#461 - Entrevista a Clara Aguilar: Disseny d’espais sonors i trajectòria musical

Comencem la segona hora de la Rambla i ho fem com sempre amb l'entrevista del dia que avui dedicarem a parlar d'espais sonors, diàlegs musicals i música d'avantguàrdia i ho farem, com no podia ser d'una altra forma, amb la compositora, productora i artista escènica Sant Justenca Clara Aguilar, que ara mateix està en un moment de gran projecció professional als teatres, també centres de cultura i que segueix fent concerts presentant el seu segon àlbum Figura, que va publicar l'any passat tot un disc de paisatges electrònics. Com a compositora musical i desescèniques, per a aquells que ens estigueu escoltant ni que no conegueu a la Clara, ha treballat en projectes de teatre, també de dansa, de cinema i ha actuat també en festivals com el Sònar o el BAM de Barcelona. De fet, també té alguns premis, però bé, de concerts, projectes i direccions artístiques en parlem ara amb ella, que la tenim al telèfon. Bon dia, Clara, benvinguda. Bon dia, com esteu? Bé, molt bé. Clara, estàs d'acord quan et defineixen a nivell professional com a dissenyadora d'espais sonors? Sí, d'alguna manera és... la paraula dissenyar o l'espai sonor, que és una manera d'entendre com sona un espai, com bé diu la paraula, és una cosa que començo a desenvolupar en el teatre. En cinema no. En cinema jo no faig disseny de sol, que es diu, sinó que faig música estrictament, però el món del teatre m'ha permès desenvolupar una concepció i anar més enllà de el que és la música estrictament i pensar més en termes sonors. Perquè, clar, tu quan comences algun projecte escènic o audiovisual, com enfoques aquesta creació sonora? No sé si parteixes potser d'un guió, d'un espai, dels cossos que hi ha? Tot depèn de la proposta, és a dir, quan són projectes que m'arriben, i per tant són projectes d'altres persones o col·lectius o el que sigui, hi ha una primera de dir, jo tinc aquest material, el material del qual partirem és un text, seria la vessant més d'alguna manera convencional, i no, que és sempre així, a vegades pot ser d'un concepte, vull treballar la reverberació i, per tant, la ressonància, perfecte. O vull treballar amb el cos en escena, amb aquest gramàtic, però haurà de tenir un concepte i de les seves necessitats, potser un o una altra. El que jo acabaré fent sempre té a veure amb la música, però, diguéssim, pel punt de partida que està canviant. Clara, a vegades notem que et perdem una mica, no sé si... A veure, Clara? Sí, tinc una mica de mala cobertura, no sé si ara em sentiu millor. Ara sí, ara sí. Ara sí. I també has treballat, com hem dit, en formats molt diversos, com la dansa, el teatre, el cinema. Ho fas de forma diferent amb cada mitjà? Sí, és una mica el que estava explicant, abans faig una mica la cobertura, però que, és a dir, en teatre s'activa en un llenguatge, unes maneres de funcionar, i un... Val. També es fa dins una sala d'assaig, i en canvi, el cinema, estic sola a casa i tinc trucades, diguéssim, en direcció. No estic en contacte. Jo no vaig amb rodatge, per exemple, perquè no se necessita. Aleshores, som espais de treballar diferents. Hi ha coses que se fem, però són diferents. En canvi, això és quan t'arriben projectes, no? Has dit que no són teus pròpiament, però després tens la marca Clara Aguilar, que té una estètica també com molt particular. Tu com el definiries, el projecte aquest que és teu? O sigui, quin espai ocupa dins el teu univers creatiu? L'exposició que jo faig, com, que és totalment no, amb un impulsor i tot, d'alguna manera, el que jo fa, com a Clara Aguilar, és a dir, quan treballo en teat o treballo en dança o un centre, dic, és a dir, ja em fan créixer el meu propi univers, que és el que realment acaba sortint d'altres, no? Saps com que és un micro i surt tal, no? Però en realitat, el que estic fent en un moment, doncs, és música, fer art, i a favor fer un projecte amb un CD, que era una mini-espera, on, per exemple, va sortint ara, ja és una cosa que és molt llenguatge i la meva estètica, i ja tenim la llibertat creativa, que una mica fes el que vulguis, és la nova, quan pugui fer un àlbum, que ningú està esperant, ningú està esperant, és una manifestació, vull, d'una manera d'estar al món, que em dedico a això i ho combino també amb l'ofici de composar per altres i amb els altres, no? Precisament, amb Clara Aguilara, l'any passat vas publicar el teu segon àlbum, Figura, amb l'absurds records, i la