#459 - Entrevista amb Edmund: recuperació de lesions, trajectòria i somnis olímpics en l’esquaix

Ràdio d'SVM 98.1 Ràdio d'SVM 98.1 Ràdio d'SVM 98.1 Tens la setena posició amb l'equip absolut masculí de la Federació Espanyola d'Squatch al Campionat d'Europa i fa un mes més o menys vas guanyar el PSA del Club Eurosport 2025, que va ser el teu tercer títol PSA. Edmund, quin significat tenen per tu totes aquestes victòries? Doncs la veritat que tenia molt de significat més que res per d'on venia, perquè al final jo he tingut molts problemes de lesions. Des del 2019, que vaig començar amb unes guins que es va vacunar malament i va portar totes unes conseqüències d'arrossegar lesions. Però la veritat que per mi significava molt aquest inici de nova temporada que va començar a l'agost de 2024 i vaig començar a jugar i tots els títols que vaig guanyar. una mica és molt content per tornar una altra cop a sentir-me bé, tornar a sentir-me jugant a la pista sense dolors i tornar una mica al meu nivell de previ a totes aquestes lesions. Clar, ens expliques això de la lesió que et va passar el 2019. Com t'has curat o com has fet aquesta rehabilitació i quant de temps has estat així com intentant millorar? Sí, bé, des de llavors, des del 2019 van haver-hi tres recaigudes, em vaig haver d'operar del turmell per unes guins mal curats, així que recomano a tothom que si té unes guins que se'l curi bé, que això que diuen que si te'l cures malament et deixa malament, és veritat. I llavors, bueno, al final vaig tornar, em vaig sis mesos jugant a, diguéssim, a alt nivell i em vaig tornar a recaure la lesió del peu com una fastitis, sembla anar a una fastitis, i això em va passar tres cops seguits, de tornar sis mesos, marxar sis mesos de la lesió per recuperar-ho. I, bueno, al final, trobant diferents formes d'entrenament, de diferents podòlegs, diferents físics, al final vaig provar de tot i al final ara crec que he trobat la tecla amb un equip que tinc al darrere que tota la suma fa que el peu estigui més estable i també jo crec que la meva experiència també amb el meu cos, el coneixement del meu cos, el meu propi cos, crec que també fa que estigui més o menys estable. Ja et dic, no està perfecta perquè ara està encara ja, a vegades em surt el dolor, però sí que almenys més estable que els últims anys. I et m'ho diries que estàs vivint el teu millor moment esportiu ara mateix o recordes potser alguna faceta prèvia al 2019, també amb intensitat? Sí, jo crec que, o sigui, a nivell esportiu, crec que la meva millor època va ser just abans de la lesió, que estava el meu millor moment esportiu, estava al top 50 del món, jugant amb els millors, contra els millors del món, jugant els millors campionats, els més grans, però sí que et diria que són, crec que són etapes diferents i crec que aquesta, o sigui, crec que estic en un moment molt dolç també perquè, per haver passat totes aquestes lesions, jugo i encaro la competició d'una altra forma i jo estic gaudint més que quan estava jugant millor. Potser ara no estic jugant el meu millor nivell, però sí que estic gaudint molt més de l'etapa aquesta, dels tornejos, dels entrenaments, de tot, més que potser abans, que era tot 100% competició i ara estic gaudint més d'altres detalls que potser abans no m'hi fixava perquè estaves més centrat en competir. Ara quin top mundial estàs? No, potser no estàs al 50 però deus estar per allà, no? Ara no, no, ara vaig baixar molt perquè, clar, amb tantes lesions vaig perdre tot el rànquing que tenia i vaig baixar al 300 i pico i ara estic tornant a recuperar una mica el rànquing, estic ara al 175 i, bueno, la idea és seguir pujant perquè encara tinc marge per pujar perquè no tinc tots els tornejos de la meva mitja i llavors encara tinc tornejos per fer i a veure si l'objectiu és a veure si acabar aquesta temporada del juny al top 150 estaria bé i ja de cara a la temporada següent, 2025-2026, doncs intentar arribar al top 100 i creuar la barrera un altre cop del top 