#550 - Ple de setembre, JT, ordenança d'olors i PLIA

A mig minut per un quart de 12 del migdia esteu escoltant la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Avui obrim l'espai d'entrevistes amb l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes, per parlar del ple municipal de setembre, de noves iniciatives recents i de projectes que impacten directament en la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Sant Just. Acabarem avui l'espai d'entrevista amb l'espai L'Alcalde Respon amb preguntes que ens heu fet arribar via xarxes socials. Bon dia, alcalde. Comencem avui parlant del ple, però primerament volíem saludar-lo. Bon dia. Bon dia. Doncs ara sí, comencem amb aquests resultats del ple de setembre, amb aquests temes municipals recents. El ple de setembre va aprovar diverses iniciatives clau, l'adhesió de Sant Just al Pacte Nacional de la Llengua, una nova ordenança d'olors per millorar la convivència i també el Pla Local d'Impuls Ambiental i que en aquest cas volíem també fer esmena. També es va aprovar una moció d'adhesió del manifest de Via Lalletana en defensa de la memòria democràtica i la protecció de patrimoni històric. Volíem comentar aquestes qüestions, qüestions que estan a sobre de la taula. Volíem també fer una petita correcció, volíem parlar del PLIA, que és el Pla Local d'Infància, no el Pla d'Impuls, sinó el Pla Local d'Infància, i primerament, alcalde, quina valoració fa d'aquestes iniciatives i quins canvis concrets implicaran pel dia a dia al municipi? Són moltes, no sé per quina vols... Arrenquem, si vols, amb el Pacte Nacional per la Llengua, que és la primera que hem esmentat. El Pacte Nacional és un pacte que neix al Parlament i al Govern de la Generalitat de Catalunya. S'hi han adherit diferents formacions al Parlament i el que es tracta és d'implicar totes les administracions en aquest repte compartit que tenim, que és de... extendre l'ús social del català, que com a llengua minoritària que és, és una llengua que o la protegim i la defensem, o molt probablement d'aquí uns anys, no sé si pocs o molts, desapareixerà. Per tant, és un repte que tenim tots els catalans i totes les catalanes, també des de les institucions, i aquest pacte va en aquesta direcció. Per agafar l'altra qüestió que esmentava amb aquesta ordenança d'aulors, quins sectors es veuran més afectats i com es garantirà la inspecció i també l'aplicació efectiva d'aquesta ordenança? Bé, l'ordenança es dirigeix a totes les activitats que generin olors i les inspeccions o les proves es faran en aquells casos on es detectin olors que generen molèsties en els entorns veïnals. S'estableixen diferents categories d'activitats. En algunes els llindars de permissivitat són més alts que en d'altres, però l'objectiu és establir unes regles de joc clares, tant per les empreses, pels veïns i per l'administració, en aquest cas per l'Ajuntament, perquè sapiguem tots quines són aquelles olors que es consideren assumibles i quines no. I d'aquesta manera des de l'Ajuntament tindrem més eines per poder iniciar expedients sancionadors amb un règim sancionador molt més potent que el que tenim actualment que ens permetran fer front a aquelles activitats que generen olors, que generen molèsties. Com es comprova? Doncs això evidentment estem en una fase encara avui en dia que anem una mica a les palpentes perquè no hi ha normatives explícites ni en l'àmbit autonòmic ni en l'àmbit estatal que regulin les olors. Ens estem basant en normatives europees i aquestes normatives sí que estableixen uns paràmetres que són els que amb aquestes proves que es faran es comprovarà si es compleixen o s'accedeixen. I com es fan aquestes proves? Doncs es fan amb persones. Són persones que tenen com a professió fer proves olfactives. Són persones que es passegen en aquests entorns, en diferents horaris, diferents dies, en aquests entorns on s'han detectat aquestes olors molestes i comproven si aquestes olors efectivament són intenses o no. i si són repetitives o no, si són puntuals o si són contínues en el temps. En el cas que aquestes olors siguin intenses i que siguin a més a més contínues en el temps, l'Ajuntament tindrà potestat per iniciar expedients censuinadors. Tant la portaveu del seu partit, en una entrevista aquí a Ràdio d'Esvern, com també el seu soci de govern, Xus Fossalba, comentàvem aquests dies que és una qüestió una mica complexa de mesurar. No és tan fàcil, per exemple, com el so, que a partir d'un sonòmetre pots regular, també a partir dels limitadors de decibels, també pots regular bastant tot el tema del so. Però, clar, l'olor és un aspecte una mica més