#433 - Política local a Sant Just: Aigua, Subvencions, Habitatge, Migrants, Feminicidi, Rodalies i més

. Ara mateix són les 11 i 15 minuts. Esteu escoltant la Rambla, el magassin de matins de ràdio d'Esvern. Dediquem l'entrevista del dia a la política local. Toca parlar amb Isabel Dardé, la portaveu del grup municipal del PSC de Sant Jús, per tractar alguns dels temes de l'actualitat. Molt bon dia, Isabel. Bon dia. La setmana passada es va fer el ple municipal de març. Anem a tractar alguns dels punts que es van aprovar i què vau defensar al PSC. El primer punt va ser la revisió de preus de la gestió de la bona aigua per aquest 2025. És una revisió que només vau aprovar socialistes i comuns. Sí, els altres grups sempre diuen que el que ells voldrien és canviar la concessió i fer-lo d'una altra manera, però és una concessió que s'acaba d'aquí uns anys i per tant no es pot canviar i no es pot fer de cap manera per canviar-la. I per tant el que vam aprovar és que, com cada any, pujarem a l'IPF, que és el 2,9% del cànon. Doncs bé, després d'aquesta pujada també vau tractar altres temes en el ple. Va ser aprovada per unanimitat, aquest cop sí, per tots els grups. El tema de les subvencions esportistes i també les escoles de dansa de Sant Just. Explica'ns per què és si deixen no crear aquestes subvencions i per a què. Sí, l'Ajuntament de Sant Just té unes bases per a subvencions a entitats i a fundacions, però els esportistes d'elit i les escoles de dansa no són ni associacions, ni entitats, ni fundacions. Són persones físiques perquè fan els esportistes i les escoles de dansa són un negoci. No és que ara em surt la paraula, la tenia aquí apuntada i se m'ha escapat, però bueno, és igual. No es consideren entitats, no? No es consideren una entitat ni una fundació. I per tant, a nosaltres ens semblava important que com que a Sant Just, per exemple, en els clubs esportius els cedim al camp d'esports municipal i per tant tenen un benefici al camp d'esports municipal, a l'escola de música li cedim les escoles, per tant tenen un benefici, a les escoles de dansa no els passa tot això. I ens semblava que era important que malgrat... No em surt la paraula, mala ida. Bé, malgrat això, ens semblava important que les escoles de dansa, que també fan una feina semblant als clubs esportius, a l'escola de música, etcètera, pel que fa a l'atenció dels infants i els joves a Sant Just, doncs també mereixien una subvenció. I per tant, per això hem fet aquesta subvenció per separat, perquè no cap dintre les subvencions de les altres subvencions. I els esportistes han de ser esportistes d'elit, que estiguin federats, que siguin de Sant Just i que a més participen en campionats o de Catalunya, o d'Espanya, o d'Europa o del món. Són subvencions que, per exemple, en cas dels esportistes, en què es veurien beneficiats, no? Bé, els donem una ajuda econòmica perquè puguin realitzar més correctament, perquè, clar, per l'ajuda que reben generalment han de treballar i, per tant, no hi poden dedicar poc temps a l'entrenament, a anar a competicions, i d'aquesta manera ens sembla que tindran una mica més d'ajuda, no tota, evidentment, per poder anar a competicions, a entrenar, etcètera. I hi ha previst de quan es faci la convocatòria, de les subvencions, serà ja de cara al proper any? Bé, això són unes bases que diuen com funciona i, a més, és una aprovisió inicial. Ara hi ha un mes de consulta, que la gent pot fer al·legacions, i després es farà la convocatòria. Això, quan estigui aprovat això, si s'aprova d'aquesta manera, serà així. Si hem de canviar alguna cosa, hem de tornar a començar. Però ens semblava important fer-ho per separat de les altres subvencions que donem a entitats, associacions o fundacions. Molt bé. Seguim al ple municipal. També la setmana passada es va aprovar inicialment les bases de l'adjudicació dels habitatges del lloguer de protecció oficial del mil·lenari, els que estan destinats a gent gran. Sabem alguns punts específics de les bases. Algun grup de l'oposició escriu