#532 - Envelliment actiu al Baix Llobregat: polítiques per a la gent gran, programes d’autonomia i salut, intergeneracionalitat i lluita contra la soledat

La política de la gent gran en actiu Doncs avui a l'entrevista del dia hem convidat el conseller del Baix Llobregat d'Acció Social, José Antonio Montiagudo, per parlar sobre la política de la gent gran en actiu i també de diverses qüestions relacionades amb el Baix Llobregat i, evidentment, amb el nostre municipi, amb Sant Just d'Esvern. José Antonio Montiagudo, bon dia. Bon dia, com esteu? Molt bé, molt bé, moltes ganes de parlar amb tu en aquest matí de divendres i res, senzillament, explica'ns una mica quina funció té un conseller en el Consell Comarcal del Baix Llobregat perquè m'imagino que les tasques que teniu deuen ser molt importants. A més a més, també, per la gent que no ho sàpiga, esteu ubicats de forma física al Parc de Torre Blanca, un lloc preciós, i allà feu aquestes tasques al llarg de tota la legislatura. I ens agradaria saber com funciona, quin és el seu funcionament. Doncs, mira, primer de tot, bon dia i moltíssimes gràcies. Jo soc el José Antonio Montiagudo, com has dit, i soc el Monti a la comarca. I, sobretot, també dir-te que sí, que en aquests moments em feu una entrevista com a conseller d'Acció Social del Consell Comarcal, però per a aquells que no em coneixen, jo soc treballador social i exerceixo la meva professió i aquesta professió és una professió que té com a eina, també, o té com a competència a l'influir a les polítiques públiques en matèria de política social, i per això estic aquí, i per això faig política activa, no? I per això, quan em vau demanar de venir a parlar de la gent gran activa, o quan em vau dir de parlar de la gent gran i de l'atenció a la gent gran amb la dependència, i com atenem des dels serveis socials, us vaig dir, dic, hem de parlar de com atenem a la gent gran activa. Perquè la gent gran activa és com es veu en aquests moments a la nostra gent gran, a aquelles persones de majors de 65 anys. Clar, a mi m'agradaria també aprofundir una mica en aquest concepte d'envelliment actiu, que també ens el defineixis una mica per saber què ens referim exactament i per què és clau en la nostra societat. Doncs, com tu has dit abans, el Consell Comarcal és una figura institucional supramunicipal, i aquest Consell Comarcal està format per 30 municipis, i nosaltres el que treballem des del Consell Comarcal són projectes mancomunats d'atenció a la gent gran. I a mi m'agrada dir sempre que atenem a la gent gran activa, tinguin o no tinguin situacions d'altre tipus, no? Situacions de vulnerabilitat o situacions de dependència o de malalties o de qualsevol tipus. Per què? Doncs perquè els temps canvien, i les metodologies de treball o de la metodologia de treball de l'acció social, de com atenem en aquest cas el nostre segment de la població de la gent gran, avui en dia és molt diferent la població de majors de 65 anys, que la que vivien quan els meus pares tenien 65 anys, és molt diferent, no? Clar. Hi ha una població amb més coneixement, hi ha una població amb més experiència professional, sobretot en l'àmbit del sexe femení, no? De les dones. També més participació, demanen més participació, i sobretot hi ha més serveis públics que van dirigits a donar atenció institucional en aquest segment de la població. Les persones que ens escoltin, que ens estiguin escoltant, és que mancaria... Sí, sí, sí, l'administració té molt recorregut, i sempre tindrà molt recorregut. I qui pensi que l'administració ho ha fet tot o ho farà tot, això no serà així mai, perquè sempre les societats canvien i les coses s'han de modificar. Jo crec que en aquests moments, amb tots aquests serveis que estem oferint i que els oferim des del Consell Comarcal per cada un dels 30 municipis de la comarca, van dirigits a millorar la qualitat de vida, a millorar la salut. Ja fins i tot l'OMS no veu la salut com quan els nostres pares, es parlava de salut, que era la salut en l'època dels nostres pares, però ara ja no és... Fins i tot està submets a ausència d'afeccions o de malalties. Ja no només salut ha de ser aquell que està malalt, salut és estar en bones condicions físiques, unes bones condicions