#413 - Actualitat Municipal: Aparcament, Habitatge i Igualtat a Sant Just

Comencem la segona hora del programa de la Rambla i ho fem amb l'entrevista del dia. Ara mateix són les 11 i 14 minuts. Avui saludem la portaveu del grup municipal del PSC de Sant Just, la Isabel Darder, per tractar alguns dels temes de l'actualitat del municipi. Molt bon dia, Isabel. Bon dia. Vinga, comencem tractant temes del ple municipal de febrer. Es van aprovar dos punts referents a l'aparcament del Milenari. Un era la modificació dels preus públics i també el nou reglament del servei d'estacionament a les vies públiques. Sí, una mica el que es va fer és posar ordre de coses que ja s'estaven fent, però que no estaven com reglamentades. perquè com que de mica en mica hem anat fent nous tipus d'aparcament al carrer i llavors el que hem fet és reglamentar-los, posar-los tots dintre d'una mateixa bossa perquè tots funcionessin igual. Per exemple, la zona taronja, que és per les persones que no viuen a Sant Just però que treballen i pagant una quota mínima poden aparcar. i aquestes n'hi ha moltes allà a la Porta Diagonal, a Sant Just Diagonal. També la zona verda, en què també si ets resident d'aquella zona pagues una quota molt baixa també i tens preferència en aquella zona verda que no és com la de Barcelona, que pots pagar pagant, també hi vas, sinó que només hi poden anar els residents d'aquella zona pagant un mínim a l'any. I la zona blava, que és la que sempre hi ha estat. I després que les zones blanques, que són les que encara no hi hem fet res. I una mica el que fèiem és endreçar tot això i també les places del mil·lenari que són lliures, que no són d'abonament, per posar-ho tot una mica al dia i fer la pujada que cal i endreçar-ho una mica perquè hem avançat molt, hem evolucionat i això. L'altre dia també em vas preguntar feu reunions, què passa quan la gent no vol? Perquè havíem fet una reunió així. I això també va sortir al ple. Sí, va sortir al ple que les preguntes de l'oposició eren feu reunions quan establir una zona nova i la pinteu i decidiu i què feu? I llavors vam dir que sí, fem reunions i quan no ho volen, doncs no ho fem. Fem el mínim que creiem que sí que s'ha de fer, com vaig l'altre dia al Petó i a Déu, que ens sembla que ha d'estar al voltant de Madre Sacramento perquè és l'única escola que en aquest moment no en té, doncs el farem igualment, malgrat que els veïns no volien que canviéssim res. Però l'altre no ho farem perquè no ho hem volgut. Però jo crec que, mica en mica, el mateix que et deia l'altre dia, la gent, a mesura que vegi els beneficis d'aquestes coses, doncs anem deien que sí. De moment, la gent li costa canviar i llavors està bé com està, doncs farem el Petó i a Déu, això sí que ho farem, perquè el que sí que és evident és que a les hores d'entrada i sortir de les escoles allà hi ha un col·lapse de cotxes aparcats a tot arreu que no ajuda ningú i que també és perillós pels infants a l'escola. Clar, són temes relacionats amb l'estacionament però que afecten a la mobilitat. I a la seguretat, i a la seguretat d'infants i famílies. Altres temes que es va parlar també en el ple municipal, bueno, aquest es va aprovar per unanimitat, va ser el del reglament sobre els habitatges de lloguer amb serveis per la gent gran al mil·lenari. Era un reglament que quedava obsolet? Sí, quedava obsolet, alguns serveis havien canviat, alguns eren nous, etcètera, i perquè quedés a l'alçada del que s'està fent ara per les necessitats dels usuaris que hi ha en aquest moment i, a més, per poder-lo posar amb el preu que toca, ho vam fer aquest reglament. També el vam fer d'aquesta manera perquè quan el vam fer el primer reglament, que no és el 2006, no me'n recordo ara, hi havia a dins del mateix paquet, hi havia el reglament i les bases. I ara el que hem fet és treure el reglament de les bases perquè les bases