Doncs, tres minuts i un quart d'una, comencem la tercera hora de programa i de seguida xerrem una estona amb uns enjusten, Joan Serna i Sàlvia, relegit president de la JNS de Sant Just. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Doncs, Joan Serna i Sàlvia, què tal com estem? Bon dia, bona hora, benvingut a la ràdio. Bon dia, moltes gràcies per convidar-nos. Gràcies per acompanyar-nos i per poder parlar avui amb tu, ara que acabes de ser reescollit president de la JNS de Sant Just. Aquesta creiem que és una bona ocasió per repassar no només la teva trajectòria, que tot i que ets molt jove, Déu-n'hi-do, des del punt de vista polític, sinó també els objectius d'aquest nou mandat com a president de la JNS i també per parlar una mica de política local i general. Bé, en tot cas, dèiem, vas començar molt jove a implicar-te en política. què et va fer que t'entris la coqueta de la política al cos? Perquè no és molt habitual amb gent jove com tu que sembla que cada dia estan més allunyats de la política. Sí, sí, començar una mica pel final el que dius, que per desgràcia és cert que la desafecció política no només afecta a la població general, sinó m'atreviria a dir que especialment els joves i en el meu cas, doncs, sí que en molta gent que milita en altres formacions polítiques juvenils, també a la meva, molts cops hi ha un eix familiar que sol lligar a aquesta militància, doncs perquè el seu pare, el seu avi, o la seva mare o la seva àvia havien estat implicats en algun moviment polític i això sempre fa que ho tinguis més proper. Sí que en el meu cas jo crec que la cosa és potser, jo no tinc cap familiar proper i que em sembla que llunyà tampoc, que tingui aquesta implicació en política, sí que jo crec que personalment el meu cas neix d'una cosa que comença per un tema molt, diguem-ne, relacionat amb el món local i que va desenvolupant-se amb aquesta vocació una mica política, no? És a dir, sempre des de... Jo faig pastorets des de la primera edició, que devia tenir, doncs, cinc anys, he format part, doncs, de molts moviments culturals de Sant Just. És a dir, la implicació cultural t'ha influït, és un camí molt natural de passar de la cultura local a la política local. Sí, diria, m'atreviria a dir una mica més, no només el món cultural, sinó el món que a casa meva, doncs, tenen negocis aquí a Sant Just, han crescut aquí a Sant Just i que al final, doncs, la manera aquesta que jo almenys personalment he interpretat que millorar la vida de les generacions futures i també de les presents, doncs, és a través de la política i en aquest cas, doncs, jo he cregut i he considerat i penso que amb bon criteri, doncs, que el projecte de Junts a Sant Just i en el seu moment més inicial, doncs, de convergència és el que crec que més pot millorar la vida dels Sant Justencs. He llegit en alguna entrevista, tot i que tu eres molt jove, que l'1 d'octubre va ser també un punt d'inflexió. Del tot, diguem-ne, jo començar aquesta proximitat concreta, clar, en aquell moment, doncs, sí que hi havia, clar, jo tinc 20 anys, en aquell moment en devia tenir 12 o 13 i hi havia Junts pel Sí i tot era una mica més a nivell de formacions polítiques clares, tot estava, doncs, crec que també amb molt bon criteri, doncs, hem unificat amb Junts pel Sí, sí que jo tenia els meus referents, el president Puigdemont n'era un, però també n'eren, doncs, algunes altres d'altres formacions i sí que, doncs, dóna la casualitat que l'1 d'octubre, que jo soc veí de les escoles, doncs, al Moavi ja anem a les escoles, dormim a les escoles, estem allà tot el dia, sí que estic a disposició, doncs, en aquest cas, la Montse Molinero, una mica la coordinadora de les escoles, doncs, em poso a la seva disposició, doncs, anaven amb bicis, doncs, a mirar, jo no em feia res, tampoc no podia votar, per tant, podia anar amunt i avall com necessités i aquell moment, doncs, és quan jo, doncs, faig una aproximació amb la que era, aleshores, cap de