#473 - Tarlatana 17: gravat, art col·lectiu i diàleg creatiu a Can Ginestà

Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ara mateix són les 11 i 14 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magazín de matins La Rambla. Passem a fer l'entrevista del dia i avui parlarem de gravat, d'art col·lectiu, de passió i també de diàleg creatiu. La convidada que tenim connectada via telefònica és la Carme Muñoz, una de les integrants del col·lectiu Tarlatana 17, que des del passat 22 de maig s'exposa una mostra de gravats al celler de Can Ginestà, aquí a Sant Just d'Esvern. Una exposició que es podrà visitar fins al 27 de juny i que inclou, a més a més, diferents activitats paral·leles, com visites, també una xerrada i fins i tot algun taller infantil. Ja la tenim aquí a la convidada a anar connectada telefònicament. Carme, gràcies per ser avui amb nosaltres. Gràcies a vosaltres per pensar en el col·lectiu i difondre la nostra tasca. Doncs mira, precisament, en referència al col·lectiu, si et sembla, parlem de Tarlatana 17, no? Qui sou i com neix el col·lectiu? Som 17 artistes en aquest moment. N'havíem estat 18, però lamentablement vam perdre un pel camí. I el col·lectiu neix en un moment en què vam fer una exposició a Mataró. La majoria de membres del col·lectiu són artistes del Maresme. Sí. Vam fer una exposició a Mataró i a la sala de... En una de les sales de Mataró del Col·lectiu d'Enginyers. I llavors, amb un de nosaltres ens va ocórrer que podíem continuar i podíem continuar exposant plegats. De fet, ens vam conèixer perquè tots anàvem al mateix taller de gravat i alguns hi havien estat. I llavors, doncs, bueno, aquesta va ser una mica el punt de contacte. I llavors ens vam decidir, com tots érem persones molt apassionades pel gravat, ens vam decidir a convertir-nos en un col·lectiu i a difondre el que és el gravat i fer que la gent estimi el gravat. Molt bé. Aquest és l'inici de la història. Llavors, el nostre nom ve dels 17, de l'any 2017, que és quan vam començar a exposar com a col·lectiu. I, per altra banda, el Tarlatana és un dels estris que s'han servit per retirar la tinta de les planxes. Suposo que es veu que és una roba amb els fils molt poc tupits, amb la qual cosa el sentit de la Tarlatana, d'aquesta manca de tupidesa dels fils, és la llibertat que cadascun dels artistes té per crear, composa un conjunt, però al mateix temps és un element individual. Ostres, que interessant, no?, poder fer aquest joc amb la Tarlatana, el nom del col·lectiu. Sí, sí, sí, així va anar la cosa. Molt bé. I, Carme, per qui no conegui gaire aquest llenguatge artístic, no?, exactament el gravat, què és? A veure, anem amb termes més senzills. Els més senzills que podria donar, si tu agafes i fas una esgarrapada a terra, allò ja és un gravat. És a dir, es tracta de fer un solc, una marca, amb una planxa. Llavors, aquesta planxa, bueno, i els solcs es fan de manera molt diferent. Ja és a dir, tradicionalment, tècniques molt elaborades i tècniques no tan elaborades, però vull dir que, en principi, gravar és fer un solc, fer una marca amb un suport. I després aquesta marca o marques que tu facis es passen al paper. I aquest és el... Així, en termes molt senzills, és a dir, que podríem complicar la història, però, clar, en el moment que es vagi a veure l'exposició, s'entendrà molt millor. I si a banda assisteix algú amb una de les visites comentades, que, per cert, demà n'hi ha una, que la faré jo mateixa, el dia 31 n'hi ha un altre, el dia 31, no, perdó, el dia 14 de juny hi ha un altre, que la faran altres companys, i llavors anirem explicant les diferents tècniques, els diferents treballs que estan a l'abast, que es poden veure, i les diferents tècniques que s'han utilitzat per generar aquests treballs. Clar, perquè entenc