#466 - La gestió de la seguretat pública en un territori complex: entrevista al comissari Eduard Sellent

Comencem la segona hora de la RAM del Magassin de Matins de Ràdio d'Esvern i ho fem com sempre amb l'entrevista del dia. Avui ens acompanya una figura clau en la gestió de la seguretat en nostre territori. El comissari Eduard Sellent, cap de la regió policial metropolitana sud dels Mossos d'Esquadra, que va estar a una àrea complexa i diversa com és el Baix Llobregat i l'Hospitalet. El proper 21 de maig avui mateix el comissari oferirà una conferència a la Taneu de Sant Just amb un títol que diu així, la seguretat pública, gestió de la complexitat. Un tema que no pot ser més actual en un context també de grans canvis socials, tecnològics i polítics que han alterat la manera com vivim i com percebem la seguretat. Comissari Eduard Sellent, benvingut a Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies, bon dia. Comissari, comencem pel principi. Per a aquells oients que no estan familiaritzats amb la seva figura, quines són exactament les funcions d'un cap de la regió policial metropolitana sud? Doncs dirigim la seguretat en una part del territori de Catalunya. En aquest cas és a les comarques del Penedès, del Garraf, del Baix Obregat i a la ciutat de l'Hospitalet. La regió que vostè dirigeix inclou municipis diversos, de diferents comarques, des de grans ciutats com per exemple l'Hospitalet, fins a poblacions mitjanes o petites com podria ser Sant Just. Quines serien les principals complexitats de gestionar la seguretat precisament en un territori que és molt heterogènic? Sí, un dels reptes realment és aquest, donar un servei equiparable arreu del territori. És veritat que tenim llocs on hi ha una demanda molt elevada de servei per incidents, per fets de l'inqüència dels que passa, però una bona gestió d'un servei públic ha de garantir que aquest servei es presta a tothom. No hi ha problemes més grans o més petits i no hi ha víctimes més importants que altres. Aquesta és una part de la complexitat. Precisament, aquest és el títol de la conferència d'aquesta tarda, la Taneu, la gestió de la complexitat. Quins són els grans canvis recents, com hem dit, a la presentació, socials o potser tecnològics també, que han alterat la manera d'entendre o de gestionar el que és la seguretat? Sí, la veritat és que des d'un punt de vista de seguretat vivim un món i un moment apassionant, no? Perquè està canviant d'una manera molt ràpida com es plantejava la seguretat fins ara. Com bé deies, hi ha hagut elements que tenen a veure amb el canvi social, en com les nostres comunitats s'organitzen avui en dia, en com vivim i com convivim amb els nostres veïns, en com això ha impactat en el que és una major demanda de serveis, com qüestions que abans resolien entre veïns, ara es demana l'actuació de la policia local o del cos de Mossos d'Esquadra, no? Tot el que és el control informal, una certa erosió. També, com bé dius, una altra dels grans vectors és el tecnològic, no? I com la tecnologia ha introduït un nou àmbit que té aspectes molt positius, tot l'àmbit virtual, tota la digitalització, però que comporta nous reptes de seguretat. I un repte és que no està sempre del tot clar com els podem afrontar, perquè un delicte a la xarxa implica molts més països, perquè és difícil aconseguir moltes vegades proves, perquè són investigacions molt laborioses i perquè cada vegada són més complexos. I encara hi ha un tercer element, que és la sofisticació. És a dir, a diferència de la delinqüència que teníem fins fa un temps, la delinqüència amb la que ens trobem avui en dia cada vegada és més sofisticada. Està més preparada i té un plantejament molt més professional del delicte. És evident que conviu amb una delinqüència de base i propera a la marginalitat, que és molt menys planificada, però la sofisticació és un element molt present també en el delicte. Aquí a Sant Jús som un municipi relativament tranquil, però forma part de l'àrea metropolitana, que és molt densa i molt dinàmica també. Com es coordina la seguretat en municipis, podríem dir petits, com aquí a Sant Jús, en relació potser a ciutats que són més grans d'aquí també a la vora? Sí, doncs nosaltres ens organitzem en àrees bàsiques policials, que són territoris, en el cas de Sant Jús, comparteixen les plugues. Però és veritat que no només t'has de coordinar amb l'espai immediat, sinó que aquesta conorbilació exigeix un plantejament integral, un plantejament molt més sonal, en el que allò que fas tingui sentit. Després del Covid, després del que va ser el confinament, el confinament va ser un accelerador de molts canvis