#502 - Àxel Pí: bateria de Sidonie, pregoner i DJ de la Festa Major de Sant Just

Avui ens acompanya al programa una de les figures més carismàtiques i estimades de l'escena musical catalana. És bateria, és DJ, és productor i sobretot és apassionat de la música en totes les seves formes. Parlem de l'Àxel Pí, membre fundador del grup Sidoni, banda icònica que ja fa més de 25 anys que ens fa ballar i emocionar. A més a més, l'Àxel, enguany, serà l'encarregat de fer el pregó de festa major que es farà el dimecres, dia 30 de juliol, a la plaça Verdaguer. Àxel, bon dia, com estem? Hola, tio. Hola, com esteu tots? Doncs molt bé, molt contents de tenir-te aquí al programa. Gràcies, eh, per aquesta introducció, perquè m'ha emocionat. Home, tot és merescut, res ens ho hem inventat. Àxel, com vas rebre la trucada? No sé com va anar, per dir-te vol. Tu ja havies, és a dir, vas fer una sessió de DJ a la nit de Sant Just al carrer, que sé que, a més, era de les primeres que feies, i al principi estàs una mica nerviós, però que ho vas patar absolutament, que t'ho han intentat tornar a proposar, però per temes de calendari no ho has pogut fer, i que per fi tornes a Sant Just. Sí, sí, per això el que passarà el 30 de juliol, crec que uneix dues coses que em fan passar la il·lusió. una, tornar a punxar, després d'aquella sessió que realment va ser tan especial, i que recordo amb molt carinyo, i és veritat que durant tot aquest temps hem intentat tornar a punxar i no ha pogut ser, per tant, m'agrada molt saber que tornaré a punxar per fi, i després, home, doncs, un nascut a Sant Just. Pocs honors pot tenir més grans que ser el pregoner de les festes. És una notícia i és una proposta que ni m'imaginava que pogués succeir, i ha estat un regat per mi i per la meva família. Tinc tota la meva família emocionadíssima, perquè són precisament el meu pare, que ja va morir, i la meva mare, qui més em van fer estimar Sant Just, i, per tant, la meva mare, qui més emocionada està amb aquesta notícia. Encara queden molts dies, però tens idea de com ho muntaràs? És a dir, la part del pregó serà coneixent-te? M'imagino que no serà un pregó alús. No ho sé, no ho sé, jo soc una miqueta nyonyo, eh? Vull dir que l'emoció em pot, i no ho sé, suposo que em sortirà tot el que per mi significa haver nascut a aquest poble, que és el que m'ha fet ser com sóc, i després del pregó, doncs, que seré des del balcó de l'Ajuntament, hi haurà el xopinazo, i jo allà també em baixaré a baix a la plaça, allà hi haurà un escenari muntat, i començaré una sessió. I aquí... Una sessió marcada pel meu desig de divertir i de fer ballar. Axel, aquí és quan et transformes. És a dir, jo que n'he vist unes quantes, ja t'ho dic ara, és quan et transformes, és a dir, és quan surt l'Axel Pí més gamberro, més catxondo, més divertit, i que es nota que s'ho passa bé. Sí, sí, no, no. Ostres, això, realment crec que el valor d'aquesta transformació passa per la meva experiència amb els anys, gràcies al grup i a les taules. L'entendre com d'important és que et penetri entre un personatge que faci un espectacle. Moltes vegades em diuen, quan em veuen punxar arreu per la península, i em veuen allà i em diuen, oh, tio, clar, que guai, que bé que t'ho passes, i com es nota que això t'agrada. Òbviament m'encanta, però sempre els dic el mateix. Fa unes hores he deixat la etènia de Gala, que són la meva família, a casa d'un dissabte, mare he anat cap allà, m'he creuat la península per arribar a León després d'11 hores en tren, per començar la sessió, i amb tot això ho encaro sempre amb certa... Ostres, amb certa angoixa, no?, de dir, mare meva, no? Però tot el que... el moment de donar-li el play acaba sent una miqueta farragós i de molta concentració i de molts nervis, però jo no sé, a vegades ni jo mateix sé que coi em passa, que llavors quan faig el play, buah, em fico, i l'única cosa que interessa és fer que la gent s'ho passi bé, i aleshores jo ho dono tot per aconseguir-ho. I ningú sap que fa una hora he estat lamentant-me pel fet de no estar gaudint d'estar amb la meva família a Barcelona. De fet, t'haig de dir, Axel, que alguna vegada t'he vist amb la teva família costat de l'escenari, que ja passa l'hora que passa l'hora de tancar, i la teva parella s'enyalant el rellotge i tu continuant i continuant i continuant. Això jo ho he vist. Això va ser a Cornellà, oi? A Cornellà, exactament. Tenies