Música Ara mateix són les 11 i 14 minuts, esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de ràdio d'Esvern. Farem una entrevista política, de fet parlarem de política municipal i dels temes de l'actualitat de Sant Just amb l'Anna Vilanova, portaveu de la CUP d'aquí de Sant Just. Som al mes de juny, ho comentàvem també ahir quan vam fer l'entrevista a una altra portaveu. Estem a mitja legislatura i les entrevistes les fem amb aquest ull posat a meitat del mandat. Anna Vilanova, molt bon dia. Hola, molt bon dia, Núria. Doncs mira, fent referència a aquests dos anys que portem ja de mandat, parlem una mica de les aportacions que ha fet la CUP a la política local aquests primers dos anys. Polítiques locals, què heu anat treballant i què heu fet èmfasi des del partit? Molt bé. Doncs mira, hem treballat diversos temes. Començaré a parlar, per exemple, que nosaltres ja fa temps que vam donar suport a la campanya Salvem la Vall. Nosaltres ja hem manifestat diverses vegades que som partidaris de l'edificació zero en aquesta zona tan sensible i per això fem totes les reivindicacions de la plataforma en defensa de la vall en què sol·licita una moratòria urbanística al pla de la bona aigua, fins que no s'hagi revisat i actualitzat l'avaluació per eliminar el risc d'inundació, els mapes de perillositat i el risc que té Catalunya. També creiem que és necessari revisar tota la normativa urbanística sobre planificació territorial i urbanística en matèria d'aquest risc, d'aquest risc d'inundabilitat. Aquesta planificació, creiem, aquesta planificació urbanística, es realitza en una zona amb risc d'inundació i si es dona un període, per exemple, de pluges llarges i intenses i continuades, ja hem vist un cas al País Valencià, i tant l'institut com el complex esportiu estan en aquesta zona inundable i creiem que no cal sumar-hi més urbanització i més pressió en aquesta zona tan sensible. També, un dels temes que vam treballar també a principi de mandat, bueno, a principi de mandat, del mandat anterior, que són els mitjans de comunicació i que diverses vegades hem preguntat al pleno, com sabeu, el mes de novembre del 2022, en el mandat anterior, la CUP ja vam presentar una moció per garantir la pluralitat i independència de la comunicació pública local, no?, i demanàvem fer una regulació per garantir aquesta pluralitat i la independència de tots els mitjans municipals. Estem a 2025 i Sant Jus encara no té aquest reglament al respecte, no? A part de crear, doncs, aquest reglament, nosaltres el que volíem és que es fes un ENS, no?, que podíem anomenar Consell Municipal de Comunicació, no? I aquest ENS, doncs, la funcionalitat, no?, seria per ballar, doncs, perquè s'acompleixi, no?, el decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública que va publicar ja fa uns anys, no?, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, no? És un decàleg de bones pràctiques que tenim penjat a la pàgina web del nostre Ajuntament, però que nosaltres creiem que no es compleixen en la seva totalitat, no?, perquè creiem que no s'informa d'una manera veraç, per exemple, plural i transparent dels temes que es tracten al bolletí municipal, perquè no hi ha cap crònica periodística que mostri les diferents sensibilitats polítiques, també els debats públics polítics són gairebé inexistents, no?, i creiem que, bueno, que no funcionen a través d'uns òrgans de gestió participatius, no?, com he dit abans, estem al 2025, en un poble de més de 20.000 habitants, i nosaltres creiem que cal que existeixi aquest reglament, continuarem insistint, doncs, en els propers plens, a veure si finalment, doncs, aconseguim trobar-nos, ens vam trobar ahir algunes vegades, no?, però no s'ha acabat matant. És a dir, encara no hi ha hagut, no s'ha posat en marxa, ni que sigui un esborrany, o d'això que demaneu d'aquest nou reglament, no? Estem treballant sobre un esborrany, però és que està molt al calaix de l'oblit, ja gairebé, no?, i seguirem insistint perquè creiem important que es dugui a terme, doncs, aquesta regulació. També un dels temes que hem treballat, bueno, que comencem a treballar, ja des del mes de gener, que estem preparant una moció sobre la caixa, la volíem presentar el mes de gener, però el que volíem és que fos