mentals... Clar, també entra la salut mental, que fa uns anys era impensable que entres dins d'aquest englobament i ara sí que entra i es té molt en compte, no? Clar, i llavors, per què dic tot això? Per què incorporo tot això? Perquè estem caminant cap a aquest nou model. Sortim d'un model d'intervenció assistencialista, d'assistir a les malalties, d'assistir a les situacions de vulnerabilitat, a la pobresa, que sobretot es garanteixin les necessitats bàsiques. Tot això ja ho fan els serveis socials i aquí al vostre municipi ho fan molt bé a la comarca, però hem d'anar més enllà. Hem d'anar més enllà perquè les necessitats bàsiques d'avui són també molt diferents de les necessitats bàsiques que tenien les generacions passades. I amb això estem construint. I tinc el gran... Deixa'm que et digui una cosa. Tinc el gran orgull de poder desenvolupar aquesta tasca perquè si ve un milió de persones que vivim a la comarca, d'unes competències transferides de la Generalitat de Catalunya, que aquesta és la funció del Consell Comarcal. S'agafen les polítiques públiques, una matèria que és exclusiva de la Generalitat de Catalunya, doncs posar-la a l'abast de la ciutadania i encaminar-la a millorar-la. Clar, tu a vegades parles també del canvi de la mirada col·lectiva. Què et refereixes quan parles d'aquest canvi de mirada? Doncs mira, la mirada és que hem de veure la gent gran com a persones que viuen en la nostra comunitat de ple dret. Ja no... Hem de canviar aquesta mirada que tenim de la gent gran com més paternalista. Sí. No m'agrada dir la paraula paternalista o madremadrista, no? Però sí que hem de veure la gent gran des del cor. Clar. hem de respectar a les persones per igual, tingui l'edat que tinguin, però a la nostra gent gran li hem de posar l'accent. Hi ha coneixement. S'ha d'escoltar molt de forma activa. A la nostra gent gran també, per això, la participació social que dintre del Consell Comarcal hi ha una altra consellera que és la Vicky Castellano, que és la que porta tot el Consell de la Gent Gran del Baix Llobregat, doncs per això tenen veu pròpia. I gràcies a aquesta participació de la gent gran s'han pogut fer canvis legislatius importants. I després, quina mirada tenim? La mirada entre els joves i els grans. Clar, la intergeneracional. Exacte. Que això és molt important perquè ara, per exemple, hi ha molts projectes, hi ha moltes activitats que es coordinen entre joves d'instituts i grans de residències i això és maco perquè potser els ensenyen a fer servir el mòbil, els grans els expliquen anècdotes de la seva època i tot això també enriqueix la societat. Home, l'enriqueix i sobretot l'acompanya a créixer. Perquè que una persona, com has posat l'exemple, que un noi jove participi d'un projecte intergeneracional amb una persona gran i li expliqui les mandangues que diuen ells dels telèfons d'avui en dia, doncs això no només és que la persona gran apren a utilitzar aquestes tecnologies, tecnologies que van més. El noi jove també està aprenent del coneixement, de les vivències, del que explica la gent gran. és molt enriquidor ficar en una sala gent jove i gent gran i escoltar-los. Perquè d'allà surt la realitat d'avui en dia, la realitat de les nostres places, dels nostres pobles, no? I fem una mica més de filosofia a dir-te que evidentment aquesta solidaritat intergeneracional, aquests projectes s'han de desenvolupar més. estem en un moment, com et deia abans, d'aquest canvi de model i els ajuntaments, aquest, el vostre, són un exemple que estan incorporant aquestes noves polítiques i aquesta nova forma de fer. Clar, des dels ajuntaments, des de les institucions, s'ha d'empotxar, però no sé si estarem d'acord, José Antonio, que al final també és la ciutadania la que també ha de prendre partit d'aquests canvis, no? Correcte. El que passa que és molt important, per això no, els ajuntaments són per mi una peça clau amb aquests canvis. Un acompanyament, un seguiment... Perquè, evidentment, l'ajuntament, l'alcalde, els equips de govern, la pròpia oposició, l'ajuntament en si, el que construeix és aquest canvi, aquest lideratge d'aquest canvi. I la població el que fa és adaptar-lo. I si no li agrada el canvi que proposen, doncs ho modifiquen, perquè això estem en