al butlletí que estan en desacord amb algun punt, que diu que ningú no pot destinar més del 30% dels seus ingressos en aquests lloguers segons la normativa europea. Tornem una mica al que hem dit abans. Això és una aprovació inicial d'unes bases que també es poden fer al·legacions durant un mes i no és la convocatòria. Aquí no diu els diners que s'han de destinar, es diu el que diu la llei. La llei que diu a tots els pisos d'HPO com ha de funcionar. I la llei diu això, el 30%. Depèn dels preus al que posis els pisos en la convocatòria, que no és això, això són les bases, llavors hi haurà gent més o menys que no podrà entrar. I alguns partits de l'oposició opinen que si hi ha dones amb unes rendes molt baixes que cobren molt poc de pensió, etcètera, el 30% és molt poc i potser demanem més. A veure, és evident que és difícil arribar a tot i a tot arreu. Aquests pisos estan pensats perquè la gent gran de Sant Jús visqui amb uns pisos propis petits, però que convisquin conjuntament amb tota la gent que vulguin conviscer. Que no estiguin sols a casa seva i que no tinguin veïns que els acompanyin. Aquí els veïns s'acompanyen uns als altres i a més hi ha quatre blocs, tres són d'HPO, vol dir d'habitatge de protecció oficial, i n'hi ha un que és lliure. Per tant, el que s'intenta és que en el mil·lenari hi hagi la diversitat de persones grans de Sant Jús. Clar, aquestes persones amb més necessitats tenim altres recursos a Sant Jús, que és, tenim pisos que té benestar social de Sant Jús, que són 20 pisos, i d'aquí a dos anys en tindrem 40, que estan destinats a les persones que tenen molt pocs recursos i que més paguen molt poc de lloguer. Hi ha persones, per exemple, que paguen menys de 100 euros de lloguer, perquè són persones que tenen molt pocs recursos. I això ho tenim contemplat. Llavors, alguna queixa que deia l'oposició, deia, bueno, i aquestes persones no tindran el privilegi de poder estar amb aquestes altres persones compartint? Bueno, ho mirarem, però en tot cas és molt difícil. fer uns pisos de protecció oficial amb la normativa que existeix en aquest moment i que fa tot el ventall. I nosaltres el que volem és que hi hagi diversitat. Nosaltres no volem segregació, no volem que tots siguin persones que no tenen recursos, perquè llavors no estem ajudant en inclusió, no estem ajudant en la diversitat, etcètera. Vull dir, una mica la discussió va anar en aquest sentit, però clar, és l'aprovació inicial de les bases, es poden fer al·legacions i després ja cal veure que passen a una convocatòria. Clar. Un altre dels canvis importants que hi ha és que abans era a partir dels 60 i ara seran els 65. Quan es van fer les primeres bases, llavors els 60 era una cosa i ara els 65 són unes altres, per tant és important. I l'altra cosa important que hi ha és que en els pisos lliures, les persones que vagin a un pis lliure, abans no podien tenir un altre pis propi. En aquest moment es diu que sí, però que aquests pisos s'han de posar a disposició de Promunça perquè els posi a lloguer d'HPO. Ah, és a dir, que el pis que, com si diguéssim, que deixen, aquell ha d'estar a Donar Promunça. Amplia el parc d'HPO de Sant Just. Les persones rebran els diners, ells, perquè són vells els propietaris. Però el que així ens contemplem és que si a tu et deixem un pis d'HPO, tu el que has de fer és posar a preu d'HPO el teu pis. I al Promunça serà qui gestionarà això, però els diners seran del propietari. Ah, però són les persones que agafen un pis d'HPO o un pis lliure? Les persones lliures. Ah, val. Bé, és veritat, ara tens raó. Sí. Però, no, no, la condició és que abans no hi podíem venir perquè, clar, són uns pisos en una situació molt bona. I llavors el que els diem és això, bueno, ens poseu un pis d'HPO. Jo m'he fet una embolica explicant-ho i ara, gràcies per l'aclariment. Sí, no, en resum, que hi ha uns edificis lliures i uns d'HPO i que les persones que vagin en els lliures si tenen un pis ja... En propietat. En propietat que l'han de deixar... HPO. HPO. Vinga, seguim amb més