#430 - Residència Literària, Escriptura i Infància: Entrevista amb Silvana Vogt

Ràdio Tosbert 98.1 Ràdio Tosbert 98.1 Estem a la segona hora de la Rambla i ha arribat el moment de fer l'entrevista del dia. Avui la nostra convida d'aquí a l'emissora és la Silvana Vogt, una d'aquelles figures que han fet en el món del llibre un espai viu de trobada i també de creació. Ell és nascut a Morteros, a Argentina, l'any 69 i la seva trajectòria vital i literària l'ha portat fins a Sant Just on des del 2016 regenta la llibreria que el llibre té. Té una trajectòria que combina realment l'escriptura, l'ensenyament, la passió també per compartir lectures i a més a més aquest 2025 ha estat una de les 13 seleccionades d'entre 273 propostes per participar a la prestigiosa Residència Literària Finestres. És una iniciativa que és de la Fundació Finestres i bé, per creadors i creadores. A més a més, té la recent publicació del seu segon llibre El fino arte de crear monstruos. Amb ella ara parlem de literatura i de processos creatius. Silvana, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Enhorabona, Silvana, primer de tot per la Residència perquè, clar, des 273 propostes n'han agafat, no sé si eren 13, no? Sí, impressiona una mica quan escoltes el número, sí, la veritat. És una alegria immensa i una sensació de confiança. Vull dir que, a més, un escriptor el que més necessita és temps i un lloc tranquil per tancar-se amb les seves cavòries per poder tirar endavant un projecte literari i és dels regals i de la sensació més gran que pots tenir quan gent que també està en el món literari et dona això, justament, un lloc i un temps per tancar-te a escriure. A tu, Silvana, no sé, com vas conèixer aquesta residència, no? I què et va empènyer a presentar-t'hi, també? Mira, des del primer dia, perquè, a més a més, està relacionada amb la llibreria Finestres i llavors com llibretera, bueno, tots els llibreters mirem uns altres llibreters i unes altres llibreries i és una de les capceleres, de les llibreries més importants que hi ha i, sobretot, quan vaig veure, a mi una de les coses que més m'emociona i que em fa sentir una satisfacció molt gran és la gent que ha passat per la residència Finestres. Leila Guerriero, d'aquí de Sant Just, la Irene Pujada, que ens anem seguint els passos perquè jo vaig guanyar la beca Montserrat Roig de l'Ajuntament de Barcelona i vaig anar a escriure al monestir de Pedralbes i al cap d'uns anys la Irene també va estar al mateix lloc. I ara ella va fer fa un any, em sembla, amb la Mariana Enríquez, que hi té temps, sí, que hi té temps, i ara vaig jo, vull dir que... Però és això, vull dir, des del primer dia que vaig veure que hi havia aquest lloc amb aquest prestigi i, sobretot, amb la gent que havia passat per allà, insisteixo, des de Mariana Enríquez a Leila Guerriero, dues argentines, com jo, que admiro absoluta i profundament, i no pensava presentar-me, vull dir que són aquestes coses que de vegades a un li fa, bueno, encara em falten galons, no?, per presentar-me. Però tenia un projecte que estava bastant avançat i sortia al meu llibre, sabia que la promoció d'un llibre és bastant dura a l'hora de tenir una llibreria i havent de fer promocions i clubs de lectura i voltar per Espanya, perquè el llibre és en castellà, llavors aniré a Madrid, a Valladolita, a una llibreria que estimo a Salamanca, a Letras Corsàries... I llavors era això, deia, si no aconsegueixo creure en aquest projecte que tinc entre mans, el llibre que acaba de sortir publicat, El Fino Art de Crear Monstros, m'enjarà tot el temps que tinc per a mi i per escriure. Llavors vaig dir, ho provo. I... extraordinari. I aquest projecte que ens parles és un projecte que està ja definit? Sí, sí, sí. Bueno, estava definit mai, no? Fins que no arribes al punt final i a