que dins del gravat és el que dius, no?, que cada un de vosaltres potser utilitza una tècnica diferent o una altra, i això es plasma en obres que es veuen que són diferents entre elles. No, això, evidentment, per altra banda, és que el gravat contempla moltes, moltes, moltes tècniques diferents, amb un treball totalment diferent, des d'unes de les tècniques que s'anomenen calcogràfiques, que són les tècniques més conegudes, com l'aigua fort i l'aigua tinta, que consisteix en, doncs, això, marcar la planxa, i llavors aquesta planxa sotmetre-la amb un àcid, amb un mordent. Per exemple, la generalitat són planxes de metall, o coure, o lleutor, o algun alumini, i llavors aquest és un treball, doncs, bé, és un treball lent, és un treball que, per altra banda, s'ha de dir que el treball del gravat, el gravat no és allò de pim-pam, sinó que s'ha fet rapidíssimament, sinó que porta un procés llarg i complex, i, a part, una de les coses que els gravadors sempre tenim al cor és que quan aixeques el paper, has passat la imatge de la planxa partint-te i aixeques el paper i després del torco, sempre tens una sorpresa, perquè moltes vegades allò que tu esperaves que surtis, no surt, però bé, hi surten altres coses interessants que, bueno, i d'això. Però bé, llavors aquí es veuran gravats calcogràfics, aiguaforts i aigua tinques, bàsicament, i després el que s'anomenen tècniques adjatives, que es produeixen d'enganxar damunt d'un suport, que pot ser un cartró, pot ser un metacrilat, pot ser un cartró de llet, un tetrabric, anem a dir, un plàstic, qualsevol altre suport, i damunt d'aquest suport s'enganxen coses diferents, o es dibuixen amb materials diferents i després allò s'en tinta. Per exemple, una de les coses que n'hi ha diversos a l'exposició són carburúndums. El carburúndum, el seu nom ve del carbó de silici, que s'aplica damunt de la planxa barrejant-lo amb unes emulsions. I llavors es veurà això, i per altra banda es veuran fotogravats, hi ha un fotogravat, hi ha tècniques treballades amb fusta, com xilografies i mucolitos, que és una tècnica recent de la dècada del 70, i coses tècniques. Per regles generals, els artistes tenim molta llibertat de treball, especialment en les tècniques aditives, perquè podem fer moltes coses. Podem posar-hi fils, ho podem cosir, podem enganxar... Entenc que això depèn de cadascú del vostre estil, del que més us agradi o del que decidiu fer en cada obra. Sí, això està clar. Per una banda hi ha artistes que sempre treballen la mateixa tècnica. Per exemple, nosaltres estan exposades obres de la Cecília Morales, del Daniel Llin, del Ramon Llinès, l'Eduard Huertos i la Mercè Montserrat, que tots treballen aiguaforts i aigua tintes. Estan treballant en coure. Tret de, per exemple, la Mercè Montserrat i l'Eduard Huertos, que també treballen en planxes de metacrilat i punt de seca. o les obres aquestes de xilografia o el Mucolito, que estan treballats sobre fusta. Bé, i cadascú utilitza coses diferents. O, per exemple, hi ha unes obres, unes obres meves, que són aquarel·les pintades sobre una planxa de serigrafia que després es passa a paper, que no és específicament gravat, però sí que és estampació, que és un arc propera al gravat. Llavors, doncs, bueno, una mica tot. Hi ha una mica de tot, perquè tothom posa una mica la seva ànima. I jo, no sé, tots tenim unes tècniques preferides, però al mateix temps, ens agrada no sols experimentar amb aquella tècnica amb la qual estem treballant, sinó que ens agrada conèixer noves tècniques i entrar en noves maneres de treballar, amb la qual cosa tot això t'obre un univers immens. I, clar, Carme, en parles de planxes, no?, i de parells que semblen, a priori, que hagin d'estar, potser, en un taller. Com ho feu, vosaltres? Teniu algun taller? Ho feu a casa? A