#415 - Sopar Solidari de Justícia i Pau a Sant Just

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Són un quart de dotze del matí, esteu escoltant la RAM, el magazín de matins de ràdio d'Esbert. Passem a fer ara l'entrevista del dia, com sempre en aquesta mateixa hora. Avui parlem amb Teresa Cots i Josefina Múdolell, i és que Justícia i Pau de Sant Just organitza un any més el Sopar de la Fam, que és una iniciativa solidària per recaptar fons per projectes socials, un sopar que s'organitza conjuntament també amb l'ONG Mans Unides. Aquest any tindrà lloc el 15 de març, i per explicar-ne els detalls d'aquesta edició, com hem dit, tenim a Teresa Cots, que és membre del grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just, i també a Josefina Múdolell, com a representant de les catequistes. Els hi obrim els micròfons. Què tal? Com esteu? Molt bon dia. Hola, bon dia. Hola, bon dia, Núria. Vinga, doncs parlem una mica de l'esdeveniment que tindrà lloc el 15 de març, que és un altre cop el Sopar de la Fam. Teresa, no sé si vols començar tu a explicar-nos una mica com serà aquest sopar. Bé, aquest sopar ja fa 25 anys que es fa aquí a la parròquia. Sí, no solament ho organitza Justícia i Pau, també és un treball de les catequistes, que estan a la parròquia, és un treball en equip, no? I llavors aquí intervenen mans unides. Primer entraré una mica explicant què és mans unides i el que fan i tal, no? I explicaré també els projectes que es faran en guany. Tots aquests projectes estan relacionats amb el bisbat de Sant Feliu, que és el que organitza tot, i els arxiprestats, el Garrap, Vilafranca, Noia, etcètera, tots els que estan inclòsos. Bé, doncs ara explicaré mans unides, que és els diners que es recolliran del sopar, que és el que fan. Bé, mans unides és una organització no governamental, és catòlica de voluntaris i es va fundar el 1960 per una lluita contra la fam, la misèria i l'explotació que ofegaven els països del Tercer Món, Àfrica, Àsia, Llatinoamèrica i també alguns països d'Oceania, que no tenien coberta les seves necessitats més bàsiques. Arrel d'aquesta crisi alimentària a l'estat de Bangladesh, un grup de dones valencianes d'acció catòlica, a l'any 1960, van fer la seva crida a tot Espanya i una campanya contra el món, dedicant a recollir fons, diners en col·lectes a les esglésies i escoles, i eren uns diners que anaven destinats a aquests països que van ser amantats. Aquesta jornada antigament se celebrava el segon diumenge de febrer, com veieu, aquest any nosaltres ho celebrem el 15 de març, però també anirà per la recollecta a la mateixa... A mans unides, no? Sí, amb la mateixa finalitat. Molt bé. Llavors, cal esmentar que els diners arriben al seu destí i no passen per cap intermediari. Sempre hi ha una entitat local que ajuda a desenvolupar i a controlar aquests projectes, que és molt important, perquè quan hi ha intermediaris sempre hi ha algú que recol·lecta diners que no li toquen, no? Sí. Llavors, ara parlaré una mica dels... Aquest any, el lema d'aquest any dels projectes té un nom molt maco, que és compartir és la nostra major riquesa. Vale. I, si et sembla bé, Núria, ara parlarem de... Us parlaré dels projectes d'aquest any. Sí, que són els projectes una mica que també es presenten en aquest sopar de la fam, perquè la gent sàpiga una mica quins són els projectes als quals van els diners destinats que la gent deixa en el sopar, no? Sí, sí. Llavors, aquests tres projectes són... El primer és una ajuda a les dones marginades de 40 poblets en una regió de la Índia, la regió de Gacipur, Utar i Pradeix. En la diòsis de Baranaci, bueno, per tota la gent Baranaci, els que no ho coneixen, coneixeran més el nom més comun, que és Benarès. Vale. Baranaci, molta gent no ho coneix tant, no?, potser. I el 76% dels habitants d'aquesta ciutat de Benarès depenen de l'agricultura de subsistència. Molts treballen com a jornalers per a grans terratenients en condicions de semiesclavatge. La pobresa és endèmica i la dona està confinada normalment a les tasques domèstiques i no tenen dret ni accés a l'educació, no?, que és una cosa. I amb aquest projecte pretenen consolidar, amb aquests 40 pobles, mitjançant organització de les dones en grups d'acció i autoajuda. I què es farà? S'impulsaran generadors d'ingressos econòmics formant a les dones en la gestió de microempreses, drets i funcionament dels grups en la millora de la salut i la higiene familiar. Molt bé. El segon projecte, en aquest cas, nosaltres, el nostre grup de la parròquia, ens assentrarem més en aquest projecte, però després el bisbat de Sant Feliu farà el que cregui oportun, no? Però nosaltres ens assentarem millor en el segon projecte, que és millorar la salut i la dignitat de dones i nens palestins refugiats, que últimament tothom està ben assabentat pels mitjans. Llavors, allà hi ha