#543 - L'Horitzó: road movie sobre cures i relacions no monògames (Verkami en marxa)

I seguim els matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambler. És moment de saludar a la Lauda Koderk, que ja la tenim aquí a la Laura, la saludarem en breus, perquè avui ens presenta un curtmetratge en forma de Ruth Mubi que es diu L'Horitzó, que parla sobre el col·lectiu LGTBIQ+, i que també parla sobre les cures en les relacions no monògames. En aquest cas, avui ens presenten també un Verkami que ja han assolit el mínim, però que volen aconseguir un objectiu més òptim per poder rodar. I ens presentaran una mica aquest projecte de crowdfunding i també el projecte en si, que és aquest curtmetratge que arribarà en breus a la seva producció, en el seu punt àlgic de la producció, que és el moment de la filmació. D'aquí un parell de setmanes començaran a filmar. I estan molt il·lusionades i ara sí, saludem a la Laura, que la tenim aquí. Laura, bon dia. Hola, bon dia. Benvinguda al programa. Moltes gràcies. Deia, amb un curtmetratge fet amb molta passió, amb molt de carinyo, ens comentaves fora de micròfons, tres anys al darrere de la preproducció, diguéssim, aquest procés que hi ha abans de començar a rodar. Com ha sigut això? Sí, tres anys escrivint al guió, no òbviament cada dia, sinó una mica temporades, també passant per alguna residència on hem anat treballant i matitzant cosetes i, sobretot, també en la búsqueda de finançament, que és un procés molt llarg i costós a nivell burocràtic, també. Llavors, al final, hem estat optant per aquest format més petit, més familiar, de rodar el curtmetratge, que ja la setmana que ve comencem. Molt bé, doncs comenta'ns una mica, Tona, quin és l'origen de la idea d'Horitzó? Com va sorgir la història? Doncs, en realitat, un dia estava localitzant per un videoclip als Monegros i estàvem allà passejant i xerrant amb un col·lega i a l'arriba que es faig pensar, guai, m'ho volaria fer un curs sobre això. O sigui, com un format de road movie, que sigui molt de diàleg, molt d'anar parlant i, bueno, a mi un tema que em remou molt és la visibilització del col·lectiu, l'STBQ+, i també de les relacions no monògames. i, bueno, llavors ja vaig començar a fer la primera versió, que era molt, molt, molt de diàleg, i llavors anava traient coses que volia treballar, com comentaris que m'agradaria portar-les a la pantalla una mica, i amb les residències que he anat fent, doncs s'han anat treballant aquest guió, que passi més amb accions, i llavors tot el tema de les cures i tal ha sigut alguna cosa que ha anat sorgint. Bueno, en aquests tres anys també ha anat canviant una mica tot el... Bueno, el motor sempre ha sigut el mateix, però ha anat canviant com les coses més concretes que al final surten. Ens explicaves aquesta experiència personal, els bonegros, però m'agradaria saber per què vas decidir ambientar-la com una road movie. És a dir, què aporta aquest viatge a la narrativa de la història? Doncs, per mi a nivell personal el tema del viatge, i en aquest cas en el projecte és un viatge de tornada cap a Barcelona, cap a casa, els moments de tornada dels viatges sempre és per mi el moment on penses en les coses que t'han passat, és un moment per mi més reflexiu, que no pas la nada, que és més de projecció de futur, llavors trobava que tenia com un encaix i una coherència, com que un projecte que parla de reflexió fos en aquest viatge de tornada, perquè és una mica més introspectiu. I també la idea de l'horitzó, que s'explica també en el projecte, en el curt en algun moment, que és com una meta invisible, que sempre et serveix per avançar, per anar cap allà, trobava que també tenia encaix amb un model de relació que no està tancat, que no té unes pautes clares, sinó que serveixen simplement per anar cap a un lloc quan tu creus que és correcte. Llavors, tot això em conduïa a un camí i per això aquest format de carretera. Doncs avui estem parlant amb Laura Koderg, que és la instigadora d'aquest curtmetratge, que és la creadora d'aquest curtmetratge a l'horitzó, que com ens comentava ella mateixa, la setmana vinent arrenca filmació, arrenca gravació. Quin és l'espai que heu triat per gravar aquest curtmetratge, Laura? Rodarem per la zona del voltant del Montseny, perquè ens ha semblat fàcil a nivell de producció, i llavors, bueno, tots els espais i una platja que apareix, i a més, tot és Montseny i Maresme. I per què aquesta tria? Bé, jo sempre he estiu ajat a Vallgorgina, que és un poble que està entre Sant Salón i Arenys, i llavors, bueno, la proximitat amb el poble, amb la zona i amb l'Ajuntament, que també col·labora amb el projecte, doncs ha fet que, pensant les localitzacions, també ja en vinguessin al cap localitzacions de la zona, i també que, ja que és un projecte de molt baix pressupost i molt familiar, doncs fer-ho fàcil, per