#431 - Anna Agulló i el monòleg «El Peix Daurat»: Entre salut mental i crítica social

Són les 11 i 13 minuts, estem a la segona hora de la Rambla, el magazín de matins de ràdio d'Esvern. La convidada d'avui és l'Anna Agulló, escriptora, directora i actriu Sant Justenca. El dijous 3 d'abril estrena a l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Barcelona, l'espectacle El Peix Daurat, una obra que ja es va estrenar de forma original a la Sala Atrium de Barcelona el 2023 i que ara torna renovat fins al 20 d'abril. Aquesta peça d'intimitat l'Anna s'obre en canal per compartir la seva experiència amb un trastorn mental, però també per posar el focus en violències estructurals i silencioses que travessen la nostra societat. Com diu ella, un viatge entre l'eufòria i la foscor i també amb l'humor i aquest vertigen. Xerrem ara una estona amb l'Alma Màter del Peix Daurat, que ja la tinc aquí al telèfon. Benvinguda, Anna. Moltes gràcies. Bon dia. Bon dia. De la Sala Atrium, en Lliure, en dos anys. Anna, quina va ser l'acollida del públic el 2023 del Peix Daurat? Doncs a la Sala Atrium realment és que va funcionar molt i molt bé. Abans d'estrenar ja vam afegir una setmana, al principi eren dues setmanes, i un cop estrenats vam prorrogar una més, així que en total vam estar un mes, gairebé cada dia amb aforament complet. El que a mi em va arribar de la gent eren tot coses precioses. Molta gent que em deia que si havia quedat dies pensant que això és un regal increïble, suposo que a algú no li agradaria, però no m'ho va dir. Bé, molt bé. Per tant, unes primeres impressions amb el Peix Daurat bastant positives. Sí, la veritat és que molt positives. va ser molt bonic, em van dir coses precioses, gent que redescubria dimensions que no coneixia de la vida o de l'experiència de ser dona en aquesta societat. Moltes vegades que se sentien reivindicades a través del meu discurs. Va ser un retorn molt bonic i molt enriquidor. És un monòleg teatral on ninares en primera persona la teva experiència amb problemes de salut mental, a vegades de forma més dura, d'altres una mica més des de la comicitat. Com ha estat el procés de convertir aquestes vivències tan íntimes i també doloroses en una peça teatral sobre el públic amb tanta honestedat? Realment, hi ha una part que a mi la honestedat em surt força natural. No em costa gaire parlar de les coses més fosques, però sí que és cert que no ho havia fet davant d'un públic i davant de gent desconeguda. Per mi, el punt determinant va ser prendre la decisió que obria aquesta part de la meva experiència vital i de la meva persona a tothom que fos accessible quan poses el meu nom a internet, no? I en l'únic aspecte que realment em va costar prendre aquesta decisió és en l'aspecte laboral perquè crec que encara hi ha molt estigma i que això em podia complicar la vida en aquest nivell i que espero que no passi, de moment no ha passat, però era l'àmbit en el que realment em preocupava i en el que em va fer dubtar. I, Anna, quin va ser el moment en què vas sentir la necessitat de portar la teva vivència, la teva experiència, dalt d'un escenari a escena, no? D'explicar-ho a la gent. Jo sempre he processat i processo les coses que em passen a la vida des de les més petites a les més grans a partir de la creativitat en diferents àmbits, en alguns que se'm donen millor com escriure o dirigir o interpretar, potser, no? Però també des d'altres coses que faig per port plaer, com dibuixar, per exemple, o cantar. I tot això són les meves maneres d'escenari i de processar. Llavors, clar, això és la història i l'experiència més bèstia que he viscut. Llavors, tenia clar bastant des del principi que en faria alguna cosa. El tema és que durant molts anys va ser un documental que vaig desenvolupar molt, que va passar per diferents tallers de desenvolupament, de festivals, etcètera. Però va haver-hi un moment concret en què em vaig adonar que era una història a la qual li havia de posar el meu cos i que l'havia d'explicar en escena i no a través de l'audiovisual. A l'obra no només es parla de salut mental, també hi ha, bueno, surten altres pressions, per dir-ho així, no?, que ens travessen com a societat, doncs, la precarietat, la gordofòbia, la violència masclista. Com vas decidir quines d'aquestes experiències, no?, havien de formar part d'aquest relat i com conviuen totes dins d'una mateixa obra, no?, del Peix Daurat? Sí, en aquest cas, la nova versió és una versió escurçada, llavors hi ha algun d'aquests temes que has mentat que no hi és, com per exemple la grasofòbia ha quedat fora, era un segment que realment m'agradava molt, però el voler fer una versió una mica més