#493 - 9a Universitat Santjustenca d’Estiu: del *Gran Gatsby* a Dante

Tres minutets i arribem a un quart de dotze. Segona hora de programa, saludem l'Arnau Cònsol, propietari i una de les ànimes d'aquell llibreter i una de les persones impulsores de la Universitat Senyustenca d'Estiu. Arnau, tot i que avui no és dimarts, perquè dimarts també tenim cita, avui no vens com a col·laborador, sinó que vens com a convidat. Imagina't, això es posa de categoria. De fet, es nota perquè avui vens amb una camisa que es nota. Avui he vingut amb camisa, avui que es noti que vingut amb camisa. que és un altre nivell. Escolta'm, és l'edició número 10, però us agrada dir que és la número 9. Ah, veus que bé? No, no, al final és la 9. Jo estava convençut que, com que estem aquest any en el desè any, o sigui, farem 10 anys quan tornin a passar els Reis d'Orient, però, per tant, és el desè any de vida de la llibreia, per tant, va dir-nos, home, si ja el primer any em vam fer, deu ser el desè. Però heu fet números i us heu equivocat. Sí, perquè el meu record era de dir just, ho vam començar a fer dins i la pandèmia ens va descobrir que aquesta placeta que hi ha davant d'aquest llibreter amb una font i una morera magnífica que fa ombra, ens ho va descobrir la pandèmia. Per tant, vol dir que aquell any ho vam fer fora perquè, clar, dins no ho podíem fer. Error. En realitat, el 2020 no ho vam fer. I quan vam descobrir aquest espai, gràcies a la pandèmia, va ser el 2021, perquè ara, clar, ens queda llunyar. Però, clar, la pandèmia, dit així, en plata, va ser heavy, no? Home, va ser dura, va ser dura. Realment, vam estar un mes i mig tancats, el maig vam tornar a obrir, però, clar, la gent no podia entrar a la lliberia. Quan semblava que ho superàvem, després de Sant Joan, va venir una altra mena de caïbuda. I, per tant, és evident que després de Sant Joan, el juliol, no és que ho fessin fora, sinó que directament no ho vam fer. I va ser buscant mails, buscant pòsters, a dir, bueno, n'he de tenir deu, n'he de tenir nou més del que faci aquest any, que el del 2020 no sortia per enlloc. Dic, carai, l'hauré perdut. I amb un mail, el del 2021, deia, aquest any sí, tornem. Per tant, el 2020 no vau arribar-ho a fer. No ho vam arribar a fer. El 2021, malgrat fer, ja ho vam haver de fer a fora. Però està molt bé, perquè, és a dir, des d'allò que passa d'un error o d'un problema, en vau fer una virtut. En aquest sentit, sí. I ara sempre serà fora, malgrat la calor. Alguna cosa havíem fet a fora, perquè recordo el Joan Margarit recitar algun cop a fora. Allà per espai, perquè van anar moltes gent. Però no tant a l'espai d'allò, sinó davant mateix de la llibreria, posant, inclús, traient una de les butaques que teníem davant de l'aparador. I alguna cosa més havíem fet. Però els actes eren dins. I, clar, és necessitat virtut. Primer això, perquè estàvem obligats a fer-ho fora, i, a més, el 2021 encara amb mascareta. Pel que vaig deduir, què deia el mail? De dir, bueno, serà amb mascareta, però va, veniu igualment, no? Escolta'm, in numeris gigantum. Què dins això? Sí, això, mira, suposo que és la calor, on es cal fer tots plegats les idees, i el gaudeamus igitur, és l'himne universitari per excel·lència, no? És a dir, disfrutem ara que som joves, d'un sumus, dius la seu, i des de fa 3 o 4 anys se'n va acudir, perquè havíem comprat un aparell magnífic per fer, clar, ja que ho fèiem a fora, necessitava micro, clar, vaig descobrir, doncs, això que tenen els altaveus nous, que pots connectar-hi al mòbil i tirar música. i vaig dir, va, posaré el famós gaudeamus igitur, que és l'himne universitari, ja que fa 7 o 8 anys que això ho anomenem universitat d'estiu. Va fer gràcia, ara no sé si en seguirà fent, però jo seguiré posant la musiqueta, i llavors aquest any, doncs, mira, com que a més a més tenia aquesta la idea, que era la número 10, doncs vam dir, va, anem a posar-hi... Ho farem especial, que és la 10, i ara resulta que és la 