l'equip també, i llavors, bueno, hem acabat com triant aquelles localitzacions que estan per allà. Que bé, que bé, que interessant, perquè al final també és un procés, un viatge, no?, que heu anat fent durant aquests anys, com comentaves, aquests tres anys per crear guió, i després també, doncs, aquesta producció que ha vingut en els darrers mesos. Explica'ns una mica també quin és l'estil visual o estètic que teniu al cap quan comenceu a rodar, quina és la imatge que buscareu, el color, la llum, perquè ens explicaves també fora de micròfons que has fet diverses formacions, que estàs també especialitzada en temes de fotografia, de llum, comenta'ns una mica també com enfocaràs el projecte. Vale, doncs, bueno, el curtmetratge té un té un to bastant indi, llavors sí que la fotografia que imaginem és realista, però, bueno, a mi sí que m'agrada molt jugar amb contrast de punts de llum, de reflexos, no sé com dir-ho, llum incident que generi brillos. Llavors, bueno, també pel format i l'època que representen el curt, que és final d'estiu, també imagino algú més càlid. no sé si responc. Sí, sí, totalment, totalment. Al final és buscar aquesta essència, no?, que veiem, perquè la llum també, com deies, ens indica moltes coses, no?, en funció del tipus de llum que veiem a l'escena, ens podem imaginar si estem en una època de l'any o d'un altre, també ens pot dir moltes coses dels personatges, no?, si estan més il·luminats o menys, això també és un gust més artístic i potser poètic d'alt, en aquest cas teu, no?, de direcció i m'agradaria aprofundir una mica en aspectes també del guió perquè ens has comentat que un dels temes principals és les relacions no monògames i les cures, a vegades per no caure en situacions complexes, no? Com fas un guió d'això sense caure en tòpics i intentant també arribar a l'espectador? Sí, doncs... Sí, com bé has dit el tema central és les cures en les relacions no monògames diríem que al final cada relació té les seves complicacions a nivell de com fer que tothom estigui còmode i de més i la manera en què ho reflexem en el curtmetratge és que el vehicle central representa una metòfora d'aquest format de relació llavors a partir del manteniment que requereix aquest vehicle que també el converteix entre vèria gent i té uns pactes perquè tothom el pugui utilitzar en les condicions correctes a través d'això doncs es metaforitzen les cures de les relacions personals de cadascú i llavors, bé, les protagonistes doncs cada una té una situació diferent i té un arc on on cada una fa el seu viatge personal i propi amb les seves pròpies relacions i entre elles aquest arc també es creua i acaben de complementar-se l'una a l'altra Clar, comentaves això del vehicle el fet d'aquest espai aquest personatge que no parla però que ens parla molt que ens diu moltes coses que és el fet de compartir aquest cotxe aquest viatge aquest road movie i a partir d'aquí doncs també com d'una forma una mica més metafòrica ens pot estar parlant també de les relacions personals les relacions en aquest cas de parella Parlem de de com s'aterra tot això és a dir en el moment en què tu tens el guió tens una productora que et recolza tens un projecte com ho feu doncs per cercar macenatge per cercar suport per cercar també persones mans que ajudin a fer aquest projecte com ha sigut aquest procés he de dir que el procés d'escollir el procés de tenir equip tècnic és per mi de la més fàcil ja que com que el dia a dia estic treballant amb això i moltes amigues també treballen en el sector doncs ha sigut com trucar a les amigues de confiança per treballar en el projecte i és molt agraït que la gent estigui motivada i li vingui de gust fer-ho la veritat hem fet un procés de càsting que això ha sigut alguna cosa més obert on vam publicar la proposta i amb la residència de la Bona i també l'ajudat del Casal de Joves de Sant Jús vam fer dues sessions de càsting i allà sí que clar eren actrius que no conec a nivell personal i era molt xulo i molt gratificant veure que són són actrius també amb trajectòria i molt potents que estaven interessades en fer aquest projecte en les condicions que hi ha i de veritat són perfils molt xulos molt potents llavors molt content amb això i pel fet del missatge és a dir a partir ara diguéssim tens ja totes les eines i tot l'engranatge a punt de funcionar per poder gravar aquest projecte i pel que fa al missatge quin creus que serà el missatge principal que t'agradaria que arribés a l'espectador després de veure l'horitzó un cop ja la pel·lícula passi per la pantalla gran a mi m'agradaria que quan la gent acabi de veure la pel·lícula estigui amb una bona sensació que digui ostres que guai potser mola m'agradaria sento que que molts cops la representació del col·lectiu LGTB i de relacions no monògomes són estigmatitzants i molts cops són que s'ensenya