#456 - Formació Professional Dual a Sant Just i Ple Municipal: Escoles Bressol, Habitatge, Finances, Participació i Memòria

Són les 11 i 13 minuts, comencem l'entrevista del dia, que avui serà política. La convidada a l'emissora, avui dimecres, és la portaveu del grup municipal del PSC de Sant Just, la regidora Isabel Dardé, amb qui tractarem alguns dels temes de l'actualitat del municipi. Isabel, molt bon dia. Bon dia. Doncs vinga, parlant d'actualitat del municipi, començarem parlant d'una jornada a nivell comarcal que es va produir ahir aquí a Sant Just, una jornada sobre formació professional dual, en la que es tractaven canvis i oportunitats que hi havia en aquest tipus de formació, que és força nova. Com va anar, Isabel? Suposo que com a regidora en acció social o en empresa i ocupació hi vas assistir. Sí, realment és una jornada que hem dissenyat des de fa tres anys, la primera va ser l'octubre del 23, la segona l'octubre del 24, i aquesta l'hem canviat el maig del 25 perquè els centres i les empreses ens van demanar que com que fem networking al final de la jornada, que el que vol dir és que les empreses i els centres s'asseuen en una taula i parlen de compartir aquests alumnes per fer pràctiques a les empreses, doncs ens van demanar que com que ho han de tenir tancat al setembre, però si ho fem al maig els hi va molt millor. En tot cas, totes les tres vegades que ho hem fet ha estat un èxit, aquesta ja ha estat un èxit més gran perquè hi havia 109 inscrits i hi van assistir 97, per tant és moltíssim, a més va ploure i molta gent diu que estava tot col·lapsat... Sobretot qui va participar? Van participar 35 centres docents, instituts d'EFP, de la comarca i sobretot també de Sarrià-Sant-Gervasi. Suposo que l'estat han tocat estan molt interessats i n'hi ha forces. A més, Sarrià-Sant-Gervasi és un districte de la ciutat de Barcelona que és el districte més dens d'Europa pel que fa a l'escolarització. Hi ha més alumnes i això és una cosa, suposo que històrica de Barcelona perquè era el lloc on hi havia cases més grans per poder construir espais més grans. També van venir 19 empreses, empreses grans, també van venir la SEAT per exemple, van venir 7 fundacions i van venir 8 de l'emissió pública o de patronals. El programa era molt interessant, o sigui, de les 9 fins a les 12 vam participar el conseller del Consell Comarcal, l'alcalde... Després va venir el secretari general d'EFP del Departament d'Educació, que això és una cosa molt important perquè és la primera vegada que a la Generalitat hi ha un secretari general d'EFP. Bé, fins ara això estava inclòs en una direcció general, fins i tot en una subdirecció, però el govern de la Generalitat hi ha pogut donar una importància perquè cal donar una empenta forta amb això. Jo crec que culturalment en el nostre país estem canviant el concepte de l'EFP. Fins fa 20 anys... Es veia com una educació mal dit de segona, no? Sí, dels que no havien pogut superar alguns estudis, dels que no els agradava estudiar i se n'anaven a fer feines manuals, no? I en canvi, per exemple, és una formació que en països molt industrialitzats i que tenen èxit, com Alemanya, té un prestigi molt alt, semblant a la universitat. I en canvi aquí no la té. I per tant, ara, darrerament, suposa també que en el nostre país hi ha molta més feina, anar a la universitat és molt car, molt feixuc... I que es volen recuperar també feines que realment sense la formació professional no es poden fer. Sí, no, i també que té èxit, perquè quasi tots els alumnes que surten de la formació dual, això el secretari ho va insinuar i no ho va dir-ho, perquè va dir que les dades les tenia pel d'aquí 15 dies i no les podia donar encara. Quasi tots acaben tenint feina, perquè clar, són alumnes, què vol dir formació professional dual? Són alumnes que estan tant al seu institut com a una empresa, des del principi. I aprenen en els dos llocs. No és allò que succeïa abans, que els alumnes passaven un any o dos anys aprenent unes coses teòriques a l'institut, teòriques entre cometes, però només estava en l'institut, i després accedien al món laboral. Aquí no, des del primer moment estan en una empresa i aprenen un ofici. I a més saben el que és una empresa, com s'ha de treballar, quins són els ritmes... I l'empresa també els coneix amb ells, i aquest és el gran avantatge, que l'empresa diu, oh, podem invertir en aquesta persona. Va ser molt interessant perquè va parlar