#554 - Olors, català, infància i participació a Sant Just

Seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambler. És moment de l'entrevista del dia. Avui a The Sirius Laucat Triller, portaveu del grup municipal Esquerra a Sant Just d'Esvern. En el marc del darrer ple municipal de Sant Just celebrat el mes de setembre, es van aprovar diverses mesures amb incidència directa en el futur del nostre municipi, des de l'ordenança reguladora de les Olors fins al Pla Local d'Infància i Adolescència, passant per l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua. Aquestes decisions han obert nous espais de debat sobre la qualitat democràtica, la participació ciutadana i la capacitat de l'Ajuntament per donar resposta als reptes socials, ambientals i també de convivència al municipi. Per aprofundir en la visió d'Esquerra Republicana i també conèixer com s'articula la seva acció política des de l'oposició, avui conversem amb Desiré Eslauca Triller. Desiré, bon dia. Hola, molt bon dia, Daniel. Comencem avui comentant una mica aquests punts del ple, d'aquest ple passat del mes de setembre. De fet, estem més a prop del ple d'octubre que no pas del de setembre, però recordem que el ple es du a terme l'últim dijous de mes. I en aquest cas, avui volem parlar de l'ordenança d'aulors, entre altres qüestions. Durant el darrer ple es va aprovar l'ordenança reguladora de les olors i ens agradaria saber quina valoració en feu des d'esquerra. Recordem als nostres oients que això també va enfocat en un aspecte que ha provocat bastanta incidència al barri sud per una empresa que les seves olors han portat complicacions a la vida dels ciutadans i ciutadanes d'aquella zona. Bé, comentar que l'aprovació va ser una aprovació inicial i, per tant, no va ser definitiva i poden haver-hi, bé, el període d'al·legacions ja finalitzat, però encara ens resta saber a l'oposició si hi ha hagut al·legacions i quantes i de quina manera s'han resolt en el cas que hi haguessin. Per tant, encara no hi ha l'aprovació definitiva. És una ordenança molt tècnica, és a dir, des del punt de vista jurídic, formalment l'ordenança està ben feta. El que passa que pel contingut ens falta informació. Som coneixedors que des de l'associació de veïns, que han tingut diverses reunions amb Ajuntament, han demanat que es fes públic un estudi tècnic perquè ells demanaven una modificació amb els percentatges i amb els paràmetres que hi havia a l'ordenança perquè entenien que no eren suficients com per cobrir i fer una ordenança adequada i han demanat l'estudi per saber si el lloc que estaven demanant s'ajustava o no s'ajustava a la realitat de Sant Just. Nosaltres ens vam abstenir a l'espera que es fes públic aquest estudi, de poder-ho mirar en profunditat per veure si allò que estem aprovant és correcte o no és correcte des del punt de vista del contingut de la mateixa i per tant pot ser eficient o no. I restem una mica l'espera de veure com evoluciona el procés. Creieu que aquesta ordenança que està en tràmits de ser aprovada ofereix prou garanties per protegir la salut i el benestar dels veïns i veïnes i tampoc perjudicar aquells comerços que volen desenvolupar la seva activitat de forma natural i que d'alguna manera a vegades una de les pors que ha sortit amb aquesta ordenança reguladora és el fet que altres comerços, com per exemple un forn de pa o comerços que la seva activitat pot despendre olors, es vegin afectats per aquesta normativa. Per saber si la norma pot ser efectiva o no, hem de veure com s'acabarà publicant aquesta norma, quin serà el contingut real d'aquesta norma, que això ja et dic una mica depèn de l'estudi aquest que s'està esperant. En principi, Clar, si serà factiva o no també depèn del seguiment que es faci de la norma, perquè tu pots aprovar una norma i després no fer cap tipus de seguiment i per tant aquella norma no serà eficient, com