allà la família, que no sé si havíeu d'anar a dinar, i no parava, i li va dir, és que no vol parar, no vol parar, i crec que va haver de pujar algú a parar-te. Hòstia, molt bona. Clar, aquesta vegada, això passava, i jo ho dic de seriosament, eh? I els ho dic sempre, tant a la Gal, a la Mèxica, com a la Irene, res em fa més feliç que estiguin amb mi i que estiguin en una sessió, perquè m'encanta veure-les i saber que l'estic punxant, que estic fent una cosa que intento fer-la de la millor manera possible, però veient-les a elles. M'encanta, i per això celebro que la vegada que ve, aquesta vegada era un migdia, em sembla que nosaltres ens havíem d'anar, perquè havíem quedat partidat, havíem un compromís, i estava la meva dona apurada, però clar, jo veia que la cosa estava a dalt, i també em sabia greu, saps, fer allò típic de, no, no, fins aquí, no? La sessió era fins aquí i paro, no? Amb això intento ser el més generós possible i sempre allargar-me per tenir un gest cap a la gent i cap al promotor que m'ha contractat. I clar, estava jo lidiant entre aquesta generositat pel que fa el públic, però clar, la meva dona em deia, tio, que hem de marxar. Fer amor. Escolta'm, dèiem que tot això no és fruit de... tot aquestes sessions són fruit de l'atzar, són fruit d'una preparació, d'un esforç, d'un sacrifici, també d'una formació, perquè tu has estudiat en conservatoris, per tant tens una formació musical més aviat més clàssica i a més a més, els 25 anys s'hi doni, que això m'imagino que dóna un bagatge també a nivell de control d'escenari i de control de públic que allò que li diuen en castellà, tables, no? Tenir tables. si la formació tècnica, la formació tècnica, el solfeig, la teòrica, la música, també hagués de buscar això estudiant bateria, perquè crec que és important seguir aprenent, però sens dubte, en aquesta vida, el que més ens ha ensenyat al Marc, al Géz i a mi, membres de Sedoni, ha estat recorrens el món tocant i vivint experiències gràcies a les quals hem anat millorant, fent-nos millors professionals i tenint millors taules. I sempre ho dic, si jo hi ha un moment quan vaig començar a punxar que vaig entendre que no sent prou tècnic com a DJ, perquè no tinc aquesta formació, havia de suplir-ho d'alguna manera i aquí em va venir tot el que jo he après en Sedoni i va ser què és el que em funciona, on crec que un espectacle pot ser positiu en un moment donat pel que he après en Sedoni i aleshores ho vaig aplicar a les meves sessions i va ser aquí quan em vaig obrir, alliberar i començar a fer l'espectacle visual que faig i això és gràcies a l'experiència amb el grup. És la que més ens ha ensenyat la carretera, els camerinos, el patejar-nos el país amunt i avall aprenent des del lloc de més avall. Tot i així has tocat en escenaris com el Head Park o en festivals multitudinaris, o sigui, després trobar la motivació quan punxes a una plaça a Bardagué o quan punxes a un Cornellà com comentàvem o a un Parlament de Sant Feliu doncs també s'ha de trobar aquesta motivació i dius, hòstia, un cop he tocat el Head Park ja sé que la plaça a Bardagué és casa meva, no? Però és un canvi. Sí, però no és que ens hem de dir-ho nosaltres i també t'ho dic jo ara dona igual que hi hagi una sola persona per qui toquis o per qui punxis l'entreva entrega ha de ser la mateixa i a més a més és que ho necessites. No tindré cap lògica que pel fet de tocar un lloc més petit la meva motivació i la meva energia no fos la mateixa que quan toquem davant de 40.000 persones a un festival d'estiu i a més a més el que sol passar és que la connexió que aconsegueixes en un lloc petit per menys persones acaba sent més especial perquè pots barrejar-te entre el públic que a vegades ho fas molt de sortir, caminar xocar, parlar ballar Sí, passen coses que inevitablement no poden passar en un recinte gran i són aquestes actuacions o aquestes sessions d'un petit format les que la gent més recorda i les que nosaltres també recordem Nosaltres ara en el grup hem estat bueno, estem la veritat és que tenim un estiu molt maco i estem tocant per festivals amb recintes molt grans i fa molt poquet abans de tocar al Mallorca a l'iFestival vam tocar el castell de Ballver que és un castell preciós que hi ha a Palma en un format molt petit acústic doncs vinga resulta que potser hem fet ja 15 concerts de gran format aquest estiu i el que estem recordant amb més carinyo va