curta perquè consideràvem que la durada era massa llarga, tant per l'espectador com per mi mateixa, d'esta escena, doncs ha acabat quedant fora perquè no era dels més vertebradors. Potser el publico com un article en algun moment, perquè m'ho tallava per haver-ho tret, però la resta de temes són els que jo em vaig anar adonant progressivament que m'havien pogut ser detonants del que m'havia passat, no?, estant endreçats a l'obra d'aquesta manera, no?, de primer me'n vaig adonar que m'afectava una cosa, després vaig adonar que m'afectava una altra, ja com una sèrie de capes d'elements que van influir en el detonant del trastorn. Tu creus en que el públic es veu reflectit en algun dels punts? O sigui, també hi ha part d'aquesta intenció? O sigui, no?, despertar a vegades a la gent del públic o de dir, escolta'm, que això també passa més vegades de les que en sembla, no? Absolutament, sí, l'obra està dividida en dos actes. El primer acte es diu El viatge, que és més la meva experiència individual amb la que hi ha gent que sí que s'hi pot reflectir perquè ho ha passat o coneix algú més molt proper que hi ha passat, però que és una cosa, diríem, una mica més excepcional. Però tota la segona part, que són els motius, parlar de coses que ens atreveixen a totes i que ens afecten a nivell social. Amb el públic, crec que també jugues en certa manera perquè passes a vegades de parlar de coses molt fosques o almenys en la versió antiga, o sigui, en la del 2023, coses amb molt de dolor, però de cop i volta també passes a coses amb més d'humor. A fer aquests canvis, a tu també, d'un punt a l'altre, això t'esgota a nivell actoral? A veure, a nivell actoral és una obra molt demandant perquè sí que és veritat que passa per moments molt diferents. El tema és que per mi em va sortir d'una manera natural que també hi havia d'haver humor. Hi ha una part que és una amabilitat cap a l'espectador de trencar la duresa, però hi ha una part que també forma part de la meva persona i la meva manera de mirar la vida al posar-li un punt d'ironia al que explico. L'obra posa el focus també en la nostra societat contemporània, precarietat, pressió per l'èxit, aquesta violència estructural. Què et sembla, no?, que encara ens costa tant d'entendre sobre aquest vincle? Sí, lamentablement hi ha una tendència molt forta a individualitzar tot el tema de trastorns mentals, no?, i a fer que semblin que són, no sé, gairebé bolets que apareixen espontàniament sense un context que els afavoreixi, no? I realment jo crec que no és així. Jo crec que gran part dels trastorns acaben detonant-se per factors socials, factors de la teva vida i el teu entorn, no? I crec que és molt important posar el focus en això perquè és on tenim molt marge d'acció per millorar aquest caldo de cultiu que està afavorint que hi hagi tants trastorns. I, Anna, com ha estat la producció també, no?, i tota la part dels assaig del peix daurat en aquesta versió renovada. Crec que la primera edició, no sé si vas comptar també amb l'assaig amb el coaching actural de la Clara Segura, també amb els consells de la Làlia Iguader pel que fa a la dansa i el moviment. També ha estat així ara, en aquesta nova versió? Sí, tant la Clara Segura com la Làlia Iguader van implicar-se en el projecte des del principi amb molta generositat i amb molta passió i afortunadament he pogut tornar a comptar amb elles aquesta vegada per millorar i treballar més la feina que ja havíem fet i, clar, és un honor absolut i un plaer total poder treballar amb elles. Creus que l'obra ha evolucionat en aquests dos anys de la mateixa forma que ho has fet tu? També perquè l'Anna del 2023 no és la mateixa que la del 2025. Sí, hi ha un punt en què, evidentment, jo he evolucionat, hi ha coses que potser penso una mica diferent, que potser he matitzat, però també hi ha una decisió de mantenir una cosa que ja funcionava, que en general té un missatge en el que ja crec, i tot i haver fet una versió una mica més reduïda, l'obra i el contingut continua sent bastant el mateix perquè vaig prendre la decisió que era una obra que, tot i que l'haguem canviat, ja estava feta, ja funcionava en si mateixa i que no havia de reescriure amb noves idees que he tingut o amb noves mirades perquè em podria haver complicat molt la vida en fer una cosa totalment nova i llavors hem mantingut força l'essència del que hi havia. Anna, recuperant una mica també els inicis del Peix Daurat, com vas anar escrivint aquest monòleg, aquesta peça? Doncs va ser un procés realment molt senzill perquè, clar, tenia tant a dins que necessitava sortir i que en el moment que vaig prendre aquesta decisió de convertir-ho en monòleg va