#483 - Entrevista a les Sòcies d’Honor de l’Ateneu: 25 i 50 anys, cultura i futur

Música Ara són les 11 i 13 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magazín de Matins, la Rambla. A continuació, l'entrevista del dia serà una entrevista que de fet es va emetre la setmana passada al magazín de Tardes al Refugi, un magazín conduït per en Dani Martínez, va fer una entrevista molt sentida, una entrevista a la Imma Periques i a la Dolors Cardona, Sant Justenques, que, doncs bé, en motiu de la festa major de l'Ateneu van rebre una distinció d'honor, entre altres també socis i sòcies de la gran entitat cultural, per haver complert els 25 i els 50 anys de sòcies de l'Ateneu. Deixem ara a continuació aquesta entrevista de Refugi, aquí, al magazín de Matins, a la Rambla. Avui parlarem amb les sòcies d'honor de l'Ateneu d'aquest 2025. Recordeu que la festa major de l'Ateneu va ser a finals del mes de maig i avui ens visiten l'Imma Periques i la Dolors Cardona. Sara, bona tarda, com esteu? Oh, molt bé, molt bé. Què tal? Moltes gràcies d'anir. Perfecte, no? Aquí disposats, el que sigui. Home, és que va ser un acte molt bonic, no? Allà al Pati del Roura, que us van fer també aquesta entrega d'aquest reconeixement d'açòcies d'honor. i què vau sentir que us va generar aquest reconeixement? Ja, bueno, a mi, de moment, una sorpresa, perquè no me'n recordava que fes tant temps que estava inscrita allà, però realment... Quant de temps? 25 anys. 25 anys. 25 anys, eh? I, bueno, em va sorprendre, em va fer molta il·lusió que això es reconegués, que se'n recordessin de mi, i en aquell moment, doncs, al veure tota aquella gent que teníem al davant, doncs, feia una mica d'impressió, perquè jo, que soc molt gran, fa pocs anys que estic aquí realment a l'Ateneu, però, bueno, i des del primer moment que vaig venir a viure, perquè abans de viure hi havia vingut a treballar des de l'any 72 que estic aquí, Carai. Doncs, quan vaig venir a viure, la primera cosa que vaig fer va ser apuntar-me a l'Ateneu i a Sant Jo Solidari. Ahà. Sí. Sí, sí, que xulo. Que xulo. I, Dolors, tu també 25 anys o més? No, jo 50. Fuf! Clar, és que a mi 25 per la Dolors em semblava poc, perquè dic, home, és curiós. I tampoc me'n recordava, eh, que feia els 50 anys. Carai. Jo va ser una trajectòria molt curiosa, perquè vaig entrar a través de les Cies. Clar, com la meva avia, la meva avia estava a les Cies, també. Ah, sí, sí. I a través de les Cies, l'Ateneu anava recuperant, perquè t'estic parlant de l'any 60 i pico. Jo tenia 14 o 15 anys, 67 o 68. L'Ateneu anava recuperant el que havia d'haver sigut l'Ateneu, perquè va ser realment, després de la guerra, va ser bastant castigada, la llengua i tot. i anaves veient tota una sèrie de socis, més grans que nosaltres, que agafaven la responsabilitat i van començar a engegar tots uns projectes, que ja els tenien anteriorment, de cultura, d'excursions, el billar, totes les coses, no? Vull dir, jugar a ping-pong i portar bones conferències. Això t'estic parlant, entre els 60 i 70 ja portaven conferències magnífiques. van fer l'escola, l'escola de l'Ateneu, com a primer projecte, crec, a Catalunya, d'escola catalana portada per pares. Clar, jo tot això era molt joveneta, però tot això, a casa meva, que no hi havia tele ni hi havia res, a la taula se'n parlava molt, perquè a l'hora de fer la segona etapa de la CES amb el senyor Banyes eren molt amics del pare i de la mare i tot aquest projecte de cariar l'excursionisme una altra vegada amb una base cultural i amb uns ideals catalans, doncs ho vaig respirar-ho molt. Ho respirava, per mi l'Ateneu era un espai que hi podia anar, però l'Ateneu també ho respirava a casa, comentàvem tot, es comentava tot. Jo recordo molt la meva àvia parlar