#501 - Habitatge, Mobilitat i Equipaments: Balanç de Mitja Legislatura i Reptes de Futur a Sant Just

Un minut i mig i arribem a un quart de dotze. Avui a la Rambla entrevistarem, xerrarem una estona amb en Ramon Figueró, la portaveu del grup municipal de Junts per Sant Jús. Farem balanç d'aquests dos primers anys de mandat. Han passat volant i analitzarem l'acció de l'equip de govern actual format per PSC i els comuns. Parlarem també dels grans projectes en marxa, dels reptes de l'habitatge, de la mobilitat, del mediambient i d'altres qüestions que afecten el dia a dia dels Sant Justenvi i Sant Justenques. També farem un cop d'ull, mirarem endavant per veure quin és el full de ruta que ens marquen des de Junts de cara a aquests propers dos anys de mandat que encara queden. Ramon Figueró, la botiga, bona hora i benvingut a la Rambla. Molt ben dit, Enric, què tal? Com estem? Molt bé. Ha passat volant, no? Doncs sí, la veritat, eh? Dos anys amb un pim-pam. Realment el temps passa molt ràpid. Escolta'm, quin balanç feu? Esteu fent des de les xarxes, darrerament us estic seguint, us deixeixo i penseu que és un bon moment allò de dir, hem fet la meitat però encara ens queda la meitat, per tant hem de valorar i hem de mirar endavant. Quina valoració hem fet primer d'aquests dos anys de govern? De fet, és un molt bon moment per valorar perquè tal com dius estem a la meitat, ja ho hem anat comentant i hem fet molt. Hem fet molt i jo crec que podríem repassar tot allò que hem fet, que hem presentat, estem parlant, ho mirava abans de venir, estàvem parlant de dotze emocions presentades, més d'una setantena de precs i preguntes presentats també en l'Ajuntament, bé, en fi, hem organitzat taules de diàlegs a part de tots els actes i tot el que hem fet, però el que fonamentalment hem estat fent jo crec que és allò que ja ens vam comprometre a fer des del primer dia, no? Que és ser decisius i governar. Sé que em diràs que... No, com es governa des de l'oposició. Exacte, i és cert, però nosaltres sempre tenim la voluntat de donar un Sant Just lluny, més enllà de la inèrcia. Som tossuts, ja ho vam dir, som inconformistes i sabem com fer-ho. i per això crec que hem demostrat aquests dos anys que cal ser actius, promoure consensos, i hem treballat molt en això, incidint amb l'opinió pública, i jo crec que tenim exemples, no? Doncs hem treballat, doncs, escoltant, vam fer en el seu moment aquella moció per fer les taules, les audiències públiques que aquest govern, doncs, va declinar, i llavors vam decidir tirar pel dret fent el Donem-nos la Paraula, que és el que hem anat fent, escoltant a la ciutadania, barri, barri, i a dia d'avui, doncs, encara que més o menys vivensualment anem fent, l'última ara farà, doncs, això un mes i escaig, amb eslluï. Hem promogut taules de diàleg, de fet, ara mateix estem amb la de mobilitat, que ja podem avançar, que portem tres reunions fetes a base d'una proposta feta per una moció que volíem presentar, i, bueno, nosaltres ho vam dir el primer dia, no? Hem vingut aquí realment, encara que estiguem en la posició, doncs, a governar d'aquesta manera, no? De fet, quan et presentaves ja deies que era un projecte a mig, llarg termini, és a dir, era la primera vegada que t'onaves com a cap de llista, i, per tant, d'alguna manera, estàs també coneixent el que la gent necessita parlant-hi amb aquestes taules de diàleg que feu de forma bimensual, no? Exacte, i, de fet, doncs, és això, crec que recalca aquesta manera, aquest inconformisme, de tot i que estan a l'oposició i hi haguen una majoria amb el bipartit, no?, que hi ha, doncs, crec que nosaltres, doncs, aquesta voluntat, aquest inconformisme i aquesta manera de saber fer-ho, doncs, ha portat aquests dos anys, que quan fem aquest anàlisi, a banda dels números que ja hem comentat, de les mocions i els pregs i preguntes, doncs, allò, no?, que és comprometre'ns a ser decisius i crec que ho estem aconseguint prou bé i, per tant, jo em quedaria amb això, amb el repàs d'aquests dos anys. Una de les funcions de l'oposició és fiscalitzar, fiscalitzar l'equip de govern, vigilar, proposar, evidentment, no cal