#515 - 13 anys de Nit Estelada: història, simbolisme i futur de la caminada a la Penya del Moro

Un quart de dotze del matí, el proper dilluns dia 4 d'agost celebrem la tradicional nit estelada. Una caminada popular, plena de simbolisme, de compromís i de germanor, per què no dir-ho, amb sortir de Can Ginestà i amb arribar de la penya d'amor. Un acte nocturn que combina natura, història i també un punt de reivindicació. Per conèixer tots els detalls, avui parlem amb la Montse Molinero i la Dolors Cardona. Elles formen part d'Òmnium Cultural i són membres de l'organització. Què tal, com estem? Molt bon dia i benvingudes a les dues a la ràdio. Molt bon dia. Bon dia. Com va tot? Perfecte, a punt de caminar. Tot a punt? Tot a punt. Quants anys fa que feu la nit estelada? 13 anys. 13 anys. I com va néixer? Com se us va ocórrer aquesta activitat? Que un grup de gent que eren els que formaven l'ANC, Òmnium, els moviments que hi havia l'any 2012, doncs vam dir que havíem de posar una bandera reivindicativa, o sigui, una bandera nacional, al nostre poble. Vam parlar-ho amb l'Ajuntament, que en aquell moment era el Josep Perpinyà, l'alcalde, va dir que fessin propostes. Vam fer propostes, evidentment la primera proposta no se'ns va acceptar, perquè era posar una estelada a la penya del Moro. I ens va dir que això encara no tocava. Que si posàvem una senyera no hi havia cap problema. I vam dir doncs, bueno, com a mínim posem una senyera, perquè no teníem ni això en el cim emblemàtic del nostre municipi. Per tant, vam dir, va, posem una senyera. I llavors vam pujar el 23 de juny del 2012 de l'Alapenya. Vam posar un pal d'aquests de ferro i aquestes coses, però que ja era usat i que no tenia gaires garanties. Després ja sortirà el moment que el canviem. I vam posar la senyera. Va pujar molta gent aquell dia, perquè, clar, era una cosa nova, no? No posar una bandera. I diguem que també el context sociopolític del moment era plena efervescència i, per tant, la gent estava com bastant més animada. Exacte. I llavors, doncs, van pujar, van pujar els gegants fins a dalt de l'Alapenya del Moro. Poca broma. Poca broma. Van pujar amb una persona que avui feia referència com a carisma i emblemàtica en aquest municipi, que ens va deixar ja fa anys, que era en Jaume Gelabert, el marit de la Palmira. Sí, el marit de la Palmira. Que anava amb la cadira de rodes. I ha estat regidor i geganter, evidentment, i que anava amb cadira de rodes. Exacte. I el van pujar fins a dalt de l'Alapenya del Moro amb la cadira. Això, mira, se'm posa la pell de gallina i tot quan ho recordo, no? Perquè per ell va ser una cosa molt important en aquell moment. I va ser un acte realment molt simpàtic. I així és com comença la pujada, el tema de la bandera. Respectàvem sempre, en tot moment, l'acord que hi havia de que fos només la senyera. Però tot i així va ser vandalitzada un parell de vegades, oi? Sí, això és el que anava. El mateix 2012, nosaltres la posem el 23 de juny, i el 5 d'agost hem de tornar a pujar a arreglar-la, d'acord? Perquè van haver-hi tota una sèrie d'actes vandàlics, anar a la bandera, anar al pal, fins que vam fer malbé el pal, i es va haver de canviar tota l'estructura. L'Ajuntament amb això va jugar-hi, perquè com portàvem dos mesos i nosaltres respectàvem les normatives que havíem acordat i tal, doncs l'Ajuntament va dir juguem-hi, vam jugar-hi tots, eh? Les entitats que col·laboran, quan dic jugar-hi, vull dir que van participar econòmicament o en muntatge i coses d'aquestes. I el 5 d'agost vam pujar a arreglar el pal i a penjar la bandera. Que era la segona ja. Era la segona bandera, d'acord? Aquí va ser molt xulo perquè si el mes de juny la gent va respondre, el mes d'agost va ser espectacular. Suposo que la gent també estava empipada pel que havia passat. Exacte, la gent estava molt enfadada. Jo recordo la Dolors Cardona que cada matí, com des de casa seva, veia la la senyera, ens passava un missatge