#540 - Entrevista a Isabel Darder (PSC Sant Just): Ordenança d’olors, nou PLIA, Pacte per la Llengua i canvi urbanístic del Parador

. Seguim els matins de Ràdio d'Esperm, seguim a la Rambla, encetem aquesta segona hora, quan són un quart de dotze del migdia. Ara és l'espai de l'entrevista del dia i nosaltres avui volem parlar amb l'Isabel Dardé, que visita aquesta emissora un cop al mes, quan s'ha celebrat ja el ple del mes de setembre per poder parlar amb ella. Ella és la responsable del PSC, la portaveu del PSC, i en aquest cas avui ens comentarà aquests punts clau per aquest ple del mes de setembre que es va celebrar dijous passat. Isabel Dardé, bon dia, com estàs? Bon dia. Abans de començar em deixaries fer una intervenció. Jo felicito molt la Núria, que fins ara em feia aquestes entrevistes, perquè té una feina nova i està molt contenta, i ahir la vam acomiadar. I també et felicito tu per la nova responsabilitat. Gràcies, gràcies. L'entomem amb molta il·lusió, moltes ganes, i també ens sumem a aquest comiat amb la Núria Garcia, que vam poder fer ahir una petita festa aquí, que ens va convidar tots i la veritat va ser molt maco, i li desitgem el millor des de l'emissora. I res, doncs ara, si et sembla, comencem, primer de tot, com valora el PSC el balanç general del ple del mes de setembre, Isabel? A veure, va ser un ple curt, pel que estem acostumats, però els plens després de l'agost, arrenquem un curs plenari amb empenta, però encara hi ha prou temes, i a l'octubre segurament s'acumularan molts temes tan pendents. Creiem que va anar bé, es van tractar temes que teníem molt urgents, com l'ordenança d'Olors, que ens sembla que és molt important, perquè és una ordenança que portem fa molt temps treballant-la i mirant quina és la millor manera de presentar-la, i col·laborant amb l'associació de veïns, i els veïns afectats ens sembla important. I, a més, van sortir altres temes que segurament en parlarem. També hi va haver una moció d'unes entitats que la van presentar a l'Ajuntament, i llavors la vam presentar en el ple. Doncs abans d'entrar en diversos blocs, hem dividit l'entrevista en blocs per parlar sobre aquestes qüestions que ens esmentaves, Isabel, però volíem saber quina és la importància que li dona el PSC a les iniciatives que s'han aprovat, en aquest cas l'ordenança de Dolors, el pla d'infància i altres que anirem esmentant. Pel que fa al pla Dolors, per exemple, a nosaltres ens sembla que és un pla molt important, el que passa és que està complicat de realitzar-lo, perquè no tenim precedents, hi ha molts pocs municipis que el tinguin, hi ha orientacions pel que fa a la Unió Europea, a més hi ha una iniciativa de la Diputació de com podia ser una ordenança de Dolors que ens semblava molt encertada, però potser poc concreta, i llavors tots som conscients que des de fa més d'un any hi ha una incomoditat per part dels veïns que viuen a prop del polígon d'una empresa que emet uns dolors molt desagradables, sobretot en les èpoques que hi ha hagut més sequera i en les èpoques que hi ha més calor, perquè a més els veïns han d'estar amb les finestres obertes. I l'olor era molt desagradable, i jo crec que l'Ajuntament va intentar primer mediar amb l'empresa, buscar que tinguessin les mesures òptimes perquè això no succeís, vam fer moltes inspeccions, vam estar a sobre, però no va millorar, vam millorar una miqueta durant un temps, però després no va millorar, pel tipus d'empresa que és i pel tipus de mecanismes que utilitza en la ventilació, l'hermètic que ha de tenir les instal·lacions, etcètera. I després de molt d'això vam dir, com que no tenim una ordenança perquè no podem sancionar aquesta empresa pels dolors que fan, el que hem de fer és una ordenança de dolors. I ens vam buscar especialistes, vam buscar tot, vam estar parlant amb els ciutadaveïns, amb els grups de veïns que s'havien juntat de diferents carrers perquè la situació per ells era insuportable. I llavors vam començar a redactar una ordenança que ens ha sortit una ordenança força tècnica que ens sembla a nosaltres que és l'òptim perquè és la manera de regular amb precisió què és el que és sancionable pel que fa a les dolors que admet una fàbrica, una empresa, un establiment comercial també pot ser. I a més hem de ser curosos perquè potser si regulem de forma molt àmplia o poc precisa podem acabar sancionant un lloc on donen pollestres a l'as o on fan, no sé, una pastisseria, etc. I per tant hem de ser precisos perquè ens sembla que el que no volem