vagin per una banda i el reglament per una altra. I, per tant, això també és el que hem fet en aquesta aprovació. També potser de cara ja veient la futura promoció d'habitatges que pugui haver semblant al mil·lenari d'habitatges per gent gran. Sí, el que passa és que potser haurem de fer un reglament nou allà perquè realment la forma de l'edifici, les condicions no són ben bé iguals. Aquí hi ha quatre blocs diferents que cada un té una possibilitat diferent per accedir-hi, etcètera. Però allà jo crec que haurem de repensar de nou i, a més, estem pensant molt com ho hem de fer-ho i tenim l'oportunitat de fer-ho molt adaptat a les necessitats reals d'ara perquè potser, no sé, no només la gent gran té necessitats d'aquest tipus de vivenda, sinó potser algun altre col·lectiu. Però, en tot cas, hi estem donant voltes, per tant, no vull dir res i tot això és molt delicat i ja hi arribarem. Un altre punt va ser l'aprovació de l'inici, no?, una mica per fi de l'expedient de la sessió del solar que està al costat de l'ambulatori perquè es pugui dur a terme l'ampliació del CAP de Sant Just, no? Sí. Això, en realitat, és la segona vegada que ho fem. La segona, es va fer al maig, no? Sí, perquè en aquell moment el Departament de Salut que hi havia ens va demanar que ho cedíssim a l'ICS i ara, el Departament de Salut que hi ha diu que no ho podem cedir al Departament de Salut. Caram. Perquè el que cedim és el sol. Sí. Ja es va fer fa, no sé si, 15 o 20 anys i va caducar perquè al cap de 5 anys caduca. Tu fas la sessió, però si ells no fan cap tipus d'actuació caduca i retorna a l'Ajuntament. I com ha estat aquest embolic? No ho sabem, no ho sabem ben bé i llavors es veu que, bueno, el Departament de Salut té molts estaments, molts estaments. Llavors, hi ha un que executa, l'altre que té el patrimoni, i, en tot cas, també entre mig hi ha hagut canvi de govern. També cal saber-ho. I, per tant, potser ho estan endreçant diferent o pensen que és millor la forma d'endreçar-vos aquesta. En tot cas, nosaltres tornarem a fer el que toca ràpid perquè no hi hagi excuses per no començar a construir l'ampliació. La previsió, més o menys, això és difícil posar dates, però... No, ara ja no depèn de nosaltres. Aquesta legislatura entenem que no? Ja no dependrà de nosaltres. Nosaltres ja haurem fet la feina com a Ajuntament que toca. Ara depèn del Departament de Salut, que és ell qui ha de construir, qui ha de licitar, qui ha de fer tot. Vinga, seguim. Més temàtiques. Aquest dissabte és 8 de març, Dia de la Dona. Sant Jus ho celebra amb activitats, no?, que, bueno, aquesta setmana ja se n'ha fet alguna, amb activitats que reivindiquen el poder femení. Quines són, Isabel, les polítiques municipals, no?, en igualtat aquí a Sant Just. Sí, estem treballant molt per intentar visibilitzar molt més les dones de Sant Just. Hem començat a fer-ho, jo crec que fa molts anys que es fa, però ara la idea era, bueno, tornem-hi. Hi ha un parell de llibres sobre les dones de Sant Just que es van editar de l'Ajuntament, que hi ha fotos amb les dones, què és cada dona. Ara pensàvem que tornà-hi, però potser no fer llibres i potser fer, no sé, quantificar quantes n'hi ha, com són, de quina forma, què fan, què no fan, què han sigut, etc. Quin és l'àmbit professional, l'àmbit professional, etc. I això és el que estem treballant una mica. Perquè la idea que tenim molt clara des de sempre és que, que Sant Just potser la forta discriminació que se sent en altres racons de Catalunya no és tan forta perquè no és tan visible. però cal que es vegi igualment i es vegi la força de les dones i es vegi la implicació de les dones, es vegi la perseverança de les dones en molts àmbits i crec que això és necessari que es faci a Sant Just perquè som un municipi singular en aquest aspecte perquè, bé, perquè som educats, atents, no sé què, però cal que es vegi