qualsevol norma. Una vegada s'aprova l'ordenança, si es fa un bon seguiment, doncs veurem si pot ser eficient o no. Clar, si pot ser eficient ara com estan ara, tenint en compte que hi ha uns dubtes en relació amb els paràmetres que ara mateix estan a l'ordenança, doncs no t'ho puc assegurar perquè ens faltaria veure aquest estudi per poder donar-te una resposta de valor amb coneixement de causa i poder-te dir si amb aquells valors ja és correcte i per tant fent complir aquella norma, doncs es pot garantir el benestar de la ciutadania. En principi, pel que deies d'altres comerços que poden ser, que poden veure's afectats per aquesta ordenança, jo ja vaig comentar a les informatives i em van dir que sí, si hi hauria un acompanyament pels comerços que han de complir aquesta ordenança, uns comerços que ja estiguin existents, per poder-se adaptar amb tranquil·litat amb l'ordenança sense que això els suposi un greuge greu. Que no hi hagi una afectació a aquells comerços que ja estaven duent a terme de la seva acció. Que ja tenen l'activitat iniciada i que això els pot suposar, i que en principi la norma no va dirigida a ells, deixem-ho dir així, Sí, entenem, per exemple, restauració, que són el focus que podria anar més dirigida a algú que volgués filar molt prima amb aquesta ordenança. Els afectats principals podrien ser, per exemple, serveis i restauració, que en aquest cas, quan engeguen aquestes... campanes, extractores o el que sigui, que el veí veïna no pugui dir, escolta, aquí hi ha un tema dolós, però aquí aquesta regulació, com comentàvem, ha de tenir en compte aquesta ordenança que aquest punt de comerç, és a dir, aquesta restauració, es veu obligat també a fer servir aquests mecanismes per treure, doncs, les olors, per treure, doncs, els vapors, el que sigui, del seu comerç, no? Sí, sí, entenem que per part d'aquí ja estarem a sobre, si no és així, hi hagi un acompanyament per part de l'Ajuntament perquè aquests comerços no tinguin un greu ja important en el desenvolupament de la seva activitat comercial, no? D'aquest bloc, bàsicament, destacar el que comentaves, el fet que aquests mecanismes de control i seguiment siguin fiables, és a dir, que no es posi l'ordenança i prou, sinó que hi hagi un seguiment en aquest desenvolupament de l'ordenança. Sí, que hi hagi un seguiment i si hem de fer un punt més, diguem-ne, a l'ordenança hi ha previst uns sistemes de control sobre les activitats aquestes que fan olors. Aleshores han de tenir un pla de gestió dolós, les empreses i altres. Potser seria bo que aquest pla de gestió o de les inspeccions que es facin de l'Ajuntament, que és l'òrgan competent per fer les inspeccions, No que es publiqui íntegrament els informes d'inspecció, perquè això per protecció de dades no es podria fer, però sí que per donar transparència a la ciutadania, per fer retorn a l'associació de veïns, potser... en el Consell de Medi Ambient, que hi hagi un retorn, un resum, una informació ambiental per tal que el veïnat sàpiga què és el que s'ha fet per part de l'Ajuntament i què és el que l'empresa està fent. faria que tothom estigués més informat o que hi hagués un retorn a l'associació de veïns de tot aquest esforç que ha fet amb aquesta ordenança, que se'ls pugui fer el retorn i que puguin participar d'alguna manera, com a mínim, a la informació. Passem a altres qüestions, marxem ara a l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua i és que Esquerra ha defensat històricament la importància del català com a eix de cohesió social. Com valoreu l'adhesió de Sant Jus al Pacte Nacional per la Llengua? Bé, nosaltres estem a favor del Pacte Nacional per la Llengua perquè nosaltres creiem que una persona té dret a viure en català, en tota la seva plenitud, des d'utilitzar-lo a l'escola, al carrer, al lleure, al comerç, allà on sigui. i per tant entenem que l'adhesió al pacte és