#436 - Entrevista amb Imma Periques: Entre l'Art, la Literatura i la Inspiració de la Vall d'Aran

Ara mateix són les 11 i 13 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esvern al magazín de matins La Rambla. Passem a fer l'entrevista del dia. Avui ens acompanya una dona amb una trajectòria força destacada en l'àmbit tan social com cultural. És la Imma Periques, veïna de Sant Just, presidenta de la Fundació Nou Xanfra i realment molt apassionada de l'art i la literatura. El 2018 va publicar la seva primera novel·la, Nocturn Aranès, que ha arribat ja a la tercera edició. I ara torna amb una nova proposta literària, que és Licor d'Aranyons, una novel·la publicada amb l'editorial Trípode, que va sortir publicada fa poques setmanes. És una història basada en fets reals entre una mare i una filla, entre la Vall d'Aran i Barcelona i a les dècades dels 50 i 70. Parlem amb la Imma sobre aquesta segona novel·la. Imma, benvinguda, ens fa il·lusió de tenir-te aquí. Hola, Núria, moltes gràcies per convidar-me. Bé, per començar, Imma, aquest títol tan particular, no? Licor d'Aranyons. Quin paper juga aquest licor o el títol dins de la novel·la? Bé, mira, la primera novel·la em va costar molt, molt, molt trobar un títol, no em sortia de cap manera. I, en canvi, aquest em va sortir de cop. I és que, bé, en la trobada de la mare amb la filla que ella havia abandonat, que ara m'estic anticipant als fets, però, bé, doncs hi ha un moment en què s'explica com a la Vall d'Aran es fa licor d'Aranyons. I, aleshores, sí, ho explica la Leo, que és la cuinera, que és un personatge que a mi m'encanta de la novel·la. I, a més, es basa en un personatge real i és tal com era de veritat. Doncs, el licor d'Aranyons, a més, em va fer veure a l'Arnau, al llibreter, que al primer llibre es deia Nocturn Aranès i aquest és licor d'Aranyons. Ah, mira! I tot és Aran. Sí, sí, de la Vall d'Aran. De la Vall d'Aran. O sigui que, bé, per casualitat, doncs, resulta que lliga molt bé. Escolta'm, Vall d'Aran, un lloc que torna a ser clau, no?, en aquesta nova obra. Què té aquesta valla, aquest lloc que et captiva, tu, com a autora? Bé, sempre m'ha captivat. Fa 67 anys que hi vaig anar per primera vegada i vam comprar una casa de poble, allà a la Vall d'Aran. Jo ja el coneixia perquè un tio meu, un tio avi, que també surt a la novel·la, doncs, l'havia descobert molts anys enrere. Era pintor, aquest senyor, i, bé, era com una espècie de paradís, de sanggrilar, eh? I, aleshores, jo no havia estat fins quan hi vaig anar per primera vegada i ens vam comprar aquesta casa. Però a mi em sonava com un lloc realment magnífics. A casa sempre hem sigut molt aficionats a la muntanya, però aquestes són muntanyes de les més difícils i ferestegues de Catalunya. I, bé, doncs... T'agrada el paratge, no? M'agrada i ha estat durant molts anys i ha anat molt sovint amb els fills petits, amb els fills més grans, amb germans, amb amics. I la veritat és que hem gaudit molt fent muntanya i ara, doncs, que en faig menys, mai n'he fet molta, eh? Però ara que en faig menys, doncs, poder conèixer la gent, els costums, cançons, poemes... Bé, doncs, tot això m'ha... T'ha servit almenys d'inspiració, no? M'ha servit d'inspiració i m'ha servit, no sé, d'enriquiment personal. Sobretot conèixer la gent, la gent autòctona d'allà, eh? Perquè en aquest moment hi ha molta gent vinguda de fora per tot el tema del turisme. I, de fet, aquest fet de conèixer gent autòctona d'allà, Imma, això també t'ha servit per escriure novel·les basades, no?, en fets reals d'allà. Sí, sobretot la primera, doncs, sí, és una novel·la, és una persona que jo vaig conèixer