aprovada, perquè no té sentit, doncs, presentar una moció reivindicativa i que no estigui aprovada, no? Heu buscat suports? Sí, de fet, la presentaríem conjuntament amb Comú Podem i amb Esquerra Republicana i volíem buscar, doncs, la complicitat del PSC, però li està costant, li està costant bastant arribar, doncs, a poder realitzar aquesta moció. Posem, per exemple, a ciutats grans com l'Hospitalet del Llobregat, que aquesta moció ha estat aprovada, l'Hospitalet, sabem que governen els socialistes, es va aprovar parcialment aquesta moció, no?, i que insta el govern de la Generalitat a desplegar tots els protocols per aplicar la llei 18 barra 2017, no?, del dret a l'habitatge i concretament, especialment, en els articles referents a l'assetjament immobiliari. Aquesta moció aprovada a l'Hospitalet, doncs, volem que també sigui aprovada a Sant Just, no?, i té amb l'objectiu... L'objectiu principal és pressionar les administracions públiques i les entitats financeres per garantir aquest dret a l'habitatge que tots reclamem, no?, i evitar pràctiques especulatives en el part de l'habitatge protegit. En referència als pisos de l'obra de la casa, no? Aquestes pràctiques, doncs, han comportat, no?, no renovació de contractes, pujades de lloguer o manca de manteniment, i, per tant, volem que aquest Ajuntament del poble, doncs, garanteixi que això no passi i donar suport, no?, a totes les reivindicacions dels llogaters d'aquests pisos de la caixa. Una de les... També una moció que vam presentar juntament amb Esquerra Junts que va ser sobre... També hem treballat el tema de les audiències públiques, no?, presentant una moció el novembre del 2023. Nosaltres el que volíem és això, no?, convocar que l'Ajuntament convoqués audiències públiques, no?, sobre temes d'intre general, no?, per la ciutadania, però abans que siguin aprovades. És a dir, perquè sigui un debat ric i que la gent aportés, la població aportés iniciatives, no?, i que fossin escoltades i que es poguessin dur a terme, no? Per afavorir la participació, no? Entenc, o...? Sí, exacte. I, a més a més, ens va sorprendre, no?, que l'equip de govern votés en contra d'aquesta proposta, no? Tot i tenir, clarament, en el seu pla d'acció municipal que el que volen fomentar és una ciutadania activa i de participació en la gestió, no?, i per això ens va sorprendre que votessin en contra. Ja no es van ni abstenir, no?, que van votar en contra, no? Nosaltres queríem que amb aquestes audiències públiques s'obren debats, com ja he dit, no?, públics amb la ciutadania per parlar de tots els temes. Nosaltres també, quan la vam presentar, vam posar exemples, no?, com parlar dels comptes municipals o els plans urbanístics o les grans inversions, no?, que justament estem en un mandat en el qual s'estan fent grans inversions, no? En definitiva, és escoltar la ciutadania sobre què els interessa o sobre temes, no?, que s'han de portar a terme. Una de les nostres reivindicacions, i que segurament la majoria de la població, si ens escolta els plens, doncs nosaltres un dels fets que reivindiquem és la municipalització dels serveis, no? Des de la CUP defensem que els serveis municipals han de ser públics, no?, perquè cobreixin les necessitats bàsiques sense estar sónmesos al lucre privat. Bé, en contra, com si diguéssim, d'externalitzar, no?, alguns serveis que hi ha ara... Exacte, de fet, a Sant Just tots els serveis estan externalitzats, no? I nosaltres demanaven, doncs, això, que es portés a estudi de privatitzar i de municipalitzar algun d'aquests serveis, no? I nosaltres proposàvem començar amb un dels serveis molt sensibles, que és el SAT, no?, on les treballadores, fa dècades que donen un servei imprescindible, a més a més sabem que hi ha treballadores que fan més de 30 anys que treballen a Sant Just i estan en unes condicions laborals precàries, no?, en unes jornades parcials, cap de les treballadores, o molt poques, tenen la jornada sencera, per tant vol dir que treballen moltes meves hores de les que... és a dir, que no cobren ni el salari mínim interprofessional, no? Clar, no fan jornada completa, no?, com si diguéssim... No, fan molt poques jornades completes i tampoc no tenen els materials adequats per fer la seva feina i aquestes jornades