9. I és la 9. Anem a posar-hi, a més a més, un lema, que això queda com molt universitari. Serà com complicadíssim, la Mariola ha fet la notícia, perquè no sabrà si dir si és la 9, si és la 9. No, ara he de dir que és la 9, perquè és la novena, només que és el primer any que l'hem fet a temàtica. Normalment eren xerrades de caràcter històric, però n'havíem fet d'intel·ligència artificial, Sí, jo a una d'aquestes vaig venir molt interessant. O sigui, una mica era allò de dir, la premissa és que, més enllà de ser una presentació d'una novetat o d'un recital de poema, que és el que fem amb tot l'any, doncs proposem coses diferents. I més, ja que hi fem universitat d'estiu, i que tot va començar, també com una broma, amb l'Àngel Casals, catedràtic d'Història moderna... Sí, i ara volia, abans de parlar de la d'avui, volia anar cap aquí, no? És a dir, d'intentar fer una mica de memòria de rap, és a dir, ostres, comenceu amb qual llibre té, anem a fer alguna cosa grossa, tal. Com va anar allò? Doncs això va anar de, ja et dic, l'Àngel Casals, professor d'Història moderna a la Universitat de Barcelona, catedràtic, i durant un temps era el programador o coordinador de la Universitat de Prada. I tinc molta relació, gràcies a Sapiens, ens trobem tots sovint, hem col·laborat amb diferents coses, ell m'assessor d'articles que jo faig a Sapiens, i aleshores, clar, jo li havia parlat de la idea d'una llibreria, ah, què ve, doncs escolta, vés-m'ho dient, i quan li vaig dir, al febre, mira, al final l'he obert, al cap d'un temps em va dir, escolta, jo si vols al juliol et vinc amb cinc col·legues i et fem unes xerrades d'història, vaig pensar, i el primer que li vaig dir és a dir, al juliol a Sant Just, estàs majara. No, no, no t'he sentit. No, perquè dius igual, dius, però seran tres persones, és igual, perquè són els professors que jo els he demanat que vagin a Prada a fer un curs o una xerrada i amb ells els anirà bé per foguejar-la, per posar-la a un. Un assaig. I per tant és com un assaig, digà, bueno, si és un assaig, si tots són professors de Prada li poso a Universitat d'Estiu de Sant Just. Ah, sí, sí, donar-hi-t'ho, a Universitat d'Estiu de Sant Just. No, Sant Just tenc a l'estiu. a dins, a les primeres edicions les vam fer encara a dins, de dir, però què hi fa tota aquesta gent? I a poc a poc vas descobrint que, clar, el juliol és vacances per alguns, però la majoria encara correm. Per tant, Sant Just encara no és aquella buidor que, de fet, cada any és menys visible, però durant un temps allò, el juliol i agost a Sant Just no quedava de ningú. Però sobretot era l'agost. I el juliol passa que la gent hi és, la gent pot anar a la platja, però la gent als vespres ja no hi ha, a l'Ateneu pràcticament no fa programació, a l'universitat de la gent gran, vull dir, no? O els centres cívics han deixat de fer cursos, o en fan molts menys. I per tant, és això de sobte la gent i és l'única activitat pràcticament que té els vespres. Arnau, aquell any eres la novetat, però aguantar-ho durant nou anys... Clar, llavors, escolta, això ho repetiràs, no? Això ho repetiràs, no? No ho sé, ho aprovem aviam. Clar, i llavors la sorpresa que realment cada any hi ha algun acte que et va més o menys bé, però que la gent t'agraeix molt que el juliol es faci alguna cosa que a més a més és diferent. La gràcia de la universitat d'estiu ha quedat i la gent però la universitat la faràs. La gent ho coneix com a universitat i dius, doncs escolta tu, mantinguem-ho que al final, també ho direm aquí amb la boca petita, tot és una excusa per vendre llibres, no? Home, és evident, però també per promocionar la cultura. Exactament, evidentment que és el que intentem fer des d'aquest llibret. Escolta, quin criteri... Mira, és comercial o literari? Literari. Veus? Llavors no hi ha tant. Sí, sí, evidentment, o d'interès, allò de dir m'interessa el tema, no? O crec que d'aquest tema pot interessar i per tant això pot fer que es venguin llibres. I