#538 - Escola de l'Espectador de l'Ateneu: tres sortides al TNC, Lliure i Goya i entrevista amb Roger Vilà sobre "La corona d'espines"

I seguim amb més qüestions, ara marxem a parlar de teatre. Avui ens parlen de l'Escola de l'Espectador, un espai on el que vol és crear entre el públic una afició per gaudir del teatre. Jo ho he explicat bastant malament, però ells ens ho explicaran molt millor. Miquel Obrador, Elisenda Coderc, bon dia, com esteu? Molt bon dia, aquí estem disposats a fer-ho entendre, tan bé com puguem, que ja veurem si ens han sortit. Jo ha sigut molt breu, ho he explicat així d'una passada, però m'agradaria que ens ho expliquessin una mica. També d'aquí una estona presentarem un convidat molt especial que tenim al telèfon, però abans deixeu-me que expliquem una mica a l'audiència què és l'Escola de l'Espectador. L'Escola de l'Espectador va néixer la idea com a conseqüència que vam detectar des de la Junta de l'Ateneu que una de les qüestions que teníem més volada en el món de la cultura així directament doncs era el teatre i les possibilitats que hi teníem. Teníem dintre de l'Ateneu, doncs les companyies, teníem una companyia, teníem l'Escola de Teatre, teníem el... i d'això va venir després les companyies residents. va entrar la companyia Maremeva, va entrar la companyia Quart Passadís i en definitiva la voluntat doncs és que el món del teatre s'imbriqui cada vegada més amb l'Ateneu i puguem fer més coses relacionades amb aquest tema i una de molt important era crear afició, crear al·licció, crear ganes, il·lusió i voluntat d'anar al teatre, ja sigui amb obres pròpies o ja sigui amb creacions pròpies o ja sigui amb teatre que ens trobem fet. A partir d'aquí la idea de l'Escola de l'Espectador consistia bàsicament amb el que tu has definit en tres paraules, doncs crear afició, ganes d'anar-hi i sobretot amb un afegit que és intentar fer-ho plegats. Fer-ho plegats doncs perquè això ens semblava que donava més cos al fet de compartir opinions doncs arran del que es anava a veure i així ens hi van posar. L'Elisenda i la Roser doncs són la... jo t'he fet el dibuix amb broixa gorda que diuen i l'Elisenda seria la que t'explicaria doncs més el contingut, el detall de tot el que fem o volem fer amb aquest tema. La setmana passada vam tenir en aquests mateixos micròfons el grup que porta l'espai del documental del mes. Un grup que doncs ha consolidat una iniciativa que per uns instants es veia una mica doncs penjint-penjant. Una situació doncs que es feien uns documentals molt interessants, ens van narrar, i que doncs hi havia una situació de falta d'afluència de públic. A partir de fer doncs un seguit de col·loquis i de generar un format atractiu, doncs s'ha consolidat una proposta que ara mateix doncs acull cada documental una trentena o quarantena de persones. En aquest cas l'Elisenda doncs també ens ve a explicar que han volgut agafar aquest mateix format o un format similar i extrapolar-ho en el món del teatre, oi Elisenda? Exacte. De fet som el mateix grup o ens anem ajudant mútuament. Aleshores, per començar aquest primer any, el que hem pensat, d'acord amb la Taneu, evidentment, de fer tres propostes, una per trimestre, anar a veure plegats tres obres de teatre, i aleshores hem triat obres que puguin tenir un aval i que traiguin al públic i a més a més puguin estar bé amb qualitat i puguin admetre una quantitat de públic important. Estem parlant que hem calculat que serem unes 70 persones. De fet, aquest primer trimestre, el 21 de novembre, anem a veure la Corona d'Espines, de Sagarra. Està dirigida per Xavier Albertí, es fa en el Teatre Nacional, que és un dels blocs de companyies que hem triat, i amb un repertori d'Àngels Gonyalons, Abel Folk i Roger Vila, entre altres. Aleshores, aquesta obra és un clàssic i creiem que pot ser atractiu per molt de públic. És en format musical i està a la sala gran del TNC. Aquesta sortida es farà amb autocar i està dintre de l'entrada, o sigui que ja es publica dintre les xarxes de l'Ateneu i de Sant Just com aconseguir les entrades i com anar-hi. Després, pel segon trimestre, hem triat una altra obra, en aquest cas del Teatre Lliure, que és una altra dels productors d'obres de teatre de qualitat i que té gran format i que pot acollir molt de públic, i és Una Festa Roma. Aquesta obra l'autor és Marc Artigau, dramaturg i poeta, i està dirigida per Clara Segura. Entenem que també té una presentació prou potent. Un valor afegit, no?, això de que sigui una Sant Justenca. Sí. Ho parlàvem a fora de micròfons i això també fa il·lusió, vulguis o no. Sí, i llavors crec que també pot ser molt atractiva en quan és un dramaturg actual, ja no és un clàssic, llavors ha anat a fer una mica de tastet de diferents formats. I a l'últim trimestre s'ha escollit un format, petit format de teatre, que ve d'un clàssic de Molière, Les Dones Sàvies, i