incompletes, diguem-ne, s'assumen en horaris incompatibles amb la conciliació, no?, perquè els hi pots tocar treballar al matí com els hi pot tocar treballar a la tarda, aleshores no els hi permet ni la conciliació ni a vegades tampoc combinar-ho amb altres feines, no? Nosaltres creiem, la lluita d'aquestes treballadores és un exemple de dignitat i reivindicació de drets, no? I per això apostem, no?, per recuperar aquesta gestió pública i sobretot començant per aquest servei, no? En resum, una, direu, no?, l'eslògan ni externalització ni privatització, no? Serveis públics, gestionats directament i pel servei del poble. I res, informar també que en breus publicarem una dalla, la dalla és la revista de la CUP, que almenys fem un parell de cops a l'any, i aquesta, la que publicarem en breus, tractarà, serà monogràfica sobre el tema de l'habitatge en el qual, doncs, us presentarem les nostres propostes, no? I tot el que pensem sobre l'habitatge Sant Just. Ah, enfocat a Sant Just, clar. Sí. I, Anna, com valoreu, no?, des de la CUP també, la feina que està fent l'equip de govern aquests dos anys? Creieu que s'està donant resposta a les necessitats de la gent, que s'estan complint, no?, el que es va dir una mica a inici de mandat, o si veieu bona predisposició també amb la resta de grups polítics? Ara comentaves, no?, que presentàveu algunes mocions, de fet, que estàveu esperant a poder aconseguir aquest suport entre grups. Evidentment, nosaltres creiem que la participació amb la resta de grups polítics, amb excepció d'alguns, evidentment, doncs, és bona, no?, per la ciutadania, perquè arribar a acords sempre és positiu en política, no?, i, per tant, moltes de les iniciatives que proposem sempre són, doncs, en comú, no? Des de la CUP considerem que, pel que fa, doncs, a la feina feta, doncs, per aquest equip de govern, considerem que té deures pendents, importants i que no escoltar la ciutadania en algunes decisions preses, no?, que ja s'han pres. Posem, per exemple, el nou pavelló, no?, ja s'ha tirat endavant, tot i l'oposició de la majoria dels veïns i veïnes de Maslluí, no? És una obra que ens costarà molts diners, prop de 8 milions d'euros, i degut també a l'augment dels preços dels materials, però, sobretot, també per l'ubicació, no?, que comporta també el desviament del camí de la salut. Aquí ha estat un cas clar, no?, de no escoltar la ciutadania, no? Per exemple, en cultura també hem vist retallades i una falta de suport a les entitats, no?, que reclamen qüestions molt bàsiques, com per poder desenvolupar les seves activitats amb més autonomia i també amb menys traves logístiques. Per què fa els esports? És per dir alguns exemples, no?, perquè tindríem moltes coses a dir. Per diferents àmbits. Sí, per diferents àmbits, no? Per exemple, en el que fa els esports, la manca d'un projecte clar pel futbol femení és molt preocupant, no?, perquè se'n parla molt de l'esport femení, no?, de reivindicar, doncs, la possibilitat que totes les nenes, noies del poble, doncs, puguin gaudir plenament d'aquest esport, però ens adonem que encara hi ha molts pocs equips femenins i, per tant, això posa en evidència que aquest espai continua sent molt masculinitzat, no? Amb poques opcions reals, no?, perquè les noies i les nenes puguin realitzar aquest esport. Vull dir, ja sabem que hi ha moltes nenes que, sobretot a l'edat més petites, no?, que han de marxar fora del poble, doncs, a... A practicar algun esport, no? Sí, bé, a practicar, sobretot, l'esport femení. Hi ha altres, en altres, per exemple, en vòlei, i en altres esports, doncs, és veritat que l'esport femení està a tope, no?, però en futbol, doncs, encara ens queda molt camí per recórrer, no? I, en canvi, per exemple, hi ha moltíssims equips masculins, però de femenins n'hi ha molt poquets, no? I el que he dit, també, doncs, amb això que et deia, no?, el Pla d'Acció Municipal preveia la municipalització de serveis, i hem passat aquests dos anys i encara no hi ha, o almenys no hi ha cap estudi al respecte, no? I, com ja t'he dit, no?, amb la resta de grups polítics, doncs, treballarem, sempre tenim predisposició a fer-ho, però, com ja t'he dit, doncs, excloent l'extrema dreta, homòfona i racista, que amb aquests no treballarem mai. Anna, passem a parlar