#505 - Balanç de mandat, taxa de residus, habitatge públic, riera Bona Aigua, educació i ADN caní: conversa amb l’alcalde Joan Bassaganyes

Un minut i un quart de dotze. Aquest estiu 2025 marca l'equador del mandat municipal de Joan Bassaganyes al capdavant de l'Ajuntament de Sant Lluís d'Esvern. Des del juny del 2023, el seu govern, en col·lició PSC i Sant Lluís en Comú, han anat desenvolupant projectes urbanístics, culturals, socials i ambientals i aprofitant la proximitat de la festa major i que fa dos anys que vam començar el mandat i que ens trobem a la meitat des d'un punt de vista aritmètic. Avui conversarem amb l'alcalde per fer balanç d'aquests primers dos anys de govern. Joan Bassaganyes, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estem? Molt bé. Han passat dos anys, ha passat de pressa, dos anys des que va assumir l'alcaldia. Quina valoració general en fem d'aquests primers dos anys o d'aquest primer tram de mandat? Bé, jo crec que han set dos anys intensos en els quals hem engegat molts projectes, alguns importants i com sempre passa amb aquest tipus de projectes són actuacions que no deixen indiferent a ningú. Per tant, en alguns casos s'han generat una certa controvèrsia, crítiques, etc. i, per tant, hem hagut d'esmerçar esforços en argumentar el motiu pel qual tirar endavant tots aquests projectes. També en aquests dos anys, evidentment, hem comès errors. Jo crec que ja hem admès que el plantejament de la taxa de residus va ser un error i ens comprometem a corregir-lo properament. És a dir, tal com es va plantejar. Sí. I tal com es va explicar? Bé, no, sobretot com es va plantejar. O sigui, l'error de partida és les 144 obertures, que està sent evident que és un nombre excessiu. Nosaltres havíem comptat que l'orgànica no hauria d'estar més de tres dies en una bossa, perquè després genera olors, insectes... Bé, era recomanable que no estigués més de tres dies la matèria orgànica dins d'una bossa i a partir d'aquí vam fer el càlcul d'obertures anuals que consideràvem òptim en aquelles llars en les quals es reciclava. El que és veritat, però, és que la realitat de cada llar és diferent, és complexa i segurament amb aquest plantejament no hem afinat prou i moltes situacions particulars que es viuen a les llars han sortit perjudicades per aquest plantejament. De fet, aquesta realitat demostra que constantment, i avui no n'és una excepció, a l'espai l'alcalde respon, hi ha diversos veïns i veïnes que parlen de la seva situació personal... Doncs ja m'he anticipat, no? I no ho sabia, eh? Després ho acabarem, perquè hi ha qüestions molt concretes sobre aquest tema, però és cert que el nombre d'obertures de cada una de les llars, depenent de les circumstàncies, és un tema que s'ha debatut. Però quan vau decidir aquesta xifra, aquest 144, com es va calcular? Més enllà de pensar aquests tres dies, m'imagino que hi ha municipis que ja ho estan implementant o hem estat tan viunes que encara no s'està fent allò. No, aquest és el problema, que estem parlant d'una llei que obligava els municipis a tenir aquesta taxa a partir d'aquest any 2025. En lloc s'ha definit com s'havia de calcular la part variable, perquè aquesta, la llei de residus i economia circular, el que estableix és que la taxa, un, ha de cobrir el cost del servei, dos, ha de tenir una part fixa i una part variable. I aquesta part variable, doncs, ha de penalitzar a qui no recicla i ha de premiar a qui ho fa. I a partir d'aquí, doncs, cada ajuntament ens hem hagut d'espavilar. Hi ha hagut ajuntaments que han optat per fórmules més conservadores, semblant a la nostra, en què el nombre d'obertures d'orgànica és el que compta a l'hora de definir si un allar recicla o no, però ho han fet amb un nombre inferior d'obertures. Per exemple, el Papiol o el Prat, que són municipis del nostre entorn, que també aquest any estan aplicant la taxa en un sentit semblant al nostre. Nosaltres, ja et dic, en el moment en què vam redactar la nostra ordenança, doncs, no teníem més informació. És a dir, pot ser que el Papiol ho hagi fet millor perquè ha vist el nostre error? No sé si n'heu pogut parlar. No, no, no. Et poso com a exemple, eh? No, jo crec que ells, no, perquè ho hem anat en paral·lel. Vull dir, ells van, com et comentava... O sigui, el seu plantejament va ser de primeres... Va ser un plantejament potser més conservador. Jo crec que va ser més encertat, en el sentit que en aquests casos potser val més la pena anar de menys a més i no anar amb objectius d'entrada molt ambiciosos, perquè després et pot girar en contra. Però a l'hora de plantejar-ho ells, doncs, estaven com nosaltres, amb escassetat d'informació a l'hora de definir aquesta taxa, no? Però bé, com et deia abans, jo crec que aquest govern, doncs, demostra que sap escoltar i el que hem pogut escoltar durant aquests sis mesos en què s'ha començat a aplicar la taxa és que no l'havíem definit bé. Per tant, això canviarà. Canviarà, sí o sí. Sí o sí, segur, amb tota probabilitat, de cara al 2026. No tant per les queixes, que també, sinó perquè hem observat, doncs, que realment no està ben plantejat, no? A Sant Jus, per exemple, tenim un 25% de les llars on hi viu una sola persona. Aquesta és una de les qüestions que es pregunta, l'alcalde respond. Diu, jo visc sola i tinc problemes de mobilitat. Sí. Què faig? Bé, el fet de tenir o no problemes de mobilitat és indiferent als residus que generes, eh? Però el cas és que una persona que viu sola difícilment podrà arribar a aquest 144 d'obertures. Perquè llavors es produeix la picaresca, és a dir, que passes per davant i això ho hem vist tots i totes, és a dir, obres i tanques i tires un plàtan. I fruit d'aquesta