important per poder garantir aquest dret. A més a més, és important que la ciutadania també no el deixem d'utilitzar, tal com es va dir a la xerrada que organitza la CAL la setmana passada, em sembla que va ser fa un parell de setmanes al Correllengua, correcte. l'hem d'utilitzar sempre i allà on sigui i poder fer que a Catalunya nosaltres no canviï l'idioma si és que ens contesten o ens diuen en castellà, sinó poder contestar i continuar una conversa en català i això portar-ho també als nostres infants, que... malauradament amb el lleure a vegades, sobretot a les escoles, als patis, no acaba de quallar el tema del català o hi ha hagut un petit retrocés de l'ús del català en el joc i per tant jo crec que si senten que nosaltres estem fent servir el català sempre perquè és la nostra llengua, doncs a poc a poc això es vagi, com a mínim, que no reverteixi la situació i que el català pugui ser fet servir en qualsevol àmbit. Nosaltres creiem també que no només seria això, sinó, tal com vaig dir al ple, vull dir que està molt bé l'adhesió al pacte, però als plens municipals a vegades també es parla, per segons quins regidors o regidores en castellà, I, per tant, entenem que si estem exigint a la ciutadania, ens estem atenint a un pacte on estem tots d'acord en que el català ha de ser la llengua vehicular també ho hauria de ser en el ple de Sant Jus d'Esbert, no? I també hi ha altres... Sortint d'aquí una miqueta, a nivell municipal, per exemple, jo trobo que no totes les rotulacions dels comerços són en català. I em direu, això no és competència de l'Ajuntament. Ok. Però podem fer un acompanyament, podem també... incidir quan es fa la llicència, quan ens donen... Tenim relació amb aquell comerç com a Ajuntament i, per tant, podem fer un acompanyament en aquell comerç perquè, com a mínim, també rotuli en català, no? No només la rotulació exterior, sinó la carta, la informació... És a dir, tenim eines com a Ajuntament per poder fer aquest acompanyament i que, si no ho saben fer, li puguem ajudar a fer... aquesta integració en català, d'aquesta manera, ja ho tindrem tot com una miqueta més millor i en català, que és el que es tracta. De fet, decidiré, la propera pregunta anava enfocada per aquest camí, perquè fa unes setmanes, arran de l'Espai L'Alcalde Respon, A les xarxes socials, un veí veïna d'aquí del nostre municipi va publicar una pregunta que anava relacionada amb aquest aspecte i que l'hem anat fent a tots els portaveus dels diferents grups polítics del nostre municipi. La pregunta anava enllaçada amb el tema dels comerços, de les rotulacions, i de si l'Ajuntament hauria d'incloure en campanyes per potenciar el comerç, com per exemple, sense anar més lluny, aquells comerços que no compleixin amb aquella normativa de tenir el català en el seu comerç. Si hi ha comerços que no té el català en el seu comerç, també hem de veure el per què no ho té. Si perquè no en sap, si perquè no té eines o no en sap fer-ho d'alguna altra manera. i a partir d'aquí ajudar-lo. Si realment és un comerç en què es nega a tenir un que sigui el català, la llengua que com a mínim s'expressa en aquell comerç, potser s'haurien de fer campanyes per poder incentivar que realment sigui així. Doncs passem a un altre bloc, marxem a parlar del Pla Local d'Infància i Adolescència, el PLIA, del qual hem parlat força durant les últimes setmanes. I ens agradaria saber quina és la vostra valoració d'aquest nou Pla Local d'Infància i Adolescència i com es pot promoure una implicació real de les entitats educatives, les famílies i els propis infants en la seva aplicació. En principi és un pla, i com tot pla, és un pla. Falta que després hi hagi l'aterrament a les accions en concret i aquestes accions en concret es materialitzin i escandalitzin. Aleshores, el PLIA s'ha fet amb la participació del Consell d'Infància i de Joventut i d'altres entitats educatives