és perjudicar el comerç ni les empreses en just, que no estan provocant un malestar tan gran com aquesta empresa que ho feia fins ara, però poder tenir les eines suficients per sancionar aquelles empreses que sí que provoquen un malestar. A més, el que ens hem donat compte amb aquesta ordenança és que és molt difícil calcular l'olor. És una sensació subjectiva. Clar, el soroll, per exemple, sí que es pot calcular en decibels. És més fàcil, hi ha uns medidors d'olor. En canvi, els olors es mesuren amb el nas i hi ha persones expertes en mesurar els olors i amb la constància que tenen aquests olors. No si és puntual, sinó si es mantenen en el temps perquè llavors és molt, molt, molt olor. Tenir una mala olor puntualment un cop, un any, potser no succeeix res, però tenir-ho constantment és el que és molt, molt molest. I per tant, hem fet aquesta ordenança intentant enfilar molt prim i a més intentar fer com poder-ho avaluar de forma objectiva, el menys subjectiva possible, que és difícil. I llavors, primer, durant un any hem estat fent medicions a diferents hores del dia, a diferents moments, en diferents estacions, etcètera, per poder mirar quin és el verem que necessitem per Sant Just. Perquè, per exemple, hi ha alguna ordenança amb alguna població que tenen, ja ho saben molt bé, que tenen alguna paperera que és molt d'això i ells tenen, però clar, és concretament en el seu humitat, en el seu entorn, en el seu... I aquí hem fet una per Sant Just. I llavors, amb aquest control, hem fet aquest verem. I també hem dit, a partir d'ara farem uns inspeccions cada sis mesos. Cada sis mesos es farà unes inspeccions i hi ha un règim de què és el que és sancionable, què és el que no és sancionable, i segons el tipus d'establiment. I també tipus de sancions. Hem fet tota aquesta ordenança. Aquesta ordenança ara estarà a exposició pública durant un mes. Per tant, tothom que vulgui, tots els ciutadans just, podran consultar-la i fer al·legacions. Si no se'n surt cap, s'aprovarà com està. Ara, si hi ha al·legacions, es tindran en compte i es consideren. Clar, perquè comentaves també abans, Isabel, que hi ha hagut un debat previ amb veïns, entitats, gent que conviu amb aquestes olors. Quin ha estat l'abast d'aquests debats? Perquè, clar, ha estat un tema molt candent en els últims anys. Sí, jo crec que les hem fet de tots tipus. Amb els partits polítics, sense els partits polítics, amb especialistes, sense especialistes. Les hem fet de tots tipus. I amb molts plens les hem fet també, perquè molts plens han migut ciutadans a dins-ho. I abans jo crec que l'alcalde ha sigut poc prudent com donar l'espai suficient perquè aquells veïns poguessin explicar i nosaltres poguéssim donar les raons del que estàvem fent en cada moment. Perquè, d'entrada, el no tenir ordenança, el que nosaltres fèiem eren inspeccions de com eren les instal·lacions. I llavors demanar-los, si aquí no hi ha un ventilador suficient, aquí no està prou hermètic... Bé, hem fet fins que hem fet l'ordenança. Clar, per fer l'ordenança havíem de tenir aquest registre durant un any d'especialistes en olor. I llavors creem... Amb aquesta ordenança també es crea una comissió de representants de l'Ajuntament, de veïnats i d'empreses i d'experts per poder fer aquest seguiment. Nosaltres vam... Jo crec que fa 4 o 5 mesos que ja tenim l'ordenança feta i que l'hem anat ensenyant a l'associació de veïns i l'hem anat ensenyant a entitats i així. I, bé, a ells els semblava que era massa tècnica, que era massa... A ells es semblava que potser la diputació era menys concreta i que era més flexible i que... Però a nosaltres ens semblava que per Sant Jus necessitem això. Per el que ha succeït, que no ha sigut fàcil. Potser hi ha alguna manera també d'aterrar-la, de fer-la una mica més didàctica perquè la gent, doncs, pugui entendre una mica més perquè a vegades podem entendre, no?, aquesta molèstia dels veïns de dir, ostres, és que volem entendre què és el que està posant aquesta llei perquè a vegades si no sabem de lleis o d'ordenances doncs ens pot fer una mica feixuc, no, Isabel? Bé, jo crec que aquesta comissió jo crec que aconseguirà això. El que passa és que fins que no comencem a posar en marxa l'ordenança això és molt complicat. I llavors ara, per exemple, nosaltres la vam entrar, la volíem entrar al juliol i la associació de veïns va venir i ens va demanar, sisplau, que la retiréssim en el ple de juliol i la poséssim al ple de setembre perquè segurament per diferents condicions que