també aquests problemes de discriminació, de manca de privilegis, etc. d'esforç, jo crec que és molt important. El dia 8 de març, concretament aquí a Sant Just no es fa res, entenem per què s'ha apostat que cada, bueno, que cada... Bueno, que la força a Barcelona o la manifestació que vulgui. Però aquesta setmana sí que s'estan fent alguns... Sí, s'han fet molts actes. Bueno, vam començar ahir a fer un acte a les escoles, una xerrada de l'activista afegana Nadia Chulman, eh, que no sé el cognom... Golam, no? Golam, Golam. Sí. I després una innovació de fotografies, també, sobre com estan vivint les dones a Afganistan. Va ser molt interessant perquè ens va donar, crec, una lliçó de dir des de l'Europa sí, no podem jutjar què està passant a Afganistan i no podem dir i per què estan allà i per què aguanten això i per què no sé què, perquè forma part d'un àmbit, una cultura, una història. Ell em diu, bueno, hi ha dones, sobretot al camp, que no els hi ha canviat res perquè estaven també allà al camp, no? I també hi ha molt d'analfabetisme a Afganistan i llavors hi ha coses que s'han de saber i segons quines coses no pots demanar que ho faci una dona perquè segurament el cap d'una hora estaria morta i per tant si vols salvar la vida d'una dona has d'ajudar-la a tenir estratègies i a tenir eines per poder-se'n sortir en el seu àmbit i de la seva manera. I aquesta noia el que fa és que té contacte amb 700 dones d'Afganistan i promociona escoles i biblioteques d'Afganistan que hi puguin anar les dones clandestines i ho fa de forma que no és dolent ni perjudicial per les dones que ho fan i que fins i tot implica familiars d'aquestes dones i els diu els beneficis que això té de tenir una dona que a més en sap que ha estudiat que sap llegir que sap escriure va ser molt interessant i ella va fer reflexions molt dures encara que les va fer amb un somriure les activitats les diferents propostes que hi ha també el dimecres avui avui a les vuit hi ha una de les escoles un dia talc sobre el poder del femení que el fa la Mercè Brei que l'organitzen dona i empresa després demà hi ha a les escoles hi ha un dictat del Cajú a les cinc a les sis hi ha Can Ginestar una de la secció de l'espai dona amb la coig Joa Sobera i després a les 6.30 al Casal de Joves hi ha una va ser clars de zumba de l'U femení amb la Raquel Robiales i demà divendres a les 12 del migdia davant de l'Ajuntament llegirem el manifest del 8 de març i després a partir de les 4 de les 8 del vespre al Casal de Joves hi haurà una obra de teatre que es diu Avui no dormo als teus braços de... em sembla que és una companyia que ve de l'Elit Teatre em sembla que és una... sí, no me'n recordo ara com es diu i després hi haurà un aperitiu per poder fer una trobada de dones i xerrar i compartir un dia una tarda si marxem ara cap a educació amb el tema de les últimes setmanes ha estat bé a l'Institut d'Escola a Mas Lluí perquè es va inaugurar el segon trimestre els mòduls on allà havia l'antiga brigada també del seu futur una mica del lloc definitiu si es farà amb un edifici allà a Mas Lluí o si ve si seguiran amb mòduls la previsió també en funció de la demanda de places d'aquí a 10 anys vista alguns grups Isabel alguns grups municipals ho qualifiquen de mala gestió de poc fiable de la incapacitat també de posar-vos d'acord amb altres administracions per donar millors serveis al poble tot el tema de la planificació educativa com la defenseu vosaltres des del PSC? A veure el debat que va haver-hi no fa un parell de setmanes em sembla a ETV va sortir aquest tema també d'aquesta forma que tu el estàs escrivint i jo els hi vaig demanar que sisplau s'abandessin una mica més del que vol dir la planificació educativa i de qui és competència és exclusivament competència del Departament d'Educació i a més també els hi vaig explicar que la planificació educativa no és gens