observació, doncs, hem decidit que cal corregir aquest plantejament i així es veurà plasmat en les ordenances. No tenim un nombre d'obertures encara definit per al 2026. No, però baixarà substancialment, sí. El que tenim decidit és que baixarà substancialment i també hem decidit que en un proper Consell de Medi Ambient, que serà o bé a finals d'aquest mes o bé a principis de setembre, doncs plantejarem dos escenaris. Un escenari que és més senzill, en què es tinguin en compte només el nombre d'obertures d'orgànica, baixant el nombre, aquest de 144, baixant-lo considerablement, potser a la meitat o inclús una mica més, i l'altre escenari seria creuar rebuig i orgànica. Això és els dos plantejaments amb els quals anirem a aquest Consell de Medi Ambient, en el qual hi podran participar la resta de grups municipals, associacions de veïns i entitats sensibilitzades amb el medi ambient, no oblidant que l'objectiu és augmentar el reciclatge. No només és fer més fàcil la vida als ciutadans, que jo crec que també s'ha de tenir en compte que si els sistemes són molt complicats se't poden acabar girant en contra, però l'objectiu últim no és aquest, sinó reciclar més. I segurament acabem reciclant més si els objectius que ens plantegem, si les fórmules per arribar-hi són més fàcilment realitzables per part de la ciutadania. Aquesta és la lliçó que hem après, o que estem aprenent en aquest primer tram de mandat. De fet, estem fent aquest bloc de valència general del mandat. L'altre dia parlàvem amb en Rabon Figueroa de l'oposició i ens deia que una de les coses que critica més en aquest govern és la manca de visió estratègica, la sensació que es va improvisant, és a dir, que es va fent accions a mesura que es van trobant problemes, que es van tapant forats i que no hi ha un pla traçat a mig i llarg que permeti generar una línia més coherent. Bé, és la seva opinió. Jo la respecto, no podria ser d'una altra manera. El que puc dir és que la majoria de qüestions que portem a ple i en molts casos són projectes estratègics, alguns dels quals s'han comentat amb el grup municipal de Junts, doncs han comptat amb el suport de Junts. Per tant, intueixo que tant desencaminats tampoc devem anar. Evidentment, doncs, hi ha dues formes de governar. Una és governar mantenint una línia i no movent-se mai ni un centímetre d'aquesta línia. L'altra és, doncs, com comentava abans en la qüestió de la taxa de residus, doncs quan es veu que hi ha un problema o que hi ha un mal enfoc, doncs saber rectificar. Si d'això se'n diu improvisar, doncs... Bé, jo crec que aquí entraríem en un altre debat, no? Nosaltres el que intentem és tirar endavant projectes de ciutat importants que resolguin problemes de la ciutadania. Alguns són problemes de fons, altres són problemes sobrevinguts, davant dels quals, doncs, home, no sé si s'ha de dir improvisar o no, però, evidentment, el temps de reacció és molt més ajustat que en altres casos i també m'agradaria escoltar, per part d'aquests que diuen que no tenim un projecte estratègic, saber quin és el seu projecte, com volen resoldre, per exemple, el problema d'accés a l'habitatge que tenim a Sant Just, com volem adequar els equipaments municipals aquesta realitat dels 20.000 habitants, no ho sé, en definitiva, doncs, quins són els seus projectes, perquè l'altre dia, doncs, escoltava el portaveu de Junts, en Ramon Figuarola, que deia que el pavelló del Maix Lluís naixia petit. Bé, doncs, si hagués set per Junts, ja no hagués ni nascut. Per tant, m'agradaria saber qui és, qui improvisa, no?, en aquest cas, no? Ja que l'alcalde ens apunta i teníem previst parlar d'aquest bloc, entrem a parlar d'urbanisme i d'habitatge. Ja hem començat la construcció dels habitatges de la zona de la carretera reial Torreblanca. Voldríem saber quina previsió de finalització d'obres, sabem que això és complicat i que costa de dir, i quin percentatge anirà destinat a protecció oficial, i si sabem ja quan trobarem les bases per poder-nos-hi presentar. Com serà? Quina part anirà en lloguer? Quina part anirà a compra? No, el 100% dels habitatges de protecció oficial, que seran 169, aniran destinats a lloguer. En aquest cas, fruit del segon conveni de la Vall, que es va signar amb els propietaris de la Vall, es va decidir que aquests habitatges l'Ajuntament els rebria construïts. De fet, actualment, estem veient l'inici de les obres d'urbanització i desenvolupament d'aquest sector, i una de les clàusules que vam posar a l'hora d'atorgar les llicències és que els dos edificis que s'estiguin en habitatge assequible seran els primers a construir-se. I, per tant, creiem que en un escenari en què tot vagi raonablement bé, en qüestió de dos anys, podrem disposar, els sants justencs i sants justenques, de 169 habitatges més de lloguer assequible. En el moment en què ens apropem a la fi de l'obra, quan creiem que en qüestió de dos o tres mesos els pisos es poden ocupar, crec que serà el moment oportú d'aprovar les bases i fer el sorteig. Hi ha idea per això de dedicar algun percentatge a col·lectius, joves, gent gran, gent amb atur de llarga durada, no sé, de prioritzar algun tipus de... Sí, jo crec que aquí tenim tres col·lectius que ens interessa que puguin afavorir-se, no?, que puguin sortir beneficiats d'aquesta política d'habitatge tan ambiciosa. El primer és el col·lectiu de gent jove. Ens interessa que la gent jove de Sant Just pugui continuar vivint al seu poble i creiem que aquí hi ha una molt bona oportunitat per fer-ho possible. En segon lloc, a Sant Just, com en molts altres municipis del nostre país, doncs, a nivell familiar, cada vegada hi ha realitats més complexes. Moltes persones, moltes parelles, en