temes del ple perquè també es va donar compte del pla d'acollida de persones migrants. Sant Just tenia un pla d'aquestes característiques abans, no? I què és el que diu aquest pla? Sí, aquest pla el que he fet és intentar ajustar les experiències que hem tingut en els darrers anys. Com que hem tingut gent acollida en els darrers anys, vam tenir aquells nois menors d'edat que venien del Marroc, sobretot durant la pandèmia, i els vam acollir i tenien necessitats concretes, els vam oferir unes alternatives que podíem fer, que no podíem fer, etcètera, i els vam acollir. I després hem tingut també persones acollides d'Ucrània regut a la guerra. I en canvi aquests tenien unes altres necessitats. Aquests no eren infants menors d'edat, sinó que eren famílies senceres o mares amb fills, i que el que volien és venir de pas a Sant Just i després marxar cap a un altre lloc, no tenien necessitats que els donessin el mateix que els havíem donat als nois del Marroc, etcètera. Per tant, el pla el que fa és ajustar-se molt a dir hem de mirar quines necessitats reals tenen les persones que acollim i ajustar-nos en aquesta realitat. Una mica és adaptar aquest pla a la realitat del que ja hem viscut com a tal. És a dir, que el pla en si sí que s'estava aplicant, però degut a les últimes experiències que hi ha hagut a Sant Just s'ha hagut d'una mica... Bé, el que he fet és adaptar-se a la diversitat, a la realitat que tenim. Important parlar també del nou protocol, el de feminicidis, no? Com s'ha elaborat aquest document? Perquè aquest sí que, a diferència del d'acollida de persones migrants, aquest diria que no existia, no? No. Aquest... Nosaltres vam tenir la sensació que necessitàvem molt fer aquest pla perquè no en teníem cap i que, per sort, no hem tingut cap feminicidi i per tant som afortunats en aquest moment perquè des que hi ha recomptes i registres a l'1 de gener del 2003 s'han comptabilitzat 1.296 dones mortes per violència masclista a Espanya, que és moltíssim. Sí. I que, a més, l'impacte d'un feminicidi no és només un assassinat. perdona, Isabel, des del 2003, has dit? 2003. 2003. Abans no es registraven perquè no es comptabilitzaven com a feminicidis. Vale. Vull dir que n'hi havia, però es comptabilitzaven com a dones assassinades i prou. I en aquest moment, com ja... Bé, com a societat ens hem donat compte que no és una cosa... un assassinat més, sinó que és una cosa molt important i molt transcendent degut a una causa cultural i social en la que vivim, d'un sistema patriarcal, doncs vam començar a fer el recompte l'1 de gener del 2003. Llavors, a nosaltres ens semblava molt important perquè en el moment que hi hagués un feminicidi al nostre poble ens semblava que, com que hi ha moltes coses que... Hi ha una xarxa que surt perjudicada de cop. Perquè de cop hi ha un assassí i un assassinat que són pare i mare d'uns infants, pot ser, o que són tiets o que són fills o que són... i és molt important perquè, clar, el conflicte no és algú que ha passat pel carrer i assassinat amb una dona, sinó és un conflicte familiar i social molt important. I ens semblava que havíem d'estar preparats per quan això succeís. I llavors vam fer unes quantes reunions, vam demanar al Consell Comarcal que el que tenia, ens va donar el seu protocol i el vam adaptar a Sant Just. I vam fer reunions amb totes les persones que hi participaran, que són Mossos d'Esquadra, Policia, el CAP, Benestar Social, Polítiques d'Igualtat, de Comunicació, el CIAT i el CIEI, d'en Sant Feliu de Llobregat. I ens vam fer un protocol dient farem una reunió abans, durant les primeres 24 hores, farem una segona reunió, vam fer tot un protocol del que havíem de fer i el que els va quedar molt clar és que qui capitanejava aquest comitè d'emergències quan succeïs un feminicidi són els Mossos d'Esquadra. Perquè els Mossos d'Esquadra són els que dictaminen si allò és un feminicidi o no ho és. Perquè ens ho pot semblar a nosaltres, però en tot cas s'han de reunir proves, etcètera. I a més també ells han de dir els ritmes, perquè