#46 - Entrevista a la presidenta del club de voleibol Sant Just: Objectius, formació i èxits del club

Seguim ara amb la roda d'entrevistes de l'esport local de Sant Just. Fa Sant Manàs que estem fent entrevistes a clubs esportius, a Ipiques de municipi per fer valoració de l'actual temporada 2021-2022. L'última la vam fer ahir i avui els toca el voleibol Sant Just. I per això tenim el telèfon a la presidenta del club, la Reyes Calzada. Bona tarda, Reyes. Bona tarda, Núria. Encantada de ser aquí amb vosaltres. Fantàstic. Doncs bé, comencem. Anem al gra. A veure, amb quins objectius vau començar al setembre a nivell esportiu al voleibol? Doncs el primer objectiu el vam intentar des del maig, perquè vam veure que estàvem treballant amb una base molt petitona, només teníem 8 alevins, i vam començar a acabar la pandèmia contractant a Andrés González, que és actualment el nostre director tècnic, i vam començar a treballar amb aquest objectiu d'assolir una base més àmplia, treballant a les escoles. I primer objectiu ha aconseguit, perquè ara tenim 8 benjamins, 30 alevins, 3 equips completes infantils, amb el qual el projecte de formació de jugadores i de base està assolit, i també estem començant un projecte d'entrenar les entrenadores, que també n'estan començant. I amb això hem contractat Uri Pascual, que és un referent en la formació base, i en aquest sentit també va ser molt important el campus d'iniciació al volei, on vam oferir un servei molt maco, i moltes famílies de Sant Just vam veure el que era el voleibol, i també es van incloure. Amb el qual, l'objectiu de la base ha assolit. Un altre objectiu va ser molt maco, i tenim una base molt àmplia ara, quintoplicat el que teníem. Un altre objectiu era donar resposta a les reiterades sol·licituds de fer una línia masculina. I en aquest sentit hem fet un sègnor masculí, que si el veus no sembla que hagin començat aquest any, i un infantil amb superempenta. Això ens va obligar a eliminar algun equip femení, ajuntar equips, ha sigut una mica complicat. Reajustar. Hem tingut que equips femenins ajuntar-los a nivells diferents. Això ha sigut un repte, però a canvi tenim ja la línia masculina començada. Ostres, i deixem que et pregunti una cosa, perquè hem comentat al principi de tot el primer objectiu que has dit. Tot això ha sortit arreu de la pandèmia, des de fa un any o alguna cosa així? En principi sí, perquè el treball a les escoles no es va poder fer, amb el qual no teníem pràcticament base ni nenes, i volem treballar amb la base de nenes i nens, ja ara que ens surt el femení, però desenjust. Amb el qual sí, la pandèmia va reduir molt el poder presentar el que era el voleibol, el que les nenes poguessin començar. I ara mateix quantos jugadors i jugadores hi ha al club, més o menys? Tenim 180 jugadors i jugadores, que és el que teníem fa tres anys, però amb la pandèmia van baixar fins a 120. Una baixada molt important van tindre la pandèmia. I tot aquest projecte de les escoles que comentes, Reyes, què consisteix? És a dir, que vau anar a fer una mena de corsets, o vau presentar el volei a les escoles per animar els nens i les nenes? Com ho vau fer això? Com te deia, vam començar el maig i anaven a les 4 de la tarda, més o menys, a fer demostracions del que era l'esport a les mateixes escoles. I la idea és aproximar-nos un altre cop a les escoles. Això ja ho havíem fet, de fer extraescolars i fer feina directament per les escoles de Sant Just. Llavors, els nens i nenes que veien aquestes demostracions i que els interessava el volei, que han fet, s'han apuntat i ara són els que formen part d'aquesta base del volei. Exactament, exactament. Molt bé. I on entreneu i més o menys compartiu instal·lacions també amb altres equips o altres clubs de Sant Just? Sí, és una mica difícil perquè la nostra estructura d'abans eren tres sèniors i poques infantils i poques alevins. Els espais que teníem eren molt a la nit. Amb el qual, tenim l'institut, tenim escoles, però no tenim espai al pavelló perquè compartim amb molts altres esports. Això també ha sigut un repte perquè no podem dir nens i nenes infantils que entrenin a les 9 de la nit. És complicat i era en part perquè teníem més sèniors, que l'horari sí que estava bé abans, però ara amb tota aquesta base no està adequat. Treballem