la franja d'edat d'entre 35 i 45 anys, doncs, se separen, tenen els fills escolaritzats a Sant Just i un dels dos progenitors ha de deixar la llar familiar i té autèntiques dificultats per poder continuar vivint al municipi on estan escolaritzats els seus fills, en aquest cas Sant Just. Creiem que una part dels habitatges també ha d'anar destinada a cobrir aquesta necessitat que tenim i que tenim perfectament detectada. i una tercera pota, doncs, són persones amb més risc de vulnerabilitat, persones amb ingressos baixos i, fruit que l'Ajuntament rebrà aquests habitatges construïts i, per tant, no haurem de retornar cap hipoteca, podrem, en aquests casos, oferir uns preus inclús per sota dels preus de protecció oficial que marca la Generalitat de Catalunya. sempre amb acompanyament de serveis socials amb un pla de treball que garanteixin que les persones puguin entrar pagant un lloguer baix però, a mica en mica, conforme vagi millorant la seva situació, van augmentant la seva aportació al lloguer. Tenim, a Sant Just, 23 habitatges ja del que diem de persones amb vulnerabilitat. Aquí hi ha a vegades problemes associats de salut mental, problemes de violència domèstica, etcètera, etcètera, i creiem que necessitem duplicar l'oferta d'habitatges d'aquest tipus per atendre necessitats socials que tenim en el nostre municipi. Som un municipi estadísticament ric, però això no exclou que tinguem també situacions complicades en el nostre municipi. Detectades, principalment. treballades i treballades des dels excel·lents equips de serveis socials que tenim al nostre ajuntament. Al cap de setmana passat, sí que no tindrem en principi a la carretera seran pisos per gent gran perquè la idea inicial és que els habitatges que es construiran al carrer Generalitat de Catalunya al costat de l'escola Montserrat que les obres començaran al setembre o octubre o més tardar seran un segon mil·lenari i aquí sí que entenem que seran habitatges per gent gran. Exclusivament per gent gran. En principi sí. Dèiem que aquest cap de setmana passat vam patir d'una dana és a dir una pluja d'una intensitat amb baixes pressions molt molt forta de fet poblacions del Garrafo van patir més o del Penedès com va ser Vilafranca o Covelles aquí per sort van haver-hi certes anomalies però res greu però sempre que plou mirem a la Riera i sempre que plou pensem en l'Institut i pensem en la Bona Aigua que són zones inundables i pensem també en les futures construccions que estan previstes en els diversos pla d'urbanització no sé si quan plou tant l'alcalde comença a patir Actualment sí actualment pateixo molt perquè actualment el papalló de la Bona Aigua i l'Institut està en zona inundable Correcte Actualment amb el desenvolupament de la Bona Aigua Això canviarà que tenim previst efectivament per aquest motiu de fet es va aprovar el planejament l'any 2003 del Pla Parcial de la Bona Aigua tenia com a objectiu prioritari resoldre el problema d'inundabilitat d'aquest sector on recordo que hi ha els dos principals equipaments en quant a volum d'usuaris del nostre municipi i de gent jove principalment de gent jove i de diferents col·lectius per tant en aquell moment el plantejament era que el problema d'inundabilitat es resolia amb un segon col·lector amb un parc molt més urbà més dur però l'objectiu en aquells moments ja era resoldre aquest problema en el plantejament que tenim actualment l'urbanització d'aquest entorn s'anar recuperant l'antiga riera serà un projecte més natural convertirà aquest sector en el tram final del corredor verd que uneix Torreblanca amb la vall de Sant Just que per cert ja ha començat a treballar que ja ha començat en el tram inferior en el tram que està entre el carrer Ponce de León i carretera Reial i amb aquesta recuperació de la riera el que ens garantirem és que el període de retorn en cas d'inundacions d'aquest sector serà de 500 anys per tant ja entrarem en compliment de normativa i garantirem que tant l'institut com la bona aigua deixen d'estar en zona inundable les construccions que aniran en cap cas estan en zones més fràgils en cas d'inundació que les que hi ha actualment construïdes que insisteixo amb l'obra d'urbanització que plantegem deixaran d'estar en zones inundables i parlem clar aquesta urbanització té un cost de 10 milions d'euros o sigui resoldre el problema d'inundabilitat clar la pregunta és com es pot pagar com es pot pagar si ho hem de pagar en pressupost municipal 10 milions d'euros ni els tenim ni els tindrem a curt termini per tant l'alternativa i per tant anirem i aquest és el gran debat és a dir com ho fem jo crec que tots estem d'acord crec en què tenim un problema d'inundabilitat actualment el sector de la bona aigua crec també que tots estem d'acord que la recuperació de la riera és una millor solució per canalitzar les crescudes hidràuliques que la que es plantejava anteriorment que era més urbana més enginyeria més de fer aquest segon col·lector jo crec que fins aquí tots estem d'acord el punt de discrepància és que aquesta actuació que té un cost molt elevat estem parlant de 10 milions d'euros com es financia hi ha gent que diu no no escolti que es financiï amb recursos municipals amb impostos o amb subvencions que que no sé quines subvencions recursos supramunicipals no és possible els recursos supramunicipals són els que són nosaltres rebem a nivell de recursos supramunicipals fixes cada mandat cada 4 anys al voltant de 3 milions d'euros entre diputació i àrea metropolitana la resta de recursos que rebem són convocatòries de concorrència competitiva algunes són de fons europeus altres venen de la Generalitat però que són d'imports molt més baixos dels que estem