la vam anar retrasant d'endarrerint, d'endarrerint, d'endarrerint, va quedar el juliol. Llavors l'hem posat a setembre perquè tinguin temps de mirar-se-la més, fer més al·legacions, si l'han de fer, etc. Jo crec que no és un punt fàcil primer perquè hi ha pocs precedents i això és el que és complicat. A vegades ser els pioners té èxit, però a vegades pots equivocar-te també i llavors el que és important és rectificar. Jo crec que a mesura que anem tenint l'experiència de com usar-la, com no usar-la i tot això, jo crec que anirem millorant-la i segurament, com dius tu, serà tot molt més fàcil. Doncs aquest era el primer dels cinc blocs que tenim previstos per avui. Sí que et demanaré en els propers blocs que anem una mica per feina perquè puguem comentar-ho tot. Senzillament, doncs ara passem a parlar del Pla Local d'Infància i Adolescència, el PLIA. El ple va aprovar per unanimitat el segon Pla Local d'Infància i Adolescència. Quins són els eixos prioritaris d'aquest nou pla, Isabel? Sí, a veure, el nou pla el que fa és recull tot el que estem fent a l'Ajuntament, tot el que estem fent per infants i adolescents, de forma transversal, en tots els àmbits. I llavors, el que fa el pla és dir a tots aquests, que són coses que ja fa anys que fem, i el que fem és ho endrecem una mica perquè els objectius, perquè van destinats, i quina és la transversitat que es pot fer. La novetat d'aquest pla és que posa a l'eix de la participació dels infants al centre. Fins ara, segurament, hi havia programes, hi havia, com es diu, espais, hi havia coses, per exemple, reforç escolar, espai joc, l'espai nadó, la xarxa 016, que estaven molt manats o comandats per adults, i la idea és que això passi, que els infants hi participin, que siguin els protagonistes, que puguin dir la seva, que diguin què volen ells dels seus espais, dels seus moments. D'alguna manera, extendre l'espai de participació que ja existeix, que fins ara té com dos blocs, un infantil i un adolescent. Però que passi, el centre siguin els infants. D'acord. I l'altra cosa és allò que t'he dit abans, que sigui tot molt més transversal, que treballem molt més de forma transversal. I incorporem també coses de la taula de salut mental, perquè en els últims anys hi ha hagut un augment de ple de salut mental, sobretot a la franja 12-29. Anys. Sí, sí. D'acord? I entre els anys 20 i 25, o sigui, des de pandèmia fins aquí. Hi ha hagut un augment de psicofàrmacs en el cap, de pronòstic de psicofàrmacs en el cap de l'àrea metropolitana de Barcelona, no dic sant just. Hi ha hagut un augment i això ens preocupa i per tant, jo crec que és important. Per tant, els dos eixos fonamentals són més participació dels infants o protagonistes dels infants i transversalitat en tots els espais, beques, ajuts, tot el que s'està fent ja a l'Ajuntament perquè es treballi d'una forma transversal. Per tant, és més participació, els eixos són set, però els més importants que és l'1 i el 7 són més participació i més augment de transversalitat, organització, avaluació del pla. I pel que comentaves de salut mental, es planteja recuperar algun servei com per exemple el servei enllaç que havia funcionat a l'Ajuntament? Sí, el servei enllaç, potenciar més el servei Connecta també, que és un servei important i el més important és aquesta visió transversal, que no només depengui d'educació sinó que depengui també de salut mental, que depengui de benestar, o sigui, que hi hagi més transversalitat dins l'Ajuntament que hi és, però no tanta com ens proposem fins ara. Doncs d'aquest bloc destaquem aquesta transversalitat i marxem a parlar de l'adhesió al pacte per la llengua, que significa per Sant Just, incorporar-se el pacte per la llengua i quins compromisos s'adquireixen. Sí, que hi hagi una persona responsable designada per l'Ajuntament perquè funcioni aquest pla, que en aquest cas serà la regidora de Cultura, l'Eva Mignarro, elaborar un pla concret d'impuls del català per l'Ajuntament, o sigui, per Sant Just, crear una taula local, en coordinació en coordinació de l'Ajuntament, el Consorci de Normació Lingüística, entitats i persones a l'àmbit associatiu, educatiu, cultural, econòmic, esportiu i sanitari per abordar els temes de la llengua a l'Ajuntament, garantir que totes les persones que tracten amb l'Ajuntament puguin parlar en català i identificar els dèficits que tenim en el nostre municipi perquè fa la llengua catalana. O sigui, una mica és, jo crec, el que estàvem fent fins ara, però posar un focus concret