de la secció excursionista, del cinema de l'Ateneu, que eren espais d'oci i de lleure del nostre poble. Deixeu-me que us pregunti sobre com va ser el vostre primer contacte amb l'Ateneu. Tu ja ho has definit una mica, Dolors, per això començo amb tu. Més o menys serien aquests primers records, amb les CES, les excursions... Sí, jo primer vaig iniciar-me a anar d'excursió als 14 anys. Era un excursionisme que també t'hi entrava en moltes conferències i moltes coses, era un excursionisme cultural i la gent que ho portava, els monitors, tenien 18 anys o 19 i es van proposar en contacte amb el CEC, donant-se una cultura excursionista molt interessant. A partir d'aquí, jo només pagava com a soci de CES, però arriba un moment a l'any 70, per això és el moment que entro a ser sòcia de l'Ateneu a l'any 75, perquè es demanava que els que entràvem a les CES i pagàvem com a socis també havien de pagar, ajudar l'Ateneu a pagar, les instal·lacions i tot això. Sí, que ara ja és una cosa que diguéssim que ja va per ser, que quan t'inscrius en una secció de l'Ateneu hi ha formes part també del centre de l'Ateneu, però abans això no era així, no?, en els seus inicis? En els seus inicis no, perquè era, pensa, que allà anàvem gent molt jove que començàvem a treballar i allà ho pagaves amb els teus diners. Però no, està clar, no hi havia un altre. Era com et veig a tu, Dani, moltes vegades, no?, de quina manera aconsegueixes les coses a base de treball i d'esforç personal i econòmic, eh? Totalment. Imma, com va ser la teva experiència? Doncs jo diria que també vaig entrar a l'Ateneu, bueno, estava en plena, en plena època de treball i aleshores... Clar, en el teu cas estem parlant a principis de segle, no?, com aquell que diu? Exacte. A principis d'aquest segle. Jo vaig venir aquí a viure l'any 99, i o sigui que ara farà, en juliol farà 26 anys. Bueno, doncs, com que jo tenia realment el temps molt, molt ocupat amb la feina que feia, en realitat, on vaig entrar, on vaig posar els peus, va ser també a les CES, eh? I vaig fer alguna excursió, perquè, clar, es feien dissabtes o es feien diumenges, majoritàriament, i vaig anar a alguns dels sopars de lluna plena que havíem disfrutat molt, molt, molt, molt. Alguns, ja no hi són, dels que eren i que feien molta gresca. Molta gresca, cosa que fa una certa tristesa, però, bueno, jo vaig entrar per allà i després, al tenir més temps lliure, últimament, doncs, hi he pogut participar, hi he pogut participar-hi més. Clar. i deixeu-me que us pregunti sobre aquells canvis significatius que recordeu de l'Ateneu. La Dolors potser té algun referent més, però, clar, per exemple, hi ha hagut aquest canvi de junta, no?, fa uns anys, que ara des de fa uns anys ho està portant també Miquel Obrador i el seu equip, o, per exemple, també el Pati del Roure ha viscut alguns canvis, no?, amb aquesta nova escala d'emergència que ens ha permès, també tenir més seguretat a la sala del cinquantanari, però ha trencat una mica també aquella germanor i aquell espai que potser tenia més, que respirava més, ara també amb la venda de la sala gran, no sé, quin moment de canvi recordeu més? Jo, bàsicament, l'Ateneu sempre, arrel d'haver fet l'escola catalana, sempre portava un deute, un deute econòmic que li quedava penjat. Arriba un moment que l'Albert Macià, el Manel Ripó, i el Jaume Campreciós, que és l'Ajunta anterior a la del Miquel, doncs, a través també que l'Ajuntament fa un pacte i la sala gran de l'Ateneu s'havia de renovar i tot això, en aquest pacte, doncs, l'Ateneu aconsegueix uns diners també, perquè representa que a veure la sala gran però hi haurà sempre alguna cosa que coordini tant l'Ateneu com l'espai aquest nou. A partir d'aquí que es té diners, això va molt bé perquè