a la taula rodona també, el cap de recursos humans de l'empresa de Sant Jus, que es diu Cumsa, l'Ernest, i va estar explicant com ells s'havien organitzat i com havien trobat que era un valor afegit per l'empresa, això. Ells havien fet un programa d'acollida, com si fos un treballador més, presentant-lo a tothom, dient-li els horaris, el que havia de fer i el que no havia de fer. Li havien fet com una aplicació expressa, perquè, clar, hi havia acords que no sabien qui l'ensenyaria, qui no l'ensenyaria, qui tenia capacitats a l'empresa per poder acompanyar-lo. I després feien una avaluació contínua amb ell, el tutor que tenia a l'empresa, i anar avaluant com ell estava anant. Bé, jo vaig quedar, i jo soc docent jubilada, i vaig quedar meravellada que un cap de recursos humans d'una empresa tingués la passió, l'iniciativa, l'empenta per ajudar i acompanyar aquests alumnes quan no en té cap mena de responsabilitat. Clar, de compromís al principi. Ell té un alumne en pràctiques, un jove en pràctiques, i en canvi va fer tota una sèrie de... Va ser molt, molt, molt, molt autiu i molt interessant. Isabel, i per què es fan aquí a Sant Just, no?, aquestes jornades sobre la formació professional dual? Bé, perquè vam tenir una iniciativa des de promoció econòmica, i ens va semblar que potser hi havia moltes dificultats de casar empreses i instituts. Aquí, d'Institut EFP, només en tenim un, que és a l'Algueró, que és on es va fer l'acte, i els agraïm molt, perquè, a més, tenen una sala d'actes que ens va molt bé per fer aquests actes, perquè, clar, 100 persones no hi caben a tot arreu, i llavors vam pensar que costava molt, i a més ens vam adonar que, clar, a l'Algueró només té unes especialitats d'audiovisual, i, en canvi, i disseny, però, en canvi, tenim empreses que tenen moltes altres coses i que treballen en molts camps, i, per tant, vam pensar, bé, fem això. I, a més, vam ampliar-ho a nivell comarcal, perquè, clar, volíem que participés molta gent per poder fer aquest networking que es fa a partir de les 12, que s'asseuen les empreses i els treballadors. Vam tenir molt èxit ahir, i estic molt contenta, i molt agraïda a l'equip de promoció econòmica, que van treballar molt bé, i jo crec que vam tenir tant èxit que des del departament ens han dit a veure si en fem un més gran per més gent. Molt bé. Bé, ens ho hem de pensar perquè també tenim les nostres limitacions. No, no, clar. Vull dir que això no es fa d'un dia per un altre. No, no, no. Les persones que treballen a promoció econòmica fan moltes trucades. Sí, em consta que porten mesos treballant. Mesos treballant, i cada vegada ho fan, i jo crec que ho fan molt bé, i, a més, de forma molt professional. Jo crec que Sant Just queda en un nivell molt ben reconegut, malgrat que som un poble petit, que tenim un polígon petit, respecte al que podia ser, per exemple, Molins, Cornellà, etcètera. I, en canvi, també sabem que fa un any alguns municipis de la comarca ens han copiat i han fet jornades semblants. Benvingut. Com més promocionem la formació professional dual, jo crec que millor aniran les coses. I jo al final vaig fer la clausura i els hi vaig agrair molt a tots l'entusiasme que vam posar, perquè va haver-hi discussions de les de sempre. Però si aquests alumnes no podem, i si això és molt complicat, i si això no ens surt, vaig dir gràcies per l'entusiasme i per l'empenta. Clar, perquè els joves del nostre país, que són el futur, ens ho agrairan, no? I qui ha d'anar a treballar, les nostres fàbriques o les nostres empreses? Bueno, doncs, si no trobem... Ara, com que... S'ha d'apostar pel talent jove, no? Clar, com que hi ha poc atur, costa més de trobar personals, no? En canvi, quan hi ha més crisi, aquesta gent també troba més feina que els universitaris. Bueno, doncs, benvinguts. Molt bé. Isabel, perfecte, doncs, que anés bé aquesta jornada, no? Que ens posiciona també a Sant Jús un cop més a nivell educatiu i empresarial. Fem un repàs també d'alguns dels temes del ple municipal del mes passat, del mes d'abril, que es va celebrar la setmana passada, i comencem, per exemple, parlant que es va aprovar una modificació de l'ordenança 17 dels preus dels serveis de l'escola Bressol. Es puja la tarifa, l'IPC, un 2,8%. Què suposa això, no? I com s'ha treballat perquè aquesta actualització pugui ser compatible amb la tarifació social? Sí. Bé, amb el després de l'escola Bressol succeeix una cosa que no sé si ho