#482 - Entrevista a Paula Vidal sobre la seva nova novel·la “Clàudia Pí o Com baixar dels núvols sense trencar-se una cama”

Ràdio Desvern, 98.1 Ràdio Desvern, 98.1 11 i 13 minuts esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de Ràdio Desvern i la convidada d'avui a l'entrevista del dia, avui divendres, que ja tanquem setmana, és escriptora, és Sant Justenca i té un munt de ganes de compartir amb els lectors i lectores les seves històries. Ara mateix podríem dir que està en un núvol de felicitat perquè acaba de guanyar també el Premi Literari Menja Llibres que donen els centres educatius de secundària a Vilanova i la Geltrú, amb la seva novel·la Inversemblant que ja va publicar a inicis del 2024. Avui, però, ve a presentar-nos el seu segon llibre, la seva segona novel·la, titulada Clàudia Pí o Com baixar dels núvols sense trencar-se una cama. Estem amb Paula Vidal. Molt bon dia. Hola, bon dia, Núria. Vinga, recent estrenada la novel·la el 4 de juny, no? Sí, fa una setmana, tot just. Es va posar als estants de les llibreries amb el rètol de novetat. Com afrontes, Paula, com a jove escriptora, aquest pas? És a dir, només l'has viscut una vegada, com si em diguéssim Inversemblant? Com m'ho afrontes? Sí, jo pensava que ho viuria de manera més tranquil·la i reposada, però no. És mentida, eh? O sigui, els nervis són els mateixos, les sensacions són una altra vegada les mateixes, o sigui, és com una altra primera vegada, eh? De veritat. És com una muntanya russa d'emocions, tot el dia. Sí, sí, sí. T'han arribat comentaris o de gent que ja té el llibre o inclús que ja se l'hagi llegit? M'ha arribat gent que ja l'està llegint i s'està passant molt bé, no? I m'envia comentaris. Després, ah, mira, el dia que es publicava, la setmana passada, em va passar una cosa molt curiosa. Es veu que el van anunciar en alguna ràdio, no sé en quina, i em va escriure una noia per Instagram i em va dir Mira, és que em dic Clàudia Pí, i estava escoltant la ràdio i he escoltat que has publicat aquest llibre. I llavors em vaig estar parlant amb ella i, clar, té moltes ganes de llegir-se'l. Home, a veure... Va ser una sorpresa. A veure un moment, Paula, et va trucar una Clàudia Pí. Em va enviar un missatge privat per Instagram, sí, i presentant-se. Que fort, home, clar, és que a veure, jo llegeixo o escolto que hi ha un llibre publicat amb el meu nom i, clar, el primer que vull fer també és consultar amb l'autora, no? Clar, sí, sí, sí, va ser molt divertit. A més, el dia que es publicava. Sí, sí, sí, sí. Que fort, ostres. Hi ha experiències fortes des del primer moment amb el llibre. Vinga, parlem de la Clàudia Pí, no? És una noia jove, té 25 anys, viu sacsejada per fer-se adulta. Hi ha molt de Paula Vidal en la Clàudia Pí? Sí, jo diria que és una mena d'alter ego. Sí i no, et diré. O sigui, hi ha coses que són similars a com les he viscut jo. Per exemple, ella és graduada en Humanitats. Jo vaig estudiar Humanitats, no? Llavors, sí que tot el tema de cerca de feina, tot això, m'hi veig molt representada, no? Perquè són algunes situacions que les he viscut jo o les han viscut els meus amics. Després, hi ha altres coses que no. O sigui, al final és un personatge de ficció que té coses meves, té coses també dels meus amics, no? I després també hi ha altres coses molt diferents. Per exemple, és una noia molt irreflexiva, molt espontània. Jo crec que soc molt més reposada, no? Però em deixava anar per aquesta via. De fet, vaig escriure el llibre en un moment en què jo estava en una situació bastant similar a la de la protagonista, no? Llavors, sí que per mi era una manera com de fer una mica de catarsi, no? Mira. Sí. O sigui, per exemple, si jo feia una entrevista de feina i anava fatal, doncs després arribava a casa... I la Clàudia Pí tenia una entrevista de feina i anava fatal. Sí, per exemple. Paula, podríem dir que les experiències, per tant, o situacions en les que es troba Clàudia Pí són semblants a les teves. Tu quan vas escriure el llibre? Fa quan que la tens al Calaix, la novel·la? Sí, jo crec que