ha permès, va permetre poder fer una sèrie d'actuacions que ha culminat amb el Miquel, aquesta junta del Miquel, que realment és que l'Ateneu no para. i coses molt interessants i un dels objectius que portava introduir gent jove que ho està aconseguint amb el teatre i amb les CES que hi ha el Martí també i amb les CES vull dir, això és molt important i penso que estem en un moment com molt esplendorós però hi ha un treball per exemple per exemple l'anterior a l'anterior al Macià van aconseguir també l'anterior junta que el bar quedés de lloguer perquè el bar era important que el portés a una gent que donés una riquesa també a l'Ateneu doncs aquest cantó del bar ja veieu que ara està més que solventat perquè ara hi ha una gent que ho porta que és meravellós que a més també tenen dos restaurants més a part d'aquest vull dir que ho porten molt bé xerrues que tot això va anar assentant una mica l'economia de l'Ateneu jo crec que ha donat molta vida a l'Ateneu també perquè hi hagi aquest restaurant sí, sí, totalment Ima, deixa'm preguntar-te a tu sobre l'espai de relacions i vincles perquè l'Ateneu no deixa de ser això i a més a més tu ets autora d'un llibre que acabes d'estrenar fa molt poquet és veritat i licor de ranyons pot ser? licor de ranyons mira, tinc bona memòria tinc bona memòria bona memòria i el vas estrenar allà el vas presentar allà sí, bueno jo aquests dos últims anys he fet moltes coses allà dintre perquè vaig fer una exposició de quadros vaig participar en una altra exposició amb la Mariona Rivalta i la Pilar Carseller van fer aquella representació d'un treball que havien fet sobre la Karen Blixen de Memòries d'Àfrica que jo crec que va ser molt maco i la vam representar dues vegades ara es va presentar aquest llibre meu és a dir que d'alguna manera he rebut la possibilitat de fer tota aquesta d'oferir aquesta feina que hem fet nosaltres i per una altra banda doncs bueno doncs he ofert també una mica aquest aspecte és a dir que jo he rebut i he intentat donar una miqueta no però ara que parleves tu de joves jo hi ha una cosa que estic pensant i ja sé que ens preguntaràs després pel futur però jo t'ho engego ara val d'acord t'escoltem sí amb el Ton hem parlat alguna vegada i amb l'equip també que també està a la Junta que seria molt bo si poguéssim obrir a l'Ateneu les persones amb discapacitat l'Ateneu té espais l'Ateneu té gent preparada doncs amb música amb pintura amb teatre hi ha moltes disciplines està clar hi ha moltes disciplines i a mi m'encantaria seria el meu somni pensar que algun grup de les persones amb les que jo tracto clar perquè tu també ets una figura molt important per no dir fundadora de Nou Xanfrà sí clar jo vaig ser fundadora amb uns pares del Xanfrà i aleshores bueno vam començar aquí ah mira això no ho sabia al costat al costat de Can Sagrera ostres a l'any 72 o sigui ja fa 52 jo sempre us he ubicat a Sant Feliu mira que bé bueno perquè tu ets bon jovenet clar és que jo al 72 no estava viu però jo la tenia localitzada ja sí eh jo recordo això doncs estàvem allà i bueno i aleshores una mica la meva idea és dir estem parlant d'integració d'aquestes persones en el món escolar en el món laboral les coses no són fàcils però jo crec i realment aspiro i em faria una il·lusió tremenda doncs aconseguir que poguéssim entrar potser una mica de moment una mica tímidament i utilitzar eines que té l'Ateneu perquè aquestes persones poguessin tenir part del seu lleure aquí dintre això m'encantaria vaja això seria ideal pel nostre poble que bé que bé jo també penso que seria una cosa magnífica que també donaria molt de valor a l'espai cultural de l'Ateneu obrim un altre bloc que és el de cultura i compromís a mi m'agradaria preguntar-vos per què vol dir per