Ara mateix són les 10 i 17 minuts, esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de ràdio d'Esvern. Avui som dimecres, 18 de juny, i farem ara mateix l'entrevista d'actualitat amb l'alcalde d'aquí del poble, en Joan Bassaganyes, per tractar, doncs, això, els temes de l'actualitat, i també inclourem les preguntes que li ha fet la ciutadania, que li ha deixat a les xarxes socials, a l'espai, doncs, anomenat l'alcalde Respon. Molt bon dia, alcalde. Molt bon dia. Anirem resolent algunes d'aquestes preguntes a mesura que també vagin sortint els diferents temes que anem tractant. I comencem per la nova etapa urbanística del sector de la carretera Rai Al Torre Blanca. S'hi farà una zona residencial, comercial, amb 586 habitatges, 169 dels quals de protecció oficial. Quina planificació s'està fent d'aquest nou futur àmbit urbà, no? Com serà? Bé, doncs, primer de tot recordar que aquest és sostre, o sigui, edificabilitat, que originàriament s'havia de construir a la Vall de Sant Jús, i fruit d'un conveni que es va signar amb els propietaris de la Vall de Sant Jús, aquella edificabilitat es va traslladar en aquest sector de la carretera Rai Al, en un lloc que entenem que per mobilitat i per temes d'impacte paisatgístic i impacte natural és molt més adequat. Aquest conveni el que contemplava per aquest sector específicament és que en aquells moments es va fer amb l'obligació per part dels promotors d'haver de destinar un 30% dels habitatges a protecció oficial i fruit de les bones negociacions que va dur a terme l'Ajuntament en aquell moment, no només aconseguim el 30% d'habitatge de protecció oficial, sinó que, a més a més, el rebrem ja construït, de manera que tenim un notable estalvi a nivell de despeses per part de l'administració. I això també ens permetrà, com que no ens haurem d'endeutar per construir aquests habitatges, a poder, destinant a alguns d'aquests col·lectius amb necessitats específiques, que segurament ni tan sols poden arribar als mínims que demana la protecció oficial i, a la vegada, també ens permetrà donar resposta a moltes necessitats d'habitatge que tenen persones de Sant Joan, de Sant Jus, especialment persones joves. Però es conformarà com si fos un nou barri, a l'estil, per exemple, de Matruí? Sí, serà un nou barri amb equipaments, amb zones verdes. Evidentment, és un barri que tindrà davant els miralls, per tant, constituirà les dues urbanitzacions un sol barri i la idea és que pugui haver-hi un centre veïnal en un d'aquests edificis d'aquest sector i que també hi hagi uns espais públics comuns per aquesta població que o bé ja viu als edificis dels Miralls o bé anirà a viure en aquest barri en un futur de dos, tres anys. Com garantirà l'Ajuntament que aquest nou desenvolupament no també pugui contribuir a millorar l'accés a l'habitatge per a la ciutadania? És a dir, qui podrà accedir a aquests pisos? Hi podrà accedir, doncs, les bases encara no estan aprovades, però aniran en consonància amb el que ja han estat altres promocions d'habitatge de protecció oficial. A Sant Just acostumem a demanar, primer de tot, que les persones sol·licitants estiguin inscrites en el registre de sol·licitants d'habitatge de protecció oficial, que és un registre únic a tot Catalunya, que depèn de la Generalitat de Catalunya. En aquests moments la inscripció es pot fer al Consell Comarcal del Baix Obregat, a l'oficina d'habitatge que ja hi ha ubicada, i les persones que formen part d'aquest registre i que estan en condicions d'optar a habitatges de protecció oficial és perquè són persones que tenen uns ingressos mínims, que garanteixes que poden pagar un mínim de lloguer, i també tenen uns ingressos màxims, és per dirigir-se a col·lectius que segurament tenen més dificultats per accedir a habitatges del mercat privat, i en canvi en preus més baixos, com són els de protecció oficial, sí que poden optar. Aquest control l'exerceix directament, aquest filtre l'exerceix directament la Generalitat de Catalunya, però a més a més després hi ha un segon filtre, que és el que fem a l'Ajuntament, a través de la nostra empresa municipal, però Munsa, que és qui gestionarà aquests habitatges, a garantir que totes les persones que han estat adjudicatàries, o que volen