#533 - La Vall d’Avers (setembre): portada dedicada al Walden 7, defensa de la llibertat de premsa i nous projectes per al curs 25-26

I de forma habitual ja ens visiten en aquesta casa, en aquesta emisora, doncs els responsables de la Vall d'Avers. En aquest cas, avui ens visita en Josep Lluís Gil, director de la revista, i que ens comentarà no només aquells detalls de la nova revista, sinó també com fa enfront a aquest nou curs 25-26. I saludem ara doncs en Josep Lluís Gil, que ja el tenim aquí a l'estudi. Josep Lluís, bon dia, com estàs? Molt bon dia a tothom. Com va tot? Bé, bé. Reprenent, com deies tu, ara reprenent en el curs, i amb forças renovades. Com ha anat a l'estiu? Heu pogut descansar una mica, perquè la revista també exigeix. El que passa és que, clar, la revista de setembre no es fa sola, no? I amb el mes d'agost pel mig, una mica de feina sí que tens. Clar, potser és la més complicada, no?, a l'hora de quadrar. Sí, perquè l'has de tancar a finals de juliol, o has de recepcionar els articles a finals de juliol, però sempre queden coses i l'has d'acabar de fer si vols sortir a primers de mes com així ha sigut, no? Llavors, bé, els mitjans són els que són i fem el que podem, però bé, bé. Que bé, molt bé. Doncs comencem, si et sembla, comentant una mica aquesta revista del mes de setembre, que, com deies, tot i les vacances de per mig, doncs heu pogut aconseguir treure-la a temps. I, bàsicament, doncs és una revista que vol destacar diverses qüestions. A la portada veiem una imatge del Walden Set. Recordem que aquest any, doncs, és una imatge que s'està repetint en totes les publicacions que fa no només la Vall d'Avers, sinó tots els espais del nostre municipi. El Bulletit també l'hem vista. També hi ha moltes entitats que l'estan agafant, doncs, per fer activitats, aquest recint, aquest recint arquitectònic del nostre poble, i el motiu és el seu cinquantè aniversari. Parla, doncs, aquesta revista del Walden que celebra els cinquanta anys i també, doncs, de diverses qüestions del nostre municipi, com la Vall de Sant Just i també Calataneu arrenca amb forces una nova temporada. Això és el que trobem a portada, però a dins trobem més coses, Josep Lluís. Sí, bé, volia destacar això del Walden, que li dediquem la portada aquest mes, però en el que queda d'any, a l'octubre no hi haurà res, però al novembre i desembre ja avanço que hi haurà dos articles més o dues entregues més, que no aniran a portada, però que reforçaran la idea de parlar d'aquest cinquantè aniversari del Walden, no? Aleshores, si vols, comento l'editorial, que titulem La informació, el missatger, la propaganda i el poder. Agafem, quan la vam escriure, teníem molt recent els assassinats de periodistes a Gaza per part de l'exèrcit israelià. Ara, més recentment, aquesta setmana última, veiem com als Estats Units la premsa se la tanca, com aquell que diu, o sigui, la dissidència periodística no agrada i el poder segueix amb la seva diatriba de fer callar les veus discordants, no? Això genera el poder en si mateix i a un nivell o altre tothom ho fa, no? Vull dir, es fa a nivell mundial, es fa a nivell de país i es fa a nivell local, també, no? Aquesta dèria de controlar el discurs per fer valdre només una única veritat. I, malauradament, en el cas de la guerra de Gaza, és doble o triplement dramàtic perquè moren periodistes, però moren els que donen fe de les atrocitats que s'estan fent, no? I ara s'està aprofitant molt, doncs, tots aquests temes de desvincular la wifi, no? Treure la wifi, treure totes aquestes connexions amb l'exterior en el moment dels bombardejos perquè no es pugui difondre... És la idea aquesta del poder que només surti una veritat, una, la seva, amb la qual cosa és molt més fàcil, si ja ho és per si, encara és més fàcil manipular l'opinió pública de la població i això és... Malauradament, si no reaccionem, anem pel camí del cadargar, no? Com a món, ja no dic com a comunitat local ni com a país, sinó com a món anem abocats a un desastre. Bé, fem una reflexió sobre aquest tema, no? Molt bé, interessant. Interessant perquè és un moment que, com comentàvem, també el tema de la llibertat d'expressió, no? De poder expressar i de poder fer arribar aquell missatge d'allò que estan patint tantes