i deia senyera sencera, no hi ha senyera, només hi ha pal, coses d'aquestes. Jo penso que durant un temps, molts, tots i totes, o la majoria de gent, quan pujàvem, miràvem amunt. encara hi és. Sempre, sempre. Durant molt de temps, sí, sí. Sí, sí. Llavors aquest acte va ser molt xulo perquè van pujar músics, van pujar tota la batucada que portava el drac en aquell moment al darrere, que era molta gent, van pujar. El Cisco Cardona, conjuntament amb aquella gent que toca sempre per festa major, que toca quan hi ha un acte, que veia gent d'esplugues o toquen vellos. Es van lendarar. No, no, no. Música popular. Ah, no parles de la tocada. No, no, no. Música popular. D'acord. Van pujar amb els instruments, amb les guitarras, ens ha acabat pujar una bateria també. Van pujar els instruments a dalt i van fer música a dalt. I llavors, al moment d'obrir la bandera, vam tirar un problema. Què va passar? Un problema que es va enganxar la tela de la bandera, o sigui, el paper que protegia la bandera, no s'obria. Que tot el Cristo muntat allà i no anava bé. clar, però això estava ja el pal aixecat, amb això embolicat al voltant del pal per poder. I com ho fem? Perquè, esclar, llavors ja s'havia acumulat molta gent, tornar a baixar el pal, era complicat per la gent que hi havia, pel tema de seguretat i tal, però va haver-hi una persona i es pot-hi públicament perquè tothom la va veure, que era la companya del regidor Just for Salva, que era castellera i per tant tenia molta pràctica pujar a Castells. Llavors, entre el Just, un altre que no recordo qui era, no recordo... Vam fer un pilar de tres. Vam fer un pilar de tres i la Mar va poder obrir la tela. Encara va ser més èpic. Clar. O sigui, jo recordo que jo estava al costat de l'alcalde, del Josep Perpinyà, i el Josep deia, quan passi alguna cosa, és que moro aquí mateix. Sí, sí, sí. O sigui, tancava els ulls per no veure el que estava passant, el Josep. Vull dir que va ser uns moments... Ja pas escrit. Això és l'any 2012, no? 2012, sí, sí. Ja pas escrit. Però van haver-hi uns moments de molta, molta tensió. Clar, els que organitzàvem deia no passarà res perquè a la març si s'ha ofert és que pot fer-ho. Sí, clar. Però, clar, mireu, tingueu en compte que el pal de la bandera està molt al marge, no està al mig del camí o a la part de dintre del... Que la caiguda... La caiguda era vertical, eh? No és una broma. No era broma. Però, bueno, va ser un èxit, evidentment, i, bueno, la bandera encara segueix, o sigui que no hi ha problema. Sí, i tant, i tant. Després d'això, la gent ja ha deixat de vandalitzar-la i la tenim allà que continua funcionant. Sí, sí, per sort. Esperem que no tornen. Però diguessin que això és el punt de partida, però després s'ha anat fent aquesta nit estelada que ha variat una mica el format. Exacte. Perdoneu. No, no preocupis. No preocupis. Com que fem servir el mòbil per xuleta, doncs... Ni més, ni més, ni menys. De mentre anava, aprofitar de dir-li... Digues, tu. Jo penso que la crida que ens va fer aquell grup que va ser capaç d'organitzar aquesta dinàmica, doncs ens vam sentir tots molt ben representats. Vull dir, realment era dir, escolta, hi haurà això, o ha passat això. Automàticament, jo no estava dintre d'Òmnium en aquell moment, automàticament ens movíem perquè la gent que estava al davant ens mereixia tota la confiança. I això crec que és bo tenir gent al davant d'aquests projectes que et demostren que són persones que pots confiar. Bé, són els veïns de tota la vida. No, no, i les persones que ho porten són molt dignes, són molt... saben el que t'estan dient i saben on podem arribar i això ho agraieixes. Bé, dèiem també que el format va anar canviant i que ara tenim la nit estelada. Això comença el 4 d'agost del 2013. És a dir, l'any següent. L'any següent, sí, sí. Això hem anat fent, excepte l'època Covid, i dos anys per pluja s'ha fet sempre. Llavors, el 2013 comencem amb la nit estelada i la nostra idea