiniebles, que ara està fent la traducció al català, i és escapa de les tenebres, que tenebres és una cosa complicada, però tiniebles també ho és, en aquesta... Bé, jo volia dir, en el fons, escapa de l'inferno, però clar, l'inferno implica moltes coses. Sí. I vam trobar els tiniebles. Vol dir que jo, clar, he estat molt liat, fotut en un pou molt gran, que ara en parlem mínimament, i he aconseguit escapar d'ell. Varios cops, de fet, perquè molts cops entro, surto, sembla que estic bé i torno a entrar. I la foto de l'home que hi ha al buit, jo, quan he fet baixes entrevistes de ràdio, a Catalunya Ràdio, m'han dit que no es podia parlar del tot d'intent de suïcidi, però, bé, va ser un intent de suïcidi i saltant al buit, cosa que he fet, i en aquest poble. Ostres, doncs realment és una experiència molt dura, no, Pol? No sé si la gent que l'ha llegit, què t'ha dit al respecte, quin feedback has tingut. Sí, sí, mira, portem tres edicions, el llibre està funcionant bastant bé. Clar, és una història dura, evidentment, però no totes les parts són dures, inclús les parts dures estan explicades de manera planera, de manera que es fa fàcil de llegir, amb humor, l'humor és molt important, jo crec també quan tens processos tan fotuts com el que he tingut jo, del qual ara s'ha dit estic recuperat de fa temps. Tinc molt bons feedbacks, de fet, que és un llibre que pot ajudar molta gent, que ens llegeix molt ràpid, que és addictiu, inclús no és curiós, perquè jo que he tingut addicció parlen d'un llibre addictiu, que s'ha llegit en tres dies, dos dies. La veritat és que estem tant a l'editoral com jo bastant contents. Ens deies que, bueno, hi havia aquestes tiniebles de les que tu, tenebres de les que tu havies escapat. I has sortit amb ajuda també, suposo, perquè ho menciones, el llibre d'amistats, família, quin paper han tingut, doncs això, els éssers més estimats, no?, amb la teva recuperació. Sí, bona pregunta, clar, és crucial, és a dir, quan estàs dintre d'un bucle de salut mental, ja estic diagnosticat de bipolaritat, fa anys, amb descompensacions, amb crisis, amb intens o així i tal, si aïlles l'element, el teu element, el pacient, tu, de tot el teu entorn, dels professionals i tal, l'has cagat. o sigui, necessites molts recolzaments, mai és una cosa, hi ha el mal entenament, i avui en dia que encara hi ha molt d'esconneixement, molt d'estigma, molt de tabú, hem que una persona amb una maldia mental es pot recuperar, prenem medicació, és mentida. O sigui, una de les eines... Ajuda, no? Una de les eines, una de les eines, és la medicació, una de les teràpia, una de les recolzaments familiar, una de les fer un projecte de vida, una de les fer dormir, una de les no dormir, guarda, no prendre drogues, etcètera. Clar, és a dir, és com un element més, no?, que ajuda al procés de millora. Exactament. Pol, de fet, ens ho has dit, no?, en el teu primer ingrés, va ser una mica contra la teva voluntat, per tant, va ser la família qui va dir, ei, fem un stop, no?, què va veure la família, tu, quins canvis, com havia canviat el Pol, per dir, ostres, potser necessita un ingrés. Bueno, sí, clar, va ser, el primer és el que més, no és la més bèstia, però és el que més em marca, no?, per diverses coses. A veure, jo penso que, clar, jo amb 22 anys vivia una pel·lícula, jo vivia una pel·lícula, acabava, acabava, no, portava dos anys muntant l'empresa, teníem ja restaurants, 50 empregats, m'oblíem quantitats estilosfèriques de diners, per allò que és l'edat que teníem. Clar. i, i, bueno, al principi tot es naturalitzava, sí, ja em va saber que algun dia, sabien que algun dia prenia canabis, però, no passava res, però, de repent, allò es va descontrolar, em compro un cotxe més car del que podia, començo a sortir a fer estar molt més del compte, el que feia sempre, i començava actituds raras com no dormir, i estar desperta a les 6 del matí voltant per casa i explicant coses rares com que havien fet no sé què era la meva contra i tal, i bueno, i estes restes. I, Pol, com està, no?, tot el tema de, de parlar, també en el llibre del suïcidi. És molt complex, és molt complex, i avui en dia, si ja la salut mental és tabú, el màxim tabú és el suïcidi. Se'n parla poc. Molt poc, molt poc, i, aviam, és veritat que s'han d'en compte, parlar probablement, però s'ha de naturalitzar, no sé si és la paraula, però s'ha de poder acostumar a parlar. Bé, escolta, no se la treu perquè no vulgui viure, sinó perquè vol