complicat, no? Sí, i també hi ha un component de subjectivitat. Una olor que a una persona li resulta molesta, a una altra li pot resultar agradable. Estem parlant sempre d'olors que no generen problemes de salut. Quan les olors generen problemes de salut, evidentment ja hi ha altres vies per actuar. Però en el cas d'aquestes olors que no generen toxicitat, però sí que hi ha persones a qui li molesten, des de les administracions ens hem de dotar d'eines per poder posar límits a aquestes olors. I també sempre buscant un equilibri perquè si ens passem també de frenada a l'hora d'establir uns llindars molt baixos, evidentment podem acabar perjudicant moltes activitats i aquest tampoc és l'objectiu. L'objectiu és protegir la ciutadania però tampoc arrasar amb totes aquelles activitats que generen olors. Crec que amb aquesta eina establim unes regles de joc que si més no seran clares haurem de veure en el futur com funcionen però si més no, com deia, tenim unes regles de joc que tothom coneix i que tothom ha de complir i respectar Molt important el que esmentava, alcalde, el fet aquest també que han reiterat els diversos grups municipals, la setmana passada també endavant Sant Just ens ho comentava, el fet que aquesta ordenança el que no pot fer és que comerços que sí que estan complint amb la normativa però que per la seva tasca, per la seva feina, poden despendre certa olor en certa hora del dia, es vegin afectats per aquesta ordenança. Sí, però també hem de pensar... Hem de pensar en les activitats, evidentment, però també hem de pensar en el veí. I és evident que per un veí escoltar cada dia olors que provenen d'una activitat i que aquestes olors són intenses, encara que l'olor puntualment pugui ser una olor agradable, si aquesta olor és contínua, acaba esdevenint una molèstia. I una mica això és el que hem d'evitar, que es produeixi olors intenses i contínues que afectin a veïns, perquè quan és així acaba afectant la qualitat de vida de la ciutadania i crec que des de l'administració hem de protegir també, sobretot, la ciutadania. Com deia abans, sense passar-nos de frenada... però pensant que l'objectiu d'aquesta ordenança és donar eines de protecció d'aquesta qualitat de vida dels ciutadans de Sant Just. Parlàvem abans de la introducció del Pla Local d'Infància i Adolescència, el PLIA. Sant Just renova aquest pla amb la participació dels centres educatius. Alcalde, com valora el nou document i volem saber si incorpora alguns eixos nous que puguin complementar a l'anterior? Aquest és un pla que el que pretén és tenir un abordatge integral al que és la infància i l'adolescència. És un pla que s'ha elaborat en un procés de participació ciutadana en el qual han participat diferents col·lectius i el que tracta és diferents problemàtiques, reptes, oportunitats que tenen els nostres infants i els nostres adolescents. Per exemple, el tema en l'àmbit de la salut, evitar els riscos dels consums excessius, també que els hàbits alimentaris siguin En aquest àmbit tenim cada cop més dificultats, més complicacions, com bé sabeu, de persones que tenen trastorns en els hàbits alimentaris. i s'ha de fer prevenció en aquest camp i sobretot tenir mecanismes de detecció eficaços que passen per actuacions transversals que no només afecten la família sinó també l'escola, els centres de salut, etc. Aquest seria un camp. També, per exemple, en el camp de l'educació. S'ha d'abordar el tema del fracàs escolar, s'ha d'abordar el tema del reforç d'aquells alumnes que necessiten un reforç. Hem de veure-ho també amb aquelles persones que no els agrada estudiar, quines sortides els donem. En aquest sentit, des de Sant Just hem engegat iniciatives que han estat pioneres, que han estat un èxit i que hem de continuar mantenint. En definitiva, el que fa aquest pla és abordar diferents problemàtiques o reptes que té la infància i l'adolescència en diferents vessants i que puguin tenir un abordatge integral. Perquè a vegades tenim la tendència des d'educació de segmentar molt aquesta aproximació cap a la infància i l'adolescència. el casal de joves, des de les escoles, des del CAP, si no es fa un pla que integri tots aquests actors, és molt difícil poder fer un abordatge eficient a totes aquestes problemàtiques que tenim. I aquest pla el que fa és, insisteixo, que també ha estat fruit d'un procés participatiu, el que fa és posar sobre un paper... totes aquestes eines que calen per poder fer una política eficaç en matèria d'infància i adolescència. Molt bé, abans d'obrir el següent bloc, de forma breu, ens agradaria saber pel que fa al manifest de Via Lalletana 43, aquest manifest que s'hi ha adherit l'Ajuntament, què motiva aquesta adhesió i quina importància té per Sant Jus en termes de memòria i de patrimoni. Bé, nosaltres hem engegat en el nostre àmbit municipal algunes iniciatives que van en aquesta direcció. La recuperació del refugi anteri de l'Ateneu és un bon exemple. Però, a més a més, ens afegim en aquest cas a una iniciativa que no ens toca directament, però que, en canvi, ha estat impulsada per diferents entitats que es dediquen a recuperar la memòria històrica, entre les quals hi ha el Centre d'Estudis Sant Justens, que és qui va presentar aquesta moció, aquesta proposta, i que han subscrit la majoria dels grups municipals. Al final el que fem és donar recolzament a un projecte del qual és partícip una entitat del nostre poble. No és un projecte, com et deia abans, que ens afecti directament, perquè Vilalletana està a Barcelona, però sí que està circonscrit en aquest àmbit d'actuació del qual nosaltres també hem engegat diferents iniciatives i que s'ho escrivim plenament. Molt bé, doncs seguim avançant perquè avui tenim sis blocs que hem de tancar el primer. Serem molt breus amb els quatre següents perquè l'últim és el de les preguntes de la ciutadania. Preguntes que hem rebut en aquesta ocasió moltes, 18 en total, i ens agradaria poder-les respondre totes. Per tant, serem molt breus. Passant pels propers blocs, el primer, el de mobilitat i transport públic, que a principis d'octubre s'han aplicat els nous horaris a la línia JT després d'un reajustament de recorregut a l'estiu. L'objectiu és millorar la puntualitat i l'eficiència, però alguns veïns han expressat malestar perquè han perdut parades habituals o també han vist alterats aquests temps de trajecte. L'Ajuntament farà aquest seguiment conjuntament amb l'AMB i l'empresa operadora per detectar possibles ajustos i també per assegurar que la mobilitat urbana sigui accessible i funcional segons un comunicat que hem rebut en aquesta casa. Alcalde, com es valora aquest canvi d'horaris i també de recorreguts al JT? Bé, el canvi de recorregut es va produir el mes de juliol, juny-juliol va ser, quan vam decidir conjuntament amb l'àrea metropolitana, que el Justram, ja ho he explicat en altres ocasions, el Justram fins al mes de juny-juliol arribava a l'Hospital Moisés Brogi, Actualment la comunicació amb el Moisés Brogi està ben coberta amb altres línies d'autobús, cosa que no passava quan es va posar en funcionament el Justram. Actualment també hi arriben l'L21, l'L77, l'X30, el 157, són diferents línies que abans no arribaven al Brogi i que ara hi arriben. Per tant, entenem que La cobertura amb el Brogi, actualment, entre San Josep i el Brogi, està ben satisfeta. En canvi, no ho estava la connexió de la Miranda amb Barcelona. De fet, la Miranda, malgrat tenir dos centres educatius, un dels quals recull molt alumnat procedent de Barcelona, era l'únic barri del nostre poble que no tenia connexió directa amb Barcelona. Amb el nou recorregut del Justram segueix sense tenir-la, no és la solució òptima, però és veritat que apropa el barri de la Miranda a una estació de transport d'alta capacitat, com és el tramvia, que en el seu pas per Santa Magdalena, que és el destí actual del Justram, recull tres línies i, per tant, garanteix un pas, una freqüència de cinc minuts. Estem parlant ja de freqüències que són molt competitives i que permeten a la gent de la Miranda desplaçar-se amb molta més rapidesa a Barcelona. Penseu que la gran majoria de flux de viatgers que tenim en transport públic a Sant Just es produeix a Barcelona. Per tant, necessitem tenir ben cobert el desplaçament a Barcelona. I després en aquestes últimes setmanes, crec que va ser la setmana passada, vam fer un ajust perquè amb el nou recorregut s'enderraria una mica els primers trajectes que anaven des del barri nord, passaven per la Miranda i acabaven a les bases de Sant Pere. I això feia que algun alumnat del barri nord que va a l'escola Montserrat arribés tard, perquè, com bé sabeu, els matins el trànsit al voltant de la Miranda és complicat per les dues escoles, especialment per l'institució de la Miranda. I sortint cinc minuts abans, el que hem comprovat és que l'autocar s'estalvia a l'hora punta i, per tant, els alumnes de la del barri nord que van a l'escola Montserrat arriben 10 minuts abans que comencin les classes i per tant no fan tard. Aquest és l'ajust que hem fet aquesta setmana passada que va ser un ajust precisament a petició d'aquests veïns del barri nord. Marxem al tercer bloc, dinamització. I perdona, Dani, que també volia dir que aquests canvis que hem fet tan mal enfocats no deuen anar quan hem tingut un increment de 25% del nombre de passatgers del Justram. Per tant, tant al mes d'agost, que és un mes que s'ha de fer una mica de prudència, com al mes de setembre, hem tingut un increment del passatge molt significatiu i creiem que encara ho serà més en els propers mesos. Molt bé, doncs ara sí canviem de bloc, marxem a la dinamització econòmica i el comerç local. Aquest setembre i octubre les terrasses musicals han tornat amb els concerts en establiments de restauració, convertint cultura i oci en motors econòmics. També la campanya, sense anar més lluny, busca reactivar el comerç de proximitat als sis eixos comercials de Sant Jus, reforçant comunitat i també promovent un consum responsable. Doble pregunta. En aquest cas parlem sobre el retorn que s'espera que tinguin les terrasses musicals i també la campanya Sense anar més lluny. El retorn en quin sentit? El retorn en el sentit que si aquestes accions concretes diguéssim que tindran un retorn per part de la ciutadania, és a dir, si l'Ajuntament d'alguna forma està valorant positivament aquestes accions i si aquest retorn s'està veient per part de la ciutadania consumint en el comerç local i en els restaurants del poble. Bé, respecte a la campanya, sense anar més lluny, encara no tenim dades, tenim valoracions subjectives que fan alguns comerciants, poc obreia, però encara nosaltres després de cada activitat o actuació que fem a nivell comercial passem uns qüestionaris i en aquests qüestionaris precisament es demana fer una valoració de l'impacte comercial que ha tingut la iniciativa per saber si es manté o s'opta per altres iniciatives. Encara no tenim aquest retorn. En el cas de les terrasses, ja és el tercer any que ho fem, és la tercera edició, i la valoració està sent molt bona. De fet, les terrasses demanen que s'ampli el nombre de dies que ho fem i això és una mostra que estan funcionant correctament. Els establiments que hi han participat acostumen a repetir i més aviat es va ampliant el nombre d'establiments que s'hi adhereixen. Per tant, fem una valoració molt positiva i creiem que té un impacte molt positiu en els establiments de restauració del nostre poble. Molt bé, feta aquesta valoració, sí que ens toca seguir avançant, en aquest cas el bloc 4, que són ja els dos últims blocs abans de passar a l'espai de l'alcalde Respont. Marxem ràpidament a parlar de les obres del Mil·lenari 2, un projecte d'habitatges amb serveis per a gent gran, que inclou 40 habitatges, espais comunitaris, sala polivalent i una nova plaça enjardinada. El projecte aposta per sostenibilitat energètica i per ser un referent de convivència intergeneracional. Quin objectiu principal persegueix aquest projecte I com es faran les assignacions dels habitatges i quins veïns tenen prioritat? Bé, el projecte el que pretén al final és donar oportunitats d'habitatge adaptat a les seves necessitats a les persones grans del nostre municipi. A Sant Just tenim molta gent gran que arriba un moment de la vida en què o bé a la casa se'ls fa molt gran, perquè estan sols, ja no tenen els fills vivint amb ells, i en altres casos hi ha molta gent que hi ha un moment que les seves cases tenen tantes barreres arquitectòniques que no hi poden viure. Quan dic cases també vull dir pisos, són els seus habitatges. Aleshores, la primera versió del mil·lenari ha estat un èxit precisament perquè molta gent que estava en aquesta situació va tenir en el mil·lenari una oportunitat on viure l'etapa final de la seva vida, quan ja les forces físiques comencen... a mi em va una mica quan ja la família ja no està al complet i per tant necessites un habitatge que no cal que sigui tan gran com l'anterior necessites un habitatge que sigui adaptat I també ajuda molt a viure en entorns on hi ha un veïnatge que s'ajuda entre ells, persones que estan en situacions de la vida semblants i que es fan companyia i que s'ajuden quan cal. I aquesta ha estat la clau de l'èxit del mil·lenari i això és el que ens ha empès a fer. a mantenir aquest projecte i ampliar-lo amb aquest segon mil·lenari que es construirà a les bases de Sant Pere. Les persones que tindran accés, entenc que són d'una edat determinada... Les persones de més de 65 anys que tindran prioritat les persones que estiguin empadronades a Sant Just, bé que hi tinguin els fills empadronats a Sant Just o bé que hagin treballat a Sant Just. Molt bé. Doncs ara sí, passem al Pla d'Acció Cultural, l'últim bloc abans de passar a l'alcalde Respon, l'espai de preguntes a la ciutadania. Presentat el 22 de setembre, aquest pla defineix la política cultural municipal en els propers cinc anys amb la participació d'agents locals i experts en planificació estratègica. Alcalde, quin és el repte més gran del pla pel que fa arribar a totes les entitats i col·lectius? El repte principal és aixamplar públics, evitar que els consumidors de cultura de Sant Just siguin sempre les mateixes persones. El que es tracta és que la cultura sigui intergeneracional i que arribi a tothom independentment del seu nivell socioeconòmic i sociocultural. Aquest és el gran repte que tenim. i entenem que per aconseguir aquest repte ens hem de recolzar molt amb el teixit que ja tenim existent al nostre poble, que afortunadament és ric i divers, i hem de, com vam fer una mica amb la festa major, hem de cedir protagonisme, hem de cedir espais de decisió a aquesta xarxa que s'ha de crear, hem de cedir espais perquè puguin desenvolupar els seus projectes i a canvi els hem de demanar que facin iniciatives, primera, que estiguin coordinades entre ells, per exemple, l'agenda compartida que s'utilitzi correctament i que hi hagi una programació prou rica i prou diversa com per aconseguir aquest objectiu que et deia abans, que és eixamplar públics. Al final el PAC, amb diferents eixos, amb diferents propostes, però el que ve és perseguir aquest objectiu. Molt bé, doncs ara sí, alcalde, tenim un repte, tenim 20 minuts, 18 preguntes, serà complex, serà complicat. En el cas que alguna quedi fora, les deixarem pel proper alcalde Responda el mes vinent. Però l'hem dividit en blocs, crec que serà bastant fàcil i també d'aquesta manera podrem anar lligant respostes. Comencem amb els comerços, de fet parlàvem d'ells fa una estona. Parlem ara dels comerços i de la rotulació en català. Perquè a comerços que no rotulen en català se'ls ha inclòs en la nova campanya sense anar més lluny. Deixar obrir negocis mal rotulats ja em sembla malament citar aquest ciutadà de Sant Just, tot i que sigui un tema de la Generalitat de Catalunya... Pregunta si des de l'Ajuntament es podria fer pressió en aquest tipus d'accions. Primera pregunta de l'alcalde Respon, l'espai on recollim les preguntes i reflexions que ens feu arribar des de les xarxes socials. Alcalde, quina és la seva resposta? Aquesta iniciativa és fruit d'una petició que ens fa un grup impulsor del comerç, que agrupa diferents establiments comercials, i el que ens demanen és que necessiten dinamitzar el comerç. I nosaltres, en aquest sentit, tenim la mirada més àmplia possible, sobretot en aquest primer any que ho hem fet, aglutinar el major nombre de comerços possibles. I aleshores no s'han mirat altres elements, que potser més endavant es poden mirar, Però en aquesta primera edició el que ens interessava és acollir quants més comerços millor, perquè el crit que ens van traslladar des del sector comercial de Sant Just és que calia fer iniciatives ràpid i intenses per a reactivar el comerç local, no? O sigui, l'objectiu es va focalitzar en aquesta reactivació, no? Clar, aquí hi ha una qüestió també de lleis, no?, que si hi ha, doncs, unes obligacions o si hi ha uns paràmetres a seguir de rotulació. No, però estic d'acord, eh?, que des de l'administració local també tenim responsabilitat en fomentar que hi hagi rotulació en català. Abans parlàvem del pacte de la llengua. El català s'ha d'extendre a nivell social. Aquesta és una pota. I entenc que hem de fer campanyes, però que són campanyes específiques. A vegades volem arrejar diverses qüestions, acaba alterant l'objectiu que es persegueix, que en aquest cas, com et deia, era reactivar el comerç local. I per altra banda, també ens costa que el Servei Local de Català treballa de forma activa amb els comerços. Sí, però segurament també podem fer més. No nego l'opinió del veí i no la menys tenim. S'ha de reforçar en aquest sentit. Molt bé. Passem a una altra qüestió. En aquest cas, ens citen una situació que es viu des de fa temps a Sant Just, també en termes de comerços, i és que diu aquest veí que al poble no hi ha cap bar on prendre alguna cosa després de les 12 de la nit, de la matinada. Tenim la sensació que falta ambient. Es prendran mesures per incentivar aquest tipus de comerç? El que s'ha de fer és no prendre mesures per impedir-ho. Això depèn de la iniciativa privada. Si hi ha iniciatives en aquest sentit, el que intentem des de l'Ajuntament, com a mínim des que jo soc alcalde, és que puguin tenir èxit i que des de l'administració no els hi posem impediments per poder desenvolupar aquests projectes. Hi ha unes normatives que s'han de complir, evidentment, Amb això estem tots d'acord i a partir d'aquí, doncs, bé, jo fins i tot he intentat animar algunes persones que tenen establiments, que intentessin obrir establiments que allarguessin aquesta oferta, perquè és evident que que segurament a Sant Jeus hi ha prou gent com perquè hi hagi algun lloc obert. Però això no pot ser l'Ajuntament que ho faci directament, sinó que en tot cas han de ser particulars que ho engeguin. Següent bloc, neteja i manteniment de l'espai públic. El nostre poble, diu aquest veí veïna, no veig cap persona de neteja que s'encarregui de retirar cartells, adhesius de mobiliari públic, entre d'altres qüestions. Cita els fanals i altres espais que estan plens de cartells antics i adhesius, incloses brides de campanyes electorals passades. Qui s'encarrega de tot això i per què no ho fa? Doncs s'encarrega el contracte de neteja viària que tenim i si no se n'encarrega aquests últims mesos segurament és perquè tenen altres prioritats. Hem tingut uns mesos complicats a nivell de neteja d'espai públic per condicions meteorològiques que hem tingut. Hem passat d'una època de... de molta pluja, després en una època de molta calor ha provocat molta caiguda de fulles, hem tingut uns mesos de juny, juliol complicats i a nivell de neteja viària s'han prioritzat aquesta neteja que és molt més visible i que molesta molt més. Per altra banda, els veïns del barri centre volen saber si les obres de jocs juvenívols tindran alguna protecció contra la pols, ja que les anteriors obres, a plaça dels Estudis Vells, van generar molta pulseguera i molèsties als veïns de la zona. Si detectem que hi ha molta pols, el que farem és demanar a l'empresa constructora que carregui abans de començar les obres, Però també hem d'assumir, mal ens pesi, que aquest tipus d'obres generen molèsties. Una de les molèsties que genera és la pols i una altra, a vegades també surten animals no desitjats. Quan hi ha aquestes perforacions de terreny i aquests moviments de terres apareixen animals que... Sí, algun tipus de... Que no agraden gaire. Sí, de plaga o del que sigui. Esperem que tot es pugui contenir, en aquest cas. Marxem al mateix barri centre, una mica més amunt. Marxem al mercat perquè hi ha una veïna que ens explica la situació que viu cada vegada que ha d'anar a la minideixalleria. Diu que hi ha una sensació bastant desagradable a la minideixalleria darrere del mercat, mercat perquè està bruta, fa pudor i hi ha insectes. No queda clar on cal deixar el material i no hi ha cap control ni bonificació. Bé, la deixalleria del mercat és pels paradistes, no és obert a tothom, és pels paradistes del mercat. és veritat que a vegades dona aquesta sensació tenim un mosso en el mercat que s'hauria de vetllar perquè estigués neta estem tenint problemes amb aquest contracte de neteja ens està costant les persones que s'ocupen de la neteja del mercat treballin eficientment i parlarem amb l'empresa que fa aquest servei perquè perquè incideixi més en la neteja d'aquest espai, que estic d'acord que a vegades quan passes per allà l'olor que es desprèn és desagradable. Tinguem en compte també que el tipus de xalles que recullen, per exemple peix, són productes frescos que tenen olors molt intenses. Passem a una altra qüestió sense deixar el tema de les deixalles perquè, com no podia ser d'una altra manera, apareix també una notícia, en aquest cas una pregunta, que fa reflexió sobre la taxa de residus i també el nombre mínim d'obertures del contenidor d'orgànica. És una qüestió que ha preocupat bastant la ciutadania en els darrers mesos i en aquest cas aquest veí ens diu que li sembla absurd que si no estàs a casa o no produeixes orgànica et puguin multar. I també preguntes si hi ha alguna alternativa més pràctica. Bé, el que farem, com diu aquest veí, doncs és veritat que s'han posat uns mínims d'obertures per l'any 2016, perdó, per el 2015, 2025, el nombre d'obertures massa elevada, 144. Hem vist que no es va enfocar bé aquest objectiu i després pel que farem per l'any que ve és que no girarà la part variable de la taxa de residus. I sí que els contagis que es produeixin durant el 2026... Es posaran uns objectius molt més assumibles. Estem pensant que amb 48 obertures a l'any ja no s'haurà de pagar la part variable. Estem parlant d'un cop per setmana obrir l'orgànica i el mes d'agost no compta. Per tant, creiem que les persones que separen aquest objectiu el poden assolir fàcilment. Molt bé, doncs passem a un altre bloc, marxem a la mobilitat, de fet ja l'esmentàvem amb el JT, però ara marxem a l'X30. L'afluència de l'X30 és cada 20 minuts, però en realitat els intervals són més llargs i a les parades del casal de joves hi ha massificació. Es podria augmentar la freqüència per reduir els temps d'espera? L'X30 ara mateix està tenint molts problemes. És un servei que des que es va canviar l'operador s'està prestand d'una manera molt millorable. És un tema que estem treballant en l'àrea metropolitana perquè ens preocupa que la prestació del servei acumula massa incidències. I respecte al que diu el veí, de cara a l'any que ve està previst que hi hagi sis busos articulats que donin servei a aquesta línia. Sis busos articulats significa duplicar la capacitat d'aquests autobusos que si aquests estan en hora punta, això servirà per solucionar aquest problema concret. L'altre problema concret és que, com que no s'estan respectant els horaris, això fa que en determinats passatges hi hagi molta acumulació en determinats autobusos hi hagi un excés de passatge. Però això és fruit que no s'estan complint els horaris i aquest és un tema que estem treballant amb l'AMB. Ja hi ha hagut dos expedients sancionadors sobre aquesta empresa per una altra línia dins del mateix contracte i veurem com acaba perquè ja són masses les incidències que estem acumulant. Ara marxem a Maslluí. Aquest veí veïna ens explica que la baixada del polígon des de Maslluí es col·lapsa i ara que el pavelló està en obres, la situació empitjorarà. Quins plans de millora hi ha, alcalde? Bé, el pavelló no empitjorarà el trànsit, perquè el pavelló s'obrirà a les tardes, quan l'utilitzaran les entitats a les tardes, quan precisament que ja és hora avall. El problema que tenim de sortir del març lluí és de 7.30, 8.30, sobretot, que és l'hora punta, i en aquests horaris el pavelló, que de fet és una pista poliesportiva, no estarà obert. El que sí que estarà obert d'aquí uns anys, esperem que quan abans millor, serà a l'Institut d'Escola. L'Institut d'Escola el que generarà és una mobilitat, però serà en sentit contrari, i a més a més reduirà una part d'aquesta mobilitat de sortida que tenim de Maix Lluí perquè entenem que una part de l'alumnat de l'Institut d'Escola seran residents al barri de Maix Lluí i per tant podran desplaçar-se a peu i evitarem desplaçaments amb cotxe. Per tant, ni la pista poliesportiva ni el futur Institut d'Escola afegiran problemes de mobilitat al barri. Els problemes que tenim estem detectats en aquesta franja horària, estem en uns nivells en hores punta del 90%, això vol dir trànsit intens, no arriba a la congestió però és trànsit intens, Hem estudiat l'opció de la construcció d'aquest pont que connectaria el carrer Mas i Uí amb el carrer Blasco de Garay, amb la fronta allà a Frigicoi, i el que ens estableixen aquests estudis és que el problema després es traslladaria a carretera reial. Per tant, no solucionaria... el problema d'intensitat de trànsit que tenim en aquests moments. A part que és una infraestructura que té un cost de 15 milions d'euros, que és un cost elevadíssim al qual l'Ajuntament no pot aspirar. Per tant, la mobilitat del maig vi entenem que és complicada i que la millora passa pel foment del transport públic. Per això és tan important solucionar els problemes que té l'X30, de puntualitat i de regularitat, És també molt important poder tenir aquests sis busos articulats que arribaran l'any que ve, que donaran una major capacitat a l'X-30 i també és molt important, que això també es produirà l'any que ve, que l'X-30 pugui arribar a l'estació de Renfe de Sant Feliu. Això provocarà una revolució de la qual jo crec que encara no som conscients, Però comunicar Mas Lluit, també Sant Just, però sobretot Mas Lluit, amb l'estació de Renfe de Sant Feliu provocarà que molta gent anant a Sant Feliu pugui agafar l'R4 allà actualment i l'R1 un cop s'acabin les obres de soterrament. I això et dona una connexió amb Manresa, amb l'eix Sabadell Terrassa, l'eix de l'Universitat Autònoma a partir de l'any 2028... amb l'eix del Maresme fins a Blanes. O sigui, en 5 minuts, la gent de Maix i Ui, els veïns de Maix i Ui, podran anar a l'estació de tren de Sant Feliu i d'aquí tenen aquestes dues línies que tenen una cobertura molt gran en tot el territori de l'àrea metropolitana. Molt bé, doncs sense marxar de Maslluí ens agradaria també traslladar la sensació de deixadesa i d'incomunicació d'aquest barri que ens fa arribar una veïna. Manca d'infraestructures, accés, manteniment de parcs i jardins, activitats, transport públic escàs i deficient, serveis de recollida d'escombraries i ens plantegen si hi ha algun pla per revertir aquesta situació. A nivell de mobilitat ja ho he explicat, tot passa perquè se solucioni aquest problema amb l'X30, quan hi estem treballant, i també totes les millors que es produiran a partir de l'any 2026, o sigui l'any que ve, que seran del 2026 al 2028 hi haurà un salt qualitatiu molt important en la millora de la mobilitat en transport públic del barri del Maix Llull. Penseu que totes les millores que s'han anat produint en aquest barri, que comencen amb la creació de l'EL10, han estat graduals. I per altra banda, respecte al manteniment, des de fa ja dues setmanes hem ampliat el servei de neteja dels parcs i jardins. Tenim dues persones que dos dies a la setmana fan totes les zones enjardinades de Sant Jús, amb això s'hauria de notar una millora. i a partir de l'any que ve tindrem una brigada específica de jardineria que estarà única i exclusivament al Mas Lluit. El Mas Lluit és un barri que té molta zona verda, té una zona verda que té un manteniment que requereix de temps, perquè té una jardineria d'alta qualitat, i això ens ha fet veure que necessita una brigada específica que serà a partir de l'any que ve. I després estem tenint un problema que també està afectant el Mas Llull i és que l'empresa que ens feia el manteniment de les zones de jocs infantils va fer fallida Ara hem hagut de fer la cessió d'aquest contracte a l'empresa que va quedar segona en el procés d'adjudicació d'aquest contracte i aquesta empresa properament ja assumirà el contracte i un cop l'assumeixi, que espero que sigui durant aquest mes d'octubre, podrà començar a fer totes aquelles reparacions que tenim pendents, algunes de les quals estan... el maig lluví, on em sembla que hi ha un gronxador que s'ha d'arreglar, i també tenim els llits elàstics, que també... Efectivament. Tenim una pregunta que anava just amb això. També tenim altres punts del poble, per exemple, el parc infantil que hi ha al costat del Caprabo de la carretera reial, també tenim una tanca que s'ha de reparar, el passeig Sagrera, una altra tanca que s'ha de reparar, tenim moltes incidències acumulades, fruit que des del mes de juny no tenim aquest contracte de manteniment de jocs infantils. Molt bé, doncs aquesta pregunta que anem a fer a continuació, que era, doncs, arreglar el part del Maix Lluís... Però que no és un problema exclusiu del Maix Lluís, és un problema que tenim a tot el poble. I citaven aquestes qüestions que l'alcalde ens ha citat, la tirolina, els llits elàstics, els gronxadors, tot això, també es deu... No, però la tirolina està... Es va fer, eh? Sí, la tirolina s'ha canviat de zona, efectivament, i el que falten són els llits elàstics i els gronxadors, que en aquest cas són millores que estan pendents, alcalde, no? Són reparacions que s'han de fer, sí. Molt bé, doncs ens queden pocs minuts, la veritat, moltes preguntes, però les deixarem pel proper dia. Tanquem una de civisme, tanquem amb la propietat del bar del carrer Raval, que aquest veí pregunta si no es podria fer corresponsable de la botícia que generen els clients que tiren cendres i cigarretes a la claveguera. I en aquest cas pregunta si l'Ajuntament pot fer alguna cosa per solucionar-ho. El que podem posar és una paperera amb cendrer. No sé si això solucionarà el problema, però el que és evident, no només aquesta terrassa, sinó les terrasses en general, són espais de socialització, són espais agradables, que a vegades també animen els carrers i places del nostre poble. però també són fonts de generació de brutícia, perquè a vegades els mateixos clients llencen, en aquest cas, les cigarretes, o en altres casos, quan hi ha cops d'aire, s'emporten molts tovallons, s'emporten gots de plàstic, etc., i són espais que requereixen d'una major intensitat de neteja. En aquest cas concret, el carrer Raval crec que és un carrer que es neteja cada dia de la setmana i aquesta zona em consta que es reforça especialment. No em consta que estigui bruta. També és cert que si la llei... Podem posar una paperera. Sí, bàsicament... De fet, n'hi ha una a l'altre costat del carrer. El que comenta el veí és això, que llencen tot això que generen per la claveguera. També és cert que si la llei antitabac segueix com està previst, doncs això, la llei antitabac del govern espanyol, això prohibiria el consum de tabac a les terrasses i, per tant, aquest De fet, fixeu-vos que jo crec que la majoria de bars en les seves terrasses tenen cendrés. Sí, sí, totalment. Alcalde, ho hem de deixar aquí. Ens sap greu per a aquella gent que no ha rebut la seva resposta en el dia d'avui. No ha pogut ser. Són les 12 del migdia. Hem de passar els bolletins informatius. Però sí que les tindrem presents pel proper Alcalde Respon, que serà el mes vinent. Alcalde, bones festes de tardor. Que vagi molt bé la setmana i ens sentim ben aviat. Igualment, bones festes de tardor.