llista de Convergència amb la Laia Flotats, doncs, que també és, també, doncs, és coneguda dels meus familiars i, doncs, a partir d'allà faig aquest primer contacte i, a partir d'aquí, doncs, comença la meva implicació més política, òbviament, doncs, a poc a poc, però a través d'això és el meu primer contacte. Fa un parell d'anys vas refundar la JNS de Sant Jús, la JNS és la joventut nacionalista de Catalunya, que serien els joves, els cadells, que deia el president Pujol, eren de Convergència i ara són de Junts, és a dir, és una vinculació clara, no? Sí, sí, diguem-ne, la JNS és una joventut que tenen ja 40 i tants anys que havien estat les joventuts de Convergència o havien estat també del PDeCAT i ara de Junts i crec que aquí hi ha una cosa important a destacar que és que, malgrat tots aquests canvis, la JNS s'ha mantingut, s'ha mantingut ferma, s'ha mantingut d'en peus. El nom continua, que és dels pocs referents que tenen una història que no et fan trontollar, que saps perfectament qui és qui. Sí, sí, en el cas de la JNS sí que sempre amb el màxim criteri i la màxima responsabilitat s'ha mantingut un nom, s'han mantingut uns criteris que no, diguem-ne, a grans trets no s'han modificat, la independència sempre ha estat un objectiu clar i diguem-ne que ha estat públic, el progrés del país també hem sigut claus en la història en el pacte del Majestic amb tot el tema de retirar la mili obligatòria, diguem-ne, la JNS ha tingut un paper molt, molt important a la història de Catalunya, més recent, òbviament, però que ha sigut, diguem-ne, capdalt i troncal en el moviment de la reconstrucció del país després de l'època franquista. I fa uns anys no hi havia secció local de JNS i tu un dia t'aixeques fruit de tota aquesta reflexió que hem tingut, és a dir, no, això no va d'un dia per l'altre i decideixes refundar-la. Sí que la JNS aquí Sant Just com a tal havia existit, l'únic que portava molts, molts anys per això és una refundació i no una fundació en municipis que en molts municipis es fan refundacions, en alguns fundacions. En el teu cas va ser una refundació perquè ja havia hagut secció local. Quan comença el mandat, que el mandat comença al mes de març, nosaltres al mes d'octubre, el 8 d'octubre concretament, si no m'erro, refundem la JNS aquí Sant Just que ho fem de la mà de tres militants en aquell moment i crec que el progrés ha sigut bo perquè ara ja en som... A nivell de militància hi ha hagut un creixement molt elevat. Exponencial, sí, sí. Ara sí que és veritat que al refundar just ahir teníem dos militants que se'n jubilaven, per tant ara en som dos menys, en som dotze. Clar, quina edat et jubiles de les joventuts? Clar, als 30 anys és quan... Ja es considera que deixes de ser jove. Sí, sí, als 30 anys ja... I també perquè així també hi ha un relleu que jo crec que s'ha dins de les humanitzacions. Si comences com jo als 14 o 15 anys i t'estàs fins als 35, doncs gairebé que la teva vida política gairebé que caduca, no? Llavors, si has de dir que l'edat potser més corrent de quan està militant doncs vol ser allà entre els 18 i els 20, normalment, si hi ha gent entre els 25, hi ha gent com jo que entre els 15, però majoritàriament jo crec que l'edat vol entrar en aquests primers anys universitaris, que comences doncs a despertar més aquests coquets polítics i crec que és on el que fa començar a militar, però al final, clar, a nivell de Sant Just la resposta ha sigut clara per part de molts joves del municipi que s'han interessat pel nostre projecte. N'hi ha molts que no militen formalment doncs per raons diverses però que sí que col·laboren amb nosaltres i nosaltres doncs... Has estat relegit amb un suport, no sé si un ànima directament, o pràcticament un ànima. Sí, sí, un ànima del tot a nivell dels militants de Sant Just doncs sí i a part que és molt important i imprescindible la col·laboració amb la secció local de Junts, tant amb el president local que és el Roger Rivera com el