#414 - Entrevista amb Anna Vilanova de la CUP sobre l'actualitat de Sant Just

A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Comencem la segona hora del programa. Ho fem amb l'entrevista del dia. I avui saludem la portaveu del grup municipal de la CUP Sant Just, l'Anna Vilanova, per tractar alguns dels temes de l'actualitat del municipi. Molt bon dia, Anna. Molt bon dia, Núria. Vinga, aquest mes, la columna del butlletí municipal a la CUP, torneu a posar damunt la taula un tema que vau tractar fa un parell d'anys, que és l'emoció que es va aprovar per unanimitat per crear un ENS per garantir la independència dels mitjans públics. En quin estat veieu els mitjans públics de Sant Just? Bé, per començar a dir que aquesta moció que la vam presentar el 2022 era per garantir la pluralitat i independència dels mitjans de comunicació públics. Aquesta moció el que demanava era un reglament que garanteixi aquesta pluralitat i la independència d'aquests mitjans municipals. I, a més a més, que es creés la figura d'un ENS, que es podria dir, per exemple, Consell Municipal de la Comunicació, que es basés en aquest decàleg de bones pràctiques que es va fer des de la Universitat Autònoma de Barcelona. Nosaltres creiem que hi ha aquesta manca de pluralitat, perquè no s'informa d'una manera veraç, plural i transparent dels temes que es tracten, per exemple, al ple, al butlletí municipal, no hi ha un resum de com ha anat aquest ple, que jo crec que la ciutadania estaria interessada, suposo, en saber què tractem els polítics sobre l'esdevenent del poble. Els debats polítics també són gairebé inexistents. De fet, fa tres o quatre setmanes vam anar a la televisió d'Esplugues, però ho vam fer gràcies a la benevolència de l'alcalde, que va deixar el seu espai mensual perquè els partits polítics, o els portaveus dels partits polítics, poguessin parlar de temes del poble. Des d'un punt de vista una mica general, el butlletí, que és el butlletí que arriba a totes les cases, a vegades sembla més un llibre de fotografies de l'alcalde d'alguns regidors, i, per tant, creiem que hi ha molta feina a fer i per això vam fer aquesta moció i, a més a més, va ser una moció que es va aprovar per majoria absoluta i és un tema pendent. Ja ho hem reclamat un parell de vegades durant aquest mandat i espero que algun dia es torni a fer factible de seure a la taula i tractar aquest tema, que creiem que és per un bé públic. No solament ho fem en forma de crítica negativa, sinó és una crítica constructiva. En la columna del butlletí, quan tracteu aquest tema, us referiu també al tipus de publicitat, d'anuncis, a la forma de finançament, no?, també del butlletí. Sí, és que, clar, és com anecdòtic, no?, que sigui un butlletí municipal i en plena campanya, diguem-ne, de portes obertes de les escoles i tot plegat, doncs la majoria d'anuncis que trobem, que també posem en dubte perquè s'han de finançar amb anuncis, diguem-ne, doncs ja tenim els béns públics, ja paguem els impostos perquè aquest butlletí, no cal que hi hagi propaganda, no?, però en tot cas la majoria d'anuncis que hi ha són d'escoles religioses i, a més a més, privades o concertades. Per tant, no té massa lògica, no?, estem fent com una competència desleial completament al sistema públic de Sant Just, que ja funciona correctament. Vinga, seguim amb més temes, Anna. S'acaba d'inaugurar la nova deixalleria de Sant Just. Creieu que la nova ubicació facilitarà el seu ús? Serà més accessible per a la ciutadania? Doncs, com tu dius, nosaltres creiem això, vull dir que ja es va plantejar de fer-la en un espai, doncs, de més fàcil accés per a la ciutadania, a més amb unes instal·lacions noves. Per tant, creiem que funcionarà bé. També val a dir que en el passat mandat la CUP ja va posar en dubte la primera ubicació, que anava, diguem-ne, al mateix lloc, el que passa és que es va proposar que se'n retirés una mica més per tal d'impedir, no?, que en moments d'inundabilitat, doncs, quedés afectada la nova deixalleria, van fer cas i van anar a retirar una