#547 - Ple de setembre a Sant Just: Ordenança d’Olors, Pacte per la Llengua i PLIA; crisi de l’X30 i canvi del JustTram cap al Moisès Broggi

Són un quart de dotze del migdia, passem ara a parlar de política, passem a parlar, en aquest cas, del grup municipal. Endavant Sant Just, i ho fem, amb laia aflutats, la seva cap, en aquest cas també cap de l'oposició a Sant Just d'Esbern. Avui parlem del ple municipal del nostre municipi, celebrat el mes de setembre, on es van aprovar diverses mesures amb implicacions rellevants pel futur del poble. des de l'ordenança reguladora de Dolors fins també al Pla Local d'Infància i Adolescència, passant per l'abdesió al Pacte Nacional per la Llengua. Aquestes decisions han generat debat entre els diferents grups polítics i també especialment han posat sobre la taula la necessitat de reforçar els mecanismes de control, participació i també de diverses qüestions en l'acció del govern. Per aprofundir en el posicionament de l'oposició i entendre també com es projecten aquests debats des de fora de l'equip municipal, de l'equip de govern, avui conversem amb Laia Flotats, regidora i portaveu del grup municipal endavant Sant Just, que en aquest cas és una de les principals forces d'aquesta oposició al nostre municipi, al consistori de Sant Just. Amb ella analitzarem també aquests punts clau del debat polític local i també parlarem de diverses qüestions, d'aquestes qüestions que hem esmentat en aquesta introducció, qüestions que es van comentar en el ple del mes de setembre. Laia Flotats, bon dia. Hola, molt bon dia. Benvinguda al programa, comencem... Bé, i benvingut també, Dani, que és la primera vegada que coincidim. Sí, la veritat és que soc nouvingut, aquí vosaltres teniu més experiència que jo, però espero poder donar la talla i poder estar aquí al capdavant d'aquest magatzem, d'aquestes entrevistes també, que al final ens ajuden a entendre una mica la complexitat del nostre municipi. Més si més no dona pluralitat, no? Totalment, que això és molt important. El respons de vista. Exactament. Comencem parlant si et sembla. Nosaltres ho hem dividit aquí en diversos punts que són els punts que es van parlar en l'anterior ple, però evidentment aquest espai està obert a altres qüestions que puguin sortir, que puguin ser també esmentades, Laia. Deixem que arrenquem amb aquest ple del mes de setembre amb l'ordenança reguladora de les olors. que va ser un dels punts que durant el ple es va aprovar aquesta ordenança reguladora de les olors i ens agradaria saber des d'endavant sent just què és el que s'opina, quins són, diguéssim, des del vostre grup els principals punts de fricció o mancances d'aquesta normativa i què és el que podríeu valorar positivament. Gràcies. Has fet un resum del ple del mes de setembre i hi havia tres temes, has comentat que hi havia com tres temes principals, però hi ha un quart tema que nosaltres en vam parlar també en el torn de precs i preguntes i que en tot cas després ho comentem. Perfectament. En quant a l'ordenança de les olors, nosaltres vam votar a favor des d'en davant Sant Just, veiem bé l'ordenança, en el sentit en el que ja vam exposar en el ple, I és el següent. Al final, l'administració pública, el govern municipal, o el govern de cada institució, té la funció de gestionar l'equilibri social que hi ha d'haver, la convivència. La nostra societat és una societat de persones lliures, cadascú fa la seva activitat, i a vegades hi ha col·lisions entre la llibertat d'uns i la llibertat dels altres. i l'administració pública està... Els polítics, els nostres representants públics, les nostres institucions que estan ocupades per persones a les quals hem votat, les nostres institucions estan pensades per fer d'àrbitres i anar regulant d'alguna manera aquesta convivència i garantir la pau social. És molt important això, és més important del que pensem. Però la nostra llibertat