#444 - Entrevista a Joa Alexander: ‘Una dona qualsevol torna a casa’

Ara són gairebé un quart de dotze del migdia, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és la Rambla, el magasin de matins, i avui tenim el plaer de rebre una convidada que és escriptora, guionista, columnista d'aquí de Sant Just. Estem parlant de Joa Alexander, que ens acompanya avui per presentar-nos el seu darrer llibre, Una dona quan se vol tornar a casa, editat per Column Edicions i traduït també al castellà amb el títol original Una mujer cualquiera vuelve a casa, publicat per l'editorial Al Revés. Són un recull de relats intensos, foscos, també hem pogut llegir en alguna sinopsi o en alguna crítica que hi ha gir inesperats, una obra que no deixa indiferent i que confirma també una altra vegada l'habilitat narrativa de Joa Alexander. Benvinguda aquí a Ràdio d'Esvern. És un plaer, després de cinc anys, més o menys, de tornar-te a tenir aquí els micròfons. Sí, què tal, com esteu? Ja tenia ganes de tornar a veure-us. Aquest nou llibre, Joa, una dona qualsevol torna a casa, arriba després d'una trajectòria bastant consolidada amb títols com Extranyes Criatures, L'hivernacle o l'últim, Palace i Héctor. En què s'emmarca dins d'aquesta evolució com a escriptora, aquest nou llibre? Bé, doncs, la veritat és que per mi ha estat una aventura absolutament novedosa perquè jo fins ara havia escrit sempre novel·la i, de cop i volta, sense plantejar-m'ho, he escrit un llibre de relats, que era una disciplina que a mi, doncs, mai m'havia cridat gaire l'atenció ni he estat lectora de relats, però em van donar l'oportunitat de fer-ho, no? Em van encarregar d'escriure un conte, un relat, i jo vaig acceptar, després de molt pensar-m'ho, afortunadament vaig acceptar, i vaig quedar tan satisfet amb el resultat i amb el procés d'escriptura que vaig dir ostres, aquest format m'encanta, m'encanta. I vaig decidir escriure un llibre sencer de relats. Creus que es conserva el teu estil? Creus que sí que aporta alguna cosa nova? Sí, sí, sí, totalment. Totalment, perquè aquest format, clar, et permet incloure moltes més coses, és a dir, si tu simplement estires una trama en 150 pàgines, és a dir, fas una novel·la, al final no et pots sortir d'aquí, no? Has de continuar amb la història, amb els mateixos personatges, més o menys, tal. En canvi, cada relat és un món nou. Llavors, comences de zero a cadascú. I cadascú necessita un to diferent, una manera d'explicar-se diferent, els personatges no tenen res a veure els uns amb els altres, és com començar un llibre cada vegada, no? I et dona molta llibertat, sobretot a les persones que, com jo, tenim molta imaginació, o el cap ens va a mil per hora, no? El que avui potser diria en TDH, no ho sé, però aquest format ens va molt bé, perquè no ens avorreix. I podem desplegar totes les nostres personalitats, no? Doncs ara vull escriure d'una manera més concisa. Aquí no, aquí necessito, doncs, un llenguatge molt més àgil. I, clar, tens 10-12 relats en els quals pots posar-hi de tot. Si compares aquella primera novel·la, no? Extranyes criatures, publicada potser fa més de dues dècades, amb el que escrius avui, diries que ha canviat alguna cosa? Veu narrativa? Potser la teva manera de mirar el món? O no? O creus que no hi ha hagut gaires canvis, potser? La meva manera de mirar el món? Absolutament. Absolutament. Perquè, clar, jo tenia 19 anys quan vaig escriure a Extranyes criatures i, bé, era en altres temps i jo era una altra persona. Al final, doncs, era molt més immadura i no havia viscut, no? No havia gairebé començat a viure, no? I en qüestió d'escriptura jo crec que ha canviat perquè vas evolucionant, llegeixes, no? Aprens moltíssim, aprens moltíssim, però la base és la mateixa. Jo ja de molt joveneta ja vaig tenir la sort de descobrir els escriptors que serien clau per mi com a escriptora allà en el futur, no? I no m'he desviat d'aquest gust, d'aquest tipus d'escriptor, no? Per tant, a sobre d'aquesta base que ja tenia a Extranyes