mica l'ubicació allunyena de la Riera i, per tant, doncs, amb un grau d'elevació superior a la que teníem prevista en un primer moment. Doncs, estem contents, no?, que aquesta deixalleria entri en funcionament. De fet, hi ha la setmana que véns en la que hi ha les portes obertes, diguem-ne, que nosaltres l'anirem a visitar. I, a més, té tota aquesta vessant educativa a la qual estem molt satisfets que sigui així i esperem que funcioni correctament. També per la CUP, no?, i ho pregunto perquè estem ja entrats en el 2025, però com que no ens havíem saludat abans en una altra ocasió aquí a la ràdio, ho hem preguntat també als altres grups municipals, quins altres projectes, no?, obres o equipaments, han de veure la llum aquest 2025 o, si més no, haurien de començar a fer-se... Bé, de fet, tenim el Centre Cívic Vellsoleig, no?, que finalment també sembla que sigui ja una realitat després de tots els problemes que han tingut de contractació. I el que esperem d'aquest Centre Cívic de Vellsoleig, que ha estat una reivindicació molt antiga, que hi ha de tot el veïnatge de la plana Vellsoleig i de... Ai, de la plana Pedrosa, perdona, i de Vellsoleig, doncs, que realment sigui un centre actiu, no?, del qual ens sorgeixin projectes innovadors, aglutinadors del barri i del poble en general, no?, que sigui un bon centre, no?, i que aporti això riquesa cultural i associativa al poble. Un dels altres problemes que encara tenen pendents és la Taneu, no?, que llestimosament, doncs, encara no sabem quan veurà la llum. Esperem que sigui aviat, però és un tema que encara portarà temps. I, bueno, un dels altres problemes dels equipaments que tindrem, no?, que ha sortit també a la llum, doncs, el fet del nou institut d'escola, no?, que en principi estava programat, que d'aquí tres o quatre anys, no?, que per això es van posar els barracons, tindríem un nou edifici, ara sembla que això es demora. Per tant, el que demanem a la ciutadania, demanem a l'equip de govern, i nosaltres també estarem a davant, d'iniciar una lluita ja constant perquè això sigui el més aviat possible, perquè si no d'aquí quatre o cinc anys, si aquest edifici no hi és, tindrem un greu problema amb el nou institut d'escola. No hi haurà espais i caldrà, doncs, tornar a reubicar barracons i es cronificarà, com s'ha vist a molts pobles, no?, que de barracons cronificats des de fa anys perquè la construcció no arriba, no? Ahir la portaveu socialista va deixar molt clar l'emissora, la Isabel Darder, portaveu del PSC d'aquí a Sant Just, que no era just ni il·lícit que es culpés al govern de l'Ajuntament la planificació educativa amb l'institut d'escola, no? Bé, doncs, això... Bé, la planificació educativa en general. Home, de fet, sí que sabem que les competències en educació no són de l'Ajuntament, en aquest cas, però sí que hi ha unes competències delegades, i compartides, i una de les competències delegades i compartides amb la Generalitat, diguem-ne, és la planificació. I no es pot dir que no sigui competència seva, sinó que també s'ha de compartir, i aquestes competències, qui millor les coneix, no?, de com s'ha d'estructurar l'educació en el poble és el mateix Ajuntament, no? Saber quines són les necessitats d'educació des de tant a curt termini com a llarg termini, i creiem que això no ho estan fent correctament. Per exemple, posem un exemple, tot i que no és competència de la Generalitat, l'escola Bressol de Sant Just, no?, que sabíem que hi havia una manca real de places quan va tancar el Tic Tac, fa això ja fa uns anys, doncs la mancança de places va ser molt gran, no?, faltaven moltes places i aleshores va ser els grups de l'oposició i veïnatge del poble, doncs, que amb la lluita constant i treballant amb l'Ajuntament i reivindicant, finalment van accelerar, doncs, el que ja teníem previst de fer, però van accelerar la construcció de la nova escola Bressol. i realment és una escola Bressol que ja està plena, vull dir que es necessitava, doncs, això és planificació i la planificació, doncs, també té responsabilitat