individual, en part, es basa en això. Si no hi hagués pau social, no podríem ser persones lliures. Aquí hi va haver un conflicte ja fa molts anys, perquè s'ha trigat molts anys a fer l'ordenança, però hi va haver un conflicte entre una empresa que feia una activitat que ametia moltes olors molt intenses. Concretament al barri sud, en aquest cas estem parlant d'Aventós. Jo visc al barri sud i també les he notat. I un grup de veïns i veïnes, nombrós, en els quals hi havia persones que els afectava a la salut. Aleshores, l'Ajuntament, en el moment de posar ordre aquí, va trobar que no hi havia cap reglament, llei i ordenança que pogués sobre la que recolzar-se per tal de posar ordre i exercir aquest paper d'equilibredor, d'àrbitre. i per tant es va trobar amb la necessitat de fer una ordenança per tal de tenir aquest marc regulatori i més o menys que tothom conegui a partir d'ara les normes que hi ha, les regles del joc. I això és correcte, és el paper que ha de fer l'administració pública, que ha de fer una institució. El nostre element és que és molt lent, i segon que vam demanar que això no s'acabi convertint en una càrrega feixuga, una més de les que ja han de fer front les empreses i comerços que s'han d'implantar o que es volen implantar, que ja tenen un munt de normes per complir, que això no s'acabi convertint en una més que s'ha de complir i que els requereixin més estudis tècnics, més informes, que no sigui un bloqueig, bàsicament. L'Ajuntament ha de tenir vista amb això. Des del Partit Socialista ens van visitar la setmana passada aquí, la portaveu Isabel Darder esmentava que el fet d'aquesta tardança que bé comentaves, Laya, també anava derivat una mica a la qüestió que no hi havia cap municipi o hi havia molt pocs municipis que haguéssim implementat espais, ordenances com aquestes, i que per tant això també va dificultar una mica el fet de trobar un marc per vislumbrar aquesta ordenança que s'ha fet aquí a Sant Just, però certament aquesta qüestió segueix en peu i nosaltres vam preguntar a Isabel Darder si hi havia la idea que des dels veïns i veïnes poguessin també aportar aquesta ordenança. Vosaltres creieu que ara ja un cop feta aquesta ordenança els veïns i veïnes també haurien de donar les seves opinions? Podrien tenir l'oportunitat de revisar aquesta ordenança i també comentar-ho amb l'Ajuntament? Hi ha una aprovació inicial, hi ha un període d'exposició pública i és en aquest període que els veïns i veïnes poden fer al·legacions i donar la seva opinió i demanar les correccions que estiguin oportunes. En quant a la lentitud o la justificació de la lentitud, bé, també va impactar construir una escultura de Benvinguda Sant Just el 2022. i estem al 2025 acabant i encara no s'ha fet. Hi ha molts exemples de municipis que ho han fet, que han posat una escultura de benvinguda. No sé fins a quin punt la lentitud del nostre Ajuntament... Una escultura que passa per un concurs, que va ser un concurs, que es van presentar diverses candidatures, que la gent va votar... I el concurs es va acabar el 23. I justament a festes de tardor també. Va coincidir aquestes mateixes dates. Ha passat tot el 24 i està a punt de passar tot el 25 perquè ja estem a l'octubre i encara no hi ha l'escultura. Aleshores, no sé fins a quin punt realment les coses de Palacio van despatx en el nostre Ajuntament perquè són de Palacio o perquè qui ho ha de gestionar no està sent tot lo eficient o marcant el ritme que hi hauria d'haver. Ja vaig comentar en aquesta mateixa taula, en aquest mateix micròfon, que una de les causes per les quals, això fa mesos que ho vaig dir, una de les causes per les quals la ciutadania desconfia o perd la confiança en les institucions públiques, en part, una de les raons és per la lentitud en la resolució dels problemes i en el compliment dels compromisos. Això hem de fer bé tots, de prendre'n bona nota, i aquells qui