socials, també en l'àmbit de la seguretat, no? I ens va començar a aparèixer fenòmens com els patinets i com l'arribada per ús positius i per ús negatius. I les isocrones o les distàncies que hi havia abans entre punts on es produïen delictes van canviar. I en aquest sentit t'obliga a treballar molt més coordinadament, perquè Sant Jús està a prop d'altres municipis des d'on es pot irradiar un tipus de delicte que arribi a la seva localitat. Clar, és que amb el tema dels patinets sí que és veritat que a vegades es veuen controls, no? Són, suposo que, bueno, i no sé si arrel del Covid també han sortit altres tipus de delictes que s'hagin de tenir en compte, no? Sí, el control del territori és bàsic en la nostra feina, no? Tota la prevenció és importantíssima i, per tant, posar tots els elements que puguin dificultar el que és fer la comissió del delicte. De la sortida del Covid van passar diferents coses. Una, per mi, la més marcada va ser aquest deteriorament comunitari, és a dir, pensàvem que sortirien millors i potser no érem tan millors com pensàvem, sense més, eh? I sí que vam detectar algunes conductes més agressives i això es reflecteix en els delictes. Els delictes que tenen associada violència són uns tipus que estan pujant malgrat que el context general a Catalunya, la nostra marcació va per zones, el delicte baixa. Per tant, ens trobem amb aquest deteriorament comunitari a l'hora d'afrontar els problemes de convivència i, alhora, un cert repunt d'aquesta agressivitat i violència. De la xerrada d'aquesta tarda, una de les idees claus és el concepte de la percepció de la seguretat, que també va molt lligat amb tot el tema comunitari. Quina importància té aquesta percepció ciutadana i com es pot treballar, no?, o com es treballa des d'un cos policial com el dels Mossos. Clar, és fonamental aquesta qüestió perquè la seguretat és la conceptualització d'una emoció, que és la por. O sigui, nosaltres, quan parlem de seguretat, em sento segur, en realitat és com conceptualitzem aquesta emoció, la falta de por. La por que puc tenir, o la nova por, quan surto al carrer, quan vaig a passejar el meu gos, quan vaig a dormir a casa meva, amb una casa aïllada, quan vaig a treure diners al caixer, no?, això és percepció expectativa. I una cosa molt interessant de la percepció, a diferència del que passa amb els fets objectius, com si estem malalts o no estem malalts, és que la por pot ser fundada o infundada. Tots sabem que els nens tenen por al que pugui haver sota el llit, o quan tanquem el llum de l'habitació, no?, amb les pors succeeix això, hi ha uns automatismes, i de la por surt la percepció, o l'absència de por. Per això és tan important treballar la percepció, perquè tu pots viure en un poble molt, molt, molt segur, en el que no passa res, però si la persona té aquesta percepció de risc, es sentirà objectivament insegura. Segurament, per a molts ciutadans, precisament la seguretat és sinònim de presència policial o de la resposta que pugui haver davant d'un delicte. Quins mecanismes preventius són igualment rellevants, també avui en dia? Sí, és veritat que la presència policial és una eina fonamental, no? Però també les relacions amb la comunitat que fa la policia és molt important. Jo crec que traslladar el teixit associatiu, el teixit comercial, a les ampes, a les diferents entitats de les poblacions, quina és la situació real, objectivar, traslladar les respostes, els dubtes que es puguin plantejar, les necessitats, donar resposta als temors que puguin aparèixer, o la necessitat d'informació veraç, és fonamental. La comunicació és molt important, sempre en l'activitat humana per donar objectivitat als fets que succeeixen. I el treball dels Mossos sovint implica col·laboració amb altres cossos, amb altres institucions, per exemple, les policies locals, que tenim aquí a Ràdio d'Esperma al costat, o serveis socials. Com es gestiona aquesta cooperació, per exemple, aquí a la regió metropolitana sud? Sí, el nostre és un sistema, és un model policial que es diu pluralista, perquè no compta amb un únic cos. La policia de Catalunya és el cos de Mossos d'Esquadra i el conjunt de les policies locals, que tenen compartides responsabilitats i responsabilitats exclusives. Per tant, coordinar-se és molt important. I el tracte i la coordinació és quotidiana. Treballem junts, afrontem junts els reptes i la veritat és que, en general, les relacions són excel·lents. Sant Just, també seguint una mica amb cosetes d'aquí del poble, té una geografia peculiar, perquè sí que és veritat que hi ha una part urbana i una altra que és més natural, que està més propera aquí a Collserola. Això