revista Mundo Sonoro, a finals del 24, considerava que Figura era un dels millors disc nacionals d'electrònica del 2024. En quines músiques o sons t'inspires, no? Per fer l'àlbum, vols dir? Sí. Jo, quan faig un àlbum o quan faig música, té a veure amb el que en aquell moment estigui obsessionada, d'alguna manera, podríem dir. I això forma part d'una recerca. En aquest àlbum en concret és molt electrònic. Per la gent electrònica és molt pop i per la gent del pop és molt electrònica. Bé, són les etiquetes que sempre són curioses d'encaixar i algú diria que és IDM, algú diria que hi ha un tema que és trip hop, algú diria que és electrònica melòdica. Sí, jo crec que és un disc molt barroc, és a dir, jo tinc un tema amb l'abundància de com més millor vegades i amb molta informació, molta melodia, molt cinte, molta corda amagada que està per allà darrere, d'orquestra invisible, que dic jo. I no diria que és un disc minimalista, no. Més a dir, del contrari. És molt personal, el disc? Bé, personal, tot el que fem a la vida és des d'un lloc personal, segurament. Crec que és impossible que digui, no, no ho és. No, sí, si fos un encàrrec que em vinguessis, em diguessis, mira, Clara, necessito que treballis, és que encara que tu em demanis, no vull que treballis, fessis un directe o un àlbum a partir de sons gravats amb el mar. Encara que sigui un encàrrec, hi ha una intenció, hi ha una mirada que és personal. És la meva manera de fer les coses i que és impossible que no ho tingui, no. És a dir, per mi sempre tot és així, diguéssim. I parlem d'alguns últims projectes amb Clara, teus. Per exemple, ahir dimarts vas fer la direcció artística al Palau de la Música del 40è Festival Internacional de Poesia. Com ha estat per tu assumir la direcció artística i musical d'una edició tan especial com aquesta? És que realment preciós. Tocar el Palau de la Música és molt impressionant. És un espai per la història d'aquí, del nostre país, i per la història de la música, i perquè realment té molta informació. Tu estàs a l'escenari i mires, mires amunt, hi ha molta contaminació lumínica durant el dia. És a dir, és un espai que no és un espai neutre, no és un espai que no tingui... O sigui, està viu i que té molta informació i molta història. I haver fet això, doncs, va ser molt bonic perquè vaig tractar amb els poetes i eren tots meravellosos. Amb el meu equip que vam fer aquesta posada en escena que partia del meu directe i d'altres coses que jo he fet, però que d'alguna manera era una proposta per se pel col·lentari del sèrie del festival. I la veritat és que molt contenta i molt contents tots. Amb la batllada, sí. Clar, vas haver de treballar una mica entre el so, no? Tota la part de la música i més la part de la paraula de la poesia. Sí, em van demanar, la directora del festival, la Marica Llitz, deia que jo havia de fer com la maionesa. No sé fer com la maionesa jo, però vale, és broma. Em va dir que la voluntat d'aquest encàrrec era, d'alguna manera, acompanyar tot el que fos legal al recital, treure una mica del format recital i que hi hagués una posada en escena i que fos des de la música. i sí, va ser, així va ser. Molt bé. Després, aquest divendres, el 16 de maig, faràs un concert especial a Casa Montjuïc, que és un centre cultural de música i cinema d'avantguàrdia, dins del Festival Docs Barcelona. Després que es faci la projecció del documental Monk in Pises. Com ha estat, també, preparar aquest concert? No sé si sonaran temes del teu àlbum. I després, lògicament, quina relació hi veus tu amb Meredith Monk? Meredith Monk és una figura que admiro. És algú que, per tota la seva vessant escènica, experimental, amb la veu, és algú que sempre, en algun moment, en molts processos creatius apareix. Com també Laurie Anderson, que també ha estat al Festival Poesia, i no ho vaig poder veure, però també és aquestes figures d'aquestes dones, que són d'una generació, que jo encara no havia ni nascut, quan ja ho estaven fent, i que segueixen sent per molta gent i per moltes de nosaltres grans referents. I sobre el concert del Cafaré, és el meu concert que estic girant recentment, després d'haver publicat l'àlbum, que de fet vaig presentar farà un any, al març, a mateixa casa Montjuïc, que és un espai increïble, amb una programació xulíssima. Suposo que també hi haurà, no sé si cap al 25 d'abril, va ser també que vas fer un concert, que es presentava com a també un DJ set, no sé si això implicava també fer una mica d'espectacle