criatures doncs he anat evolucionant, sí. De quins escriptors ara estem parlant? Si ens en pots dir algun així com de referent. Sí, sí, a mi sempre m'agrada recomanar escriptors perquè bé, a més són clàssics però no els clàssics que són els més coneguts, no? M'agraden molt a mi els escriptors que tenen una veu pròpia molt acusada. És a dir, tu llegeixes dues frases, les dues primeres frases del llibre i saps qui són. I això és molt difícil d'aconseguir. Llavors, jo vaig començar descobrint escriptors com a Jacques Kerouac, per exemple, que és molt conegut per la novel·la El Camino, però a mi m'agrada molt més Los Subterránios, Henry Miller, que era un tio molt, molt, molt innovador, Faulkner, per exemple, que tots aquests tres, per exemple, estaven per davant, anaven per davant de la seva època. Eren moderns? No. Lo següent. Vull dir, podrien escriure ara i continuarien sent supermoderns. I més endavant ja vaig descobrir escriptores com la Marguerite Duràs, que també estava piradíssima, m'encanta perquè era ella mateixa sempre. La Yasmina Reza, podria ser l'única escriptora viva, potser, que admiro. És francesa. Agatha Christophe té un gran llibre, El Gran Quadern. El Thomas Bernhardt, us el recomano, sobretot un llibre que es diu El malaguanyat, el malogrado. Gent així. Parlem d'una mujer qualquiera que vol ve a casa i dels seus personatges. Gairebé totes les víctimes són homes joves, les assassines, dones, com funcionen els personatges en aquest llibre? Doncs com que el conte que em van encarregar a escriure havia de tenir una protagonista assassina, dona, vaig decidir continuar escrivint i conservar això com a fil conductor, però no com a reivindicació política ni res d'això. Jo soc feminista obertament, però el meu feminisme no va tenir res a veure amb aquest llibre. Simplement em va agradar que la temàtica fos aquesta. Llavors, totes les assassines, a cada relat hi ha una assassina que és una dona, una dona més aviat de mitja edat, com jo, i les seves víctimes són homes joves. Per què són homes joves? Perquè sí. O sigui, simplement, clar, a veure, ets una escriptora, no? Llavors, clar, t'has d'imaginar la víctima com algú atraient, no? Algú, no sé, que tingui un encant especial. Doncs, clar, penses en nois joves, no pensaràs en un cinquenton barrigudó, no? Amb tot el meu respecte cap als homes de la meva generació. Sou encantadors i tal, però al final una assassina, una tia així, què busca? La vida real passa el mateix, els assassins què busquen, no? Doncs nois joves, no? Innocents, o sigui, la innocència, i alhora aquesta aura de no conec el món, no? Exacte. Doncs, amb les dones del meu llibre, el mateix. Les dones, a part... Les assassines, a part de ser dones, tenen algun altre punt en comú entre elles? No. La veritat és que cadascuna és molt diferent de l'anterior. I tampoc és intencionat. Jo no... Quan escric no em faig fitxes ni plantejo abans què escriuré. sóc molt, molt espontània i em vaig donar compte que són molt diferents entre si. Hi ha des d'una professional de l'exèrcit en un país àrab fins a una professora de matemàtiques, una fan d'un equip de futbol de 16 anys, una mestressa de casa... Són molt diferents i maten per circumstàncies diferents. A tu, aquest, aproximament a la mort, t'ha fet remoure alguna cosa emocional? Has hagut de recórrer vivències teves en torn, bueno, aquests llocs potser més foscos? O t'hi has aproximat d'una forma que, bueno, t'has quedat una mica al marge perquè no t'afectés? No, no, no m'he implicat en absolut. De fet, m'ho he après en sentit de l'humor. En sentit de l'humor i com una aventura. Per què? Perquè és cert que al final un assassinat a la vida real és una tragèdia immensa. O sigui, la gent, hi ha gent, hi ha lectors que els hi han matat algú. I això, escriptors de novel·les o escriptors de sèries que estan molt de moda ara tot això, no? la novel·la criminal. El true crime, no? Sí, no? No ho tenen en compte, tampoc. Però hi ha gent amb la qual ens creuem pel carrer