portaveu i candidat de Junts que és el Ramon Figueroa, que sempre la relació entre nosaltres ha estat fantàstica, sempre hi ha hagut quòrum amb tot, hi ha hagut ratificació per part de les accions mútues amb tot i crec que això és d'agrair i a més és de molta bona diguem-ne funcionament del nostre espai. Quins objectius et marques en aquest? Si li podem dir mandat, no sé si seria una manera correcta d'explicar-ho. Jo sí que segur que serà el meu darrer mandat perquè només en pots fer dos en cada, diguem-ne, vull dir, quan estàs a qualsevol càrrec dins de l'organització tens un màxim de dos mandats i bé, jo el que vull al final és sobretot pensar molt en els que venen després i deixar el col·lectiu local crec que millor del que me l'he trobat, segur, però amb les vessants de militància més més concretes sí que nosaltres anem a buscar un militant més jove, sempre intentem que també et permeten més durada l'organització i que per tant també fan que puguis donar-li al col·lectiu local la vida més llarga possible i al final és seguir molt amb la línia, diguem-ne, nosaltres hem fet diverses, durant aquest any i mig hem fet bastantes campanyes doncs de diferents coses, vam fer una primera campanya de promoció al comerç local, ens vam tenir diferents reunions amb diferents comerciants, vam fer una, diguem-ne, vam fer una encartellada en diferents moments doncs sota tot de l'època del Nadal bastant considerables per tot el municipi, després el mateix Nadal vam fer una campanya que bàsicament el que reclamàvem era que hi hagués una mica més de consideració doncs cap al que era el Nadal perquè a vegades tenim la sensació i jo crec que no només sensació sinó que des de l'Ajuntament doncs s'intenta doncs, diguem-ne, obviar aquestes tradicions que al final rauen del que hem estat els darrers, el darrer mil·lenni que es basen molt en l'humanisme cristià i que jo crec que que el Nadal és una d'elles i s'ha de considerar i al final és una cosa que celebrem tots i a vegades doncs se li ha de donar aquesta connotació que realment té i per tant doncs vam instalar l'Ajuntament en això, vam fer una campanya de promoció de la llengua sobretot en el ple perquè ens preocupa la situació del català no només al Parlament sinó també al ple i al final el ple és el reflex de la societat del nostre municipi i per tant el que nosaltres hem de dir és que el català a Sant Just és una prioritat és diguem-ne una barrera que no es pot passar i que al final des del nostre punt de vista doncs tenint en compte doncs a Vox doncs al final tots els altres regidors crec que malgrat els hi costi més o els hi costi menys el que han de fer doncs per la català doncs vam fer aquesta prova estàvem un dia al ple i vam llegir un petit com un petit manifest que jo crec que tenia el seu vull dir que tenia els seus els seus fruits i per altra banda doncs que per mi ha estat la per dir-ho així jo crec que la campanya estrella va ser la bueno vam tenir una reunió amb uns amb uns estudiants de l'IES que ens demanaven doncs aquesta necessitat de tenir la parada de l'ambici davant davant del centre perquè si no els hi suposava doncs ara ja hi és ara ja hi és vam fer un vídeo vam instalar l'Ajuntament vam tenir el primer missatge així com de l'Ajuntament que ens deien que el posarien el mes de gener i per tant doncs vam fer aquesta petita aquesta petita d'acta de pressió a través dels membres bueno dels estudiants de l'IES i que crec que també ha donat molt bon resultat perquè la realitat és que diguem-ne que ja hi és aquesta parada i aquí nosaltres també volem posar en valor el tipus de política que fem al nostre espai polític tant des de Junts com des de la JNC que al final sí que sabem que Catalunya té problemes molt complexos sabem que hi ha aquells que són els qui amb propostes fàcils i amb propostes populistes sembla que t'ho solucionarem tot i des de Junts som aquells que a propostes a problemes complicats doncs també donem solucions