carregar-s'ho tot, i, per tant, també és un bon moment de fer un cop d'ull i dir com ho estan fent, com ho està fent aquest govern, quina valoració en faríem d'aquests dos anys, esteu decebuts de com està funcionant, heu participat, heu aprovat alguns projectes, és a dir, no és un no a tot, però sí que és interessant saber com valoreu, i sí que és difícil fer-ho amb tan poca estona, eh? Jo crec que, com bé has dit, doncs, s'ha de fiscalitzar, però s'ha d'intentar buscar l'equilibri, també és veritat que nosaltres el primer any, doncs, vam, bueno, va ser sobretot aquest procés d'adaptació, vam entrar per primera vegada a l'Ajuntament de Sant Just, no?, i una mica has de conèixer tot, però sí que, valorant el PSC, doncs, és cert que el PSC, doncs, gestiona, i això és evident, però sí que creiem una mica en la bàsica que deia abans, i sento insistir, no?, però creiem que sí que gestiona, però no, però no governa, i ho hem vist en aquests dos anys, no? Quina és la diferència? Gestiona el present, ell gestiona el present, i no va de futur, és a dir, es troba amb problemes, es va venint amb problemes i els intenta solucionar, no?, és una mica allò que hem dit, que va tapant forats. Un exemple clar seria el pavelló que estem fent ara amb Eslluí. No entrarem en tota la problemàtica del pavelló, perquè ja n'hem parlat moltíssim, però sí que és veritat que nosaltres li vam deixar, i vam deixar molt clar des del primer moment, i en els plens ho hem dit, neix un pavelló per una necessitat que ens trobem d'allà fa molt de temps. Intentem fer el forat, fem el pavelló allà com sigui, el posem, i fem un pavelló que neix petit, perquè si ara parles amb qualsevol de les entitats, que nosaltres, doncs, estem parlant, doncs veiem que les entitats tenen problemes perquè hi ha nens que no es poden apuntar, perquè no poden créixer, i perquè no poden créixer, perquè no tenen instal·lacions, i resulta que estan fent una que ja està plena abans de començar, no? Per tant... I aquí no el vol, per això, del mateix barri. Sí, vale, una cosa, que això ja ho hem dit, és on col·locar, per això deia, no entraré en el debat pròpiament del pavelló, si sí o no allà, com està fet i on està fet, nosaltres ja vam dir opcions, nosaltres apostàvem per un pavelló al polígon, era tenir molt més sentit que no allà dalt en el seu moment, això ja ho vam debatre, per això no entrava, però quan hi ha un tret aquí, que és evident que hem de fer un pavelló nou, doncs, ostres, el fem i neix petit. Però a més a més, és una mica allò que dèiem sempre, i ja ho vam dir en campanya, però és que realment veiem en aquesta gestió del dia a dia que, doncs, una miqueta de llums curtes, no? És a dir, el món canvia... Sí, manca de projecte. Exacte, el món canvia, cal adaptar, jo crec que cal adaptar el rumb, perquè al final estem dintre de, és a dir, d'un municipi en el qual viu dintre d'un país, en el qual viu dintre d'un món, en ens trobem moltíssimes coses, i sí que és veritat, i s'ha de dir que, si em permets una mica la metàfora, és que nosaltres estem una mica en un oasis, com a Sant Jús, però quan comencem a rascar, doncs, aquesta sorra, no?, diguéssim, comença a tenir filtres, i l'aigua, doncs, va quellant una miqueta. Què ens passa? Doncs que hi ha coses que es van gestionant en el dia a dia sense mirar una mica més enllà, i ens trobem amb això, ens trobem amb aquestes coses que després, quan rasques una mica i quan parles amb problemes, té ficat el cas de les entitats, però podem parlar, podem parlar... Però, teòricament, ja, el PAM, no?, és a dir, aquest pla d'actuació municipal que és a deu anys vista, on hi haurien aquestes llums llargues que tu comentes. Sí, sí, el que sí que veiem és que una cosa són les declaracions d'intencions, i amb això, precisament, el PSC és especialista, no?, en dir, doncs, els pressupostos, ja no parlo a nivell local, crec que podem extrapolar-ho, doncs, en dir, doncs, mira, invertirem això en Catalunya, i després, quan mires, l'any següent, i quan ja veus el que s'ha complert... L'execució, no? L'execució, no? Exacte, veus que s'ha fet, en aquest cas, doncs, el 30% aquí i el 160 