un... Per això estem en una democràcia. Ja. Per poder treballar tots plegats amb allò que considerem que és millor per a les nostres comunitats. I jo faig una reivindicació i per això m'agrada molt el tema que estem parlant aquest matí, que és la gent gran, és que s'ha d'escoltar molt més. Perquè venim d'on venim, ells tenen la realitat del que vam viure i escoltant aquesta gent gran del que vam viure podríem entendre o la gent jove podria entendre molt més d'on venim. I per això moltes vegades quan gent jove diu certes qüestions, dius, ostres, això quasi bé que t'ho expliqui el teu avi perquè això no era així. Doncs ara, si et sembla, obrim un altre bloc. M'agradaria parlar també dels programes específics que s'estan impulsant per millorar la salut i el benestar físic i emocional de la gent gran al Baix Llobregat. Com sabem, tenim una població bastant envellida al Baix Llobregat i també s'ha de fer costat a aquesta gent i també se li ha de donar doncs aquelles eines i aquells espais perquè puguin millorar en salut mental, en salut física i perquè també tinguin tota l'accessibilitat possible a les necessitats que tinguin, des de fer la compra amb comoditat fins a anar al metge, etcètera, etcètera, etcètera. Cada vegada més es desenvolupen programes que no són tan assistencialistes, cada vegada més portem afortunadament amb una llei d'autonomia personal, la llei que coneixem de la llei de dependència, que la coneixem quotidianament com la llei de dependència, això treballa molt o des dels serveis socials municipals treballem molt l'autonomia personal envers aquest dret universal. quan una persona viu sola a casa, quan una persona depenent, ja no sigui gent gran, major dels 65 anys, que sempre li hem de posar una ratlla, però a partir dels 65 anys es considera una persona que ja està dintre del segment de la població de la que estem parlant. Si a sobre tenen una situació de dependència, evidentment la llei el que ha capacitat és d'un dret, d'un dret, d'un acompanyament d'uns professionals que donen tant de serveis d'ajuda a domicili com del servei de teleassistència domiciliària, aquest és un servei que genera molta autonomia personal i molta seguretat no només a la persona que viu sola o a la persona depenent, sinó també als propis familiars, aquelles persones que tenen la capacitat una mica marmada de desenvolupament de les activitats de la vida diària, evidentment si t'he col·locat un servei de teleassistència domiciliària, qualsevol cosa que li passi, per tant un botó, el botonet que li dic jo del penjoll, doncs evidentment estan salvats i tenen sempre algú darrere. Després estan els serveis d'ajuda a domicili que cada municipi els gestiona perquè és una competència municipal i aquí a la comarca tenim mecanismes tant de satman com unat des del Consell Comarcal per a aquells municipis petits o com és el vostre doncs ho gestioneu directament des del propi ajuntament amb les indicacions de les treballadores i treballadors socials de l'àrea bàsica. I després hi ha diferents programes, accions, activitats que van sorgint d'aquest nou model no? El veure que ha nascut aquest servei d'un servei que va dirigit a detectar, a tractar el no bon tracte a les persones grans que és el CEAP doncs són serveis que té la comarca ja que funcionen i que quan els ajuntaments ho necessiten els activem. I després també dir-te que estem al costat de totes aquelles iniciatives que fan els ajuntaments com a Consell Comarcal per participar-hi també, per aprendre. Jo sempre dic que la participació és aprendre plegats del que fan les nostres comunitats i això és molt enriquidor. Doncs sí, la veritat és que sí. Estem parlant avui amb José Antonio Montiagudo, conseller del Baix Llobregat, d'aquest Consell Comarcal que tenim, en aquest cas d'acció social i avui estem dirigint la nostra tertúlia, a aquest espai d'entrevista sobre la política de gent gran que ha de ser una política en actiu i és que ara parlarem una miqueta d'aquestes iniciatives que es veuen als diferents municipis. M'agradaria fer gala d'una de les iniciatives més potents que té Sant Just que és Ambici sense edat, un projecte que no sé si coneixes José Antonio però és meravellós que va néixer fora d'aquí, fora, ara no et sabria