d'alguns temes de l'actualitat santjustenca i dels àmbits, no?, també, en els quals la CUP estic dedicant, doncs, bueno, esforços, ara per ara. Un d'ells, i també ho hem vist, sobretot, a les xarxes socials, és el tema de la lluita antifeixista. Com valoreu la resposta del veïnat de Sant Just en els actes antifeixistes que heu organitzat recentment? amb, per exemple, el casal Popular La Sala o Amarrant. Parlo, per exemple, dels del 28 de maig, que va haver al Parador. Sí, de la Semana Passada, sí. Sí, o de la xerrada, que va haver-hi també el 3 d'abril, on no sé si t'ho vas fer també de ponent o de... Bueno, vas també... Sí, també. Bé, vam parlar... Aquest acte va ser molt bonic, no?, perquè, a més a més, parlàvem una mica també de l'històric. Era com si estigués a tres bandes, no?, l'històric, l'actual i el futur. Va ser un acte que va ser interessant. Pel que fa a l'acte que es va organitzar la setmana passada per la lluita antifeixista, anava molt determinat també el fet que un militant de la nostra assemblea, doncs, el 2017 va patir una agressió per part d'un individu d'extrema dret espanyolista de Sant Just, no? Aquest fet no va ser un cas aïllat el 2017. El 2017 era un any molt convuls políticament i diverses persones del poble, doncs, ja van patir amenaces i agressions, no?, per aquests grupets feixistes, no?, del poble. I per això es va fer també una gran manifestació antifeixista, no sé si la recordes, en la qual hi va haver-hi molta participació i de la qual nascé dos anys més tard, doncs, una moció antifeixista que va ser aprovada, doncs, per unanimitat al ple del poble, no? Aquesta manifestació, ai, aquest acte, com ja t'he dit, era per aquesta agressió i, a més a més, estava prevista perquè el dia després, que era dijous de la setmana passada, doncs, es va celebrar el judici d'aquesta agressió, no?, que va acabar, feliçment, diguem-ne, doncs, la conformitat, diguem-ne, perquè l'agressió va reconèixer tant l'autoria dels fets com la motivació ideològica, no? La sentència, a més a més, va incloure, no?, una indemnització a la persona agredida, amb una multa imposada a l'Estat, el pagament de les costes judicials i, a més a més, amb un ordre d'allunyament de 300 metres durant més d'un any. Vull dir que considerem que això és un èxit, no?, judicial, en aquest cas, no?, perquè, de fet, ja va haver intents de blanquejament en el mandat anterior, no?, d'un dels regidors, no?, de dir que havia estat una baralla entre dos joves i això, doncs, aquesta sentència posa en evidència que allò era una mentida, que no era una agressió entre dos joves, sinó que era una agressió ideològica, no? Ens lamentem, però, perdona que talli, eh?, que potser no et deixo parlar gaire. No, no, digues, digues. Doncs que en la moció que es va presentar el 2019, un dels compromisos és que, diguem-ne, l'Ajuntament es presentaria com a acusació popular i, estiposament, doncs, no es va complir un d'aquests acords perquè l'Ajuntament, en aquest cas, no es va presentar com a acusació popular i, a més a més, curiosament, no?, que la Fiscalia ja va demanar condemna per lesions i per delicte d'odi, no? Doncs, un incompliment, no?, de l'equip de govern. I hem parlat d'ara, no?, precisament, no?, d'aquesta consciència antifeixista que podia haver-hi aquí a Sant Jús, si estava creixent, si no. Passem a comentar un parell de temes més, per exemple, dels plens municipals. Sí. Per exemple, en el del mes de març, vau votar en contra de l'aprovació inicial de les bases per accedir als 84 nous pisos del lloguer del mil·lenari. En aquest últim ple, per això, el maig, ja es van aprovar definitivament. Què era el que demanava la CUP, no?, o per què no estàveu d'acord amb les bases que es van aprovar? Ens ho vas mig explicar, Anna, és veritat, fa... Bueno, a la darrera entrevista que vam fer, però vau presentar al·legacions... Sí. A veure, una correcció, eh? Vull dir, en aquest ple es van aprovar... no es van aprovar les bases, sinó que es va aprovar el reglament. Les bases encara no s'han aprovat. Perdó. Es van aprovar... Bueno, no passa res, eh? Es van aprovar... Estan encara... Bueno, ara hi ha el període de delegacions, ja s'ha acabat, les hem presentat juntament amb Esquerra. Per tant, suposo que en aquest mes de junts