parlant per tant els números no surten si no hi ha un un desenvolupament urbanístic correcte que a la vegada el desenvolupament urbanístic el debat és on arribem no només permet financiar aquesta actuació sinó que també permet dotar el municipi de molts més habitatges de protecció oficial estem parlant que l'habitatge és el problema número 1 no només de Sant Jús sinó de tot el país per tant aquí també tenim una oportunitat de construir habitatge de protecció oficial en aquest entorn i en altres llocs on traslladarem l'edificabilitat que estava inicialment prevista en aquest entorn que era molt alta de 27.000 metres quadrats estem plantejant que més de la meitat es traslladi a la carretera reial per tant que quedin en aquest entorn com a metres quadrats nous edificables al voltant de 13.000 o sigui passem de 27.000 a 13.000 dels quals una part important també seran de protecció oficial i amb aquest nivell de edificabilitat quants n'hi caben de protecció oficial aproximadament? aquí estem parlant que a nivell d'habitatges estarem en l'entorn de la bona aigua estem parlant del voltant d'entre el 35 i el 40% dels habitatges d'habitatges segurament serà més 40 que 35 en el còmput total del que queda la bona aigua i del que va la carretera reial el còmput total estem parlant que el 50% dels metres quadrats que es construeixin seran de protecció oficial això vol dir que al voltant del 60% dels nous habitatges que es construeixin seran de protecció oficial perquè els habitatges de protecció oficial no poden superar els 90 metres quadrats per tant el mateix nombre de metres quadrats hi ha més habitatges de protecció oficial que de renda lliure tot aquest desenvolupament permetrà que aflorin un 60% d'habitatges i en xifres absolutes tenim alguna dada que pugui aproximar-se o encara no? Tenim dades però primer preferim comentar-les amb la resta de grups però estem parlant de xifres al voltant entre un sector i un altre al voltant de 200 habitatges Parlem d'un parell de patates calentes que tenim damunt la taula una d'elles és la demografia la baixa demanda d'i3 a l'Institut d'Escola ha fet saltar algunes alarmes se n'ha parlat molt n'hem parlat molt a la ràdio se n'ha fet bastanta pedagogia però jo crec que estem fent aquest balanç de mandat i voldríem saber què passarà amb l'Institut d'Escola és a dir té futur aquest equipament educatiu que sembla que ha nascut ja amb el peu té futur i tindrà més futur un cop estresiadi el Mas Lluï en el seu emplaçament definitiu el que el que jo sí que poso sobre la taula i no m'agrada enganyar ningú és que ja veurem si aquest edifici s'acabarà construint o serà durant molts anys potser sempre més estructures modulars penseu que que estem en una en un moment en el que a Sant Just tenim dos fenòmens contradictoris per un costat fruit del creixement de la població dels últims anys hi ha un augment de la demanda d'escolarització però per un altre fruit que està baixant la natalitat també està ment i una tendència que cada cop hi ha menys infants per llarg ara estem en un moment àlgid fruit d'aquest creixement que com he dit abans en un futur no molt llunyà hi haurà alguns altres creixements a Sant Just com el de la bona aigua això ho anava a comentar estem parlant també que estem fent diversos desenvolupaments urbanístics que també poden provocar que gent jove vagi a viure i en el moment que s'instal·len poden tenir fills però això és limitat a Sant Just li queden dos nous planejaments a partir d'aquí el territori és el que és i haurem de gestionar el que ja tenim a partir d'aquest moment en què ja tots els planejaments estaran desplegats el que ens trobarem és el que ha passat a molts municipis de l'àrea metropolitana que a mateix nombre d'habitatges cada cop la població va baixant va baixant perquè hi ha menys natalitat i perquè cada cop hi ha menys persones per habitatge hem passat dels anys 80 un promig de 4,2 persones per habitatge a 2,3 actualment això fa que la població va baixant aleshores jo crec que és raonable que en vistes d'aquestes circumstàncies que són canviants que no són no estem parlant de de previsions que tinguin visos de ser definitives que la Generalitat de Catalunya doncs prefereixin que aquest quart centre educatiu sigui amb estructures modulars per si algun dia en un futur a 30-40 anys deixa de ser necessari perquè aquest escenari que aquí 30-40 anys hi hagi menys infants a Sant Just que els que hi ha avui en dia és possible demogràficament m'imagino que es pot mig calcular fins i tot es pot és el que comentava abans si aquí tenim aquestes dues tendències que són contradictòries per un costat hem tingut un creixement a Sant Just fruit del Mas i Ui tindrem dos més la Bonaigua perdona tres més a la zona del carretera reial la Bonaigua i el pont reixat que serà més petit però a partir d'aquí aquesta tendència es trenca i llavors tens aquesta tendència aquesta altra tendència que és que cada cop la natalitat està baixant més i que tens menys persones per allà per tant l'escenari aquest que el quart centre d'aquí 30-40-50 anys deixi de ser necessari és una hipòtesi verossímil altra cosa després també entren altres factors com per exemple que jo crec que seria adequat que en un futur des del Departament d'Educació es plantegessin cada cop grups més reduïts per aula que això voldrà dir que necessitarem més espais per tant es pot donar aquest altre factor que faci que el quart centre es consolidi però també hi hauria són tendències que ara mateix avui en dia són decisions que avui en dia no sabem correcte però també jo sé que alguna vegada n'hem parlat d'equipaments que no siguin municipals sinó que siguin encomunats i de fet hi ha algun