ser adjudicatàries, doncs compleixen amb els requisits que marca la llei d'habitatge, que són aquests ingressos mínims i aquests ingressos màxims. I a més a més, també establim un empadronament mínim a Sant Just, de tres anys, i també, o bé, que una persona pugui optar havent treballat cinc anys en el nostre municipi. Entenem que també s'han de donar oportunitats a aquelles persones que treballen a Sant Just i volen venir a viure-hi, no? I els preus dels pisos que són de venda lliure, que no són d'HPO, els posa el promotor? Sí, aquí sí que l'administració no hi pot intervenir. Sí que és veritat que els habitatges, els que són de venda, no hi ha cap mena de regulació, els que són de lloguer, sí que ja hi ha uns topais a nivell de lloguer que els marca l'Estat i la Generalitat de Catalunya i llavors aquí sí que hi ha aquest marc regulador, no? Però en el cas dels habitatges de venda, pels quals em preguntaves, aquest sí que el preu el posa el promotor. Hi ha una pregunta en referència a aquest tema i un veí que pregunta que per què és tan difícil fer un local habitatge, que per què no s'havitzen les normatives perquè els fills es puguin quedar a viure al poble i diu que hi ha locals buits a Punta Pala i que està clar que els negocis no funcionen i, bueno, si es podria fer aquesta... Sí, a veure, actualment hi ha locals que es poden passar habitatge, de fet, uns quants així ho estan fent, no fa pas massa, crec que va ser l'última junta de govern local, es va aprovar un canvi d'ús d'un local comercial del carrer Generalitat de Catalunya que passarà a ser un habitatge. Això es pot fer actualment si... Un tema tècnicament és complicat d'explicar però és si la densitat de l'edifici no està esgotada. Si la densitat està esgotada, a dia d'avui no es pot però estem treballant amb una modificació de planejament que permeti que, exceptuant en alguns eixos comercials en els quals volem preservar que els locals es destinin a comerç i no pas es converteixin tots en habitatge, exceptuant en aquests eixos que marcarem, doncs en la resta de llocs, inclús si l'edifici ha esgotat la densitat, es podrà destinar al local habitatge sempre que sigui habitatge de protecció oficial. Per tant, d'aquesta manera, segurament no seran molts casos, però sí que hi haurà una possibilitat més per poder facilitar habitatge assequible a les persones que ho necessiten. Aquesta és una modificació de planejament que espero que aprovem inicialment durant aquest any i que pugui ser una realitat d'aquí uns 12 mesos. Vinga, anem al pla urbanístic de la Bonaigua perquè ara ha fet un any, a finals del maig del 24, de fet, la Plataforma Cívica Salvem la Vall va convocar la manifestació de Sant Just en contra del pla urbanístic. 200 manifestants, més o menys, em anaven tirar enrere el projecte i la desclassificació del sol com a urbanitzable. A dia d'avui, en quin punt està la proposta d'urbanització? Sí, jo crec que estem ja en un punt en què el projecte comença a ser molt madur. Fruit d'aquelles crítiques que va haver-hi a la presentació de l'avantprojecte, de pla parcial que es va fer ara fa dos anys i mig aproximadament, és a l'Ajuntament. Hem recollit algunes de les crítiques que es van fer a aquell avantprojecte, no totes, però sí unes quantes, i hem acabat elaborant una proposta que a dia d'avui encara no està tancada, però que més o menys ja s'intueix bastant per on pot anar, que consistirà en reduir més de la meitat l'edificabilitat a l'entorn de la bona aigua, s'amplia a l'àmbit, de manera que no es concentra tota l'edificació a sota de la plana pedrosa, que era la proposta que hi havia en aquell avantprojecte, i, a més a més, s'incorpora molta protecció oficial. Una part d'aquesta protecció oficial anirà en aquest entorn de la bona aigua i una altra anirà a la carretera reial a la Cruïa amb Sant Feliu i Sant Joan d'Espí, allà al costat de la parada del tramvia. Per tant, tots aquests canvis que estem proposant crec que recuïen algunes de les peticions que ens van fer persones que van participar en aquell procés, insisteixo, no totes, perquè aquesta opció més de màxims que demanaven alguns dels opositors al pla parcial de la bona aigua implicava que l'Ajuntament havia d'assumir en solitari tots els