#548 - Sant Just Solidari: exili, projectes i pau

I seguim el magasin de matins d'aquesta casa, seguim a la Rambla. Soc Daniel Martínez i falten 10 minuts per dos quarts de 12 del migdia. Nosaltres ara ens dirigim a l'espai d'entrevistes d'aquest programa. Avui volem parlar amb Lluís Casals, president de Sant Jus Solidari, i amb el qual tindrem una conversa sobre aquesta ONG del nostre municipi, els principals reptes i projectes que solidaran al llarg d'aquest curs, i també parlar de les activitats a curt termini. Lluís, bon dia. Bon dia, gràcies. Benvingut al programa. Gràcies. Doncs bé, senzillament, primerament parlar una mica de com està treballant Sant Junt Solidari en aquesta arrencada de curs 25-26, quins són els principals projectes que esteu duent a terme durant aquests mesos i com està la situació en la vostra activitat, diguéssim, dins l'entitat. Bon dia. Nosaltres, en aquest inici de curs, continuem treballant en dos eixos fonamentals. Un d'ells és l'exili de les dones de Nicaragua a Costa Rica, com la majoria d'ouïdors sabran, Sant Jús Solidari porta una llarga trajectòria a Sant Jús, gairebé aproximant-se entre una cosa i altra cap als 35 anys i sempre ha treballat, la part fonamental de la història de Sant Jús Solidari ha sigut l'egermanament de Sant Jús en Camuapa, un egermanament que neix en un amb una idea d'una població del nord ser germana amb una població del sud, pren un compromís que és de per vida i sota el signe de la solidaritat, provocant en el treball conjunt una transformació d'aquesta societat, en aquest cas de Camoapa, i la idea que teníem... Quan un comença un projecte d'aquest tipus és per fer, ara no vull ser utòpic, una transformació global. La nostra idea era dedicar, com dic, un projecte de vida en aquesta relació, no surt en aquest territori, i després escriure aquesta experiència, aquesta experiència de mig segle, escriure-la perquè altres territoris del nord que vulguin fer aquest mateix procés de cooperació descentralitzada amb el sud tinguin una guia i cometin els mateixos errors que nosaltres hem anat solucionant amb el nostre aprenentatge. Això, tot aquest camí s'ha fet i es va quedar troncat en el moment en què el... el govern de Nicaragua va evolucionar, va esdevenir, es va transformar en una dictadura salvatge, a provocar gairebé 500 morts el 17 i 8. I com que el nostre compromís, com deia, era de per sempre, vam continuar treballant amb Nicaragua, però en aquest cas amb les dones exilades polítiques a Costa Rica, fonamentalment a Sant José, que portem ja uns anys, treballant amb elles, treballant amb l'exili. L'exili és una de les ferides més importants de la humanitat. que està succeint arreu i està creixent exponencialment, degut a guerres, conflictes i moltes situacions, i en aquest cas concret nosaltres treballem amb l'exili de les dones exilades a Costa Rica, empoderant-les en molts sentits, en els seus petits negocis, en formació, en empoderament personal, etcètera, en podem parlar més. Aquesta és una de les línies en les quals estem treballant fonamentalment i després a nivell local Continuem amb el projecte de Bici sense Edat, amb 100 voluntaris i voluntàries i amb més de 1.000 passejos anuals, transitant aquest cop per la nostra societat, que és una societat del nord, que és una societat que no té en absolut els problemes que tenen la societat del sud com els que estem treballant a Costa Rica, però que té la seva ferida principal, que és la soledat no volguda de la gent gran, de la gent amb dificultats motrius, i que Sant Just Solidari, a través del projecte Amb Vici Sense Edat i a través de ser voluntaris i voluntàries, els retornen a la societat, a la col·lectivitat, per tornar a ser reconeguts i no sentir-se gent exclosa. Amb Vici Sense Edat parlarem més endavant d'aquí unes setmanes, que ens visitaran també els membres d'aquesta entitat, serà el dilluns 27 d'octubre, a finals de mes, Podríem parlar de forma més extensa del projecte i dels reptes que enfronta aquest any. I nosaltres avui ens centrem també en altres projectes que està ara mateix en actiu Sant Just Solidari. Pel que fa a Nicaragua, concretament a Camuapa, amb aquest esgermanament, ens comentaves, Lluís, que ha estat complicat aquests últims anys, que aquesta distància no us ha permès tampoc portar una acció activa que m'ho apassinó, que ara mateix el que esteu fent és aquest acompanyament a Costa Rica amb aquestes dones exiliades. Quin és el retorn que esteu rebent? Com estan elles? L'exili és una de les experiències més dures que pot sofrir l'ésser humà i les col·lectivitats que són arrencades, que són expulsades del seu lloc de creixement, de