Música Ara mateix són les 11 i 14 minuts, esteu escoltant ràdio d'Esvern. Avui tenim de convidades a l'Ester Martra i també a la Pilar Sánchez, del grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just. Ens porten més detalls sobre la concentració que han convocat aquest dijous a favor de la Pau. Què tal? Molt bon dia a les dues. Com anem? Hola, bon dia. Molt bé, gràcies, Núria. Doncs vinga, va, comencem, no?, perquè tenim ganes de conèixer, doncs això, alguns detalls o característiques més d'aquest acte que feu. Per què es fa la concentració a favor de la Pau? Doncs, Núria, si preguntes per què es fa, el primer que ens ve al cap és perquè cal. Perquè cal, perquè és necessari. No podem callar davant de l'horror que estem presenciant en directe, en temps real, i davant d'aquesta injustícia, d'aquest horror, doncs això clama una resposta. Evidentment, la resposta important seria dels governs i de les organitzacions internacionals, però si ells estan tan passius, doncs la gent de peu, hem de sortir, hem de sortir i reunir-nos, no?, concentrar-nos i expressar que no podem tolerar més, no?, que estem indignats, perplexos, no? O sigui, això és assistir a la manifestació més cruel de la deshumanització del ser humà, no? I llavors el silenci ens portaria a ser una mica còmplices d'això. I, bueno, pensem que hem de sortir i dir prou a les guerres. I també, especialment des de Sant Just, no?, perquè hem vist que aquest cap de setmana a Barcelona, a Madrid i altres ciutats de l'Estat, doncs hi ha hagut concentracions. I llavors nosaltres, com a poble i com a veïns, també volem sortir i dir prou a les guerres, això és una violació dels drets més bàsics humanitaris, no?, no ho podem consentir. Si els altres no ho fan, doncs sortim nosaltres. I qui organitza l'acte, no?, Justícia i Pau? Exacte. L'acte l'organitzem des de Justícia i Pau de Sant Just d'Esbert. Sí. Hem rebut suport institucional d'altres institucions de Sant Just, com la parròquia del Sant Just i Pastor, l'Ajuntament de Sant Just, d'Òmnium del Baix Llobregat Est, que també llegirà un escrit que han preparat, de la ràdio de Sant Just, que ens deixeu aquesta oportunitat d'explicar-ho i encoratjar la gent a que hi participi. i després d'altres particulars que formaran part, doncs també de l'acte, no?, com el Joan González, que tocarà la guitarra, la cançó final, perquè la puguem cantar tots plegats, de Cal que neixin flors a cada instant, del Lluís Llach, i del Carles Hernández, que ens donarà suport amb l'equip de so, i farà possible també que tots puguem escoltar bé l'acte. Com serà per això l'acte, no?, com s'esdevindrà? L'acte nosaltres l'hem pensat, com sempre, com una concentració pacífica. Es farà la plaça que hi ha davant de l'Ajuntament, de Sant Just d'Esbert, just al peu de les escales que baixen de la parròquia. Començarem l'acte amb un repicó de campanes, que es farà des de la parròquia, i obrirà l'acte a un dels representants, dels components del grup de Justícia i Pau de Sant Just. Posarem la música d'Adagio en Sol Menor, l'Adagio d'Albid Noni, que ja es feia en les concentracions que havien fet en els anys 90 per la guerra de Sarajevo, farem una introducció de les guerres del món, perquè hi ha més de 30 guerres actualment actives a tot el món, també per un membre de Justícia i Pau. Volem fer una lectura d'un extracte del manifest de Justícia i Pau, que és crida per una pau desarmada i desarmant a Gaza, encara que tenim en compte que no és únicament l'única guerra activa, però trobem que és un cas exemplitzant i que estem seguint tots molt en directe, perquè ens reben imatges, notícies, i en altres guerres en Àfrica que no ens arriba tant. Després farem un minut de silenci i un altre minut de silenci amb una música de fons, que és el turning to peace del Poch Suárez, que és girant cap a la pau, perquè el que volem sempre és tenir una idea que hi ha una sortida d'aquestes situacions. Farem també una lectura del poema de la pau, del Lee Tein Min, i hi haurà una intervenció d'òmni cultural, que hem dit. Farem la cançó, ja, la guitarra i la cantada comuna de Calcaneixin Flors a cada instant, i per últim els agraïments