l'última versió no ho saps mai. Però sí que hi ha... Encara no tinc moltes pàgines escrites, però sí que tinc cap a on va la cosa, però no diré res. No, ja, ja, ja, ja m'ho imagino, home, ja m'ho imagino. Entenc que llavors us podeu presentar en aquesta residència literària si porteu la presentació d'algun esbós o presenteu aquest projecte, no? Sí, sí, has de presentar, sí, un projecte i, bueno, avaluen això d'un currículum, un projecte, una carta de motivació i això triant entre... hi ha un jurat que elegeix tot i que mira, suposo, el currículum i... Un projecte que entenc que serà un futur llibre o no té per què ser-ho? Sí, sí, sí, sí, en el meu cas sí, sí, sí, sí, clar, clar. I quan? Si tot va bé, clar. Bueno, clar, home, esperem que sí. I, òbviament, no és que tu en un mes pots escriure un llibre sencer. Bueno, si més no, jo no conec cap escriptor que en un mes pugui fer un... Per això, vull dir que tu tens que presentar un projecte amb, no sé, el meu crec que tenen 30, 30, 40 pàgines, no ho sé, i és això, no? Continuar escrivint i jo sé que a l'octubre tinc un mes sencer només per dedicar-me a l'escriptura, al meu món literari, a la meva ficció, que no estarà interceptada per cap altra cosa de la vida quotidiana, ni la feina, la libreria, ni res. A més a més, el luxe de poder compartir la casa amb tres escriptores més, escriptores o escriptors, no ho sé, amb els que després dines i sopes i pots parlar amb ells dels teus problemes narratius o dels llibres que estàs llegint. Vull dir, aquest mes de convivència, de conviure amb uns altres escriptors, és també un regall i em sembla una idea fantàstica d'aquesta residència. Saps ja quan la faràs? És a dir, quan estaràs fora? A l'octubre. A l'octubre? Sí. Llavors, què passarà que el llibre té l'octubre? Estarà a l'Arnau Cònsul i... Amb ajuda extra, no? Amb ajuda extra i sí. Molt bé. Tu t'imagines com serà o com pot ser la teva rutina literària allà al... Escriure tot el dia i mirar el paisatge i... A més a més, el meu projecte té molt a veure amb un paisatge molt diferent al de la Costa Brava i m'interessava justament això, la justaposició del paisatge que jo estic escrivint amb unes criatures, amb animals més de la Mesopotàmia argentina, però a la vegada té un rerefons del paisatge. No és el tema principal, però sí que el paisatge i els animals de la Mesopotàmia argentina tenen molt a veure, són gairebé protagonistes i la contraposició absoluta amb el paisatge i la fauna i els animals d'aquí. I llavors, realment és com somniat per mi, perquè vull dir, la residència de Pedralbes també va ser... Jo estava escrivint el fin d'arte de crear monstruos que està atrevesat per la Bíblia. Vull dir, és una nena que le té por a l'apocalipsis perquè a l'escola legeixen la Bíblia i legeixen l'apocalipsis i llavors està obsessionada amb la fin del món, amb l'apocalipsis i em va tocar la residència justament al monestir de Pedralbes. Vull dir que fantàstic. I ara amb aquesta és el mateix, és com que tot tanca. Jo estic escrivint sobre la natura i necessito la contraposició de paisatges i em toca en la masia aquella mirant el Mediterrani i fantàstic. Fins a quin punt, Silvana, creus que estar en contacte amb la natura o el silenci també pot influir en la teva manera d'escriure? Sí, però quan ens tanquem a escriure és silenci i és... Sí, potser no és natura perquè de vegades escrius en un estudi i tancat en quatre parets o així, però la natura, vull dir que quan escrius sí que surts del teu lloc on estàs escrivint i veus el paisatge al teu cap. O sigui que sí, però no serà diferent a quan en tanco a escriure. Sí serà diferent en el sentit que justament com estic escrivint sobre això ho tindré al davant. I no serà una distracció perquè de vegades segons quins llocs te toquen per escriure, costen molt. Home, hi