en aquest any això, aquest any vam dir, home, doncs ja que farim una edició especial perquè és la desena, que no és, doncs fem-ho temà. Fa paraboig, que és allò que no hem fet mai, perquè sempre hem de dir fem-ho interessant, busquem temes assagístics, d'història, de pensament, però absolutament dispersos, sense cap lema, que sigui la literatura, perquè coincideix que hi ha tres o quatre autors que fan allò l'aniversari rodó i que tenim gent coneguda que n'ha fet llibre o n'ha fet, en pot fer una xerrada i per tant podem dir allò de dir, va, doncs, quin és el sostén d'una lliberia, els autors? I els autors al final caminen sobre les espatlles dels grans autors que han sigut abans, perquè literatura al final és seguir copiant, seguir fent, seguir en voltes. És una suma o una evolució. que suma allò que altres hi han dit, probablement. Per això també aquest subtítol que em preguntaves abans, no? Inúmeros Gigantum, traducció, reconec que de Google, d'espatlles de gegants, que és una d'aquestes expressions que es fa servir de dir qualsevol escriptor, qualsevol artista, camina a espatlles de gegants perquè no vas per un terreny nou. són fruit d'un llegat, no? Sí, la por a la tela en blanc o el paper en blanc dius sí, però tu creus perquè tens un background i a partir d'aquí doncs tires endavant o fas el que pots. I aquest any quines novetats tenim? Dic per cert que no ho hem dit des del punt de vista tècnic, que aquest dimecres ja la primera, que això s'ha de dir, quins autors... I que és molt grossa. Realment aquest any no només perquè comencem amb 100 anys del Gran Gatsby, que el Gran Gatsby és que tothom no hem vist pel·lícules, encara que no hagis vist ni pel·lícula ni hagis llegit el llibre, el de Gran Gatsby et sona i et ve la imatge d'algú molt ric. Tothom té, jo crec, s'ha aconseguit fins i tot que un llibre que no hagis llegit sàpiguis que Gran Gatsby és d'algú que va ser molt ric i que feia festes. Efectivament, el llibre va d'això. Clar, es va publicar l'any 1925. Per tant, aquest abril ha fet 100 anys, n'han sortit reedicions, tant en català com en castellà i a banda n'ha sortit un assaig preciós que es diu Pequeño Gatsby. I Pequeño Gatsby el fa Rodrigo Fressan, que és un autor argentí, un autor singularíssim, realment és un dels grans noms de la literatura mundial. Jo dic així sense... I és fort, i el tindrem aquí, aquest dimecres. I el viu aquí a Barcelona des de fa temps, és col·laborador habitual de dos o tres mitjans argentins, col·laborador habitual crec que al país, i a banda és sobretot no només un gran escriptor, que ho és, sinó un grandíssim lector. I és d'aquells lectors que... Jo posaré a prova a la gent que vingui dimecres, digueu-li qualsevol llibre perquè l'ha volgut llegit i us en sabrà dir alguna cosa. I ell diu que té la Dèria, quan venim això és el que explica, també serà la segona pregunta que li faci, és a dir, que ell al Gran Gatsby la llegeix un cop l'any, com si fos recepta allò per dir... Per carregar piles. Sí, pel que sigui, i cada lectura hi descobreix alguna cosa perquè realment és la gran novel·la. És una novel·la perfecta, no li sobe res, ho té absolutament tot. D'això llavors n'ha fet un petit assaig que es diu Pequeño Gatsby, intentant explicar algunes de les intríngules, els secrets dels personatges, allò que és més evident, allò que no, i posant-nos en coneixement que poc o molt tots sabem que hi ha dues pel·lícules que se n'ha fet, la del Robert Redford i la del DiCaprio. No, no. L'any 28, o sigui, 3 o 4 anys després que es publiqués el llibre, ja se'n va fer una adaptació de cine, evidentment muda, en blanc i negre. Déu-n'hi-do, aquesta no és coneguda. I des dels anys 30 i 40 se'n van fer més. I a Broadway era un musical tan conegut com ara és Gats. És a dir, és una obra absolutament universal. Sí, i a Estats Units és d'aquelles novel·les que per no serien en comparació és la plaça del diamant, o sigui, tots els instituts l'ageneixen. Per