un hospital de la Sagrada Família, que és un centre matern infantil que està situat a Bethlehem. La pobresa i l'ignorància són la causa de greus complicacions en els embarassos de les dones. Aquest hospital disposa d'una unitat UCI neonatal, que és la referència per tot Palestina. En aquest projecte es posarà en funcionament una clínica mòbil per a l'atenció integral de l'embaràs i el parc a les dones de tres camps de refugiats i a diversos poblats també de baduïns. I s'adquirirà una incubadora i un escàner d'urgències. Això nosaltres aquí ens sembla potser una mica que tenim aquí de tots els nostres hospitals. Clar, dius, s'adquirirà una incubadora, no? Una. Una, una. Una, eh? És que, però, bueno, una, doncs els hi farà molt de serveis. No, no, clar, sí, sí. I les dones rebran una educació i una informació individualitzada sobre salut sexual i reproductiva i es farà el seguiment i l'atenció dels bebès i els infants. I el tercer projecte es titula millorar les condicions de vida en comunitats del sud d'Aití. Aquest projecte consisteix en una formació agropecuària, se'ls hi lliuraran llavors, l'elaboració dels adobs, se'ls hi lliuraran cabres, es farà un seguiment veterinari, això és molt important, per si no hi ha un veterinari que vigili, i a l'establiment de les àrees de pastura es crearà un viver i també es plantaran arbres fruiters. Molt bé, doncs aquest és l'últim projecte que, això de mans unides, no?, que ens explica la Teresa en comunitats del sud d'Aití. Teresa, durant aquest sopar suposo que hi haurà algú que els explicarà una mica també a la gent que hi vagi, aquests projectes, no? Jo ara li passo la paraula a la meva companya, a la Josefina, que us explicarà una mica tot el que s'ha estat treballant per al dia d'aquest sopar, perquè hi ha unes coses que s'han fet abans, un treball previ, no?, a la catequesis. Hola, Josefina, què tal? Bon dia. Bon dia, Núlia. Mira, després de l'explicació de la Teresa, com a membre activa de Justícia i Pau, jo us explicaré una miqueta com hem enfocat, amb els nens de catequesi, aquest projecte. Els nens de catequesi venen cada setmana a catequesi, tenim dos cursos de catequesi, primer i segon, i postcomanió. Però, a part d'això, estem involucrats i interessats en qualsevol cosa que hi hagi a la parròquia, que creiem que és important sensibilitzar els nanos en projectes com aquest. Els hi hem explicat què és el projecte de Justícia i Pau d'aquest any, i el bisbat s'ha centrat en el projecte de Belén-Palestina. I aleshores els hi hem intentat, els catequistes, explicar-los una mica, vam tenir una trobada l'altre dia, explicar-los una miqueta què consistirà aquest treball. Consistirà que hem fet un mural, que de moment estarà net, en blanc, exacte, i a cada nen li hem repartit una cartolina i li hem explicat que a Palestina actualment està destrossada, no existeix. Aleshores, què ells que farien per reconstruir aquesta població? Què hi fa falta aquí? I els nens van sortir a cases, hospitals, escoles, supermercats, farmàcia, etc. I cada nen ha dibuixat amb aquesta cartolina el que ell creia que podia aportar en aquest projecte, en dibuix. I després ho hem pintat. Al darrere hem portat el nom de cada nen. Aleshores, a part d'això, els hi hem dit, mireu, aquests nens, perquè estan en una situació molt precària, que la vostra és tan diferent, això us donarà a entendre que sou uns nens privilegiats, perquè estem vivint en un entorn que no us falta de res, teniu de tot. Qui no té? Casa. La casa, que ho teniu tot. Quan fa fred teniu calefacció, quan fa calor teniu aire acondicionat, teniu els menjars, els hi preguntem, quants àpats feu al dia vosaltres? I la majoria ens diu en quatre o cinc. I allà en fan un, i encara moltes vegades ni aquest. I sempre estan contents, sempre els veu somrient, no es queixen mai de res. Quan aquí a vegades, que ho tenim tot, ens queixem, fem mala cara, això no m'agrada, això sempre és el mateix, i això és sensibilitzar els nanos en aquest projecte, que hi ha de petits, ho coneixen. Molt bé. Aleshores, quan tindrem aquest mural ja fet, cada nen, a part del dibuix que han fet, posaran una frase o una pregària. Que això segurament, que aquesta pregària la portarem a la celebració de l'Eucaristia, que farem el dia 15, perquè abans hi ha una missa familiar, que fem cada mes, i aquest dia coincideix amb la festa aquesta del sopar solidari. Aleshores, els nanos aportaran aquesta pregària, que tingui una mica de ressonància amb el que han dibuixat. D'acord. Tot això, penso que és important que de petits els nanos visquin i sàpiguen que hem de compartir. i, a més a més, com que el tema de l'eslògan del projecte és compartir, és la major riquesa, els nens han posat compartir és viure. Amb lletres grans, ho hem fet molt bé, això. Bé, o sigui que, de fet, el que interessa molt a nivell de catequessi, que