#542 - Cafè de les Tres: un espai obert per combatre la solitud i fer comunitat a Sant Just

i seguim els matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, ara és moment de l'entrevista del dia i avui hem convidat la Roser Pic i la Pilar Sánchez per parlar del Cafè de les Tres. Elles són de Càritas de Sant Just i ens parlaran d'aquesta iniciativa que ja fa vora un any que està en actiu en el nostre municipi. La saludem doncs ara, ja estan aquí preparades a l'estudi, la Roser i també la Pilar. Bon dia, com esteu? Bon dia, Dani. Benvingudes a l'emissora. Esperem doncs que avui puguem explicar als nostres oients aquestes iniciatives que feu des de Càritas, iniciatives molt importants també pel nostre municipi. Arrenquem parlant d'aquest projecte del Cafè de les Tres, que és una activitat que feu a l'espai adjunt a la caseta de Càritas. És un espai que li denomineu la CAPSA perquè és una saleta així com quadradeta, i és un espai on feu activitats d'aquest estil, en aquest cas aquest Cafè de les Tres, un espai on convideu a les persones que viuen al poble a fer un temps de parlar, d'escoltar i de comunitat. Com va néixer la idea del Cafè de les Tres i per què li heu posat aquest nom tan especial? Doncs bé, va néixer veient la necessitat que hi ha actualment, l'individualisme que hi ha i, doncs això, gent, persones que es puguin sentir amb ganes de comentar, amb ganes de no estar soles, i van pensar que podia ser una bona cosa. Llavors, el Cafè sempre convida a la conversa i per aquest motiu li van posar aquest nom, el Cafè de les Tres, que comença a les Tres, acaba a les Cinc, però això no vol dir que si hagi de ser a les Tres, sinó que s'hi pot ser a l'hora que vagi bé a cada persona, a les Tres, a dos quarts de quatre, i com si anés a fer un cafè, quan li va bé una estona, els dimarts, i ens troba allà dues voluntàries o voluntaris disposats, això, a parlar una estoneta. Aquest Cafè de les Tres es celebra els dimarts, doncs, en aquest espai de Càritas, darrere de l'Església Parroquial del Sant Jus i Sant Pastor, i explica'ns una mica, Pilar, a qui va adreçar principalment aquesta iniciativa? Sí, doncs, és important destacar que, tot i que aquesta iniciativa surt de Càritas, perquè intentem entendre quines són les necessitats i que pot ser positiu per a les persones, però realment està obert a tothom, absolutament a tothom, i perquè entenem que oferir un espai de trobada relaxada on les persones ens podem comunicar des del no jutjar, des de l'absoluta confidencialitat i acceptació del que vagi sorgint, doncs això és molt valuós i no té límits, diguem-ne, a aquest tipus d'acollida. Tothom, absolutament tothom, està convidat. Aquesta és la idea. Molt bé, doncs això és important, el fet d'obrir aquestes iniciatives a tothom per fer comunitat, per fer xarxa, i també perquè d'aquesta manera Càritas s'obre a tothom. Jo crec que és una cosa molt important, perquè a vegades, doncs això, parlem de les famílies vulnerables, parlem de les persones que es poden sentir soles, que evidentment aquesta iniciativa també va destacada per ells i elles, però realment són moltes les persones que a vegades, per la seva feina, per els seus horaris, no tenen l'oportunitat de fer xarxa, de fer poble, i aquests espais també conviden això, a conèixer altres realitats, a conèixer una mica més el municipi i a compartir. Una paraula que abans deia la Roser, doncs que a vegades sembla que no està tan de moda, que estem en aquesta època així més individualista, i això de compartir a vegades ens costa una mica més. Però parlem una mica de l'objectiu principal d'aquesta trobada, tot i que ja doncs hem pogut fer una pinzellada, però m'agradaria matisar i aprofundir una mica en aquest aspecte. La Roser s'anima? La Pilar? La Pilar. No, l'objectiu principal és el que tu acabes de dir, és a dir, oferir al nostre poble un moment de trobada on es pugui compartir el que es vulgui, que sigui un espai molt flexible. Nosaltres no tenim unes idees preconcebudes i fixes. Estem una miqueta oberts a veure què va sorgint, quines necessitats veiem, podem introduir inclús activitats a part del compartir, de la conversa. Estem oberts a pensar, doncs mira, potser fer algun joc, o alguna caminata, o sigui, anirem veient. És un espai viu i que s'anirà construint entre tots. I que desitgem que aporti molt a les persones que vinguin i també volem destacar que a nosaltres, com a voluntaris, també ens ajudarà moltíssim perquè entenem que el tema del voluntariat i tal és com una relació recíproca on tots ens nutrim, ens obrim a noves experiències i nous compartits, no? I aquesta és la idea. Sí, sí. Clarament, la Pilar ho acaba d'explicar molt bé. És això, és un espai de