convivència, de familiars, d'amics, on tenen l'arrelament. I de cop i volta han d'aterrar en un altre país, en un altre país, en unes altres costums, en aquest cas el mateix idioma, però en unes altres costums en els quals són persones estrangeres amb tota la connotació que té aquesta paraula. El retorn és fantàstic, és a dir, perquè nosaltres no vam aterrar allà així a la brava, a començar una cosa de zero, sinó que les dones ja estaven autoorganitzades a través d'una organització que es diu Ret de Mujeres Pinoleres. S'ajuntaven... I elles s'enfortien mútuament, col·lectivament per sobreviure en aquesta nova situació. I en aquesta organització que ja funcionava de Red de Mujeres Pinaleres a través de la nostra amiga que l'heu tingut aquí alguna vegada. La Wendy, que és una periodista, relatora de drets humans, amb una trajectòria personal excel·lent, una gran professional, és la nostra referent allà, la coordinadora del projecte. Al voltant de la Wendy es tractava d'enfortir aquesta organització que ja existia i realment ha sigut un creixement molt més gran de l'organització, un aprofundiment en els objectius que elles es havien proposat, com és, sobretot, donar-los eines perquè elles s'han dedicat a muntar petits negocis, des d'alimentació cosmètica, manualitats, etcètera, per poder sobreviure, per poder tenir activitat econòmica, per mantenir-se elles i mantenir els seus fills. La gran majoria d'elles han marxat de Nicaragua amb les criatures. Llavors, des de donar-los eines com són els mòbils perquè puguin, com moltes ja els tenien, però donar-los eines d'ensenyar-los com entrar a les xarxes socials per poder publicitar els seus productes, com poder fer crides dintre de les xarxes per quan cada mes i mig fan la fèria... de mujeres pinoleras que mostren els seus productes i fan valls nicaragüencs, etc., als quals hi acudeix molta gent i poden augmentar la seva venda, com a nivell d'enfortiment personal, perquè, clar, elles han sofert psicològicament en aquest exili. crear vincles i enfortir-les personalment per poder afrontar aquest futur tan complicat, aquest futur tan difícil. Cada vegada rebem més retorns, cada vegada rebem més expressions que ens mostren com ha augmentat la seva fortalesa i com ha augmentat les seves capacitats per sobrevivir i per tirar endavant. I en guany, Hem començat un projecte amb elles que ja es recorda, un projecte que va durar molts anys i que va ser molt ben acollit a Sant Jus quan podíem estar treballant a Camuapa, que és un projecte de beques pels seus infants. I l'estem començant i el concert que farem... Aquest divendres, al pati de les escoles, al qual convidem a tothom, a les 9 del vespre, amb un grup d'aquí Sant Just, el que es tregui d'aquest concert va pel projecte de beques. Doncs un concert que, com ens comentava en Lluís Casals, tindrà lloc aquest divendres al Pati de les Escoles, aquest claustre tan bonic que tenim aquí a Sant Jus. Un concert solidari que és dels quatre de les golfes amb una entrada de 10 euros per persona al claustre de les Escoles, al carrer Montserrat número 2. el 17 d'octubre a partir de les 9 del vespre. Està organitzat per Sant Jus Solidari i en aquest cas el podrem escoltar i el podrem gaudir al llarg d'aquest vespre de divendres. Comentem diverses qüestions perquè estaves fent referència també a aquests projectes. Estàvem aturats el de Nicaragua que per a vosaltres sempre ha estat el més ambiciós i també ha estat el que li heu posat molt focus. I ara volíem fer també menció a aquestes hijes del maït, que és el projecte de suport per a l'enfortiment de capacitats de dones nicaragüenques que estan exiliades a Costa Rica, que engega Sant Jus Solidari el 2022, amb el suport de l'Associació Centroamericana de Comunicación para el Desarrollo, i que fins ara estan actius i es preveu una continuïtat, Lluís. És correcte, es preveu una continuïtat i un creixement. Sempre, de totes maneres, elles, com la major part dels exilats, tenen posats els seus ulls en el retorn i Sant Just Solidari, la que pugui, tornarà a Camuapa. En aquest moment és una organització proscrita. És una organització que jo mateix, com a president de Sèngels Solidaris, si entrés a Nicaragua tindria problemes. És a dir, és una organització prohibida, és una organització poscrita, ens ho han pres tot, ens han pres l'edifici que teníem i se l'ha quedat l'administració, han intervingut els comptes corrents, etc. És a dir, han expropiat l'organització i l'han expulsat de... de Nicaragua, entre més de mil organitzacions, Intermonox, FAM, etcètera, totes. Que no sou els únics, però sí que ha afectat perquè havíeu fet projectes tangibles, projectes que s'havien dut a terme i que ja estaven acabats i que estaven operatius. I segueixen operatius, perquè en aquest transcurre de tants anys vam aprendre que triomfem quan un projecte continua quan nosaltres no hi som. I tots els projectes es dissenyaven amb aquesta idea. Poso algun exemple. Avui a Camuapa hi ha una universitat amb 500 alumnes. 