en directe, amb músiques d'aquest àlbum, precisament també figura, que va ser un concert abans que es fes un altre, amb el duo Holden & Zimple. Sí, això va ser un encàrrec de l'Apsos, que és l'agència del Sazell amb el qual estic, que em van demanar si volia fer un warming up, que es diu, no?, com escalfar l'ambient per obrir el concert de James Holden, que és una persona que també admiro, i és una cosa que jo no acostumo fer, que és fer un DJ set, que no és tocar, sinó que és punxar, que de fet molta gent encara em pregunta si jo punxo, no vull punxar, dic no, no, jo no punxo, jo sóc productora i toco i faig el meu directe a la meva música, però en aquest cas, sí que era un DJ set que no vaig posar cap tema meu, va ser tot una... vam fer l'encàrrec que fos unes dues hores d'àmbient i vaig passar per músiques que m'agraden i que em sento còmode, a més que més aviat per fer una sessió com de club, que ara mateix no seria el meu focus d'interès, però posar música i era una cosa com més de textures, i jo feia les meves coses rares d'Espai Sonor en directe i va ser xulós, sí. També hi ha un altre projecte que s'ha fet també molta difusió en els mitjans i és que el cel no es guardarà al secret, forma part del projecte Microòperes d'avui, que és una iniciativa del Liceu, del MACBA i del CCCB, que es va presentar fa uns mesos per explorar noves formes de lírica contemporània. Com vas viure tu, Clara, aquest procés creatiu al costat també d'altres artistes com Sílvia Delagnó i Pol Huasc? Doncs va ser una d'aquelles coses que se't gravarà a la memòria, bé, com totes, però d'aquelles que es quedarà gravades en la memòria i d'aquests projectes que et fan fer com un clic d'autoconeixement amb les eines d'una mateixa, amb la confiança, amb les pors, és a dir, va ser un encàrrec que jo no vinc del món líric, no... Heu estudiat música, però no tinc una formació allò de clàssic i jo composo com composo a través de molts mecanismes de software i de plugins i molts meus instruments. I aleshores l'encàrrec que ens el vam fer amb en Pol Amí, que ja havíem treballat junts i que tenim una rebaixa d'amistat i ens en mirem molt, ens estimem molt, i va ser dir, vale, si això ha de ser una microòpera, no?, a durar 20 minuts, però la premissa que teníem per part del CCB era que fos una instal·lació i jo va ser com, ostres, una instal·lació, jo no és el meu llenguatge, ni el món de la instal·lació ni el món de l'ho museístic, no?, el món del museu que m'agrada però que d'alguna manera se'm fa com algú molt mort, és a dir, jo vinc de les arts en viu, del directe, del cos en escena, del teatre, de la dansa, i li vaig dir, mira, a mi m'agradaria portar-ho a un terreny al màxim escènic possible, i tinc una persona que és meravellosa, que és la meva amiga i creadora de la Ciutat de l'Anyó, llavors va entrar a Sílvia com a creadora i com a escenògrafa, i vam fer un viatge instal·latiu tal com se'ns demanava però amb una forta mirada dramatúrgica des d'un punt de vista teatral per com fèiem entrar al públic, pel punt de vista, pel fet que fos un espai molt immersiu, que no hi havia pantalles ni plafons, ni res de tot això que és una convenció molt més instal·lativa, sinó que més aviat com més teatral. Clar, va ser tot un repte, entenc, perquè si no havies fet res en l'entorn aquest més d'operístic, per dir-ho així, i tampoc d'instal·lacions, vull dir, se't va plantejar davant un projecte que d'entrada suposava un repte, suposo. Era un repte, sobretot pel que et deia, pel llenguatge de la lírica que havia de fer, és a dir, no tant has de fer una instal·lació perquè és molt petit, i al final érem discutir-ho, tantes altres vegades, saps? o el meu col·lectiu bar, etcètera. El que em va suposar més por era el fet que havia de fer un llenguatge líric, que s'havia de cantar en paraula, i jo no faig música en paraula, i que ha de musicar, per tant, un text preexistent que m'enviaria el Pol, no? I amb això, doncs, vaig fer, bueno, parlant, parlant sobre el que volia que fos, i el vaig dir, el Pol, crec que seria molt bonic que fos, que treballéssim sobre la idea de diàleg i que, per tant, de dues figures, que són dues veus que es van transmetre i que no sé sobre per tant, això és una cosa que hem de descobrir i que el Pol va ser meravellós, però que són dues figures que van saltant de generació, no? Que t'honor a dones, primer és un infant i una àvia, i una àvia, després són dos amants, després són dos amics i, bueno, i era una