compartir, d'escoltar, d'estar tranquils, de no córrer, que això també és un dèficit que tenim la societat actual, que correm sempre. doncs és aquest, fonamentalment és aquest i després anirem veient, anirem veient el que segons les persones ens demanin, faríem. Això és, aquest és l'objectiu fonamental. Serem dues persones, no sempre, sempre seran les mateixes, hi haurà una certa rotació i llavors el que he comentat abans, que es pot venir a l'hora que es vulgui i a les cinc, a les cinc sí que acabem. és l'horari que ens hem posat per això. Ara, si algú vol venir a les quatre, pot venir a les quatre tranquil·lament. Clar, doncs molt bé, molt interessant també recordar aquests horaris, recordar aquest espai, aquest enclau, que crec que també la gent que fa ús de càritas ubica perfectament, però els que a vegades hi passem, doncs, diguéssim, que estem de pas i ens creuem per aquest espai, a vegades no ens hem fixat que esteu just darrere, com dèiem, de l'església del nostre municipi i en aquest cas, doncs allà al carrer Bonavista. Parlem de com pot ajudar aquest tipus d'activitats a combatre la solitud no volguda, perquè, clar, moltes vegades la gent que pateix aquesta solitud, doncs, li costa obrir-se, li costa obrir-se, li costa fer aquestes activitats, li costa moure's, desplaçar-se, com creieu que càritas, doncs, pot ajudar aquestes persones? Això ens ho hem plantejat, que segurament que persones que potser ho necessiten molt els fa com un repart, no?, de venir, però que es tranquil·litzen, que relaxin i que simplement que vinguin a veure què. Tampoc no cal que sigui cada setmana, pot venir el dia que li vingui de gust, no busquem un compromís de dir, no, vindré sempre, això vol dir que, no, no, tu, cada persona ha de buscar el que necessiti, nosaltres som i serem per ajudar i per satisfer la necessitat que tingui cada una de les persones, ja dic, serem els dos voluntaris i anirem sent, doncs, es va canviant sovint, però som un grupet estable, d'acord? Molt bé, doncs, d'alguna manera hem parlat també de com s'organitza aquesta tarda, és a dir, la Tarda del Cafè de les Tres s'organitza a partir de dos voluntaris que estan, doncs, allà també, d'alguna manera portant aquesta trobada i que, doncs, obren les portes d'aquest espai de Càritas perquè la gent, doncs, entri, faci aquest cafè i amb l'excusa del cafè, doncs, es pugui parlar de coses, es pugui compartir i, d'alguna manera, també es pugui ajudar, no?, perquè a vegades, potser, algú té un problema, alguna dificultat i l'altra persona té les eines per ajudar aquella altra persona i si s'hi van a aquests llocs, si fan ús, doncs, d'aquests espais compartits, moltes vegades, doncs, poden trobar aquella ajuda que potser no es pensaven que la trobarien en aquest espai, no? Sí, exactament. És que és molt important el tema de que la relació, la relació humana és curativa, és creadora, és generadora de noves oportunitats. Llavors, algú que pel seu moment vital o per les seves circumstàncies senti que li pot aportar aquesta obertura és que, sens dubte, valdria la pena donar-se una oportunitat perquè també pensem que alguna persona que pugui sentir-se, bueno, una mica que li anirà bé, diguem-ne, aquest, no?, fer relació, fer més relació, és una oportunitat per tenir més informació sobre altres activitats que es fan al poble. Perquè moltes persones també que no fa molt que estan al municipi, doncs, no sé, tenim tanta riquesa, no?, des de... Totalment. Des de l'Ateneu, des de tantíssima xarxa organitzativa, no?, social, i llavors, el fet, pensem, que hi hagi un punt de trobada obert, sense condicions i sense prerrogatives, és una riquesa, és una riquesa, i cal, llavors, clar, estem molt interessats en que això es conegui, que això es conegui, fer-ne difusió, i que si a algú li arriba la informació, es doni una oportunitat de provar. Fins ara, diguéssim, l'activitat que heu tingut prolongada en el temps, és a dir, aquests primers mesos d'aquesta iniciativa, com ha estat, diguéssim, la valoració? Entenc que també teniu ganes de seguir creixent, que la gent també ho conegui més, però com valoreu aquests primers mesos d'aquesta acció del Cafè de les Tres? A veure, bé, han vingut persones, però pensem que no ha arribat a massa gent. Les persones que han vingut han estat contentes, s'han sentit acollides, però pensem això, que hi ha hagut poca gent, per això també hem fet un pas més venint a la ràdio, portant uns cartells que hem repartit per diferents llocs del poble, per això, perquè arribi al màxim de persones possibles, perquè pensem que n'hi ha, i n'hi ha moltes. També hem pensat que si qualsevol dels voluntaris coneix personalment algú que creu que està en aquesta situació, s'hi