els nanos vegin que hem de ser més solidaris amb el nostre entorn i amb l'entorn més llunyà, perquè tots som germans. I els nens i nenes, entenc llavors, que podran anar en aquest sopar solidari també... Exacte, els nens, s'invita els nens i les famílies a aquest sopar solidari, que es tracta d'un sopar molt senzill, com és pa amb oli, una mica de fuet i una mica de xocolata i aigua. I aleshores l'import que més o menys penses tu que et costaria un sopar normal a casa, ho puguis aportar amb aquesta col·lecta solidària d'aquest sopar. I els nens això ho entenen, ho entenen. I si no ho entenen, els expliquem que ho puguin entendre. Perquè penso que és un missatge que a Jesús va quedar molt clar, que hem d'ajudar els que més ho necessiten. En aquesta missa familiar que comenta Josefina, també s'explicarà què és el sopar solidari? Bé, això no. Això de fet ja s'ha explicat dies enrere, s'ha explicat. I la gent vindrà a missa familiar, com sempre venen cada mes, i després anirem a la sala d'actes, a la parròquia, i allà hi haurà una explicació, que explicarem això, presentarem aquest mural que han fet els nanos, i després a continuació el sopar, que està obert a tothom del Sant Just, tothom que se senti convidat en aquest sopar, per compartir, per compartir amb els que més ho necessiten. I aquest any s'ha semblat molt adient a Palestina, perquè, en fi, penso que també té molta relació amb la cosa que creiem de la parròquia nostra. Molt bé. Teresa, és la primera vegada que el grup de catequesi també s'involucra, potser, de forma més... No, no, no, això sempre han estat involucrades al grup de la parròquia. És un treball conjunt amb les catequistes i Justícia i Pau, perquè considerem que ens hem d'interrelacionar. Som a la parròquia, no cadascú fer la seva capelleta, ho fem amb molt de gust i ho parlem, i distribuint les tasques que farem cadascú en aquest sopar. Saps què passa, Núria? Ja ho sapiguero, la parròquia és un concert pastoral i hi ha un portaveu de cada secció de la parròquia. Hi ha Justícia i Pau, hi ha Càritas, hi ha Nostra Dona, hi ha litúrgia, hi ha veus de la parròquia, etc. I quan hi ha un projecte que ens hem d'envolucrar tots, hi som tots, perquè penso que és la manera d'anar bé, en comunió amb tots, i respectar-nos cadascú la seva manera de fer de grup, però amb una sola idea. Llavors, per tant, qui ho organitza és Justícia i Pau, també en col·laboració amb aquests projectes de les mans unides i també les catequistes, però sens dubte és un sopar que està obert, no? A tothom, a tothom, a tothom. Tant gent d'Església com gent no creient. És obert a tothom. A les 8 hi haurà la missa familiar que fem cada mes i aquest dia serà amb aquest eslògan, amb aquesta idea, i després el sopar obert a tothom. Us esperem a tothom. Nens, gent de mitja edat, i gent gran com nosaltres, com jo, en aquest cas soc. És que l'objectiu d'aquest sopar és que a l'entrada del sopar hi hagi uns sobres i una caixeta i la gent allà aporti el que tu creguis que et gastaries. Clar, no hi ha una quantitat marcada, eh? No, no, cadascú és acceptat. Igual que si alguna persona no pot venir, doncs ens pot donar el sobret a nosaltres, i nosaltres, altres, agredirem amb el bisbat i tal, o deixar els diners a la parròquia, també. Tot és... És una aportació econòmica voluntària. Bé, cadascú aporti el que consideri oportú. No és allò que dius, no, no, tu has de deixar aquest import exacte. No. És que llavors, un sopar solidari, abans antigament l'havien dit sopar de la fam, i aquest any han canviat el nom per sopar solidari. Un sopar solidari, eh? Ja es diu, ja és més... Un sopar solidari, sí. Ens ha agradat canviar el nom, o sigui, aquest any ens estrenem amb aquest nou nom. I llavors, prèviament a això, a part de fer la... que avui estem fent aquesta comunicació per la ràdio, també es comunicarà als actes religiosos de la parròquia, després es distribueixen mails, aquesta feina m'encarrego jo, però... i se distribueix a unes 500 persones. No vol dir que aquestes 500 persones vinguin ni molt més, però estan informades... Almenys saben que es fa, no? Saben que estem fent aquest acte i si algú vol, doncs pot deixar els dinerets. I també es pot repartir amb els cartells a les escoles, biblioteca, a les cartelleres que tenim aquí al poble municipal, doncs també. Molt bé. Doncs, Teresa i Josefina, moltíssimes gràcies per passar-vos aquesta estoneta aquí a l'emissora a Ràdio d'Esvern, ja hem fet la comunicació, no?, d'aquest sopar solidari i res, el dia 15 a les 8 del vespre als locals de la parròquia. Doncs, moltes gràcies, Núria, per tot. Gràcies. Moltes gràcies, Núria, per aquesta invitació i també us felicito perquè les veus de la ràdio arriben a cada casa i a mi fa moltes gràcies sentir-vos. Molt bé, Josefina. Moltes gràcies. Que vagi bé. Adéu. Adéu-siau. Gràcies. Gràcies. Fins demà!