transmetre a la veu. I per fer això, jo només vaig decidir, m'ho vaig posar difícils, vaig dir, ho faré amb dos cantants, amb dos fonts, amb dos veus. Vas trucar a l'Anna Andreu i al Pere Jou, que van ser els cantants amb els quals vaig fer un treball vocal, però que també em van fer molt un cop de mà, sobretot l'Anna tenia aquesta consciència que té ella de la cançó, de com les paraules s'han de cantar i com sonen les paraules, que és algú amb el qual jo no treballava tant. I després, un altre dels teus projectes actuals, Clara, és Naufragis, que has dissenyat el sol i la música, que és una exposició. És una exposició, sí. D'arqueologia submarina al Caixa Fòrum de Girona. També, no?, quins reptes o descobertes hi ha darrere d'aquest projecte immersiu o no sé si és molt sensorial o com... Perquè, clar, també crear ambient sonors d'una cosa que representa que estàs sota l'aigua, no?, o com... Sí. Sí, és curiós perquè he dit, no?, jo no vinc del món de l'estrany i patapam, no? L'Opera, re, un mes després estava presentant aquest projecte que portava fent, bueno, com l'Opera, és un circis, us vivia en cap cas, això s'ha fet en un mes. No, home, no. Però em va venir l'Apsos, que és un cop més l'agència i el Sagell amb el qual treballo i a Manitut t'agradaria fer una exposició sobre el món sup'aquàtic i jo, ostres, sí, quina fascinació. Llavors, l'encàrrec va ser tot un disseny, per tant, molt, molt més instal·latiu, no hi havia una mirada escènica, però, com que també he treballat molt en teatre i he dissenyat molt i sé programar i la feina que havia de fer era una conceptualització per una banda entendre el projecte, gravar, generar material, composar des del lloc musical perquè literalment és música, a partir de gravacions que vaig fer superaquàtiques amb micròfons sota el mar i altres coses que vaig fer i després, un cop tenia tot el material composat, distribuir-lo dins d'un espai expositiu com era el Caixa Fòrum de Girona i això és el que vaig fer com l'última fase va ser a Girona i amb el meu sistema de disseny doncs dissenyar espaialment com fanaria i com acompanyaria i al final és un projecte que la música no es podia posar per davant, no està per sobre en cap moment el material d'expositiu és l'important i és el que diguéssim va passar per davant però hi havia com la il·luminesió d'una exposició doncs hi havia un acompanyament musical sonor que t'acompanya i que és un viatge i que el complet és un lloc com metafòric tu Clara et consideres una figura de referent per dir-ho així en tot aquest tema de la creació sonora almenys a Catalunya no? si jo em considero referent sí ostres això és una no ho sé és que no això crec que quan algú és d'haver un referent sempre és per un altre i jo tinc molts referents pensar que sóc referent per algú em sembla preciós però també em fa difícil com dir viruses però entenc el que vols dir és bueno sóc una persona que des que vaig començar sobretot el 2017 que és per mi l'any d'impàs on des d'aquell any va canviar van canviar moltes coses sobretot no en termes d'èxit en cap cas dic això sinó en termes d'una consciència de descobrir un ofici que és l'escènic i vaig deixar enrere altres facetes que tenia abans que també m'han ajudat i m'han alimentat molt però però que d'alguna manera és un camí que s'inicia no fa tant no fa ni 10 anys però però que sí que em sento molt afortunada que hem de tenir l'espai i i els recursos per desenvolupar una carrera que va mutant i ja per acabar Clara tens alguna obsessió sonora que sigui recurrent no sé un instrument o una tècnica o un so obsessions en tinc moltes podria dir moltes crec que crec que van canviant a vegades pot ser una cançó que puc sentir moltes vegades moltes vegades moltes vegades a vegades pot ser un instrument o un sintetador o bueno mira ara per exemple estic recuperant la guitarra m'estic connectant amb una part més grunx que tenia jo en el passat més adolescent però crec que és una cosa que va mutant i és bonic que sigui així i hi ha coses que suposo que si algú és de fora gent propera a mi que està al dia a dia al costat ho podria assenyalar millor que jo mateixa crec que estàs molt encallada però sí doncs Clara deixem l'entrevista en aquest punt moltíssimes gràcies per agafar-nos el telèfon molta sort també i que vagi molt bé el concert aquest divendres dins del Marc de Docs Barcelona moltes gràcies i molta sort i molts èxits i fins la propera gràcies Clara fins la propera adeu adeu Fins la propera