era aprofitar la nit, veure els estels i l'estelada. Llavors, vam arribar a un acord amb l'Ajuntament, els vam explicar el que volíem fer i el Josep va dir d'acord, si només és durant l'acte que poseu l'estelada i després tornar a posar la senyera, jo no em compré a res. I és com s'ha fet fins al dia d'avui, bé, fins aquest any i que esperem, evidentment, que els que organitzem ens agradaria més tindre l'estelada permanent, però hi ha un compromís de persones i mentre que estiguem la gent que va començar-ho al davant, aquest compromís el mantindrem. A pesar de tot, dic que ens agradaria poder-lo canviar, però hi ha un compromís. Llavors, el 2013 comencem amb l'observació astronòmica, perquè volien que fos una nit d'estels, jugar amb el nom de l'estelada amb els estels i tal. Aquella nit, per gent que no estava acostumada a mirar amb l'òptica d'astronomia i tal, va ser al·lucinant perquè van poder veure Saturn. Però a Ullnu o amb algun telescopi? Amb un telescopi. Van pujar el fill del Gabriel Rigat. Sí, l'Oriol Rigat. Exacte. És que no recordava el nom, avui quan ho preparava no recordava el nom i d'això. Perquè ell va fundar l'agrupació astronòmica d'Esvern i l'Oriol és un crac en aquest tema. Exactament. El Pere Ceitón també li donava un cop de mà perquè també li agraden aquestes coses. A més, l'Oriol és un tipus amb molta paciència, molt divulgatiu, vull dir que està molt bé. I llavors vam poder veure Saturn, vull dir que vam aprofitar la nit molt bé. Però llavors què ens passava? que com era festa major, això era un problema perquè quedàvem, al final, quedàvem quatre gats. Ja. i llavors, clar. Si no estaven a les barraques. Val la pena perquè també els que ens quedàvem ens estàvem perdent la festa major de baix al poble. Vull dir que tot això vam anar-ho intentant esglaonar de manera que la gent pogués participar a les dues coses sense aixafar-nos. I llavors, bé, això va anar evolucionant el 2014, 2015, sempre el mes d'agost. El 2016, 17, 18 i 19 no tinc la data, us ho dic així de clar perquè no he trobat la foto i, bé, però aquí va haver-hi un any que no es va poder fer per pluja, d'acord? Per tant, si plou, evidentment, mana la pluja. 2020 ja ho hem dit, es va, el Covid no va permetre-ho. No compta, aquells anys no compten. No van fer. i però, malgrat això, llavors vam dir, a partir d'aquí, com no ho fèiem, vam dir, aviam, pensem si volem seguir-ho fent per festa major. Aprofitem, aprofitem per fer una reflexió, no?, amb aquesta pausa. Exacte. Si fem festa major o fem festes de tardor. Per què què ens passava? La festa major, si avançàvem l'horari, fèiem la calor. Clar, més d'agost, a les 5 de la tarda no pots pujar la panya del moro. Bueno, i si vols mirar algun estel tampoc ho tens fàcil. Si vols mirar estels, tampoc. Però és que allò de mirar estels es va fer els dos o tres primers anys, però després, com la gent volia baixar els actes que hi havia a baix, doncs vam decidir... I com ho vau solventar? Com ho vam solventar? Ajustant més els horaris, intentant sortir una mica abans. Sortiu a quarts de set, ara. Sí, ara sortim a quarts de set, sortint una mica abans i acabant una mica abans i que la gent pogués baixar. Perquè, a més a més, també ens vam trobar aquí que hi havia tot un grup que veníem dels pastorets, que després, quan baixàvem de la panya del moro, anàvem a fer les escenes teatralitzades en el poble per festa major. Clar, bàsicament érem la mateixa gent perquè és la gent que ens movíem en aquell moment amb tot el tema... Però clar, no donàvem l'abast. No donàvem l'abast i vam dir que no hem de prendre mal, hem de seguir fent... No, i ens ho hem de passar bé perquè si no, no té cap sentit. És a dir, si hem d'anar amb el cuet al cul... No val la pena. Correcte. Llavors, vam canviar una mica el sistema. Llavors, això ja ho comencem a fer a les festes de tardor, el 2022, però el 2022, o el mes d'agost, hem de fer una pujada urgent a la penya perquè el vent i el