autobús uns línies de durs que ja es fa en altres municipis Mas Lluí a ningú se li escapa que és Sant Jús però que té una zona del barri que és Sant Feliu clar no sé si s'ha analitzat només en Claus Sant Jús o també en Claus Sant Feliu de dir bé és veritat potser amb la gent de Sant Jús no n'hi ha prou però amb la gent de Sant Feliu i Sant Jús potser sí s'ha analitzat de fet el Martí Pol que és el centre educatiu que està al Maix Lluí i Sant Feliu per un carrer fa quatre anys es va perdó sí quatre anys es va plantejar es va posar sobre la taula que fos el districte fos compartit Sant Just i Sant Feliu tindria molta lògica per un tema de proximitat geogràfica tenia tota la lògica del món el problema va aparèixer ja estàvem a punt d'aprovar-se i penso que era una molt bona notícia per Sant Feliu perquè aquest centre educatiu cada cop tenia menys demanda bona notícia per Sant Jús i una molt bona notícia excel·lent notícia pel Maix Lluí tant de Sant Feliu com de Sant Jús el problema va ser que es va decidir jo crec que encertadament per part del departament d'educació fa quatre anys reduir la ràtio de 25 a 20 alumnes en el moment en què es va aprovar aquest canvi es va aturar aquesta unificació de zones ja no hi cabíem tots exacte per tant a l'haver-hi menys alumnes per classe doncs feien falta més classes i per aquest motiu doncs d'aquella operació que estava molt ben articulada es va deixar sobre la taula i després sí que el departament es va comprometre a construir aquest quart centre educatiu a Sant Jús més enllà més enllà d'un tema d'espai l'institut d'escola parlant-ho amb pares de famílies que ara mateix porten els seus fills a l'institut que tenen actualment pensava la gent potser també anirà bé una mica de competència per posar les piles perquè l'institut de Sant Jús té una estructura i una metodologia que és dit d'una manera planera que fa molt de temps que funciona de la mateixa manera i també una mica de competència ens activa tots una miqueta no sé si m'explico Sí, nosaltres en el seu moment en les taules de planificació això que a vegades des de l'oposició ens diuen que no planifiquem i que improvisem doncs ja fa ja fa també 3-4 anys que es va plantejar la es veia que hi havia un increment de la demanda d'alumnat d'ESO i de secundària i es veia que l'institut estava quedant petit aleshores des de l'ajuntament des del departament ens van plantejar a l'ajuntament quines de les dues possibilitats preferíem si que l'institut creixés amb noves línies té espai físic per créixer o bé si preferíem que Sant Jús hi hagués un institut d'escola en un altre espai inicialment es va plantejar per generar una alternativa també inicialment es va plantejar que l'escola Montserrat es convertís en un institut d'escola després fruit d'aquesta reducció inclús es va arribar a parlar de Canigó en algun moment no Canigó mai no ha arribat mai estat sobre la taula és una demanda de l'AFA del Canigó jo havia parlat però és el departament sempre s'ha descartat per la fesonomia no fesonomia per la composició física de l'escola Canigó fa complex que pugui haver-hi aquest institut d'escola en tot cas el departament el que sí que veia viable és que l'escola Montserrat es convertís en un institut d'escola cosa que nosaltres vam veure bé i aquesta opció es va retirar un cop va passar la reducció de rati de 25 a 20 però nosaltres que és el que et volia dir abans amb el departament sempre des del primer moment vam dir que no volíem que l'ampliació passés per l'institut sinó que passés per un altre centre que fes ESO precisament per fer competència amb l'institut nosaltres creiem que en aquests casos que hi hagi competència i que els pares puguin escollir és un bon estímul perquè hi hagi un esforç per part dels centres educatius en millorar ho estem veient amb les escoles de primària aquesta certa competència que hi ha a l'hora de fer les inscripcions jo crec que és un estímul perquè les escoles cadascú busca la seva línia per diferenciar-se de l'altre un és més escola verda l'altre correcte bé doncs això és el que preteníem amb l'institut d'escola i com en tenim aviam si acabem d'aconseguir-ho parlava de dues patates calentes una altra ja sé que a l'alcalde no li agradarà aquesta terminologia però s'ha impulsat una ordenança pionera per identificar la DNA dels gossos sé que és una aposta no diré molt personal de Joan Bassaganyes però sé que en Joan Bassaganyes ha apostat molt fort per això voldríem saber quan entrarà en vigor com s'aplicarà i no sé si el fet de tornar a ser pioners perquè això no es fa a gaires llocs pot tornar a suposar que en comptes de pioners siguem conillets d'Índies no, aquí en aquest cas no som pioners en absolut ja hi ha molts municipis a Catalunya molts no sí, sí, sí cada cop més mira ara per exemple Ripollet també ho està implementant Montmeló Cornellà fa jo recordo que quan aquesta possibilitat la va plantejar el portaveu de Ciutadans fa dos mandats en Guillermo francés sí que ho vam estar analitzant en aquells moments l'Ajuntament que havia fet més avenços era Sitges i ho vam descartar perquè sí que vam veure que tot estava molt verd i sí que corríem el risc d'embrancar-nos en un projecte que no estava gens clar que pogués tirar endavant actualment ja hi ha moltes ciutats de tamany important a Espanya que l'han implementat sense anar més lluny Màlaga que és una ciutat jo diria que és de les deu més grans d'Espanya també ho està implementant amb èxit a València a la comunitat valenciana també hi ha ajuntaments ciutats de tamany important com Xàtiva que també ho estan implementant i a Catalunya ja cada cop som més els municipis que hi estan entrant per tant en aquest cas sí que no