costos d'urbanització d'aquell entorn, que s'ha de fer sí o sí, perquè vull recordar que tant el complex de la bona aigua com l'Institut es troben actualment en zona inundable i, per tant, hem de fer obres importants per poder solucionar aquest problema d'inundabilitat. Estem parlant d'obres que poden estar a l'entorn dels 9-10 milions d'euros. L'Ajuntament no està en condicions d'afrontar-les en solitari i, a més a més, fer aquesta aposta també suposaria descapitalitzar-nos, no només econòmicament, sinó també amb possibilitats de construir habitatge de protecció oficial en un moment en què l'accés a l'habitatge s'ha convertit en un dels grans reptes que tenim tots els governs, no només municipals, sinó també autonòmics i generals i estatals. En entrevistes anteriors va explicar que l'Ajuntament estava treballant en una proposta de modificació del Pla General Metropolitana a aquesta zona, precisament és així? És aquesta que t'estic explicant, sí. En referència a aquest tema, la plataforma cívica Salvem la Valla ha fet també un parell de preguntes a Twitter, dient que a l'abril es va anunciar des del compte del PSC de Twitter que es comunicaria la decisió sobre aquesta urbanització a la Bona Aigua i pregunten que per què no es publica des del perfil institucional de l'Ajuntament? Doncs perquè encara no està el document tancat. El que farem és, quan estigui el document tancat, doncs l'explicarem públicament com ha de ser i ho farem a través dels canals institucionals i espero que tota la pedagogia que fem per explicar-ho després no es digui que estem fent propaganda des de canals institucionals. El projecte té una certa complexitat a l'hora de ser explicat, s'haurà d'explicar de manera gràfica i visual i per tant això suposarà que haurem d'explicar-ho bé perquè ho pugui entendre tothom. Això vol dir que des de l'administració, en aquest cas des de l'Ajuntament, doncs haurem de destinar alguns recursos a poder fer una explicació més pedagògica possible. Preguntant que quan es farà aquest anunci? Quan s'explicarà? Com serà? Doncs jo crec que ens en anirem cap al mes de setembre, més o menys. La meva confiança, esperança, és que ho puguem fer al mes de setembre. Ho preguntaven perquè en el tuit del partit deia després de Setmana Santa comunicarem la decisió que hem pres com a Ajuntament. Sí, el que passa és que són temes complicats. El que estem intentant fer té una certa complexitat a nivell urbanístic, a nivell jurídic i el que volem és que un cop ho comuniquem a la ciutadania doncs ho fem amb la certesa que el que plantegem es podrà fer. Tenim pendent encara una reunió amb la Direcció General d'Urbanisme. Ja n'hem tingut anteriors i veuen amb molt bons ulls aquesta proposta però no farem res fins que no tinguem la llum verda definitiva per part de la Generalitat de Catalunya. Anem ara amb educació perquè el 25 de juny comença el període de matriculació d'alumnes infantil, primària i secundària preinscrits, ja en plaça assignada. Sabem quantes matriculacions, com ha anat aquest període de preinscripcions als centres aquí a escoles públics de Sant Just? Bé, doncs no estem del tot contents perquè la tendència a la baixa que havíem tingut els últims anys no només no s'ha revertit, sinó que es manté. és un fet que ens preocupa i que ara mateix posa una mica en qüestió la segona línia del línia d'escola que era un dels pilars d'aquest projecte educatiu, projecte que es basava en dues línies, es va poder complir amb l'I3 que ara s'acaba però veiem complicat que es pugui complir amb l'I3 del curs vinent. Per tant, la resta d'escoles ompliran les places, en alguns casos a través de les segones opcions, però en el cas de l'Institut d'Escola, jo crec que o molt canviar en la període de matriculació o és probable que perdem una línia i aquesta notícia evidentment no ens alegra, ens preocupa. Clar, perquè et va lligar tot el tema després, no? Suposo de saber si el departament tria l'opció o no de realment acabar construint l'edifici. No només això, sinó que no volem tampoc que s'enderreixi el trasllat a l'emplaçament definitiu, que és el Mas Lluí. Ara mateix, si l'Institut d'Escola mantenia les dues línies, doncs sabíem que d'aquí a tres cursos, sí o sí, per manca d'espai al