potser ho havíem comentat alguna vegada. El vaig escriure, diria que el 2019, o sigui, abans de pandèmia, el portava sis anyets al Calaix. El que passa és que segueix sent una novel·la molt actual, o sigui, gairebé, a les tardes revisant, gairebé no vaig tocar coses, perquè crec que és una novel·la que veu molt dels temps que estem vivint, no? I que jo m'hi sento reflectida, però també tu segurament hi podràs sentir reflectida qualsevol noia de 20 i pico, 30, doncs pot emmirallar-se en ella, no? Perquè li passen coses molt quotidianes, no?, que ens han passat segurament a totes o que si no coneixem alguna mica que li han passat. Per tant, hi haurà com una generació que s'hi podrà veure reflectida. I tu també et vas sentir així, com la Clàudia Pí, una mica desubicada en el moment de passar, no?, a la fase adulta, com si diguéssim? Sí, total. Jo crec que potser ens ha passat a tots o gairebé a tots, no? Crec que quan et fas adult, la veritat, potser és quan marxes de casa, no?, i quan busques les primeres feines, no?, quan, de veritat, dius, ostres, el món és això, no?, deixes d'estar protegit sota l'ala dels pares, no? I sí, hi ha un moment de sortir a la realitat, tu quan estàs estudiant, projectes la teva vida, penses com serà tot, no?, i després et trobes amb la realitat, et trobes que potser la feina somiada no hi pots accedir, o no?, et trobes tot de dificultats que quan ets més jove no hi penses, no? Llavors, sí, crec que és un... no sé, he agafat, o sigui, el llibre comença el dia en què la Clàudia Pí marxa a casa dels pares, o sigui, el llibre comença que ella està al cotxe amb les caixes fent la mudança, no? Llavors, vaig decidir seguir-la en aquests primers mesos, no?, en aquesta mena de viatge iniciàtic de fer-se adulta, i jo crec que per mi també el fer-me adulta, de veritat, va ser en aquell moment, sí. El títol d'on el vas treure? Perquè, clar, és un títol llarg, que és curiós, d'on sorgeix? Jo tenia clar... el nom de la protagonista em va venir així com... Pim-pam. Pim-pam, sí, va ser una cosa que em va venir. Clàudia Pí. L'agafo, l'agafo, sí. Me'l compro, no? I llavors volia que el títol fos el nom de la protagonista, però volia que hi hagués alguna cosa més, volia un títol llarg. No em diguis per què, tenia... jo volia això, no? Llavors, però durant... mentre l'escrivia només tenia clar el Clàudia Pí. Sabia que... que havia de ser més llarg, però no sabia com... I li vaig donar moltes, moltes voltes. I, de fet, tinc una llista de títols molt... alguns molt graciosos. I aquest, al final, em agradava perquè ella és una persona molt somiadora, és una persona que realment viu una mica fora de la realitat, viu a dalt dels núvols, no? I com els núvols, aquesta vida somiada contrasta amb la vida real, no? Llavors em va semblar un bon joc. Clàudia Pí és per a lectors més adults que la teva primera novel·la? Sí, jo crec que, al final, és una novel·la per a tots els públics, no? Igual que a mi em va semblar, però sí que és veritat, com la protagonista té 25 anys, jo crec que qui el gaudirà més són persones que estiguin en una situació similar o que hagin passat per allà, no? Llavors puguin llegir i recordar-ho, no? Llavors jo diria que sí que és una novel·la més adulta. És una novel·la més adulta perquè la protagonista és més gran i li passen coses que ens passen quan ens fem més grans. Clar, la primera, em va semblar el protagonista, era un noi, no? Sí, una adolescent de 15 anys. Clar, funciona molt bé amb lectors joves. També és veritat que adults també la llegeixen i també els fa pensar en la seva infància, no? Llavors també funciona, no? Però és veritat que t'anima a mirallar-nos amb personatges que tenen edats similars a les nostres o vivències similars a les nostres, normalment. Llegint la sinopsi i el resum ens donen com el que diríem sensacions o vibes, per dir-ho així, que diríem avui en dia, per exemple, de la sèrie Valèria, basada en les novel·les d'Elisabet Benavent, perquè la protagonista, igual que la Clàudia Pí, també té crisis existencials, d'amor o potser a