potser amb ells ens diuen els primers dos o tres dies que ningú digui res, que ningú es bellugui perquè això és una cosa que ha passat això o ha passat cada feminicidi és diferent i cada situació és diferent i ells porten el ritme. Llavors ells sí que van dient ara que sí que feu un comunicat, ara ajudeu la família, ara ateneu els infants, etcètera, etcètera. També vam afegir uns serveis que té el Departament d'Educació per atendre els infants a nivell escolar i per atendre l'escola, perquè potser és una família molt coneguda dins d'una escola i per tant també és un trauma per en aquella escola si ha succeït això. I per tant el Departament d'Educació té tots uns protocols per ajudar aquella escola i aquells infants. Isabel, també tractem un tema que fa referència a una moció que va presentar Junts per Catalunya Sant Just, que es va aprovar, concretament sobre la situació actual del servei de Rodalies. Malgrat no ser competència local per dir-ho així ni tenir cap estació de Rodalies aquí a Sant Just, molta gent del poble també està afectada, és una qüestió de país. Llavors, davant del caos ferroviari que s'està vivint a Rodalies també per les disculpes que ha donat el president Salvador Illa al Parlament, com valoreu des del PSC de Sant Just, aquest traspàs sense marxa enrere i la promesa de la millora progressiva del servei. Sí, a veure, nosaltres en aquesta moció ens vam abstenir, perquè per una part nosaltres entenem que és una situació no acceptable, que a més és molt complicada de resoldre ara quan és una situació històrica, endèmica de les Rodalies a Catalunya i que a més ens sembla que el programa que s'ha fet per etapes és a l'adient, perquè si de cop i volta com diu la moció per això ens vam abstenir i no vam votar que sí, que diu que faci tot el traspàs, a nosaltres ens sembla que és una bogeria, que seria tot molt pitjor. En aquest moment no hi ha maquinistes ni controladors de línia que vulguin quedar-se a Catalunya, per això fan aquesta vaga. Per tant, cal que hi hagi maquinistes i controladors de línia que vulguin viure a Catalunya, que els hi vulguin quedar, que a més se sentin implicats en aquest traspàs de Rodalies en aquest moment no està passant. Primer i tot el Departament d'Educació ha fet uns estudis que no existien a Catalunya de maquinistes i controladors de línia, que els estudis acaben d'aquí dos anys, per tant perfecte. Ja tindrem aquestes persones que hauran estudiat això i que els hi podrem donar feina en aquestes Rodalies catalanes que tant falten després també ho ha dit la consellera més d'una vegada el 25% dels trens estan espatllats i no funcionen. Doncs d'aquí dos anys tindrem tota la flota nova dels trens Alstom nous. Per tant, hem de canviar catenàries, no sé què. Bé, doncs són unes coses que de cop i volta no es poden fer i necessitem necessitem un operador que hi entén i que funciona que ens pugui anar fent el traspàs. de cop i volta a nosaltres ens sembla que seria impossible. Amb el cap, reconeixem que la situació és caòtica i per tant hem de canviar tot això. Però bé, en tot cas, en aquesta situació el president Illa s'ha compromès a ficar-se i a resoldre-ho i ha dit que costarà i que serà difícil i per tant nosaltres per això ens vam tenir. Perquè ens sembla per una banda que és veritat que les coses van molt malament però per una altra banda no ens sembla que la solució digui de cop i volta ho passem tot i potser les coses n'hi ha molt pitjor. No volem això. Per tant, els veïns i veïners de Sant Just que també tenen que pateixen les conseqüències d'aquestes incidències poden tenir confiança en aquest horitzó de dos anys? Nosaltres creiem que sí que malgrat li dius a una persona de dos anys i ell el que vol és que li arreglis demà o aquest matí quan arriba a l'estació i no en té i és evident i jo crec que això no hauria de ser així però hem arribat fins aquí i és evident que podem buscar culpables i n'hi ha molts i de molts colors però el que hem de fer és arremengar-nos i posar-nos a fer feina i intentar solucionar