està dirigit i interpretat per Ricard Ferrer i Enric Cabrat, Can Braille. Són directors i actors. Aleshores, aquesta obra està dins del grup Focus, en el Teatre Goya. Així, com podeu veure, hem anat a escollir, de moment, grans companyies o grup de teatre. Molt interessant, unes propostes molt, molt interessants. Permetem que faci una aturada aquí, Elisenda, perquè tenim al telèfon en Roger Vilà, que és un dels actors que forma part d'aquesta companyia, de la Corona d'Espines, que es presenta a la sala gran d'aquí, del TNC, d'aquí de Barcelona. I res, ens fa molta il·lusió poder parlar amb ell. Roger, bon dia. Bon dia, com esteu? Doncs molt bé, molt contents de tenir-te aquí al programa. Explica'ns una mica com estan en tot el procés de creació, tots els assajos, perquè en compte que esteu d'assajos i de tardes, per això ens has pogut agafar el telèfon. I m'agradaria saber una mica com estan en aquest procés de creació. Sí, efectivament, els assajos són de tardes. I a veure, ara estem en una fase molt primigenia. tot just vam començar la setmana passada, el dilluns passat, i estem en la primera etapa, diguéssim, que és la de treball de taula, d'analitzar el text, entendre el context de l'època, què ens està volent dir l'autor, no només en les paraules, sinó totes aquelles aigües subterrànies, que potser són menys evidents però que han d'estar, i intentar entendre els personatges i les relacions que s'estableixen entre ells. A més a més també hi ha tot un exercici, tot un repte en aquest cas, i és que és una obra en vers, per tant també estem fent aquest treball d'entendre les dinàmiques del vers i tots aquests reptes tècnics que ens posa per davant el vers. Molt bé. En el teu cas, quin paper fas en aquesta obra i si consideres que és un repte per tu el fet d'assumir aquest paper? Sí, és un repte per molts motius. Primer de tot serà un repte quan estrenem, perquè és a la sala gran, llavors això sempre hi ha un factor plus. Però a més a més és un muntatge que em fa molta il·lusió. La primera vegada que jo faig una obra en vers, la primera vegada que treballo també amb el Xavier Albertí, el director, un director amb qui tenia moltíssimes ganes de treballar, i un equip amb qui tampoc havia treballat fins ara, tret a l'Oriol Genís, però la resta d'actors és gent que no coneixia. Estic supercontent d'haver-los conegut. Crec que fem un equip molt maco. I el meu personatge és el del Buscall, és un personatge relativament petit, però sí que és important, en tant que activa una sèrie de coses en la història i en els personatges que fa que com a espectador entenguis o et predisposis en un lloc diferent, ja des del principi. És un personatge que enceta el primer i el segon acte i llença una sèrie d'informació que és important conèixer. Clar, abans t'aturaves en el fet, i el remarcaves de fet, en el fet que l'obra està escrita en vers. Per què fas tant t'èmfasi? És a dir, per la gent que ens estigui escoltant des de casa, quina diferència hi ha entre actuar, diguéssim, en un text contemporani i amb un text escrit en vers. A veure, en definitiva, s'ha de buscar la veritat, sigui quin sigui el format, però, vulguis que no, ens queda una mica més allunyat de la nostra contemporaneïtat. Però això no vol dir per res del món que no sigui actuable, ens al contrari. S'agarra també, com que precisament és poètic, coneix molt bé el material, ja fa un tipus de vers que va al servei de la veritat i que pugui ser actuable. Però no deixa de ser un repte, perquè formalment està escrit d'una manera que nosaltres, en el segle XXI, no estem acostumats. Clar. Sí, no, no, totalment, totalment. I pel que fa, doncs, al fet de participar en una producció del TNC, com deies, de la Sala Gran, què significa per tu formar part d'aquesta producció d'un dels teatres més importants del nostre país? Jo estic content, platòric, cada vegada que vaig a Saig, quan entro en aquell edifici, la veritat és que hi ha una sensació com de plenitud. No t'ho sabria d'escriure, però tant quan entro com quan surto, no?, una cosa de sí, de plenitud, d'estar content, de boig, de... Jo estic molt content, estic molt content i tinc moltes ganes d'estrenar ja, tot i que, per descomptat, també estic disfrutant molt de tot el procés d'assaig, us. Clar, comentaves, un procés d'assaig que acaba de començar ara, l'obra s'estrena al mes de novembre, si no vaig errat. Clar, la meva pregunta és, no creus que el millor, doncs, s'ha generat ara un clima d'assaig que tot va com molt a correcuites? És a dir, abans les obres es preparàvem en 3-4 mesos, ara en un mes has d'assajar, en un mes i escaig, assajar i estrenar. Creus que això també pot influir en el resultat final de l'obra? Pot influir, però jo crec que aquest no és el cas, perquè nosaltres haurem estat assajant gairebé dos mesos i, tal com veig que va al ritme, crec que ens donarà temps de