parar de patir. Això és molt important. Sí. Sobre la teva vivència, també, com definiries, no?, tu, Pol, el trastorn bipolar per a aquelles persones que no el coneixen? Sí, perfecte. A veure, jo soc dir, així directe, el trastorn bipolar és una putada, primerament, quan no el coneixes, quan t'anostiquen, perquè un dia, unes setmanes estàs a dalt, uns mesos a baix. El trastorn bipolar és, tècnicament, passar de l'eufòria a la depressió, en qüestió diferent de cada persona, no és en un mateix dia, és per èpoques, per setmanes, per mesos, però, clar, aquest estar, ara, el llibre on puc sortir, o l'ara estar, com el mundo, et fot la vida, saps? I et destrossa tot el teu dia a dia. Quins àmbits, no, tu consideres, Pol, que queden més afectats en la teva vida? L'àmbit familiar, primerament, l'àmbit de la feina, l'àmbit dels amics, etcètera, etcètera, perquè normalment comporta, el més normal és que s'hi diagnostiquen a les persones relativament joves, als 20, 20, 20, i 30 anys, s'hi diagnostiqui, llavors, clar, estàs construint encara una vida i demés i de sobte, pam, fot un tomb, comences a, probablement, ingressar al psiquiatri, la gent no ho entén, tu no ho entens, et diuen que només medic... La psiquiatria et diu que només medicació i no és així, estem en un... encara una mica desantípodes del que haurem d'estar amb tot això de la salut mental i els trastorns i la rehabilitació dels mateixos. Clar, parles precisament d'això de la medicació, que crec que és una cosa que és important destacar, no?, perquè no només amb pastilles, no?, s'ajuda el pacient, quines coses a tu de la teràpia, precisament, del conèixer-te, quines coses et van ajudar també, no?, a més a més de la medicació? Sí, sí, a mi la medicació és l'últim que m'ha ajudat, m'ha ajudat també, però sempre he estat en l'últim cas, de fet, m'ha desajudat més que ajudat, perquè és que és curiós i potser a l'audiència li sonen estrany, però clar, els metges que tenen, són metges, els ciutats són metges, tenen molt de poder, et diuen, no, vostè, per a mi, en 20 anys em tractava d'això, vostè, tot, tot, tot, tot, tot, tot, tot, tot, i ara una vida normal, és mentida, és a dir, si tu combines el prendre una mica de medicació amb teràpia, com dius tu, la teràpia per mi és el més important, perquè la teràpia és on, poc a poc, poc a poc, setmana a setmana, més a més, vas desgranant el que et passa, el com et sents, clar, el que hi ha darrere, no, del trastorn, realment, una mica, això t'he eugera molt, t'he eugera molt i la teràpia tampoc ho és tot, però si combines les pastilles, amb la teràpia, amb l'esport, amb un projecte de vida, amb recuperar les amistats, que això es fa poc a poc, és paciència i t'has molt complicat també la consciència, no, d'arribar a un punt on jo al principi no ho acceptava, normalment no s'accepta, una mica de negació, no? Total, tu diagnostiquen i no ho acceptes, i llavors ho has d'acabar acceptant, però això no t'ho pot obligar a ningú, això és de ser tu. A tu et va costar acceptar-ho? Molt, molt, molt, anys, anys, anys, anys, sí, sí, jo vaig sortir del primer ingrés que parlàvem abans i vaig fer tot el contrari que m'havien dit, jo seguia la meva vida, seguia consumint, necessita un temps més o menys equilibrat perquè, mire, encara el rastorn no s'havia desenvolupat del tot el que va ser en el futur, però, però sí, sí, sí, sí, sí, exacte. I com feu front a les recaigudes? Perquè, clar, això també és dur, no? Després, a vegades, les recaigudes són més fortes que el tret inicial, pujar i recuperar costa. Sí, les recaigudes, el primer és que formen part del procés, és a dir, això és important, qualsevol persona que tingui un familiar no s'ha de criminalitzar mai en una recaiguda puntual perquè és habitual que formen part del procés i es pot sortir reforçat d'elles i, però, clar, s'ha de fer front tornant a fer un petit pas enrere, tornant a fer més teràpia o ingressar, voluntàriament en el procés o prendre X metges, que sigui una mica més potent de la que aprenies, això és que és una combinació de coses. La salut mental no és una regla 3 en absolut. Pol, també en el llibre expliques una mica el teu periple per diferents, doncs això, diferents institucions, no?, diferents centres. Com està, tu com creus, no?, que està el tema de la salut mental a nivell d'hospital, sanitat, aquí a Catalunya? Mira, primer diré alguna cosa bo perquè hi ha poques coses pones a dir. a Catalunya està millor que, per