solar del carrer Narcís Montoriol, l'Institut d'Escola s'havia de traslladar el Mas Lluí. Si en comptes de dues línies passem a una línia, doncs la Generalitat de Catalunya, el Departament d'Ensenyament, pot tenir la temptació d'allargar un o dos anys aquest trasllat a l'emplaçament definitiu, que és on volem i on creiem que ha d'estar l'Institut d'Escola, que és el barri del Mas Lluí. Vinga, i anem a parlar també de les escoles bressols municipals, que aquestes sí que depenen de l'administració d'aquí, de Pública de Sant Just, de l'Ajuntament. La setmana passada es va fer el sorteig del número de desempat per les matriculacions. Han quedat moltes famílies fora? N'han quedat algunes a Lactants, que és on tenim el rati més baix, de només vuit alumnes per aula, i algunes a I1, en canvi a I2 han sobrat alguna plaça. Veurem ara com acaba quedant, perquè una cosa és el que passa en el sorteig i una altra, al final, les famílies acaben entrant. Però bé, no és que hagi quedat molta, molta gent a fora. Vull dir, creiem que tenim unes escoles bressol relativament ben dimensionades, sobretot si tenim en compte que l'expectativa en els propers anys és de, si es manté aquesta reducció de la natalitat, és que el nombre de nens, d'infants, en aquest cas, doncs vagi disminuint. Hi ha un parell de preguntes en relació a les escoles bressol. Una d'elles diu, un any més ens trobem amb el doble de preinscripcions, que places disponibles a les escoles bressol. Hi ha algun pla per solucionar la situació de l'oferta pública de cara al curs vinent? Hi posen d'exemple a Sant Feliu, que al veure l'increment de la demanda, ells han augmentat l'oferta per fer-hi front. I diu, pot fer Sant Jus el mateix o hem de seguir anant a pobles veïns? No, a Sant Jus no augmentarem l'oferta d'escoles bressol. Creiem que dues escoles bressol és la dimensió correcta. és veritat que de cara al curs vinent intentarem també aquest curs, però és més complicat. Es poden modificar el nombre de cursos dins de les escoles, però nosaltres creiem que en dues escoles bressol Sant Jus està en uns nivells correctes, sobretot amb aquesta previsió que la natalitat d'aquí un temps baixi. L'altra pregunta en referència també a les escoles bressol. Diuen si des de l'Ajuntament es preveu alguna subvenció o ajuda a les famílies que s'han quedat sense opció. No, no preveiem aquesta opció, no. Vinga, parlem ara de mobilitat, no? Avanços pel que fa també a la connexió dels municipis de l'àrea metropolitana del Baix Llobregat i Barcelona. M'hem sabut, bé, tothom ja sap, eh, perquè també s'ha sortit als mitjans, que el juliol s'obrirà el nou carril bus que va per la B23 sentit Barcelona i a Sant Jus ho notarem, si més no, amb l'X30. Sí, esperem que sigui una millora per una línia que és l'X30 que no està acabant de funcionar del tot bé en aquests darrers sis mesos i el que sí que es preveu és que amb aquesta nova infraestructura el temps per arribar a Barcelona doncs és a Sant Jus pot reduir entre 5 i 7 minuts que això en hora punta és i en hora avall també és una xifra important. Què ha de passar perquè funcioni bé l'X30? Doncs ara mateix en l'X30 hi ha un conflicte laboral latent. properament hi ha una... un jutjat de Barcelona, un jutjat laboral doncs ha de dictaminar una resolució respecte a aquest conflicte laboral que mantenen els treballadors de Moventis i l'empresa i ha de posar sobre la taula una solució a aquest conflicte i esperem que si soluciona aquest conflicte laboral doncs aquesta línia torni a funcionar bé perquè era una línia que abans el canvi d'operador funcionava molt bé i és una línia molt utilitzada i que la veritat és que ens preocupa molt que cada cop doncs veiem que van passant les setmanes i que els problemes no s'acaben de resoldre. És una situació una mica complicada perquè si bé el servei no funciona bé no funciona prou malament com perquè l'àrea metropolitana que és l'òrgan gestor d'aquest servei doncs puguin posar sancions en aquest cas a Moventis que és l'empresa que gestiona aquesta línia. Estem amb un índex de puntualitat superiors al 74% i amb aquests indicadors no existeixen unes xifres prou dolentes com per poder iniciar un procediment sancionador que en última instància pot acabar amb una