a Madrid. Perdona que extrapoli un moment, però, clar, una cosa és la declaració d'intencions prèvia, i l'altra cosa, el que veiem després dels dos anys, la sala Gran de la Taneu segueix inacabada, el centre cívic de Soledat Sants, ai, perdó, de Soledat Sants, de la Plana Vells Solets, doncs, allà està en stand-by. Hem pogut, per fi, inaugurar la deixalleria un any més tard del que tocava, però, bé, és que això de... Després, al joc dels juvenívols, a la plaça dels juvenívols, han d'anar els vuit habitatges, d'aquests primers habitatges dels 100 o 200 habitatges de protecció oficial que hem de fer. El dels juvenívols, si no m'equivoco, ja en la legislatura anterior, la legislatura on estàvem nosaltres, ja se'n parlava. Per tant, portem vuit o deu anys parlant de vuit vivendes de protecció oficial que s'han de fer dels juvenívols, que a dia d'avui encara no han començat ni les obres. De fet, en l'última entrevista que vas venir aquí, el mes passat, vas parlar de mancances en àmbits com integració social, en mobilitat, en gestió de residus, en temes d'habitatge, ja en podíem anar parlant. Comentaves que l'habitatge és un dels temes que, evidentment, preocupen més els injustencs, sobretot els joves, però vaja, és un tema també extrapolable a la resta del país, com a mínim de les ciutats properes a la ciutat de Barcelona. Què es pot fer? És a dir, quina capacitat té un ajuntament com el nostre per poder realment incidir en polítiques que influeixin en un percentatge relativament alt de la població? Perquè si no, s'acaben fent habitatges, sí, però acaben arribant a poca gent. De fet, quan parlàvem abans que dèiem d'aquesta mirada llarga i dels habitatges, i que parlàvem de problemes que no només afecten el municipi, sinó el món, és evident que l'habitatge seria un, si no el que més destaca com la gran problemàtica actual que patim, jo m'atreviria a dir, globalment, no només a nivell local, però sí que veiem això, que ens falten. És evident que aquí, sobretot en el territori espanyol, des de la crisi que va haver-hi d'habitatge en el seu moment, es va enfrenar la construcció d'habitatges. Hi ha un repte demogràfic que, des de Junts, ja fa molt de temps, jo crec que ja fa temps que estem remalcant, i nosaltres aquí mateix, i jo mateix aquí n'hem parlat diverses vegades també, doncs que el repte demogràfic s'ha d'afrontar, és un repte demogràfic en el qual veiem que hem passat de 6 milions a 8 milions i anem a 10 a Catalunya, però si igual parlem de Sánchez, estem parlant d'un creixement d'un 30% en els últims pocs anys. Llavors és evident que hi ha una demanda molt forta amb nova gent que necessita habitatge, i això fa, com ja sabeu, llei d'oferta i demanda, que els preus pugin, inaccessibilitat. Per tant, hem de buscar, com bé deia, solucions. Què apostem? Bé, és evident que la construcció d'habitatge de protecció oficial és clau, i per tant, la resposta d'anem a fer més construcció d'habitatge de protecció oficial, en el qual si fem una bossa suficientment d'habitatge, potser també... Compra o lloguer. Bé, jo crec, jo aquí sí que diré que no estic totalment d'acord amb el 100% de lloguer, perquè sí que és veritat que lloguer és necessari i és molt important, i s'ha de fer, i el gran gruix jo crec que ha de ser de lloguer, però sí, com des de Junts per Catalunya, optem perquè hi hagi una part de compra. I quan dic de compra de protecció oficial vull dir amb una compra de protecció oficial com la que tenim ara. La que tenim ara, reglada i no com la de fa 30 anys, que s'alliberaven... Per matí a després a vendre-t'ho i tenir una plusvàlua... El que no ens podem permetre, i jo crec que ara per sort i això no passa, però aquí ens va passar, i perquè vam fer protecció oficial de compra, és que uns anys després que resulta que tu estàs comprant un pis, estàs adquirint un pis amb ajuda de tota la ciutadania, perquè al final estàs fent-ho amb uns preus que no són els que hi ha, vull dir, aquí no hi ha un benefici, és que després tu tinguis un lucre sobre aquesta venda. Però això diguéssim que la llei ara ja no ho permet, abans sí, i a més hi havia diverses tipologies, que