ha fotografies del lloc on es fa la residència de la Fundació Finestres? I home, és un lloc, com hem dit, de la Costa Brava realment en un entorn idíl·lic solitari on, bueno, el que hem dit no, és que s'hi respirarà tranquil·litat, silenci... Sí, i la vida quotidiana no entrarà a dins de... Vull dir, és això, no? Els horaris, la responsabilitat, l'abugada, la llibreria, a l'hora d'agafar el tram, ara, què és el que necessitem? Insisteixo, com hem començat aquesta entrevista, què necessito un escriptor per poder escriure i tirar endavant una obra? les condicions per fer el seu ofici, per posar el seu cap al servei d'una obra, d'un llibre, i això és extraordinari. Has pogut parlar amb altres autors o autores que també hagin estat seleccionats? No, vull dir, sí amb la Irene, que ja va estar, però no amb la gent que conec un argentí que es diu Federico Falcó, que és un escriptor que segueixo molt i que m'agrada molt, que té les seves obres publicades aquí a l'editorial Les Afueres, i sé que ell ha estat seleccionat, però no sé si coincidirem. i sé que hi ha molts escriptors d'Argentina, d'Uruguai i em sembla que de Colòmbia. Crec que hi ha una catalana i no he pogut, perquè també amb això, amb la promo del llibre, no he pogut encara ni tan sols fer-me el càrrec que m'han donat aquesta oportunitat meravellosa. Molt bé. Tens alguna expectativa concreta per això, amb els resultats del projecte literari, o simplement vas allà una mica a trobar-te, no?, i a poder escriure, o tens marcats ja objectius que vols fer? Espero tenir enllestit un... Vull dir, tenir enllestit el que crec que serà el llibre, perquè com el tinc bastant avançat i sé que tinc... Vull dir, saber què tinc a l'octubre per fer aquesta feina i que només me dedicaré a això, això m'empenya durant aquests mesos que falten marcar-me molt que el llibre, que el Fino Arte del Crea Monstro i la llibreria i tot el... Bueno, a més a més el meu viatge és a Argentina perquè tinc els pares a l'Argentina i viatjo molt sovint que això no ha de passar per damunt del nou projecte. Vull dir, prioritzar. Vull dir, em serveix molt per prioritzar això, per prioritzar l'escritura, perquè a l'octubre tindré una oportunitat d'or per tancar, si més no, el primer esborrany o avançar molt en el primer esborrany del que serà el proper llibre. El Fino Arte de Crear Monstros, Silvana, el tens aquí davant, encara no n'hem parlat del tot, i ho hem de fer. És el teu segon llibre, l'has publicat recentment, com va néixer aquesta història? Ja sabem que l'has escrit en la residència que ens has comentat de Pedro Alves, però com ha estat el procés? També una mica suposo que ja hi havia alguna idea abans d'anar... Sí, és un llibre que em va portar molt de temps, 17 anys. 7 anys, eh? 17. 17? Sí, però té una explicació. Un llibre de ciento i pico páginas, dice Tanya, la escriptora més lenta del món. No, jo estava escribint El Fino Arte de Crear Monstros i vaig haver d'aturar l'escriptura d'aquest llibre per escriure l'altre llibre que vaig... El primer que vaig publicar, que és La mecànica de l'aigua, en català. Vale. Llavors, aquest, El Fino Arte de Crear Monstros, l'estava escrivint en Argentia, en la meva llengua materna, i La mecànica de l'aigua, però la forma en què jo havia viscut la història que volia contar, m'obligava. Jo necessitava escriure-la en català. Llavors, aquest parèntesis entre la escritura de la mecànica de l'aigua i retomar el fil i la llengua materna a l'hora de escriure El Fino Arte de Crear Monstros, més obrir una llibreria al miche del camí de tots els llibres, m'ha portat que el llibre... Bueno, que la escritura se alarguez tant, però va a ser justament en la residencia de la beca Montserrat Roig en Pedralbes on vaig trobar una part molt important de la història que després explico aquí i