#479 - Reptes i Avançaments a Sant Just: Mobilitat, Seguretat i Gestió Pública

Música Esteu escoltant Ràdio d'Esberna, el magasin de matins, són les 11 i 14 minuts. Avui dediquem l'entrevista del dia a la política municipal, i és que ens visita Laia Flotats, portaveu del grup municipal Endavant Sant Just, regidora de l'oposició. Som al mes de juny 2025, per tant, fa dos anys va començar aquesta nova legislatura, ens en queden dos, per tant, estem a meitats, podríem dir-ho així, i parlarem ara amb la Laia una mica de... farem una valoració de com han estat aquests dos primers anys i, Laia, volem conèixer les aportacions que heu fet des del partit Endavant Sant Just en la política local aquests dos primers anys. Aquelles coses que, doncs, bueno, creieu que han destacat més o en les quals hi hagi posat més èmfasi. D'acord, molt bé, doncs... Doncs vinga, a veure, comencem. Parlem una mica, no?, del paper Endavant Sant Just. Primer de tot, bon dia a tothom. Bon dia a tothom. Un fantàstic dia de primavera, avui fa calor. I bé, sí, a veure, nosaltres volem destacar diverses aportacions que hem fet durant aquesta primera meitat del mandat. La primera és, doncs, bé, que per fi ja s'han fet la instal·lació de les tres estacions d'ambici, l'ampliació aquesta que ja venia de l'anterior mandat, però que, com ja veurem més endavant, tot és molt lent, és molt lent i és un dels deures pendents, potser, d'aquest equip de govern. Però bé, durant aquests primers dos anys de mandat hem aconseguit, doncs, que ja es posi, s'implantin les tres estacions d'ambici més, la de l'Institut Bon Aigua, la del que havia de ser el mercat que ha acabat sent a Can Ginestà, i la de Vell Soleig, la plana pedrosa. Després, també, una altra de les coses que volem destacar és, doncs, que amb el nou contracte de manteniment de neteja de la via pública s'ha incorporat l'equip de neteja antigrafitis, que abarca no només els equipaments públics o les parets que són de titularitat pública, sinó també tots aquells immobles privats que pateixin grafitis a les façanes que donen al carrer. Això també va ser una iniciativa nostra, també ve de l'anterior mandat, però anem lents, però, bueno, almenys ho han incorporat en aquest contracte. Una altra de les coses que també volem destacar és que, via moció, es va aprovar en el ple municipal fer una APP que englobés tots els serveis que es presten des de l'Ajuntament, inclòs a la policia i altres, la seu electrònica i altres qüestions, així, més que res per facilitar la comunicació de la ciutadania amb l'administració pública, aquesta moció es va aprovar amb el consens de gairebé tots els partits polítics, finalment... No ha acabat de posar-se en marxa, no, encara? No, però hi havia una part que era important, que era que, entre altres coses, hi hagués el servei de poder obrir els contenidors, i això sí que finalment s'ha fet una APP, que ja també s'ha posat en marxa aquests últims mesos, i, bé, considerem que això també és una cosa meritori. Sí, sobre aquest tema, em sembla... Pot ser que endavant Sant Jura, en el butlletí, en fessi una... Sí, sí, és que hem fet insistència diverses vegades, perquè... Bé, dèieu que hi havia com moltes aplicacions o diferents llocs en els quals s'havien de fer diferents tràmits, i clar... Una mica caòtic. I precisament les noves tecnologies o les APPs, internet, el mòbil, no? Les aplicacions que tens en el mòbil han de... Estan pensades, o la idea finalista és que serveixin per facilitar la comunicació i no que sigui més complicada. I clar, quan has d'anar a diferents APPs, no? Jo vull comunicar amb l'Ajuntament, vull fer gestions amb l'Ajuntament, la que sigui, que té a veure amb el meu municipi. Ostres, però per cada tipus de gestió necessito un APP diferent, un enllaç diferent, un