que els hi han matat els fills, que els hi han matat el pare, que els hi han matat, no? I s'ha de tenir una distància i un respecte perquè convertir això en un entreteniment també té tela. Això sí que m'ho vaig plantejar mentre escrivia, no? Hem de pensar què estem fent, no? Perquè per nosaltres és un divertimento però en realitat estem parlant de coses molt serioses, no? Clar. El projecte original està escrit en català o en castellà i com decideixes, no? La llengua d'escriptura d'un projecte vas canviant en funció del tema o del conte? Fins ara sempre depenia del llibre que estigués llegint. Si estava llegint un llibre en català doncs m'inspirem en català i si no doncs en castellà. Soc absolutament bilingüe i no tinc cap problema amb això. En aquest cas com que se'm va encarregar un conte en català vaig continuar escrivint en català i després ja les meves representants van buscar la manera de traduir-ho de traduir el llibre en castellà i vaig tenir la sort de trobar un editorial al revés que l'ha publicat en castellà. Molt bé. tot el tema del procés creatiu de l'escriptura tu com com te'l prens jo a l'hora d'escriure un llibre no? Tens algun lloc concret tens alguna tècnica o... Jo escric per desesperació perquè no tinc res més en aquell moment. Sí, sí. És algú o sigui jo no vull escriure és la vida que em demana que escrigui en sèrio. Llavors clar arriba un moment en què penso mira has d'estar agraïda perquè hi ha molta gent que vol publicar llibres i no aconsegueixen i tu no és que no vulgui m'encanta publicar llibres m'encanta però el procés d'escriptura se't fa feixuc és és un infern és un infern o sigui ara en aquest últim llibre sí que he après a en alguns moments en alguns contes a disfrutar molt però també és una emoció molt extrema o sigui de dir ostres que guai estic aquí dintre d'aquest compte és brutal o sigui estàs com jo crec que en aquest moment t'analitza un psicòleg o un psiquiatre i et tanca llavors clar a nivell mental per mi és tan extrem estar dintre d'un d'un procés d'escriptura que acabo esgotada jo vaig acabar d'escriure aquest llibre ara farà gairebé un any encara em faltaven les correccions i tal però el que és escriure gairebé un any i m'estic recuperant ostres sí encara m'estic recuperant encara quan em parla en Déu per què no comences un altre sempre hi ha gent esperant que torni a escriure dic ara mateix no podria o sigui realment és un procés que et treu com molta energia o el que li dediques a molta energia també mental molta sí em xucla tota l'energia mental totalment sí ostres suposo que no tots els escriptors o escriptores ho deuen viure de la mateixa forma no perquè si no és no no no ja he parlat amb alguns i no què va hi ha alguns que és com una teràpia i tot per ells i m'encanta perquè jo escric quan tal jo penso m'hora de Déu però perquè potser en el sentit de no sé de posar-t'hi et demanes vull dir suposo que ets perquè molt autoxigen o molt molt molt jo sempre dic que l'escriptura és un esport d'elit del nivell del cervell per mi llavors a mi m'agrada molt l'esport m'agrada molt el futbol m'agrada molt el tenis i m'admirajo molt amb els esportistes del nivell si tu fas algú que has nascut per això perquè se't dona molt bé com a mínim has de ser dels millors sempre has de fer-ho és com si el Barça surtis a jugar i digues bueno surto per jugar per disfrutar com a teràpia no tu has de guanyar tio saps llavors ho aconseguiràs o no però la teva actitud ha de ser aquesta jo tinc la sort que soc escriptora i no he de escriure no he de guanyar una Champions cada any ells sí jo puc descansar uns anyets però m'ho prenc així i acabo rebentada però el resultat per als lectors és genial quan et diuen ostras quan et donen el feedback fas uau menys mal suposo que la recompensa deu valdre perquè si no la balança queda desequilibrada potser li dones moltes voltes als contes en aquest cas en aquest últim llibre que quedin rodons és a dir són contes que quan els acabes de llegir el lector queda com quina