recordeu, però les escoles Bressol es van... Bueno, Sant Jús en tenia una feta de fa molts anys, eh? Sí. Ja n'ha fet una segona, però fa uns... Ara no em voldria equivocar... Uns 15 anys, més o menys, o més, més, més, uns 20 anys, que la Generalitat va arribar amb un acord en què les escoles Bressol municipals les pagarien a terços. Un terç de la Generalitat, un terç del municipi i un terç de les famílies. Sí. Llavors, molts municipis es van posar a construir escoles Bressol, que eren necessàries i, a més, són educatives, no són pàrquings d'infants. I el que va succeir és que és el 2012, quan va ser consellera la consellera Rigau, va deixar de pagar aquesta part. Molts municipis van quedar entrempats, alguns fins i tot van haver de trencar les seves escoles Bressol, perquè no van poder continuar, perquè no podien finançar, eh? Perquè, clar, va passar de... És a dir, ho havien de pagar els ajuntaments, no? Els ajuntaments van passar de pagar el 33% a pagar el 66%. Sí, clar. Hi ha ajuntaments que ho poden assumir i ajuntaments que no ho poden assumir, o ajuntaments que no ho veuen clar que ho hagin d'assumir, etcètera, no? Però va haver-hi un litigi que va durar molts anys i em sembla que fa uns anys va guanyar els ajuntaments i la Generalitat li té una deute amb els ajuntaments i l'anirà pagant a mesura que els terminis que s'ha proposat de fer-ho. Llavors, hem de ser clars que tenir una escola Bressol municipal en un municipi petit no és fàcil, perquè té una despesa molt alta, perquè a més tenim escoles municipals Bressol municipals de qualitat. No volem tenir, com he dit abans, pàrquings d'infants. I llavors, això no és fàcil, i per tant té una despesa molt alta, perquè a més tenim un personal, els nens es queden a dinar, etcètera, etcètera, i hi ha famílies que no poden fer-ho. Sant Jus ho ha anat assumint, perquè ja ho havia assumit feia molts anys, però fa uns anys no va pujar a l'IPC perquè va creure que no era oportú, però ara li sembla que és oportú, perquè si no els preus es van quedant enrere i cada vegada la diferència l'ha d'anar assumint l'Ajuntament. Per tant, el que fem és actualitzar els queigpreus, i garantir que aquestes aportacions no perjudiquin a cap família. Ningú es vegi esclos pel fet que es pugin els preus. També les tarifes les vam regular, perquè ens va semblar que algunes potser tenien sentit en temps enrere, i ara no en tenen, i que a més ara tenim més ajudes socials, per tant, les persones que no entren, les tarifes antigues que hem canviat, que entraven i ara no entren, poden demanar ajudes socials, serveis socials. Per tant, vam estar calculant una mica també, calculant el fet de l'històric, quantes famílies han tingut aquesta bonificació, què han utilitzat, quantes famílies moren parentals, nombroses, espais, etc. I vam dir, bueno, això veiem que no quadra, perquè si demanen una cosa no en poden demanar una altra, perquè hi ha un topall, i per tant vam dir, bueno, ho vam ajustar tot segons l'històric, i ens va semblar que ningú quedava esclos. Altres temes, Isabel, que es van tocar en el ple, per exemple, els avals necessaris perquè Promunt s'ha pogut tirar endavant la construcció d'aquests vuit habitatges i l'aparcament de quatre plantes a l'antic parc dels Jocs Juvenívols, com aquests avals s'emmarquen dins de la política d'habitatge del PSC i quin impacte espera que tinguin en l'accés a l'habitatge per part de la gent jove de Sant Just, que és a qui estan dirigits aquests vuit habitatges? Bé, jo crec que és política del PSC de Sant Just des de sempre, des que Sant Just té l'alcaldia, de fer tot el possible per tenir espais d'habitatge de protecció oficial. Aquests seran de lloguer. I és evident que la gent jove de Sant Just necessita poder-se quedar a Sant Just i amb uns preus assequibles. I, per tant, el procés per començar aquesta construcció, que és una construcció petita respecte a altres que s'han fet, i la pot fer per a Montsa, perquè les molt grans no les pot fer per a Montsa. En canvi, aquesta la pot fer. L'Ajuntament l'avala perquè és un terme que demanen els bancs. El risc és molt baix, sempre hi és, però és molt baix. I ens sembla que, a més, amb el poc deute que té l'Ajuntament de Sant Just pot fer aquest aval i els bancs l'avalen completament. Aquests pisos es faran en dos anys i començaran aviat. I jo sempre ho dic a tothom que em pregunta per aquests pisos juvenívols i no sé què, el dic que hi ha una cosa molt