portal diferent, clar, això és complicar-ho. I aleshores... Bé, nosaltres vam demanar que es fes aquesta APP global, que englobés també la part d'apertura dels contenidors, d'escombraries, tant del rebuig com l'orgànic. I bé, no s'ha fet l'APP global, però sí que s'ha fet una APP... Almenys una part. Una part, que no va gaire bé, però bé, a algú serveix. Després també voldríem destacar que també, per fi també, es va acabar de fer la rehabilitació de les escales del carrer Església. És veritat. O, per exemple, una cosa que també ha estat molt en debat aquests dos primers anys, que és tot el tema de la Riera, que és zona inundable, i el pavelló de la Bonaigua i l'Institut els tenim en zones inundables. Tot això va venir arran de la discussió i el debat sobre on ubica el nou pavelló, que finalment es posa més lluïc. Nosaltres no hi estàvem a favor d'aquesta ubicació, però bé, en qualsevol cas, arran d'aquest debat, es va parlar molt de la Riera i el nou planejament urbanístic que hi ha allà. I una de les coses que vam posar sobre la taula, i vam fer molt èmfasi des d'endavant Sant Just, és que és una zona inundable, i que al final, doncs bé, cada dia hi ha molts alumnes, tant de l'Institut com nois i noies, nens i nenes, a la Bonaigua, doncs practiquen esport o anant a classe en uns edificis que estan en zona inundable. I bé, malauradament, i no ens feien massa cas, malauradament arran de la Dana de València, ens va cridar molt l'atenció que uns dies després, doncs, tota la Riera estava desbrossada, cosa que mai havia estat, totalment desbrossada, totalment netejada. Va ser un punt d'inflexió, no?, el tema de la Dana per tornar a revisar plans d'emergències, per tornar-ho a posar una mica tot el dia. Sí, però desbrossar la Riera, perquè si hi ha una riuada, doncs l'aigua pugui circular més fàcilment, no és una qüestió que hagis de fer quan hi ha una riuada no sé on, no? Això ho has de fer periòdicament, i de fet, segons l'època de l'any, ho has de fer una i dos vegades seguides, perquè les plantes creixen molt ràpid a la primavera, per exemple, no? Doncs, és una cosa de manteniment, que s'ha de fer per defecte. I, bueno, doncs, volem pensar, doncs, que també la nostra insistència de posar sobre la taula que estem en zona inundable, doncs això ho va afavorir. Després, també, la neteja de clavegarams, per evitar la proliferació de paneroles i rates, especialment ara a l'estiu, que també va venir d'una emoció nostra. i... Bé, Déu-n'hi-do. Sí. Laia... I algunes coses que estan pendents encara, però, bueno, no ho allarguem. Digue'm. Laia, com valoreu des endavant, Sant Jus, no?, la feina que està fent l'equip de govern aquests dos anys? Creu que està donant resposta a les necessitats de la gent? Està complint amb allò que va dir, que va prometre, no? O, si més no, com és la relació, també, que hi ha endavant, amb la resta de grups polítics que hi ha a l'Ajuntament. Va, bueno, començaré pel final. El que és la relació en si amb la resta de partits polítics, aquí a l'Ajuntament, aquí a Sant Jus, és un municipi molt pacífic i tenim una relació tots molt cordial. O sigui, tots i totes, regidors, regidores, grups municipals, la relació és... Hi ha bona entesa, en principi, no? Sí, comunicació bona, sempre hi ha sigut, sempre hi ha sigut, entre tots els partits polítics. Això forma... Bueno, és un exemple, no? És una... No em surt a... Bueno, la societat santjustenca, en general, és molt cívica aquí a Sant Jus. Tots els veïns i veïnes són molt cívics, molt cordials, molt educats, i això es trasllada, té representació també en el ple municipal. Per tant, és mèrit de tots i totes, els que vivim aquí. I en quant a l'acció de govern d'aquests dos anys, home, nosaltres considerem que és molt poc notòria. o sigui, és una gestió