tenen responsabilitats de govern i de gestió hauran de buscar els mecanismes perquè la nostra democràcia funcioni més bé, més eficientment i més eficaçment. Si no, la gent acaba tenint tendències a buscar partits més antisistema, per trencar el sistema, Bé, potser li fa falta, jo no ho sé, perquè arribats a aquest punt, per fer una escultura dos anys, no ho sé. D'això hi ha casos, molts exemples. Hi ha exemples que si també els voleu posar sobre la taula, estarem encantats d'anar-ho comentant. Si no és avui, en altres entrevistes que anirem fent periòdicament aquí a Ràdio Desvern, deixem passar una altra qüestió. Parlem ara de l'addesió al Pacte Nacional per la Llengua, que també el ple va aprovar aquesta addesió al Pacte Nacional. Quina valoració feu des d'Andavant Sant Just? Qualsevol mesura que es tiri endavant per defensar la llengua catalana, que és la llengua del nostre país, nosaltres donarem suport, evidentment. És el nostre país, és la nostra llengua, no hi ha cap dubte. És la llengua de Sant Just, també. Endavant, endavant. Crec que amb això sempre hi hauria d'haver unanimitat, independentment de quin color estigui governant la Generalitat, qui estigui liderant, al final, mentre no es diguin vegenades, i aquí no es diu cap vegenada, és bastant coherent, Crec que amb el tema de la llengua, fora bo que hi hagués sempre una anànimitat. Potser sí que manca, no ho sé, això hauríeu de comentar vosaltres, però certa implementació o, potser, regulació en algunes qüestions. M'estic basant també en una pregunta que li farem a l'alcalde aquesta mateixa setmana, de fet la setmana vinent, a l'espai de l'alcalde respon, que aquest mateix Aquesta mateixa setmana hem rebut aquestes primeres preguntes que la ciutadania fa l'alcalde a través del post d'Instagram. També recordem a la ciutadania que ens escolti que encara ho pot fer. Hi havia una de les preguntes que es mentava que hi ha comerços que participen en aquesta campanya que no rutulen en català i que se'ls està donant la mateixa oportunitat de participar en aquest tipus de campanya. Quines accions ha de prendre l'Ajuntament en aquestes situacions? Potser ajudar-los. Directament. anar-los a veure i dir que aquest cartell no el teniu en català, hi ha una llei que obliga a tenir-lo en català perquè hi ha un incomplement de normativa. Jo no dic pas que anem a sancionar perquè aleshores és molt polèmic i és anar ficant més llenya al foc, sinó senzillament ajudar-los. Mira, potser s'ha de crear una línia de subvencions que hem de fer-hi. Una ajuda, encara que sigui injust. La qüestió és que hi hagi el català, que sigui present al carrer i que sigui una eina, una llengua amistosa, que no es vegi com una llengua d'imposició o antipàtica. Malauradament, amb tot el procés pot ser que una part de la ciutadania l'estigui veient d'aquesta manera. Per això estem tenint aquest abandonament o aquest desús del català. També hi ha altres factors molt més grans, molt més poderosos, que estan fent que el català al dia a dia, sobretot per les generacions més joves, no sigui una llengua tan d'ús habitual. Però bé, és millor sempre incentivar, motivar que no castigar. Des d'una vessant impositiva està clar que no s'aconsegueix tant com des d'aquesta vessant que comentaves, Laia. Passem al Pla Local d'Infància i Adolescència, el PIA, que en aquest cas també va ser aprovat en aquest pla i ens agradaria saber quina valoració feu del document i des del vostre punt de vista amb quins recursos econòmics i humans també hauria de comptar aquest PIA per ser realment efectiu. Des del nostre punt de vista, el Pliac és un pla local de la infància i de l'adolescència i el que pretén és que Sant Just sigui una ciutat friendly dels nens i adolescents. Això hauria de ser molt transversal i hauria d'afectar totes les àrees de l'Ajuntament perquè al final hi ha els nens i nenes, els adolescents interactuant amb el municipi