i tantes persones, doncs és preocupant perquè s'està veient, doncs, afectat aquest dret de llibertat d'expressió. No només a Palestina ho estem veient aquests dies també als Estats Units i realment, doncs, és preocupant, no? Aquesta situació que sembla que és com un càncer, no? Que s'està estenent en tot el món. Els periodistes, més que mai, ens hem de reivindicar ara, no? Perquè sembla com si... Bé, no estem ben vistos els que diem les coses diferents de com les veu el poder, no? Bé, seguirem fent nosaltres el nivell... El nostre granet de sorra seguirà existint, no? Seguir treballant, molt bé. Doncs, què podem trobar més en aquesta revista de Setembre? Hi ha l'article, com deia, que en portada parlem dels 50 anys del Walden i estem contents d'haver fet un article que signa el Francesc Montaner que és un Sant Justenc que ara no hi viu però que hi ha viscut, hi ha viscut el Walden que és arquitecte i que ens aporta una visió històrica dels antecedents de per què Bofill arriba a la idea del Walden i una mica com acaba la història és a dir, de la fase experimental després Bofill torna a una fase més clàssica, no? I és una visió molt desconeguda perquè normalment ens quedem amb la imatge amb si es viu bé o malament i la cosa rara i tal però em sembla que val la pena llegir-lo perquè ens dona una visió tècnico-històrica interessant A més és un edifici que no entén de grisos, no? que hi ha els dos pols o t'agrada molt o no t'agrada gens exacte és així, hi ha el Sant Just que està enamorat del Walden i el Sant Just que accepta que estigui aquell edifici allà perquè molt probablement valora la riquesa arquitectònica de l'edifici però no aquella bellesa que hi trobem doncs els que realment estem enamorats d'aquesta estructura De fet, tal com explica el Montaner a l'article el Walden era una de les dues o tres aportacions que va fer Bofill aquest sistema modular i així una mica avantguardista podríem dir, no sé si el terme és adient però diguem-ho així i ell mateix van recular és a dir, van haver-hi molt poques propostes i no va anar més enllà va recular a una concepció més clàssica de com dissenyar habitatges per tant, això el fa encara més únic perquè no hi ha hagut proliferació en altres llocs aquesta tendència gairebé s'acaba allà i encara el fa més singular bé, com totes les coses singulars té admiradors i detractors i el Walden no podia ser d'una altra manera Totalment, sí, sí és un imant pels turistes aquells turistes sobretot asiàtics moltes vegades veiem asiàtics, japonesos concretament moltes vegades que passegen pels voltants perquè són uns amants de l'arquitectura i passegen pels voltants del Walden a fer fotografies i després en tornen a Barcelona per seguir la seva travesia i això és una estampa que ens hi hem trobat sempre que segueix i que així és i després també l'altra cara la cara del màrqueting, de la publicitat que hi ha hagut moltes marques també que han agafat aquest edifici per fer publicitats, per gravar-hi espots perquè realment és un edifici que per la càmera és molt fotogènic i ho veiem a la portada de la Vall d'Aversa efectivament Sí, hem volgut fer una portada que... No és la fotografia típica del Walden És que és això el que volíem refugir No és la fotografia típica Normalment el Walden el coneixem per una visió des de fora del bolet que representa el Walden des d'un cantó, des de l'altre des de la dreta, des de l'esquerra des de baix, des de dalt, des de l'aire però sempre la mole com a símbol i hem volgut defugir d'això perquè nosaltres al llarg dels anys ja hi hem dedicat diverses portades al Walden i tant nosaltres com tothom la imatge que ens queda és aquesta la del bolet que es veu quan veus per l'autopista des del Baix Llobregat i volíem precisament trencar aquesta idea Molt bé, doncs seguim amb el contingut d'aquesta revista Bé, tenim una entrevista peculiar a Sant Just tenim gent molt coneguda que destaca per activitats i gent corrent que treballa i que viu a Sant Just i en aquest cas la Llesmín Còrdoba que és una periodista, és Sant Justenca i periodista de TV3 i vinculada a la revista ens va proposar de fer una entrevista a una perruquera que es jubila que porta tota la vida per la qual han passat per les seves mans tres generacions de dones Sant