ser aquell precisament pel format per ser petit i perquè van passar coses que només passen a llocs petits i amb poca gent Segur que a Sant Jus passaran coses que no passen a altres llocs perquè a més quan miris avall veuràs el veí el cosi l'amic el que vas a prendre la cervesa al bar clar també això és una mica més de responsabilitat allò si no grado el que no grado és el que li sé el nom no? Sí, sí i a més a més això també és molt motivador però és veritat que també genera una responsabilitat més gran i a més a més passa una cosa que no només et deus en aquest moment als teus amics amb qui has crescut i amb qui has fet cerveses i amb qui has anat de viatge sinó que també et deus als fills i filles d'aquests amics i això és una cosa que va succeir a la plaça a Maleret quan vaig punxar que va ser magnífic perquè era aquest moment en què podies estar punxant per la gent més jove però en canvi tenies els pares d'aquesta gent més jove també allà davant i vaig haver improvisat una sessió en la que estigués connectat amb les dues generacions va ser un repte molt gran tenint en compte a més a més que aquestes generacions eren uns els meus amics i els fills dels meus amics clar uns que ja són són una mica boomers i els altres no tallen clar una miqueta de dinamita per uns amb un acel de música i després pels altres i va ser fantàstic és per això que se'm va acudir en aquell moment fer que els més joves estiguessin amb mi a l'escenari i de tant en tant també punxessin alguna cançó amb mi i bé vaig haver de fer aquestes acrobàcies que van ser després que recordo amb tant carinyo també per la confiança que tinc tenint en compte que això que em rodejava tanta gent que conec i a la que estimo serà un jo penso serà el possible perquè sigui una sessió molt maca i pel que fa el pregó insisteixo suposo que és normal que ho digui qualsevol que ha estat pregoner del seu poble però és un honor molt gran és un honor molt gran i em sento superferís i superagraït de debò que són d'aquestes coses que passarà el temps i diré i això va passar igual que no ens facem de dir que vam ser els taloners dels Rolling Stones i que el grup m'ha regalat això tan bèstia com ser taloner dels Rolling Stones això és molt fort vas poder parlar és molt fort no vam poder no vam poder veure's perquè era encara el procés final de l'època post-confinament quina mala sort encara hi havia el Covid i de fet nosaltres per poder tocar nosaltres i el nostre equip vam haver de fer totes les proves totes les proves necessàries perquè es comprovia que no teníem Covid i després allà tot el recinte de part nostra d'artistes estava marcada pel protocol Covid perquè no tinguessin cap contacte amb ningú d'ells i de fet coses de la vida al cap d'una setmana mig ja agafava el Covid i també el Marc el cantant del grup no perquè es contagessin sinó perquè realment mira encara hi havia molts casos de contagi i per aquest motiu malauradament per nosaltres no ens vam poder fer una foto ni veure'ls Escolta fa 25 anys que va néixer si doni comentaves amb el Marc amb el Jesús vau presentar-vos crec que un concurs de talents a l'Hospitalet i a partir d'aquí va néixer aquest somni que si no tinc malentesa et va fer deixar no sé si va ser per aquest motiu la teva carrera de medicina ho he llegit en alguna entrevista no sé si és cert perquè a internet a vegades trobes de tot tu ara podries ser el Dr. Pi sí sí i si tot hagués anat com jo desitjava hagués sigut el psiquiatre Dr. Pi i perquè a més a més era molt vocacional jo vaig estudiar a l'escola Montseny d'aquí de Sant Just i recordo que la nostra professora tercer tercer ja ens va dir vingueu tal dia potser demà o com fos i feu una exposició oral de què voleu ser de grans no? fer la tercera i jo en aquell moment ja faig aquesta exposició oral amb una bata de metge un fonendo penjat i explicant que la meva vocació és a dir tu no volies ser músic volies ser metge jo volia ser metge el que passa és que la música sempre m'havia acompanyat em seguiria acompanyant i hi hauria un moment ja estudiant medicina que coneixeria el Marc després el Gers passarien coses sorgiria una màgia gravaria en una maqueta jo seguia estudiant aquesta maqueta es convertiria en un disc i d'aquí començaria una gira que va ser el moment clau en què vaig veure que les dues coses ja no les podia fer i que havia de decidir i aleshores vaig pensar que el grup en aquell moment