allà amb una vida molt, molt trista, molt difícil. i amb l'escriptura la meva idea era de canviar-li la vida. I jo crec que la primera part de la novel·la explica la vida tal com era per a aquesta persona i a partir d'un determinat moment, doncs, jo m'invento la resta de la vida pensant, ja era morta, eh?, quan la vaig escriure, pensant que jo tenia el poder de canviar-li la vida en aquesta persona i fer-la sentir més realitzada, més sentit de la vida i tot plegat. I en aquest cas és diferent, eh?, però també resulta que la protagonista és una persona de la Vall d'Aran. D'on és aquesta història? Perquè és la relació entre la Cecília i l'Amèlia, no? Són mare i filla? Bé, aquí resulta que la mare és l'Amèlia. Sí. La història real és que, i també es basa en una història real, és que la meva mare va contractar una noia perquè l'ajudés a l'estiu. Nosaltres érem molts germans, anàvem a una casa de pagès on hi havia també altres cosins i aleshores la mare va contractar aquesta persona sense adonar-se que estava embarassada i va tenir la criatura a anar a la casa. Ella no la volia, eren els anys 50, una mare soltera era un problema important, els pares com a mare soltera no l'haguessin acceptat. Jo situo en aquesta persona, aquesta història és real, però la mare venia d'un altre lloc, però com que jo em conec més la Vall d'Aran, la vaig situar a la Vall d'Aran. I una mica al llarg de la novel·la explico les raons per les quals aquesta persona no podia fer-se càrrec de la criatura. Déu-n'hi-do. En aquesta novel·la hi ha aquests temes de fons que parles, no, Imma? L'abandó, l'adopció, la maternitat. T'agradava o t'interessava explorar a través d'aquests personatges de l'Amàlia i la Cecília aquests temes? Sí, això és una mica el que pretenia. De dir, a veure, una persona que és abandonada, en principi no ho sabia, que era adoptada, i aleshores la seva mare s'adona d'aquesta filla que ella va abandonar però per una sèrie de raons molt alienes al seu voler, doncs aquesta noia la veu, la veu en una revista i pensa que seria interessant posar-se en contacte amb ella i ho fa. I aleshores, per una banda, és la relació entre mare i filla, una filla que se sent abandonada, una mare que no ha tingut més remei que abandonar-la, i aquesta noia que està adoptada dins d'una família molt benestant, doncs se'n va en un lloc a la Vall d'Aran que a la Vall d'Aran on coneix uns ancestres que són diferents, no? Però, per altra banda, ella té interès en conèixer els seus orígens. I aquesta és una mica la línia de fons d'aquesta novel·la. I, mà, parlem del procés d'escriptura. Quan te saps escriure, com és aquest procés per tu? És a dir, ets una persona que tens com molt planificat com escriure, et deixes portar per el que et van demanant els personatges, no? Com és aquest procés de posar-te, de seure-t'hi, de... Mira, jo, primer, tant en una novel·la com en una altra, la primera la vaig fer dins dels cursos que feien o que fan a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Aquesta no, aquesta l'he fet pel meu compte. La veritat és que he tingut l'ajuda de la Pilar Carseller, que ella escrivia el seu propi llibre i ens anàvem intercanviant... Opinions... Idees, opinions... Bé, ens hem ajudat en algun moment determinat en canviar coses, etcètera. Però, bé, ha sigut un reforç important en aquest sentit. Però la idea és que parteixes d'una trama, o sigui, de la idea que vols escriure i aleshores, doncs, penses en una sèrie d'escenes que et portaran a explicar en el lector el que tu tens al cap. Jo l'altre dia que vaig presentar el llibre a l'Ateneu de Sant Just, vaig explicar que com que no tenies prou