de, bueno, qui dia passa any empeny, anar fent una mica de... De falta... Bueno, en algunes entrevistes comentaves la falta de planificació, no? De previsió. És una falta d'interès, o sigui, és com que no hi ha interès, és com... Bueno, ja va... Vés tot sobrevingut i a mesura que va venint tot sobrevingut anem actuant. Però aquests dos primers anys de mandat, a part de l'aprovació de construir el nou pavelló poliesportiu que es farà a Mas Lluí, poca cosa més s'ha fet, no s'ha fet res més. Tenim un pressupost molt minso que s'hauria de plantejar a l'equip de govern què està passant, perquè ha crescut la població, hem crescut en nombre d'habitatges, s'assuposa i s'ingressa més d'IBI, però en canvi, doncs no... La població ha crescut, hi ha més demanda de serveis, però en canvi el pressupost no creix, no sé si s'ho haurien de plantejar, a veure què estan fent malament o què hi ha mal fet. Vull recordar que porten 40 anys manant els mateixos, per tant, no s'hi valen excuses de no, és que quan hi havia no sé qui, no, no, sempre heu sigut vosaltres, per tant, potser hi ha problemes de molt antic que ara estan aflorant. I el que ens estem trobant, doncs, és això, una improvisació contínua, no?, perquè ara hi ha molts projectes que es van aprovar l'anterior mandat que a dia d'avui encara no estan executats i encara estem esperant i que es van canviant. Potser, d'exemple, les obres del Teatre Taneu o del... Però és que la sala gran que es va pressupostar amb dos milions i poc, sí, passarà a costar cinc milions i mig d'euros. Més del doble, vaja. Molt més del doble. Clar, això és una molt mala previsió i conseqüència d'això és que portem cinc anys sense una sala gran, sense una sala municipal de teatre. Tenim la sala cinquantenari de l'Ateneu però una sala de gran capacitat no la tenim. Portem cinc anys aturada. Ho justifiquen amb l'encariment dels materials, que de per mig va haver-hi també l'última de les guerres i que els hi va... Bueno, que hi ha hagut... Bueno, o potser és que van fer un pressupost de pressa i corrents perquè volien quedar bé i van fer-ho tot de pressa i corrents sense mirar-ho bé i després van anar dient que sí a moltes coses sobre la marxa i després que és una rehabilitació, les rehabilitacions. Sí. S'ha d'anar amb compte perquè sempre surten coses noves durant les obres. Això ja també s'ha de preveure i s'ha de saber. O, per exemple, que no és una rehabilitació, és un edifici de nou, de zero, com és el Centre Cívic de Vell Soleig. Que encara està... Bueno, s'ha de construir, no? Correcte. Aquest també s'ha hagut de revisar el pressupost, s'ha hagut de tornar a fer, es van haver d'aturar les obres... Aleshores, això també ho tenim penjat. O, per exemple, doncs, bueno, ja de més antic, que si la llar d'infants havia d'anar a Maslluí i finalment va acabar a l'escola Montserrat. L'institut a escola, bueno, és un drama absolut. O sigui, és... Bueno, jo crec que és... Sí, perquè el missatge que... La gran pifiada d'aquest equip de govern. El missatge de l'Ajuntament és justament una mica el contrari, no? De que ara amb els mòduls s'estan adequant molt bé, s'està... Bueno, almenys el missatge que es veu és que estan bé, o sigui, que els mòduls estan ben adequats, que tenen aire condicionat, que tenen el pati... Sí, els mòduls estan bé. No hi ha cap crítica a el que és l'edifici en si, fet amb mòduls, estan bé els mòduls. Sí, clar. A més són nous, són nous, vull dir, els hem estrenat nosaltres. El que és... és escandalós és aquesta improvisació una vegada més i aquesta falta de planificació. D'entrada, aquesta escola hauria d'haver estat construïda ja fa molts, molts anys. O sigui, quan es va preveure el creixement urbanístic cap a Maslluir, ja s'hauria d'haver previst aquest equipament i ja s'hauria