unes ho alliberaven abans, les altres més tard, ara mateix això, evidentment, el que no pots fer és negoci amb... Exacte, jo crec que això ho compren tothom, per tant, important el lloguer, bàsic... Què passa que el lloguer, clar, et cal una capacitat econòmica més gran, no? És a dir, perquè el retorn és molt més lent i no deixa de ser un poble relativament petit, amb una capacitat d'endeutament també relativament petita. Jo crec que aquí és una mica quan parlem, i d'aquí parlàvem també a l'hora de, quan diem allò de governar, no? I és que s'ha de ser també realista, si s'ha de fer una promoció, s'ha de finançar. Llavors, tu quan vas a buscar finançament per fer una promoció de 50 habitatges de lloguer, el banc, el finançador, diguéssim que indica, diu, vale, sí, molt bé, però com tindré jo el retorn. Correcte. I quines garanties en dones? Exacte. Li dus un lloguer, per tant, d'aquí 40 anys podré t'haver pagat a base del lloguer que aniré cobrant. Llavors, és evident que hi ha una part que s'ha de fer de compra, i creiem que hi ha una necessitat, perquè quan grates, una mica rasques també, això ho hem dit abans, allò que busques una mica, veus que hi ha certs, doncs, certa gent, certa ciutadania, certs ciutadans, que precisament el que busquen o el que necessiten és de compra, perquè potser ja estan de lloguer, potser estan de lloguer de protecció oficial, precisament, i clar, ens trobem que sí, han pogut estalviar uns diners, però ha arribat 5 anys més tard o 10 anys més tard quan els tocaria fer aquest pas, ens troben amb aquest mercat, per tant, ostres, ara no poden fer una altra cosa, que és, o anar de compra, o anar-se'n a un lloguer prohibitiu, però si tinguéssim de compra de protecció oficial, doncs, també podrien accedir-hi, no? Per tant, crec que s'ha de trobar una mica l'equilibri i ser realistes en què la compra ens permet finançar una part d'aquest projecte i, a més a més, també arribar a gent que segurament també ho necessita. Des del govern de la Generalitat, darrerament, s'han anunciat uns nous préstecs sense interessos per a joves per a pagar l'entrada d'un pis, uns préstecs que cobririen un 20% del valor de l'immoble i que tindran un 0% d'interès i que no s'hauran de retornar fins que la hipoteca estigui pagada. Clar, per poder oferir això, s'ha de tenir una capacitat econòmica molt alt, però no podria ser també una mesura, potser no a aquest nivell, perquè tot fos una mica més universal, que es podria optar per donar suport a aquests joves del municipi que s'han de comprar aquest primer habitatge? És, bueno, vull dir, evidentment... S'han de fer els números, eh? És molt fàcil aquí anar llançant idees i em vindrà aquí el que fa els números, em dirà tu d'on ho treus això, xaval? Nosaltres també ja vam dir que hi ha una borsa d'aquells bancs, ara no em surt el nom, però del banc aquest que, diguéssim, dolent, que ara no em surt el nom, que n'hi ha 50.000 pisos... Els fons voltor són... Sí, exacte, però tenen el nom que ara són propietat que ja... Nosaltres des de Junts ja hem reclamat precisament al president Illa, no?, doncs que els alliberi que aquí en tindríem, però sí, com bé dius, han explicat, doncs, aquesta fórmula que quan rasques una mica trobes que igualment la capacitat que has de tenir pràcticament és com dir, bueno, és que quasi no em cala que em financís aquest forcentatge d'abans. Clar, el problema que ens trobem aquí a Sant Just és que ara estem en uns pisos que quan te'n vas a més de dues habitacions parlem de 600, 700.000 euros. Per tant, has de tenir una... O sigui, has de tenir estalviat mínim 200.000 euros. I el lloguer no troba res de 100 per menys de 1.500. No hi ha res de 3 habitacions. No ho he mirat avui, però la setmana passada, crec que va ser dilluns o la setmana passada o dimarts, vaig mirar el pis de 3 habitacions més econòmiques a Sant Just, de lloguer, era de 1.600 i escaig. Imaginat. Bé, parlem d'equipaments municipals. Ho parlaves ara fa una estoneta, al Centre Cic d'Ell-Soleig, al Teatre de la Taneu... Han estat també uns dels projectes insignes d'aquesta legislatura que ja venen de l'anterior i que acabaran