espai a casa per fer un... Com et diria? Un escriptori o un... Una taula prou gran per anar a canviar les escenes d'aquí cap allà, doncs les escenes, que les tenia retallades, les vaig anar enganxant a la cortina de la sala amb agulles de cap, no? I aleshores podia treure una d'una banda i anar-la a posar a l'altra i anar intercanviant així fins que em va quedar la... La història, no? La història, com la volia explicar, perquè la història no s'explica com que comença avui i acaba al cap de dos anys, sinó que vas intercalant coses antigues i aleshores, doncs, com combinar aquestes coses, doncs, has de tenir-ho una mica... Et va bé tenir-ho visual, eh? Això et va bé. Això em recorda com a... Ima, com a... Quan la policia està estudiant els casos d'investigació que es pengen en un suro com... Com un procés d'investigació policial que pengen allà com els moviments que fan els sospitosos, les fotografies de les víctimes, una mica... Això és el que hauria d'haver fet, però com que no tenia el suro, doncs em va servir la cortina i em va anar molt bé. Bé, escolta'm, recursos, no? Recursos. Sí, sí, sí. T'has remogut emocionalment, Imma, aquesta història? Sí. Sí, sí que m'has remogut emocionalment, sí. O sigui que t'ha tocat, no? D'una forma o altra... Sí, jo penso que... Bé, sí. A més, per una situació particular meva, encara més raó, però, bé, al principi això ho deixem aquí. Val. Sí. Imma, sabem que també pintes. tu creus que hi ha alguna connexió, no? En la manera en com pintes i com escrius, no sé, potser la inspiració o la forma d'expressar-ho o de com et venen les idees al cap, creus que hi ha alguna mena de connexió? Mira, hi ha una connexió que jo no en soc gent conscient, gens conscient, però hi és, i és que resulta que jo faig moltes descripcions, sobretot descripcions de natura, a la novel·la. Llavors, això està molt connectat amb el treball que fas visual per pintar. O sigui, primer veus, estudies o deixes emportar, per l'entusiasme d'uns colors, d'unes formes o d'un paisatge determinat i després el pintes, no? Doncs, una mica, aquest treball visual, a part de que jo he sigut una lectora del Pla, del Josep Pla, i el Josep Pla fa unes descripcions i fa servir uns adjectius preciosos per explicar els colors que veu en els espais geogràfics i això. Jo crec que entre les dues coses això m'han influït molt que a l'hora d'escriure, doncs, miro molt, escric molt, eh? L'entorn, les persones, els paisatges, els colors, les llums, i això em diu, bueno, m'agrada. És una forma que has agafat com teva, no?, també, d'alguna forma. I em sembla que em surt bastant bé. Molt bé, bueno, està bé reconèixer, no?, si veus que et surt bé. No, no, no tots són mediocritats. Imma, què t'esperaves tu que, per exemple, amb Nocturn Aranès, que el llibre tingués bona acollida perquè ja hi ha tres edicions? T'explico la trampa. La trampa? Sí, t'explico la trampa. A veure, quina trampa? Resulta que jo tinc una família immensa. I tinc molts amics. I aquests no són crítics. Simplement, ho ha escrit la Imma, doncs ho hem de tenir. Bé, però igualment se l'han comprat, no? Se l'han comprat, no, no. Ara, bromes a part, doncs sí, ha tingut èxit. I la meva il·lusió és que se'm pogués fer una pel·lícula. I ara l'envio cap a Sud-amèrica un amic de la meva filla que es dedica precisament a fer cine perquè està interessat. No sé què en sortirà, però ho intentarem perquè m'encantaria molt veure-ho. Molt bé. Quan escrius novel·les, parles amb testimonis, investigues en èpoques passades, hi ha alguna part de recerca? Sí, sempre hi ha. En el primer llibre, realment vaig estudiar molt, vaig llegir molt sobre el pas