dir on però a Europa, es va portar a Barcelona i de Barcelona va venir Sant Just és un projecte on la gent que ja no pot anar en bicicleta se la porta en bicicleta d'un entorn per Sant Just i pels voltants i és un projecte que està relat a l'ONG Sant Just Solidari. Com valores aquestes iniciatives? Doncs mira, jo les valoro, aquesta en concret és una iniciativa que treballa l'activitat física, no? Sobretot treballa l'emocional, és a dir, aquell aspecte de la salut mental que la comunitat al sentir-se estimat la persona que no pot anar en bici i que li agradava anar en bici doncs quina millor manera que des del voluntariat i des d'aquestes persones que hi treballen i que ho fan possible doncs tingui aquesta persona el seu reconeixement, no? Perquè moltes vegades en aquesta última etapa la intervenció social ha d'anar dirigida a això, a reconèixer també que durant molta part de la vida aquella persona, ja sigui home o dona, s'ha encarregat de cuidar-nos i ara som nosaltres els encarregats d'atendre'ls, d'acompanyar-los i si és necessari de cuidar-los. Jo et diria una cosa, hi ha una d'altres iniciatives que a mi ara em sobten molt, que són molt demandades i que és fruit que la població que tenim d'aquesta franja d'edat doncs el tenim és formació acadèmica, el tenim és experiència professional, hi ha molts d'ells que volen continuar estudiant a la universitat. Llavors, es comença a parlar-ne, es comença, hi ha diferents iniciatives de començar posant en marxa projectes d'intercanvi de la gent gran amb els campus universitaris, no? Moltes vegades en la nostra etapa adulta no tenim temps de moltes coses i en aquesta etapa que tenim més temps, si tenim salut amb el seu concepte ampli de com ara entenem la salut doncs si tenim salut podem fer poden fer moltes coses i una d'aquestes és la tornada a la universitat ho trobo fantàstic és genial és genial ho trobo fantàstic sí, sí, sí perquè més enllà aquests projectes no torna només el coneixement d'una persona que ja té una edat avançada no, no és que torna el coneixement a compartir-lo amb la gent que realment trepitja majoritàriament les universitats que és la gent jove clar, és que molt probablement generacions anteriors ja no van tenir ni l'oportunitat d'estudiar de joves llavors aquesta inquietud potser no la tenien però aquestes generacions d'avis de gent gran que estan venint ara que sí que han tingut l'oportunitat de fer uns estudis d'estudiar doncs potser volen seguir aprenent i millorant com a persones i al final doncs és bonic és bonic veure com van a l'escola i es junten a aules amb gent de 18 de 20 anys i ells amb 65 amb 70 i això passa permeten això passa igual a les escoles d'adult totalment no només és la universitat sinó les escoles d'adult per això que tu comentaves no? molts d'ells sí que venen arriben a aquesta etapa de la vida doncs com diuen els meus avis quan vaig als domicilis no? jo me sé mi 4 regla bàsica doncs bueno si tenen salut amb el seu concepte ampli està molt bé aquestes iniciatives i les hem de fomentar més i amb això estem treballant totalment doncs mira José Antonio ens queda molt poquet temps però m'agradaria tractar un parell de temes si et sembla bé ho farem de forma esquemàtica primerament m'agradaria obrir un meló que sé que ara podríem estar molta estona xerrant però haurem de ser breus que és el tema de la soledat no desitjada com es fa front a la soledat no desitjada José Antonio? mira jo amb aquest tema soc molt molt clar ningú ningú s'hauria de sentir sol i aquest és l'objectiu ni una persona gran ni una persona jove ni un adolescent ningú ningú cap persona s'hauria de sentir sol a partir d'aquí com deia abans estem en un moment de transformació i de canvis de models i de creació de nous serveis i sí que és veritat que la gent gran com la infància no s'ha de sentir sola perquè la infància no alça la veu quan es sent sola és a dir no sol cridar i dir estic sol i la gent gran crec crec i això és una opinió personal crec que per cultura tampoc tampoc crida tampoc demana ajuda i tampoc demana ajuda i tampoc demana ajuda llavors són dos col·lectius amb els quals les polítiques públiques s'ha de fer molt d'esforç en que no se sentin sols s'estan fent moltes coses perquè pensem la