a la següent. És a dir, ha estat també una època complicada pel tema d'equipaments. Totalment. I per això una mica el que parlàvem abans, doncs que bé, aquesta gestió del dia a dia, doncs ens trobem que... De fet, he fet aquesta frase, és una metàfora una mica estranya, però el que tu vas és que rasques i trobes que que hi ha aquestes, digue-li, dossiers oberts, pendents, aquestes carpetes in eternum que sembla que hem topat en una... no sé ben bé amb què, però que fa que no s'acaba mai. També és cert que, diguéssim, els factors exteriors no han ajudat. inflació desbocada, la guerra d'Ucraïna també, sempre se'n parla, és a dir, va fer pujar el preu... Sí, però... Del crucis i de les matèries primes, totalment. Però per què ha passat això? Perquè ens hem ficat les... O sigui, quan ens hem volgut posar les piles, és a dir, que necessitàvem reformar la Sala Gran de la Taneu, o que havíem de fer el centre cívic de la Plana Vellsoleig, o que havíem de fer els habitatges dels juvenívols, o que havíem de fer el pavelló. Doncs això ja ho sabíem. I quan es van fer, de fet, clar, es van pressupostar amb uns preus. Ara, l'entitud, el procés, o sigui, el procés de la manera d'anar fent, i com ha anat, i portar-ho tot allò d'ostres, anem tapant això, anem fent això, i aquest va quedar pendent, ens trobem que, per exemple, en el cas dels juvenívols, que ara, evidentment, és molt més car, o la Taneu, anem a fer els canvis, ostres, resulta que fem un projecte, llancem aquest projecte, i no consultem, i no parlem amb els especialistes, o amb els de la pròpia casa, de la Taneu, per veure quines necessitats havia de tenir aquesta sala. Ens trobem que, quan després es presenten les al·legacions, i després es fan, ostres, aquí hi ha mancances, llavors ara resulta que presentem les al·legacions, ostres, clar, no pot ser que la sala no tingui una pantalla, que no tingui un no sé què. I llavors diem, ostres, ara ho hem de fer, clar, passa el temps, hem anat allò, tapant els forats com hem pogut, i resulta que quan ara toca, doncs, tornar a pressupostar, ens trobem amb uns materials molt més cars, i amb un projecte molt més car, que resulta que això fa que passa del 50%, i hem de tornar a fer el concurs, perquè ja no ens podem permetre, doncs, el que està fet, bueno, per llei ja no et deixa, no?, s'ha anat acostumant, que primer vam tenir la targeta, després es va poder fer a través del mòbil, com podem valorar l'ús d'aquest sistema amb les pertinents bonificacions, després en el sistema de pagaments, que sí que ha creat bastanta confusió de les vegades que s'havia d'obrir, l'orgànica, si s'havia de tirar les coses d'una amb una, si valia més fer-ho un cop per setmana. Doncs mira, és un exemple que precisament t'agafaria abans quan em deies que com es pot governar des de l'oposició, com es pot intentar governar des de l'oposició i amb idees no. Nosaltres, en el moment que es va plantejar aquesta manera de recollir de descombraries, doncs ja vam veure que no era la millor opció, però bé ens toca treballar amb aquesta opció, perquè al final és el que han decidit de tirar endavant. Veiem ara que hem pagat, doncs, aquests 120 euros de taxa anual fixa, però llavors ara entrarà la variable. Nosaltres no entrarem a valorar perquè ho hem demanat, jo diria que tres cops, precisament a l'equip de govern, doncs les dades de saber si estem millorant o no en recollir descombraries, ens donen alguna... Ens diuen que sí. Ens diuen que sí, però clar, és això, ens agradaria saber realment com sí que ens han dit, que ens demanen paciència i ens demanen doncs que esperem que hagi passat una mica més de temps per poder tenir les dades i compartir-les. Ells ens diuen que sí. En qualsevol cas, el que és evident és que genera molta controvèrsia, jo crec que aquest passat aquest de no pagar a pagar-ne en 60 l'any passat 120 aquest i el que ve, veurem si alguns acaben pagant literalment el doble perquè s'està parlant ja de 230-240, els que reciclin malament segons el seu criteri. El que nosaltres vam demanar, precisament, i perquè ja anava, va ser que féssim una taula de partits per poder parlar perquè