solucions reals però que que al final doncs en aquest cas doncs tenen els seus tenen els seus fuïts i crec que aquí és Joan ja que parlem de política local en aquest cas d'una acció de política local com és aquesta parada de l'ambici al costat de l'Institut quina valoració en feu des de Junts sobretot centrant-nos en política juvenil per a joves del nostre ajuntament del nostre consistori amb quina valoració en fas és a dir clar és a dir jo crec que creus que s'està fent bona feina o realment hi ha moltes mancances i per tant quines serien clar diguem-ne en aquest cas la regidoria de de joventut per tant bueno depèn de Catalunya en comú en aquest cas del regidor just fos salva clar nosaltres creiem a part que el seu projecte polític però les polítiques és a dir més enllà de les polítiques de joventut hi ha polítiques globals que també tenen molt a veure i afecten molt el jovent del poble nosaltres creiem que l'educació per dir alguna que també en aquest cas seria el mateix no seria un bon exemple però ja m'entens clar jo el que visc i el que veig que soc una persona que considero que soc molt proper al poble o que estic molt implicat en el món tan associatiu o cultural del municipi crec que hi ha una part que jo no sé si seria una majoria però seria una part molt amplia del jovent del poble que no sent interpel·lada amb les coses que es fan en general i que opten a anar a altres municipis a realitzar activitats d'oci o activitats simplement de quedar a anar a prendre alguna cosa però creus que el principal problema del jovent a Sant Jus és la manca d'oci? M'atreviria a dir que és de les més a nivell actual jo crec que és de les més principals m'atreviria a dir que no ho sé ara molts nois que ara ja comencen a tenir aquesta edat de 16 a 17 anys que comencen a experimentar el món diguem-ne més de l'oci nocturn però per això et dependries sempre en principi del sector privat però és la dificultat de poder instaurar aquest tipus d'edat tu sempre pots posar facilitats a que la gent diguem-ne tu pots fer el teu municipi atractiu per fer aquest tipus d'activitats i jo crec que el que manca una mica és això i no només a nivell també diari crec que la feina que s'ha de fer que també va molt lligada en això i ja potser que entraríem més en una altra àrea és que Sant Jus els caps de setmana és un municipi ja més que dormitori la gent no té aquesta a part de quan es fan quatre activitats al Sant Jus al carrer per exemple que realment allà veus que la gent hi és que la gent hi col·labora doncs crec que el que s'ha de fer és diguem-ne no hi ha prou d'activitat en termes d'interpel·lar tota la població no sé si per els teus companys de Junts per un tema de bretxa generacional estarien tan d'acord en convertir Sant Jus no estàs demanant de convertir-ho en un magaluf que quedi clar que tentes perfectament que no se'm mal interpreti però que hi ha molta gent de Sant Jus que ja li agrada aquest Sant Jus entre cometes avorrit clar però diguem-ne jo estic no no no t'entenc perfectament jo estic fent el bocat del diable no sé si heu tingut aquest debat amb el Ramon no sé tampoc no parlem de posar diguem-ne algun centre diguem-ne doncs un pàpol que pugui ser una cosa així semblant de posar-lo al carrer a bona vista si no tenim una zona gran de doncs aquesta zona d'entremàs lluï i el barri centre que jo crec que allà podria tenir que buda sense fer una gran sense molestar els veïns per dir-ho així jo crec que igualment que són coses que tenen un impacte per a algú més positiu per a algú més negatiu però que és un impacte pel municipi crec que si hi ha la voluntat de fer-ho es pot fer amb la millor ben entesa possible i buscar el millor lloc possible però al final el que falten és espais per a tots els joves que potser no tenen no sé potser tenim aquesta sensació a vegades que hi ha centres que estan una mica més polititzats que altres i jo crec que falta com aquest espai d'interpel·lar molts joves que potser no