molt de la mà de l'Ajuntament i de les altres entitats per fer tot possible per a tots. El que també has comentat i que és interessant és el tema de la formació de les entrenadores. Aquestes entrenadores que comencen, entenc, són exjugadores del volei o són jugadores de l'equip sènior? Com les esteu formant? La majoria són jugadores de l'equip sènior o de l'equip júnior o nenes que han iniciat el curs. Una cosa és el contingut teòric, però una altra cosa és implementar-lo. Implementar-lo amb el projecte que tenim de valors i d'empoderament de la dona. Aquest és un projecte que també volem que comenci amb la base i que hi ha un munt de valors de l'esport. Però volem destacar els que amb el voleibol faran que les nenes siguin referents i líders, però no només en el món de l'esport, sinó en tots els mons. Per exemple, el valor del coratge de la competitivitat històricament. Ara hem tingut el 8 de març. El 8 de març la dona ha estat en detriment a nivell esportiu, a nivell laboral, a tots els nivells. I també en part ha sigut perquè a la dona, en general, com que és més generosa, ja li està bé molts cops ser la follower i amb això estimular el coratge. El último punto hay que ganarlo. La competitivitat, creiem que això és molt important per enfortelir el món laboral. Acabem de passar al 8M, que és el dia de la dona, però la reivindicació en l'esport femení ha de ser constant, la visibilitat ha de ser dia a dia. I de quina manera el volei podríem dir que contribueix en aquest empoderament femení? Que es pugui fer a partir de l'esport, aquesta reivindicació, és a través de la transmissió d'aquests valors que comentes. Exactament. I, per exemple, gràcies a gent que ha creït en aquests valors, que estem treballant des de la base, és tot un pes que se muerde la cola. Si no tenim visibilitat en l'esport femení, no podrem crear referents femenins. Si no tenim visibilitat en l'esport femení, no podem crear referents femenins. Hace dos años, por ejemplo, ascendimos el equipo senior nacional, no perdió ni un partido y ascendimos directamente a Superliga 2, que es la segunda máxima categoría española. Si en cualquier deporte masculino te dicen que no tienes un mínimo de dinero, que te aseguro que no era mucho, para subir a Superliga 2, y contamos con varias empresas, la mayoría de Sanjus, que creen en el proyecto de la mujer líder. Empresas como Toyota, con Sandra Yavina, que es Sanjus, empresas como Amat, como Oventos, no me quiero dejar a nadie, como Óptica Josa, gente que cree en la visibilidad del deporte femenino y en trabajar por ellas. Entonces, gracias a ellos, este año hemos conseguido subir a Superliga 2, que no es solo el subir a Superliga 2, sino también a Superliga 2, que es la primera categoría española de las niñas que llevan toda su vida jugando en el Sanjus, niñas de casa, que no se tengan que marchar a otros clubs, porque les estamos ofreciendo jugar en segunda española, que es una pasada. Y estamos súper orgullosos, y ese era otro objetivo súper claro, de este año, mantener la categoría, la segunda española, y hacerlo con niñas de la cantera. O sea, somos el único club, creo, que ni hemos fichado, desde infantil prácticamente, jugando juntas las que están, jugando en segunda española, que se dice pronto. Uau, uau. Tenim aquest equip que està segona a la española, i com els hi està anant? S'estan podent defensar bé aquesta nova experiència de competir contra equips que també són molt bons? Com està sent? Com ho estan vivint? Ha sido muy chulo, porque dos jornadas de acabar la temporada, ya estamos matemáticamente clasificadas, y estamos como en mitad de la tabla. Somos el tercer mejor equipo catalán, y veremos cómo acaban, porque nos faltan dos partidos aún. El sábado fue un partido súper chulo, ganamos a sextado 3-1, que a la ida perdimos 3-1, y sextado está el tercero o el cuarto de la clasificación. O sea, que muy bonito, la verdad. I la resta d'equips també juguen en altres categories, però també en altres lligues, o com estan competint també? Sí, teníamos el siguiente objetivo en la categoría senior, era el señor que está en segunda catalana ponerlo en primera catalana, y hemos ganado todos los partidos, con lo cual ya estamos matemáticamente en primera catalana, lo cual es muy importante, porque suben niñas