500 alumnes. Bé, no és l'OPC, és a dir, amb la senzillesa que... traduït a la dimensió d'un poble com Camuapa, però 500 alumnes que molts d'ells, moltíssims d'ells, mai haguessin pogut ser universitaris perquè les seves famílies no podien pagar un desplaçament i una manutenció a Boaco o Managua. No hi havia universitat allà. I avui 500 alumnes gaudeixen d'estudis universitaris en el poble de Camuapa. I això està funcionant perquè la va absorbir la Universitat Nacional Agrària. Avui Camuapa té aigua potable perquè Sant Jiu Solidari va desbloquejar un projecte de la Unió Europea, es va fer la presa de contenció perquè nosaltres vam pagar l'expropiació i el moment que ja estava expropiat es va engegar un projecte de la Unió Europea per fer una presa per subministrar aigua a la població. Això no hi seria sense Sant Jiu Solidari. Avui a Camuapa hi ha un hospital. Un hospital que es va construir en fons de la República i de l'ONU. Però aquest hospital estava bloquejat i amb les terres que les van donar la societat civil, l'Associació d'Amigos de l'Hospital, que van crear la societat civil de Camuapa. Però avui aquest hospital no hi seria si en un moment donat no s'hagués desbloquejat perquè va posar-se a Sant Justitari i va dir «Nosaltres el dotarem». perquè el gran problema és la dotació. Amb un pressupost que en aquella època em sembla que ratllava els 45.000 euros anuals, Sant Just Solidari va portar un quart de millor d'euros que es va treure de l'Agència Catalana de Cooperació del Desenvolupament, que ens va aprovar el projecte, d'una ONG dels controladors aèrits de Barcelona que es diu Hora d'Ajudar, etcètera, etcètera. I l'hospital avui és una realitat, avui està funcionant, dintre de la dictadura, encara que hagin tret fora el Sant Just Solidari de Nicaragua, l'Hospital Estanyà. Però bé, anem al que parlàvem. Les hijes del Maït, doncs està... Com et deia abans, està creixent, està empoderant-se, empoderant les dones. És un referent. Quan una persona, a vegades ho veiem amb la gent que arriba aquí al nostre país exilats, aquí a darrere la parròquia, a vegades el seu primer enganx, el seu primer clau a on agafar-se per no ofegar-se, Doncs és els serveis socials de l'Ajuntament i Càritas, una ONG que dona aquells primers punts on agafar-se, on sobreviure, on ofegar-te, no aguantar-te perquè no se t'emporti la corrent. I en aquest moment, les hijes del maïs a Sant José... És aquell primer punt on agafar-se, on créixer, on sobreviure i on mirar cap al futur amb esperança. I aquesta és l'aportació que en aquest moment, juntament allà amb les dones i coordinat per la Wendy, que ha estat aquí a Sant Just i l'hem coneguda, està treballant Sant Just Solidari, seguint la seva trajectòria i el seu compromís treballant avui a Sant José, però amb el cor posat a Camuaba per quan puguem tornar. I deixem també que comentem un projecte que està a les seves a cavalles, que estem a punt de finalitzar, que és el de Jambur, aquesta formació de salut sexual i reproductiva, que ens agradaria que també ens el poguéssim explicar una mica. Aquest projecte va néixer Sant Jus Solidari, abans s'havia dit Comissió Local de Generalment i precisament fa 30 anys es va fer el canvi de Comissió Local de Generalment a Sant Jus Solidari perquè van arribar una gent, uns veïns de Sant Jus que van anar a viure el Waldheim, l'Hortuño, l'Arbre, etcètera, que... que venien de l'Hospitalet i eren gent que estava organitzada, que estava treballant pel poble saharaui. Llavors es van acostar a Sant Just Solidari i Sant Just Solidari es va obrir en aquest sentit. No era només la Germenament, sinó que si hi ha grups, si hi ha gent de Sant Just amb un sentiment solidari respecte d'un punt de... d'una comunitat, Sant Justitari està obert a acollir això sempre i quan es treballi amb uns principis que sigui desenvolupament, que no sigui dependència, etcètera. Una sèrie de punts que nosaltres tenim com a línies bàsiques d'actuació del que és la cooperació i el desenvolupament. I així, com aquell moment va arribar el tema del Sàhara, va arribar una amiga i amb gent que ja estava a Sant Jut Solidari, van proposar un projecte per treballar amb les dones amb Salabona Reproductiva a Gàmbia. És un projecte que ha durat uns anys, s'ha fet en cooperació treballant juntament amb una