tant, bé, més enllà de la novel·la, la persona, el Rodrigo Fresan, que vindrà, estem parlant d'una primera espasa a nivell mundial. Absolutament. Vull dir, jo demano moltíssim als justitcs que visc. Com ho has aconseguit, això? Doncs, per una relació personal que el Rodrigo Fresan té amb la Silvana, tots dos són argentins. Correcte, la Silvana, per la gent que no ho sàpiga, és l'altra part de l'ànima de Cal Llibreter. Justament, que acaba de publicar una magnífica novel·la. I que, a més a més, avui tenim... Avui hi ha un club, un cafè literari... Tenia previs parlar-ne al final per fer-ho una mica ordenat, però vaja, sí. Desordenem-ho, escolta, som joves. Ja no tant, eh, Arnau? Ho intentem, escolta, fem una universitat d'estiu als 50 anys. Sí, és veritat, sí. Escolta... Doncs, de fet, a veure, la franja que... Crec que en diuen amb l'URP, així, en llenguatge oficial, que és allò... La frase que demanem sovint a un escriptor famós que faci d'una novel·la. Clar, és de Rodrigo Fressan. L'editorial li va demanar... De fet, la Silvana i ell tenen una certa relació i, per tant, de tant en tant s'envien escrits un a l'altre. I el Rodrigo Fressan havia llegit la novel·la i va posar aquesta frase i vam dir, diu, és que... No sé, dos més dos són quatre. Últimament heu estat en contacte. Acaba de fer aquest llibre sobre el gran Gatsby. Viu a Barcelona, per tant, el tenim a... No està complicat, no és que haguem de comprar un vol des de Buenos Aires o des de París, sinó que viu aquí a la vora. Pot tenir preenvia. I, per tant, escolta, per què no el convirem? Doncs això serà... I és una inauguració de debò que magnífica. Això és demà passat i és un dels grans actes que farem, ja no només en aquesta universitat d'estiu, sinó, probablement, dels grans actes que haurem fet mai a aquest llibre té. Déu-n'hi-do, aquest és un bon titular. És a les vuit del vespre. És a les vuit del vespre. Davant de la llibreria. Si no plou, que no està previst, davant de la llibreria... No plou fins d'aquí... No se sap. Ah, sí, exactament. Al setembre, potser, no? Sí, potser sí. O potser a finals d'agost. Escolta'm, diguem que aquest és el primer acte. Ja n'anirem parlant perquè l'Arnau cada setmana estarà aquí al programa, però tot i així, molt ràpidament, fer un avançament del que tindrem al 9, al 16, al 23 i al 30, perquè diguem que aquesta primera sessió amb el Rodrigo Fresan és una, però tenim altres primeres espaces que passaran per Sant Just. Efectivament. La xerrada més diferent, que probablement no se centra en això de dir va, homenatgem algun autor, que pel que sigui, perquè fa anys de la mort o de la publicació d'un llibre, és justament la del dia 9, però també està bé per trencar una mica la rutina i fer alguna cosa diferent. Al final, si el tema era la literatura, doncs, bueno, per què no comparar la literatura amb allò que sovint és el seu antagonista? De fet, des que anem a l'Institut ets de lletres o de ciències. Bueno, doncs, el Xavier Durant, escriptor, novel·lista i a banda, això, científic que s'ha dedicat a escriure moltes novel·les de caràcter científic, on els científics són protagonistes o que la trama té a veure amb alguna mena de descobriment o de giny que acabarà, doncs, produint el que sigui, doncs, ha publicat just ara un llibre que es diu això, Literatura i ciència. Nosaltres hem posat el títol Dues cares d'una moneda, el títol... Són 100 moments de la literatura en què la ciència és la protagonista. El títol del llibre és una cosa així, que és de dir, bueno, és que clar, al llarg de tota la història de la literatura tenim grans moments en què realment la trama avança, només cal pensar en Frankenstein. Frankenstein és un homenatge a la ciència, a la capacitat de, teòricament, de construir, doncs, vida a partir del no-res o de la mort. I, per tant, és a dir, ell ha repassat en una col·lecció que justament és 100 moments del que sigui, doncs, ell ha fet un estudi d'això. Anem a buscar aquells moments