d'haver lluitat perquè aquest equipament fos una realitat al mateix moment en què tots els veïns i veïnes anaven a viure en aquests pisos i d'això estem parlant de fa més de 20 anys, no estem parlant de fa dos anys. Després, quan parles amb la Generalitat i finalment aconsegueixes que et planifiquin edificar, construir un edifici nou, aleshores et comencen a vacilar. Què significa que et comencen a vacilar? Que sí, que no, que la farem ara, que no, amb 10 anys, amb 5 anys, ui, ara de cop tens una llista d'espera, què? Com? I mentrestant, ara els mòduls, fem mòduls, no fem mòduls, els fem amb eslluir què és on ha d'anar a l'escola, no, els fem al costat del cementiri, amb la qual cosa l'estàs obligant a tots els veïns i veïnes del barri de Maslluí que porten els seus fills en aquesta escola a desplaçar-se amb cotxe. Alguns ho deuen fer caminant, no dic pas que no, i alguns, molts, molts deuen fer servir l'autobús perquè l'X30 passa per a l'arribar, però molts que deuen anar a treballar a continuació de deixar els seus fills i filles a l'escola, han d'anar amb cotxe. En canvi, si ho tinguessin al mateix barri, no haurien de fer aquest trajecte amb cotxe. O sigui, és molest perquè d'aquí uns anys pujar-ho a dalt, perquè encara ja no sap la Generalitat si ho farà o no ho farà. Clar, dir que això no és culpa de l'Ajuntament, que és culpa de la Generalitat i treure's la responsabilitat de sobre, això és de nota desídia i això no és acceptable de cap manera. Vull dir, un regidor d'educació, un alcalde, ha d'estar lluitant des del minut zero pels equipaments que han de donar millor vida, o sigui, millor qualitat de vida als veïns i veïnes del seu municipi. i el primer que han de defensar són els interessos dels veïns i veïnes del seu municipi. I anar a remolc i no prendre la iniciativa i després dir que això és culpa dels altres, és desídia i això no està bé. Aleshores, pensem que això, per exemple, és un suspens total. Per tant, aquests dos primers anys de mandat són molt justos i hi ha temes pendents com, per exemple, la modificació de planejament de la bona aigua i les escales que això està pendent. Això està pendent, no se sap res. de moment. Laia, en el butlletí de juny, ara tractem alguns temes de l'actualitat, més del dia a dia, en el butlletí d'aquest mes parleu de Seguretat Ciutadana, també, que és encara, doncs, a Sant Jus, una assignatura com pendent, perquè en els últims mesos hi ha hagut un número creixent de denúncies de robatoris, etcètera. a què atribuïu aquesta manca d'adaptació per part del govern municipal, que, bueno, que el missatge de l'Ajuntament també és un altre en aquest cas, no? Quines mesures concretes creieu que s'haurien d'haver pres per revertir la situació? Bé, nosaltres creiem que hi hauria d'haver més patrullatge ciutadà durant el dia, perquè una de les coses que denunciem en l'article és que s'estan produint robatoris durant el dia amb la gent dintre de casa. Ja amb gent dintre de casa. Sí, sí. Nosaltres ens ho han explicat un perill de persones que estan dintre de casa, la gent fa teletreball. La gent fa teletreball, està treballant a casa i entrant a robar una casa. Clar, això és molt greu. Nosaltres creiem que això amb patrullatge veïna, o sigui, amb patrullatge més presència de policia al carrer durant el dia, això s'evita, es pot evitar. Bàsicament també perquè, escolta, si un veí s'està veient afectat per això, pot sortir inclús pel balcó i cridar, no? També creiem que hi haurien d'haver més càmeres de vigilància, més càmeres de vigilància, especialment després també hi hauria d'haver més presència policial a la sortida de l'institut, que allà també es produeixen problemes que atraquen nens, nois i noies, no només a la sortida de l'institut, sinó al voltant, als parcs del