100. Molt bé. Edmond, parlem una mica de la teva trajectòria. Tu quan comences a jugar a Squash, sabem que ho vas fer aquí a Sant Jus, però va ser casualitat, va ser passió des del primer moment o potser vas començar per algun altre tipus d'esport de raqueta? Va ser per, bueno, va ser més per a ma mare, que ella és molt esportista i llavors li agrada molt l'esport i era la sòcia del Camp Mèl·lic i llavors, doncs per no tindre'm a casa avorrit, doncs el que feia era apuntar-me tots els esports de Camp Mèl·lic, feia tot, padel, tenis, karate, Squash, tot, feia tots els esports possibles i llavors, bueno, això vaig començar amb 6-7 anys fent tot i llavors a partir d'allà, doncs, bueno, vaig anar decidint el que no m'agradava, vaig deixar el padel, després amb 11-12 anys ja em van fer una mica decidir els altres entrenadors en aquell moment, una mica de tenis i d'esquash, doncs, doncs, que si volia anar en sèrie a un dels esports, doncs, tenia que decidir i allà sí que va ser quan vaig ja decidir més per l'esquash perquè m'agrada més i ho gaudia més que un altre esport. Clarem, tu has compaginat, a més a més, no només l'esquash amb l'escola o l'institut, no?, sinó que també a nivell de carreres universitàries, tu tens A, D, no?, direcció... Vaig fer primer INEF, o sigui, vaig fer primer INEF, que és la carrera de l'essència de l'esport, i després sí que vaig fer A, D, quan vaig acabar INEF vaig començar administració i direcció d'empresa i també la vaig acabar, també, ara mateix. I avui en dia compagines l'esport professional amb altres feines? És a dir, no t'hi pots dedicar exclusivament, no? Exacte, no, no, ara mateix el nivell que tinc, o sigui, el rànquing que tinc i tot, no m'ho puc compaginar, sí que hauria de tornar un altre cop al que estava el 2019, que ja sí que pots viure de l'esquash, però ara sí, ara estic treballant en mitja jornada, vaig crear el meu propi negoci amb un altre soci, amb el pare de la meva parella, i vam crear una immobiliària, i a part també treballo amb el meu soci aquest, el pare de la Sòfia, que és la meva parella, té una gestoria i també treballo allà a la gestoria, i bé, també això ha fet que pugui compaginar les dues coses, perquè si hauries tingut un treball normal d'oficina que no em permet tindre flexibilitat, no podria fer això de les quals, llavors això també m'ha donat bastanta flexibilitat. I com són els teus entrenaments, Edmund? Quantes hores dediques no entren a cada dia? Sí, sí, ara cada dia entreno, ara la veritat que per això del peu sí que he baixat més volum d'entrenament, abans sí que feia doble sessió, però ara el peu no aguanta tant de volum perquè si no salta el dolor, llavors ara sí que el que faig és més una sessió, però més de qualitat, més intensa també, i normalment faig això, entre una hora i mitja tranquil·lament, una hora i mitja, dos, d'entrenar una sessió, una hora i mitja, i després tots els dies menjo un que descanso normalment, sí que això sí. I ara sí que últimament sí que estan intentant ficar dobles sessions, així més light, però la idea és seguir amb aquesta dinàmica que de moment no m'està anant malament. I Edmund, quin equip tens darrere que et recolzi? No sé si tens algun entrenador, algun coach, algun equip de nutrició o d'entrenament que també et vagi ajudant en tot aquest procés. Sí, bé, jo ara darrere tinc, a nivell físic, estic en un centre aquí a Barcelona, a les Corts, que es diu Movement Barcelona, que estic amb el Dani Regal, i porto ja dos anys a mi i estic molt content amb la preparació física. A nivell de podòleg tinc el podòleg el Joan Teva, que és un crac, és un podòleg que està a Puigcerdà, així que mira si m'he anat lluny per buscar un bon podòleg. Vas a Puigcerdà per anar al podòleg aquest món? Sí, sí, sí. Deu ser molt bo, no? Sí, sí, sí, la veritat que molt bo, s'implica molt i és un crac, i la veritat que estic molt content amb ell i me'n vaig fins allà quan és necessari per plantilles i tot això, i això. I a nivell tècnic sí que vaig