veure, hi ha coses diverses. És a dir, hi ha persones, fins i tot tenim una component que té un taller de gravat, la Laia Arnau. Hi ha companys que van amb un taller i arenja amunt, a Arprint. Hi ha companys que tenen, a casa seva, tenen el seu propi tòrcul i, per tant, treballen a casa. Cosa que no treu que vagin amb un taller. o la Cecília Morales, que va al taller 46 del Virgili Barberà. Llavors, doncs, bueno, tot va, jo en aquest moment estic anant a un taller, faig uns bònus, compro unes hores de treball i el dia que necessito anar-hi, doncs hi vaig. En fi, he recorregut diferents tallers, per exemple, i llavors, doncs, bueno, cada taller he anat traduint una mica, aconsellada per la persona que el porta, i en funció del treball, és a dir, que hi ha tallers que són específics per treballar certes tècniques, no sé, per exemple, el taller 46 del Barberà o el taller que té la Maria Pujola del poble espanyol són estupendos per treballar el coure, per treballar l'aigua fort i l'aigua tinta, igual que l'Arpin d'Arenys de Montt, però hi ha altres tallers, doncs, bueno, no tenen aquesta especialització amb aquesta tècnica, perquè, clar, suposa tenir un tank amb el mordint i, bueno, i unes determinades condicions. Però, en principi, ens muntem una mica la vida, i aquí té un torc a la casa seva, com el Sergi Rabassa o l'Eduard i la Mercè, que tenen torc a la casa, i em sembla que potser també la Dolors Blosset Blessa també té un torc a la casa, també té estudi... Perquè als 17 us hi dediqueu a... És a dir, sou artistes o és un travessant més del que pot ser la vostra professió? A veure, a hores d'ara, nosaltres procedim de professions molt diferents. Si hi ha molts docents, docents que s'han dedicat a ensenyar arts als nens a l'escola, jo no tinc res a veure amb aquest món. hi ha qui ha treballat d'assistent social, és a dir, que hi ha un moment en què... Bé, hi ha molta gent que ha fet la licenciatura en Belles Arts, i altres simplement han entrat al gravat per afició, per interès, pel que sigui, i a poc a poc hem anat creixent a dintre del gravat. Hem anat aprenent, hem anat fent coses, i hem anat investigant, sobretot les diferents opcions que tenim. Hi ha qui, per exemple, es fabrica les seves eines per gravar. Bé, hi ha una mica de tot. És a dir, que quan tu necessites fer una obra grossa, de gran mesura, o bé et compres un torcul gros, com va ser el cas de la Catherine Lord, que em va comprar un torcul gros per poder treballar a casa, o vas a un lloc que et facilitin que puguis estampar en un torcul gros. I aquí estampam en un bar en un moment determinat. Una mica de tot. Hi ha una mica de tot, però vull dir que, en principi, estem més còmodes si estem en un taller propi o no, que intentar fer això a casa. En el meu cas, intentar fer això a casa, jo sempre ho he trobat molt complicat. I, Carme, algú que vagi, no?, l'exposició que entri al celler de Can Ginestam, què és el que s'hi trobarà? Quantes obres hi ha exposades? I si segueixen algun fil narratiu entre elles o són simplement a part? Mira, normalment, quan, bé, el que es trobaran, comencem per aquesta història, seran 24 obres pertenyent a 18 artistes. Aquestes 24 obres, hi ha alguns artistes que en tenen més d'una, i, però la majoria en té penjada només una. A les sales que només entrem, les primeres sales que veiem, les tres primeres sales, estan exposades a aquestes obres. I després, a la sala del fons, que està separada per una paret d'aquestes sales principals, d'aquestes tres sales principals, hi ha dues projeccions, que jo recomano especialment que s'hi vagin a veure. que s'hi vagin a veure aquestes projeccions. Una projecció que, bé, és una mica referent de qui és qui, presenta a cada artista fent feines. Des de preparant una planxa, posant-hi tinta, netejant