som pioners ni conillets índia jo crec que hem de reconèixer que tenim un problema amb els excrements a la via pública i crec que no hem d'assumir que els nostres infants juguin en parcs on tenen risc d'entrar en contacte amb excrements ni tampoc que assumim el risc o la possibilitat que quan sortim de casa si anem distrets puguem trepitjar un excrement i anar tot el dia amb un excrement per molt que diguin que porta bona sort això és un flac favor és un problema que tenim jo crec que la majoria de propietaris de gossos són cívics i recuien els seus excrements però la realitat és la que és i tenim masses excrements a la via pública si no en tinguéssim tants no estaríem embrancant-nos amb aquest projecte que jo sé que també suposarà un desgast a nivell pedagògic a nivell d'explicacions perquè el primer que s'haurà de fer és censar els gossos no els gossos ja estan censats no no no l'ADN dels gossos sí no no no no censar els gossos en aquest sentit s'haurà de fer l'anàlisi d'ADN per poder identificar i fer el match amb l'exclament en aquest sentit el projecte té tres potes la primera pota és actualitzar el màxim possible els cens de gossos això només funciona si el cens està actualitzat això en principi està ara mateix nosaltres tenim censats 2.000 gossos quants creieu que hi ha? però estimem que n'hi poden haver-hi entre 2.000 2.600 per tant encara tenim un gap de 500 600 gossos que no tenim identificats feina número 1 i aquí sí que la policia ha d'intervenir per la via sancionadora sancionant aquells gossos que no estan censats perquè per llei actualment és obligatori que tots els gossos estiguin censats segona pota garantir que els gossos que estan censats també tenen l'identificatiu de l'ADN registre d'ADN i això es farà amb veterinaris amb veterinaris en principi ens agradaria que fos amb la complicitat dels veterinaris de Sant Jús amb els quals ja ens hem reunit i també et puc dir que després d'una entrada negativa crec que l'opinió s'està modulant cosa que em sembla que és bona i al final és el mateix que ha passat als altres municipis on també s'ha implementat i la tercera pota és que haurem de fer proves periòdiques d'excrements que estiguin a la via pública que no hagin ser recollits i que això ens permeti sancionar els propietaris d'aquells gossos que no recullen els excrements i allà on s'ha implementat s'ha notat una millora molt destacable de la neteja de l'espai públic i una reducció també molt notable del nombre d'excrements a la via pública que ens agrada fer això no en absolut és una feinada ja com et deia abans tindrà un desgast notable però crec que no ens podem acostumar a conviure amb el nombre d'excrements que tenim a la via pública i mira que s'han just i ho puc garantir els serveis de neteja en els últims anys s'han ampliat molt estem destinant moltíssims recursos a neteja de via pública i a vegades això no es percep amb la ciutadania després en parlarem perquè en l'espai de l'alcalde respon perdó hi ha preguntes al respecte d'això ja per tancar aquest primer bloc de l'entrevista simplement i una mica menys més alegre diguem-ho així ve Festa Major Axel Pí Festa m'imagino que és una d'aquelles coses com a alcalde és més fàcil que no pas parlar d'escrements tot el que li estem fent ratios d'escoles és unes jornades en les quals la gent s'ho passa bé sí el que passa és que també les vivim amb inquietud perquè quan ets responsable en aquest cas alcalde per un costat tens una part lúdica festiva en què t'ho passes molt bé però després també tens la lògica preocupació quan hi ha incidents en els últims anys doncs no han estat greus però hem tingut episodis d'alguna baralla d'algun robatori alguna crema de contenidors l'última rebetlla per exemple en aquest sentit de Sant Joan doncs el resultat final no ens va agradar gens i per tant doncs també hi ha una part de patiment i de preocupació perquè són són dies en què hi ha molta afluència de gent qui ho havia de dir que un dels problemes de la festa major de Sant Just seria l'afluència de gent i això genera riscos i aquests riscos generen inquietud en els responsables de l'Ajuntament ho entenc però alcalde deixis de preocupar una estoneta és a dir parlàvem del pregó jo ho deixo a les festes majors quan tinc l'oportunitat de tant en quant de poder anar a alguna festa major d'alguna altra poble es veu diferent és molt diferent tot i així l'alcalde és blau l'alcalde és blau l'altre dia parlàvem amb Eva Minyarro i ens deia bueno jo vaig anar a l'esplai i no volia dir que no passa res que això és una festa perquè sabia que estava en territori enemic bé aquesta és la part de l'entrevista en la qual nosaltres formulem les preguntes però n'hi ha una altra que les formula la gent de Sant Just i entrem cap aquí en l'espai que anomenem l'alcalde Respon per tant ens hi posarem i ho hem intentat dividir en blocs per fer-ho d'una manera més ordenada perquè algunes d'elles repeteixen algunes ja n'hem parlat una miqueta al llarg de l'entrevista com és lògic però parlem d'urbanisme i de projectes artístics la primera pregunta que ens fan és com avança el projecte de la passarel·la entre Sant Just i l'hospital mira aquest mes de juliol tenim una ja hem redactat l'avantprojecte des de l'Ajuntament crec que és el dia 27 de juliol tenim reunió amb la demarcació de carreteres de l'Estat perquè validin l'avantprojecte que fem en el cas que el validin doncs encarregarem ja el projecte i en paral·lel un cop ja tinguem el cost estimat d'aquesta actuació elaborarem un conveni amb Ministeri de Transport Generalitat de Catalunya i Ajuntament perquè vull recordar que aquesta via la B30 està en traspàs de l'Estat a la Generalitat de Catalunya