i, per tant, nosaltres estem a favor d'aquest pla. És un pla que proposa on es poden reflectir diversos tallers de gestió emocional, de suport psicològic, de camins escolars segurs, etc. Però, clar, em fas una pregunta una mica difícil, perquè la implicació... Jo crec que per la participació de les famílies hi ha d'haver-hi primer una implicació per part de les famílies, perquè si t'hi sents implicada, potser... donaràs més veu a la participació. Dic jo, eh? Jo he tingut també una força important en el tema de la implicació com a família a nivell educatiu. Si no recordo malament, hi havia una entitat que es deia EVA. que veu potenciar des de les famílies. Des de les famílies, que era una de les maneres on creiem que nosaltres amb aquella entitat volíem una visió, un canvi de visió en l'educació que anés cap a un altre lloc on finalment està anant. Però creiem que és molt important aquesta implicació perquè és una manera d'apropar el que realment necessita la ciutadania, el que l'Ajuntament està fent. Si tu estàs fent unes conferències, deixa'm dir, les conferències estan molt bé, però les famílies necessitem més, potser, uns tallers on hi hagi exemples en concret on ens puguin ajudar i donar eines amb allò que necessitem o amb el neguit que tenim. A vegades en una conferència està molt bé perquè t'expliquen moltes coses, però a vegades necessitem més l'avançant pràctic a les famílies, que no pas una conferència o una exposició de certa matèria. Aleshores, jo crec que la implicació de les famílies passa per aquí i també entenc que, bueno, en quin moment fas aquests tallers, no? El moment, si és entre setmana, si és en cap de setmana, jo entenc que això és un tema altament complicat, també, però cal tenir en compte també la conciliació familiar per poder fer tallers que vagin a les set de les famílies, no? Totalment. Fem un petit anex perquè com que s'ha encetat el nou curs escolar fa relativament poc, el mes de setembre, m'agradaria preguntar-te també quina valoració feu de l'Institut Escola que es va inaugurar el curs passat, el curs anterior, i que no s'hagi pogut fer aquesta segona línia que s'esperava i realment com veieu que l'Ajuntament s'està implicant en aquest projecte educatiu. Bé, per començar, a nosaltres ens falta informació, diguem-ne, de realment quines són el pensament que té el Departament d'Educació en relació amb l'Institut d'Escola a data d'avui dia, és a dir, que... Quin és el recorregut que realment el departament vol fer en relació amb aquest institut d'escola? Nosaltres lamentem que no s'hagi pogut obrir aquesta segona línia. Nosaltres entenem, jo a nivell particular, soc molt fan de la figura de l'institut d'escola, perquè... s'elimina una transició que és prou important per la infància, que és el pas de primària a secundària, i deixen dir que ho tens tot dins d'un mateix, des dels 3 anys fins que acabes l'ESO, ho tens tot concentrat, amb els mateixos companys, etc. I, per tant, creiem que és una figura prou bona i prou positiva. Nosaltres estarem una mica a l'espera i preguntant i fent seguiment a veure realment quan anirà a Majuí realment, com serà realment l'institut d'escola que es porti a Majuí i quan s'obrirà la línia d'ESO. perquè nosaltres entenem que ha d'haver-hi un segon institut de Sant Just on hi hagi una pluralitat de visions educatives a nivell de secundària. De primària ja n'hi ha, perquè en tenim tres escoles públiques, però a institut només tenim un. I entenem que és molt important que hi hagi un segon institut de Sant Just i a través de l'institut d'escola és una bona oportunitat Per tant, ens agradaria que el més aviat possible es pogués obrir aquesta línia d'ESO, que és un neguit també de moltes famílies d'aquí de Sant Jus, que es veu una mica amb la tessitura aquesta secundària, si anar a l'Institut de Sant Jus o marxar fora, i hi ha algunes famílies que marxen