voltant. Vale. Denuncieu, no, aquesta desconnexió entre la realitat que hi ha delinquencial, potser, i les prioritats que té la policia local, que potser estan per altres temes? Clar, estan molt pendents del trànsit durant el dia, clar, i, bueno, sí, d'acord, però, excepte, que això també és una de les assignatures pendents de mobilitat, el tram de l'avinguda Ricardo Bofill entra a l'entrada de l'autopista o la sortida de l'autopista, aquella rotonda on ha d'anar l'escultura de Benvinguda a Sant Jus, que fa quatre anys que l'estem esperant, i la rotonda per on passa el tram, que és la rotonda de la carretera Reial, allà es munten uns caos de circulació a les tardes importantíssims i és un tema que també està pendent de solucionar, però la policia, per allà no hi ha cap conflicte més enllà del trànsit, del trànsit, no hi ha problemes, però, clar, la policia si està més pendent del trànsit que d'estar al carrer vigilant, que no hi hagi lladres pel carrer, com s'ha vist, a més a més, també corren per xarxes socials, i la gent s'alarma, i fotos de persones, i, clar. Ja que hem tractat mobilitat, a les últimes entrevistes amb l'alcalde, la gent, la ciutadania, li preguntava sobretot per temes de mobilitat, concretament de l'X30. Sí. Endavant Sant Jus teniu detectats alguns reptes que pugui tenir Sant Jus en aquesta qüestió en mobilitat, no només amb Esllui, també en altres zones. Sí, nosaltres seguim, a veure, l'X30 té un problema de puntualitat que falla, falla, i, clar, si un transport públic no és puntual, no és infal·lible, o sigui, és fal·lible, és a dir, que no te'n pots refiar, i, per tant, aleshores ja no pots comptar-hi com a un mitjà de transport que et pugui aportar a costar a la feina o a la universitat, que són llocs on has d'anar a complir horaris i ser puntual, o al metge, per exemple. Per tant, doncs, això s'ha de revisar i és important. Després, a nivell de mobilitat, nosaltres seguim defensant que es construeixi el pont de Maslluí com a via de sortida del barri, no només de la part de Sant Jus, sinó també de la part de Sant Feliu. i per què? Doncs perquè si es pot fer aquest pont, si es fa el pont, serà més fàcil que l'avinguda Salvador Espriu també es pugui obrir cap a la carretera, sense que estigui hiper-mega congestionada, perquè ja tots els veïns i veïnes de Maslluí no sortirien per allà, sortirien pel seu pont. Però també és important, això, perquè, si no, els cotxes acaben donant moltes voltes pel centre del poble. La Ramla també està col·lapsada, poder accedir des de determinades zones a l'institut i al pavelló de la Bona Aigua segueix sent una mica complicat. Bé, hi ha diverses coses. Veieu molt lluny l'ampliació del CAP, com abordeu també aquests retards de les construccions d'alguns equipaments importants també, com és el del CAP, ja hem parlat abans del de l'Ateneu o del centre cívic de Bell Soleig, però el del CAP també és un tema que s'arrossega ja fa uns anys. Sí, sembla que això d'anar tan a poc a poc no és només un mal del nostre Ajuntament, sinó també de la Generalitat i d'altres administracions, però en aquest cas el CAP ha sigut més un tema de la Generalitat. I tinc la sensació que els gestors públics no acaben de ser conscients de la importància que té i l'impacte que té aquestes demores en la percepció de la utilitat de la democràcia que té la gent i especialment les generacions joves. Una de les causes per les quals, o si volem, buscar i averiguar per què la gent té poca confiança en la democràcia o en el sistema democràtic en el nostre estat, en la nostra administració pública, en la nostra Generalitat, en el nostre Ajuntament, que són institucions democràtiques, que representen homes i dones lliures, que això no passa a tot el món, important, no passa a tot el món, és la poca