la situació el més aviat possible Isabel tractem un últim tema del ple municipal van venir familiars de la veïna desapareguda fa tres anys no? la Adelina Pintos que es va que es va es va es va llegir una declaració no? per les persones desaparegudes sense causa aparent sí l'Eva Minyar va llegir aquesta declaració que ens l'havia portat una de les filles de la Adelina perquè ella està participant en aquests en aquesta declaració i està anant a Madrid bueno l'Ajuntament la va acompanyar perquè la situació bueno veiéssim quina era la dimensió del que està passant i ella l'Eva Minyar va llegir la declaració però la filla de l'Adelina ens va fer una explicació l'alcalde li va dir pots dir alguna cosa i ella va dir sí jo voldria explicar que bueno el patiment que tenim la dimensió que és molt gran i molt important que a Espanya hi ha molta gent desapareguda la majoria acabàvem de llegir el declaració internacional del 8 de març el dia internacional de les dones i ella va dir la majoria de les persones desaparegudes són dones i moltes joves que realment és és colpidor veure que és la situació i que està agut segurament a violència masclista i ella ens va agrair moltíssim que seguíssim pensant i comptant amb la seva mare malgrat el patiment que ells està passant dia a dia perquè fa ja fa 3 anys això clar l'Adelina veïna d'aquí de Sant Jús va desaparèixer el 6 de març del 22 el 6 de març del 22 va sortir de casa i no se n'ha tornat a saber res no se n'ha tornat a saber res tenia 81 anys clar i d'aquí Sant Jús no sé si potser és el primer cas que tenim de persona desapareguda no? poder bueno que tinguem o com es diu constància en aquest moment sí perquè altres persones desaparegudes es troben situacions diferents però aquesta sí Isabel a la columna del butlletí d'abril tanquem el tema ja del ple municipal la columna del butlletí d'abril del PSC l'afirmes tu i la dediques al dia mundial del treball social que va ser el passat 19 de març sí destaques concretament la importància doncs de visibilitzar la feina del sector també demanes més recursos per a aquests serveis no? i en aquest sentit quines mesures concretes té o almenys des de Sant Jús no? el govern municipal té previst per reforçar el treball social aquí a Sant Jús sí a veure jo crec que és una mica el problema del treball social i de benestar social com li diem a vegades o serveis socials té un problema de mala erosió i jo espero que l'actual govern de la Generalitat hi posi fil a l'agulla han dit que ho faran i espero que ho facin però no és fàcil de resoldre perquè el sistema d'educació és un sistema que funciona i un sap on ha d'anar a matricular el seu fill que anirà a una escola que la tindrà de 9 a 5 cada dia que anirà fent cursos i etc. i que si no tindrà unes ajudes i etc. el sistema de salut també ho sap tothom no? em poso malalt me'n vaig al cap i si no em deriven en un especialista i si no m'operen i si no em faig revisions o em donen medicines però el sistema de benestar és un sistema que no està composat com a sistema que està composat com a ajudes que van sortint a mesura que hi ha una demanda forta o que hi ha molts ciutadans que tenen una necessitat urgent per a Antòria i llavors és molt difícil de gestionar perquè generalment s'ha de fer molta burocràcia amb una cosa que no no hauria d'entrar a la burocràcia perquè són urgents jo quan no tinc per menjar o no tinc on dormir no em puc esperar dos mesos a tenir un sostre o dos mesos a menjar perquè mentrestant em moro i per tant és molt difícil de gestionar això correctament des d'una administració pública jo crec que els nostres assistents socials i per això els vaig agrair i per això els vaig agrair aquest dia estan fent molts esforços per atendre correctament tots els ciutadans i ciutadanes de Sant Just que necessiten que tenen aquesta necessitat algun cop a la seva vida perquè no són els altres aquells que ho necessiten sinó podem pensar amb nosaltres mateixos algun cop a la nostra vida ens podem quedar de cop i volta sense feina o ens