tenen aquesta vull dir que es facin activitats que puguin doncs interpel·lar-los de manera més transversal que jo crec que és el que potser està faltant una mica Joan obre un valor que és complicat que de fet n'hi hauria prou per tot una entrevista o tot un programa que és una mica de valoració de la política nacional política i justícia perquè ara ja no saps on comença una cosa i acaba l'altra fa uns dies al Tribunal Constitucional després d'una setmana de debat que dius no sé per què el van fer perquè tothom sabia que acabaria 6 a 4 i qui votaria què però en tot cas després d'una setmana de debat declaren la llei d'amnistia com a constitucional tot i així el Suprem decideix que de moment no acaba de tenir-ho clar el president Puigdemont no pot tornar tenim una situació al Congrés d'extremada de conflicte extrem ara hem tingut tot el tema de presunta corrupció de Santos Cerdán abans comentàvem d'aquesta desafecció tot això no ajuda que el jovent s'interessi per la política nacional jo crec que al contrari jo crec que a través arrel d'això i els que s'interessen és per polititzar-se amb extrems que mai que mai són bons i que mai que mai ens ajuden jo diguem-ne i això és una opinió molt personal quan quan passen aquestes coses jo crec que m'imagino que tu amb els teus amics has de lluitar constantment quan et diuen és que tots són iguals tot és el mateix tot és una merda i coneixent-te una mica com et conec m'imagino que deus intentar fer pedagogia que no et deus rendir No, no, no diguem-ne jo sóc allò bastant infatigable en aquest sentit i intento sempre doncs fer veure que el vot és una cosa que se'ns ha diguem-ne mal llevat durant molts anys que és una cosa que nosaltres doncs a vegades estiguem més contents o menys doncs que hi hem d'anar que està a votar que ens hem d'informar el més possible que si encara millor doncs ens hi impliquem doncs fantàstic i jo crec que diguem-ne nosaltres amb aquesta línia amb la que hem de seguir diguem-ne aquesta perseverança que la política al final per tots per tots aquests que ens estimem com a eina de diguem-ne de millorar la vida de les persones de de fer al final és que la política és vocació servei i volem millorar la vida de les persones per tant tota aquella gent que hi està implicat i que des del meu punt de vista no segueix aquesta línia doncs no sé ni si se'ls podria considerar se'ls podria considerar això perquè al final diguem-ne jo sóc una persona que té i potser pels referents que he tingut però jo crec que la política és una cosa a part que és molt seriosa i és diàriament molt important per la gent perquè totes aquestes decisions que es prenen doncs interpel·len en primer moment els ciutadans crec que la política ha de ser una cosa que tu has de prendre amb molt honor amb molta honradesa amb molta vocació de servei i sobretot amb molta voluntat que tot allò que fas és per millorar la vida de les persones Joan ens deies aquesta relació com a president de la JNC és l'última perquè per estatuts no ho puc presentar més de dos vegades jo sé que tu ets un animal polític encara que sigui a nivell local i m'imagino que clar acabes de ser elegit no cal tampoc ara plantejar-se el futur d'una forma immediata però quin és el següent pas em deies fins als 30 pot estar la JNC però el pas natural seria anar junts clar diguem-ne jo a nivell d'estatut sí que jo comparteixo la militància tant amb junts com amb la com la joventud nacionalista de Catalunya jo sí que jo hi penso molt diguem-ne ja tampoc no sabia si aquest seria el meu darrer mandat perquè això també ho vas veient segons com van avançant les coses jo ara fa un mes també vaig ser escollit sots cap comarcal de la JNC al Baix Llobregat i també porto l'àrea de militància a nivell de tota la comarca que també doncs això és una feina més i és una diguem-ne un repte més que jo encara amb il·lusió i amb moltes ganes perquè també doncs hi ha un equip que és molt xulo i que jo crec que podem fer