i la cruenta de l'acte també per part d'un membre del grup. Molt bé. Com hi pot participar, no, la gent? Doncs la gent pot participar donant difusió, ara, abans de l'acte, donant difusió d'aquest acte, hem penjat cartells, fem aquest programa de ràdio, hem enviat e-mails, però sempre hi ha gent que potser no li arriba la notícia o no ho veu, per tant, la gent que ens escolti, que doni difusió de l'acte, i els convidem a tots a venir el dijous a les 19.30, i venint, sobretot venint, perquè com més siguem, millor, no? Molt bé. També tindrem allà un full per apuntar que tothom s'apunti i pugui donar el seu e-mail, i a veure si els hi passem alguna informació posteriori, alguna foto de l'acte, també li poden donar difusió. El que es té de veure és que hi ha gent que està en contra de les guerres i que volen la pau. Quin missatge voldríeu fer arribar, no?, els oients que ens estan escoltant ara, aquí a Ràdio Desbend, respectar la pau i també la responsabilitat col·lectiva davant de les guerres? El missatge, bàsicament, seria un rebuig total a tota forma de violència. Llavors, les guerres són una forma de violència institucionalitzada i coercitiva, perquè no és una opció lliure de cap poble, realment és una imposició, una imposició dels dirigents. I això volem que quedi molt clar, o sigui, no podem acceptar cap tipus de violència perquè la violència només genera violència. És a dir, s'ha estudiat que els països on hi ha hagut guerres, no només no s'han resolt els problemes, sinó han creat una perpetuació d'aquesta violència perquè els nens que han viscut tot això és que només poden tenir odi i els missatges manipuladors dels governs i dels dirigents només fan que exacerbar tot això. Per tant, fora tot tipus de violència i bé, com a poble ens pertoca protestar. Però a nivell de responsabilitat col·lectiva, a part de sortir al carrer i tot això, també pensem que treballar per la cultura de la pau, o sigui, aprendre, tots plegats, que hem de trobar maneres de resoldre pacíficament els conflictes i això ho hem d'aplicar a les famílies, a les escoles, a les organitzacions, no? Crec que a la vegada que protestem i exigim la pau, també l'hem d'anar practicant en el nostre dia a dia. I això hauria de ser un compromís. Predicar una mica amb l'exemple, no, també? O sigui, no només demanar-ho i exigir-ho, sinó també, doncs això, practicar-ho directament, no? Una mica justícia i pau, doncs també té... Bé, la cultura de la pau és una mica els principals eixos en els quals treballeu com a grup. No és la primera vegada que organitzeu una concentració com aquesta. Quins altres antecedents teniu d'actes similars a aquest? Efectivament, Núria. Ja a principis dels anys 90, ja fa més de 30 anys, amb motiu de la guerra dels Balcans, i especialment durant el setge de Sarajevo, el nostre president, que ens va deixar fa pocs mesos, el Jesús Castro, va ser l'impulsor, junt amb altres persones, d'unes concentracions setmanals que es feien a la plaça de l'Ajuntament. Al vespre, per aconseguir la pau als Balcans i la fi del setge de Sarajevo. En aquestes concentracions s'escoltava l'adagio del Binoni, acompanyat d'uns minuts de silenci. També es llegia un petit manifest i aquest acte es feia a diferents pobles de Catalunya. Ara ho hem dit, la Pilar ha comentat que també contra les guerres i a favor de la pau s'han fet diferents concentracions a diverses poblacions de Catalunya i de la resta de l'Estat. Malauradament, n'hem continuat fent des dels anys 90, perquè hi ha hagut situacions de guerres i quan hem vist que es fa necessari, que necessites expressar de manera col·lectiva aquest rebuig a les guerres i aquesta crida per la pau, s'han anat fent. Fa un any, també l'11 de juny passat, vam fer una concentració i sempre es parla de totes les guerres que hi ha en el món, aquestes més de 30 guerres actives. Però en aquell cas vam parlar especialment de la guerra d'Ucrània i de la guerra de Gaza, que ens tenim més a prop i ens sentim més identificats. la situació no sembla que hagi millorat, per tant, continuem amb aquesta necessitat de fer concentracions. Voldria únicament dir que d'aquestes 30 guerres declarades, que