Justenques i ens semblava que també era digne de dedicar-li un espai perquè no tots són celebritats i té el seu mèrit Perfecte Bé, com sempre hi ha la secció de notícies breus una mica de tot, com sempre no m'hi estendré ara Sí, deixa'm aturar-me en una que em va fer especial il·lusió que és el comiat a la nostra companya Rúria García que presentava aquest magazín de matins i que des d'aquí li emplacem una abraçada molt gran perquè li tenim molta estima la trobem a faltar però sabem que està treballant de balent a Barcelona a la capital i res, vosaltres també heu tingut un detall en aquesta revista Sí, perquè a part del fet d'haver estat aquí en aquesta casa també va ser col·laboradora de la Vall de Verd durant molts anys i per tant l'admiració i l'estima que li tenim valia la pena reflectir-la en aquesta notícia Molt bé Doncs ara sí, tanquem si et sembla la Vall de Verd aquest mes de setembre amb alguna qüestió més que vulguis destacar i passarem a altres qüestions Bé, no en principi només recordar que aquest mes no hi és però aprofito per recordar-ho nosaltres fa uns mesos vam encetar una secció nova que li diem el racó literari en la qual volem que sants justencs i sants justenques que tinguin una vocació literària ens escriguin petits relats no estem parlant de publicar novel·les ni capítols de novel·les però aquella persona que li agradi escriure poesia o que li vingui de gust doncs escriure un petit relat d'un parell de pàgines doncs que està oberta aquesta secció per donar fluïdesa a aquesta vocació hi ha gent que s'hi dedica més hi ha gent més anònima que possiblement ho fa des d'un punt de vista més íntim doncs que sàpiguen que tenen aquesta aquesta porta oberta i l'estem encetant aquest mes de setembre no hi ha hagut res per problemes d'espai perquè teníem material però sí que ja podem assegurar que a partir d'octubre li donarem aquesta continuïtat inclús amb alguna novetat que ja en el seu moment ja plantejarem també i complementa amb un altre vessant la de la bústia la bústia seria més l'opinió dels gent de Sant Just que vulguin opinar sobre el que vulguin coses del poble o no i el record literari seria la part més creativa més artística per dir-ho així des del punt de vista literari doncs avui estem parlant amb Josep Lluís Gil director i responsable de la Vall d'Avers aquesta revista Sant Justenca que cada mes ens arriba a les nostres llars recordeu també que si voleu més informació o us hi voleu subscriure podeu trobar tota aquesta informació que hem comentat al llarg d'aquests últims minuts a lavalldavers.cat la seva pàgina web i allà podreu contactar amb ells i elles també el que comentava ara en Josep Lluís aquesta participació literària també la podeu fer arribar a través dels seus canals oficials que trobareu al web i res ara doncs ens agradaria començar amb un petit espai per comentar aquesta nova etapa aquest curs 25-26 que després de tancar diguéssim una etapa molt important per la Vall d'Avers aquests 500 números de la revista aquest 50è aniversari també doncs m'imagino que 45è perdona 45 va ser l'any passat va ser l'any passat 46è ara anem de cara al gener serà el 47 47 ja Déu-n'hi-do és que passa volant passa ràpid hem dit 50 però són 47 i d'aquí no res seran 50 Josep Lluís com ho encaraeu després de totes aquestes efemèrides que han passat aquests últims anys l'any passat l'any passat va ser una mica estressant perquè era el dia a dia de la revista més la festa que vam fer a primers d'any la preparació de l'exposició que vam inaugurar a l'octubre els debats que vam anar una mica de capa caiguda i vam haver d'aturar-nos perquè no podíem però va ser un any interessant intens però una mica estressant i això ho vam pagar el mes de gener no ho vam treure a revista perquè vam pagar les conseqüències de tot allò però continuem vius i plens d'energia per continuar sumant números i sumant anys i amb aquesta il·lusió hem tornat aquest setembre encara a donar continuïtat a la nostra feina L'equip de la Vall de Verge és fort? És un equip que ara mateix està consolidat? Tenim sis redactores cinc dones i un redactor més jo mateix diria que dels últims anys a les últimes èpoques és el moment en què disposem de més personal capaç d'escriure a banda que tenim obertes