l'Ajuntament. Vinga, seguim amb més temes. A l'emissora, aquí amb la CUP, no hem parlat de la taxa de residus, del càlcul de la part variable. La Caldeja va dir que era un sistema una mica prova i error, també, que potser s'havien accedit, fixant aquestes 144 vegades que s'havia d'obrir el de l'orgànica. Penseu, des de la CUP, què és un impost que s'estava ja pagant amb l'IBI, com també afirmen altres grups municipals? Bé, era un impost que antigament sí que venia desgravat dintre l'IBI i, per tant, sí que es pagava amb l'IBI, diguem-ne, perquè aquest impost, vull dir, aquest servei es donava i, per tant, eren impostos que pagàvem la ciutadania. Nosaltres ja vam dir que ja es va manifestar abans que es fes oficial les 144 obertures, ja creiem que no era real. 140 obertures per totes les unitats familiars, doncs, no és lògic, perquè hi ha moltes variables, igual que va passar amb el gris, amb el contenidor gris, que al final no es va decidir, ai, es va decidir que no es comptabilitzessin tot el que es llançava, perquè hi havia moltes variables, doncs el mateix passa amb l'orgànica. Ens trobem, per exemple, per posar dos exemples molt evidents, no?, que una persona, una unitat familiar d'una persona és impossible, no?, que generi tanta orgànica durant la setmana, i, per tant, o, per exemple, famílies que ja reciclen correctament a casa seva, perquè fan compostatge o el que sigui. Aleshores, totes aquestes casuístiques, diguem-ne, que no compliran amb els 144 obertures, doncs, hauran de buscar estratègies per poder-hi arribar, perquè, si no, la taxa serà una sanció més que una bonificació, no?, en aquests casos. La CUP és partidària del sistema de contenidors amb xip? Nosaltres ja hem dit moltes vegades, no?, que des de la CUP el que nosaltres creiem és amb el sistema del porta-porta. Els beneficis són enormes, no cal parlar-ne, perquè n'hem dit moltes vegades, justament també, un dels partits de l'equip de govern, doncs, hi ha manifestat moltes vegades, que també ho són partidaris del porta-porta. A part que generen menys brutícia, sabem, per exemple, que a Catalunya 39 dels pobles que reciclen més del 80% són pobles que el 37... 37 d'aquests 39 pobles ho fan amb el porta-porta. Per tant, és una evidència que és un sistema molt millor que els xips tancats, que els contenidors tancats, diguem-ne. Vinga, anem amb més temes. Hem començat l'entrevista fent referència a una columna, a la columna d'opinió del butlletí del mes de març de la CUP. Si fem referència a la columna del butlletí del mes de febrer, vau parlar sobre l'HPO. L'HPO ha titulat l'article Com especulant sol públic en referència a una seixantena de pisos que va construir la Caixa el 2008 en sol municipal. Sí. Bé, de fet, ara fa un parell de mesos que vam començar a treballar aquest tema diguem-ne a nivell municipal, perquè el mes de gener ja volíem presentar una moció sobre els pisos de la Caixa. És un tema complicat, és un tema que ha portat moltes lluites arran del país i, per tant, a Sant Just, afectats per aquestes... diguem-ne que tenim pisos de la Caixa. Aleshores, volíem presentar una moció al respecte. Estem en negociacions i jo crec que aquest mes de març ja presentarem una moció conjunta i esperem que sigui conjunta amb tots els grups municipals i, per tant, tampoc no puc ara avançar en masses coses, però, en tot cas, aprofito per agrair la lluita que han dut a terme a la PA i al Sindicat d'Habitatges que han posat a llum aquesta problemàtica que afectava tot el país. Els hi volem agrair perquè és que realment, i aquí posen en evidència que totes les lluites que es duen a terme per un benefici social doncs arriben a bon port i, a més a més, d'alguna manera guanyen lluites o batalles contra aquests gualiats de l'especulació com han resultat ser la caixa o l'invocaixa diguem-ne com a entitat associada. Clar, el que passava amb aquests pisos era que es van construir com a habitatge de protecció oficial però al cap d'uns anys... Sí, hi havia com dos... s'ha de diferenciar com dos formes de construir. Hi