#458 - Entrevista amb el guitarrista Javier Luque sobre el Jade Duo i el concert d'Estones de Clàssica

Ràdio Tosbet, 98.1 Ràdio Tosbet, 98.1 Vinga, són les 11 i 14 minuts, comencem la segona hora de la Rambla i ho fem amb l'entrevista del dia, que avui la dediquem a la música. El convidat d'avui aquí a l'emissora és el guitarrista barceloní Javier Luque, especialitzat en música clàssica espanyola i flamenc, i és membre del duo Jade, el grup que tancarà aquest diumenge 11 de maig el cicle Estones de Clàssica de la temporada 2024-2025 de l'Ateneu de Sant Jús. Javier, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia, Núria. Què tal? Bé, molt bé. Primera pregunta, com vau entrar en contacte amb la Mar Vizoso, que és la coordinadora d'aquest cicle, i el Jade Duo, per fer aquest últim concert d'Estones de Clàssica? Amb la Mar mantenim una relació de fa molts anys, d'amistat, de col·laboracions a nivell professional, i clar, va ser molt fàcil. De fet, jo com a guitarrista, és la segona vegada que participo en aquest cicle, amb la qual cosa, diguem que no sóc un nouvingut. I amb la Mar, amb aquesta estreta relació que portem a nivell professional i també personal, doncs ha estat molt fàcil de parlar-ne, de fer una proposta, potser d'encaixar-la dintre d'aquest cicle, que també està molt vinculat a la música clàssica, a promoure els joves músics, a crear oportunitats a la gent que comença, i a aquests joves que, bueno, que es deixen pràcticament la joventut, però d'un instrument, no. Molt bé. Javier, explica'ns una mica més de tu, no? De com va començar, com vas començar tu la teva formació musical o què et va portar, si més no, cap a la guitarra clàssica i al flamenc? De vegades pot haver-hi una mica de, no sé, de mita entorn al món dels artistes. En el meu cas, jo crec que va ser un conjunt de casualitats i de circumstàncies que et porten d'un lloc a l'altre. Jo vaig néixer en els síndroms d'una família molt humil, en la qual el meu pare és aficionat a la música, i de jove, ja ben grandet, li entusiasmava molt la guitarra, i va aprendre a tocar de manera autodidacta la guitarra flamenca. A partir d'allà, quan neixen els fills, et trobes, en el teu context familiar, la música com si fos un element més, no?, de joc, d'intercanvi, per descomptat d'aprenentatge, d'ensensibilització, etcètera. Amb la qual cosa, doncs, jo vaig fer la guitarra a casa i vaig dir, ostres, què és això, no?, i em vaig posar a tocar amb ell. Et vas sentir curiós, no? Va ser el meu primer professor, sí. A l'Ateneu? I a partir d'aquí, bueno, doncs, és una estrada molt llarga, però ja ho pots imaginar, conservatoris, professors, formacions... Formació professional, no?, entenc. Sí, sí, sí, clar, per descomptat. I no només a la música, perquè aquest món incert també et porta a obrir altres vies. Jo vaig estar a la facultat d'estudiar informàtica, tot i que no vaig acabar l'enginyeria superior. Però, vaja, també és un capítol a part i molt interessant. Clar, bueno, s'ha d'intentar a vegades dedicar-se a la música plenament, no?, poder-hi viure. A vegades és una mica difícil i sovint en aquests casos, igual com també pot passar en el món de l'esport, molta gent que s'hi vol dedicar professionalment sempre té també uns segons estudis o una altra mena de suport per si, no?, mai passa malauradament. Bé. Ara, mirant enrere, i mirem, veig una petita reflexió. Mirant enrere, crec que tot això va ser fruit també de la curiositat pels diferents, diguem, diferents àrees del coneixement i la curiositat que tinc per elles, oi? Vull dir que... Clar. Javier, a l'Ateneu, aquest diumenge, t'escoltarem com a guitarrista, com hem dit el Jade Duo, que és un duet format també per un violí, per guitarra i violí. Sí, la Mònica Grossata, sí, exactament. Violinista cubana, excel·lent. Com defineixes l'estil del vostre duo i quan us vau conèixer amb la Mònica i quan vau començar a tocar plegats? Nosaltres vam començar, vam coincidir amb una producció que a hores d'ara a Barcelona, doncs crec que ja l'han vist més d'un milió de persones. És una producció musical que ara dirigeix el Chicuelo, Juan Gómez, i aquesta producció abans es deia Opre i Flamenco i era un espectacle eclèctic com la nostra formació, com Jade Duo, en la qual hi havia àrees, per resumir molt, eh? Àrees d'òpera, ball flamenc, música flamenca i una mica de música espanyola. Ja hi havia la guitarra, violí, viola, violoncel, un tenor, una mezzo, cantaor, cantaora flamenca i percussió. I allà ens vam conèixer. A partir d'allà, doncs, bueno, hem anat coincidint, hem anat creant, doncs, petits projectes i aquest és un d'ells. Molt bé. És un projecte que plega, doncs, música popular, sí, com veurem el diumenge i també recull la tradició perquè comencem el concert amb Vivaldi, amb una