resolució del contracte. En una altra línia, a l'Hospitalet, com que l'índex de puntualitat és molt més baix que aquí, sí que l'àrea metropolitana ha iniciat un expedient sancionador que té la pinta que pot acabar amb una resolució del contracte, però no és el cas de l'X30. Jo em preguntes també en relació al JustRAM. Per exemple, per què el JustRAM no puja a Maslluir? Ens donaria opció d'arribar a l'escola Can Ego? Doncs perquè no pot arribar a tot arreu. El JustRAM és un bus que cobreix necessitats que no cobreixen altres línies i en el moment en què es va crear el JustRAM doncs precisament va fer que molta gent de diferents barris de Sant Just poguessin anar al Brogi perquè l'arribada al Brogi amb autobús no era possible. Afortunadament, actualment hi ha fins a tres línies d'autobús que arriben al Brogi. una deies és a l'X30, les altres són a l'L21 i a l'E77, línies que tenim des de fa menys de dos anys. I per tant, ara, un cop la cobertura amb el Brogi la tenim ben resolta, hem de cobrir l'altre problema que tenim a Sant Just a nivell de mobilitat col·lectiva, que és que la Miranda és l'únic barri de Sant Just que no està connectat amb cap estació de transport d'alta capacitat. Entenent que són transports d'alta capacitat el tren, el trenvia i el metro. Ara mateix la Miranda és l'únic barri que no té aquesta comunicació amb una estació de transport d'alta capacitat i per tant entenem que el Just Trump ha de cobrir aquesta necessitat. Un cop el Just Trump ha de cobrir, ha de comunicar la Miranda amb el pont d'Esplugues, que és on hi ha les tres línies de tramvia, el recorregut que ens queda doncs l'hem de centrar a comunicar els principals equipaments que tenim perquè també és el Just Trump l'equipament, el Just Trump és el bus que cobreix les demandes, la comunicació de la Miranda amb la resta del municipi i això impedeix que pugui arribar fins al barri del Mas i Lleu. Una persona diu què passarà amb el Just Trump, quin serà el seu recorregut, els conductors saben que no arribaran a l'hospital i arriben al pont d'Esplugues però no saben res del recorregut. Diu hi ha una cosa que no entenc, deixa d'arribar el Brogi perquè hi ha autobusos que arriben però al pont d'Esplugues hi arriben més. Suposo que no va tenir en compte potser la connexió amb la Miranda, no? No des de la Miranda Sant Just. O sigui, aquí l'objectiu és cobrir amb transport públic l'únic barri, cobrir la demanda que hi ha en l'únic barri de Sant Just, és la Miranda de Sant Just, que no té connexió directa amb cap estació de alta capacitat, de transport públic d'alta capacitat. Bé, doncs, ens hauria agradat que hagués pogut arribar fins a la zona universitària, com arriba el Just Metro, però per quilometratges i per nombre de busos que tenim en el contracte d'aquesta línia no podíem arribar-hi i arribem al pont d'Esplugues que ja és un salt qualitatiu important amb l'objectiu de cara al proper contracte que serà el 2028 de poder cobrir altres necessitats com per exemple el complex esportiu de la bona aigua o bé intentar estirar una mica més aquesta línia i fer-la arribar fins a Barcelona. Tot això s'ha d'encavir dins el nou contracte que serà vigent a partir del 2028. Una altra persona comenta que des de la residència Vitàlia al Brogi cal fer transport. Des de la residència Vitàlia al Brogi hi ha quatre transports públics per anar-hi. Hi ha el tram, hi ha l'L21, l'L77 i l'X30. Hi ha una parada davant de la Torre de l'Areu que està no sé a 30 metres d'Itàlia per tant són dos equipaments precisament que estan molt ben coberts amb transport públic. Pel que fa a mobilitat sortint del recorregut del Justram ara que hi ha hagut aquests canvis també es parla de les entrades i sortides al barri de Maslluí em pregunten que per quan un canvi d'entrada i sortida de vehicles també una altra persona diu que la situació doncs en el barri de Maslluí a hores punta és preocupant que els cotxes que intenten sortir dels pàrquings del passeig de Maslluí cada matí o tarden han de vigilar la sortida del pàrquing perquè no hi ha visibilitat del carril en fi problemes de circulació en general en aquest cas que no hi ha visibilitat doncs el que s'ha de fer és posar un mirall per a la sortida i després sobre la