havia dos espais que es van donar a la caixa. no sabem massa bé quants pisos era. El conveni, diguem-ne, amb la caixa que es va signar no sé ara si el 2008 o així des de l'Ajuntament hi havia encara l'antic alcalde doncs hi havia com dos maneres lleis de regular-ho, no? Hi havia pisos que perdien l'HPO, diguem-ne, deu anys que són aquests els que ens trobem ara i altres que són de 25 anys. Clar, de fet hi havia unes clàusules en les quals també s'havia de... quan acabessin aquest HPO doncs s'havia de renegociar amb l'Ajuntament, no?, amb el dret a tanteig i retracte i aquí ens trobem doncs que la caixa ha aprofitat en molts moments, no?, per pressionar el veïnatge perquè marxin, no?, sense unes condicions dignes per posar-los després a preu lliure, no? I aleshores és aquí on ha nascut tota aquesta lluita, diguem-ne, dels sindicats de llogateres i de l'APA perquè aquests pisos o es compressin a l'Incasol o es retornessin a les arcades, diguem-ne, al banc d'habitatges, no?, públics i amb això és amb el que estem treballant. Molt bé, doncs bé, esperarem a veure l'emoció del proper ple municipal. Sí, que el que esperem és que sigui per unanimitat, eh?, perquè de fet és un bé pel poble. D'acord. Seguim amb més temes, marxem fins a la Riera de Sant Just, s'han estat parlant, no?, zona inundable i a l'Institut del Complex Esportiu La Bona Aigua. Sembla ser que s'ha arribat a un acord per fer el projecte del Parc de la Vall que permet adequar-la, no?, recuperar-la, revitalitzar la zona. És un parc que, bueno, està també del que s'anomena aquest corredor verd. Va passar com a un punt, bueno, una moció d'un grup municipal en un dels plens. La Copi va votar en contra, no? Què és el que veieu amb aquest parc urbà que es vol que es vol. Clar, és que nosaltres i, de fet, vam votar en contra aquesta moció i també vam votar en contra del punt que va sortir també el ple del mes de febrer en el qual es demanava una subvenció al, diguem-ne, al Ministeri d'Espanyol. A la Fundació Amb Biodiversitat, no? Sí, que ve del Ministeri de Medi Ambient Espanyol perquè, clar, nosaltres el que volem treballar, diguem-ne, el que volem veure és un projecte de com s'ha de renaturalitzar aquesta riera amb tota la seva totalitat i, per tant, tots aquests projectes que hem vist sobre la taula són fragmentats i aquest projecte, justament, per demanar aquesta subvenció és un projecte d'un tros de renaturalització d'aquesta riera i nosaltres el que volem és que es faci ben fet, no? i que sigui amb tota la llargada, diguem-ne, de la riera, no? A més a més, la idea que coneixem ja de l'equip de govern, no?, de renaturalització de la riera no ens agrada i és una idea que parla més d'un parc fluvial en superfície més proper a el que és un espai urbà que no pas a una recuperació real de la riera, no? El que nosaltres els vam dir, no?, al passat ple que és un greenwashing, no?, com un eco blanqueig. Per nosaltres, bé, és una evidència, no?, que la riera és l'únic eix verd possible de connexió entre Collserola, entre el riu Llobregat i el Paragrari i per a qual cosa no solament s'ha de preservar la riera, no?, sinó també recuperar tots aquests valors ambientals de flora i fauna i a més a més renaturalitzant tot el curs de l'aigua i per tant això solament es pot fer tenint una visió total de la riera, no? Val, i llavors, per exemple, amb el tema de les zones inundables, no?, on tallarà l'institut i la bona aigua, quines podrien ser les possibles solucions, no? Bé, clar, de fet, per haver-hi solucions han d'haver-hi estudis, no?, se n'haurien de fer més dels que s'han demanat perquè diguem-ne que la millor manera de tenir una riera és pensar per solucionar tots aquests problemes d'inundabilitat però des d'un vessant més natural i no tan urbana com plantegen, no? Experts parlen que les eines que tenen de càlcul d'inundacions que utilitzen les administracions s'han quedat obsoletes, no?, i que algunes de les dades que ofereixen no estan completament actualitzades ni coincideixen amb la realitat, no? hi ha informes