#44 - Entrevista al club d'envol de Sant Just: objectius, reptes i impacte de la pandèmia

Vinga, doncs seguim ara amb la roda d'entrevistes a l'esport local de Sant Just. Fa setmanes que estem fent entrevistes als clubs esportius i hípiques del municipi per fer valoració de l'actual temporada 2021-2022. I avui els toca el club d'envol de Sant Just i per això tenim al telèfon a un dels jugadors, el Sant Just Teng, Aitor Companion. Saludem-lo doncs. Bona tarda, Aitor. Bona tarda, Núria. Doncs bé, explica'ns una mica, primer de tot, en quin equip jugues de club, quants equips hi ha, quant sou a l'envol? Doncs som poca gent, la veritat és que a l'envol Sant Just ara mateix tenim només l'equip sénior, amb 14-15 jugadors, i no tenim base. Malauradament, estem treballant per aconseguir-ho, perquè fa temps que treballem i no acaba de sortir, i doncs res, això, al final, mira, acabem fent la mateixa crida de... Si us agrada l'envol, si voleu provar-ho, si teniu nens i voleu formar un equip, que sou de Sant Just, us poseu en contacte amb nosaltres, perquè tenim ganes, tenim ganes de créixer, perquè de moment, ja et dic, només som 15, som un equip, un sénior, però bueno, mira que tant, ja ho comentarem, però de moment no ens acaba de anar malament. Bueno, escolta'm, doncs això precisament veníem a parlar una mica amb els objectius i els reptes que vau començar a inici de temporada, i en quin punt esteu ara, podríem dir que ja hem passat l'Equador de la temporada. Una mica explica'ns aquestes victòries, va. Sí, l'Equador és tal qual, perquè la tercera catalana d'envol, on juguem, tenia una primera fase, amb deu equips a cada grup, i els cinc primers de cada grup jugaven per les cents, i els cinc de baix, diguéssim, jugàvem per no baixar a la quarta catalana. Llavors, l'objectiu prioritari de l'any era, durant aquest primer tram de temporada, quedar entre els cinc primers per jugar per les cents. Això ho vam aconseguir per una setmana, vam guanyar a casa el castell visual i ens vam classificar entre els quarts, crec, el quart del nostre grup de tercera catalana, i ja hem començat a jugar les fases de cents, i per tant, el primer objectiu de la temporada està solit. Molt bé, escolta'm, doncs fantàstic i felicitats, eh. Gràcies. Entenc, llavors, que esteu jugant a tercera catalana. Com és el nivell que hi ha en aquesta competició? Bueno, comptant que quarta catalana és la categoria més baixa de l'envol català, doncs, terceres, estaria un graó per sobre. Aviam, no és, diguéssim, un envol de primer nivell, però bé, aquí tenim... està ple de filials, d'equips que tenen, això, més equips i tenen algun filial a tercera catalana, o equips com el nostre, que bàsicament són equip d'amics, de col·legues, que al final juguem, òbviament, per competir, però també per passar-ho bé, fem un parell d'entrenaments a la setmana, i això, tercera catalana és això, gent jove i gent ja més catalana, que al final juguem per passar-ho bé. òbviament, l'objectiu, si es pot, seria pujar a segona, però a la tercera estem molt fets de la categoria, i bé, no és un gran nivell, però bé, aquest any estem competint bé, i la veritat és que estem contents, i per ara ens va força bé. I com feu els entrenaments, aquí el feu a la Bona Aigua? Sí. Com funciona, sí? Sí, sí, entrenem un parell de dies, dimarts i dijous, a la Bona Aigua, comencem a entrenar tres quarts de deu, diria, sí, tres quarts de deu, i això, un parell d'entrenaments a la Bona Aigua, i al cap de setmana partit. I els 14-15 que formeu part d'aquest equip sènior sou Sant Justencs? La majoria sí, però tenim gent de Barcelona, perquè ja fa temps, fa potser 12 o 13 anys, es van ajuntar els que eren el sènior de Sant Just, que allà s'han retirat de la majoria, amb un equip de Barcelona, van ajuntar els dos equips, van jugar els dos equips, van anar a ajuntar i van venir Sant Just. I per això tenim els que queden, alguns de Barcelona i gent de Sant Just. També tenim un jugador de Córdoba, que treballa a Barcelona, que el vam buscar una mica de xiriba, però mira, aquest ja és un Sant Justenc de pro. I per què creus que l'envol costa de calar entre la gent jove de Sant Just, que és que hi ha molta oferta esportiva a Sant Just amb altres esports? Home, sí, al final vam intentar-ho, fa tres o quatre anys, fent unes classes d'educació física a l'institut, però què passa? Hi ha molts nens de Sant Just, la majoria, van anar a jugar a l'Atlètic Sant Just de futbol, la gran majoria, que té un planter enorme. Aquí hi ha molts nens que ja juguen a l'Atlètic. Després hi ha el bàsquet, que també és un punt més popular que l'envol, no només a Sant Just, sinó a gairebé tot Catalunya. I bueno, ens està costant. Potser no hem treballat tot el bé que hauríem d'haver treballat, si voldríem tenir una base de jugadors o jugadores joves, però hi ha molta competència amb el futbol sobretot, i també amb el bàsquet i altres esports, sí. Clar. I a nivell de la