en què la ciència ha sigut el motor de la literatura. Per tant, el de l'antagonisme és res de res. perquè en podríem trobar tants i tants. Vull dir, des d'Homer, probablement, la ciència ja és, al final, el cavall de Troia no deixa de ser un gran gin que s'inventen els grecs per entrar a Troia. Sí, per enganyar l'enemic. Per enganyar-los, al final, és un gin perquè construeixen un cavall perquè en realitat és com un tanc amagat, no deixa de ser un tanc. Seria el primer gadget. Probablement. I, per tant, així s'anar fent. Podríem trobar, al llarg de 3.000 o 4.000 anys de literatura que portem a les espatlles. Molt ràpidament, ja només anunciar-ho perquè ja en parlarem. No cal que ara detallem molt, però tenim 16, 23 i 30. Jesús Moncada va morir 13 de juny del 2005, per tant, ara fa 20 anys. Club Editor fa dos o tres anys que s'ha dedicat a republicar la seva obra, a posar-la un altre cop a les lliberies, que és la manera millor d'homenatjar un autor. Tots sabem que Jesús Moncada és el nostre Faulkner, és el nostre Cervantes, és el nostre gran geni. i probablement ha estat poc llegit, però per què? Perquè fa 20 anys que a les biblioteques els trobes tots, però potser el bo és que se'n vagin fent edicions, que es trobren i trobren les lliberies, que apareguin novetats. Això és el que fan les grans literatures amb els seus autors i és el que Club Editor fa i a més a més ens ha proposat a nosaltres i a unes quantes lliberies fer això, Cergada Popular, veniu a llegir el vostre fragment. Sí, perquè hi ha un micròfon obert, no? És un micròfon obert, o sigui, des d'aquí també convido a tots els sants justencs que heu llegit qualsevol obra del Jesús Moncada que vingueu a llegir el vostre fragment preferit. És senzillament això. Probablement hi tindrem algun animador que a més a més ens explicarà quatre coses de Moncada, però anem a recuperar la seva obra. Per escalfar una mica l'ambient per si de cas la gent al principi li costa. Ah, això mateix. No, per això ja hem contractat alguns lectors. Ah, ben fet. Ja està tot preparat, no? 23 de juliol. Dante Ligieri, que a més a dir, la divina comèdia, un dels grans de tots els temps. I a més a més tenim la sort que tornarà a venir la Marilena d'aquí ara, que és traductora de dues biografies de Dante. La primera biografia de Dante que es va fer mai, clar, la va fer Boccaccio, que va conèixer personalment a Dante o que per tant era molt proper a ell. Per tant, tot el que ens va explicar, més enllà de l'admiració que li tenia, que això pot ser un problema també, però evidentment ell el tenia allí molt present. I després, una de les últimes que s'ha fet, un autor italià que es diu el de Sandro Barbero, ell ha traduït les dues, ell és doctora en literatura, a la Pompeu Fabra, en fi, a banda de traductora, i un dels seus grans temes és Dante. I per tant, serà un plaer d'escoltar-la comparant les dues i sobretot parlant-nos de Dante amb l'excusa d'aquestes dues biografies tan distants, la primera i l'última. I l'últim dia en visiten poeta. Josep, sí, sí, per parlar d'un altre poeta que a més a més també va ser un dels grans escriptors. Josep Maria Llompart és poc conegut probablement a casa nostra per a aquelles injustícies mateixes, però a Mallorca tothom el coneix. És un dels grans autors mallorquits, és un homenot en el terme pur del pla, que en deia Josep Pla. El comissari de l'any Llompart, per celebrar que aquest any feia 100 anys, hagués fet 100 anys fins que ara visqués, 100 anys al naixement, és ni més ni més que Jaume Pons de l'Orda, que és, jo diria que si ve part del mobiliari de cada llibreter, és algú que ens proposa constantment actes que quan tu li dius escolta, estaria bé que vingués a fer alguna cosa, mereix un cant llibreter, i diu, només faltaria vinc jo. I a més a més vam quadrar de seguida i dius, home, doncs és que ens tanque perfectament un all, això, tenim dos autors estrangers, referència mundial, i dos autors que a casa nostra haurien