sonata originalment per flauta i continu. I això ens... Digues. No, no, t'anava a preguntar precisament una mica per al repertori, si era... Molt bé. O sigui, una mica com... Quin seria, no?, com el repertori del concert? Has dit que començàveu per aquesta peça més clàssica. Exacte. Aquesta peça el que pretén, a banda de presentar acústicament la formació, perquè cal matitzar que el violí serà amplificat perquè és un violí elèctric. Per tant, ja tenim un element exòtic que s'incorpora en aquest repertori, diguem, molt clàssic, molt ben definit, històricament i estilísticament. Doncs, aquesta primera... Primer contacte amb el públic, no només per ser, doncs, la presentació del dos, sinó també una manera de convidar el públic a... diguem com a parar, no? És a dir, estem en un món contemporani, frenètic, pre de... està totalment ple de rellotges, d'alarmes, de cites, no? I pretenem que es pugui deixar de banda d'una manera intuïtiva i sense intenció aquesta alerta per les notificacions, per el que he de fer després o el que vaig fer ahir, i connectar amb el moment present. És una música molt fàcil, molt accessible, agradable, i que comença amb un moviment, diguem, maestoso, amb certa cadença que convida a que, fins i tot, respirem d'una altra manera més calmada. A partir d'aquí, fem un salt en el temps, perquè som al segle XVII, després marxem al pur clàssicisme de la guitarra, que és cap allà al segle XIX, i mencionem a un autor que, curiosament, va coincidir amb Beethoven. Estem parlant de Mauro Giuliani, un guitarrista, potser el millor guitarrista de la seva època, un compositor prolífic, i a més a més de gran guitarrista, era xilista, i va ser en la premia de la sèptima sinfonia de Beethoven, que van coincidir Beethoven i Giuliani perquè li estava tocant el cello en aquesta interpretació. Doncs, tocarem una peça de les moltes que té per aquesta formació de violí i guitarra, i això ja té un caràcter com més simplificant molt, eh? Sí. Que cap música superi, en sèrio. Més cap a l'àmbit musartià, val? Val. Aquella música lleugera, alegre, fresca, que convida, doncs, a alegrar una miqueta l'esperit. Molt bé. I escolta'm, Javi, com convireu aquest estil entre el violí que és elèctric i la guitarra espanyola? Vosaltres heu fet... Doncs mira, és un equilibri molt delicat en el qual entra en joc el tema de l'amplificació, perquè tant l'alviolí necessàriament haurà d'anar amplificat i la guitarra espanyola o la guitarra flamenca de clàssica també estarà amplificada. Però el que pretenem és que hi hagi presència i que l'amplificació ens ajudi a treure el millor de la naturalitat que porta cada instrument. Per tant, això, tu ho puc explicar en paraules, però el millor és que hi vingueu o que hi vingui el públic a sentir el concert diumenge. Val. És un equilibri delicat, però a la vegada molt ben mesurat. Vull dir que no fem servir l'amplificació per amplificar, sinó per generar presència. Val. I tu amb quin estil musical ets més còmode o potser més identificat? Es podria parlar de Mosa, de Radiohead, de, no sé, de Red Holy Chief Papers, de Paco de Dufia, d'Albon Berg, de Schoenberg, de Stravinsky, no sé què dir-te, de veritat. I marxant una mica del duo JADE, formes part també de diversos grups i d'altres projectes musicals. Més o menys ens en pots fer cinc cèntims també per fer-nos una mica, de la idea del teu bagatge o de la teva trajectòria? Bé, és una mica llarg d'explicar. Si vols, ens inscrivim a l'època actual. Ara mateix tinc aquest projecte amb la Mònica, tinc un altre projecte amb un guitarrista clàssic, tinc un altre projecte amb un guitarrista, diguem, flamenc, però que també està vinculat al món, no del jazz, però sí de la música, diguem, moderna, per no encasillar-ho amb el jazz pròpiament, i després tinc un altre projecte amb una cantant i això, vull dir, neix i mor depenent una mica de les necessitats del mercat. És a dir, jo no només soc guitarrista o músic, sinó també soc docent i desenvolupo una intensa tasca com a docent al llarg de l'any. Són moltes hores les que dedico a la docència. Val. I clar, a banda d'això, també tinc el meu propi projecte, és a dir, jo passo estones amb la guitarra doncs creant coses, coses que a mi m'agraden o que a mi m'ajuden a conèixer una mica més en profunditat l'instrument i a trobar també el meu llenguatge com a músic. Llavors, hi ha molt poc temps i són les necessitats del que et demanen quan et criden per tocar, doncs que doncs reserves el temps per assajar amb la cantant o amb el duo de guitarra clàssica o alguna formació flamenca que tinc eclèctica amb baix, guitarra i percussió, és a dir, bueno, van sortint coses però diguem que el centre ara mateix és Javier Duo i la tasca que desenvolupo com a guitarrista jo sol. Javi, com voleu, no que visqui