vosaltres fer cultura des de la proximitat i el voluntariat que també és una paraula que crec que s'ha de posar molt en valor perquè moltes de les tasques que es duen a terme des de l'Ateneu no tenen un afany de lucre no tenen un espai diguéssim per guanyar diners sinó que senzillament es fan des de la voluntat de fer-ho Dolors tu com ho veus això? jo dintre de l'Ateneu he tingut diverses etapes hi ha hagut moments que m'he pogut fer un voluntariat o portar coses a nivell de les sies quan era més jove que eren jo que sé una secció infantil o participant en moltes coses o ajudant a muntar coses aquesta etapa ara correspon sense deixar-la perquè participo com a persona que m'hi porten però crec que la prepara una altra gent i ho fan molt bé però ara estic amb el tema de la llengua amb Òmnium estic amb el tema de la llengua que també esteu fent feina molt bonica la Teneu perquè hi ha el cinema per xics exacte el cine xic vull dir és important el tema de la llengua és important ara fa pocs dies també des d'Òmnium es va connectar amb l'escola amb l'escola amb el tema del català amb les parelles que fa des de l'escola parelles lingüístiques i junt amb les CES agafant aquestes parelles lingüístiques vam fer una sortida fins a ensenyar-los el que era la penya del moro allà els hi vam la regia d'ell la Montserrat regia d'ell els hi va explicar la història tot en català i ens va venir com 10 o 12 persones diferents no? amb les seves parelles i va ser molt agradable aquesta implicació va ser poble ens vam aproximar uns als altres i evidentment vam acabar cantant eh? això no és una cosa que es portava la música uneix i va ser molt bonic jo estic ara més aviat amb aquest tema i l'altre doncs mira vull dir en beneficio de la quantitat de coses boniques que trobo a l'Ateneu i amb aquests 25 anys de sòcia Imma com creus que la funció de l'Ateneu com a poble de Sant Just ha pogut canviar perquè al final també juga un paper molt important a la vida del municipi sí, sí jo crec que realment ha tingut un paper i el té aquest paper important d'oferir activitats culturals a part de les activitats d'aprenentatge de música i de teatre i d'aquestes altres coses que hem parlat altres activitats com la tertúlia els concerts els documentals els documentals tantes coses maques però seguint una mica en el fil que us deia i també agafant el que tu has dit de la penya del Moro una altra cosa que tindríem que intentar és que aquestes persones que potser no se senten tan integrades en el poble tot i que n'hi ha que són aquí des de fa molts anys també sentissin l'Ateneu com a seu perquè és a dir que també hauríem de treure persones que potser no senten tant el català la llengua la cultura nostra però que sapiguessin sapiguessin fer-ho atractiu perquè ells també s'integressin i d'alguna manera també s'integressin més com a persones dins d'aquest país nostre clar amb això estic molt d'acord i a més també penso i aquí em dóna l'oportunitat d'obrir un altre meló que és el fet que a vegades de Sant Just no és que siguem elitistes però a vegades em dóna la sensació que si no ets de Sant Just de tota la vida no pots ser Sant Justenc i crec que aquesta imatge és una imatge errònia que s'hauria de trencar perquè al final hi ha gent que potser porta 25 anys aquí o porta 30 anys aquí i que ha donat i s'ha esforçat pel poble i ha aportat i s'ha involucrat amb les activitats a nivell cultural com sigui i té el mateix valor i el mateix dret de sentir-se Sant Justenc com un que ja ha viscut i que potser no ha fet ni la meitat de feina jo aquí d'Ani veig un problema econòmic ser de l'Ateneu vol dir peles també jo ho sento molt quan vam començar vam intentar integrar la classe treballadora molts companys que havien treballat amb