des de diferents vessants. i trobem a faltar aquesta visió àmplia. La nostra sensació és que això és un document, un compliment, s'ha de fer aquest document per tenir el segell de ciutat amiga de la infància de l'UNESCO i anem a fer aquest document i ja està. I la prova està en que es fa de pressa i corrents a última hora perquè si no no ens arribem a termini, etc. Bé, escoltam, d'acord, fem confiança un any més, una vegada més tornem a fer confiança, però ja li vam dir al regidor responsable que si realment ens creiem aquest document hi ha d'haver canvis. I quan demanem ombres al parc, com hem estat demanant, hi ha emocions, que ell va votar en contra. Quan hem estat demanant ombres al parc és perquè facilitem a la infància poder estar al parc, als parcs públics, i no aixitxarrar-se de calor. O, per exemple, en temes de mobilitat, Ja ho vam denunciar en l'article al Bulleti, que es va publicar el mes de setembre. Ara que tornem a l'escola, aniríem a obrir pels nens i nenes que els semàfors tinguessin el comptador de segons de l'estona que està el semàfor en verd. Com altres municipis, per exemple, les Plugues. Això és una mesura que no només pels nens i nenes, per la gent gran també els va molt bé, però com que estem amb aquesta visió i parlem del PLIA, parlarem des de la visió dels nens i nenes, Això als nens i nenes els va molt bé i és una manera de tenir una ruta segura per anar a l'escola i facilitar mobilitat o, per exemple, les escales mecàniques que han de connectar amb el canigó. Això és un tema d'inversió, d'infraestructura, de mobilitat, en els pressupostos de l'any passat, ara veurem els de l'any que ve, no apareixia per enlloc. Si realment ens creiem aquest document, això s'ha de traslladar amb coses reals. És només un document per aconseguir un segell i que l'Ajuntament es pengi medalles que no tenen cap rerafons de veritat. Ja lligant amb això, Parlaré del tema important, que és el que et volia comentar abans, que és el desastre de l'X30. La Renfe X30, li diem nosaltres, perquè s'està comportant aquest autobús com si fos la Renfe. Ara ve, ara no ve, ara ve tard, ara no sé si ve... Això és un drama. I a l'últim ahir, que ens feien arribar, que un dels autobusos no va voler agafar el carril que s'ha fet nou per entrar a la Diagonal. tots els usuaris i usuàries d'aquell convoy, els va tocar fer la cua d'un cotxe normal. Quan amb recursos de tots i totes hem pagat per construir un bus bau perquè entri directe i aquell autobús i aquell xofer no li va donar la gana de fer servir un recurs que hem facilitat perquè la gent pugui anar més ràpid a la feina i facin servir el transport públic. Aleshores, ja comença a ser molt escandalós. i l'excusa... No, això depèn de l'AMB, no hi podem fer més. Ja xutem les protestes cap a dalt, però és l'AMB. La ciutadania, el missatge que acaba rebent és que és allà dalt, tan difícil, inaccessible i tan complicat de solucionar que ens hem de resignar. Jo no crec que la ciutadania s'hagi de resignar. No crec que ens haguem de resignar perquè paguem impostos cada any. Ens els pugen i seguim pagant. Hi ha d'haver una agilitat amb això. Hi va haver un canvi d'empresa dins de l'X30, l'empresa gestora que ho portava fins ara va ser substituïda per un altre. Aquesta empresa amb els treballadors es veu que hi ha hagut bastant de conflicte però aquest canvi que hauria d'haver estat ja solventat, aquesta situació que hauria d'haver estat ja solventada no ho ha estat. Portem un any i mig on l'X30 està presentant dificultats en la seva desenvolupament de la seva activitat. Jo també l'he patit, els retards de l'X30. Totalment, jo també el feia servir fins ara i em passava també, però el fet és quina és la solució, és a dir, què és el que s'ha de fer o què és el que planteja Endavant Sant Just per poder solventar i un autobús que és tan pràctic i que és tan útil com l'X30 sigui funcional. Lo primer