confiança que aquestes persones, especialment les generacions joves, tenen en aquestes institucions, que això és greu, que hi hagi aquesta poca confiança, perquè que puguin ser persones lliures no és alguna cosa normal o natural, la majoria de llocs del món no passa, una de les causes és la lentitud en la que es gestionen els temes que són de tothom. Però la lentitud aquesta és bueno, és inacceptable i està provocant que moltes persones tinguin desconfiança en el sistema i acabin votant opcions antisistema. Jo ho deixo aquí, no entraré a qualificar de quins colors. És important que el gestor o la gestora pública i la gestora pública, o sigui, les persones que aspirem o que gestionem o aspirem a gestionar l'administració pública, els polítics, els homes i les dones que ens dediquem a la política, prenguem consciència que cal que les decisions quan es prenen es puguin executar en un temps relativament ràpid. Primer que hem de prendre decisions, no fugir d'estudi i donar la cara, i en segon lloc que s'executin ràpid i per tant s'haurà de fer la transformació que calgui de l'administració pública perquè aquestes decisions es puguin executar ràpid perquè si no estem perdent molta gent pel camí. El CAP, escolta'm, que la titularitat, o sigui, s'ha anat endarrerint i endarrerint perquè la cessió del terreny, perquè es pugui fer l'ampliació del CAP, el terreny s'ha de cedir a la Generalitat, que és qui construeix el CAP. d'entrada això ja és d'acord. Per un ciutadà o ciutadana que el terreny del CAP ja és públic, que sigui de l'Ajuntament o que sigui de la Generalitat, al final és un equipament públic, és de tots, és un equipament públic de tots, o sigui, qui tingui el títol de propietari d'aquell tros de terreny és indiferent. Parles de moltes traves burocràtiques, no? És indiferent. Es fa la cessió a la Generalitat i resulta que la Generalitat té 30.000 organismes i resulta que la fem a un organisme, segons que ens van dir, que no toca i l'hem de desfer i fer-la a un altre organisme i cada pas d'aquest són sis mesos. Tot això és incomprensible. Mentrestant, la gent fa cua per anar al CAP, té problemes d'especialistes al CAP. Esclar, això no té cap sentit. Els impostos ens els fan pagar ràpid, com vagis tard, et cobren un recàrrec. però l'execució de les promeses electorals o l'execució dels projectes, ja no dic les promeses electorals, l'execució dels projectes que s'aproven en un ple, ostres, han de tenir un termini també, no? Si no també que l'administració comenci a indemnitzar els ciutadans i ciutadanes per ser lenta en l'execució d'allò que ells han decidit directe o indirectament a través dels seus representants públics. Les coses s'han de repensar bastant, ens hem de posar una mica les piles i nosaltres no estem a govern, estem a l'oposició i per tant ens toca reclamar que l'equip de govern es posi les piles i faci el que hagi de fer i especialment aquest equip de govern que tenim aquí que bàsicament està liderat pel Partit Socialista que té vuit regidors de nou que són el govern, el Noves, els Comuns, el Partit Socialista està governant a la Generalitat, està governant a l'Estat espanyol, doncs, que facin les reformes legislatives perquè per a algú estan al capdavant liderant aquestes cambres que és d'on depenen aquestes reformes que facin les reformes que calgui i que l'administració pública sigui més àgil i no ens trobem doncs això amb un cap lent i molt bé, tots els projectes que hi ha aquí en aquesta llista que tinc aquí tots són lents, tots venen de l'anterior mandat, s'executa poc. Laia, amb aquesta reclamació hem de tancar l'entrevista d'avui, d'acord? Gràcies. Ens tornarem a trobar la propera, que acabis de passar bona setmana i també un bon dimarts. Molt bé, doncs, moltíssimes gràcies. Adéu. Adéu. Adéu.