exemple, a Galícia, perquè a mi em parla molta gent des del llibre, m'ha escoltat de diferents entrevistes i sé que hi ha comunitats autònomes que està molt pitjor. A Catalunya estem una mica millor però estem fatal perquè tot el sistema públic de salut mental és molt pitjor que el sistema públic de salut no mental, de la salut física. Sí. el sistema privat és una mica millor però és impagable, és a dir, jo vaig estar molts anys de centres privats a l'ordre de 5.000 euros cada mes. 5.000 euros cada mes? Cada mes, sí. És pel 0,1%. Sí. I mira, nosaltres no som rics però entre jo que tenia una empresa el meu pare, la meva mare i el que fem... Poder fer front alguns mesos, d'ingressos. Correcte, correcte. I ajuden, ajuden. Canvia molt. Tot teràpia i tal perquè hi ha moltes coses dolentes també que no ha faltat anomenar-les totes però, bueno, és complex també. L'ideal, el temps, aconseguir un, entre altres moltes coses, un mix entre els dos sistemes, no? Una espècie de concertació però, bueno, no vull entrar aquí a hipòtesis. Pol, hi ha alguna part que t'hagi costat especialment d'escriure del llibre que t'hagis entrebancat o que no sabies com... De dius, i això ara com ho plasmo, no? Com ho escric? Sí, suposo que... Ara em fas pensar, eh? Però suposo que moltes. És a dir, jo vaig estar un any i mig escrivint i de sobte escrivia tres setmanes separades però de sobte m'en passava un o dos mesos sense escriure. Bueno, m'han costat... Surten moltes persones al llibre que estan amb el nom canviat, de la meva família i una mica en concret, tots els altres, que alguns són aquí i són just, tenen el nom canviat. Bueno, jo he fet mal a molta gent sense voler, per fer dels meus comportaments erràtics arreu del trastorn i tal, i sí, sí, alguna exnòvia, algun examic, m'ha fet ja parts que han sigut dures d'escriure. Sí, i només tu, el llibre, no ha sigut d'escriure res, jo, sinó ha sigut llegir una part que escriu la meva mare del dia que no em trobava i de repente estava a l'hospital i la van portar els Mossos i tal, igual. Tot això s'ho feia en Sánchez des Verdes. Ostres, o sigui, la teva mare hi ha una part del llibre que l'escriu... L'escriu ella i relata el meu primer intent de suïcidi, n'hi ha hagut diversos, on, on, clar, ella li ho relata bé, on ja em va veient raro, em va veient que marxo de casa, que no sé què, que em deixo les claus, que tal, una hora, ella sempre creu que té un cordó umbilical aquest invisible i ja comença a sospitar i de repente no em troba, truca a tots els meus amics, va a totes les zones amb el cotxe que coneix, a la carretera a les Aigües, no sé on, i no estava i de repente no sé com contacta amb els Mossos i molt seriament li diuen que vingui, va a la comissaria i llavors la porten a l'hospital a Belvitge i firmant corrent pels passillos és un capítol molt dur que porto portant el llibre s'ha publicat fa deu mesos però jo aquest capítol l'he llegit un o dos cops i el capítol de la meva mare i cada cop ho llegeixo entro en un llan profund no s'haurien no s'haurien plor no s'haurien plor els amics familiars també que s'hagin llegit el llibre creus que s'han quedat amb una altra amb una altra cara del Pol amb una altra ostres Pol no sabíem que haguessis patit tant no o que sí sí sí sí i sí totes les que veuen entenen coses i tal però insisteixo que no és un llibre fosc en el sentit del patiment hi ha una mica d'humor també i més enllà l'humor hi ha llum vull dir esperança exacte llum esperança acaba amb una recuperació acaba amb una recuperació i explico claus de recuperació en absolut sempre a les presentacions que vaig fer a Madrid Bilbao Barcelona sempre deia ostres no és un llibre d'autoajuda però molts dels meus persones que el coneixem deien no és un llibre d'autoajuda però ajuda però ajuda ajuda molt ajuda perquè és un llibre autobiogràfic amb un final que aboca l'esperança a la gent que potser que està passant pel mateix que li serveixi de dir ostres doncs potser hi ha en aquest procés potser sí que hi ha una mica de llum com tu has dit sí jo ho tinc molt clar ho he viscut ja que posar llum en tot moment ja que haver-hi tenen que haver-hi escletxes de llum perquè si no veus llum malament i després es pot aconseguir i deixa'm dir que actualment em dedico he muntat una fundació de salut mental que es diu bigmentalchange.org poder.org i bueno ara m'estic dedicant a la salut mental però des d'altre punt de vista des d'ajudar el pacient en comptes de