ONG holandesa que havia muntat un dispensari i portaven la part més important i nosaltres ens dedicàvem a fer formació de formadores en salut reproductiva a Gàmbia. És un projecte que ha tingut el seu recorregut, que ha format tota una sèrie de gent que ara ja treballen en les comunitats i no ha pogut tenir continuïtat perquè les persones que ho portaven han canviat de residència, s'han dedicat a una altra cosa, però problemes per temes familiars ho han deixat. De totes formes, no puc anunciar res encara perquè les coses fins que no les tenim fermes no les podem anunciar. L'únic que diré és que estem treballant amb una altra possibilitat a Àfrica i que parteix d'un... un xicot veí de Sant Jús que va arribar en Patera i que el seu cor encara segueix vinculat a la seva comunitat d'allà on va sortir i ha fet una proposta i s'està creant un grup, però això no puc dir res perquè si té consistència i té possibilitats i té continuïtat i pot ser autosuficient i no generar dependències ho tirarem endavant i si no, no, però que estem treballant amb altres possibilitats a Àfrica. Molt bé, doncs ara sí, per anar tancant aquest espai, Lluís, ens volies comentar també una manifestació que esteu convocant pels propers dies, pels últims dies del mes d'octubre, juntament amb Justícia Pau. És una marxa per la pau i ens agradaria que ens l'expliquessis. Sí, Sant Just solidari s'ha manifestat diferents vegades amb el tema del genocidi de Gaza, però hem volgut fer una crida a la població conjuntament amb Justícia i Pau. Una crida que té el següent sentit. El que arriba a Gaza és el cessament, l'aturament dels bombardejos. Això en si mateix no és la Pau. La Pau... És algú molt més ampli. Però tampoc la idea és no pensem que la pau ha arribat a la humanitat perquè s'hagi aturat, ojalà sigui permanentment, i que s'hagin aturat les morts i la violència i els bombardejos, etc. Ens hem de congratular. Però en el món hi ha tota una sèrie de conflictes que continuen oberts i que algun d'ells es poden qualificar de genocidi. Només diré que al sudan estem parlant de 20 milions, 20 milions de desplaçats. Això són quantes vegades Catalunya, quasi 3 vegades Catalunya de desplaçats. A les mines d'Ecoltant segueixen fent-se mines d'Ecoltant que no tenen puntals, es fan sense fusta i quan s'enfonsa allà s'hi queden desenes de nens i adolescents i segueix occident important, etc. Bé, una sèrie de conflictes, de conflictes en el món, en el qual hem de seguir pensant que s'ha de continuar treballant per la pau. Llavors, s'ha convocat aquesta manifestació en un sentit ampli, d'aturem els genocidis sant just per la pau. El conflicte de Gaza, que està sent un conflicte terrible, és la primera vegada a la història de la humanitat que els periodistes han sigut objectius de guerra. S'ha utilitzat la fam com a arma de guerra. Han mort més periodistes que la primera, la segona guerra mundial, la guerra de Corea i la guerra d'en Vietnam, totes juntes. totes juntes, doncs han mort més periodistes, més periodistes al conflicte de Gaza i això que només ha durat en aquests tres anys. Bé, doncs convoquem el poble de Sant Just, Justícia i Pau, i Sant Just Solidari, els convoquem el... a la plaça del Parador el dia 25 a les 12 per anar des de la plaça del Parador fins al mercat on es llegirà un manifest. Animem a tothom que tingui aquest sentiment de no deixar-nos avançar per la impotència i encara que sembli un petit gra de sorra sortir al carrer, penseu que En el que ha passat a Gaza, un punt molt important ha sigut tot el moviment social, tot el moviment de la societat civil que hi ha hagut en tants llocs del món. segueix tenir sentit dir no en el meu nom i com a mínim sortir al carrer a dir no en el meu nom, no hi estic d'acord i quan els fills, quan els nets ens preguntin quin món ens heu deixat, hem fet el que teníem a les nostres mans, el que hem pogut bonament per evitar-lo. Doncs, Lluís Casals, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Ràdio d'Esvern. Un plaer parlar dels projectes de Sant Jus Solidari. També felicitar-vos per aquest reconeixement als 30 anys de Sant Jus Solidari que vau rebre el passat 11 de setembre, que va ser una diada molt especial on un altre cop... S'han fet aquests homenatges a les persones i entitats que han celebrat una fita important, en el vostre cas, aquests més de 30 anys de feina aquí a Sant Just i també en tots els projectes que heu treballat i que heu iniciat, finalitzat o continuat en el cas de les Hijes del Maït. Una abraçada molt gran, cuida't i que vagi molt bé totes aquestes activitats que teniu per aquest curs 25-26. Moltes gràcies, Dani, gràcies per convidar-nos.