sensació creus que els hi queden als lectors no? doncs mira jo quan els escrivia sí sempre busques doncs una bona manera de tancar jo crec que soc una escriptora a la que se li donen bé els principis i els finals tot el que va enmig és el que més en costa però el lector m'ha donat una resposta que jo no m'esperava per exemple sempre m'han dit això ostres és que tens uns girs super super inesperats i al final no me l'esperava jo clar com a escriptora ja me l'esperava i aquesta sensació de sorpresa jo no la tenia no? i bé veig que sí que la gent es sorprèn i a mi m'ha sorprès que es sorprenguin no? molt bé per tant entenem que el to del llibre combina una mica el dramatisme amb aquest humor no? potser una mica més especial has intentat trobar aquest equilibri t'ha estat difícil trobar aquest punt d'equilibri o és per això que ens deies no? de mantenir el respecte i tampoc no passar la ratlla no? sí no, no m'ha costat trobar l'equilibri perquè jo crec que ara que em preguntes potser és perquè tinc un sentit de l'humor bastant negre bastant llavors sempre hi ha situacions que et donen et porten a fer una mica a portar aquest sentit de l'humor una miqueta no a tots els contes evidentment hi ha alguns que són esgarrifosos ara estic recordant no confonguis les paraules que té un final molt així monstruós i tal i d'altres però sempre hi ha sempre hi ha alguna situació que pot ser molt xunga però que alhora dius ostres és tan xunga que et rius a l'últim conte l'assassina és una nena de 13 anys i l'estan interrogant dues dones una policia i una psicòloga i la nena comença a fer-li bullying a la policia perquè veu que ja li havien fet bullying segur al llarg de la seva vida a aquesta dona i comença a fer-li bullying d'una manera i jo mentre ho escrivia reia pensant que cabrona saps quin horror i el bullying és una cosa que jo he patit a casa meva amb la meva filla a l'escola o jo quan era petita no a l'escola però socialment sí i és impardonable però bueno jo crec que la distància un llibre o una pantalla t'aporten una distància i un espai en el qual tu pots treure tot això tens marge sí sí no sé si és positiu o negatiu però bueno és el que és sí i el títol no? una dona qualsevol torna a casa sí estava escrivint ja el setè conte crec que al final ara és el vuitè perquè vam canviar una miqueta l'ordre el de el de la francotiradora síria l'estava escrivint i ja la primera o la segona pàgina estava escrivint em va sortir una frase tornaré sortiré d'aquí i tornaré a casa seré una dona qualsevol que torna a casa em va sortir aquesta frase i vaig dir uau m'agrada molt serà la frase del títol del llibre del llibre sí va ser molt natural que bé sí i ja per anar acabant Joe recentment has fet el cafè literari a l'ataneu sí no? i també presentaràs el llibre a la biblioteca Joan Margarit en uns dies sí el dia 22 com està sent la repuda del llibre aquí a casa teva Sant Just no? molt bé bueno ja sabeu tots que Sant Just sempre aposta pels artistes locals i bueno tenim som una meravella som un exemple no? tenim mil mecanismes implica tothom és increïble jo animo els escriptors i els artistes que vinguin a viure a Sant Just d'Esvern perquè aquí trobaran altaveus i molta gent interessada en el que fem sí molt bé doncs Jo ha estat un plaer tenir-te avui aquí als Estudis de Ràdio d'Esvern gràcies per compartir el teu món literari amb nosaltres i doncs com ha dit la podeu acompanyar en persona el dimarts dia 22 d'abril crec que és a les 7 de la tarda sí a les 7 a la biblioteca Joan Margarit on conversaràs em sembla que amb Charo González sí és una crac la Charo la Charo González sí per tant res més molta sort i molts encerts que segur que els tindrà Jo i ja sabeu si no sabeu quin llibre comprar per Sant Jordi doncs teniu el de la el de la Jou gràcies i que vagi bé a vosaltres a vosaltres a vosaltres a vosaltres a vosaltres a vosaltres a vosaltres a vosaltres a vosaltres a vosaltres agressions a vosaltres hei a vosaltres a vosaltres a vosaltres a vosaltres