nosaltres oferim una alternativa i oferim opcions que sigui molt més justa aquesta taxa. Que hem de pagar una taxa que abans pagàvem, això també ho podríem discutir perquè hi havia una part d'aquesta taxa que suposadament estava a l'IBI, però anem a contemplar que abans no es pagava, la normativa europea diu que sí, que ara això s'ha de cobrir des d'una taxa directa, diguéssim, que ho han de cobrir els ciutadans. Perquè si no tot quedava com barrejat i al final no saps ni el que pagues. Per tant, és un vale perfecte, toca pagar-ho, però les maneres de comptabilitzar. A dia d'avui la que contemplen no ho veiem gens clar. Des de l'equip de govern s'han obert a anar modificant. En parleu amb ells? És a dir, es pot arribar a algun acord també amb l'oposició en aquest sentit? Si mires el... No, aquest últim ple, crec que no va ser el de juny, sinó el de maig, precisament amb un dels pregs i preguntes d'aquests que dèiem, doncs es va demanar oficialment, vam demanar des de juny que féssim aquesta taula de diàleg per poder nosaltres donar la nostra proposta de bonificació de com s'havia de formular aquest sistema de recollida sobretot aquest cos i ens van dir doncs que sí, que estaven oberts però ens van demanar, com hem dit abans també, com ens demanen una mica de paciència a tenir una mica més de dades i deixar passar aquest estiu per poder entrar. Però tenim el compromís i insistirem ple cada ple si fa falta per poder fer aquesta taula de partits perquè és això, nosaltres tenim propostes i al final el que volem és un bé per Sant Just i el que volem és aquesta mirada de dir escolta, això ho podem fer millor anem a fer-ho millor sisplau, ja sé que estem a l'oposició però compartim-ho que així ho podem treure segur ho profit tots, tota la ciutadania i a més a més això jo crec que es demostrarà espero i tinc l'esperança ferma que aquest mes de juliol surti ja ho avancem és que vam generar així una taula de diàleg de mobilitat amb uns punts que això ho vam parlar també en el bolletí del mes passat no l'altre i parlàvem precisament de problemes que tenen endèmics Sant Just en mobilitat de diversos punts en els quals qui firmaria part d'aquesta taula de diàleg? Tots els partits Tots els partits Nosaltres vam proposar una moció molt àmplia i vam valorar i vam amb l'equip de govern vam dir escolta, parlem amb tot sí que és veritat que l'equip de govern evidentment s'hi va venir i va dir que sí perquè podria haver dit que no i això és cert i se'ls ha de reconèixer Per tant es farà aquesta taula de diàleg Aquesta taula de diàleg de mobilitat ja portem dos reunions ja portem dos taules i estem redactant una moció que vol ser conjunta en principi englobarà tots els partits sempre pot ser que algun partit en l'últim moment es tiri de la moda i digui no jo no signo jo no la faig però la intenció és poder presentar aquesta moció si tot va bé esperem que sigui aquest mes de juliol en el proper ple si no obre la celda a setembre però aquesta moció amb unes demandes i uns punts i estem parlant de punts que nosaltres produevem al programa electoral que acabem caudal que hi ha alguna s'ha anunciat des de l'equip de govern perquè per els calendaris no hem pogut esperar la moció i parlàvem d'aquesta I quins punts serien aquests destacats el canvi de recorregut el canvi de recorregut del Trump formava part amb una petició ells ho han solucionat amb aquest canvi de recorregut del just Trump però nosaltres el que demanàvem era una línia directa que passés des de Mas Lluí passant per tot pel barri de la Miranda sense haver d'anar diguéssim al parador i que fos com més transversal una miqueta això és el que intenten fer demanarem més peticions a l'MB perquè al final la mobilitat hi té la competència hi ha gent que diu jo vaig molt sovint el Brogi i això em perjudica sí aquí ens vam trobar en el ple passat que hi havia nosaltres sí que vam estar parlant vam estar reunits diverses vegades amb l'associació de veïns l'associació de veïns ho veia com una bona idea i aquí clar sempre hi ha algú que quan hi ha un canvi de modificació està hi ha algun que està dignificat d'any o col·lateral que