coses bones per la comarca i que doncs que també interpel·lin a l'organització com no pot ser d'una altra manera i jo penso amb això amb el que us deia amb el que us deia abans és a dir és deixar un col·lectiu local que a mi m'agradaria doncs poder arribar a la vintena de militants que sigui un col·lectiu local consolidat que sigui un col·lectiu que jo pugui deixar un bon relleu doncs a la persona que entomi el repte de presidir aquest col·lectiu local i al final doncs amb una dinàmica de fer les màximes activitats possibles de participar en tot allò que al final doncs jo crec que la JUTNC ja ha de tenir un paper i seguir doncs sent una al final som l'única jo m'atreviria a dir que som l'única organització política juvenil al municipi que realment està ben consolidada que té una activitat regular que la seva activitat no es basa en pintar parets ni en fer actes d'aquests vandàlics sinó que realment fem propostes reals fem política reals escoltem a la gent anem a buscar tots aquells joves que poden ser interpel·lats per nosaltres i aquesta és la línia que ha de seguir la JUTNC aquests dos anys sí que amb una línia molt clara relacionada amb la llengua que nosaltres considerem que l'eix comercial del municipi s'ha d'incentiar molt més i també hem de ser partíceps que els joves també vulguin seguir aquest relleu local de negocis que a vegades queden sense relleu i es treballa amb aquesta línia deies que són dos anys precisament coincidint amb el temps el maig del 2027 tenim eleccions municipals a tot Catalunya i no sé si tens intenció ganes n'has parlat d'anar a llistes evidentment no com a primer això segur perquè teniu un líder consolidat que tot just està iniciant el seu camí però m'imagino que tens ganes d'anar-hi no sé si n'heu parlat perquè això clar depèn també del cap de llista clar i això és una cosa que encara no vull dir ara jo crec que nosaltres venim també d'un moment complicat on va haver-hi aquesta petita doncs amb el nostre grup amb el nostre projecte polític doncs haver-hi una petita fissura que van haver-hi una petita fissura per dir-ho així que al final doncs van haver-hi dues llistes i que crec que des de l'Ajuntament ens hem mantingut ferms el primer dia i teníem clar que el projecte de Junts per Catalunya que encapçalava el Ramon Figuerole i que a nivell nacional doncs tenim el president Puigdemont com a referència això no ha sigut mai un diguem-ne per la jutenícia no ha sigut mai cap dubte ni ha sigut mai cap dilema tot i que tu tens una relació personal amb la Lalla mai heu estat tentats de no, no, no ni molt menys ni molt menys nosaltres teníem molt clar que a nivell nacional hem al fil a seguir el president Puigdemont i que a nivell de Sant Just aquest relleu ja tocava hagués passat el que hagués passat i que el Ramon Figuerole era el candidat que havia de tenir al nostre espai polític i això en cap cas i en petites doncs toves que havíem fet doncs també per parlar-ne òbviament per resoldre inquietuds doncs això no és una cosa que mai s'hagi posat sobre la taula i és el que deies nosaltres sí que com a formació política és el primer cop que traiem formació perquè nosaltres ens plantàvem sense drets sense haver tingut tenim dos regidors que ja no són nous però que en aquell moment eren nous i que i la JNC ja ha sigut sempre pel que deies jo sí que és veritat que a les últimes eleccions doncs per decisions personals vaig decidir doncs no pensava que m'esquivaries que m'estaves esquivant però veig que has tornat no no no sí sí me n'alegro perquè ja anaves a preguntar-te penso amb el que amb el que m'has dit jo sí que per decisions doncs personal vaig decidir no anar a llistes a les passades és veritat que la JNC doncs no estava consolidada però però però amb el que dius jo al final i és una cosa diguem-ne també ja si tornem a anar als estatuts doncs sí que és veritat que la JNC sempre ha de tenir un lloc a totes les llistes de Junts per Catalunya jo al final al final