per exemple del grup intergovernamental perdona, d'experts sobre el canvi climàtic ja adverteixen que l'impacte climàtic en les inundacions es multiplicarà per cinc durant aquest segle i sobretot s'afectarà molt a la zona de l'àrea de la Mediterrània. Per tant, és important que no solament es vagin en un estudi oficial sinó que se'n posin molts més a la taula i que realment sigui una recuperació natural i a més a més que solucionen tots aquests problemes d'inundabilitat que té la zona. Encara en el ple de febrer vau votar en contra de la revisió del cànon de Vitàlia adjudicatària de l'explotació de la residència i del centre de dia per la gent gran allà a les basses de Sant Pere. Sí. Per què el sentit d'aquest vot negatiu? Bé, nosaltres sempre votem en contra de tots aquests expedients que es porten a ple que es tracten sobretot de serveis que haurien de ser públics i són gestionats per empreses privades. Nosaltres apostem completament per la gestió directa perquè és la millor manera de garantir uns serveis públics i a la vegada vetllar per unes condicions dignes laborals per les treballadores i a més tenint en compte que aquests serveis dels serveis de les cures són feines molt feminitzades i majoritàriament molt precaritzades i per tant no podem votar a favor de cap d'aquests expedients que tracten de serveis públics que estan externalitzats. També parlem de la regulació de l'aparcamen a Sant Just, zones verdes, zones blaves també va ser un punt que va sortir en el ple municipal de febrer. Us semblen bé les modalitats que hi ha avui dia? Zona blava, verda, taronja, zona d'intercanvi, qui s'enrait? Està bé que es reguli, nosaltres estem a favor d'aquesta regulació, però en tot cas sempre que es vulgui establir una zona d'estacionament regulat a través del pagament que sigui a partir del resultat d'un procés participatiu i consensuat amb el veïnat per evitar aquesta sensació d'aquestes imposicions unilaterals que puguin generar descontentament a la població. El que sí que demanaríem és que tota la retolació diguem-ne dels espais que sigui en la llengua catalana, no cal posar el quiz en rai, per exemple, podem posar el petó i a Déu que perfectament ho entén tothom, una de les reivindicacions que també fem en aquest aspecte. Però en tot cas sí que hi estem d'acord sempre i quan la població i el veïnatge hi estigui d'acord. I en acabem amb polítiques d'igualtat, feminisme, reivindicacions, aquest dissabte és 8 de març, és el dia de la dona. La CUP però sempre ha de fugir una mica dels actes i de les activitats més institucionals en torn a aquesta data. Exacte, i seguirem de fugir, diguem-ne, de forma col·lectiva, diguem-ne, com a entitat, de forma individual, cada una de nosaltres i cadascun de nosaltres és lliure d'anar on vulgui, ja sigui Sant Jus, ja sigui Sant Feliu, ja siguin els actes oficials de l'Ajuntament o els actes que organitza la sala. però no participem perquè d'alguna manera trobem una incongruència que estem parlant a nivell oficial, els actes oficials parlem per la lluita per la igualtat, per aconseguir una igualtat laboral entre homes i dones però alhora tenim un servei externalitzat, per exemple, que és el servei del SAT on totes les treballadores majoritàriament dones tenen unes condicions laborals indignes i justament aquest dimecres ahir les treballadores del SAT de Sant Jus es van atar a la vaga convocada per la CGT per tant fins que no trobem que aquestes incongruències no existeixin doncs aleshores nosaltres no ens hi veuran tampoc ni participant en l'organització ni participant de forma oficial com a partit en aquests actes. Molt bé. Anna, no sé si vols comunicar algun altre punt algun altre aspecte aprofitant que bé, hi ha alguns grups que veniu una mica de forma més espaiada aquí a l'emissora per tant ens tornarem a saludar aquí un parell al 3 de mesos i res més Anna, gràcies per haver vingut a la ràdio moltes gràcies Núria i res, fins la propera molt bé, que passis un bon dia adeu igualment adeu. a la ràdio a la ràdio a la ràdio a la ràdio