senzilla perquè ara per exemple amb Eslluí han vingut no sé moltes famílies de cop amb infants petits però d'aquí 10 anys seguiran tenint fills aquesta gent o tots seran adolescents aquests nens que hi ha ara vindran més famílies amb més nens petits o no vindran eh què passarà al barri al barri centre de Sant Lluís potser només hi ha gent gran potser ja no podrà venir viure gent jove que tingui fills no? què passarà a les cases que es faran allà on hi havia la Bòmer abans a carretera de Reial i anirà famílies o només hi aniran persones perquè seran pisos petits hi aniran persones que no tindran fills és molt difícil planificar i dir jo he de fer construir una escola no sé per 400 alumnes o 700 alumnes depèn si té una línia o dues i he de planificar molt bé que aquesta escola se n'hi ha omplint no puc fer una escola de 0 a 16 que és com és un institut d'escola o de perdó de 3 a 16 o de 3 a 12 si no estic la garantia que aquesta escola se n'hi ha omplint durant uns 20 anys perquè jo faig una inversió molt alta econòmica per construir una escola nova per tant he de tenir la certesa que això passarà la natalitat a Sant Lluís està baixant per molt que hagin vingut més famílies tampoc acaba d'omplir aquest buit que fa la zona que no sigui de Maslluir per tant clar planificar-ho molt bé jo els hi vaig dir això a més les escoles i és una metàfora molt maca que és no tenen rodes si les escoles tinguessin rodes les aniríem canviant allà on hi ha famílies o barris nous que hi ha infants el Departament d'Educació pel que sabem doncs comença a tenir sempre tinguin dubtes si la inversió d'un centre educatiu nou a Sant Lluís era possible o no pel seu rendiment de fer una inversió de tants anys i en aquestes estem nosaltres estem dient que ens sembla que sí i ells ens volen convèncer que estan dubtant i que segurament possiblement ho acabaran fent i segurament sí però en tenen certs dubtes i a mi quan l'oposició diu és que l'equip de govern municipal ha planificat malament o ho ha fet malament no, l'equip de govern municipal no té competències en educació no en té les té el Departament d'Educació l'equip de govern municipal encara gràcies que ha volgut apuntar-se a la corrent que va començar jo crec el el 2000 ara no me voldria equivocar 25, 26 de volgués fer escoles bressol a compte del municipi quan molts municipis van fer escoles bressol perquè els semblava que era important i Sant Lluís ja s'havia anticipat perquè la primera escola bressol era molt més abans que tot això i va planificar-ne una segona a compte de tot això llavors va arribar un govern que els va dir molt bé tots vosaltres ens heu ajudat a fer escoles bressol que veiem que són necessàries que és una edat que és molt important que els infants no es quedin a casa amb la seva mare sinó que comparteixin amb altres infants i que hi hagi una convivència entre famílies etc. farem una cosa vam fer una llei que va dir un terç el pagarà l'Ajuntament un terç el pagarà els pares i un terç el pagarà la Generalitat sí sí a la 2011 la senyora Irene Rigau que era consellera d'Educació de nou en nou va treure tot això va treure i van a càrrec tot de l'Ajuntament tot a càrrec de l'Ajuntament llavors tots els ajuntaments van juntar van fer un litigi i van guanyar i ara mica a mica s'ha d'anar retornant i pagant tot allò que es va deixar de fer això sí que era competència de l'Ajuntament perquè l'Ajuntament es va comprometre a fer aquestes escoles bressol la primària i la secundària no són competències de l'Ajuntament i per tant jo trobo que no no és lícit i no és just dir que és culpa del grup municipal el grup municipal pot dir i pot desdir i pot pensar i pot organitzar però de qui és competència la planificació educativa de Catalunya és del Departament d'Educació i el Departament d'Educació és qui ha de dir sí l'Ajuntament pot pressionar pot demanar pot exigir pot