i és el que dèiem el Ramon és el cap de llista també serà jo crec que amb molt bon criteri perquè així ho va fer a les passades eleccions va fer una bona llista crec que crec que ara s'hi ha de tornar també i també és que clar em deies si n'havíem parlat clar no n'hem parlat perquè ara bàsicament el que ens seguim és amb quin projecte ens vam presentar quines fites falta molt encara quines fites hem pogut ara per cert fem el dia 16 fem el dia 16 un sopar obert per tothom qui vulgui com una rossada fem un sopar obert per tot el municipi per tots els militants que al pati i a les escoles que la idea és que vingui tothom qui vulgui que ens escolti que passi una estona a gust amb nosaltres i tornant al que deies clar nosaltres ens centrem des de Junts i des de la JNC amb quina idea ens vam presentar la primera vam assolir a entrar al consistori que era una cosa complicada el projecte que duiem a Terna una mica com a estrella que era el del Parc Urbà vam presentar una moció i es va aprovar hem seguit amb les fites que ara es farà una valoració de com han anat aquests primers dos anys perquè ens vam a l'equador del mandat a partir d'aquí seguir consolidant aquest projecte mirar si n'hem de fer algun canvi tornar a consolidar un bon projecte cara al 2027 i a partir d'aquí que jo crec que poden passar moltes coses doncs decidirem quins llocs ha d'ocupar cada persona i jo com et deia jo crec que la meva activitat a nivell municipal diguem-ne és notòria i jo al final doncs jo estic disposat a tot allò que se'm necessiti i òbviament doncs la meva voluntat és sumar pel projecte però sobretot amb un projecte que sé que és bo per Sant Just i la seva gent i per tant doncs jo seré allà on i a l'última i només per jugar una miqueta evidentment el Ramon Figueroa és un líder consolidat és molt jove és a dir va néixer al 87 és a dir no té ni 40 anys per tant té corda per estona però allò fent política ficció d'aquí molts, molts anys o d'aquí uns quants anyets has somiat amb ser alcalde de Sant Just? Home aquesta és una pregunta tio que home al final jo crec que tots els que contestis el que contestis no serà el titular de l'entrevista no, no, no no pateixo és a dir no te'l posarem com a titular de Joan Cerna vol ser alcalde no jo crec que amb totes les coses que hem parlat tampoc crec que no seria el més notori de l'entrevista però sí que és que al final clar una persona que porta des dels 13-14 anys implicada a Sant Just i abans també amb moltes altres coses a nivell polític que cada dia rema per construir un projecte que té una idea doncs clara de com vol el seu municipi que s'estima el municipi perquè la seva àvia ja ha nascut perquè la seva àvia ja ha nascut perquè els seus rebesavis ja han nascut perquè tinc una línia directa molt arrelada aquí a Sant Just i sí jo crec que sent molt conscient amb el present i amb també el que requereix el municipi que ara mateix és el Ramon Figuero la que més estic convençut que serà alcalde el 2027 doncs òbviament amb amb ganes de sumar i és una cosa que bueno que no crec que no és un pensament meu d'ara però sí que és una cosa que a la llarga vas veient i home il·lusió al final el poble que t'estimes pel poble que treballes doncs que el municipi et faci confiança del que segurament serà un dels honors més grans de la meva vida doncs està clar que bueno que algun cop t'ha passat pel cap però sabent que no és una cosa d'ara ni de demà ni de demà passat queda molt clar i molt matisat Joan gràcies per estar a la ràdio moltes gràcies a vosaltres i ens veiem aviat adeu-siau adeu-siau adeu-siau
#496 - De l’1-O a la refundació de la JNC: independència, joventut i futur de Sant Just
Panoràmica general
El president reescollit de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a Sant Just, Joan Serna i Sàlvia, conversa amb el/la presentador/a sobre el seu recorregut polític, la situació de la joventut al municipi i els reptes futurs tant en l’àmbit local com nacional.