brullar de dins d'una manera molt ràpida de fet vaig prendre la decisió, estava a Nova York quan vaig prendre la decisió que faria el monòleg gràcies a un impuls d'una amiga meva que em va dir que havia de fer alguna cosa creativa i que l'havia de fer ja i que criés un dels més projectes que tenia i llavors vaig triar aquest perquè és el que em feia més por i vaig pensar que a vegades on està la por és on està la passió també i em vaig triar i de seguida ja en un cafè d'allà a Nova York vaig començar a escriure i ja tenia l'estructura, ja tenia moltes idees i després quan vaig tornar vaig fer un viatge a La Palma amb unes amigues i allà, mentre elles se n'anaven a fer turisme, doncs jo em quedava escrivint i en set dies em penso que va ser ja tenia una primera versió, ja em vaig fer una gravació llegint-la tota, que va ser el que vaig començar a compartir amb la gent perquè em diguessin cap on podia anar o què podia fer-ne i va ser molt bonic també estava allà amb aquestes amigues i quan tornaven de fer les visites turístiques els dies que jo no hi anava els llegia el que havia escrit i reaccionaven i era preciós veure com anaven tenint reaccions a això que anava explicant Molt bé, Déu-n'hi-do Anna, et tornarem a veure a l'Ateneu de Sant Just perquè al igual que vas estar a la sala Atrium també vas fer la representació a la sala cinquantenari de l'Ateneu després també amb una mena de col·loqui aprofitant que hi eres tu per tenir aquest intercanvi d'impressions i què li havia semblat o què li havia transmès al públic això podríem tenir l'oportunitat aquí a l'Ateneu de Sant Just La veritat és que no ho sé realment va ser una experiència preciosa va ser molt bonic el col·loqui que vaig estar acompanyada de la Clara Segura, de l'Alàlia Iguader el públic va ser molt generós va ser molt, molt bonic m'encantaria repetir l'experiència però ara mateix encara estem centrats en fer les funcions al teatre lliure i no sabem si hi haurà gira si n'hi haurà vagón vull dir, són coses de... problemes per demà de moment estem molt, molt centrades en l'estrena que és aquest dijous i encara queda molta feina t'impacta o t'impressiona pensar que, ostres, que estaràs al teatre lliure escenificant aquest monòleg Sí, impressiona molt impressiona molt ja em va impressionar molt anar a l'àtrium perquè jo partia de no haver treballat professionalment mai en el món del teatre tot i haver-ho estudiat i ara fer el teatre lliure una sala amb tant reconeixement i tant prestigi doncs fa força vertig a la vegada que fa molta il·lusió poder compartir aquesta història amb més gent perquè Anna, tu abans d'estar al 100% i no amb aquest projecte, el Peix Daurat en què treballaves tu? a què et dedicaves o en quins altres projectes estaves treballant? Després d'estudiar teatre vaig estudiar audiovisuals i m'he dedicat sempre al món audiovisual sempre compaginant-ho amb els meus propis projectes des de contes infantils fins a documentals, etc. però he treballat sempre en l'audiovisual Molt bé Doncs Anna, li diem a l'audiència que compri entrades per anar a veure el Peix Daurat al Teatre Lliure Fins quin dia esteu? Fins el 20, veritat? Sí, estem del 3 al 20 d'abril i tenim moltes ganes que vingui molta gent a veure-ho i d'aprofitar que tenim una altra oportunitat per compartir aquesta història i que arribi al màxim de gent possible Per cert, la part musical no ho hem dit però a la primera també hi havia implicada la Sant Justenca Clarapella no sé si també en aquesta es manté la seva participació Es manté la seva participació i hem pogut treballar-la una mica més i ha estat molt bonic perquè l'altra vegada ho vam fer com vam poder i vam tenir poc temps per dedicar-li i aquesta vegada la Clarapella ha pogut estar a la sala d'assaig treballar més conjuntament amb l'equip amb el Damián Besant que fa l'espai sonor i llavors ha crescut molt en aquest sentit Molt bé Doncs Anna, ha estat un plaer xerrar aquesta estoneta amb tu gràcies per compartir amb nosaltres aquesta peça tan valenta i a la vegada també tan íntima i abans d'acabar et demano una cosa si el públic surt del teatre lliure amb una sola cosa al cor o una sola idea o emoció quina t'agradaria que fos amb el Peix Daurat? Doncs realment és el que dic al final del monòleg jo crec que el que m'agradaria és que la gent sortís amb més comprensió amb més empatia pel seu entorn i sobretot amb moltes ganes d'estimar Molt bé Doncs Anna Gulló gràcies per atendre'ns a la trucada que vagi molt bé l'estrena aquest dijous amb la reestrena aquest dijous al Teatre Lliure i molta sort i molta merda com es diuen al teatre Moltíssimes gràcies Un plaer Adéu Anna Una abraçada Adéu Un plaer