és que l'alcalde i el regidor de mobilitat estiguin al costat de la ciutadania. Jo trobo a faltar que els vídeos del dematí, que l'autobús no arriba o surt tard, no els estigui fent el regidor de mobilitat o l'alcalde. Haurien d'estar allà, prenent nota, sent testimonis d'això també. Lo següent és demanar responsabilitats a l'àrea metropolitana, perquè a l'àrea metropolitana hi ha un govern metropolità i hi ha uns responsables de l'àrea de mobilitat. Demanar responsabilitats allà. i que es facin les actuacions que s'hagin de fer ràpid. Perquè si no tornem al mateix, la gent acaba desconfiant i buscant solucions alternatives, com per exemple agafar el cotxe. Estem destinant un munt de diners dels impostos que paguem entre tots per tenir un transport públic, perquè pugui anar ràpid el transport públic Busbau, per exemple, per augmentar la freqüència de l'X30 de 20 a 15 minuts, per allargar els itineraris de l'X30 i moltes altres coses que es fan amb altres autobusos i altres línies, i tot això ho fem perquè la gent agafi el transport públic i no agafi el cotxe i no tinguem els carrers col·lapsats i no tinguem tanta contaminació que al final és l'aire que respirem. Però això ha de ser efectiu, no només queda fer el concurs i la licitació. Després, com he dit amb l'exemple del PIA, hi ha d'haver una traslació al món real i a la pràctica i a la vida diària. El que trobo a faltar és la implicació de l'alcalde i el regidor de mobilitat que haurien d'estar al peu del canó. No només fent les denúncies pertinents al costat dels veïns i veïnes i veient com estan passant les coses, sinó que, a més a més, anant a l'àrea metropolitana, que l'alcalde és el nostre representant allà, i exigint responsabilitats. I si cal que per això s'exigeixin dimissions, exigint dimissions. Però és que no pot continuar això així. És que és l'autobús que fa servir la meitat... La gran majoria de Sant Justencs. La gran majoria de Sant Justencs i Sant Justencs es fan servir per anar a treballar, per anar a l'escola, per anar a la universitat. Són moments que necessites puntualitat britànica. I això no està passant, no pot ser. També convido a l'audiència que vulgui ampliar una mica, que també pot veure xarxes el contingut que teniu relacionat amb aquest tema, que recordem que teniu un ril també del passat ple del mes de setembre, on també es menteu Aquesta qüestió, i que realment era interessant comentar-la, abans de tancar, perquè hem d'anar tancant la ia, i com que estem parlant de mobilitat, em sembla que també ho porto a fer-ho, és el JT, que està sent un tema de debat sobretot polèmic amb la gent gran. Parlàvem abans dels nens, nenes, ara parlem de la gent gran. Aquest canvi de recorregut, que recordem ara ja no passaria per Moïses Brogi, per l'hospital, sinó que haurien de fer aquest canvi d'autobús, haurien d'agafar dos autobusos, la gent gran o la gent que vulgui anar a Moïses Brogi, l'hospital, en transport públic, ha d'agafar aquests dos autobusos en funció de la zona en què visqui. Quina és la solució per això? Com ho valoreu? I què és el que creieu que ha passat d'on ve aquest canvi de recorregut? El canvi de recorregut va ser una petició ciutadana dels veïns de l'Amiranda, que demanaven tenir un accés més ràpid i directe a Barcelona. Feien la següent reflexió, probablement som el barri que estem físicament més a prop de Barcelona, però amb transport públic som el barri que estem més lluny. Més lluny vol dir que més d'una hora i mitja per poder arribar a Barcelona amb transport públic, quan amb cotxe en cinc minuts estàs en transport privat. Demanaven modificacions amb el Just Metro, però el Just Metro és una línia que, tal com està ara definida i dissenyada, funciona molt bé, té molt èxit i el fa servir molta gent també. I, per tant, no es veia viable fer-hi un canvi. Llavors es va estar mirant al Just Tram. El Just Tram es va estar valorant quins