durant la pandèmia que va a agafar a la casa de la família de l'Arnau en el Pirineu i ahí, bueno, així com la pandèmia va tenir totes les coses dolentes que, òbviament... Que tots sabem que va bé. A mi em va anar bé com a escriptora per aquest tancament en un espai i sense poder fer res més que escriure. Per tant, ahí és on vaig poder acabar la novel·la, donar-la per definitiva però després vaig continuar treballant perquè era una novel·la més llarga, més complexa fins que vaig arribar. Vull dir que tendeixo a escriure un llibre molt llarg que després acaba sent un llibre més curt. No tinc problema d'arrencar-li al llibre el que sobra i aquest procés d'arrencar-li al llibre el que sobra probablement és fins i tot més complicat que escriure el llibre sense. Ja, pot ser, pot ser. Ostres. I com ha estat aquest canvi de llengua també? Perquè vas publicar primer en català la mecànica de l'aigua malgrat que ja haguessis escrit part d'aquest primer en castellà però has publicat primer en català després en castellà, no? Com ha estat aquest canvi de llengua? Maravellós. Maravellós. Jo trobo molt a faltar escriure en català perquè és un procés molt diferent. Jo en llengua materna escriu amb una veu molt oral i és com que entro en trance. És com que empiezo i a part quan hablo d'un llibre o d'un altre canvio de llengua instantàniament. El fin d'art de crear un monstruo és un... empiezo a escribir una escena i llego a un moment a los 5 minuts que estic escribint que és com si me la dictaran i me sale... És com entrar casi en trance, de veritat. O sigui, parezco loca, però és així. perquè és una veu molt oral i en canvi en català clar, el procés és absolutament diferent perquè jo no tinc la... la... bueno, justament, no? la quantitat de paraules i la... no tinc el català a la sang i el vocabulari no el tinc a la... i llavors és un procés més de... jo m'agrada comparar-lo amb la feina dels poetes amb tot el respecte perquè no faig poesia però trigo molt més trigo trigo trigo una paraula que m'agrada com a sonoritat i després construeixo tota l'escena que estic escrivint al voltant d'aquella paraula que he triat com que sigui el plom de l'escena i de la sonoritat a la qual jo vull que el lector le quedi una vegada que acaba de llegir aquella escena i llavors és una escritura molt més fina molt més pensada molt més al molt de l'os això és molt més imatge imaginació i hipèrboles i en canvi jo crec que el llibre en català és molt més fi en el sentit de exacto de seco i aquest procés és absolutament diferent a l'hora de de l'escriptura i m'agrada molt i trobo molt a faltar això com està treballant amb aquest en castellà i el nou el de la residència finestres també és en castellà he dit bueno ara el proper en català perquè aquesta feina de quasi de minero de bajar a la mina a buscar el significado exacto d'una palabra per asegurarme que estoy diciendo lo que quiero decir y en muy pocas palabras me sembla extraordinario una mica per sobre la protagonista del fino arte de crear monstruos és una nena i s'ubica hem dit en un poble com podria ser Morteros que és d'on ets tu quin punt de semblança hi ha entre la teva biografia Silvana i el llibre mira és les catàstrofes que es narren en el llibre vull dir sí ho has dit molt bé vull dir és una nena que vive en un poble i un poble que està atravesat per catàstrofes un tornado dos inundacions caen paracaidistes no se les abre el paracaídas i s'estrella contra el suelo vull dir que al poble passa de tot i és la història del meu poble és la meva infantesa tot això ha passat al teu poble tot això ha passat al meu poble i era un poble que des de fa anys que em crida si us plau posa'm per escrit tu què pots i va ser quan jo vaig ser una nena errante perquè en Argentina a los 11 años me fui de mortero a vivir a Santa Fe a los 