a part de les guerres també hi ha conflictes que són més menors però que produeixen, i són extensionades, que també produeixen morts, però d'aquestes 30 guerres actualment n'hi ha 13 a l'Àfrica, és un continent molt colpit per totes les guerres, una a Amèrica, onze a Àsia, tres a Europa i sis a Orient Mitjà. O sigui que tenim molt present les que veiem imatges tots els dies, però n'hi ha moltes més. moltes més, és una cosa general. Si bé, digues, Pilar, digues. Sí, no, que volia afegir també ara en venir a la ment que nosaltres fem aquesta concentració també responent a una inquietud, a una sensibilització que hi ha en contra de les guerres i de la violència a tot el món, i que, per exemple, fa dues setmanes, més o menys, vam tenir l'obra, vam fer les Troianes a l'Ateneu, i bé, volia resaltar que inquietud i desig de manifestar-nos com a poble concretament, doncs n'hi ha molt. Va acudir moltíssima gent a veure l'obra, que, de fet, el mateix director, el Roger, doncs expressava que és més enllà d'una obra, que és un acte de manifestació. Era un acte polític. Exacte, polític, com el sentit del que és polític, la polis, no?, és un acte que ens afecta com a ciutadans, com a, no?, i bé, i que això és important, que hi ha moltes formes de manifestar-nos justícia i pau, clar, utilitzem la concentració, no?, la sensibilització, però les formes, doncs, per exemple, des del món de l'educació, des del món de la cultura, doncs són molt vàlides, i nosaltres tenim la satisfacció d'haver fet aquesta obra. Aquest curs, 24-25, ha estat realment intens també per moltes entitats socials aquí a Sant Just. Podríeu explicar-nos, no?, també, perquè ara fent una retrospectiva que és el juny, que també són finals de cursos, per dir-ho així, no?, amb quines activitats heu estat preparant o heu mogut des de Justícia i pau de Sant Just al llarg d'aquests mesos? i no sé si potser en voldríeu destacar alguna més especialment. Sí, Núria, una activitat que ens ha agradat molt va ser la conferència que es va organitzar a Can Ginestar sobre salut mental. Va venir el gerent de la Fundació Pere Claver, que es dediquen a això en diferents vertents, hospitalària i d'atenció, i això realment és una herència també de les moltíssimes que tenim del Jesús Castro. Ell va fer totes les gestions per contactar amb la Fundació i, bé, va ser una conferència superinteressant que, de fet, ha generat tots els nostres treballs que hem fet sobre diferents aspectes i que es va portar a la ràdio. Després, també, a l'1 de gener fem la Missa per la Pau, on recalquem aquest valor, no?, que a nosaltres és la justícia lligada a la Pau. Vam fer al març el sopar de la fam per recolzar el projecte de Nacions Unides, diferents projectes que tenen a països enviats de desenvolupament, i vam participar els nens, vam fer uns murals... Els nens de la catequesi, no? Sí, com desitgerien que fos la gasa reconstruïda, oi? Sí. Escoles, farmàcies... Molt emotiu, eh? I, bé, el concert benèfic a favor de Càritas, que es va fer a les escoles, amb l'ajuda de l'escola de música, i, bé, i aquests actes també que vam fer de reconeixement al Jesús. Pilar, ara que menciones precisament, no?, el Jesús, bueno, ens va deixar el passat 20 de març, vam perdre una figura clau, no només per justícia i pau, també per tot Sant Just, no? De fet, durant més de tres dècades va ser l'ànima de l'entitat, i també un referent de compromís social i humanitari al poble. Com esteu vivint també aquesta pèrdua, no?, del Jesús, com a grup? Sí, home, la pèrdua es viu amb una tristor molt gran, però a la vegada, bueno, vam fer un programa d'homenatge específicament per ell, perquè és veritat que és una pèrdua molt profunda, perquè ens ha marcat molt, o sigui, la cosa bonica és que sentim que encara ens guia, és a dir, no és una pèrdua definitiva, és una pèrdua, òbviament, material, però ell va fer tanta labor, no?, ens ha deixat tanta petjada en tot aquest camp de la solidaritat, de la justícia, que nosaltres seguim els passos, realment. I aquest acte concretament que hem convocat seria exactament el que faria ell. Exacte. Seria una mica el seu llegat, no?, com si diguéssim. Sí, sí, que