canvis es podien fer, de manera que no quedés cap lloc o punt estratègic al qual anava el Justram abans, desatès. Es va veure que un dels punts estratègics que quedaria desatès si es feia un canvi de ruta era l'Hospital Moises Brogi. Però com que el Justram para el perador i hi ha diversos autobusos que van al Moises Brogi, es va determinar que fer un canvi de la ruta del Justram no deixaria desatès el Moisés Brogi. És veritat que és una molèstia, amb haver de fer un trasbord, i sobretot per les persones grans que tenen mobilitats més complicades, baixar de l'autobús i agafar un altre autobús. Però al plens van informar, perquè van venir uns quants veïns i veïnes a fer la queixa, i ho vam estar escoltant. L'alcalde, qui té les dades, va comentar que les dades que tenia l'AMB de l'ús de l'autobús des que s'havia fet aquest canvi era que havia augmentat l'ús d'aquest autobús. Al final, quan ets un gestor públic has de mirar pel bé de tothom. i entenc la nuix que la gent gran estigui enfadada. També facilitaria molt el tema si per exemple la passarela de la B23 estigués construïda, perquè jo vull recordar que al pont on hi ha la rotonda on ha d'anar l'escultura de Benvinguda Sant Just des d'endavant Sant Just vam aconseguir un milió d'euros del Ministerio perquè es pogués fer una ampliació i poguéssim passar també persones i bicicletes. Perquè ara, si vols anar caminant, que és el camí més directe per anar al Moisés Brogi, si vas caminant, et poden atropellar. Arribaràs al Moisés Brogi en ambulància, però no pel que hi anaves a fer. Aleshores, tornem una altra vegada al principi de l'entrevista. Les coses van lentes, massa lentes. Respecte al tema de l'X30, és que m'he oblidat de dir-ho. Jo ahir vaig estar a la parada de l'X30 al dematí. Em vaig acostar i vaig estar una estona allà. Ahir no hi va haver retards a les vuit del dematí, que és la hora que jo hi vaig ser. Però jo hi vaig anar a veure què passava. Per tant, jo quan estic exigint a l'alcalde i el regidor de mobilitat, qui siguin, Els estic demanant que facin el que jo ja he fet i crec que haurien d'estar fent. Era aquest aclariment. M'he oblidat de dir-ho abans. No estic demanant que facin coses que no es puguin fer, que es pot fer. i en el Justram és això. És veritat que és un engorro per a la gent gran. En molts casos la gent gran s'està sentint una mica desatesa. Aquí ho vàrem comentar també amb l'espai d'associació de gent gran i per aquest cas també per casos com podrien ser per exemple les festes municipals, com les festes majors, que es senten desatesos en el sentit que no troben hi hagi un espai tan ampli com, per exemple, dedicat als joves. Dedicat als joves hi ha moltes activitats, hi ha moltes qüestions i, en canvi, per la gent gran a vegades troben que no hi ha tantes activitats o tantes coses en relació al lleure de la gent gran per festes major, per festes de tardor, i això també reivindicaven una mica aquest fet. que no té massa a veure amb el JT, evidentment, però d'alguna manera també el té a veure en el sentit que quan han de desplaçar-se per festes, que passa que moltes vegades no tenen aquest autobús per poder tornar a casa, perquè ja és tard i no poden tornar, per tant sí que té una relació amb el fet d'aquestes festivitats i la mobilitat al nostre municipi. i amb això tanquem, s'ha d'escoltar la gent gran. I en aquest aspecte, això també és important. I tant. I en alguns temes que són més sensibles i necessitats, com la mobilitat, que és un dels punts que tenen més dificultats la gent gran. Doncs amb això ho deixem. Gràcies, Laia. Ens veiem ara per festes de tardor. Exacte. I al final d'aquest mes tenim un ple molt important, que és el de les ordenances fiscals en què parlarem de la taxa de residus, que una vegada més es torna a canviar. A veure què tal. Doncs d'aquí un mes ho comentem, Laia. Gràcies i que tinguis bon cap de setmana. A vosaltres. Adéu.