pandèmia, com us ha afectat en el club? És a dir, entenc que vau haver de parar entrenaments, partits, com us heu incorporat? Heu notat que, per exemple, hi ha més baix ànim, o a nivell de llave sanit mental també, això us ha afectat a vosaltres? No, jo crec que no. Ens va afectar, jo crec, quan ens van aturar els entrenaments. És a dir, més que la competició, quan ens van suspendre els entrenaments, sí que ho comentàvem, que ho trobàvem molt a faltar. Molt a faltar. I quan ens van deixar tornar a entrenar, la veritat és que eren uns entrenaments, bueno, a una hora una mica estranya per nosaltres, a les 7 o les 8 del vespre, a la pista descoberta del Montserrat, bueno, era una mica estrany, però la veritat és que en teníem moltes ganes, el fet de deixar-nos sense entrenar va ser un pal molt gros. Després vam tenir una època d'entrenaments, així una mica, per tornar a agafar ritme, però, ja et dic, a una pista que no era la nostra, a un horari molt estrany, i la temporada passada va ser molt estranya, però vam acabar força bé, jugant una final de copa que malauradament vam perdre, i aquest any ja ha sigut completament normal. Jo aquest any, per mi, ja és normalitat absoluta, quan l'embol. Perquè heu perdut gent pel camí, és a dir, jugadors que s'hagin baixat del carro, per dir-ho així? Una baixa, però no per pandèmia, sinó per un jugador que va tenir una oferta d'un altre equip, d'una categoria més alta, i jo baixi i marxa. Perquè tu, Aitor, quants anys fa que formes part del club i què és el que et va motivar a practicar aquest esport? Igual porto quinze, quinze anys. Perquè ens vam formar, sí, hi havia un equip sénior només, això fa quinze anys, i volien una base, tal com nosaltres ara, i uns quants de la classe de l'institut vam, segons d'això, vam decidir començar a jugar en bol, i això vam començar amb tretze anys i la majoria fins ara, fins ara, quinze anys. Perquè en alguna època de més antiga, anys anteriors, sí que hi havia més jugadors en el club, és a dir, hi havia hagut més d'un equip sénior? Sí, sí, de fet, l'època gloriosa de l'embol senyor és a principis dels anys 90, finals dels 80, principis dels 90, que hi havia l'equip sénior i també hi havia equips de cadets juvenils i també hi havia línia femenina. Hi havia un parell d'equips femenins. Crec que hi havia el sénior femení i algun equip base femení. Això als anys 90, 91, 92, aquella època. Què va passar? M'imagino que per coses, diguéssim, que es va deixar de treballar tot el bé que s'havia treballat aleshores i des d'això, des dels 2000, dos mil i algú, venim una mica... amb aquest tema està complicat, el tema de la base està complicat perquè nosaltres vam ser l'última base i estic parlant que som séniors des de fa pràcticament 10 anys. Fa pràcticament 10 anys que no hi ha equips base. Clar, al final, 10 anys fa pensar que, òbviament, hi ha una manca de nens o nenes, però també hi ha un error de treball per part nostra que no hem sabut com gestionar bé aquest tema. Bueno, ara consultant aquí també les xarxes socials, haig de dir que us heu posat a Instagram i que l'escut del club ha estat fa pocs mesos renovat. És nou. Sí, tenim un company que li agrada fer aquestes coses i de manera totalment altruista va dir eh, estic proposant un nou escut, l'he fet i ja, bueno, estem començant amb les proves d'impressió. De fet, un parell de jugadors ja tenen la samarreta que és igual que la que portem, però amb l'escut nou. Vale. Molt bé. Molt bé, molt bé. Bueno, ha estat d'anar treballant a poc a poc, no? També he de donar a conèixer l'embol al poble, entenc que és difícil també a vegades encarregar-se de tot quan només hi ha un equip i és molta feina fer i, a més a més, els entrenaments, els partits, per tant... Sí, la feina ja de cadascú de nosaltres, sí, el que passa que és això, sí, si aconseguíssim treure ni que sigui un equip de nois o noies de 12, 13, 14 anys, m'imagino que ens implicaríem tots per... com van fer els jugadors de les zones que ens van fitxar nosaltres, entre cometes els que van crear l'equip de Caets, que érem nosaltres, tothom donaria un cop de mà. És a dir, això, insisteixo, si algú escolta l'entrevista i té fills o filles que els agradin molt, que els interessin, al final és un esport popular, l'esforç espanyol últimament té èxit, el Barça és el millor equip del món. També hi ha equips de Catalunya molt bons, Granollers o esta primera divisió. Si hi ha algú que l'interessi, sisplau, que ens truqui, que ens facin contacte per nosaltres en les xarxes, el nostre Instagram va rebaixar-se en just i nosaltres estem disposats, molt disposats a crear una base d'envol al poble. Doncs res, amb aquest missatge d'obrir mires i d'aconseguir també treure gent que practiqui aquest esport i tots, si et sembla, ens acomiadem. I res, us desitjo molta sort per als propers partits i a mantenir-se en aquesta línia, d'acord? Gràcies, Núria, gràcies a vosaltres. Vinga, que vagi bé, adeu! Adeu!