el públic aquest concert perquè, clar, serà l'últim concert de la temporada, per dir-ho així, no? Què espereu, no?, d'aquesta cita musical o què voleu transmetre també en el públic? Mira, és una cosa molt senzilla. T'ho resumiré amb una paraula, connexió. Si aconseguim que hi hagi connexió entre el públic i la música que farem, és el millor regal que podem treure nosaltres com a músics. És la millor recompensa perquè nosaltres, en definitiva, el que treballem és en la direcció de generar, doncs, connexió amb aquell que senti la música. Això està pensat també tornant cap al repertori per no incloure música que sigui com més culta o més elitista. Si mirem el programa i tornem una mica a la descripció del que abans em preguntaves, sí, després de Juliani del període clàssic, donem un salt en el temps i en l'espai i tocarem unes cançons populars que estaven, bueno, sonarmonitzades per Celso Machado, un compositor brasiler que va, doncs, va fer un salt perquè va experimentar amb els ritmes baixos de la samba, de la bossa nova, del xoro i va incorporar molts elements. Va ser un revolucionari. I un altre revolucionari és Estorpi Atsola en el qual llegirem tres pàgines, tres tangos, el darrer del qual és potser una de les obres més conegudes per al gran públic donat que el Piazzola va crear El Nuevo Tango. Va ser molt criticat en el seu temps perquè aplegava música clàssica, jazz i música popular. I a partir d'aquests tres elements ell generava la seva pròpia música. Gran bandoneonista per altra part, gran instrumentista. I això va fer que en el principi fos rebutjat pel, diguem, per l'establishment per tot allò que hi havia és faulet al món de la música diguem, més culta, però al temps cadascú el col·loca al seu lloc i l'estora el va col·locar dintre les grans. I en concret amb el Liber Tango és la darrera peça i diguem, l'arranjament més atrevit que presentem aquell dia a l'Ateneu. És l'obra que veritablement està escrit evidentment per a l'estora per a l'estora i a l'estora però el nostre arrenjament no està escrit, no està publicat i és fruit de la col·laboració de les idees, de les inquietuds i de les nostres capacitats. Molt bé. Javier, amb la Mar Vizoso, que és la coordinadora també dels Cicles Tones de Clàssica, a vegades hem estat parlant també d'obrir la música clàssica a nous públics, no? Tu creus que la música clàssica precisament està trobant a aquests públics gràcies a aquestes fusions, no? O a formats més actuals com la que ens presentareu el diumenge? El foment de programes accessibles al gran públic que hi hagi oportunitats per fer música en directe, és a dir, que hi hagi jo els com a l'Ateneu que obre espais que hi hagi música en directe, oi? No sabem què passarà d'aquí 30 anys si la música en directe continua sent una cosa, o fins i tot una entrevista com estem mantenint tu i jo ara mateix, serà una cosa normal, eh? diguem, l'aspecte tecnològic està s'ocupant mica en mica i de manera gairebé imperceptible les nostres vides, la nostra atenció i en definitiva la nostra trajectòria com a éssers humans. Llavors, és molt important que hi hagi, jo entenc, eh? Dos dos intencions o dos línies de treball. Una, crear espais i oportunitats perquè els músics puguin aportar, doncs, tot allò que estan fent i fer propostes noves. Sí. I per una altra banda, l'educació. Perquè sense educació no hi ha res. No podem apreciar allò que no coneixem, no? Per tant, la música clàssica necessita també d'una educació en certa mesura. Llavors, això, clar, depèn de les famílies, depèn del sistema educatiu, depèn dels nostres polítics, depèn de tots. I sobretot, bé, també, fer-ho, no? És a dir, poder oferir música en viu i de qualitat també en espais de proximitat com són, per exemple, l'Ateneu de Sant Just, que, bueno, que porta anys apostant per aquests tipus també de format, no? Hi ha uns preus que són molt populars. Fosses equibles, la veritat. Exactament. Crear aquests espais propers amb preus equibles és molt important perquè això és el que, diguem, a la gent de peu els pot, doncs, engrescar de passar la tarda d'un diumenge en lloc de, no sé, d'anar al centre comercial de torn o d'anar al cinema, que és una molt bona opció. Doncs, sentir música en directe. I tant. Molt bé, doncs, Javi, moltíssimes gràcies per agafar-nos el telèfon i atendre'ns la trucada i fer aquesta entrevista aquí a Ràdio d'Esvern. Que vagi molt bé, t'esperem el diumenge aquí a Sant Just amb l'últim concert dels Cicles Tones de Clàssica d'aquí de l'Ateneu de Sant Just. Gràcies i que vagi molt bé. Igualment, moltes gràcies perquè crec que d'espai també de difusió i de fer conèixer la música i tot allò que fem els músics al gran públic. Fins aviat. Que vagi bé. Adéu. Gràcies. Adéu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.