de ser a totes les cases, tothom hauria de conèixer el Llompart i Montcada, doncs bé, aporta mi el nostre granet de sorra. Doncs aquest dimecres comença una nova edició de la Universitat Sant Justenca d'estiu, és la típica activitat que si la fessin a Sant Feliu a Corralla dirien, mira, veus com s'ho treballen aquests, quina sort que tenen, doncs la tenim aquí. A Sant Feliu tenen una universitat o no? No, no, no, però... Ah, tindran catedral per la universitat. Tenen un bisbe allà, això sí, tenen molta sort també, però és igual, no, promes a part. No, és una activitat que neix a Sant Just, que es potenciïa des de Sant Just amb gent de Sant Just i que val molt, molt, molt la pena. I el que jo sé és que comencen a venir bastants espluguencs, no sé si arriba fins a Sant Feliu, tenim ganes d'aquest any de promocionar-ho fort. Passar la frontera? Passar la frontera, a veure... A veure què passa. Espluguencs en tenim uns quants que sabem que de tant en tant venen. Bueno, perquè espluguencs en activitats similars per la gent gran, les aules universitàries de la gent gran... Per l'universitat no, eh? No es ven bé el mateix, però si vol assemblar. Escolta'm, i ja que et tenim aquí, ja n'hem parlat, perquè va venir la Silvana aquí a la ràdio fa uns dies per parlar d'aquest cafè literari que es podrà viure avui a partir de la seta de la tarda a la sala Piquet, però crec que seria gairebé imperdonable que no ens ho comentessis. Jo no sé si ho faran a la sala Piquet o a la sala dels socis del bar. De fet, altres cops, aquest cafè literari... Estava anunciat a la sala Piquet. Igual sí, eh? Estava anunciat, no sé si ho han canviat. Doncs el canvi no ho sé, és possible que ho hagin anunciat a la Piquet. Clar, suposo, dependrà de la quantitat de gent que s'hi apunti. És possible. Perquè al principi encara hi sou a temps, però us hi heu d'apuntar. no és ben bé un club de lectura, però tampoc és una presentació allò de dir que la Silvana parlarà de, sinó esperi a les vostres preguntes. Aquesta és una iniciativa que va començar amb el Club Literari, una d'aquestes idees genials que té el Tonga Zull i l'Àngel Cebada, que és de dir, escolteu, ja que tenim tants autors a Sant Just, i és cert que aquest any n'han publicat molts, gent de Sant Just que ha publicat el llibre, per què no tenim una xerrada íntima? Però ja no només els que formem el Club de Lectura, que ja ens coneixem i ens veiem un cop al mes, sinó obrim-ho i que altra gent pugui allò de dir, escolta, jo he llegit el teu llibre o com a mínim he llegit el primer capítol i tinc alguns dubtes, vine i comentem-lo, no? I aquest és el punt de partida. Realment és, anem a preguntar, a fer un cafè, per tant, no és tant un club de lectura que quasi sembla una classe o que pot semblar-ho gent que ha llegit tot el llibre i que per tant en té una opinió, sinó de dir, purament tinc un parell de dubtes i ho fem en format cafè, per tant, jo sé que amb la Joel Xander això ho van fer a la sala dels socis que hi ha aquella mena de privat que hi ha al costat del restaurant. Suposo que d'última hora això es pot arribar a moure. Bé, el concepte de cafè en el món mediterrani, no? Què significa? Fer tertúlia al voltant de la tassa. Fins i tot encara no he pogut llegir tot el teu llibre, només he llegit dues pàgines, n'hi ha prou perquè alguna idea... No et faran un examen. Exactament. No et faran un examen. Al revés. I els autors no mosseguen o no és aquella presentació que fem a la sala del cinquantenari i hi ha 80 persones i home, aixecar la mà costa perquè, clar, davant de tanta gent... No, no, escolta, estem envoltant una taula i per tant tothom xerra d'alguna manera desordenada que és això, concepte mediterrani de cafè. Bé, Arnau, gràcies per venir aquí a la ràdio com sempre a fer-nos coneixedors d'aquesta universitat Sant Justenca d'estiu i enhorabona de debò per la feina que heu fet al llarg d'aquests nou anys. Que quedi clar que no són deu. Novena edició. Adios i au.