serà quan es presentaran aquestes bases. Sí que vam presentar unes delegacions a aquestes bases perquè per nosaltres les vam treballar bastant amb l'equip de govern perquè creiem que hi haurien moltes coses a corregir. Van corregir moltes coses que agraïm profundament perquè es van millorar en molts aspectes, però un dels aspectes en els quals nosaltres vam votar en contra és que aquestes bases exclouen de facto les persones amb rendes baixes. Clar, de fet, hi ha la llei europea en la qual s'estableix que ningú pot destinar més del 30% dels seus ingressos al Llober, que és una mesura, una bona mesura pensada per evitar el sobrandeutament, però aplicada sense tenir en compte els preus reals dels pisos del mil·lenari és d'haver una barrera per moltes persones, i per algunes persones, i sobretot les persones que menys recursos tenen i que majoritàriament són les dones grans amb aquestes foncions tan baixes. Què vull dir amb això? Per exemple, una persona que té una pensió que no arriba als 900 euros, que hi ha moltes dones que estan en aquest moment, diguem-ne, en aquesta franja, doncs clar, si no poden destinar més del 30% dels seus ingressos... Clar, no tenen accés. Això vol dir, no tenen accés perquè, clar, el 30% de 900 euros són 200 i pico d'euros i clar, no hi ha cap pis del mil·lenari que sigui tan baix per això. Aleshores, nosaltres el que havíem proposat en el ple és que es fes una tarificació social dels preus. Sabem que això és complicat, no ho hem afegit a les bases, treballarem perquè siguin factibles a les bases dels nous pisos del mil·lenari que es tenen previst de construir, però el que sí que hem posat a les alegacions és que es creï una partida des de l'Ajuntament per complementar, no?, perquè no sigui una trava i per complementar l'ajuda de totes aquestes persones que no podrien gaudir del mil·lenari. Nosaltres creiem que ja hi ha pisos, que és el que ens diu l'Ajuntament, que ja hi ha pisos d'inclusió social, d'exclusió social, perdona, eh? Però, clar, nosaltres creiem que aquests pisos del mil·lenari no solament donen un habitatge, diguem-ne, sinó que donen moltes altres coses, no?, que donen socialabilitat, companyia, no?, també. Interacció entre persones grans i això creiem que ho ha de ser beneficiari tothom, no?, i que no pot quedar exclòs ningú, encara que hi hagi pisos d'exclusió social, no? Pensem que les persones grans, doncs tothom ha de tenir dret a gaudir, doncs, d'aquests espais de companyia, de, no sé, de... Vull dir, que té moltes més coses al mil·lenari que no solament són a resoldre problemes d'habitatge. Anna, ho hem de deixar en aquest punt, hem de deixar l'entrevista. Sí. Tornarem a contactar amb tu, com a portaveu de la CUP, a la propera que ens torni a tocar. I res, que acabis de passar bon dia, bona setmana. Moltes gràcies, Núria, que vagi molt bé. Vinga. Gràcies per tot. Adéu. Apa, adéu, adéu. Fins demà. Fins demà.
#477 - Entrevista amb la portaveu de la CUP de Sant Just: balanç i reptes a mig mandat
L'entrevista del dia a Ràdio Desvern l'hem fet a Anna Vilanova, portaveu de la CUP de Sant Just Desvern, amb qui hem repassat la tasca del partit a mig mandat. Hem parlat de la defensa de la Vall de Sant Just i la moratòria urbanística, així com de la necessitat de garantir la pluralitat i la transparència en la comunicació pública local. També s’ha destacat la proposta de crear un Consell Municipal de Comunicació i la preocupació pel dret a l’habitatge, amb especial atenció als casos d’assetjament immobiliari i les pràctiques especulatives vinculades a entitats financeres com La Caixa.
Vilanova ha reivindicat una gestió municipal més oberta amb audiències públiques, la municipalització dels serveis, i ha denunciat la precarietat laboral de les treballadores del SAD. En l'àmbit social, ha remarcat el compromís amb la lluita antifeixista, recordant una agressió el 2017 i celebrant que la justícia hagi reconegut la motivació ideològica. També s'ha criticat l'exclusió de les persones amb rendes baixes de l'accés als pisos del Mil·lenari i s'ha reclamat una tarificació social. Finalment, ha valorat negativament el desplegament del Pla d'Acció Municipal, destacant mancances en àmbits com la cultura, els esports femenins i la participació ciutadana.