exclusivament en què està succeint pel que fa a la llengua catalana. Una línia de treball, no? Perquè, com tots hem sentit darrerament pels mitjans de comunicació i per estadístiques i estudis, hi ha un enlentiment o un focus, sobretot pel que fa a infants i a adolescents, degut que segurament les xarxes no prioritzen el català en cap de les mesures i com que cada vegada més estem dins de les xarxes, això ens porta a allunyar-nos segurament de l'ús. Molt bé, doncs aquesta línia de treball que ens comentaves, que encapçalarà la regidora de Cultura Eva Minyarro i que en aquest cas també preveu que es pugui dur a terme aquest pacte nacional per la llengua. Passem a parlar sobre la modificació del pla general metropolità. en aquest cas en relació amb aquesta modificació puntual del pla general metropolità en l'àmbit del Parador i el carrer Major, quins objectius es persegueixen amb aquests canvis urbanístics? Sí, el que es persegueix és consolidar el Parador com un servei als ciutadans de Sant Just. El Parador va ser és un edifici recomanable, és fruit d'un projecte promogut a principis dels anys 60 per la disposició de Barcelona per allotjar la primera biblioteca popular de Sant Just que al final la tenim a Can Ginestar. Sí, sí, i que va ser casal de joves també durant una època. Sí, llavors el que veiem per consolidar que això no acabi sent un d'un àmbit diferent a l'ús que ha tingut fins ara el que volem és canviar les ara no em surt l'ús que en aquest moment té el Pla General Metropolità és de zona verda tant l'edifici com l'espai infantil que hi ha d'adaptament. El parc. I el que volem és que sigui per ús de serveis de la ciutadania de Sant Just i que sigui consolidat i per tant el que fem és una permuta amb un altre espai que en aquest moment pot ser un espai edificable i canviem aquest ús de zona verda del parador en aquell part i els canviem. Per tant el parador ja no serà zona verda sinó serà ús de serveis a la ciutadania de Sant Just i aquell espai que podia ser edificable serà zona verda i és un espai que està a la plaça Maragall al final després del trinis tombem amb Esquerra anant cap al carrer Nord hi ha un triangle darrere d'unes cases que ara hi aparquen molts cotxes allà és un espai edificable ara serà una zona verda perquè farem aquesta permuta perquè això no ho podem fer de forma gratuïta sinó que ho hem de fer a través de la modificació del pla general metropolità de Sant Just i aquest canvi voldrà dir que el parador ara albergarà algun espai cívic algun espai per la ciutadania com funcionarà quan ho tinguem fet hi tornarem a treballar perquè realment el fet que hi hagi hagut tants canvis i tantes persones potser podrà ser més d'una cosa i acabarem perfilant molt bé doncs tanquem ara amb altres qüestions volem volem saber doncs com planteja en aquest cas el PSC el diàleg amb els grups municipals i també amb la ciutadania de tots aquests punts és a dir com pretén el PSC fer arribar també a la ciutadania tots aquests punts que s'han aprovat al ple del passat dijous Bé ho estic explicant per la ràdio sí també surt el bolletí i jo crec que hem fet molts debats sobre tots aquests temes potser el del parador és l'únic que no però com que aquest tràmit del pla general metropolità és un diríem és un un tràmit com he dit abans per poder arribar a fer més coses jo crec que plantejarem els usos que sí se li pot donar i és un tràmit que potser és més a llarg termini Isabel sí és un tràmit que és a llarg termini a vegades jo crec que el que succeeix és que des de fora de l'àmbit municipal costa entendre tots aquests tràmits que es fan per modificar però són tràmits garantistes perquè estem en un país garantista que les persones que estem en l'Ajuntament en responsabilitats polítiques no podem fer i desfer segons ens convingui o els interessi o els interessos particulars sinó segons els interessos al servei dels ciutadans i les ciutadanes de Sant Just i per tant això el que ens garantitza és que això es fa de forma correcta el que passa que clar tots aquests tràmits comporten molt d'esforç molt de temps molta burocràcia que a vegades és incomprensible però jo crec que en aquest cas les coses estan fent segons el que toca Isabel Darder portaveu del PSC de Sant Just moltíssimes gràcies per atendre'ns per fer aquest balanç del ple ordinari del mes de setembre moltes gràcies a vosaltres adeu bon dia B burst blanc d'esforst molt d'esforçar que dic SNJ i molt gu You i i i a a a a a a a a i en a on a a I a a a a a a a a a a a