dels jueus pels Pirineus. I tinc molta bibliografia i, a més, molt interessant, molt commovedora, no? En aquest segon, he intentat més veure i he parlat amb alguna incidenta social a veure què passa amb les persones adoptades si realment tenen interès de relacionar-se amb les mares o amb la seva família, no? Per veure una mica com funciona això, quins sentiments desvetlla. I la veritat és que jo crec que és un tema bastant complex, que fins ara, a vegades, ni sabien tan sols que eren persones adoptades. Després, aquí, hi ha hagut molt més obertura en aquest sentit que un nen adoptat des del primer dia sap que ho és i ho va païnt amb més tranquil·litat que, de sobte, sapiguera-ho a través d'uns amics d'escola, com és el que passa amb aquesta nena que jo retrato, no? I, aleshores, doncs, clar, cada cas cada cas depèn. En general, el sentiment d'abandó i ara ho dic com a novel·lista, no ho dic com a psicòloga, perquè no, eh? El sentiment d'abandó és un sentiment que no t'abandona. Bé. I que et fa sentir, doncs, diferent de les altres persones i més dèbil, d'alguna manera, més vulnerable. Aleshores, al trobar-te amb els pares, normalment, els pares que t'han deixat ha sigut perquè s'han trobat en circumstàncies complexes i, normalment, els dents adoptats, normalment, van a parar amb famílies que tenen més seguretat, més estabilitat, més base, no? Sí. I no és fàcil. I no és fàcil. algú ho ha fet, jo no tinc massa experiències en aquest sentit, però crec que és una cosa complexa. Clar, i més tenint en compte que el llibre no és potser el mateix, no?, l'adopció ara que l'adopció en els anys 50. Els anys 50, imagina't. Per això, que clar, tot això també s'ha de contextualitzar en l'època. I per acabar, Im, explica'ns com va anar, com vas viure el moment de la presentació de la novel·la a l'Ateneu de Sant Just davant del públic i acompanyada de dos grans dones d'aquí del poble com són la Pila Carceller i la Marta Balada. Sí, bueno, anava sobre segur. Anava sobre segur, no com aquí, no?, que t'hem deixat els lleons. A mi m'han deixat aquí sola i abandonada. No, jo crec que va ser, va ser molt familiar, molt simpàtic, bueno, vam poder parlar de la novel·la molt, molt, molt familiarment, molt, molt, vull dir, que no va ser una, una exposició, una presentació d'un nivell intel·lectual, de dir, bueno, escoltes, que això és el descobriment, jo què sé, no?, sinó que va ser, doncs, bueno, amb família, no?, molt familiar, jo m'he trobat molt, molt de gust, la veritat és que aquest poble és una delícia i... Home, tens molts seguidors. I tinc, eh que sí? Doncs, no, va ser molt fàcil i jo m'he trobat molt, molt de gust i vaig explicar alguna, alguna intimitat i, bueno, i és com si estiguéssim fent aquí una tertúlia de 10 o 12 persones i la veritat és que eren molts més, però, bé, tinc entès que es va explicar inclús com es fa el licor de l'anyons, o sigui, que ens vam posar en termes ja també culinaris i tot. la Pilar la Pilar va aixecar el nivell, va relacionar com a salt i cortes de l'anyons amb com es crea una novel·la, no? I, i bueno, s'ho va treballar bé, s'ho va treballar bé la Pilar. Doncs, Imma, enhorabona amb aquesta segona novel·la, t'anirem seguint la pista amb totes les creacions que facis, ja sigui de pintura o inclús amb més novel·les, eh?, per les que puguin venir en un futur. Sí, sí, m'he compromès avui a començar la tercera. Sí? Ostres! Avui m'he compromès. Els dilluns sempre és dia de propòsits, eh? Exacte. Molt bé. Perfecte. Imma, moltes gràcies per venir a l'emissora i que vagi tot molt bé. Bona setmana. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu, bona setmana. Adéu.