quan li diuen hem de construir pot córre per buscar un solar però no pot dir aquí necessitem això aquest dia aquesta hora és impossible perquè ell no és la seva competència i si ho fes pressionar i si ho fes ho faria malament perquè estaria utilitzant diners dels ciutadans i ciutadanes de Sant Just per fer una cosa que ha de pagar la Generalitat que ha d'organitzar la Generalitat que té tècnics per fer-ho sí m'ha explicat bé sí sí sí i tant molt bé gràcies sabíem que havia de fet aquí a la ràdio ja sabíem que en el debat d'ETB havia sortit precisament aquest tema que és un dels temes estrella conjuntament amb l'habitatge que ara també intentarem tractar però bé volíem també escoltar aquí a la ràdio una mica la visió del grup municipal del PSG jo els hi vaig demanar també que que hem arribat fins aquí per una història de l'educació a Catalunya o sigui no estem aquí perquè mira ara el grup municipal no vol fer-ho i ho fa la Generalitat no, no, no tot això té una història i té una història de competències d'estatut d'autonomia de com es va fer el sistema educatiu català de com l'escola concertada ha estat apartada o ajudada i ara en aquest moment hi ha escoles concertades que han passat a ser públiques gràcies a la llei d'educació de Catalunya que vam fer els socialistes quan estàvem a la Generalitat bé perquè calen escoles escoles públiques hi ha escoles concertades que tenien esperit de servei públic però no podien ser públiques en aquell moment doncs ara ho han pogut ser gràcies a aquesta llei bé hi ha una sèrie de coses que són importants i cal saber la història de la història de com han anat les coses i què han passat perquè vull dir que fem una escola catalana i en català gràcies als socialistes també l'escola pública perquè el moment en què Convergència va haver de dissenyar com era optaven més per fer un model semblant al País Basc en què hi haguessin unes escoles que es fes en castellà unes altres en català escoles de rics escoles de pobres etcètera per tant és important també saber d'on venim i on anem i no dir així gratuïtament que no ho hem planificat no ho hem fet bé perquè ja ens agradaria tenir el poder i els diners podríem estar parlant del tema de l'Institut d'Escola potser una llarga una llarga estona més Isabel ens queda un tema abans d'acabar de l'entrevista que és el tema de l'habitatge el tema estrella gent jove d'aquí de Sant Jús està pendent que sortin les noves bases d'aquestes futures promocions també en el debat de portaveus com fèiem referència abans a ETB concretament des del PSC vau dir que en aquests moments hi ha un 15% d'habitatges d'HPO aquí Sant Jús i que ara s'hi sumarà un 4% més amb aquestes noves 4 promocions en total coses que ja s'estiguin movent tot això està movent però mentre no veiem una màquina al solar no ens ho semblarà sí, sí perquè amb el tema de l'habitatge dels Jocs Juvenívols de moment els cotxes segueixen allà aparcats sí, clar, clar però és que tot això jo ho he explicat algunes vegades aquí vivim en un país tan garantista que per moure qualsevol cosa hem de fer molts tràmits i hem d'autoritzar i després hem de fer un concurs públic i després hem de hem de fer un hem de fer una exposició pública perquè la gent pugui aportar si li agrada o no li agrada i fer esmenes etcètera i tot això hi ha uns requeriments arribarà i jo crec que en un parell d'anys ho tindrem el que no m'atreveixo a dir-ho perquè també tampoc soc la regidora d'aquest àmbit i llavors jo crec que els esforços i l'intent que això surti aviat hi són sempre apostant entenc des del PSC per habitatge públic al màxim possible de lloguer no seria? sí molt bé doncs Isabel Dardé són les 11 i 37 deixem l'entrevista en aquest punt gràcies per haver passat aquests minuts aquí a Ràdio d'Esvern i fins la propera molt bé moltes gràcies bon dia adeu adeu adeu facebook m le m le m l- m m Fins demà!