per poder realitzar aquestes obres la idea és que les financí la Generalitat de Catalunya amb fons provenents del Ministeri l'escultura per donar-la benvinguda al poble n'hem parlat una vegada en quin punt es troba? es troba en el punt que hem redactat el projecte per fer la base de formigó sobre la qual s'ha d'assentar l'escultura no és posar una escultura ja al mig de la rotonda i ja està s'havien de fer uns treballs previs a nivell d'enllumenat i també perquè tingui una base sòlida perquè l'escultura doncs en el futur s'ha de sostenir correctament sense suposar un risc pels vehicles que passen pel voltant i el calendari amb el qual treballem és que es podrà col·locar el mes de setembre a màxim octubre parlem de neteja i manteniment de carrers l'alcalde ens deia que s'havia fet un esforç més gran i que s'havia dotat pressupostàriament de més recursos tot i que hi ha algun ciutadà no podem generalitzar evidentment perquè les preguntes que es fan a les xarxes són a títol individual que no ho veuen així ens pregunten està previst incorporar màquines escombradores amb aigua i raspalls que actuin sobre les voreres ens diuen Esplugues ja ho fa d'escombradores el que fem és actuar a la calçada ella es refereix a les voreres les voreres diu que Esplugues ho està fent així ho desconec jo doncs jo jo també crec que Esplugues ho fa a la carretera reial sí ho podem ho podem plantejar ens pregunten ja entenc que a veure jo entenc que aquesta queixa ve perquè en aquesta època de l'any Sant Jus tenim molt arbrat i algun tipus d'arbrat que tenim la flor que fa cacau ara precisament és una flor que acaba provocant que és enganxosa primer és molt única perquè fa aquella que t'hi fa groga o blava o lila però després escuma sí però després dona una sensació de brutícia normalment en èpoques en períodes climatològics normals quan arriba la tardor que plou molt tota aquesta brutícia se l'acaben portant però com que és veritat que en els últims temps cada cop ha costat més que plogués amb el parèntesis d'aquesta primavera que ha estat bona doncs si veiem que aquesta brutícia queda incrustada en les voreres doncs sí que podem plantejar fer en aquells vorers que siguin amples poder fer aquest tipus de neteja de fet hi ha un veí que diu que si ha previst incrementar el pressupost amb millora de neteja la seva percepció personal és que es nota una disminució de la freqüència del servei i que hi ha brutícia acumulada especialment al centre del municipi doncs al centre del municipi hi passen a netejar cada dia per tant és un punt on no s'hauria de notar la brutícia si em diu al carrer doncs ho mirarem però al centre del municipi la neteja és diària en gestió de residus i l'increment en el darrer any hi ha hagut increment de freqüència de neteja i jo crec que ara de cara al 2026 encara hi haurà més increment i després jo crec que ja tindrem un servei de neteja viària molt ben dimensionat a tota l'època de l'any perquè jo crec que sí que és veritat que el nostre servei de neteja està ben dimensionat per tot l'any exceptuant potser els mesos de juny-juliol que és quan hi ha aquesta caiguda de flor que anem una mica sobrepassats precisament perquè pels problemes a nivell de neteja que ens genera aquesta caiguda de flor amb el que estem treballant medi ambient i neteja viària de cara al proper el 2026 aquests dos mesos que tenim més coixos s'hauria de notar millor gestió de residus de fet n'hem parlat bastant en aquesta entrevista hi ha tres preguntes que les agruparem en una de soles perquè totes elles tenen molt a veure en el mateix i de fet serà un matís del que ja s'ha comentat però ens pregunten quan finalitza la prova pilot de la targeta d'escombraries si ja se sap quantes vegades s'haurà de passar la targeta amb o sense residus per evitar-ne el recàrrec ja n'hem parlat i també un cas molt puntual una persona que viu sola que diu que té mobilitat reduïda si es pot arribar a tenir en compte aquest tipus de complir aquest mínim exigible d'obertures no jo crec que el que estem treballant és que que es redueixi el nombre d'obertures d'orgànica per no pagar la part variable això és el que hem comentat abans jo crec que la taxa de residus va vinculada al reciclatge i no té res a veure amb el tema de la mobilitat reduïda ho sento molt si la persona viu en un habitatge i menja els àpats en l'habitatge i per tant genera residus el que hem de garantir és que els contenidors els puguin obrir a les persones amb mobilitat reduïda si no és així demanem que ens que ens informi i intentarem buscar una solució però precisament amb el canvi de contenidors que vam fer fa 3 anys un dels objectius era que aquests fossin accessibles les obertures fossin accessibles a persones amb mobilitat reduïda vull recordar que els contenidors que teníem abans una persona que anàvem cadira de rodes no els podia obrir actualment tenim la doble obertura amb palanca i amb mànega i per tant o un sistema o altre ha de permetre poder obrir el contenidor si no és així que ens ho digui sisplau i buscarem una solució però això no té res a veure entenc que amb els residus amb el volum de residus que es fan i amb el reciclatge m'imagino que fa referència a la dificultat d'haver-se de desplaçar fins al contenidor que és més alta que una persona que no té mobilitat reduïda bé per això precisament reduirem el nombre d'obertures parlem de transport públic i mobilitat ens han fet 3 preguntes al respecte però no perdona no per la mobilitat sinó perquè una persona que viu sola entenem que genera 144 obertures és excessiu que és el que hem comentat abans exacte de fet n'hem parlat àmpliament a l'inici d'aquesta conversa ens pregunten sobre transport i mobilitat