15 me fui de Santa Fe a vivir a Corrientes a los 22 me fui de Corrientes a vivir a Buenos Aires y después me vine a vivir aquí y no fue el pasado siempre para mí era la ciudad más inmediata que había dejado atrás por ende el pasado para mí nunca era la infancia y no fue hasta que llegué a vivir acá en el que tuve que explicarle a la gente de acá quién era que no me di cuenta que yo no era la niña errante la adolescente errante que también sino que lo que más me hacía a mí en mi esencia era la infancia y fue cuando me vino el recuerdo absoluto de mi infancia y de este pueblo maravilloso que digo justamente es muy difícil olvidar no olvidar pero no tener siempre presente que pasaste por un tornado que te salvaste que murió gente que el pueblo se inundó dos veces de manera catastrófica que bueno pasó de todo no voy a hacer más spoiler y va a ser así que un día intentaron explicar a la gente aquí quién era yo y por qué explicaba potser las cosas en hipérboles que no me voy a sentir que ya estaba madura para posarme a escribir el fin arte de crear monstruo que malgrat las catástrofes y es lo que yo volía decir y por eso el título es como todo esto que te pasa todo esto que te marca la vida si tú lo miras desde el sentido del humor o desde la ficción o desde la escritura no necesariamente lo has de vivir como una víctima sino que como la mirada infantil como la mirada de la infancia davant de todo esto que había pasado en el pueblo para nosotros era un juego como la infantesa con este poder absolut de la imaginación y de no tener respuestas te hace a ti eso donar el tom y no ver la parte negativa y es el momento en que por eso el fin arte de crear monstruo en que un cervell de un ésser humán es converteix en un escriptor ¿no? en como nos narramos las cosas y es eso impresionant Silvana vas fer una presentació del llibre a la Taneu de Sant Jús suposo que el públic també va poder interactuar o va poder-te fer algunes preguntes com va anar aquesta presentació molt bé meravellosa perquè a més havia de ser la Irene Pujadas que como vaig haver de cambiar la fecha no van poder coincidir va venir l'Eduard Márquez que es el meu company literari perquè ens corregim tots dos jo les seves novel·les i les meves i va ser meravellós perquè és algú que coneix molt l'obra i a més a més és brillant és uno dels escriptors catalans per a mi el millor i un luxe absolut i a més a més té una veu i una manera de llegir i va ser extraordinari d'interacció amb la gent sí el que passa que clar quan encara no han llegit el llibre és això i llavors sí que és maco ara que estic fent clubs de lectura una de les meves preocupacions era com arribaria aquesta veu tan hiperbòlica i amb tanta màgia i amb tanta diferència de paisatge i de manera d'explicar-se les històries al lector català al lector perquè aquí tot és molt més organitzat i molt més vull dir que hi ha coses que passen al llibre que a un lector d'aquí li poden semblar molt inversemblants i no, no tothom vull dir que de moment als clubs de lectura tothom de seguida troba el joc del llibre i entra a aquest món absolutament fantàstic on fins i tot un gos parla i parla de literatura doncs a menys d'un més per Sant Jordi ja tenim aquí a la nostra llista de recomanacions de llibres el de la Silvana El fino arte de crear monstros Silvana ens anirem passejant pel poble també per qual llibre té i res esperem també encara que falti uns mesos que vagi bé i que et vagis preparant també de cara a aquesta residència literària que faràs allà a la Costa Brava i res esperem veure també doncs això aquests dies de primavera literària i res a comprar llibre a la gent que li hagi cridat l'atenció clar aquest llibre té per tancar el cercle clar que sí Silvana gràcies per venir que vagi bé i bon cap de setmana bon cap de setmana a tothom