circulació és que al barri de Maslluí viu la gent que hi viu i el que es pot fer és millorar el transport públic a partir de l'any 2026 l'X30 que és l'autobús que va al Maslluí doncs ampliarà la seva capacitat amb sis autobusos articulats i a més a més arribarà fins a l'estació de Renfe de Sant Feliu així que hi haurà més persones que podran fer el pas del vehicle privat al vehicle públic hi ha gent que no podran fer-ho aquesta gent doncs evidentment en hora punta al barri de Maslluí té un índex d'ocupació de l'espai públic dels vials perdona del 90% que és un índex alt però és que justament l'índex més alt la situa en el punt de sortida i per aquest punt és per on han de sortir tots els veïns del Maslluí l'alternativa que tenen és anar per Sant Feliu però després la volta que han de fer és molt més llarga estem a meitat de legislatura el 2023 van haver compromisos en tirar endavant grans projectes obres equipaments que certament a mitjans de mandat veiem que van en retard quines són les previsions d'aquí el 2027 amb alguns d'aquests projectes que estan ara per ara encallats són projectes a Taneu el teatre el centre cívic de veïns el teatre Taneu per exemple jo crec que en aquesta propera junta de govern ja aprovarem el projecte modificat i la idea és que puguin començar les obres aquest mateix any centre social de veïns o leig aquesta junta de govern també aprovarem definitivament el projecte de manera que el mes de juliol podrem començar la licitació també el mes de juliol farem la licitació de les obres de climatització del complex de la bona aigua amb la idea que les obres es puguin fer el mes d'octubre el mes de setembre octubre començaran les promocions d'habitatge de jocs juvenívols i del segon mil·lenari al carrer Generalitat de Catalunya el 25 de juny o sigui ja la setmana que ve començaran les obres del tram inicial del corredor verd entre entre la carretera Reial i el carrer Ponce de León les obres de la pista poliesportiva ja han començat jo crec que la gran majoria d'obres que les quals ens vam comprometre o bé ja han començat o bé estan a punt de començar començaran durant aquest any penseu que hem hagut de fer front a un increment de preus molt important fruit de la guerra d'Ucraïna i de la inflació que va provocar aquests increments ens han obligat a revisar molts dels projectes perquè en alguns casos es van començar les obres i només començades es va veure que eren inviables i per tant hem hagut de fer un esforç molt molt gran per refer aquests projectes per buscar el finançament i per poder-los tirar endavant tal com ens havíem compromès jo crec que d'obres que estaven en el pacte de govern que no es podran executar n'hi ha dues una és la plaça la Pau i l'altra és el carrer de la Plana Pedrosa però la resta d'obres a les quals ens havíem compromès jo crec que es podran executar totes també properament començaran les obres de construcció d'un col·lector al carrer Riera Ens pregunten també per les obres de la Masia de Can Freixas Les obres de la Masia de Can Freixas van avançant s'ha hagut de fer un modificat del projecte perquè es va veure que la que l'estructura que la fonamentació era més deficitària del que es preveia en projecte s'ha hagut de fer uns s'han hagut de recalcular els fonaments però l'obra continua i evidentment no s'acabarà la Masia aquest any ni aquest mandat però sí que es podrà deixar en millors condicions del que estava és una obra que requerirà un esforç inversor continuat en els anys i que segurament serà durant el proper mandat que es podrà dur a terme Parlem ara també també s'ha fet la segona Bressol ja la gent se n'oblida però l'escola Bressol La Mainada la vam acabar no fa massa per tant Déu-n'hi-do les obres que s'han fet també aquí afegiríem obres en espai públic que ja s'han executat les que s'estan fent i les que començaran properament Parlem també de les campanyes preventives de control de plagues suposo que en el mes de maig que és quan normalment s'han fan ja s'han acabat ja s'han fet tot i així hi ha veïns que per exemple també tenen algun neguit pregunten mesures adicionals que s'hagin pres per evitar plagues de mosquits per exemple a veure aquí l'Ajuntament el que el que ens trobem és que on podem actuar més és