està viu, realment està viu, no? Pilar, també has mencionat, per exemple, que una de les activitats, així, amb més ressò, que més heu pogut aprofitar també al grup, ha estat precisament la mesa o la conferència que va haver-hi sobre salut mental. De salut mental n'heu parlat, el grup de Justícia i Pau, aquí a la ràdio, en un altre programa que es diu Veus de la Parròquia, en el qual hi participeu un cop al mes. I heu treballat, doncs, això, la salut mental des de diferents perspectives. què ens podeu explicar, no?, d'aquesta temàtica que heu triat i com l'heu abordat? Inicialment, el que et volia dir és que agraïm molt sempre l'espai, aquest espai mensual, en el que podem col·laborar. I participem tots els membres del grup. És veritat que ja fa tres cursos que ens hem especialitzat en un tema, no? El primer curs, el 22-23, vam parlar de l'Àfrica i de les situacions, no?, d'aquestes 23 guerres que hi ha, i cada un de nosaltres vas posar un petit tros d'aquesta Àfrica que trobem que és desconeguda i aprofitem després els treballs que fem també per donar-ho difusió en altres entitats de Justícia i Pau i altres fundacions que també es dediquen a treballar sobre la pau. El curs passat, el 23-24, en base al 75 aniversari de la Declaració dels Drets Humans, vam estar també tots intervenint en aquest sentit. I aquest curs, efectivament, tal com deies, Núria, hem estat parlant dels temes de malalties mentals. Sí. I hem parlat de la salut mental en l'àmbit laboral, com ens afecta el canvi climàtic, amb el benestar emocional dels joves, amb l'espiritualitat i la religiositat, amb la resiliència i acompanyament, la salut mental en situacions d'emergència, en guerres, desplaçaments forçats, i la salut mental dels nens i les escoles. És un tema, realment, malauradament, molt actual, no? Perquè les situacions, aquestes guerres, per exemple, que ara parlarem i que fem la concentració, provoquen problemes de salut mental. A la gran majoria, de les persones que es troben en el conflicte, i a les que es veuen obligades a desplaçar-se fora del seu país. Aquesta malaltia, que causem, que es causa la guerra, necessita tractament, igual que les mutilacions, els traumatismes físics que es produeixen en les guerres. La població tardarà anys en sanar física i mentalment de les seves ferides. Hem de treballar, des de justícia i pau, i tothom, per la pau, la dignitat i la igualtat en un planeta sa, tal com ens marca la ONU, les Nacions Unides, i volem donar aquest missatge de recordeu a venir, us esperem a la concentració per la pau, per la pau i de prou guerres. Com més serem, millor. És dijous, el 19 de juny, aquest dijous, a les 19.30, davant de l'Ajuntament de Sant Just. Us esperem. farem mitja hora amb tots vosaltres, allà parlarem, cantarem, farem el minut de silenci, i és important que hi siguem com més persones, millor. Molt bé. Doncs, amb aquest missatge, amb aquest últim missatge, no?, que ens envia també l'Esther del grup de Justícia i Pau, i per tot també el que ens ha explicat juntament amb la Pilar, ho deixem aquí, ens han fet aquesta crida a participar a la concentració que es farà aquest dijous, i també, doncs, han estat explicant, doncs, tota la feina que ha fet el grup aquest curs i tot el que, bé, ja porten treballant com a la cultura de la pau. Moltíssimes gràcies, Pilar i Esther, que vagi molt bé aquest dijous, esperem que hi hagi molta participació, esperem que així sigui per els temps que estan corrent, no?, i per la situació a nivell global que hi ha amb totes les guerres al planeta. Que vagi bé, que tingueu bon dia i bona setmana. Gràcies, senyora. Adéu. Adéu. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Sabies que el teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Bicicletes 100% elèctriques de l'aer. Bicicletes 100% elèctriques de l'aer. Bicicletes 100% elèctriques de l'aer. Bicicletes 100% elèctriques de l'aer. Bicicletes 100% elèctriques de l'aer. Bicicletes 100% elèctriques de l'aer. de l'aer. Bicicletes 100% elèctriques de l'aer. Bicicletes 100% elèctriques 100% elèctriques de l'aer. Bicicletes 100% elèctriques Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!