mal temps que va fer i d'això ens va deteriorar la bandera. Llavors, vam pujar un grup reduït o si no, vam fer una crida pública d'això. Com la del 2012, però... Exacte, però vam anar dient a la gent que qui volgués, doncs això, malgrat d'això, cada any canviàvem la bandera, però ho fèiem en petit comitè perquè, és clar, anar a canviar la bandera, que són dos minuts, un cop has baixat el pal i tornar-la a pujar, consideràvem que no valia la pena fer tota la mobilització de gent. Sempre ho ha sapigut la gent quan anem a canviar la bandera, però tant, si algú s'hi volia afegir, s'hi podia afegir tranquil·lament. Però això, el mes d'agost, sí que vam fer aquella crida, una mica de crida, perquè com era per festa major, que era el que la gent estava acostumada, van dir, ei, només anem a canviar la bandera. Però si voleu venir, veniu. Va pujar gent, evidentment poca gent, perquè per anar a fer això la gent no es va animar, però bueno, vam fer-ho. I llavors, el 14 d'octubre, una mica abans de les festes de tardor, vam començar a fer, vam traslladar la nit estelada. però tampoc ens agradava gaire, perquè l'any passat vam haver-ho donat la part pluja. Què fèiem? Ho fèiem per festes de tardor i ens arriscàvem més amb el mal temps, ho manteníem a l'estiu i teníem una color que ens remoríem. Quins debats! Vull dir que són debats que no van més enllà, però bueno, també fan caliu, aquests debats. De cada debat em feia un sopar. Exacte, gairebé, gairebé. I llavors, bueno, vam decidir tornar a aprovar aquest any, fer-ho a l'estiu, que és el que farem el proper dilluns. Hem arribat fins aquí després de tot aquest procés, vull dir que no és una tria gratuïta que pugui semblar, perquè hi ha tota una reflexió i una experiència al voltant del tema. I a més a més, nosaltres el que estem molt contents és que al voltant d'aquest tema, d'aquests diàlegs entre nosaltres, entre la gent que més o menys organitzàvem, perquè no podem dir que fóssim organitzadors, perquè tothom era organitzador, perquè passava una idea i si ara cantem, que això no ha sortit i la Dolors és una mestra i quan hi havia la benvoguda Maria Quintana era la directora de música. I vam fer un llibret amb cançons que la gent coneixia, cançons de muntanya, cançons dels grups... I cantàveu allà. I cantàvem allà. Hi havia anys que pujava el... Aquest any no senti la Maria, no cantareu. Sí, i tant. Precisament perquè no hi ha la Maria, cantarem... Voleu recordar-la. No ho farem de la manera que ella volia, evidentment, perquè ens falta ella, però la Dolors Cardona està a disposició de... Dolors, com ho fareu això? Doncs mira, hi ha un cançoner molt interessant, intentarem fer-ho bé, em recolzarem gent del cor d'homes, que també hi puja l'Albert i aquesta colla que ens saben molt, i entre tots ho tirarem endavant. Però l'amunt se'n valora molt, eh? Bueno, senyal que tu has guanyat. Va, anem a parlar de temes més pràctics. Can Ginestà, quarts de set, dilluns 4, no? Exacte. Com funcionarà tot plegat? Com ho ha de fer la gent? Mira, aquí hi haurà la gent de les CES, que és qui fa la pujada, diguem-ne, qui organitza... Perquè no us perdeu. ...més tècnica, la pujada. Perquè no us perdeu. A dos quarts de set, llavors, es va fins al carrer Pont, a la cadena, d'acord? Tothom, la cadena de Can Ginestà és coneguda per tothom que hi pugem la muntanya aquella, i allà ens arrepleguem la gent, d'acord? La gent que ha pujat caminant, com hi ha gent que puja en cotxe fins a la cadena per no haver de caminar tanta estona i tal, doncs també ens trobem allà, ens trobem allà, i a un quart de vuit comencem la caminada fins al coll. Llavors, hi ha gent que es queda parada en el coll que no puja fins a dalt a la penya. No fa la pujada final per les escales, si li podem dir escales allò? Exacte, si li podem dir escales, no fa aquella pujada, i llavors es queden a baix preparant el berenar que després servirà per tothom. És a dir, preneu a baix? Sí, brenem el coll. I