genera situacions específiques de vigilància o d'intervenció policial, aquestes diferències més demogràfiques o de territori? Sí. Una mica el que ens referíem al principi d'aquesta entrevista, és molt important adaptar-se a les diferents demandes i totes són importants. Estar en el territori és important. Aquí tenim una zona que no és urbana i en la qual hi ha una necessitat de servei diferent. Qui la dona? Acostuma donar-la serveis més especialitzats, la Unitat Regional de Medi Ambient, que té un patrullatge més orientat a aquest tipus d'espais, amb les problemàtiques que dona l'accés al medi natural i les infraccions o la convivència que es pot necessitar en aquests espais. I com valoraries Sant Just dins de la regió, dins de la regió metropolitana sud? És un municipi exemplar o crític o estratègic? És un municipi molt segur. La veritat és que Sant Just és un municipi on ens passen coses, ens passen fets, tenen la seva importància perquè qualsevol víctima és víctima i és important, però en el que és com a municipi és un municipi en el que és molt, molt, molt tranquil. Hi ha una especial sensibilitat també cap a determinats col·lectius que són més vulnerables, per exemple, dones víctimes de violència masclista, persones grans... Com s'afronta aquesta realitat també en aquesta regió metropolitana? Sí, la vulnerabilitat és un element fonamental. Servim a tothom, però és veritat que hi ha col·lectius en què ens necessiten d'una manera especial i llavors comptem amb unitats especialitzades que treballen en aquests àmbits, en l'àmbit de la violència masclista, clarament, en l'àmbit de la violència contra els infants també i també per la gent gran en què sobretot trobem que moltes vegades són víctimes de delictes com les estafes o com substraccions determinades i a més intentem mantenir un vincle comunitari important per traslladar-lo a la informació que puguin necessitar. i també com fèiem referència al principi, no?, tot el tema de la digitalització, la delinqüència també ha evolucionat i fins a quin punt la ciberdeliqüència s'ha convertit també ara en una prioritat operativa? La ciberdeliqüència és sens dubte un dels grans reptes que tenim a nivell de seguretat tots els cossos del món, no només els de Catalunya, sinó els del món perquè són molt més sofisticats i tenen molta més dificultat de persecució. Llavors, realment, és un àmbit en què necessitarem anar adaptant capacitats i també un marc normatiu, no només a nivell de l'Estat, sinó comunitari que ens ajudi a poder ser eficaços. I per acabar, comissari, com veu el futur de la seguretat pública? Si ens hem d'acostumar a conviure amb una complexitat creixent, si hi ha marge per simplificar o recuperar també sensacions de seguretat? Jo crec que la seguretat serà el reflex del que és la nostra societat i la nostra societat ha canviat. Els grans consensos, els espais de més homogeneïtat van desapareixent, es construeixen espais més fragmentats en què l'heterogeneïtat està molt més i això obligarà els serveis públics a tenir un enfocament més particular. Pensem, per exemple, en coses com una denúncia. pot tenir sentit una denúncia a través de la xarxa quan la persona té una competència digital mínima, però què fas amb una persona que no té aquesta competència? Necessites mantenir un servei presencial i aquest és un exemple molt bàsic, però trobaríem en el conjunt de la nostra societat molts espais en els que ens diferenciem. Busquem la diferenciació a diferència d'altres moments del nostre país i aquest element exigeix a la seguretat aquest particularisme i aquest és segurament l'element central de la complexitat a la qual jo em refereixo. A qui pot interessar la conferència d'aquesta tarda a la Taneu de Sant Just? Doncs a qualsevol que vulgui tenir una visió completa del que és les tendències, de quin és el futurible del que ens anirem trobant amb el nostre país, qualsevol que tingui interès per saber com avança la seguretat i el benestar a Catalunya des d'aquesta perspectiva. Comissari Eduard Sallet, moltíssimes gràcies per la seva presència avui aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern. Ens quedem amb bastantes reflexions interessants sobre la seguretat com a bé comú i també sobre la importància de saber escoltar, adaptar-se i també anticipar-se a reptes d'una societat que de fet està en canvi constant. Recordem, la conferència titulada així La seguretat pública, gestió de la complexitat que tindrà lloc avui mateix a les 7 de la tarda a la Taneu de Sant Just oberta a tota la ciutadania. Gràcies, comissari. Que tingui bon dia. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Gràcies.