mi es van fer socis teníem gent que venia però sí de l'Ateneu soci per això va haver-hi un problema a partir d'aquí era difícil que la gent de les CES es fes es fes soci no perquè no valoreixis que et deixessin l'espai és que és car és car i actualment és un dels problemes l'Ateneu és d'elite en el fons és una mica elitista si tu tens l'oportunitat ara no tant potser perquè és més obert però no és un problema que no vulguem que la gent captar la gent però això que estàs dient de l'Ateneu jo crec que és extrapolable el poble en si jo crec que és una cosa extrapolable de forma orgànica s'ha anat generant és que aquí tenim fixa't que som el poble més car de Catalunya només pagant impostos ens hem convertit en el poble més car de Catalunya la gent nostra la gent pròpia del nostre país la gent nostra els nostres fills ja han d'anar a viure no a Sant Feliu i a Esplugues ja se'n van a viure cap al Berguedà cap a Olot és a dir estem fent una explosió que la gent se'n va cap a altres llocs no és una qüestió de Sant Jus només sinó la corona la corona metropolitana tu ho veus com un problema jo veig que fan santíssimament de marxar de l'àrea metropolitana és salut és salut que realment Sant Jus s'hi veu molt bé efectivament però realment si anéssim una mica obrint aixamplant i que la gent vagi per tot per tot el país a viure tenim un tros de país però el que mou la gent són dues coses poder tenir una economia i poder que aquella petita economia que ara tens et pugui servir per pagar-te el teu pis per pagar-te el teu... és que no s'arriba però és que això i aquest és el gran drama si no és que vagis per promunça que també és difícil aconseguir però ara ja potser m'estic allargant no us estic tallant perquè em sembla superinteressant el debat però el problema de Sant Jus i el jovent es troben d'un altre han de treballar moltes hores perquè fan moltes coses i el temps lliure que nosaltres podíem dedicar perquè jo tenia vuit hores de treball em dedicava a l'Ateneu me n'anava a l'Ateneu i allà era el meu lloc de trobada és difícil no és fàcil Sant Jus ens serà difícil però és que la meva la meva il·lusió opció seria de dir bueno Sant Jus és estupendo molt bé i mirem de mantenir i millorar Sant Jus tant tot possible però que la gent es dispersi cap altres parts no, això val la pena escolta jo trobo és salut mirem-ho mirem-ho mira, amb el Covid va haver-hi molta gent mira, amb el Covid molta gent que vivia a Manresa ha anat a veure a Solsona perquè tenia treball d'això per aquí i llavors si això li permetia treballar a Solsona al pis de Manresa això ja va ser una cosa obligada però la gent ho va fer molt de gust de marxar jo si tornem a l'Ateneu jo l'únic que trobo l'Ateneu és difícil és car en el fons pel moment d'ara és car no perquè no és culpa de l'Ateneu però mira, jo sí per ser sòcia de l'Orfeó pago per ser sòcia de les Cies pago i per ser sòcia de l'Ateneu pago vull dir quan t'havia aquest rebut vull dir se't tiquen els pèls de punta jo estic pensant a veure si som un dels pobles més rics que hi ha en aquest país no podríem crear unes beques perquè hi hagués gent que pagués la meitat del que s'ha de pagar o una cosa així si som rics demostrem-ho que ho som i que ho som de veritat no? no només amb els carrers no només amb les festes sinó també amb les coses del dia a dia diguéssim sí jo crec que això seria una opció que permetria en aquestes persones que diem que no poden accedir que si hi ha algú que la traiem que li interessa el que s'està fent allà doncs també ell pugui pugui entrar-hi no? totalment d'acord últim bloc obrim el bloc de futur i relleu perquè m'agradaria parlar també de les generacions joves que ho hem començat a fer de fet però m'agradaria saber doncs això què podem fer o