a dalt, què hi feu? A dalt puja la gent que vol, puja evidentment el Xavier Madó com a gran tècnic de canvis de bandera, traiem la bandera que hi ha, posem l'estelada, tornem a aixecar el pal, llavors ells baixen, fem el berenar, fem la cantada de cançons, expliquem acudits, expliquem el que la gent vol, i sempre hi ha algú que agafa la iniciativa de fer una cosa o una altra, o sigui, és molt participatiu amb el que la gent vol fer. I llavors, quan ja s'acaba, que ja comença a enfosquir una mica el dia, la gent ja comença a marxar i llavors un equip, ens quedem per recollir i tornar a fer el canvi de bandera, tal com estava pactat. Bé? Llavors, el que volem aquest any, bueno, aquest any sempre ho hem volgut de coincidir amb l'acte que pugui haver d'aquí a baix el poble de Festa Major i aquest any que hi ha el CUP tocant, doncs el que volem fer és empalmar amb la Festa Electrònica. Exacte. Que ja tenim aquí a Can Ginestat. Exacte. Escolta una cosa, és un acte, com dèiem, de natura, és un acte d'història, però també és un acte de reivindicació. Evidentment. És a dir, l'estelada simbolitza, vaja, és la senyera independentista. Això neix en un moment en què el procés independentista està en plena efervescència, vosaltres formeu part d'Òmnium, que conjuntament amb l'Assemblea veu ser una part molt activa i que d'alguna manera va arrossegar els polítics o com a mínim els va pressionar perquè allò anés endavant. La situació ha canviat molt. Com ho valoreu? Com esteu ara mateix? Aviam, jo crec... Perquè hi ha cert de senzis en el món independentista, en el món de base. Jo crec que estem, igual que està tot el món independentista en el nostre país. Desenzis és una bona paraula, no?, per definir-ho. Sí, en part sí, però no volem estar desenzisats. O sigui, creiem que hem de continuar la nostra lluita, creiem que hem de seguir treballant per aquest país i per aquest poble i hi ha gent que estem disposats a noturar-nos. Sí. A noturar-nos des del respecte, des de la concòrdia, des d'intentar arribar a punts de connexió perquè tots els actes que fem el de la penya o tots els actes que puguem fer, el que puguem fer, si en fem, que ja està, comença a estar en marxa, si fem algú per l'1 d'octubre, tot això no és per dividir, és per sumar i així volem que la gent ho entengui, que no volem dividir, volem sumar precisament i per això treballem, per això seguim la nostra lluita. Jo crec que va ser poder viure el procés ens va ensenyar a estar en un poble obert, en un poble amb ganes de fer valdre el nostre país, la nostra nació i això continuarà sent. Vull dir, no va ser possible arribar a aconseguir-ho tot, no passa res, perquè tot això es porta a dintre tu. Ja no pots canviar com a persona, el que has viscut no es pot canviar i se segueix. Sent un lloc integrador, Catalunya ha de ser integradora i ha de ser una societat on es respiri la llibertat i el respecte per tothom. doncs la nit d'estalada no és un exemple més d'integració, de fet integrador perquè, com dèieu, hi és tothom convidat el proper dilluns 4 d'agost a aquesta activitat tradicional, una caminada popular plena de simbolisme, de compromís, amb sortida a Can Ginestà, arribada a la penya del Moro, dèiem que és un acte nocturn, però vaja, a l'hora que és un nocturn justet. Nocturn, nocturn, aquesta era la idea bàsica, però, bueno, les coses s'han d'anar transformant, eh, també. I tant, i tant que sí, a més a més, ben explicat, s'entén perfectament. És a dir, ara potser li hauríeu de canviar el nom i li hauríeu de dir Vespre Estelat. Sí, però potser un dia serà el matí estelat, més a saber, si ho hem de seguir portant nosaltres quan siguem hi ha més velletes de lo que som, doncs no millor aquell dia, aquell any, li hem de dir matí estelat. Escolta, us agraeixo moltíssim que heu vingut a la ràdio a explicar-nos-ho, que vagi molt bé, bona festa major i que passeu una nit estelada ben bonica. Moltes gràcies també a vosaltres. Adéu-siau.