juveniles, suben niñas juniors, i tenemos que tener un espacio que sea competitivo para ellas, con lo cual también objetivo a su lead. Este año desde el voley se ha creado la categoría nueva junior, que no estaba en el voley, y bueno, ya estamos por ahora en nuestro grupo segundas de Cataluña, con lo cual vamos a quedar seguro de las cuatro primeras de Cataluña, con posibilidad bastante posible de ir a campeonatos de España. O sea, que en la máxima categoría que tenemos, tanto en junior como en juvenil, como en cadete vamos a quedar, o sea, en juvenil estamos por ahora las terceras de Cataluña, y en cadete estamos las sextas de Cataluña en la máxima categoría, con lo cual también hemos dado un salto muy interesante, porque hace cuatro o cinco años el objetivo era la permanencia en primera, y ahora estamos siempre entre los seis primeros de Cataluña, codeándonos con Barça, con los equipos históricamente referentes en volleyball. I les jugadores, la majoria són de Sant Just o hi ha de tot? N'hi ha que també venen de Barcelona o de poblacions del voltant també de Baix Llobregat? El ratio en la base és pràcticament de jugadores de Sant Just, i el ratio en cadet i juvenil són nenes o de Sant Just, la majoria, o de Sant Joan d'Espí, que tampoc hi ha volleyball, o de Sant Feliu, que tampoc hi ha volleyball, però són nenes que porten quatre anys o més jugant al Sant Just, o sigui que són cantera. De Sant Just diríem que pot ser el 60% i dels voltants del Baix Llobregat, com si ho diguéssim, arribaríem al 70-80%. Cada cop més, al treballar en la base de Sant Just, aconseguim que el ratio sigui més fort per Sant Just, perquè entenem que, si estem a Sant Just, hem d'oferir un servei per la població de Sant Just. Però, clar, el no haver-hi volleyball als voltants, doncs, igual que Sant Joan d'Espí també pot acollir uns altres esports que en Sant Just no es tenen, com si hi ha com una federació, diguéssim, esportiva al Baix Llobregat, encara que no estigui creada, però és una mica així. I l'afició? Perquè a vegades esteu actives a les xarxes socials, a Instagram, i a vegades veig històries de partits i realment veig una afició bastant entregada. És així, oi? I tant que és així. La afició està superentregada. Us invitem a tots a vindre i a animar, però hi ha un compromís superalt de tota l'afició. Molt sentit de pertenència al volleyball i al Sant Just. Clar que sí, clar que sí. I també, de fet, abans d'acomiadar-nos, Reyes, et volia preguntar, ens has dit això, que després de la pandèmia vau poder aconseguir remuntar una mica, però hi ha alguna jugadora que s'hagi quedat pel camí, o en el sentit que hagi afectat, no sé si a nivell global, potser a nivell de salut mental, baixànims, o confinament, falta d'entrenaments, això us va passar factura al club? Passen factura moltes coses a les jugadores. També el segon de batxillerat passa molta factura, perquè el compromís és molt alt i s'està jugant la selectivitat i estem a primera catalana. O sigui, sí, l'exigència mezclada amb les necessitats també escolars són altes, però això fa que en el futur les noies estiguin molt més preparades, perquè estan compatibilitzant i no estan perdent el temps, jo què sé, amb el mòbil, el que sigui. Un dels problemes més que estan estudiant és de qualitat i la pandèmia sí que va passar factura, està clar, amb problemes de depressió, d'inseguretat, però hem estat treballant i seguint totes les nenes i jo crec que ara ja està passant això de la pandèmia. Molt bé. El que hem intentat sempre des del volei és normalitzar, sempre seguint tota la normativa, però vam obrir les grades quan vam poder i estem jugant tot el que es pot, sempre amb la màxima seguretat i amb mascareta i amb tots els nivells de seguretat, però normalitzant perquè l'esport no es veiés afectat per tota la pandèmia i tota la situació, perquè han sigut dos anys, no eren tres mesos. Doncs res, Reyes, si et sembla ho deixem aquí. Us dono molta força i també molts ànims per seguir lluitant per aquesta base del volei i també per als equips que estan en aquestes altes categories competint setmana rere setmana. Moltíssimes gràcies per donar visibilitat a l'esport femení. Doncs de res, aquí al vostre costat sembla Ràdio Desvern. Vinga. Una abraçada. Adeu, bona tarda, que vagi bé. Adeu, bona tarda, adeu.