nivell laboral. novel·les que són batejades com a Cheek List, que són areves una mica de la novel·la així com més sentimental, d'aquest gènere literari més dedicat al públic femení. Tu creus que és una novel·la que fa, doncs, com aquesta clucada d'ullet més a l'empoderament femení? Suposo que sí, és que durant molts anys, durant molts segles, de fet, qui han escrit són els homes i han escrit sobre homes. I les dones han estat al marge, no? Les dones han sigut aquell complement, no? L'enamorada de... Personatges femenins hi han hagut molt pocs, no? I sí que ara potser hi ha un boom de literatura més femenina, amb protagonistes femenines, no? I potser poden haver-hi homes que diuen a mi això no m'interessa perquè són les tonteries que li passen a una noia, no? Doncs és interessant, no? I tenim molt a dir, també. Llavors, potser sí que és una novel·la que pot agradar més a les noies, doncs, mira, si és així, benvingut sigui, no? Perquè ja hem tingut moltes novel·les d'homes, no? Però al final jo crec que és una novel·la que pot gaudir tothom. Almenys, crec que un bon llibre és un llibre que pugui agradar a molta gent, tot i que tingui un públic potser que és més el target idoni, no? Per al llibre crec que al final tots podem llegir qualsevol cosa, no? Perquè la trama de la Clàudia Pí es basa en, potser, més en la vida amorosa, en la vida laboral, social... Més en... bastant social... No volia fer un llibre d'amor, no volia fer una novel·la romàntica típica, llavors he fugit bastant d'això. Hi ha nois a la novel·la, però no són l'eix central. O sigui, l'eix central és realment aquesta noia que està una mica descobrint qui és, que està intentant fer-se un lloc a Barcelona 2025, o sigui, una noia com nosaltres, no? que... i les coses que li van passant, les coses quotidianes que li van passant i que ens poden passar... que ens passen a tots, de fet. Tu ets l'actor habitual d'aquest tipus de novel·la? T'agrada, és a dir, per exemple, sentir-te identificada amb llibres que llegeixes? Crec que és clau sentir-se identificat amb el protagonista, perquè normalment quan no ens agrada un llibre... pot ser per molts motius, eh? Però quan no ens sentim identificats amb el protagonista, és més probable que aquell llibre no ens agradi, que se'ns faci feixuc, que no acabem d'entendre, que no acabem d'entrar, no? Llavors, a mi sí que m'agraden llibres que puguin empatitzar amb el protagonista, sí. Els lectors o lectores veuen les crisis que té la Clàudia Pí, aquestes pors o complexes o... Sí, està explicat tot amb molt humor. Jo és un llibre que vaig... m'ho vaig passar superbé mentre l'escrivia. Està explicat amb molt humor. Llavors, jo crec que l'actor el que farà... no ho sé, espero que es diverteixi, no? Que passi una bona estona. Realment és un llibre... Jo volia... té aquest propòsit de fer passar una bona estona, de fer oblidar el lector el dia que ha tingut, si ha sigut un mal dia, de fer-lo somriure, no? Llavors, és un llibre que jo tenia això molt present i jo m'ho vaig passar molt bé escrivint-lo i espero que la gent s'ho passi molt bé llegint-lo. Que bé. Per tant, podríem dir que la Clàudia fa aquest viatge com a autoconeixement, no? Al llarg de les pàgines, com que es va descobrint una mica, també. Sí, tampoc et sabria dir... O sigui, no és un llibre amb moralina, eh? A mi això de la moralina en els llibres, no? He après, he sigut més... Ara sóc més sàvia, ara sóc més... Potser sí que aprenc coses, perquè al final tots aprenem, no? A base de cagar-la, per exemple, no? Llavors, sí que potser va aprenent coses, però... Ella és una noia molt... Té el cap ple de pardals, o sigui, és una noia com molt aixelebrada, no? Que encara no té clars les coses, no? I va fent. Ella simplement va fent. Va passar per la vida com pot. Paula, com va ser el procés d'escriptura? Et va ser fàcil? Et va ser... O sigui, tu què recordes en aquest moment? Clar, ja fa alguns anyets, però, bueno, què recordes del procés? Recordo un procés molt maco i sí que molt fàcil. El que passa és que sí que, per mi, l'escriptura