important que la gent ha de saber, i la gent sap, però no tothom, que és molt important estar inscrit al registre de sol·licitants d'habitatge en protecció oficial de Catalunya. Perquè si no estàs inscrit, no pots participar en aquest procés. Clar, no pots accedir-hi, no? No pots accedir-hi. I, a més, aquest registre caduca cada dos anys. Perquè, clar, pot ser que tu ja no el necessitis, que hagis canviat les teves possibilitats econòmiques, que hagis marxat, etcètera. I, per tant, per això s'actualitza cada dos anys. Però, a vegades, la gent pel carrer em pregunta, sobretot famílies de persones que tenen problemes de mobilitat o trastorns, ja em diuen, és que seria molt important que podés anar als juvenívols, però, sobretot, ha d'estar inscrit. I mirar si no li ha caducat, perquè els que dos anys caduca. Perquè només els inscrits podrien accedir quan surtin les bases. I això és molt important. Jo, que a vegada ho vaig dient, perquè em sembla que la gent, si no, dirà oh, i ara que han sortit, ara no puc. Bé, és que és un requisit que és de llei. No ha inventat l'Ajuntament de Sánchez. Isabel, també es va aprovar una modificació de crèdit en el ple gràcies al romanent positiu del 24, que ha permès reduir el deute municipal i alhora destinar recursos a nous projectes com el Centre Cívic Vellsoleig o, per exemple, la climatització del complex La Bona Aigua. Com valoreu des del PSC aquest equilibri entre reducció del deute, inversió en equipaments? A veure, des del PSC de Sant Jurs, jo crec que la política que s'ha fet sempre ha sigut tenir un deute molt baix. No estan deutats. O sigui, els ajuntaments es poden deutar fins a un 120%, que és moltíssim. Hi ha ajuntaments que ho fan. Però nosaltres sempre hem cregut que el que hem de fer és estar poc endeutats. perquè si estàs molt endeutat, vol dir que el proper mandat, qui vingui, podrà fer molt poques coses. Perquè l'únic que haurà de fer és pagar crèdits. I això no és just. No és legítim. Hi ha gent que ho fa. I llavors, a vegades, arriben un nou consistori i vol començar a fer coses. No en pot fer perquè ha de pagar de deute. Perquè té un deute molt gran. I llavors no li deixen, no li donen crèdits, etc. Perquè si tens un deute molt gran, no et donen crèdits. Nosaltres tenim un deute molt baix, que és un 16%, que és baixíssim. Fins i tot hi ha ajuntaments que se sorprenen que no ens en deutem més. Ens sembla que no, que és just això perquè tothom pugui fer les polítiques que vulgui. Llavors, el que hem fet aquest any és que hem reduït molt el remenent, hem treballat molt en recaptar tots aquells sobrans que hi havia de moltes obres. L'Ajuntament, per supos... Ah, no em saps. Per supos... Fa un pressupost... D'unes obres, d'uns carrers, d'unes iniciatives. I a vegades, quan s'executen, hi ha sobrans, petits sobrans. I aquests sobrans, si no es van recol·locant i posant els remenents, els remenents, a vegades queden allà. I per tant, el que hem de fer és fer aquest treball que és com una... com si... rascletar, agafar un rasclet. Llavors hem pogut fer això i ha anat molt bé. I hem pogut amortitzar molt deute i jo crec que és... és per estar-se orgullós. Perquè no només s'han de fer carrers i s'han de fer festes o s'han de fer escoles bressols, sinó que l'economia de dins de l'Ajuntament ha d'anar bé. I a més, si ho deixes per demà, això es va acumulant, acumulant, acumulant. I llavors podem fer reptes nous com el pavelló, com altres coses que... També ens hem esforçat molt aquest any també perquè durant aquest any, aquests dos últims anys, que ha hagut de la guerra d'Ucrania, s'havien augmentat molt alguns pressupostos. S'han encarit els costos. S'havien encarit molt. I per tant, hem hagut de dir, o ens posem una mica a mirar com podem tenir diners per aquest creixement que no estava previst en el pressupost o no ens en sortirem. També Isabel, en el ple d'abril, es va aprovar per unanimitat la creació d'un espai, de l'Espai de Participació d'Infants i Adolescents de Sant Jús com a un Consell Sectorial i òrgan de Participació Ciutadana. I el que passa és que l'Espai de Participació d'Infants i Adolescents ja portava uns anys funcionant, és a dir, ja existia. què és el que ha canviat o el que s'ha aprovat en aquest ple d'abril? S'ha creat formalment. Sí, existia, però no estava creat formalment i a més no estava creat el reglament i el que s'ha fet és de forma formal. a vegades hi ha iniciatives que sorgeixen de