fora. Llavors, crec que poder obrir el segon institut a Sant Just crec que és propositiu per a les famílies perquè hi ha una diversitat educacional i que la gent amb infants en secundària no marxin del municipi a estudiar fora. Doncs avui estem a l'entrevista del dia amb Desirés Lauca Triller, avui per aprofundir d'aquesta visió d'Esquerra Republicana al nostre municipi i conèixer com s'articula també la seva acció política des de l'oposició. Estem conversant amb Desirés Lauca, portaveu del grup municipal d'Esquerra Sant Just, advocada especialitzada en dret penal i violència de gènere i amb una llarga trajectòria de compromís amb el teixit associatiu del nostre poble. Pel que fa a les qüestions que teníem avui en agenda per aquesta entrevista, tanquem amb un últim bloc, el bloc que hem anomenat de transparència i control polític, perquè volíem parlar que en el ple del mes de setembre Esquerra es va abstenir en la modificació del crèdit 15 barra 2025 i ens agradaria saber quins van ser els motius d'aquesta posició. Bé, les modificacions de crèdit, com gairebé totes les modificacions de crèdit que es portin al ple, nosaltres n'estindrem, i et dic per què. Puc incidir en aquest en concret, però en genèric et dic, qui fa el pressupost és el govern, nosaltres no estem al govern. I el govern decideix en un moment donat que treu uns diners d'una partida d'un lloc, perquè li han sobrat o pels motius que siguin, i ho posa en una altra partida. pots estar d'acord o no pots estar d'acord amb aquest canvi. Normalment allà on van els diners és una partida que estaríem d'acord, diguem-ne, però potser nosaltres ho haguéssim portat a un altre lloc. Però com nosaltres no ho hem fet, entenem que és una gestió de qui governa i per tant l'oposició, deixa'm dir-ho, com a mínim nosaltres, no tenim, no sé que sigui alguna cosa molt fregrant que estiguem en contra o alguna cosa molt fregrant que estiguem molt a favor, normalment sempre serà l'abstenció al vot. Perquè, ja et dic, nosaltres no hem elaborat el pressupost. Si l'haguéssim elaborat, sí que tindria un judici de valor per dir-te, mira, ho faig així perquè tinc aquesta ordre de prelació i perquè considero que és més important aquesta que aquesta, però no ho fem així. O sigui que no estem dins de poder decidir ni el pressupost ni les modificacions. I, per tant, és una abstenció el que normalment fem. I tant que en parlant de participació ciutadana, ens agradaria saber si des del vostre punt de vista, el punt de vista d'Esquerra Republicana a Sant Just, hi ha prou espais de deliberació, debat polític i també, en aquest cas, de transparència i participació ciutadana en el Consistori de Sant Just. El que és a dins del cos histori o en el que és de cara de la ciutadania, et refereixes? El que és a cara de la ciutadania, tot i que podríem fer un balanç dels dos, però a mi el que m'agradaria saber és si realment aquelles decisions que realment poden ser vinculants a la ciutadania, considereu que aquesta té l'espai per poder dialogar amb l'Ajuntament i per poder donar la seva visió al seu punt de vista. Pel retorn que m'han fet diferents persones que participen en els espais que poden, enquestes, reunions, el que sigui. O en els consells d'escultura, medi ambient, etc. La visió que es té des de la ciutadania és que a vegades, o normalment, el govern presenta una sèrie de coses i ja. Hi ha poques vegades... L'exemple més proper és el PAC, per exemple, el Pla d'Acció de Cultura, que es va presentar fa qüestió d'unes setmanes. Creus que aquest és un exemple d'això? Aquest i molts. Vull dir, molts consells que es presenten per part del govern són consells on l'Ajuntament informa. No són consells on es presenta un tema i anem a debatre, on anem a recollir les propostes de la ciutadania, o es crea un debat ric en què després el govern pot fer-se les peticions que es fan des de la