tot. També és veritat que serà una obra que no hi haurà molts moviments i molta coreografia escènica, per tant, hi haurà tota una part de muntatge que ens l'estalviarem i ara quan haguem fet tot aquest treball previ d'entendre el text i d'assentar-lo realment, quan ja anem a muntar hi haurà tota una sèrie de coses que ja estaran al seu lloc. Per tant, en aquest cas en concret no em dóna la sensació que sigui poc temps. Òbviament l'òptim seria com més temps millor, perquè és més temps que tu com actor et relaciones amb aquell personatge i amb aquella història i la pots fer transmetre millor al públic. I sí que és veritat que en altres muntatges doncs això se n'ha vist una mica perjudicat. Els ritmes ara són diferents, nosaltres no podem fer-hi res, les dinàmiques que manen són unes altres, però bé, jo també és veritat que soc hereu d'aquesta nova manera de fer. Quan he coincidit amb altres actors d'altres generacions sí que ells es queixaven no només per això sinó també en les condicions en les que es treballa i s'actua, bé, entraríem en una sèrie de debats que necessitaríem molt de temps per desgranar-los. I deixem d'enca l'entrevista a Roger amb la pregunta del missatge, que moltes vegades és el que es busca quan estàs fent una obra, quan estàs fent una creació artística, és el missatge que vols que el públic s'endugui, no? Quin creus que serà aquest missatge, que s'endurà el públic després de veure La Corona d'Espines? No sé si missatge com a tal, però és una obra amb moltes capes que jo animo a la gent que la llegeixi primer i si no la llegeix cap problema, però que descobrirà tot un seguit de capes que es aniran desvetllant a mesura que vagi avançant l'obra. És una obra de mentides, de veritats ocultes i totes aquestes veritats, aniran apareixent a mesura que l'obra vagi avançant. Hi ha tota una sèrie de personatges interessantíssims, riquíssims i molt complexos i jo crec que cadascun extraurà probablement una lectura diferent, però sí que convido a la gent que vingui a veure-la perquè serà un dels grans muntatges de la temporada i estem posant, com diuen els castellans, tota la carn en l'assadó. Roger Vila, membre d'aquest repartiment de La Corona d'Espines que es podrà veure al Teatre Nacional. moltíssimes gràcies per atendre'ns i que vagi molt bé aquest procés creatiu i que vagi molt bé l'obra. A vosaltres i enhorabona a l'Ateneu i a la seva iniciativa de l'Escola de l'Espectador, tot el que sigui generar moviment envers la cultura i el teatre sempre serà benvingut. Així que enhorabona. Gràcies, Roger, perquè a més a més tu has posat una mica el primer, jo diria que el primer plat de just el que pretenem, és a dir, amb poques paraules i amb aquesta entrevista has sigut capaç de posar sobre la taula això, l'interès, la il·lusió, les ganes, el que hi ha al darrere dels actors i tot això és el que exactament convida a la gent a anar agafant aquesta fici del teatre. Per tant, gràcies per la teva intervenció i això és justament el que volem. A vosaltres. Gràcies, Roger. Doncs, ens acomiadem del Roger. Ara, deixeu-me fer una breu pinzellada d'aquesta corona d'espines que és una obra de Josep Maria de Sagarra amb direcció i composició musical de Xavier Albertí que es podrà veure a la Sala Gran del 13 de novembre al 21 de desembre del 2025 on la violència sobre el cos de les dones, la paternitat i la possibilitat de redempció conjuguen aquesta meravellosa partitura de versos de Sagarra. Ens queden dos minuts i escaig per arribar a la una que és el moment en què conclou aquest programa però m'agradaria que féssim algunes conclusions i si hem d'acabar de donar informacions a l'Hisenda que ho puguem fer. Doncs, bueno, crec que està pràcticament dit tot. El fet que les sortides que fem aquest any siguin a Barcelona no vol dir que sempre hagin de ser a Barcelona. Aquest any ha sigut així i ja està. Un altre tema que estem promovent dins l'escola del teatre és contactar amb sales de Barcelona, en aquest cas, l'Espai Texas és la primera que ens ha fet unes condicions econòmiques molt bones per als socis de l'Ateneu i que val la pena que amb les informacions que es van estan a les xarxes de l'Ateneu pugueu accedir a les seves obres perquè tenen una programació molt interessant aquest any. Doncs, estarem molt pendents també d'aquests descomptes de l'Espai Texas, de tota aquesta informació que podrem trobar al web de ateneudesvern.cat i res, senzillament, doncs, comentar que aquella gent que estigui interessada a veure la Corona d'Espines encara queden entrades a 25 euros amb autocar inclòs i que podreu, doncs, buscar tota aquesta informació al web i, si no, de forma presencial a l'Ateneu de Sant Just. Miquel Obrador, Elisenda Coderc, gràcies per participar del programa d'avui i que vagi molt bé aquesta Escola de l'Espectador. Molt bé. Gràcies per donar-nos aquesta oportunitat. Bon dia. Gràcies.