ara més pel meu compte, estic amb un preparador tècnic que m'ajuda a nivell més qualitatiu és el Richard Williams, que està més amalgrat, però bé, és més puntual, però a nivell això. I també després la meva parella, que és la Sofía Mateus, que ella també juga squash, és la meva, quasi tota la parella també és la meva coach a nivell de planificació i tot, perquè m'ajuda molt, la veritat, i és una peça clau també. Molt bé. Per a qui no conegui Edmond gaire, el món de l'esquaj, no? Ens pots explicar una mica com s'organitza aquest esport? Perquè hem parlat que tens 13 títols PSA, però què és la PSA, no? I quin paper hi juga? Sí, la PSA és com l'ATP, és l'associació professional d'esquaj, i doncs allà, al final, les competicions internacionals, i és on a jugar, diguéssim, el circuit professional, de jugar en certs campionats, hi ha una mitja, i al final cadascú escollit els campionats que vol, segons el rànquing que té, segons el nivell que hi ha, i una mica aquesta organització és la que s'ocupa de... de vetllar, diguéssim, pel circuit i pel rànquing i per tot el tema de l'esquaj més a nivell professional. Després també tenim la Real Federació Espanyola d'esquaj, i no sé si hi ha una federació catalana també d'esquaj? Sí, també hi ha una federació catalana d'esquaj, i també això és més a nivell autonòmic i més a nivell nacional, que s'ocupen de promocionar i organitzar, diguéssim, les competicions a nivell autonòmic i nacional. A nivell de jugadors i jugadores catalans en actiu, no hi ha? Sí, la veritat és que sí, tenim molt bons jugadors catalans. Ara tenim l'Iker Pajares, que estava deien, que està al 30 del món, crec, però va arribar a estar al 15. Un gran jugador hi està en actiu, ara ha vingut justament del Mundial. I després tenim el Bernat Jaume, que està al 43 del món també, s'ha estat al tot 50, i també estan actius. Al final tenim bons jugadors catalans. I una notícia per l'esquaj, perquè dèiem també al principi que és un esport que encara potser se li ha de donar més difusió o, si no, més suport també institucional. Serà esport olímpic a Los Ángeles 2028. Edmond, tu com vas rebre aquesta notícia? Bueno, tu i tot el món de l'esquaj. La veritat és que amb molta il·lusió. Al final nosaltres era una cosa que estàvem esperant des de fa molts anys i no succedia. Van intentar-ho el 2016. Perdó, no sé si escolta l'ambul·lència, aquí hi ha molt de soroll. Tranquil, no te preocupis. Doncs era una notícia que esperàvem amb moltes ganes i al final quan es va fer realitat va ser... A mi la veritat em va il·lusionar i va fer que tingués més ganes de jugar i d'entrenar per al final tindre un objectiu, un somni que sí que és difícil i que al final ara és complicat amb el nivell que hi ha i la meva situació, però igualment és un objectiu intentar arribar allà i almenys si no, intentar-ho, perquè no quedi que és finita de no intentar-ho, saps? Però la veritat és que la notícia va arribar amb molt bons ulls aquí, almenys a mi. O sigui, que tens, podríem dir, tens en ment poder arribar als Jocs Olímpics de Los Ángeles al 2028. Podria ser una realitat. Podria ser, sí. Sé que és molt difícil, sé que hi ha molta competència, sé que el meu cos està al meu peu i tot està com està, però sí que el meu menys sí que és un objectiu i és per això també intentar tornar un altre cop, després de tantes lesions i tants vaivenes, de tornar a la PCD. Una de les raons ha sigut aquesta, d'almenys intentar-ho i fer tot el possible per arribar a aquestes Olimpíades, que serà difícil i no hi ha res assegurat, però almenys intentar-ho. Bé, et vam veure al programa de televisió espanyola, Objetivo Los Ángeles, no sé si per fer difusió de l'esport o per parlar una mica de què és l'esquash? Sí, una mica d'això, de difusió de l'esport, de l'esquash, que és molt important al final, que es doni a conèixer aquest esport i també de cara a les Olimpíades, que al final hi ha un objectiu que és Los Ángeles, per qualsevol jugador d'esquash espanyol, és l'objectiu, és un