necessitats, d'espontanitat, etcètera, i es van creant. I llavors, quan un creu que funciona, creu, bueno, això ho hem de posar de forma formal, hem de fer un reglament explícit, i etcètera. I, bueno, és el que és, és la participació dels infants i joves. Seguim també amb més temes. El passat 29 d'abril es va retre homenatge a Francisco Cazares amb la col·locació d'una estolpestein davant del seu domicili al carrer Roquetes d'aquí de Sant Just. Bueno, un acte emotiu, no?, que reconeix la seva història com a supervivent del camp de concentració de Mauthausen. Com valora el govern municipal aquest tipus d'iniciatives, no?, de memòria històrica i quin paper creu que tenen entitats com precisament el Centre d'Estudis Sant Justencs per preservar l'identitat també del poble. A veure, jo crec que va ser un acte molt emocionant, en què hi havia la família, en què hi havia gent del Centre d'Estudis Sant Justencs que havia tingut la iniciativa, en què hi havia un director general de la Generalitat, el Xavier Menéndez, hi havia el cònsul general d'Alemanya, a més, hi havia l'escultor, que és qui va col·locar la pedra per ensopegar, que em sembla què és el que significa, que és una llamborda dorada, que està al carrer Roquetes número 16, on va viure per última vegada en Francisco Cassares, que és un supervivent de Mauthausen. Jo crec que les entitats, com Estudis Sant Justencs o les que siguin, són les que fan i enriqueixen la memòria històrica d'un poble. A més, el director general ens ho va dir, el Xavier Menéndez. És veritat que l'Ajuntament té un arxiu i a més té un arxiver i un arxivera fantàstics, modelis, que ens ajuden moltíssim i molt apassionats, però, clar, no ho poden fer tot i no hi ha diners per fer-ho tot i moltes vegades en aquests temes cal la gent aficionada, voluntariada, que gràcies a ells es poden conservar moltíssimes coses i crec que l'Ajuntament està darrere de tot el que ells puguin fer i estem agraïts, jo crec que, a tots els Sant Justencs i Sant Justenques. I ja per anar acabant, Isabel, l'última pregunta, el 12 d'abril es va celebrar el Consell Nacional del PSC i va haver participació socialista Sant Justenca de forma directa i va parlar la veïna militant Rosa Maria Maristany com a representant del Consell de LGTBI socialista. Quina importància té per al PSC local d'aquí de Sant Just, no?, aquesta presència en òrgans nacionals i com es traslladen també aquests debats en la realitat d'aquí de Sant Just, del nostre municipi. En el Consell Nacional del PSC hi participen els militants en proporció del nombre de militants que tenen les seves agrupacions. D'acord. Per tant, depèn dels militants que tinguis la teva agrupació, et toquen un, dos, tres, quatre, els que siguin. Llavors, l'agrupació en funció dels nombres que els toquen es cull els seus representants que van al Consell Nacional. També van al Consell de Federació que és la Federació del Batllobregat que és la que ens toca com a Sant Just. Sí. Llavors, jo crec que Sant Just des de fa molt temps té una representació significativa en el Consell Nacional malgrat el que és l'agrupació. jo he estat en una altra agrupació també del Partit Socialista i també tenia representació i també era important però jo crec pel tamany de l'agrupació és molt important. la forma de participar també en els Consells hi ha dues fórmules. Una és per l'agrupació a la que pertany i la federació a la que pertany i l'altra per les sectorials o les comissions temàtiques que són les formes en què tu et pots adherir en el PSC. Quan tu vas al PSC dius jo vull pertany en aquesta agrupació perquè és on visc o no perquè també et pots adherir en el que no hi vius si vols. D'acord. O també vull participar en aquesta sectorial o en aquesta comissió temàtica que n'hi ha diverses hi ha educació hi ha gent gran hi ha LGTBI hi ha justícia hi ha habitatge hi ha memòria històrica n'hi ha moltíssimes. i llavors pots participar tant en el Consell com que diu unes són territorials i l'altre són temàtiques i llavors ella va participar com a la temàtica. Molt bé. Clar depèn la força la representació que tinguis en cada una en la territorial o en la temàtica i en la temàtica té una representació molt important. Molt bé doncs Isabel deixem en aquest punt l'entrevista del mes de maig amb el PSC d'aquí de Sant Just ens tornarem a saludar ja de cara al proper mes de juny amb més temes i més actualitat. Moltíssimes gràcies. Vinga que vagi bé. Adéu.