teleassistència que comentava abans o bé hi ha tècnics en ajuntaments que es preocupen de trucar a les persones han treballat els cents els cents de la població han mirat aquells que només estan padronats d'una persona al domicili els han visitat hi ha darrere molta feina que no es veu però que es fa i afortunadament moltes vegades els ajuntaments no diuen tot el que fan o no tenen la capacitat de dir-ho i això són coses que es fan no es diuen però que després tenen el resultat que tenen si tu ho fas la teva comunitat és molt més és millor està més cohesionada tens més informació en els serveis públics per poder alertar com per exemple d'una onada de calor o per treballar una onada de fred o per veure amb el tema de la pandèmia vam ser coneixedors d'aquells municipis que tenien aquesta feina feta i d'aquells que tenien una miqueta més no tant per la mà es veu les diferències a l'hora de l'abordatge de qualsevol situació clar llavors es fan moltes coses el que passa que encara manca com a tot manca temps per articular-lo manca temps per desenvolupar-lo i sobretot manca temps per institucionalitzar-lo tota la vida i jo el que he après a l'administració que ja porto deu anyets fent de càrrecs públics veig i aprenc cada dia que les coses no poden ser d'avui per demà i estem en una societat que jo ho vull tot ara i els canvis socials les transformacions el com el com poses en marxa una cosa en l'àmbit públic no és d'avui per demà ja perquè hi ha uns tempos que està clar que són els que són són els que són les persones s'han d'adaptar hi ha gent que ja hi treballa l'has d'incorporar hi ha gent que té quan se n'assabenta que estàs fent això vol incorporar-se també per fer un cop de mà d'altres això també ve donat d'esforços d'institucions més petites que a vegades veus que no arriben les ajudes d'Espanya per exemple i són els mateixos ajuntaments que han de posar aquells diners aquells recursos perquè es veu que no arriba i això també són realitats per això també hi ha tot un jo li dic un rontontun a la política de quin paper i com es financien els centres locales és a dir els ajuntaments quina necessitat tenen els ajuntaments estan marcades molt les competències envers el seu número d'habitants però els ajuntaments avui en dia tots siguin petits grans o mitjans que la comarca en tenim dels tres tipus han de donar servei a la ciutadania per igual perquè si no la pròpia la pròpia administració estaria generant desigualtats entre entre les poblacions totalment i amb això tanquem perquè hi ha una pregunta que va molt lligada amb això i em va perfecta que és quins són els principals reptes que afronta la comarca en relació amb l'envelliment de la població doncs en continuar treballant com ho estem fent de la mà dels ajuntaments amb aquestes taules que tenim tant de serveis socials i com com ens coordinem entre l'àrea bàsica dels ajuntaments menors de 20.000 habitants i aquells que són majors que bé el vostre el vostre ajuntament serà un dels que amb el proper contracte programa doncs ja serà un ajuntament d'aquells que són grans no? que tindran el seu propi contracte programa amb la Generalitat de Catalunya i amb això estem a continuar acompanyant les polítiques públiques d'aquell que coneix més la necessitat que són els ajuntaments els veïns i les veïnes viuen als seus ajuntaments viuen al seu municipi i per tant viuen als seus ajuntaments i qui coneix les necessitats són els ajuntaments el nostre paper és escoltar molt l'ajuntament les seves necessitats i acompanyar-lo amb tot allò que podem per fer realitat allò que necessiten i posar-lo en marxa per millorar la vida de la nostra ciutadania José Antonio Montiagudo conseller d'Acció Social del Baix Llobregat moltíssimes gràcies per venir a parlar de política de gent gran d'aquesta política en actiu que comentaves i res aquests micròfons són oberts quan vulguis i nosaltres encantats també de posar-nos al dia d'aquestes polítiques per la gent gran gràcies a vosaltres per convidar-me i sobretot que quedi ben clar millorar el vostre municipi millorar el municipi on està la teva ràdio és millorar la comarca del Baix Llobregat moltíssimes gràcies gràcies José Antonio breu pausa i tornem de seguida amb l'espai Rambla Jant fins ara