dels objectius principals i que es doni a conèixer la televisió pública aquí a nivell nacional també és molt important, també per l'esport. Heu notat potser un augment d'interès o potser de reconeixement de cara a això, no sé si al govern català o espanyol? Jo crec que vindran els pròxims, a nivell mediàtic o a nivell de l'esport a nivell mediàtic sí que crec que hi ha hagut més coneixement d'aquest esport, sí que crec que ja ha sortit més els mèdits i amb això ja és molt, però crec que sí que a nivell de generalitat o a nivell més potser de subvencions o del que seria més institucional, sí que crec que vindrà més tard, un cop està pegant més els terminis, les condicions de jugar al quadre definitiu com serà, sí que se sap ja que serà més bons, etcètera, però s'està revisant si serà de 32 o no. Jo crec que quan estigui tot establert, a nivell institucional hi haurà més reconeixement i també hi vindran potser més beques, més subvencions i més ajudes. És que sorprèn que un esport com l'esquash, que no hagi estat olímpic encara en cap edició que s'hagin fet dels jocs, no? Sí, sí, això sorprèn molt perquè al final és un esport que compleix tots els requisits que hi ha en qualsevol esport olímpic i al final és un esport molt exigent, molt bonic també de veure i que juga a tots els continents, o sigui que al final és un esport que hauria d'haver estat abans, jo crec, però bueno, no s'ha adonat, però ara que està allà a dos anys del 2018 ja és molt bona notícia i hem de celebrar això al final. Ara sí que sí, ja està. I Edmond, per anar acabant, ja tens el calendari nous campionats previstos, alguna cita important als propers mesos? Doncs ara sí, a nivell important, les pròximes cites tinc tres campionats del circuit PSA, així importants, aquesta setmana me'n vaig a Holanda, a veure si estic bé del peu, que està sensible el peu, però bueno, a veure, intentarem arribar el millor possible i després, si no, a finals de juny sí que tindria un torneig a Gibraltar que aquest sí que m'agradaria, o sigui, és una fita important al meu calendari a veure si em podrien portar el títol allà a Gibraltar a finals de juny. Perquè quan viatges, Edmond, tots els costos del viatge de la competició, com si diguéssim, estan coberts per la federació o t'ho pagues tu de la teva butxaca? No, ens ho paguem, o sigui, m'ho pago jo tot de la meva butxaca i el que sí que tenim és una subvenció de la federació que no és específica per el tornet que vagi, sinó és una subvenció genèrica per poder costejar aquests campionats que, a veure, evidentment aquesta subvenció es queda, diguéssim, curta per totes les despeses que hi ha perquè són molts campionats que viatges, molts vols, molts hotels i moltes vietes que fer, però a finals cadascú ho costeja ell mateix i jo mateix m'ho costejo amb el que et trec de lligues que pots treure alguna cosa de diners i amb les subvencions i una mica el treball també que faig ara per intentar costejar tots els viatges i intentar arribar un altre cop allò, ho creia, al final arribar un altre cop al nivell que estava abans i al rànquing que estava abans que ja a partir dels certs rànquings sí que ja pots començar a viure de l'esquash. Molt bé. Doncs Edmond, ha estat un plaer xerrar aquesta estoneta amb tu, com he dit al principi doncs també des de la missa d'hora de Sant Just un orgull, no?, tenir un esportista d'aquest nivell en el món de l'esquash i res, et desitgem que vagi tot molt bé a les properes competicions i a veure si podem anar fent, no?, que es compleixi també aquest gran objectiu de Los Angeles 2028. Sí, a veure si es compleix. Seria molt bonic i la veritat que molt content seria per a mi mateix intentar arribar ja a aquest objectiu. I moltes gràcies a vosaltres per l'entrevista, per la difusió d'aquest esport que és molt... animo a tothom que el practiqui perquè és una passada i tothom que el prova s'enganxa. Molt bé. Doncs Edmond, que tinguis bon dilluns i bona setmana. Que vagi bé. Molt bé. Moltes gràcies. Adéu. Adéu.