ser jo el pacient bueno està bé i com va néixer aquesta idea la idea ja neix fa anys fa anys fa anys ja en l'època del covid el covid ho va parar després jo vaig continuar el meu camí però ara fa sis o set mesos sí ho vaig remuntar vaig aconseguir donacions vàries i vaig muntar un equip som sis a l'equip i també estem portant pocs pacients perquè creiem que cinc o sis pacients però perquè creiem que no volem anar a lo macro volem ser el contrari al salut mental pública un psiquiàtric si ho vam cuidar l'usuari o el pacient o la persona un a un sentint que cada persona és un tresor la seva recuperació és difícil i que requereix de diversos punts de vista i no només de totes pastilles i us el tenim en compte des d'un 360 graus intentem clar perquè tu en l'aspecte laboral Pol per exemple un dels àmbits que quan quan entres en aquesta dinàmica quan ets més jove clar el punt el tema laboral queda allà aturat tu com per exemple t'has remuntat com has tornat a reprendre bueno vaig tenir la sort que l'empresa va durar 10 anys l'empresa va durar 10 anys jo he anat traient diners d'empresa pràcticament sempre i actualment entre unes coses i altres coses que van quedar d'empresa l'empresa ja no és nostra però encara viu no tinc que treballar per viure com a tal llavors estic treballant estic dedicant totes les meves hores a la fundació altres persones dintre l'equip sí que cobren jo de moment no cobro perquè no ho necessito m'he anat compte també que necessito menys per viure menys per viure perquè clar abans necessitava 4.000 o 5.000 al mes amb 20 anys i això és una locura absoluta i ara amb la meitat o menys els tilos bueno fruit d'aquest procés també jo crec que hauràs anat coneixent-te una mica més no? i veient que no cal portar el ritme de vida que es portava abans precisament que portaves abans sí no absolutament sí ja ho has dit tu veiem que també col·labora l'associació de salut mental del Baix Llobregat quina no sé quina relació tens tu amb aquesta associació o amb la això del Baix Llobregat no dius? sí l'associació l'associació del Baix Llobregat bueno tinc alguna persona que ens contacta conec gent que hi forma part amb ells estem encara intentant construir una col·laboració és a poc a poc i volem la meva idea idealment això ja és un ideal és primer muntar la meva fundació del tot acabar que funcioni i tal i després intentar construir relacions amb altres associacions fundacions que n'hi ha moltes de salut mental per fer la unió en la fe de la forza saps? vale i conseguir una especial m'agradaria idealment potser soc consumidor però un paraigües de de fundacions i tal que entre tots tinguéssim un lloc a la taula i entre tots féssim molta força per aconseguir canvis reals què poden esperar els assistents a la presentació que es farà avui a la tarda a la biblioteca de Sant Just com tens pensat aquesta? bueno la veritat és que segur que passaran una estona que des de l'UEU val no ens deixaran indiferents perquè a part la Núria Boquera presenta presenta amb mi i ja ho hem fet una d'alguna interpretació de Sant Feliu de Llobregat Junts i se'ns dona bé presentar el meu llibre per la salut mental intentar intentem no donaré cap xapa vull dir farem un debat parlarem bueno tothom té inquietuds molta gent té més desconeixement alguns altres menys molta gent té pacients perdona familiars coneguts directes i vol saber vol conèixer jo us convido que vingueu perquè comprou el llibre o no escoltareu d'una manera diferent per la salut mental més obertament més tranquil·lament la Núria en sap molt també i bé segurament des de la teva pròpia experiència com a primera veu i la Núria Boqueria potser la part més a nivell professional més tècnica aquest tàndem que pot ser realment en pot sortir una presentació molt profitosa Pol se'ns acaba el temps m'ha estat molt agradable aquesta xerrada aquí a Ràdio d'Esvern amb tu igualment tenim ganes de llegir-nos el llibre és capa de les tinebles sabem que s'està traduint ara al català però bé de moment el tenim en castellà el llegirem en castellà que vagi tot molt bé aquesta tarda Pol gràcies per per posar veu testimoni i per donar aquesta visió com d'esperança també total sempre sempre esperança sempre a mi m'agrada més dir llum però bé és un tema personal gràcies a vosaltres gràcies a tu també per l'entrevista i fa't una bona estona i bueno seguim endavant exacte seguim endavant Pol moltes gràcies que vagi bé gràcies gràcies Fins demà! Fins demà!