evidentment no és la millor solució independentment no era la solució que nosaltres donàvem perquè nosaltres no dèiem de canviar aquest recorregut sinó que dèiem d'obrir una altra línia nova que anés des que fes aquest transversal sense haver de passar parlem també de modificació o sigui quan ens prohibeixen o ens deneguen l'opció principal és de buscar alternatives que no ens agraden tant però però val millor això que res llavors també parlem en aquesta moció parlem del recorregut de l'X30 que sigui encara més directe i no hagi de passar per Sant Joan Despí parlem sobretot a mi hi ha una que vam ja fer molt de molt d'insistència en la en la campanya electoral que és el nit bus ara mateix tenim un nit bus que fa tres parades entra per la carretera entra per davant del parador baixa per indústria i torna a marxar això és tot el que fa ja ens trobem barris com el de Mas Lluï doncs que a més és un barri jove que podríem fer-ne molus i no té nit bus per tant fem en aquesta moció demanem el nit bus que arribi al barri i bueno i així són una bateria si no recordo malament de 10 i que espero doncs això poder-la explicar i en principi el juliol faríeu aquesta moció conjunta esperem que sí estem trobant bueno al final és això dintre de jo crec que els acords els punts els tenim bastant clars de fet ara també hi ha bastant de consens sí hi ha bastant de consens i ens agradaria anar més però bueno al final les limitacions són aquestes hem pensat de fer aquesta primera i si més endavant podem fer una segona ja en farem parlem sobretot de peticions cap a l'àrea metropolitana quan parlem de mobilitat però també no només són peticions que a vegades poden quedar perquè tu pots dir a l'àrea que et fiqui el lit bus i al final t'ho acabim denegant després aquí la insistència i el treball polític dels grups de poder-ho fer possible però a més a més també parlem de quan parlem de mobilitat no només parlem dels públics sinó que parlem també doncs de diferents sentits de carreteres de semàforos i d'algunes coses que fan que creiem que la mobilitat doncs estigui bé hi ha algunes línies que realment estan donant molts problemes correcte llavors parlem una mica de tot això en aquesta moció ara estem una mica amb el preàmbul com saps una moció tenim tot el preàmbul que ens explica tota la dicotomia que tenim i a partir d'aquí els punts d'acords els punts d'acords estan tots jo crec que hi ha clars bastant fa veure si fiquem un o el traiem i ara una mica estan en aquesta redacció del preàmbul que és una mica explicar doncs clar aquí ens trobem una mica més el de ostres això no això sí nosaltres seríem més incisius sobretot en l'acció prèvia que és de govern evidentment l'equip de govern doncs no va tant jo crec que trobarem l'acord n'estic convençut queden dos anys per les properes eleccions l'últim any costa de valorar perquè serà un any m'imagino que no sé si arribaran a temps però ja és un any prelectoral inauguracions i ja canvia una miqueta però quins serien els grans reptes com a partit des de Junts per aquests dos anys que tenim per endavant doncs a veure ho he dit abans nosaltres jo crec que és evident que Sant Just és un poble privilegiat si ens mirem jo crec que la gran majoria dels Sant Justencs Sant Justenques estan contents de tenir el poble com Sant Just podem mirar diferents números diferents indicadors ja no només parlo de la renta per càpita que ara sortir la notícia no fa gaire que som la renta per càpita més alta però això pot estar molt lesbiaixat però sí que parlem que al nivell de cultura cultural que tenim a Sant Just podem mirar l'índex de seguretat que tenim a Sant Just i veiem que som una mica privilegiats i aquí allò que abans deies una mica de la illa allò que dèiem una mica em va molt bé per lligar aquest oasis però el que a nosaltres ens fa por i aquí una mica el repte dels propers dos anys és que l'oasis s'estigui esgotant si ficava una mica aquest exemple que si gretem una mica l'oasis l'aigua acaba marxant hem ficat exemples i per tant mirar el passat o viure aquesta inèrcia no ens serveix i això és el que nosaltres ens hem donat compte en aquests dos anys