en el en el cas dels els emburnals els emburnals són focus de problemàtiques aleshores tenim dues solucions o posar sifons o no posar-los si posem sifons el que el que provoquem és que és més difícil que surtin les peneroles també les rates però en contrapartida és molt més fàcil que s'estanqui l'aigua i per tant puguin haver-hi focus de mosquits si traiem els sifons com durant molt de temps es van anar traient els sifons perquè quan va venir el mosquit tigre generava focus de mosquit tigre que després provocava molèsties doncs el que passa és que després les peneroles surten amb molta més facilitat el que el que podem fer és quan es detecta un problema doncs que se'ns avisi si el problema té l'origen a l'espai públic nosaltres tenim un servei contractat que actuem amb immediatesa jo crec que amb un màxim de 72 hores i el que fem és desinfectar el focus origen d'aquest problema és un servei que és gratuït que funciona bé i que no soluciona el 100% del problema però el redueix notablement continuem amb via pública l'últim tema abans de tractar un parell de preguntes més que ens ha deixat la gent pel que fa a la via pública incivisme es continua veient amb els propietaris de gossos que no recullen excrements la gent d'aquí també de Sant Just és sensible en aquest tema es farà properament alguna campanya per agafar més consciència? Mira les campanyes jo soc molt crític no crec que serveixin de molt el que farem i de fet en el ple de la setmana que ve aprovarem amb una modificació d'ordenança de manera inicial és introduir el sistema de l'ADN per tots els gossos de Sant Just s'hauran de hauran de donar una mostra d'ADN dels seus propietaris dels gossos hauran d'aportar-nos una mostra a través dels veterinaris de l'ADN del gos d'aquesta manera contractarem un servei una empresa que analitza els excrements i podrem saber de qui són els excrements que no s'han recollit aquest sistema ja està implementat a altres municipis i funciona bé els propietaris dels gossos els demanem primer de tot que tinguin el gos sensat si no ho fan seran sancionats en segon lloc que tinguin l'ADN que portin l'ADN del gos si no ho fan també seran sancionats i en tercer terme que recuïn els excrements perquè si no ho fan podrem saber que no ho han fet i per tant també podran ser sancionats d'acord és una modificació d'ordenança que té una triple apota en primer lloc actualitza l'ordenança que tenim incorporant els canvis que recull la Lleida Benestar Animal que es va aprovar fa un any pel Congrés dels Diputats en segon lloc endureix el règim sancionador per als propietaris dels animals que no sensen els seus gossos i que no recullen els excrements i en tercer lloc introduïm aquest tema l'obligació que portin l'ADN per d'una manera per totes una vegada per totes poder posar fi a aquest problema que tenim que és o posar fi no però mitigar notablement aquest problema que tenim des que hi ha malauradament molts propietaris de gossos que no recullen els excrements de les seves mascotes i això no ens ho podem permetre no és una ordenança en contra dels gossos i tampoc en contra dels propietaris cívics dels gossos al contrari és una campanya aquesta o una ordenança que el que pretén és que aquells que no recullen els excrements per tant aquells que no compleixen amb el seu deure cívic doncs tinguem més elements perquè puguin ser sancionats les últimes tres preguntes de la ciutadania una fan referència a les quotes d'estiu de la bona aigua diu que el preu individual i la suposada quota parella és del mateix import diu durant l'any la situació complexa és la mateixa i la rebaixa per tot el que implica no és gran cosa el concepte parella sembla que dona per fet el preu de dues persones quan no és així diu quan hi haurà una regulació dels preus i quina és la resposta davant d'aquesta publicitat enganyosa titula doncs les conec i em comprometo que ho mirarem no ho coneixia i ho mirarem entenc que fa referència a les quotes per utilitzar la piscina exterior en aquest cas parla de les quotes d'estiu de la bona aigua que el preu és el mateix tant per al preu individual com per la suposada quota parella o sigui que la quota parella és la suma de dos individuals aquí està el dubte que són que es veu que són