podem quedar de cop i volta sense casa pel que sigui per un problema que s'ha caigut per un incendi per no sé què i on dormim i a més si tenim fills petits doncs aquestes persones corren a buscar recursos i els recursos poden ser un pis d'urgència que té l'Ajuntament que sempre estan ocupats i hem de correr si no hem de buscar una pensió i si no hem de buscar com donar els imatges i etcètera i aquestes persones fan un gran esforç per atendre aquestes persones a més són les primeres que atenen les persones necessitades les que els consolen els que els escolten les treballadores les treballadores socials però després el que succeeix és que han de fer molta burocràcia per demanar aquest ajut perquè això ha d'anar a tenir un tràmit perquè som una societat tan garantista que tot ho hem d'assegurar i hem de dir i hem d'aprovar-ho i hem d'assegurar que no donem els diners a qui no toca etcètera i a vegades els conflictes personals i socials no tenen espera i per això vaig fer la carta perquè em semblava molt important donar-los-hi escalf i dir-los que estem amb ells malgrat la dificultat que té aquest sistema que si no li donem una visió diferent és molt complicat m'he explicat bé sí gràcies Isabel també un parell de temes més s'acaba de provar també de provar de posar en marxa l'aplicació BitPaid per obrir els contenidors amb bluetooth des del PSC creieu que compleix les expectatives de la ciutadania considereu que encara està en fase de prova considerem que està en fase de prova sabem que el 20% dels ciutadans de Sant Jús ja se l'han descarregat però el 20% però a poc a poc jo que soc molt boomer a mi em costa no la tens sí la tinc posada però sí me l'he posat sí però a mi aquestes coses em costen però jo tinc 64 anys vull dir que a veure jo t'haig de és una edat jo t'haig de confessar Isabel tinc el mòbil i tinc la targeta al costat i utilitzo abans la targeta que el mòbil perquè realment és més pràctic l'aplicació potser serveix més per consult jo crec que quan hi agafem el tranquil potser ens en sortirem i bé també un últim tema Isabel des del PSC a les xarxes heu condemnat recentment l'aparició de cartells i de pintades a Sant Jús vinculades al missatge zona antifa heu reivindicat la necessitat de mantenir la confrontació política dins dels límits del respecte i la convivència en un post que vau fer al compte del Twitter com valoreu l'impacte d'aquests fets en la política municipal? Sí jo crec que potser alguns ciutadans no ho saben però la nit de dimecres de la setmana passada sí, de la setmana passada va haver-hi una sèrie de cartells i de i de pintades com tu has dit eh i van ser a bueno en alguns establiments alguns bancs i a la seu del PSC també eh a nosaltres a nosaltres ens sembla que bueno fer aquestes coses no porta enlloc l'únic que porta és a tenir malestar i estar en una situació de confrontació crec que les coses s'han de resoldre allà on toca la democràcia resoldre-les que és el ple que és en les comissions que és en les reunions que fem que és en demanar reunions i dir què és el que passa i quin és el malestar que tenim eh no sé jo crec que que dir-li a tothom que que és un un fascista és molt fàcil perquè les paraules i els papers ho aguanten tot però jo crec que no tothom és un fascista i que sabem qui són els fascistes i per tant hem d'anar molt en compte d'anar repartint d'aquesta manera coses i les hem de fer allà on toquen eh tothom té dret a presentar-se a les eleccions tothom pot eh acceptar o no els resultats però és allà on es resol la democràcia si no bueno és alliure no no és resoldre-ho per la meva banda i segon el meu criteri i això no és conviure en ciutadania en qualsevol cas han estat uns últims dies una mica mogudets pel que fa a temes de política local que bé també han arribat a fora de l'abast de Sant Jús no? Bé Isabel ho deixem en aquest punt gràcies per haver vingut a Ràdio d'Esvern una entrevista més tornarem a coincidir doncs d'aquí unes setmanes al mes ja a principis de maig doncs Molt bé Moltes gràcies Bon Sant Jordi Adéu