permanentment les nostres pàgines a col·laboracions externes de gent del món del periodisme o experts en alguna temàtica que en un moment determinat recorrem amb ells per donar més qualitat i hi ha temes que nosaltres ens escapen i quan hi ha un expert que és capaç de poder-ne explicar millor les coses doncs ho fem poso un exemple que hi ha en aquest mes de setembre que hem parlat que és el que tenim a les mans hi ha un estudi que van fer uns estudiants sobre la biodiversitat de la vall de Sant Just un treball de de carrera era un equip de si no recordo malament de cinc o sis estudiants vam tenir accés a aquest estudi i qui millor el podia resumir des d'un punt de vista tècnic interpretar correctament allò que ja sortia doncs ha sigut el Narcís Prat que no no cal no li calen presentacions no? doncs aquest és un exemple d'això que deia de les firmes amb amb expertesa que ens poden donar una visió més exacte d'algun tema no? Totalment totalment doncs al final acabes devenint això no? aquestes sinergies i aquest treball en equip la revista que conforma doncs més a més més cosetes comentaves abans no? els debats i tots aquests espais que realment doncs els debats van funcionar molt bé va haver-hi una època que duiau bons tertulians l'any passat ens vam aclaparar una miqueta penseu que a l'hora de la veritat la vall de verds molta part recau sobre mi mateix no? som una una estructura limitada i això col·lapsa a vegades llavors volguer-ho fer bé implica feina i ens vam aturar malgrat no voler-ho fer ens vam aturar la intenció és reprendre l'any que ve el 26 fins ara veníem fent tres debats a l'any la idea és que possiblement en farem dos un de primavera i un de tardor val els mesos de terminar però segurament seria març abril i l'altre entre octubre novembre principis de novembre i mirar de fer-ne dos i fer-los bé hem de trobar un equip que ens ajudi a poder-ho tirar endavant amb més garanties i amb més diversitat però no volem deixar de fer els debats i com sempre els seguiríem fent transmetent-los via streaming no això ho hem de recuperar diguem que aquest any ha sigut d'impàs però és una feina que està pendent sí sí no no no hem llançat la tovallola i per tant hi tornarem hi tornarem doncs a part d'aquest repte doncs que ja poses sobre la taula quins més sumaries és a dir quina llista de reptes teniu per aquest 25-26 a veure una de les coses que no farem encara durant aquest any però que també voldríem encetar durant l'any que ve seria el fer algunes de les entrevistes no totes però algunes de les entrevistes que fem enregistrar-les també que això ja fa temps que ho havíem volgut encetar però ho vam aturar també però volem mirar de fer enregistrar-les en directe fer l'extracte per la versió paper i després publicar-les al nostre web íntegrament això jo calculo no serà cada mes però possiblement 3 o 4 l'any com a molt possiblement intentarem poder-les fer fer una entrevista diguéssim de forma presencial enregistrada i d'aquí extreure diguéssim les peces per la revista evidentment perquè les entrevistes ja saps que quan les has de passar paper l'espai determina i a més la lectura has de condensar allò que es diu d'una manera que sigui fàcil de llegir mantenint l'essència i l'esperit i al màxim les paraules de l'interlocut o interlocutora però dona més joc quan la pots ensenyar amb la seva integritat perquè hi ha matisos que a vegades el passar paper a vegades es perden i pensem que pot ser interessant insisteixo que no és un projecte nou ja ho vam intentar fa un any però no ens vam veure en cor de fer-ho i el seguim tenint en el cap no? Doncs clar que sí aquestes coses a vegades demanen temps i també una mica de paciència i necessiten equip i això aprofito per reclamar a qui vulgui col·laborar que les portes de la Vall d'Avers estan obertes per ajudar a fer coses més enllà del que és pròpiament la revista en paper Josep Lluís Ligil director de la Vall d'Avers ja t'estava posant un altre càrrec presentador de la Vall d'Avers ja en tinc prou estaria bé també un programa de la Vall d'Avers però ho deixarem per més endavant que vagi bé gràcies i molt bona temporada 25-26 gràcies i ara sí fem una petita pausa i tornem de seguida amb l'agenda d'activitats del nostre municipi de la Vall d'Avers