per tant sent conscients que el context global ha canviat hi ha una incertesa global per tant tenim reptes de pobles que hem estat explicant però som de país i de món que també ho hem fet amb l'habitatge etcètera per tant només anticipant-nos doncs bueno no tindrem prou d'anar també en foratge hem d'intentar preservar fer aquest exemple aquest oasis no és aquesta obsessió i per tant nosaltres el que volem és construir un sant just a partir de reptes que no només gestioni el dia a dia seria una mica la nostra la nostra visió i amb això doncs fem una frase i així ja crec que també com anirem acabant doncs em quedarà bé per lligar-ho queda només comentar una cosa d'una companya vostra perfecte doncs és que el futur no espera i així acabàvem el vídeo últim el futur no espera i nosaltres tampoc per tant el que estem fent nosaltres és un pla és un pla per sant just que el que vol és anticipar els reptes fer amb doncs que ja ho hem fet doncs escoltant a la gent mirant a llarg plaç i amb tot el talent local i que de fet ja et deixen ficar també la coletilla que diem el proper dimecres dia 16 de maig nosaltres farem un sopar d'estiu que aprofitem per fer aquest acte de mig mandat on explicarem aquests reptes per tant te'l deixo per la propera entrevista tots aquests reptes com els enfocarem i explicarem aquest pla que tenim com el volem desplegar i com l'encararem en aquesta segona meitat qui no és futur i evidentment ja és present és la vostra companya la Sant Justenca Ariadna Urroz que entra al Parlament com a diputada de Junts s'ha incorporat com dèiem com a nova diputada en substitució de l'exalcalde de Sallent David Saldoni el relleu es va oficialitzar la setmana passada i per tant tindríeu una companya que hem tingut moltes vegades a la ràdio i que tenim aquí la setmana vinent per cert aquí a Ràdio d'Esvern doncs que la tenim de diputada jo primer que res ja l'he dit personalment en públic en privat i a més perquè és una grandíssima grandíssima amiga és donar-li l'enhorabona i felicitar-la s'ho mereix més que ningú perquè realment el que treballa i ha treballat a peu del que no durant dos anys bueno durant 12 o 13 anys que ha estat a l'organització juvenil de la JNC però en aquests aquests últims com a secretària general doncs ha demostrat tota la válua que té nosaltres ja ja ho hem fet sí que és veritat doncs que estàvem esperant una mica que es fes més oficial ara s'han fet una entrega de papers el primer ple el tenim la setmana que ve per això estem una mica que encara no li hem fet tot el bombo que ens hauria agradat però estem convençuts que ho farà molt i molt bé jo crec que la dada més important en la que ens hem de quedar és que és la segona diputada és que és la segona diputada en tota la història de Sant Jús bueno de Sant Jús de fet és la segona diputada que tindrà Sant Jús Sant Jús tenca va a dia d'avui només ha hagut una diputada anterior que va ser del PP precisament com a dada curiosa i per tant Duros Nebrera exacte Montserrat Nebrera Montserrat Nebrera perdona sí Montserrat Nebrera va ser l'única jo diria que a més quan ho va ser encara no estava empadronada o va ser durant el mandat però bueno en qualsevol cas és la segona diputada jo crec que això ens donarà més visibilitat i ens aportarà un bé per Sant Jús nosaltres com diu ella l'exprimirem i l'utilitzarem al màxim per poder treure reddit i beneficis al municipi i bueno molta sort i en cert com ja li hem dit perquè realment és una gran notícia que puguem tenir una diputada al Parlament doncs avui hem xerrat una estona amb el Ramon Figueroa la portaveu del grup municipal de Junts hem fet balanç d'aquests dos anys de mandat entenc que fer balanç de dos anys en 20 minutets fa vegades passar les coses d'una manera més superficial del que voldríem però bé en tot cas crec que ha valgut la pena han passat dos anys però el més important en queden dos i per tant el futur com deia el Ramon està aquí moltíssimes gràcies que vagi molt bé i si no parlem com a mínim des del punt de vista radiofònic perquè si no sí tenim aquí la festa major bon estiu adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau