#549 - Llengua, olors, educació i residus a Sant Just

I avui ens acompanya Just Fosalva, portaveu de Sant Just en Comú i soci de govern a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Amb ell parlarem de temes destacats del darrer ple municipal, entre d'ells el Pacte Nacional de la Llengua, la nova Ordenança Dolors i el Pla Local d'Infància. Analitzarem també com aquestes iniciatives poden influir en el dia a dia del municipi i quins reptes obren de cara al futur polític i social de Sant Just. Just, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé, molt bé. Benvingut al programa, primera entrevista que et fem a la nova etapa de la Rambla i amb ganes de conèixer una mica quina és la visió d'en Com Ho Podem, en aquest cas des del municipi de Sant Just, des del nostre municipi. Començarem fent un repàs, com dèiem, els diversos punts que es van aprovar el ple passat del mes de setembre. I després seguirem amb algunes valoracions, també tenint en compte les carteres que actualment portes aquí a l'Ajuntament del nostre municipi. Comencem primerament parlant del Pacte Nacional per la Llengua. Què representa per Sant Just sumar-se a aquest pacte nacional i com ho valora el vostre partit? Bé, nosaltres com a partit ho valorem positivament. De fet, vam donar suport al seu moment al Parlament per tirar endavant el Pacte Nacional per la Llengua. Jo crec que a ningú se li escapa que el moment en què vivim tenim un moment clau perquè les dades indiquen que la llengua està caient en el seu ús, en el seu ús parlat, en el seu ús escrit. i preocupa la societat. Jo crec que també ens ha de preocupar tots i totes que la llengua també és identitat i perdre la llengua també és un problema. I jo crec que les institucions també tenim el deure una mica de conservar la nostra cultura i el nostre patrimoni lingüístic i, per tant, nosaltres ens sumem al pacte, ens sumem a la idea de mantenir el català com l'idioma de Catalunya, com un idioma vehicular, un idioma d'entesa, un idioma de... de benvinguda, jo crec que també hem de treballar en positiu amb la ciutadania, no? Vull dir, l'idioma no ha de ser mai imposat, sinó ha de veure's com una oportunitat i també com un espai d'entesa. Jo crec que Catalunya, en aquest sentit, històricament ha sigut sempre una mixtura de gent, de gent vinguda de molts llocs diferents, i el català sempre ha sigut un espai, un idioma que abraça, no?, i que t'acull, i jo crec que hem de seguir mantenint aquest esperit d'acollida. d'acollida i d'ara idioma com un espai d'acollida. Jo crec que aquí a Sant Just també tenim exemples bons de projectes que precisament des del Saber Local de Català es porten com les parelles lingüístiques però també altres projectes que el que volen precisament és això. Jo crec que hem de seguir treballant, vaja. Parlant d'accions concretes, just ara ens feies referència a algunes. Quines creus que també s'han de dur a terme des del govern local per promoure l'ús del català? Per exemple, la setmana passada comentàvem a Laia Flotats, cap també de l'oposició en aquest cas, que concretament demà, l'entrevista del dia, l'alcalde Joan Bassaganyes, ha aparegut una pregunta a l'Instagram de Ràdio d'Esvern que fa esmena a alguna cartelleria, a alguns cartells de comerços del municipi que no estan rotulats en català, que ho estan en llengua castellana. Per tant, la pregunta en aquest cas d'aquest oient era si realment campanyes, com sense anar més lluny, han de potenciar comerços que no compleixen amb aquest tipus de normativa. Bé, el que ha de fer el comerç és complir la normativa i el que hem de garantir com a ajuntament és que la normativa es compleix. Jo crec que això és una feina que hem de fer des dels serveis tècnics de la casa, fent inspeccions. Ara és veritat que la problemàtica amb el tema de la rotulació ve vinguda, principalment perquè des de sempre s'ha controlat el tema de la rotulació, però és veritat... que des que els comerços ja fan un avís previ i no s'ha de donar una llicència d'activitat, doncs moltes vegades a posteriori descobrim que un comerç per desconeixença o per falta de voluntat no ha rotulat en català. Quan abans d'això prèviament t'arribava tota la informació i abans que el comerç obrís tu ja podies tramitar i l'havies de dir, no, no, la rotulació de ser en català, ta, ta, ta, ta... Jo crec que això evitava molts problemes. Ara, que és al revés, que la gent obre el comerç i quan ja està obert vas a controlar i vas a fer una inspecció a posteriori, doncs ens ha provocat que sí que hi hagi més comerços que rotulin en castatge. Jo crec que s'ha de fer una bona pedagogia. Precisament el servei local de català té un servei d'acompanyament a empreses i a comerços i cada any fa una volta per tots i cadascun dels comerços per si tenen dubtes, per si els restaurants que, per exemple, han de fer els menús en català, doncs els ajuden. Vull dir que Jo crec que hi ha bona voluntat des del servei local i des de l'Ajuntament d'acompanyar aquests comerços que facin servir-los del català, perquè és normatiu. Marxem al segon bloc que teníem per avui, parlar de les ordenances de les olors concretament, perquè sabem que hi ha hagut una problemàtica molt concreta al barri sud, amb les olors que desprenia una fàbrica, i a partir d'aquí s'ha mobilitzat la ciutadania i els veïns i veïnes d'aquella zona i també s'està fent, s'està creant aquesta ordenança d'olors que s'està a punt de tramitar. Com valoreu aquesta ordenança que es va presentar al ple del mes de setembre i què creieu que els veïns i veïnes poden dir al respecte? És a dir, creieu que es presentarà alguna proposta de millora a partir d'aquesta ordenança d'olors? Doncs mira, respecte a la segona pregunta, ho desconec, desconec perquè no sé si hi haurà al·legacions al respecte, sí que va haver-hi debat en el moment de la votació del punts, alguns grups polítics manifestaven que no estaven d'acord, També és cert que crec que es parlava des de, i permet-me l'expressió, però des de la ignorància tècnica, en el sentit que és una ordenança que defineix uns paràmetres que són molt tècnics. Mejurar les olors és tècnicament complicat, no és el soroll que poses un sonòmetre i et marca uns decibels i va a missa. Estem parlant de percepcions, les percepcions es medeixen amb persones... i les unitats de volum, doncs és complicat, no és fàcil medir. Jo el que vaig intentar una mica expressar el pla és que es fes confiança amb l'ordenança, jo crec que és una ordenança que s'ha treballat bé, s'ha treballat des dels serveis tècnics amb ajuda externa precisament per poder dissenyar bé l'ordenança, i l'ordenança el que ha de fer és garantir drets, jo crec que és una bona notícia que surti aquesta ordenança, ens permet regular la convivència ciutadana i, en aquest cas, entre la ciutadania i l'activitat econòmica i el que ha de fer és poder garantir drets d'uns i d'altres, també. Vull dir que jo crec que aquí, si fos una ordenança molt, molt restrictiva, acabaríem amb supòsits que segurament no permetrien que activitats econòmiques normals i corrents es donin, que un fort de pa hagués de tancar perquè resulta que fer el pa a les 4 del matí fa olor i això l'ordenança ho prohibeix, tindríem potser un problema perquè ens quedaríem sense el fort de pa. Aquesta qüestió és la que també criticava i defensava l'oposició, el fet que això no hagi d'afectar el funcionament dels comerços. Això nosaltres ho tenim clar, nosaltres no volem afectar. Nosaltres volem regular aquesta convivència i aquesta afectació que les olors molt fortes poden tenir en el viure de la gent, que és comprensible que hi ha gent que ho estigui passant malament i per això fem aquesta ordenança, si no, no haguessin fet absolutament res, si no ens posessin a la pell d'aquestes persones. Jo veig que l'ordenança ha de garantir drets a tots i totes i fer-ho i crear un marc de convivència. Nosaltres creiem que amb l'ordenança que portem, doncs això passa. L'altre serà que en l'experiència de les setmanes de posar-ho en marxa i de més, doncs s'hagin de fer justos, les ordenances també es poden modificar i si veiem que cal canviar alguns paràmetres, ho farem. Jo crec que el que s'ha de fer ara és confiança amb els equips tècnics, que són els que han redactat... aquest document que creiem que ha de poder funcionar i veurem resultats. Clar, i pel que fa al problema actual, aquestes dificultats que estan tenint el barri sud per lidiar aquestes olors que desprèn aquesta fàbrica, quina és la relació que teniu amb aquesta empresa? És a dir, des de l'Ajuntament us han posat facilitats per poder visitar les instal·lacions, veure si tot estava... Des de l'Ajuntament s'ha intentat mediar. Jo creiem que era el paper... És un paper segurament a vegades desagraït, no? Perquè la gent a vegades no entén que tu vulguis mediar, però que era un paper necessari. Hauria sigut fàcil, segurament, no mediar, posar-se al costat dels ciutadans... demanar a l'empresa que tanqués o que marxés o el que fos i treure un bon titular. Això hauria sigut lo fàcil. Segurament no hauria passat absolutament res, tot estaria igual i portaríem anys amb un problema enquistat com passa en altres municipis d'aquí de la comarca del mateix del Baix Ibregat. No cal marxar molt lluny. jo veig que el que s'ha fet ha sigut una opció d'escolta, anem a assentar-nos a la taula amb tots els agents tant amb la ciutadania per al seu cantó com amb l'empresa s'han negociat millores les millores han tingut un efecte relatiu és veritat perquè hi ha molts condicionants factors externs i factors interns els factors interns els pots controlar els externs doncs no tant I també s'ha arribat, jo crec, a un acord amb l'empresa, que l'empresa farà un trasllat de la part del reenvasat, que és el que genera més olors i de més, i jo crec que això també és fruit d'aquesta voluntat. Potser si ens haguéssim posat en contra no tindríem aquesta solució sobre la taula. Avui estem parlant amb Just Fossalba, portaveu de Sant Just en Comú Podem i soci de govern de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. En aquest cas estem parlant ara d'aquests temes que es van tractar i en molts casos tancar en aquest ple del mes de setembre. Tanquem ara aquest bloc de preguntes relacionades amb el ple, amb l'espai que va dedicat al Pla Local d'Infància, el PLIA. Quins objectius principals té el nou Pla Local d'Infància? Hem de pensar que aquest és el segon pla local d'infància. Vam començar el primer pla local el 2019, del 19 al 23, aquest ha sigut el primer pla, i ara comencem aquest del 21 al 25 i del 25 al 29. Són plans de 4 anys. Aquest és el nostre segon. El PRI el que en el fons vol fer i vol reconèixer és que els infants com a persones que viuen i conviuen al municipi i fan-se ús dels serveis, dels espais públics i demés, també són ciutadans de ple dret. No són ciutadans que s'estan construint ni gent incapaç, sinó gent igual de capaç que qualsevol persona adulta i que per tant... tenen dret a decidir, a parlar, a tenir espais de debat sobre els afers públics de la ciutat que els hi pertoquen amb ells. I, de fet, de l'anterior plia n'és, per exemple, l'espai de participació d'infants i adolescents. Per tant, aquesta voluntat que els infants tinguin un espai on, com els altres consells de participació ciutadana, ells puguin opinar sobre els afers del municipi, i és per tant un canvi de mirada que no només vol atacar o vol definir les polítiques d'infància, sinó que és una mirada més global, és una mirada d'entendre que les persones estan al centre de l'acció política, que els infants són un paràmetre a tenir en compte i a medir, perquè quan els infants estan al carrer vol dir que el carrer és per tothom, si la ciutat és bona pels infants és bona per tothom, I és una manera d'entendre i de fer política també, reconèixer que els infants són aquests ciutadans de pedre. I en el cas concret del PRI el que recull són accions molt diverses, des d'accés a la cultura i l'oci per part dels infants, la participació, el benestar i la família, la salut, temes esportius... Bé, recull és que és molt holístic, és molt ampli. perquè recull molts aspectes de la vida de l'infant i d'activitats, serveis o espais públics que han de recollir aquesta mirada perquè l'infant pugui fer-ne ús d'aquests serveis, d'aquestes activitats, d'aquests espais. Molt bé, doncs fet aquest balanç del ple del mes de setembre, on es van comentar totes aquestes qüestions, entre d'altres... Ara passaríem a valorar una mica aquest curs polític 25-26 que ha engegat ara fa molt poquet i que ens agradaria començar abordant temes d'educació, joventut i, en aquest cas, de la ciutat educadora, que recordem que Sant Just és ciutat educadora, i en aquest cas ens agradaria començar parlant sobre aquestes novetats en l'àmbit educatiu en aquest curs, si hi ha alguna cosa que vulguis destacar just. Recordem que també al llarg d'aquest estiu s'han fet intervencions als centres educatius que ens han pogut fer aquestes millores. Creus que el curs ha pogut començar amb la normalitat esperada i que ha funcionat aquest inici de curs tal com s'esperava? Sí, hem pogut, de veritat, francament, a nivell de centres educatius hem pogut funcionar amb normalitat. S'han pogut fer les intervencions, com tu deies, amb temes de millores del centre i de manteniment dels centres educatius. Hem pogut visitar els diferents centres, parlar amb les direccions, el curs ha començat amb normalitat, és veritat que els centres tenen molts canvis pel que fa a la plantilla, no és una cosa que atanyi directament, no sigui responsabilitat de l'Ajuntament, però evidentment afecta una mica la dinàmica del centre, del funcionament i demés. Però bé, han començat molt bé, els grups d'I3 que tot just entren, passen de l'escola Bressol a les escoles de primària, doncs també s'han integrat molt bé. Les escoles Bressol també han començat, aquesta sí que són competència nostra, no? Les escoles Bressol també han començat el seu curs, han començat també amb els cursos plens, per tant contents que les dues escoles funcionin i funcionin bé. i sense grans novetats, cosa que jo crec que és una bona notícia, en el sentit que tot va bé, tot està en marxa, els infants estan en aquests espais i de moment anem bé. És veritat que amb el departament estem tenint converses perquè fa la planificació educativa més a mig termini i a llarg termini, hem fet un parell de reunions. Per parlar dels enjurs des d'aquí 3 anys o d'aquí 10 anys, quina projecció de població hi ha d'aquestes edats d'escolarització, quins creixements també tenim d'habitatge que pugui resultar en població que al final tinguin fills o que vinguin amb nens petits i per tant necessitin escolarització. I amb això també estem redibuixant el mapa una mica d'escolarització del municipi per veure les necessitats tant de la primària com de la secundària. Com sabeu, ara tenim un nou centre, des de fa dos cursos, institut d'escola, anem funcionant amb aquest nou centre, però és veritat que la secundària, per exemple, d'aquí un parell o tres de cursos segurament tindrem necessitat de... de tenir més línies i això estem en negociacions de veure com es tradueix. Nosaltres apostem precisament perquè l'escola obri la secundària i podem tenir més oferta de secundària al municipi. Doncs ja que estem parlant de l'Institut d'Escola, ens aturem aquí uns instants per parlar de com valoreu aquest curs, aquest inici de curs a l'Institut d'Escola concretament, també tenint en compte que s'estava valorant l'opció d'obrir una segona línia, no s'ha pogut obrir aquesta segona línia per falta de matrícules. Hi ha també la pregunta recurrent de la ciutadania de quan hi haurà el desplaçament a Maslluir i amb tot això just ens agradaria posar una mica fil a l'agulla i saber realment amb quines condicions s'està treballant i com està la Generalitat amb això, si està ficada, si no està ficada, si s'ho està prenent una mica més a curt o a llarg termini. Bé, et soc franc, tot dependrà d'una dada que tu has dit, que és l'escolarització dels infants. Al final, és veritat que l'Institut d'Escola va ser pensat inicialment com un centre de dues línies, és veritat que des que hem obert aquest any, per exemple, només hem pogut posar una línia, I això passa perquè, tot i que els infants hi són al municipi, la gent està triant escolaritzar fora del municipi, sobretot escolaritzant en escola privada i concertada. I aquesta és una realitat que jo crec que no hem d'amagar. És cert, la taxa d'escolarització de l'escola pública a Sant Just ens està baixant. Nosaltres des de l'Ajuntament també hem fet les reflexions conjuntament amb el departament, doncs que cal fer esforços. per explicar a la ciutadania les bondats que té l'escola pública al municipi i les bondats que té que el fill escolaritzi i socialitzi al municipi on viu, que jo crec que aquesta és una gran bondat. I amb això hem de fer feina per aconseguir aquesta matrícula que tu deies, per assegurar el segon grup a l'institut d'escola i també per aquesta secundària tenir els grups que creiem que necessitem i les línies necessàries. però més enllà d'això al final l'escola és una tria les famílies poden triar, així ho preveu la llei i nosaltres el que farem és explicar les bondats de les escoles públiques del municipi que en són moltes i amb el departament estem negociant evidentment el trasllat de l'Institut d'Escola actual l'emplaçament actual a dalt, és veritat que nosaltres també estarem ara amb les obres del pavelló, jo crec que s'ha d'acabar de creuar calendaris d'uns i altres però nosaltres estàvem treballant en el supòsit d'uns dos anys, dos anys i mig, poder fer el trasllat. Tot això és converses, no hi ha res, no hi ha negre sobre blanc, però clar, perquè també tenim molts condicionants sobre la taula. Però la idea principal seria, doncs, poder traslladar els mòduls actuals a l'ubicació definitiva d'Àlamas Llull, que és el que jo crec que tindria més sentit per necessitats de barri, de municipi i per coherència amb el projecte. Pel que fa a les ciutats educadores, parlàvem abans a l'inici d'aquest bloc que neix aquest terme i ens agradaria saber i que també poguéssim apropar als nostres oients què és realment ser ciutat educadora, què comporta a Sant Juscero i també com afecta això a les polítiques locals. No és un terme fàcil d'explicar, intentaré ser pedagògic, eh? Quan un decideix ser ciutat educadora és perquè, en el fons, entenem tots i totes, eh? I quan dic el municipi em refereixo a tothom, als ciutadans, a les institucions, a les empreses, als comerços, a tot el teixit social que mou el municipi, que el fa viu, no? és entendre que quan un aprèn no aprèn a l'escola i quan és petit i quan és adolescent, sinó que ho fa al llarg de la vida, des que anés i fins que mor. Els processos d'aprenentatge sempre es donen. I que a més ho fa no només a l'escola, sinó en tots els espais. Quan tu surts al carrer i passeges per una plaça i la plaça està dissenyada d'una manera, això genera unes sinèrgies educadores o no. que tinguis accés a la biblioteca o que no en tinguis, genera unes sinergies educadores, que hi hagi una oferta cultural formativa, educativa, en el municipi, més enllà del que tu tens a l'escola, que hi hagi entitats que facin esport en els centres esportius. que tinguis comerços que es prestin a ajudar a veïns i veïnes o que siguin amables. És una mirada en la que un ha d'entendre que qualsevol espai pot ser educatiu o deseducatiu i que cal tenir sempre, quan es dissenyen polítiques públiques, aquesta mirada. És precisament el que vol, és intentar... potenciar a l'individu però també al col·lectiu per seguir creixent, per ser un bon ciutadà, ciutadana i evitar precisament aquestes inèrcies de vegades educadores que es donen també en els espais públics. I això es tradueix en centenars d'idees, projectes i coses diferents. Nosaltres tenim el projecte educatiu de ciutat amb quatre línies que han engegat projectes que el que precisament volen potenciar és la ciutat educadora i són projectes tan diferents com podria ser una sèrie d'activitats al carrer fets pel barri, on es tallen el carrer i la gent surt i ocupa l'espai públic, on abans hi havia asfalt i cotxes, doncs és la gent ocupant el carrer, ja s'ho hem fet un parer de vegades, hem fet projectes de potenciar els instituts, la figura de les estem en les noies, i per tant una figura d'empoderament femení pel que fa a les ciències, a la tecnologia i a l'enginyeria. És que podria dir desenes de projectes, programes, que el que volen precisament és crear i construir aquesta ciutat educadora. Molt bé, doncs tanquem ara sí, perquè ens queden pocs minuts ja d'entrevista. però ens agradaria tancar i fer-ho amb un tema candent, un tema que realment està sent objecte de controvèrsia aquests últims mesos al municipi. Estem parlant dels residus, de les brosses, de les escombraries, d'aquest nou sistema de reciclatge. Ara mateix, en comú, com ho valora? És a dir, com valora tots els resultats que està tenint aquest nou projecte al nostre municipi? I què li diria a la ciutadania que està angoixada, que està preocupada per no haver obert el contenidor de la brossa X vegades a la setmana, no? Perquè hi ha aquesta preocupació, i ho estem veient a xarxes, és que jo visc molt a fora, no? O passo molt de temps, o inclús jo menjo molt a fora de casa i no tinc aquesta i em multaran per no. I jo no és que no recicli, és que no hi soc o no faig servir els covells de reciclatge perquè no genero. Jo crec que aquí hem de separar, hem d'aprendre a separar el debat, una cosa és el sistema, el sistema de recollida de residus i l'altre és la taxa. Jo crec que el principal debat està en la taxa i en com s'ha dissenyat la taxa, que jo crec que aquí també des de l'equip de BuGupert hem fet un exercici d'admetre que segurament hem dissenyat una taxa que està sobredimensionada i ho corregirem i ara ho explicaré. I l'altre és el sistema, que el sistema és el contenidor intel·ligent, que és un sistema que l'hem posat precisament per poder viure els resultats de reciclatge, de recollida selectiva, de separació. El sistema que ara ja ha estat implementat i portem un any tot el municipi, els últims barris fa tot just un any i dos, tres mesos que tenen el sistema va ser un procés escalat, recordem sí, portem molts anys posant-lo els primers van ser Mas Lluís, si no m'equivoco el primer va ser Miranda Canigó després van venir Mas Lluís hem anat fent per diferents barris les últimes persones que van rebre targetes fa qüestió d'un any, un any i poc Amb aquest any i poc hem pogut ja valorar amb dades com s'està comportant la ciutadania i com estem reciclant i és veritat que les dades ens donen bones dades i hem augmentat la recollida, la fracció de resta que és la recollida que hem d'aconseguir, on no han d'anar les coses perquè hi van massa coses i han d'anar a les altres fraccions, doncs ha baixat, ha baixat un 8%, per tant... La gent aboca menys al contenidor resta, que això és una bona senyal, i la resta de fraccions ens han augmentat. Ha augmentat l'orgànica, ha augmentat els envasos, ha augmentat el paper, ha augmentat el paper cartró, ha augmentat el vidre. Per tant, és una bona senyal, es recicla més. I és més, quan anem a mirar què hi ha dins els contenidors, que es diu els impropis, mirar si la gent està dient en coses que no toquen, no? Podria un pensar que com que la resta ha baixat, però en veritat la gent ho està abocant en el dels envasos. Podria ser una suposició, no? Doncs quan hem anat a mirar què passa a l'orgànica, què passa als envasos, doncs els impropis es mantenen bastant en nivells que pertoquen per municipi. Estem per sota del 7% en l'orgànica, en els envasos una mica més elevat, per evitar que els envasos tenen una casuística molt principal, i és pràcticament inexistent en la resta de fraccions. Per tant, s'està reciclant bé... S'està reciclant més i estem arribant al 66,5%, el nostre objectiu és arribar al 70%, però ja estem als nivells que Europa ens demana pel 2035. Per tant, és una bona senyal, el sistema ens ha permès complir objectius europeus i segurament ens permetrà complir l'objectiu del 70%. Després hi ha la taxa, que és un sistema que recordem que tenim una llei de l'any 22 espanyola que es transposa d'una directiva europea que el que demana... és que una de les coses que demana la llei, demana moltes coses, però una de les que demana és que els municipis implementin taxes que cobreixin el cost net del servei de recollida de regidors que no en tenen. Sant Jus és el cas que nosaltres no teníem taxa de recollida. Teníem una taxa de tractament que ens el cobren a través del rebut de l'aigua i és la taxa que gestiona l'àrea metropolitana. però el tractament que passa des que el residu arriba a la planta fins que es recicla o s'envia a l'abocador. Per tant, això és una part del sistema, però és veritat que no teníem una taxa directa que pagués els sous i els materials dels contenidors, de les persones que recullin els contenidors... Clar, i de no tenir-la a tenir-la... El canvi ha sigut bastant... Ha sigut, bé, ha sigut la taxa. La taxa té una part fixa, la part fixa ha d'existir perquè els contenidors, la gent que passa a recollir els camions, tot això passa sí o sí, estiguis tu a casa, et comportis bé o malament, per tant, hi ha una part fixa que sí o sí tu totes les vivendes han d'assumir. Sí, però abans també hi era, és a dir, abans també hi era aquest servei, però no hi havia aquesta taxa. Clar, es pagàvem altres impostos. D'acord. El que vol la llei... El que vol la llei és corresponsabilitzar el ciutadà que gestionar el residu és car. És car i és un problema pel planeta. I en el fons la taxa el que vol és que tothom prengui consciència que gestionar els residus val uns diners. Abans venia una part de l'IBI, una part dels ICIOS, una part de la taxa dels cotxes. Clar que evidentment es pagaven les factures perquè si no no es prestava el servei, no? però es pagaven a través d'altres rebuts. El que demana la llei 22 espanyola és una taxa específica per aquest servei, perquè en el fons la voluntat que té la taxa és que la gent se n'adoni, que recicla té un preu, que generar residus té un preu i que la ciutadania se'n faci corresponsable. per això aquest el marc una mica espanyol que després nosaltres es trasllada amb aquesta taxa la taxa té la part fixa que cobreix aquests costos del servei i després té la part variable pel que fa a la part variable nosaltres vam fer un supòsit que també ho reconec aquí jo crec que és un supòsit massa elevat per les casuístiques diferents que hi ha de vivendes Ens n'hem adonat, ho hem entès, de fet estem en una taula amb les oracions de veïns planificant com hem de fer aquesta modificació i ja us puc assegurar que en les ordenances que portem al ple d'octubre rebaixarem el càlcul en el sentit que ajustarem la taxa. Ajustarem la part fixa, que la baixarem una mica, de 120, ara estem parlant amb un supòsit d'uns 96 euros la part fixa, I de la part variable passarem d'uns trams d'obertura de 52 obertudes i 144 obertures. Recordeu els trams, eren més de 144 obertures paga zero, entre 52 obertures i 144 a 42, i menys de 52 obertures, 110 euros més de la part variable. Ara que estem batallant, i ho hem fet amb el supòsit clar, nosaltres tenim dos elements per mesurar el comportament, és les obertures de resta i les obertures d'orgànica. Hem decidit mantenir que només fem el comptatge amb les obertures d'orgànica, perquè introduir la variable de les obertures de resta complica molt el càlcul, i amb les obertures d'orgànica el que hem fet és el plantejament de dir, vale, Hem d'aconseguir que qualsevol persona que faci bé i que recicli pugui tenir una bonificació del 100% de la part variable, per tant, pagui 0 euros de la part variable. Això vol dir que una persona que viu sola, que se n'anirà poc, ha de poder, doncs, també... ha arribat a tenir aquesta part variable 0. Llavors hem calculat que amb aquestes situacions més complicades, més complicades en el que vius sol, generes poc i demés, situarem l'exempció de la part variable a 48 obertures anuals. Per tant, a partir de 48 obertures anuals la gent ja no pagarà per variable. I hem buscat també un segon tram, que és qui faci menys de 10 obertures anuals, que vol dir que és la gent que no participa del sistema i no fa orgànica, que aquesta sí que pagarà el màxim, que seran 110 euros. Per tant, estarem en els trams d'entre 0 i 10 obertures, 110 euros, entre 10 i 48 obertures, 42 euros, i més de 48 obertures, 0 euros. Aquesta és la proposta inicial que portarem a aprovació... en les ordenances fiscals, jo crec que s'ajusta molt millor a la realitat del municipi i les diferents vivendes que tenim al municipi. La taxa, al final, que vol ser justa, no vol ser castigadora, no volem castigar, volem intentar incentivar la gent a que faci bé l'orgànica, que és el principal element que hem de saber separar millor i bé. I creiem que amb aquesta nova manera de calcular-la, doncs no farem cap injustícia amb cap vivenda, que les persones al final no triuen viure soles ni de més... I per tant, jo crec que 48 obertures, que és una mica menys d'una a la setmana, doncs estarem en una bona dimensió. Igualment, si veiem que cal fer correccions, doncs evidentment tindrem temps fins a l'aprovació definitiva, i si no, doncs a la propera ordenança, doncs a tornar a modificar. Jusfos Alba, gràcies per acompanyar-nos en aquesta entrevista del dia d'avui dimarts. Hem parlat sobre la vostra visió dels reptes i projectes del govern local i seguirem de prop l'evolució d'aquestes iniciatives que volen millorar la qualitat de vida dels sants justencs i sants justenques. Gràcies i fins la propera entrevista. Moltes gràcies, Dani, i et desitjo molta sort i en certs també a tu en aquesta nova etapa al Magàssim Matinal. Moltíssimes gràcies. Gràcies.