requereix compromís, requereix moltes hores. I llavors t'has de... O sigui, potser durant una època estàs renunciant, entre cometes, altres coses, perquè estàs escrivint aquest llibre, no? Llavors jo sí que recordo moltes hores, moltes hores tancada a casa escrivint, però m'ho passava molt bé. A més, a mi em servia com a revulsiu. Jo era... Era becària quan estava escrivint el llibre. Vaig ser becària durant molts anys. La Clàudia Pita més era becària, no? Llavors, clar, jo estava una mica frustrada amb la meva... No, una mica, no. Molt frustrada amb la meva situació laboral, no? Llavors jo arribava a casa i em posava a escriure i realment em servia com a teràpia gairebé perquè em divertia molt en aquestes vides alternatives, no? Llavors recordo un procés molt maco, molt fluid, força ràpid també, perquè em vaig engrescar molt i avançava molt de pressa i molt agraït. El que passa és que sí que després, un cop el vaig acabar, va ser un ara què, no? Clar. I llavors realment no vaig saber trobar-li sortida al llibre i a mi em sabia greu perquè em semblava que era un llibre que podia agradar a gent, no? Però ja el vaig donar com per perdut i al final el fet de a mi em va semblant que m'ha pogut obrir les portes, no comença a ser coneguda, doncs ara que es pugui publicar aquest llibre realment és una manera de tancar el cercle supermaca. Ja et va haver-hi en algun moment que et vas quedar allò trebada o... Bueno, no sé, crisis que teniu els escriptors, escriptores? Sí, mira, va haver-hi un moment, de fet, jo vaig tirar cap a una via o sigui, jo vaig fer una escaleta del llibre, més o menys pensant en què anava a passar i vaig estar escrivint, no? I quan arribava la meitat vaig tirar cap a la via inicial que jo tenia pensada i vaig començar a veure que algú no rotllava o sigui, que s'estava com desinflant per allà no m'agradava el caire que estava agafant el llibre, no? A partir de la meitat i llavors, fredament, a veure un dia que vaig dir va, anem a fer una mica de cirurgiana, no? i em vaig carregar força capítols i vaig reconduir l'escaleta vaig pensar en un pla B vaig pensar en una altra història a partir de la meitat del llibre i ho vaig reconduir i molt satisfeta amb aquest canvi al final és una cosa que també dic als meus alumnes d'escriptora o sigui, has de ser capaç també de mirar el text fredament, no? i de veure que funciona i que no, no? Jo podia haver dit ostres, he escrit molts capítols he passat moltes hores en això ara si m'ho carrego, no? Doncs quin greu però va ser una decisió sàvia, crec perquè se m'estaven anant el llibre massa cap als clitxers fàcils i jo no volia tampoc que fos un llibre de clitxers no volia anar-me'n cap a la típica història romàntica no volia se m'estaven anant cap allà i llavors vaig reconduir la situació No sabia que els escriptors us fessiu escaletes Sí Ja d'entrada et dic això, eh? Uau Clar, bueno, heu de tenir una mena de guió, no? Suposo, per no anar-vos... Aquí cada escriptor fa el que considera jo faig unes escaletes que tampoc són molt, molt elaborades però sí que... Et serveixen de guia Em serveixen de guia i de saber si més o menys va bé o no va bé, no? Com gestiones, Paula, la creativitat, no? Entre fer classes perquè també ets professora de tallers d'escriptura a més a més també condueixes a clubs literaris a escriure, a promocions tens algun ritual per posar-te a escriure com ho gestiones? És complicat la veritat és complicat ara mateix faig moltes feines que m'agraden molt totes però em deixen molt poca estona molt poc temps per mi, no, per crear llavors clar, i jo considero jo necessito molt temps per crear necessito molt temps perquè al final necessito estar molt endinsada en la història llavors ara, per exemple em vull bloquejar part de l'estiu no de dir ostres, doncs em tancaré a casa i escriure i que no em molesti ningú perquè si no tota l'estona s'estan imputs a fora hi ha una classe que t'has de preparar un encàrrec que has de fer no sé quantos i al final el que deixes és el que el que no té un deadline allò és el que llavors