adreçarà personalment i l'intentarà, doncs, convèncer, doncs, que es doni això una oportunitat, com deia la Pilar. Clar, no, totalment, al final, és el que comentàvem abans, no? És una acció que esteu fent des de Càritas, que té un valor molt gran i que és molt potent, però, clar, a l'hora d'arribar al públic que vosaltres esteu buscant, doncs, a vegades, és un públic que no té les eines, a vegades, per demanar ajuda, no? i per dir, és que necessito prendre un cafè amb algú perquè estic sol, perquè estic entrant en una depressió, estic entrant en un moment, no? Hi ha molta gent gran que, doncs, sent sola, aquesta solitud no volguda, que també hem parlat aquí al programa en diversos espais. fa unes setmanes ens visitava també el conseller d'Albert Llobregat d'Acció Social i ens parlava, bàsicament, d'això, no?, d'escoltar la gent gran i que a vegades, doncs, aquesta gent pateix aquesta solitud no volguda i des de les institucions, des de les entitats locals, doncs, s'ha de fer front a aquesta situació que és realment, que no la desitgem a ningú i que realment, doncs, és un patiment constant, no?, el fet aquest que a vegades no tenen aquest accés, no? i a espais com aquest, doncs, poden sortir coses molt boniques perquè potser, doncs, tenen alguna dificultat amb els telèfons mòbils, no?, i es poden trobar sinergies per ajudar aquesta gent, doncs, a fer servir els telèfons mòbils o altres qüestions, no?, perquè és el que comentàvem abans, aquests espais de trobada el que fan, doncs, és que la comunitat segueixi creixent. Doncs, amb moltes ganes que aquest projecte segueixi arrelant a Sant Just, segueixi creixent també i que aquest impuls que vosaltres esteu fent serveixi perquè sigui el primer impuls de molts, no?, perquè la gent també s'ho prengui com seu. No sé si voleu afegir alguna cosa del Cafè de les Tres, però si no, passaríem a un altre tema que també tenim pendent. Sí, no, només dic que si algú que ens està escoltant s'anima i li ha ressonat una mica, que pot estar ben, ben, no ho sé, que està convidat perquè és un espai d'una gran senzillesa, és un espai càlid, perquè nosaltres ho fem perquè volem i per tant realment ho sentim dintre del cor, aquest esperit de l'acollida, no?, doncs, afectuosa, natural i que a més a més la capsa és un espai físic doncs molt coquetó, molt agradable perquè s'ha arreglat precisament amb aquest esperit de, bueno, de ser un punt de trobada. Clar, ens deia fora de micròfons també que heu fet també alguna formació, algun curs, vull dir que l'esteu fent servir bastant aquest espai. Sí, sí, no? Sí, sí, sobretot es fan classes per nens i per adults de català sobretot i serveix sobretot per això, per fer-hi classes, per fer trobades, tenir llibres que la gent es poden dur. Sí, i hi ha llibres també que les persones que vinguin es podran emportar si volen tranquil·lament i això, és això, un espai sobretot d'estar junts. Doncs molt bé, ara sí, tanquem aquest espai d'entrevista. Citant una activitat que es va celebrar aquesta mateixa setmana a finals de setembre, el 30 de setembre, dimarts, es va celebrar un berenar per la gent nouvinguda, per aquelles famílies que han arribat a Sant Just fa molt poquet i que d'alguna forma volien també com un període d'adaptació, conèixer una mica els espais de Sant Just i també la seva cultura. Des d'aquesta entitat, des de Càritas, es va fer xarxa, es va fer comunitat, es va celebrar un berenar a l'espai de Càritas i tot seguit es va passar a la capella de Can Ginestar on van conèixer els gegants de Sant Just. De la mà de la colla gegantera es va fer aquesta activitat per les famílies nouvingudes de Sant Just que van conèixer la cultura del món geganter i també en aquest cas la cultura del nostre municipi coneixent els gegants, coneixent els capgrossos i coneixent també a la gent que fa possible aquestes ballades i aquest cercaviles pel nostre municipi i per tots els municipis de Catalunya. Com valoreu aquest tipus d'activitats, don Roser Pilar? Doncs, tal com has dit tu, molt... és una manera que aquestes persones nouvingudes se sentin acollides, se sentin que volem que s'integrin, que estiguin bé en el nostre poble i vaja, tu, què et sembla? Sí, una miqueta això. Ho valorem així, va tenir fort èxit i clar, el fet d'haver-hi els gegants, doncs clar, pels nens és una experiència que suposo inoblidable per ells. Clar. Roser Pic, Pilar Sánchez, de Càritas, avui hem parlat amb vosaltres del Cafè de les Tres i de totes aquestes iniciatives que fa Càritas pel nostre municipi. Moltes gràcies i que tingueu un molt bon curs 25-26. Moltes gràcies, ho esperem així. Merci. Doncs ara fem una preu pausa i tornem de seguida amb l'Espai de Ciència Menjant Bigata. Fins ara.