dius contempla modificar els recorreguts de les línies de Soleil-Seuret a les 50 51 57 60 61 perquè passin per la Rambla de Sant Jús el CAP i la Prada de Miquel Reverter ens parlen de línies d'autobús aquestes són línies que van des de Pobles del Baix i Obregat són directes que van a Francesc Macià i ens demanen que entrin pel municipi precisament és contradictori amb l'objectiu d'aquestes línies aquestes línies són els t'ho dic ara de memòria però diria que són els buss expressos que uneixen que abans li deien al Vallirana i d'aquesta companyia clar aquesta gent aquests buss el que fan és desplaçar transportar persones que viuen a Vallirana a Cervalló etc dels seus pobles a Barcelona perquè el 90% dels desplaçaments que es produeixen a l'àrea metropolitana són amb destia a Barcelona i el que interessa és que arribin el més aviat possible a Barcelona si els fem donar voltes pels municipis que hi ha abans a Barcelona doncs estem fent que aquest transport sigui poc competitiu vull també dir que la connexió amb el centre de Barcelona actualment està bastant ben coberta tenim bastantes línies que van a o bé al metro o bé al tramvia de fet d'aquestes línies hi ha una pregunta diu seria important que les línies de 63 157 o la X30 fessin parada Miquel Reverter donada la gran demanda que hi ha a la zona el 157 el 63 i X30 ens ho demana una de les persones que que ha inscrit a les nostres xarxes bé aquests van al Parador que està al costat de Miquel Reverter bé també ens pregunten sobre la possible creació d'un carril bínic continu que dic clar és a dir continu entre la Rambla i la Rotonda del Consell Comarcal diu que l'actual traçat a Trams genera situacions de perill especialment en zones de baixada totalment d'acord i per fer possible això doncs cal arreglar el nus que tenim que és la Rotonda la Rotonda és el punt crític que tenim la Rotonda de baix i obregar bueno Ricard de Bofill a carretera Reial i això s'arreglarà precisament amb aquest planejament del pont reixat 3 el qual abans feies ment està inclús dins el projecte del corredor verd l'arranjament del camí entre l'ITB i Can Mèl·lic és el segon tram és un tram important que no només ha de permetre donar continuïtat a les bicicletes i vianants que vinguin de Torre Blanca sinó que també ha de ser un nexe pels veïns de Maix Lluï perquè els veïns de Maix Lluï puguin anar directament a la zona de la bona aigua aquest tram té dos objectius Maix Lluï bona aigua Torre Blanca bona aigua hi ha una veïna del barri de Maix Lluï que reclama millores diuen més zones d'ombra als parcs augment de papereres reparació de bancs desencaixats control de trànsit no autoritzat pel camí de Can Jalabert hi ha prevista alguna actuació concreta en aquesta zona del municipi? bé doncs tots els temes de manteniment sí que em comprometo que farem ja els hem fet visites recentment els tenim enllistat el que passa és que malauradament a vegades el subministre d'aquest mobiliari tarda més del que voldríem però som coneixedors de les necessitats que tenim i després els vehicles que transiten pel camí de Can Jalabert doncs hem de mirar si en alguns punts podem posar pilones perquè jo diria que per aquest carrer per aquesta vorera no hauria d'entrar cap vehicle perquè diré que no hi ha accés a cap caratge per tant aquest concretament hauria de ser un altra cosa és que entri en motos llavors quan entren motos el que sí que haurem de posar en tot cas càmeres però jo també demano a la ciutadania que els recursos públics són limitats llavors quan posem defectuacions d'aquest tipus de posar càmeres doncs la gent també ha d'entendre que les posem que les posarem l'any que ve en posarem bastantes són per atendre situacions més crítiques problemes més de seguretat que tenim en altres punts del municipi anar a solucionar els problemes de convivència amb càmeres té un cost-benefici és baix sí que som un govern que apostem per l'ús de les noves tecnologies en matèria de seguretat com et deia l'any 2026 col·locarem càmeres al municipi bastantes més càmeres però també la gent ha d'entendre que han de solucionar problemes de més gravetat que no els problemes més de civisme dues últimes preguntes la piscina municipal la bona aigua està a l'esbordada de gent especialment a l'estiu i ens pregunten si hi ha possibilitat de prioritzar l'accés a socis i veïns i veïnes de Sant Jus durant aquests mesos en què hi va tanta gent el que el que hem de fer en la bona aigua és que ara els propers 4-6 anys construir una nova piscina descoberta gran aquest any s'ha fet una nova piscina petita però crec que Sant Jus necessita una segona piscina descoberta els terrenys al costat i de fet el projecte de la bona aigua un dels objectius que tindrà precisament és que permetrà guanyar espai el complex esportiu de la bona aigua per poder fer una segona piscina gran exterior que és el que necessita Sant Just i l'última en relació a les ajudes d'extraescolars per al curs vinent es preveu resoltar-les abans que s'iniciï el curs diu que fa mesos que les famílies esperen resposta malgrat haver presentat tota la documentació de forma correcta les famílies fa el curs, però és que nosaltres no podem pagar la subvenció fins que no ha acabat el curs i fins que l'empresa que gestiona les exescolars no ens gira la factura sobre la qual nosaltres podrem abonar aquesta subvenció per tant, pagar les subvencions aquestes subvencions, aquestes ajudes exescolars, abans al setembre del curs següent és molt difícil, precisament pel que deia, perquè nosaltres la factura ens entra més de juliol agost, a vegades setembre Doncs ens hem passat bastant del temps però no volíem deixar cap de les preguntes de l'alcalde Respont