ara tinc aquesta idea de bloquejar-me unes setmanes d'escriptura ja et diré ja et diré com va perquè si no durant l'any amb el ritme de tot el que va passant de totes les feines doncs es fa es fa bastant difícil clar venies de publicar em vas semblant tampoc no volem passar per alt el premi que et vam entrevistar aquí quan estaves nominada en el Premi Menja Llibres que hem dit que són d'aquests premis que donen alguns centres escolars de Villanova i la Geltrú però clar ara ja sabem que has estat la guanyadora com has rebut aquest reconeixement? doncs molt bé molt il·lusionada de fet jo ja no sé si a ells els havia dit quan vaig anar a fer la trobada jo ja em sentia guanyadora simplement per estar nominada perquè per mi era com el primer llibre i és clar que em donessin el premi va ser te l'esperaves o vas anar allà una mica a la gala a cegues jo intuïa que podia tenir possibilitats en el sentit que quan vaig fer la trobada amb els nois i noies la rebuda va ser molt bona i em vaig adonar que el llibre havia agradat molt o sigui les sensacions van ser bones però això no vol dir res hi havia altres nominats que també poden tenir les seves bones sensacions però sí que vaig sortir d'aquella trobada amb els joves vaig sortir molt contenta i vaig pensar mira el llibre el llibre ha agradat llavors potser mira potser sí però tampoc volia volia cantar victòria abans d'hora i després sí va ser una gala molt maca a més feien també un concurs de book trailers i amb els diferents llibres nominats llavors per grupets o sigui van fer un trailer del llibre van fer diversos trailers del llibre i els vam veure però un moment que el següent pas és fer una pel·li eh ja mira això això t'imagines que ara agafa algú al guió del llibre i ho adapta a una sèrie o a una pel·li home això estaria molt bé tens ara ja dues novel·les publicades tens en ment Paula seguir en paral·lel amb aquest tipus de novel·la vols fer alguna o tens en ment de fer-ne alguna no sé per un públic diferent o t'agradaria sí tinc idees idees nous camins sí idees no me'n falten el que necessito temps i sí que o sigui no em vull tancar a res vull fer el llibre que em vingui de gust fer a cada moment sense tenir en compte jo què sé el gènere la franja totes aquestes coses tan comercials jo intento fugir d'això perquè al final és escriure sobre aquest ve de gust en el moment aquest ve de gust i si intentes pensar en escriure el que està de moda o per aquesta franja perquè això funciona o no sé quantos per mi em bloquejaria prefereixo fluir i fer el que em vingui de gust a cada moment sense tancar-me a res on et podrem veure presentant el llibre tens algunes dates on la gent pugui anar ni que sigui perquè li firmis el llibre que això també escolta'm sí el 25 de juny que és d'aquí dos dimecres en la llibreria Libri de Barcelona a les 7 del vespre i després de cara a la tardor doncs m'agradaria potser fer alguna cosa a Sant Jús passat de l'estiu ja parlarem però si us voleu venir el 25 de juny serà un dia molt maco per celebrar per acabar Paula si la Clàudia Pí pogués donar un consell als oients que estan intentant no trencar-se la cama mentre baixen dels núvols tu quin creus que seria? no crec que la Clàudia Pí sigui gaire bona donant consells i si els dona no se'ls aplicarà ella mateixa però jo crec malament llavors però diria que llavors quin consell ens donaries tu? no seguim pensant en la Clàudia ella et diria que no baixis dels núvols que els núvols hi viu molt bé et diria molt bé doncs escolta amb aquest consell de Clàudia Pí Paula si et sembla deixem l'entrevista d'acord gràcies per haver vingut aquí a l'emissora sabem que ha estat la primera entrevista un moment en què has hagut d'explicar o de posar paraules també a com ha estat aquest procés d'escriptura o de parlar de la Clàudia Pí segurament a l'audiència li haurà generat curiositat li haurà agradat també per tant ja ho saben a les llibreries poden trobar Clàudia Pí o com baixar dels núvols sense trencar-se una cama gràcies i ens apuntem 25 de juny gràcies a tu adeu Paula adeu