ciutadania, des de les entitats esportives, i es pugui revertir allò amb un document. Aquí és el que a mi m'expliquen la gent que hi participa, que falta aquest... ganes de retornar, ganes d'escoltar. Això no hi és. Nosaltres, quan estàvem a govern, quan Esquerra estava a govern, hi havia, per exemple, els consells de la regidoria de barri, on, per exemple, hi anaven sempre un parell de regidors o regidores pels barris amb diferents dates, diguem-ne, un cop al mes, i allà es podia fer un intercanvi d'opinions, d'escoltar, de retornar mútuament, diguem-ne, moltes de les preocupacions que hi havia a diferents barris. Però si no va gerrat, aquesta acció es va deixar de fer per falta de participació ciutadana? És així? Bé, caldria veure també quina era la publicitat que es feia, no? Vull dir, jo en principi, sempre que un regidor o regidora va a algun lloc i conversa amb la gent, la gent té coses a dir. Per tant, a vegades, si hi havia això i no s'acabava de saber, deixa'm dir que a Sant Jus, a vegades, amb el tema de la comunicació, tenim un petit dèficit, sí. i jo crec que seria una qüestió de poder-lo implementar, no perquè la idea no sigui bona, sinó perquè potser la comunicació no ha arribat. Aleshores, jo crec que amb això, o amb processos participatius, per exemple, perdó, pressupostos participatius on la ciutadania pogués decidir on van destinats una part d'una partida de l'Ajuntament. Jo crec que això també és una cosa bona quant a la participació ciutadana, perquè és la ciutadania qui pot decidir on van destinats aquests diners. Jo crec que aquestes són dues accions, per exemple, que amb Esquerra sí que es feien quan estaven a govern i s'han deixat de fer. I creiem que és positiu per la ciutadania. De forma interna, entre els partits polítics, creieu que hi ha aquesta voluntat de treballar conjuntament i que s'escolta també l'oposició? Aquesta era l'altra pregunta, l'altre bloc. Depèn. Depèn de la regidoria, depèn del tema. És a dir, hi ha vegades que nosaltres per poder tenir un espai de deliberació el primer que hem de tenir és informació. A vegades la informació o no s'arriba o arriba tard o arriba moltíssim. Clar, perquè deies que vosaltres participeu d'aquestes sessions informatives que s'hi fan i dels plens i de tot. Però, clar, aquí, com diu el seu nom, no és sessió informativa, entenc, que s'exposa aquesta informació. Si abans ho comentàvem amb aquestes reunions que es fan també amb els Consells, per exemple, doncs amb les sessions informatives està passant una mica el mateix, que és la seva funció, entenc, però vosaltres creieu que potser falten aquests espais de diàleg amb l'equip de govern perquè pugueu exposar també els vostres punts de vista? Totalment. Hi ha vegades amb temes en concret que sí ha sigut una voluntat política i sí s'ha fet entre tots, i així s'ha establert després el malpleg, que queda aprovat per unanimitat, perquè hem tingut l'oportunitat que ens han presentat primer amb força temps d'antelació, podem fer aportacions i altres als grups de l'oposició i, per tant, ens sentim partíceps també amb allò que s'acaba aprovant, però això es fa en comptes de les ocasions, no es fa sempre ni molt menys. O sigui, s'han fet, des que soc regidora, amb els dits de la mà, una mà. També és cert que no tenim la mateixa visió o posicionament polític, però sí que hi ha temes en què tots coincidim bastant. En definitiva, tots volem el millor per Sant Just i jo crec que hi ha temes on sí que ens podríem posar d'acord i treballar-ho tots junts, molts més dels que es fan. Desiré Slauca Triller, portaveu del grup municipal d'Esquerra a Sant Just. Gràcies per aquesta entrevista aquí a Ràdio d'Esvern i que vagi molt bé el ple que tindreu la setmana vinent en aquest ple d'octubre. Ens sentim ben aviat i seguim comentant aquestes qüestions que impliquen el municipi i que impliquen a Sant Just. Gràcies, Dani.