què es pot fer o què li podem dir a les generacions joves que es vulguin apropar al món associatiu i cultural perquè ho estem veient per exemple amb la sala amb el CUP no? associacions joves que tenen ganes de seguir fent coses a Sant Just que els hi podríem dir perquè seguissin anys i anys i anys 50 com els que porta la sòcia o 25 com els que porta la Imma que agafar un compromís i creure't que aquell compromís tires endavant sigui cultural sigui per exemple la sala ara és més reivindicativa la Teneu que em sembla fabulós jo vull dir admiro aquests nanos que en la societat actual saben el que reivindiquen el seu futur jo els hi demanaria els hi diria que no es desanimin que les coses al final surten i mica en mica el que passa és que els grans ens han d'implicar més amb ells però ells no estan a la Teneu no perquè és per això la part econòmica marca però ja està bé en qualsevol organització que hi hagi gent des de fora que empenyi també va bé perquè tot això ajuda a anar fent una evolució a dins de les associacions o institucions que si no tendeixen a viure amb més comoditat però si hi ha gent jove que empenya des de darrere tot això ens és molt bo i gent molt formada gent que està jo he tingut poc contacte perquè alguna vegada he pogut anar a alguna reunió i estan jo m'entrec el barret vull dir saben el que és ser un Teneu ells són un Teneu popular però ells saben el que és ser Teneu i el compromís que comporta estar en un Teneu sí sí molt interessant també aquesta aquesta visió més reivindicativa com comentava la Dolors i tanquem ja com us agradaria que fos l'Ateneu d'aquí 10 o 20 anys ui sé que és un repte sé que és un repte però és que no hi he pensat ni poc ni molt però jo veig això eh l'obertura que allà hi pugui entrar més gent gent d'altres condicions gent que a través de l'Ateneu doncs s'enriqueixi amb la cultura del nostre país i gent que també porti doncs les seves reivindicacions que dius tu o la seva manera de veure la vida i que ens ens enriqueixi a tot és a dir que pot ser un feedback no? com vas materialitzar això? doncs de veritat que no no ho veig però és qüestió de rumiari sí és qüestió de rumiari jo veig que les seccions que tenen gent jove per exemple la CIES té un grup el teatre el teatre ha sigut extraordinari la factoria de teatre que s'ha muntat ara i segur que em deixo algun altre lloc aquesta gent li donarà futur serà un futur perquè agafaran la cultura agafaran altres aspectes més que el reivindicatiu però hi haurà un moment que això s'ajuntarà perquè per necessitat vull dir també serà necessari que aquests problemes que a més afectin directament a les persones també vull dir la Teneu Nostra la Teneu que ens ha anat bé perquè no hem tingut les problemàtiques han partit de diferents punts doncs jo penso que hi haurà un retrobament que ja hi és perquè hi ha una col·laboració vull dir si fan una verbena o així hi vagin jo què sé jo veig col·laboració saps i llavors sí jo crec que el futur de la Teneu Nostra és seguir aquesta línia cultural de tradició ser un lloc d'acolliment a veure com ho podem solucionar el tema sobretot dels diners però mira jo vull dir una cosa el tema dels escacs hi ha nanos que no tenen joves de 40 i escaig d'anys que estan amb el tema de la família que a través de les escacs d'anar a jugar una hora estan dintre de la Teneu vull dir hi ha cosetes puntuals que ajuden que ajuden potser no poden agafar un compromís fort però hi són doncs amb aquest desperit de seguir fent xarxa de seguir fent Ateneu i de seguir fent Sant Just doncs finalitzem l'entrevista amb les sòcies d'Honor Imma Periques i Dolors Cardona moltíssimes gràcies per estar aquí amb nosaltres l'honor ha sigut nostre gràcies un plaer que vagi molt bé gràcies gràcies a tu