"La política és vocació de servei i l’eina per millorar la vida de les persones."
Idees clau
- Vocació primerenca: implicació cultural i comercial que el porta a la política.
- Impacte de l’1-O: punt d’inflexió que consolida el compromís independentista.
- Refundació de la JNC: passa de 3 a 12 militants i esdevé l’única joventut política local activa.
- Objectius de mandat: enfortir militància jove, defensar el català, impulsar comerç i oci juvenil.
- Campanyes concretes:
- Promoció del comerç local - Nadal amb identitat pròpia - Defensa de la llengua al ple municipal - Nova parada AMBici davant de l’Institut
- Diagnosi juvenil: manca d’espais d’oci i municipi “massa dormitori”.
- Política nacional: amnistia, desafecció juvenil i importància del vot.
- Futur personal: dos anys més a la JNC, rol comarcal i eventual presència a llista de Junts 2027; somiar algun dia en l’alcaldia.
Seccions detallades
1. Introducció i benvinguda
Repàs ràpid del contingut del programa i salutació a l’entrevistat.
2. Inicis de la vocació política
Influència cultural, empresarial i familiar; crítica a la desafecció juvenil.
3. L’1 d’octubre com a punt d’inflexió
Vivències a les escoles de vot i primer contacte amb Convergència/Junts.
4. Refundació de la JNC Sant Just
Procés, creixement exponencial i estructura de l’organització juvenil.
5. Campanyes i accions del primer mandat
Comerç, Nadal, llengua i mobilitat (AMBici).
6. Diagnosi i propostes per a la joventut
Necessitat d’oci, espais i dinamització de caps de setmana.
7. Política nacional i desafecció
Llei d’amnistia, rol del TC/Suprem i pedagogia del vot entre els joves.
8. Objectius del segon mandat i rol comarcal
Captació de militants, consolidació del col·lectiu i defensa del català/comerç.
9. Mirant al 2027
Possibles llistes municipals, unitat de Junts i avaluació de mig mandat.
10. Somni d’alcaldia i comiat
Reflexió final sobre lideratge futur i tancament de l’entrevista.
Episode Sections

Introducció i presentació
0:00Salutació inicial i recordatori dels temes que es tractaran al programa.

Inicis de la vocació política
0:25Joan explica com la seva implicació cultural i empresarial local desperta l’interès per la política.

De la cultura a la política
1:08Participació en Pastorets i entitats; vincle amb el negoci familiar i el municipi.

Impacte de l’1 d’Octubre
2:55Relat de l’experiència personal durant el referèndum i primer contacte amb Convergència/Junts.

Refundació de la JNC Sant Just
4:09Com es reactiva la secció local: de 3 militants a una base creixent.

Reelecció i creixement de la militància
6:05Serna és escollit per unanimitat; objectiu de relleu i límit de mandats.

Campanyes locals clau
7:22Comerç, Nadal, llengua i accés de *AMBici* a l’Institut; exemple de política útil.

Diagnosi de la joventut santjustenca
11:28Manca d’oci i espais; proposta de fer el municipi més atractiu sense caure en l’excés.

Política nacional i desafecció juvenil
13:38Debat sobre la llei d’amnistia, rol del TC/Suprem i la necessitat de votar i implicar-se.

Objectius del segon mandat i rol comarcal
17:38Serna assumeix càrrec al Baix Llobregat; prioritats: militància, català, comerç i relleu.

Perspectives municipals 2027
19:48Paper de la JNC a les llistes, unitat de Junts i avaluació de mitja legislatura.

Somni d’alcaldia i visió de futur
22:25Serna admet que li agradaria ser alcalde algun dia, però destaca el lideratge actual de Ramon Figueroa.

Comiat
26:17Agraïments i tancament de l’entrevista.