la mala cara perquè és veritat com a vegades et trobes en situacions incòmodes o és difícil de gestionar i molts cops s'ensenya aquesta mala cara i a mi m'agradaria ensenyar la bona cara la part maca que la gent surti del cine i es senti motivada i amb ganes i que la gent que és sent identificada amb el col·lectiu o amb aquest format senti una representació també agradable tot i que evidentment hi ha algun conflicte en el curt perquè si no hi ha conflicte no hi ha història però que el curt acabi amb un bon sabor de coca d'alguna manera també explica de forma respectuosa aquestes altres veritats que hi ha dins del col·lectiu que moltes vegades com deies és molt estigmatitzant hi ha algunes etiquetes que s'han quedat i sembla que costa treure-les però al final també hi ha aquestes veritats veritats personals situacions que si les escoltéssim de prop potser diríem ostres aquesta realitat doncs es veu es veu tangible per una banda però es veu també com aquella condició fa que la gent que està seguint aquesta condició és feliç viu en una vida en la que està a gust i està còmoda i hi ha un respecte aquesta paraula que és tan important en les relacions avui dia el fet del respecte perquè estem tornant a unes condicions bastant surrealistes és a dir l'abús de l'home cap a la dona encara és molt freqüent la violència vicària la violència masclista clar tot això també vulguis o no d'alguna manera ha d'afectar a l'hora de veure aquest tipus de curtmetratges per entendre una mica més i no quedar-nos en el superficial en el fet de el col·lectiu LGTB són una colla de bueno doncs això de gent que tant els hi fa vull dir no és així és explicar la veritat explicar la realitat explicar que hi ha moltes condicions d'entendre l'amor i que ara per sort s'està trencant una mica amb això que les relacions monògames ja no només amb el col·lectiu LGTB sinó també amb totes les orientacions sexuals s'està trencant una mica amb el fet de veure l'amor d'una manera diferent que no va tan lligada a costums a tradicions religioses etcètera què en penses de tot això? sí total has explicat molt bé i és per això també que al final després de tots els anys d'anar treballant amb el guió i tal m'he acabat quedant amb que la part important d'aquest projecte és les cures i en aquest cas és una relació no monògama i aquestes complicacions però en realitat el motor és les cures en les relacions personals que evidentment són molt necessàries i importants en tot el format de relacions perquè cada persona és un món i té unes necessitats i unes particularitats que al final es veuen reflexades en cada relació estem davant del projecte més ambiciós de Laura Koderk l'horitzó què en penses? sí perquè és el primer projecte curtmetratge que que estic fent jo com a directora per tant després de l'escola diguem per tant sí és el primer projecte personal que l'estic empanyent si no ambiciós com a mínim complet podríem dir que és el més complet de tots sí de moment dels que he fet sí i ja per anar tancant Laura algun aspecte que vulguis destacar del que vagi passant a partir d'ara és a dir tenim un crowdfunding que encara està operatiu que tanca d'aquí un parell de setmanes si no m'equivoco la gent com pot col·laborar com pot participar explica'ns una mica sí doncs ara la part més important en realitat és la del finançament perquè és el que ens facilitarà rodar i rodar en unes condicions més amables queden com bé has dit dues setmanes per tancar aquest Verkami però una setmana per rodar per tant aquesta setmana sí que és bastant clau la manera de participar és fàcil hi ha un enllaç on pots accedir i hi ha diferents tipus de donacions que cada donació té recompenses hi ha la donació més econòmica que la recompensa és menció als crèdits òbviament estarem molt molt molt molt molt agraïts de qualsevol aportació i després les aportacions poden anar sumant de pressupost o sigui de preu on la següent tens una entrada per la visita la preestrena del curtmetratge en sala de cinema després hem fet unes peces de merchandising amb el lema I love my girlfriends també com per valorar el suport de les amigues i de les parelles en aquest cas com donant-li la mateixa importància a nivell de teixits d'afectes i les més les recompenses més grans bueno menció especial van per aquí crèdits passe al cinema i merchandatge òbviament també pots fer una aportació lliure sense cap tipus de recompensa amb el que vulguis i puguis donar qualsevol cosa és benvinguda doncs podeu cercar tota aquesta informació a vercami.com allà doncs trobareu aquest projecte a l'horitzó un curtmetratge en forma de road movie que ens ha presentat avui la Laura Coderca aquí al programa gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern i que vagi molt bé aquesta experiència fílmica moltes gràcies a vosaltres adeu-siau a les gotes plàniu d'Esvern