segons el que diu el comentari que és una publicitat enganyosa que no queda doncs ja ja ho mirarem després també una altra pregunta sobre les obertures del contenit de l'orgànica diu que en una entrevista havia dit que eren massa alt el número d'obertures però que ja no es podia canviar perquè s'havia aprovat el ple diu en base que es va fixar aquest número i va votar a favor suposo que s'hauria estudiat un tema que pot costar tants diners als ciutadans i com per adonar-se uns mesos després que no és correcte diu jo almenys obro el container moltes més vegades per evitar la taxa sense tirar res doncs es va fer en base a la a la a la creença que les bosses no poden contenir matèria orgànica més de 3 dies problemes d'olors d'insectes de salut etcètera però és evident que dins dins d'aquests de cada llarg hi ha casuístiques que no controlem i per aquest motiu doncs hem decidit doncs reformular de cara a l'any vinent aquesta ordenança a vegades ens equivoquem quan ens equivoquem doncs hem de demanar disculpes i modificar esmenar els errors que s'han comès es va fer amb aquesta lògica de pensar que no era bo que hi haguessin bosses més de 3 matèria orgànica dins de les bosses més de 3 dies i que per tant era raonable que cada 3 dies la gent anés buidant llençant la bossa orgànica però sembla ser que hi ha molta gent que no arriba a aquests promitjos a mi mateix també a la meva família ens va molt just arribar-hi i reciclem i per tant doncs hem vist que no estava ben enfocada que entren en joc moltes més variables que fa que això ha de dir que cada 3 dies has de buidar l'orgànica perquè si no tens no es recomana tenir més de 3 dies orgànica dins d'una bossa doncs que no és l'única variable que s'ha de tenir en compte per tant es canviaria d'aquí a uns mesos o el proper any es canviarà el mes d'octubre però entrarà en vigor el gener de l'any que ve penseu també tot lo pasado tot és molt fàcil però penseu que estem ens ha caigut una normativa que ve d'Europa que s'ha traduït en una llei estatal que et marca unes directories genèriques i després els ajuntaments ens hem hagut d'espavilar una mica cadascú pel nostre compte doncs intentant definir com la part variable com es podia calcular qui recicla o no recicla en base al nombre d'obertures doncs estem fent un aprenentatge evidentment ara tenim molta més informació que la que teníem fa un any quan ens vam començar a plantejar com calculàvem la part variable i per tant home no ho sé jo també demano a la ciutadania una mica de comprensió perquè estem prenent decisions una mica cegues no tenim uns models que ens hagin dit mireu si feu això doncs anirà bé si feu això no anirà bé aquí cadascú s'està espavilant una mica cada ajuntament i jo crec que si mireu les notícies veureu que en tots els municipis doncs com es diu en castellà Cuecenaves i és una mica perquè tots estem actuant una mica així a les palpentes intentant buscar fórmules el més justes possible però sense tenir uns models determinats que ens diguin què funciona i què no funciona l'última pregunta diu només dos dels sis refugis climàtics de Sant Just estan oberts el mes d'agost limitant molt les opcions pel que ja apunta un dels mesos més calorosos es preveu alguna alternativa? nosaltres el que ens estem trobant i t'ho dic amb molta sinceritat és que no s'utilitzen pràcticament els refugis climàtics a tres anys potser sobretot al principi quan es va introduir el concepte de refugi climàtic se'n van posar molts més però després la gent tampoc en feia ús vull dir sí que va potser també en funció de l'ús que s'ha vist altres anys tenir equipaments oberts tot l'agost amb l'esforç que això suposa perquè no hi vagi ningú o perquè tinguin un ús molt reduït no sé si paga la pena en tenim dos creiem que està bé si veiéssim que hi ha molta demanda no tindríem cap inconvenient en ampliar el nombre de refugis climàtics però és que l'experiència dels darrers anys ens demostra que som poquíssims poquíssims comptats els usuaris que fan les persones que fan ús dels refugis climàtics Alcalde ho hem de deixar aquí en aquest punt ja és l'hora que passi bona rebetlla de Sant Joan moltes gràcies i res ens tornem a trobar aquí a l'emissora a la propera moltes gràcies bona rebetlla no