si el frenava doncs es convertiria en un acte egoista per part meva perquè el que feia era frenar tan bé la dinàmica que portava i vaig pensar que s'havia d'apostar o que era maco apostar per grup i si perquè fos no funcionés doncs la meva idea era tornar i continuar estudiant la carrera però mira d'aquella decisió que segurament és dels més importants de la meva vida han passat 26 anys i aquí estic parlant amb tu gràcies a que la vaig penna no ets el d'octopi ara ets matèria però no et pots queixar sóc l'àxel l'àxel no no no em puc queixar escolta'm aquest octubre traieu catalan grafiti que és el primer disc en català com és que heu trigat tant fer un disc en català és una bona pregunta perquè una de les coses que destaquem aquests dies quan ens pregunten pel motiu que ha fet que canviéssim d'idioma o que féssim aquest disc és que és una idea un pensament que ens ha perseguit des de fa molt de temps molt molt molt de temps i potser quan se'ns posava aquí davant la pregunta nosaltres mateixos com a artistes el que fèiem era fer veure que no hi era i seguir ens ha encantat i ens encanta gravar discos en castellà i òbviament tenim la sort de ser un grup que som prou valorats per tota Espanya i Mèxic i bueno vull dir que tenim molta sort en aquest sentit però sempre hi havia un moment que deies ostres quines ganes de cantar amb la meva llengua materna i ho hem anat fent de forma molt puntual fent una base de sopa i ficant una cançó en català en un dels nostres discos i arriba un moment que aquesta pregunta es fa tan gran i el que fas és pensar ara és el moment i va arribar el moment sí va arribar el moment en el que ens ho vam creure en el que vam pensar que ja no podíem obviar aquesta necessitat que s'ha traduït en una alliberació molt gran molt molt molt gran i en una il·lusió molt gran el Marc en català canta inclús d'una forma diferent està sent molt emocionant escoltar les cançons que ja tenim gravades i que ja estan ara en aquest procés de fabricació de disc perquè es pugui editar el mes d'octubre o novembre i és molt molt molt bèstia adonar-nos que sembla que siguem un grup diferent amb una il·lusió la mateixa que quan vam començar perquè de sobte tenim aquesta gran emoció aquesta gran il·lusió que és cantar amb la llengua amb la que xerro ara i amb la que amb la que he estat educat i amb la que hem parlat sempre amb els nostres amics i familiars doncs sàpigues que ens fa molta il·lusió i tenim moltíssimes ganes d'escoltar aquest disc ja per acabar només dir-te que des d'aquella actuació mítica de la nit de Sant Just al carrer m'ha tocat seguir-te pertot arreu perquè a l'escola Canigó s'ha format un grup de mares que es poden ja considerar unes grupis d'HCLP que et segueixen per Instagram i que em fan bellugar-me allà on toques tu no home això em fa molt feliç la veritat és que també ha sigut una un altre regal això inclús els rumors diuen que la setmana que ve tocarà el Parlament però encara no s'ha publicat corren rumors tipus quan a l'Express tinc obregira doncs segueixen rumors és molt és molt fort home això sentir-te estimat sentir-te valorat home és és especial per per mi per qualsevol per persona i i tinc aquesta sort tot plegat no tota aquesta cosa que ha anat passant amb els anys fa que dia d'avui estic aparentuda d'això d'aquí en pocs dies ja el pregunto al meu poble i punxo a casa és és és és molt guai és molt guai la veritat és que jo home jo m'ho curro molt tot la veritat és francament som els grups som molt molt treballadors molt molt treballadors i i jo te m'ho soc tio la veritat és que m'esforço molt perquè per per aconseguir que ostres no doncs es nota viure d'això que m'agrada tant no que és la música i quan rebo no bueno rebo aquestes coses doncs les valoro moltíssim doncs recordeu dissabte 30 de juliol pregó de festa major plaça verdaguer carrag de el músic Sant Justenc Axel Pí bateria de Sidoní després amb aquesta festa que aquí ara escolteu a l'Axel i sembla i segur que ho és una persona tranquil·la reflexiva que estaria prenent una camamilla tranquil·lament creieu-me si no l'heu vist quan pugi a l'escenari es transforma i és una festa és una hora i mitja dues una hora de prendre el dia la calor que us ho passareu molt molt bé Axel moltíssimes gràcies i ens veiem no graças a tu tio de debò m'ha fet molta il·lusió el que m'has dit i parlant tu adeu-siau vagi molt bé un abraçada molt gran adeu-siau