la tinta, passant pel poc torcul, aixecant l'estampa, és a dir, que aquesta seria la primera. Però el que jo aconsello i veure-la de principi i a final, bueno, i a part ens veuran, i veuran quina cara té cadascun. Això està bé. Sí, posar cara, si més no, clar, posar cara, si més no, als artistes que han dissenyat les obres que estan veient a l'exposició, això està bé. Sí, això està clar. I llavors, l'altre, que jo recomano especialment, és una projecció que vam fer especialment quan vam exposar a la Fundació Iluro de Mataró i aquesta projecció explica diferents tècniques com es fa una obra amb una tècnica concreta. Hi ha diferents tècniques i es va veient les diferents obres. És a dir, que es va veient com es treballa una punta seca, com es treballa una planxa de coure, una aigua forta, una aigua tinta, etcètera. Les diferents obres es van veient al llarg d'aquesta projecció. Jo no puc dir-te quant dura, jo diria que dura uns 10 minuts o una cosa així, però realment les dues són interessants perquè una ens presenta els artistes en acció i l'altra ens presenta les tècniques com es crea una obra amb una tècnica concreta. I a banda d'això, també has comentat que hi haurà un tall infantil i una xerrada. Hi haurà una xerrada que qui vulgui passar-se perquè pel celler hi ha la informació amb uns targetons a la mà i llavors la xerrada justament és una xerrada que parlarà de les tècniques més usades en gravat. La veritat és que valdrà molt la pena quin dia serà la xerrada. La xerrada és el 12 de juny. El 12 de juny a les 12 del matí. Jo diria que el 12 de juny és un dijous. És un dijous, sí. Doncs el 12 de juny a les 12... Ai, perdona, a les 12 del matí. El 12 de juny a les 7 de la tarda. Val, ja deia jo, dic, a les 12 del migdia potser no hi ha gaire gent, però a les 7 de la tarda sí. Això funciona millor a les 7 de la tarda, sí. i després hi haurà un tall infantil el 14 de juny a continuació d'una segona visita guiada que jo crec que la farà la Montserrat Badia i la... Perdó, jo he dit que faria jo la visita guiada però a mi m'acompanyarà la Montserrat Brullet que serem dos en la visita comentada. La visita del 14 la farà la Cristina Julián i la Montse Badia que seran les persones que portaran a terme el taller infantil. I el taller infantil consistirà en reexplicar com es pot estampar i serà una estampació fàcil i se'ls demana als nanos que hi vagin que portin una samarreta blanca no posada, eh? No, clar, per fer allà per estampar alguna cosa, no? No, no, no, val. Llavors, una samarreta blanca que estan parant. Molt. I sí que s'ha posat un límit d'edat. El límit d'edat és fins als 12 anys. Vale. Suposo que els pares també en sentit comú el límit d'edat per abaix també el baixaran perquè no crec que una criatura d'un any estigui per estampar una samarreta. No, clar, clar. Bueno, els pares saben perfectament on pot començar el joc amb els nanos, no? I les nenes. Clar, i Carme, com va sorgir la possibilitat d'exposar aquí a Sant Just d'Esvern? Coneixeu abans l'espai del celler o teniu alguna mena de... A veure, jo l'espai del celler no el coneixia. Tenia un amic que havia estat regidor a Sant Just d'Esvern, que era Joan Daniel, i ell sempre m'insistia en que demanés, perquè jo abans de dedicar-me al gravat vaig dedicar a la fotografia, sempre em deia demana, demana per exposar el celler, que el celler és molt xulo, que val la pena, que no sé què. I la cosa, jo no li vaig fer mai cas. He de confessar que malauradament no li vaig fer cas. I llavors, després, algú, em sembla que va ser la Mercè Montserrat, una amiga, li va dir escolta, posa aquell espai, és que molt bé, el podríeu demanar, però no t'anem demanant espais. Més o menys acaben sent espais bastant públics en el sentit que són centres culturals i tal. I li va dir que no ho mireu i tal i qual. Llavors ja ens vam enredar i vam dir doncs sí, pensa que tothom és el maresme, és a dir que que veure... Sou de l'altra banda, sí, sí. Sí, jo no, jo estic a Barcelona, però vull dir que a Barcelona, dues persones vivim a Barcelona, però una d'elles, la Mossadet Brullet, és filla del maresme. Llavors, doncs bé, vam dir, vinga, i vam mirar quina era la possibilitat i havíem de presentar un projecte i el que s'exposa és el projecte que nosaltres vam presentar, un projecte d'exèrir gravat, de fer difusió del gravat, perquè suposo que fent visites guiades i fent una xerrada i fent tallers, es veu aquesta necessitat que tenim tots de fer, de promoure el gravat i llavors, doncs, bueno, presentar el projecte, ens el vam valorar i, bueno, aquí estem. Molt bé, molt bé. normalment el que fem sempre és el mateix, seguim el mateix procediment, és a dir, presentem un projecte amb alguna entitat, o ajuntament, o museu, perquè, per exemple, hem estat, hem exposat al Museu de Llevaneres, hem exposat al Calissà i d'Arenys, hem exposat a diferents llocs, però sempre és presentant un projecte, fent una petició i mostrant una mica la nostra obra. Que, per cert, a l'entrada de l'exposició hi ha, bueno, hi ha un llistat d'artistes, per una banda, i, per altra banda, hi ha un QR que porta amb un catàleg que tenim en línia, on es veu una mica el treball de cada artista, però és una d'aquelles coses que ens hem de tornar a plantejar, de tornar a fer, perquè, clar, es va fer en un moment i d'aquell moment han passat bastants dies i potser caldria que actualitzéssim la història. Ja ho tenim pensat, eh? Però vull dir que si algú té interès per veure més coses, pot fer el QR. El QR també té un enllaç al nostre Instagram i a cada cartela de l'obra hi ha el correu de l'artista i, fins i tot, hi ha, en alguns casos, l'enllaç al seu propi Instagram. És a dir, que la nostra obra es pot veure online les obres es venen o tenen un... és perquè si ja explica la història que hi ha al darrere o és per... En principi, en principi, quan es tracta de centres culturals i segons quins llocs no et deixen vendre obres. en alguns llocs que seria el cas que en Ginestà. És a dir, que tu no pots vendre però això no impedeix que si algú que està interessat en una obra teva té el teu correu, es pot posar en contacte i ja està. És a dir, que jo penso que si algú ven una obra farà vots perquè hi ha una època en què l'art és difícil de què surti. És a dir, què fas amb tot això? Diu, ho tinc a casa, ho tinc amb un calaix, ho regalo els amics i de tant en tant tens la sort de vendre alguna obra. Però, bueno. Bueno, difícil. No ho sé. És difícil. És difícil. Carme, moltes gràcies per compartir amb nosaltres aquí al Munt del Gravat i l'univers sencer també de Tarlatana 17. Recordem això als oients que la mostra es pot visitar fins al 27 de juny, doncs això al celler de Can Ginestà i que a més a més també poden participar en aquestes activitats paral·leles que hem comentat, que s'hi han programat i que a més a més tenen aquesta possibilitat també, si porten el mòbil, de poder accedir en els codis QR i de tenir una mica més informació dels diferents artistes. Doncs, moltes gràcies per donar-nos la paraula a través de mi i a tots els companys del taller, perdó, del col·lectiu i espero que disfruteu de l'exposició que teniu vosaltres més a la basca que la majoria de nosaltres. Doncs sí, aquí a la ràdio justament estem a sota de Can Ginestà, al costat de la policia, per tant, ens queda ben a prop, eh? Llavors podeu fer, pugeu cap a dalt, preneu una copesa al bar i entreu, ja està. I feu una estoneta de... I agafeu temps per poder veure els vídeos de l'altra sala. Molt bé. Carme, gràcies, un plaer, bon cap de setmana. Gràcies a vosaltres, igualment. Adéu. Gràcies.